Ho sabies?

Per què el rei David tenia en el seu exèrcit homes que no eren israelites?

A L’EXÈRCIT del rei David hi havia homes que no eren israelites, com per exemple Sèlec, l’ammonita; Uries, l’hitita i Itmà, el moabita (1 Cròn. 11:39, 41, 46).a Les forces armades de David també incloïen «els quereteus, els peleteus i els [...] guitites» (2 Sam. 15:18). Aparentment, els quereteus i els peleteus estaven relacionats amb els filisteus (Ez. 25:16). I sembla que els guitites provenien de Gat, una ciutat filistea (Jos. 13:2, 3; 1 Sam. 6:17, 18).

Però, per què David va allistar homes estrangers en el seu exèrcit? Perquè estava segur que eren persones lleials, no només a ell sinó, més important encara, a Jehovà. Per exemple, parlant dels quereteus i els peleteus, The New Interpreter’s Dictionary of the Bibleb diu: «Van mantenir-se fidels a David durant els moments més difícils del seu regnat». Com van demostrar aquesta lleialtat? Quan «tots els homes d’Israel van deixar de seguir David» i es van posar de part de Saba, «un agitador», els quereteus i els peleteus van ser lleials al seu rei i el van ajudar a aturar aquella rebel·lió (2 Sam. 20:1, 2, 7). En una altra ocasió, Adonies, un fill del rei David, va intentar usurpar el tron, i els quereteus i els peleteus novament van mantenir-se fidels a David i van ajudar a entronitzar Salomó, que Jehovà havia escollit per ser rei (1 Re. 1:24-27, 38, 39).

Un altre estranger que va mantenir-se totalment fidel a David va ser Itai, el guitita. Quan Absalom, el fill de David, va intentar persuadir els habitants d’Israel perquè el seguissin a ell en lloc del seu pare, Itai i els seus 600 soldats van donar suport al rei. David va dir a Itai que no havia de lluitar per ell, ja que era estranger, però Itai va respondre: «Tan cert com que Jehovà està viu i tan cert com que el meu senyor, el rei, està viu, allà on sigui el meu senyor, el rei, allà hi serà el teu servidor, ja sigui per morir o per viure!» (2 Sam. 15:6, 18-21).

Encara que els quereteus, els peleteus i els guitites eren estrangers, van reconèixer que Jehovà és l’únic Déu verdader i que David era el seu ungit. Que agraït es devia sentir David de poder comptar amb homes tan fidels al seu costat!