Preguntes dels lectors

Per què rentar-se les mans era un tema polèmic per als enemics de Jesús?

Aquesta era una de les excuses que van fer servir els enemics de Jesús per criticar-lo tant a ell com als seus deixebles. La Llei mosaica incloïa molts manaments relacionats amb la puresa cerimonial que tenien a veure amb temes com els fluids corporals, la lepra i el contacte amb cadàvers humans i animals. I també indicava com es podien eliminar les impureses. En certs casos això es podia aconseguir oferint sacrificis, i en d’altres, netejant o esquitxant aigua sobre allò impur (Lev. cap. 11-15; Nom. cap. 19).

Els rabins jueus explicaven cada detall d’aquestes lleis. Un llibre de referència diu que cada cas d’impuresa era sotmès a «una investigació sobre les circumstàncies en què es podia contreure, com i fins a quin grau es podia transmetre als altres, quins utensilis i objectes podien arribar a ser impurs i quins no, i finalment, els mitjans i rituals necessaris per a la purificació».

Els enemics de Jesús li van preguntar: «Com és que els teus deixebles no caminen d’acord amb la tradició dels ancians, sinó que mengen el pa amb les mans sense rentar?» (Mc. 7:5). Però, per a aquells opositors, rentar-se les mans no era una qüestió d’higiene. Abans de menjar, els rabins obligaven a seguir el ritual de vessar aigua damunt les mans. El llibre citat afegeix: «Es discutia quins recipients eren els més indicats per vessar aigua, quin tipus d’aigua era la més adequada, qui l’havia de vessar i quina proporció de les mans havia de quedar coberta per l’aigua».

La reacció de Jesús davant de totes aquelles lleis fetes per homes va ser molt clara. Va dir als líders religiosos jueus: «Bé va profetitzar Isaïes de vosaltres, hipòcrites, com està escrit: Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor s’ha allunyat de mi [Jehovà]. Però m’adoren en va i ensenyen com a doctrines manaments d’homes. Perquè heu abandonat el manament de Déu i manteniu la tradició dels homes» (Mc. 7:6-8).