Preguntes dels lectors
Qui son els «àngels escollits» que esmenta 1 Timoteu 5:21?
L’apòstol Pau va escriure al seu company Timoteu: «T’ordeno solemnement davant de Déu, de Crist Jesús i dels àngels escollits que segueixis aquestes instruccions sense prejudicis ni favoritismes» (1 Tim. 5:21).
Primer, analitzem qui sabem del cert que no formen part dels «àngels escollits». És evident que no poden ser els 144.000, ja que, quan Pau va escriure a Timoteu, la resurrecció dels cristians ungits al cel no havia començat. Per tant, com que els apòstols i els altres ungits encara no eren criatures espirituals, no podien ser els «àngels escollits» (1 Cor. 15:50-54; 1 Tes. 4:13-17; 1 Jn. 3:2).
A més, l’expressió àngels escollits tampoc pot fer referència als àngels que van ser desobedients en l’època del Diluvi. Ells es van posar de part de Satanàs i, per tant, es van convertir en dimonis (Gèn. 6:2; 2 Pe. 2:4). Jesús els va considerar els seus enemics i, en el futur, els llançarà a l’abisme. Després de 1.000 anys, seran destruïts, juntament amb el Diable (Lc. 8:30, 31; Jud. 6; Ap. 20:1-3, 10).
Així doncs, els «àngels escollits» de qui va parlar Pau han de ser àngels del cel que van donar suport a «Déu» i «Crist Jesús», els quals també s’esmenten en aquest mateix verset.
Hi ha milers i milers d’àngels fidels (Heb. 12:22, 23). I sembla que Jehovà no dona la mateixa assignació a tots ells (Ap. 14:17, 18). Per exemple, recorda que un sol àngel va rebre la comissió d’eliminar 185.000 soldats assiris (2 Re. 19:35). És possible que certs àngels hagin rebut l’encàrrec de treure del «Regne [de Jesús] totes les coses que fan caure en el pecat i les persones que desobeeixen la llei» (Mt. 13:39-41). A d’altres, potser se’ls demana reunir «els seus escollits» al cel (Mt. 24:31). I també n’hi ha que tenen l’assignació de protegir-nos en tots els nostres «camins» (Sl. 91:11; Mt. 18:10; compara-ho amb Mateu 4:11; Lluc 22:43).
Per tant, probablement, els «àngels escollits» esmentats a 1 Timoteu 5:21 eren àngels que rebien assignacions especials relacionades amb el poble de Déu. Als versets anteriors, Pau va aconsellar els ancians, els quals mereixen rebre el respecte de la congregació, que complissin amb les seves responsabilitats «sense prejudicis ni favoritismes» i que no prenguessin decisions precipitadament. Una raó important per la qual els ancians segueixen aquest consell és que estan actuant «davant de Déu, de Crist Jesús i dels àngels escollits». Queda clar, doncs, que a alguns àngels se’ls assignen responsabilitats relacionades amb la congregació, com ara proporcionar protecció, supervisar la predicació o informar Jehovà del que veuen (Mt. 18:10; Ap. 14:6).