«Faig tot el que puc»

L’Irma viu a Alemanya, i té quasi 90 anys. Després de passar per dos greus accidents i diverses operacions, ja no pot predicar casa per casa com feia abans. L’Irma ara escriu cartes a familiars i coneguts per parlar amb ells de la seva fe. Les persones valoren molt aquestes cartes d’ànim i consol i moltes vegades truquen l’Irma per preguntar-li quan enviarà la següent. També rep cartes d’agraïment on les persones li demanen que les continuï escrivint. L’Irma diu: «Això em fa molt feliç, i em permet estar activa en sentit espiritual».

L’Irma també escriu a persones que viuen a residències d’avis. Ella explica: «Una senyora gran em va trucar i em va dir que la meva carta la va consolar molt després de la mort del seu marit. Guarda la carta a la seva Bíblia i té el costum de llegir-la als vespres. Una altra senyora, que feia poc que havia quedat vídua, em va dir que la meva carta l’havia ajudat més que el sermó del capellà. Tenia moltes preguntes i em va dir que em volia visitar».

Una coneguda de l’Irma que no era testimoni es va mudar a una altra ciutat i li va demanar que li enviés cartes. L’Irma explica: «Aquesta dona va guardar totes les meves cartes. Quan va morir, la seva filla em va trucar. Em va dir que havia llegit totes les cartes que havia escrit a la seva mare i em va preguntar si podia escriure-li a ella també per parlar-li de la Bíblia».

L’Irma gaudeix molt de la seva predicació. Ella diu: «Li demano a Jehovà que em continuï donant forces per servir-lo. Encara que ja no puc predicar casa per casa, faig tot el que puc».