“Andamos por fe, no por vista”

Poc abans del setge i la destrucció de Jerusalem, l’apòstol Pau va escriure que els cristians, com bons soldats de Crist, havien d’esperar dificultats i no donar prioritat a les seves comoditats i plaers (2 Tim. 2:3, 4). Com que ben aviat aquest món malvat deixarà d’existir, necessitem una fe forta per mantenir-nos centrats en coses espirituals (2 Cor. 4:18; 5:7). Mira el vídeo “Andamos por fe, no por vista”. (Vés a jw.org/es, sota PUBLICACIONES > DOCUMENTALES Y PELÍCULAS.) Fixa’t en com va ser una trampa mortal per a Nadab i Débora valorar en excés les coses materials. Després, analitza les preguntes següents:

(1) Què era la cosa repugnant situada «en el lloc sant», al segle primer? Quina decisió ràpida havien de prendre els cristians de Jerusalem? (Mt. 24:15, 16.) (2) Per què es necessitava fe per sortir de la ciutat? (3) Quins sacrificis s’havien de fer per marxar? (4) Per què Nadab i Débora van trigar a marxar? (Mt. 24:17, 18.) (5) Quina prova de fe addicional va tenir Raquel al sortir de Jerusalem? (Mt. 10:34-37; Mc. 10:29, 30.) (6) Per què Jafet va ser un bon exemple de fe i confiança en Jehovà? (7) Quines dificultats van tenir els cristians a Pel·la? (8) Com es va anar debilitant la fe de Nadab i Débora? (9) Com va cuidar Jehovà els cristians que vivien a Pel·la? (Mt. 6:33; 1 Tim. 6:6-8.) (10) Com podem imitar Abraham i Sara a mesura que s’apropa la fi d’aquest món? (Heb. 11:8-10.) (11) Com es van convèncer Nadab i Débora que havien de tornar a Jerusalem? Per quina raó era incorrecta la seva manera de pensar? (Lc. 21:21.) (12) Amb quina realitat es van trobar Nadab i Débora al tornar a Jerusalem? (13) Per quin motiu hem d’enfortir la nostra fe abans que arribi la fi? (Lc. 17:31, 32; 21:34-36.)

Caminar per fe vol dir (1) confiar en la guia de Jehovà, (2) deixar que aquesta guia dirigeixi els nostres passos i (3) demostrar que valorem més les coses espirituals que les materials. Estiguem decidits a caminar per fe, tenint ben present que «el món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre» (1 Jn. 2:17, BCI).