Van valorar les seves cartes

La Brooke és una testimoni de Jehovà que viu als Estats Units. Durant la pandèmia de la covid, predicava molt per carta. De fet, escrivia moltes cartes cada setmana. Però després d’un any i mig es va desanimar. Fins a aquell moment, només un senyor li havia respost i va ser per dir-li que no li tornés a escriure mai més. La Brooke va començar a dubtar si els seus esforços servien de res.

Amb el temps, una germana que es diu Kim va parlar amb la Brooke sobre una conversa que havia tingut amb un client al banc on treballava. Aquest client va explicar a la Kim que havia rebut una carta escrita a mà d’una testimoni de Jehovà. Resulta que es tractava d’una de les cartes de la Brooke! La següent setmana, el client va tornar al banc i va aprofitar per demanar a la Kim si podia assistir a les reunions dels testimonis, que en aquell moment se celebraven per videoconferència.

Poc després, el David, un altre testimoni de Jehovà, va explicar a la Brooke que un company de feina havia rebut una de les seves cartes. El que més va impressionar a aquest company era que la carta estigués escrita a mà. Ell va dir: «Tant de bo hi hagués més gent que tingués el vostre interès personal». El David va aprofitar l’oportunitat per parlar-li més de la Bíblia i li va dir que li portaria algunes publicacions. El company va acceptar de bon grat.

Els testimonis de Jehovà som conscients que no sempre sabrem si les llavors que plantem a la predicació brotaran (Eclesiastès 11:5, 6). Però les experiències que va tenir la Brooke la van ajudar a veure que els esforços que fa en la predicació valen la pena (1 Corintis 3:6).