Preguntes dels lectors

Estava exagerant David quan va escriure a Salm 61:8 que lloaria el nom de Déu «per sempre»?

No. El que David va dir era totalment realista.

Vegem el que va escriure en aquest verset i en altres similars: «Cantaré lloances al teu nom per sempre al complir els meus vots dia rere dia», «oh Jehovà, Déu meu, t’alabo amb tot el cor i donaré glòria al teu nom per sempre», «alabaré el teu nom per sempre més» (Sl. 61:8; 86:12; 145:1, 2).

Amb aquestes paraules David no estava dient que pensés que mai moriria. Ell sabia perfectament que Jehovà havia dit que el pecat portava a la mort i David va reconèixer que era un pecador (Gèn. 3:3, 17-19; Sl. 51:4, 5). A més, era plenament conscient que altres servents fidels, com ara Abraham, Isaac i Jacob, havien mort. Així doncs, tenia clar que ell també moriria (Sl. 37:25; 39:4). En realitat, el que va expressar a Salm 61:8 era el seu ferm desig i la seva determinació a lloar el nom de Jehovà per sempre, és a dir, fins a l’últim dels seus dies (2 Sam. 7:12).

En alguns dels salms que va escriure, David parla del que havia viscut al llarg de la seva vida, tal com podem veure a l’encapçalament del Salm 18, 51 i 52. David, que havia sigut pastor, descriu Jehovà al Salm 23 com un amorós pastor que guia i protegeix les seves ovelles, i les ajuda a recuperar les forces. Per això, David estimava tant Jehovà i el volia servir durant tota la seva vida (Sl. 23:6).

Hem de tenir en compte que el que va escriure David va ser per inspiració divina. En els seus escrits també trobem profecies que es complirien molt de temps després. Per exemple, al Salm 110, David va parlar sobre el moment en què el seu «Senyor» s’asseuria a la dreta de Déu al cel i rebria poder per dominar els seus enemics i executar «sentència contra les nacions» de la terra. Aquest «Senyor», l’anomenat Messies, que governaria des del cel i que seria «sacerdot per sempre», va ser descendent de David (Sl. 110:1-6). Quan Jesús va citar les paraules del Salm 110, va explicar que es referien a ell i que tindrien un compliment futur (Mt. 22:41-45).

David va escriure per inspiració sobre el seu temps i sobre el que passaria en el futur, quan ressuscités i pogués servir Déu per sempre. Això ens ajuda a entendre que Salm 37:10, 11, 29 pot descriure, d’una banda, la situació de què va gaudir l’antic Israel durant un temps i, d’altra banda, el que viurem en el futur quan Jehovà compleixi les seves meravelloses promeses. (Consulta el paràgraf 8 de l’article «Estaràs amb mi al paradís» d’aquesta revista.)

Salm 61:8 i altres relats similars indiquen el gran desig que tenia David de lloar Jehovà durant tota la seva vida. Però també parlen del que aquest servent lleial podrà fer quan ressusciti en el nou món.