Preguntes dels lectors

Quan Satanàs va dir a Eva que encara que mengés de l’arbre del coneixement del bé i del mal no moriria, estava introduint la idea de la immortalitat de l’ànima, tan comú avui dia?

Sembla ser que no. El Diable no va dir a Eva que, si menjava del fruit que Déu li havia prohibit, aparentment moriria però una part invisible d’ella, el que avui dia molts anomenen ànima immortal, continuaria vivint en algun altre lloc. Quan va parlar mitjançant una serp, Satanàs va afirmar que si Eva menjava de l’arbre no moriria pas. Ell li va insinuar que seguiria vivint i gaudiria d’una vida millor a la terra, una vida independent de Déu (Gèn. 2:17; 3:3-5).

Llavors, si la doctrina falsa de la immortalitat de l’ànima no es va originar a l’Edèn, quan es va introduir? No en podem estar segurs. El que sí sabem és que totes les ensenyances falses van desaparèixer amb el Diluvi del temps de Noè. Com que aquest servent i la seva família van ser els únics que van sobreviure al Diluvi, i tots ells adoraven el Déu verdader, ningú ensenyava cap creença errònia.

Per tant, l’ensenyança de la immortalitat de l’ànima segurament es va originar després del Diluvi. Quan Déu va confondre els idiomes a Babel i la gent es va dispersar «per damunt la superfície de tota la terra», van difondre la idea que els humans tenim una ànima immortal (Gèn. 11:8, 9). Sense importar quan es va introduir aquesta creença falsa, podem estar segurs que «el pare de la mentida», Satanàs el Diable, hi va estar al darrere i es va alegrar molt de veure com s’escampava tant aquesta doctrina errònia (Jn. 8:44).