Abraham, un home valent

Abraham es mira tot pensarós la seva família i els seus servents, que estan atrafegats fent els preparatius per marxar d’Ur (Gènesi 12:1-5). Aquest servent fidel de Déu se sent responsable de tots ells i sap que els haurà de continuar cuidant allà on vagin. Pot ser que es pregunti: «Com m’ho faré per cobrir les necessitats materials de la meva família en una terra completament desconeguda? No seria més fàcil quedar-nos a Ur? Al cap i a la fi, aquí hi ha grans camps de pastura, aigua en abundància i la terra és molt fèrtil. I què passarà si em poso malalt o moro? Qui s’encarregarà de cuidar la meva família?». No sabem si Abraham es va plantejar res de tot això, però el que sí que sabem és que no va deixar que les seves pors el paralitzessin. Abraham era un home valent i estava decidit a obeir Jehovà passés el que passés.

QUÈ ÉS LA VALENTIA? És el contrari de la covardia. Les persones valentes són fortes i decidides i no s’arronsen davant les dificultats. Ser valent no significa no tenir por, però la valentia que Jehovà ens dona ens permet vèncer la por i fer el que ell ens demana.

COM VA DEMOSTRAR ABRAHAM QUE ERA VALENT? A Abraham no li feia por ser diferent de la resta. Aquest servent de Déu va créixer envoltat de persones que adoraven molts déus i ídols. Amb tot, no va permetre que l’opinió dels altres li impedís fer el que era correcte. Tot al contrari, va ser valent i va decidir adorar un únic Déu, «Jehovà, el Déu Altíssim», tot i que això significava ser diferent (Gènesi 14:21, 22).

Abraham va posar l’adoració a Jehovà per davant de les coses materials. Abraham va estar disposat a deixar enrere una vida plena de comoditats a Ur per anar a viure al desert. Ell estava totalment convençut que Jehovà cobriria les seves necessitats materials. És possible que, a mesura que passessin els anys, Abraham recordés la vida tan còmoda que havia tingut a Ur. Però estava segur que Déu el continuaria cuidant a ell i a la seva família. Per a Abraham, Jehovà era la persona més important i això el va ajudar a ser valent i a fer tot el que li va demanar.

QUÈ N’APRENEM? Que ens hem d’esforçar per ser valents i obeir Déu encara que les persones que ens envolten no ho facin. Per exemple, la Bíblia diu que aquells que es posin de part de Jehovà patiran oposició. De vegades fins i tot se’ns poden oposar amics o familiars amb bones intencions (Joan 15:20). Ara bé, si estem totalment convençuts que el que hem après sobre Jehovà és la veritat, defensarem les nostres creences de manera respectuosa (1 Pere 3:15).

L’exemple d’Abraham també ens ensenya que Jehovà sempre compleix la seva promesa de cuidar tots aquells que confien en ell. Tenir això ben clar ens donarà la valentia necessària per posar en primer lloc els assumptes espirituals en comptes dels materials (Mateu 6:33). Vegem com una família va fer just això.

Encara que tenien dos fills petits, el Doug i la Becky volien mudar-se a un país on es necessités ajuda per predicar les bones notícies. Després de fer molta recerca i molta oració a Jehovà, van decidir seguir endavant amb els seus plans. El Doug explica: «Vam haver de ser molt valents per marxar amb els nens perquè no sabíem ben bé com ens anirien les coses. Abans de prendre aquella decisió, però, vam analitzar l’exemple d’Abraham i Sara. Veure que van confiar plenament en Jehovà i que ell mai els va decebre ens va ajudar molt».

Com els ha anat al Doug i la seva família des que s’han mudat? Ell explica: «Hem rebut moltíssimes benediccions. Com que hem simplificat les nostres vides, ara podem estar junts gairebé tot el dia: prediquem, xerrem i juguem amb els nens. Això ens ha donat un sentiment de llibertat que és molt difícil d’explicar».

És cert que no tots podem fer canvis tan dràstics a les nostres vides, però sí que podem imitar Abraham. Podem posar en primer lloc els assumptes espirituals i confiar que Jehovà sempre ens farà costat. D’aquesta manera podrem dir amb total confiança: «Jehovà és el meu ajudant, no tindré por» (Hebreus 13:5, 6).

[Frase destacada]

La valentia que Jehovà ens dona ens permet vèncer la por i fer el que ell ens demana

[Requadre/​Imatge]

Una dona espiritual i una excel·lent esposa

Sara es va casar amb un home que tenia una fe extraordinària. Ara bé, ella també va mostrar qualitats dignes d’imitar. De fet, en tres ocasions, la Bíblia la posa com a exemple per a totes les dones que volen servir Déu (Isaïes 51:1, 2; Hebreus 11:11; 1 Pere 3:3-6). Encara que les Escriptures no donen massa detalls de Sara, el que expliquen d’ella ens deixa ben clar que va ser una dona molt especial.

No sabem exactament com es va sentir quan el seu marit li va dir que havien de marxar d’Ur, però de ben segur es va preguntar: «On anirem? Per què hem de marxar? Com ens ho farem per cobrir les nostres necessitats materials?». És molt possible que estigués trista per haver de deixar els seus familiars i amics i que es preguntés si els tornaria a veure mai més. Amb tot, malgrat totes aquestes preocupacions, Sara va estar disposada a marxar perquè sabia que Jehovà recompensaria la seva obediència (Fets 7:2, 3).

Sara no només va obeir Jehovà de tot cor, també va ser una excel·lent esposa. En comptes de competir amb el seu marit per intentar controlar els assumptes relacionats amb la seva família, Sara el respectava profundament i sempre donava suport a les seves decisions. Sens dubte, el millor adorn de Sara van ser les seves boniques qualitats (1 Pere 3:1-6).

Què poden aprendre les esposes de Sara? La Jill, que gaudeix d’un matrimoni feliç i porta més de 30 anys casada, va dir el següent: «L’exemple de Sara m’ha ensenyat que no hi ha res de dolent en expressar la meva opinió. Però també sé que, com a cap de família, és el meu marit qui té la responsabilitat de prendre la decisió final. I, un cop l’ha pres, jo he de fer tot el possible per col·laborar amb ell».

Amb tot, una de les coses que més ens impressionen de Sara és que, encara que era una dona d’una gran bellesa física, mai es va tornar orgullosa (Gènesi 12:10-13). Tot al contrari, va ser humil i sempre va fer costat al seu marit, tant en els bons moments com en els dolents. Sens dubte, Abraham i Sara s’estimaven moltíssim i van ser molt feliços junts perquè eren dues persones lleials i humils.