Ho sabies?

Quin costum jueu va fer que Jesús condemnés els juraments?

SEGONS la Llei mosaica, hi havia ocasions en què els jueus podien fer juraments. Tot i això, es va convertir en una pràctica tan habitual en el temps de Jesús que, quan feien qualsevol afirmació, juraven per tal de donar-li força. Aquesta pràctica es feia per donar credibilitat a una declaració, però Jesús la va condemnar dues vegades. Ell va dir: «Senzillament, que el vostre sí sigui sí, i el vostre no sigui no» (Mt. 5:33-37; 23:16-22).

Segons el Theological Dictionary of the New Testament, els passatges del Talmud deixen clar que «entre els jueus, el costum de confirmar qualsevol afirmació amb un jurament» estava molt arrelat. Tant és així que el Talmud especificava amb detall quins juraments eren obligatoris i quins no.

Jesús no va ser l’únic que va condemnar aquests abusos. Per exemple, l’historiador Josep Flavi va dir sobre una secta jueva: «De jurar se n’estan perquè ho consideren pitjor que un perjuri; diuen que ja està condemnat aquell a qui no es creuen sense esmentar el nom de Déu». A més, el llibre apòcrif d’Eclesiàstic capítol 23 versicle 11 (MM) afegeix: «L’home que jura molt serà ple de culpes». Per això, Jesús va condemnar el costum de prendre a la lleugera els juraments. Si sempre diem la veritat, no haurem de jurar per fer les nostres paraules més creïbles.