«Amb més amor i més entusiasme que mai»

ENCARA era de matí, i les temperatures d’aquell divendres de setembre de 1922 ja s’estaven enfilant. El president del programa va anunciar davant un auditori de 8.000 persones que qui volgués podria sortir durant la sessió, però que després ja no podria tornar a entrar a la sala.

El programa va començar amb cançons de lloança. Tot seguit, el germà Rutherford es va apropar al faristol i la majoria dels presents van seure amb molta expectació. Com que feia calor, uns pocs estaven donant tombs. Llavors l’orador va animar a tothom a asseure’s per escoltar el programa. El discurs va començar. Creus que algú s’havia fixat que a la part superior de la plataforma hi havia un tros de tela enrotllada i lligada?

El títol del discurs del germà Rutherford era «El Regne del cel és a la vora». Durant una hora i mitja, la seva veu va ressonar per tot l’auditori mentre explicava com els profetes de l’antiguitat van anunciar amb valor la vinguda del Regne. El punt culminant del discurs va ser quan el germà Rutherford va preguntar: «Creieu que el gloriós rei ha començat a governar?». Els assistents van respondre amb un contundent «Sí!».

«Llavors, torneu al camp, fills del Déu Altíssim!», va dir amb força. «Mireu! El Rei governa! Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu.»

En aquell moment, el tros de tela es va desplegar amb elegància i s’hi va poder llegir: «Anuncieu el Rei i el Regne».

«Tots ens vam quedar sense alè», recorda el Ray Bopp. L’Anna Gardner va dir que «les bigues tremolaven amb tants aplaudiments». «Els assistents es van aixecar dels seus seients a l’uníson», va explicar el Fred Twarosh. L’Evangelos Scouffas recorda: «Era com si una injecció d’energia ens hagués tret d’un bot dels nostres seients. Ens vam posar drets amb llàgrimes als ulls».

Molts dels presents ja havien estat col·laborant amb la predicació. Però ara se sentien més motivats, amb un nou al·licient. L’Ethel Bennecoff explica que els Estudiants de la Bíblia van sortir «amb més amor i més entusiasme que mai». L’Odessa Tuck, que per aquells volts tenia 18 anys, va sortir d’aquell congrés decidida a respondre a la crida: «Qui hi anirà?». Ella va explicar: «No sabia on, ni com, ni el què. L’únic que sabia era que volia ser com Isaïes, qui va dir: “Aquí em tens, envia’m”» (Is. 6:8). El germà Ralph Leffler va comentar: «Aquell dia tan especial va ser el verdader començament d’una campanya per anunciar el Regne que s’ha estès per tota la terra».

No és d’estranyar que aquell congrés de 1922 a Cedar Point, Ohio, marqués un abans i un després en la nostra història teocràtica. El germà Gangas va dir: «Després d’aquell congrés vaig tenir molt clar que no me’n volia perdre cap». I sembla que així ho va fer. La Julia Wilcox va escriure: «No trobo paraules per descriure l’emoció que sento cada cop que en una de les nostres publicacions veig que es fa referència al congrés de 1922 a Cedar Point. Llavors, sempre li dic a Jehovà: “Gràcies per haver-me permès ser-hi present”».

És possible que molts també recordem amb molt de carinyo algun congrés que va omplir els nostres cors d’amor i entusiasme per Jehovà i Jesús. Quan aquests records ens vénen al cap, segur que també ens sentim moguts a donar-li les gràcies a Jehovà per haver-nos permès assistir-hi.