Dues monedes de poc valor

Una manera important de donar suport als interessos del Regne és contribuir econòmicament per a la predicació mundial. Però, què passa si tenim pocs recursos?

En una ocasió Jesús va veure una vídua pobra que contribuïa dues monedes de poc valor per al temple. L’amor que sentia per Jehovà la va motivar a donar «de la seva indigència, [...] tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure» (Mc. 12:41-44). El fet que Jesús esmentés el cas de la vídua indica que la seva contribució tenia molt valor als ulls de Déu. D’igual manera, els cristians del segle primer no pensaven que els cristians rics eren els únics que tenien la responsabilitat i el privilegi de donar suport econòmic a la predicació. Pau va dir que, malgrat «la seva extrema pobresa», els cristians macedonis «van demanar amb molta d’insistència» de tenir el privilegi de fer donacions bondadoses, o «fer aquesta caritat» (2 Cor. 8:1-4).

Per tant, encara que només puguem contribuir dues monedes de poc valor, no hem d’oblidar que de mica en mica s’omple la pica. Si fem contribucions de tot cor, farem content el nostre generós Pare celestial, perquè «Déu estima el qui dóna amb alegria» (2 Cor. 9:7).