El punt de vista bíblic
Què implica ser el cap de família?
EN MOLTS països, quan una parella es casa, sol fer un intercanvi de vots. En el cas de la núvia, ella promet que serà obedient al seu marit. Amb tot, a moltes dones no els agrada gens la idea d’haver de sotmetre’s a l’autoritat d’un home. A continuació, analitzarem què diu la Bíblia sobre aquest tema i veurem que el punt de vista bíblic és molt raonable i com contribueix a la felicitat dins del matrimoni.
El principi d’autoritat que Déu ha establert
A Efesis 5:22-24 trobem la descripció que fa la Bíblia del principi d’autoritat: «Que les esposes siguin submises als seus marits com al Senyor, perquè el marit és el cap de la seva esposa, igual que el Crist és el cap de la congregació [...]. De fet, igual que la congregació se sotmet al Crist, les esposes també han de ser submises als seus marits en tot». Com a «cap de la seva esposa», el marit té la responsabilitat de prendre decisions a la família. Quan l’esposa li dona suport, mostra que respecta la seva autoritat (Efesis 5:33).
Ara bé, l’autoritat del cap de família té certs límits. El marit ha de recordar que ell mateix s’ha de sotmetre a Déu i a Jesucrist. Per tant, no té autoritat per demanar a la seva dona que faci res que vagi en contra de les normes de Déu ni de la seva consciència entrenada per la Bíblia. Amb tot, dins d’aquestes limitacions, Déu sí que li ha donat autoritat perquè prengui les decisions importants que afecten la seva família (Romans 7:2; 1 Corintis 11:3).
La Bíblia mana al marit que sempre posi el benestar de la seva dona per davant del seu. Efesis 5:25 diu: «Marits, continueu estimant les vostres esposes tal com el Crist també va estimar la congregació i es va entregar per ella». Quan l’espòs segueix l’excel·lent exemple d’amor de Jesús, mai exerceix la seva autoritat de manera egoista.
La Bíblia també diu que el marit ha de tractar la seva esposa «amb comprensió» (1 Pere 3:7). Això implica més que tan sols ser conscient que els homes i les dones tenen necessitats diferents, tant en sentit físic com emocional. El marit s’ha d’esforçar de valent per saber quines són les necessitats específiques de la seva dona.
«És la teva companya»
Vol dir tot això que la dona no pot expressar la seva opinió? Fixa’t en l’exemple de Sara, una serventa de Déu que es menciona a la Bíblia i que va destacar perquè era molt obedient al seu marit, Abraham (1 Pere 3:5, 6). Ella sempre va donar suport a les decisions del seu espòs de bon grat, ja fossin grans o petites. Per exemple, va estar disposada a deixar una casa plena de comoditats per viure en tendes i portar una vida nòmada. I, quan Abraham li va demanar que preparés menjar per a uns convidats que s’havien presentat de manera inesperada, ella ho va fer (Gènesi 12:5-9; 18:6). Ara bé, quan Sara no va estar d’acord amb el seu marit en un assumpte important, li va expressar diverses vegades el seu punt de vista. Això va passar quan Sara volia que Agar, la concubina del seu marit, i Ismael, el primogènit d’Abraham, marxessin de casa seva. En comptes de renyar-la, Déu va demanar a Abraham que escoltés Sara. Amb tot, ella no va intentar solucionar el problema a la seva manera, sinó que va seguir obeint Abraham i va esperar que ell prengués acció (Gènesi 21:8-14).
L’exemple de Sara mostra que la dona no ha de viure a l’ombra del seu marit. És una «companya» molt valuosa per a ell i ocupa un lloc molt important dins la família (Malaquies 2:14). Per això, a banda de fer suggeriments quan s’han de prendre decisions que afecten la seva família, la dona també té cert grau d’autoritat. Sovint és ella qui s’encarrega de molts dels assumptes domèstics i fins i tot d’algunes qüestions econòmiques. Amb tot, el responsable de prendre les decisions finals és el cap de família (Proverbis 31:10-31; 1 Timoteu 5:14).
Respecte pel Creador
Déu va crear l’home i la dona, i també va instituir el matrimoni com una unió sagrada entre ells dos (Gènesi 2:18-24). A més, va donar a cadascun dels cònjuges un rol específic que contribueix a la felicitat de la parella (Deuteronomi 24:5; Proverbis 5:18).
Com a creador del matrimoni, Jehovà té tant el dret com la capacitat d’establir normes que regulin aquesta institució. Els cònjuges que s’esforcen per complir amb el paper que Déu els ha donat dins la família, no només perquè els beneficia, sinó perquè respecten l’autoritat de Déu, reben la seva aprovació i la seva ajuda.
T’HAS PREGUNTAT...
◼ qui ens ha donat un exemple perfecte a l’hora d’exercir autoritat? (Efesis 5:25.)
◼ si Déu ha posat límits a l’autoritat del marit? (1 Corintis 11:3.)
◼ quin és l’objectiu del matrimoni i del principi d’autoritat? (Proverbis 5:18.)
[Imatge]
Quan el marit imita l’exemple de Jesús a l’hora d’exercir la seva autoritat, el matrimoni gaudeix de pau i felicitat