Un acte d’autoafirmació que mereix respecte

DURANT el seu desastrós mandat com a canceller alemany, Adolf Hitler va rebre desenes de milers de cartes. El 1945 moltes d’aquestes van ser dutes i emmagatzemades a Moscou, després que les tropes russes ocupessin els voltants de Berlín. L’historiador Henrik Eberle ha examinat milers d’aquestes cartes dels arxius de Moscou per esbrinar qui va escriure a Hitler i per quina raó. Trobem les seves conclusions en el llibre Cartas a Hitler.

«Mestres i estudiants, monges i sacerdots, aturats i empresaris, almiralls i membres de baix rang de les SA [secció d’assalt] van escriure a Hitler»; ens explica el Dr. Eberle. «Alguns fins i tot el veneraven com la reencarnació del Messies, altres el veien com la mateixa essència del mal.» És lògic preguntar-se: va rebre cartes de representants eclesiàstics que protestessin contra les atrocitats comeses pels nacionalsocialistes, o nazis? Sí, tot i que van ser poques i esporàdiques.

De tota manera, Eberle va trobar a Moscou un fitxer amb nombroses cartes que, des de diferents parts d’Alemanya, els testimonis de Jehovà havien enviat per denunciar el comportament dels nazis. De fet, els testimonis de Jehovà d’uns cinquanta països van enviar unes vint mil cartes i telegrames de protesta pel maltractament que rebien els seus companys. Milers d’aquests van ser arrestats i diversos centenars van ser executats o van morir a conseqüència del tracte cruel. L’historiador arriba a aquesta conclusió: «En comparació amb els milions de víctimes del règim nazi, el nombre [de víctimes testimonis de Jehovà] sembla mínim, però dóna testimoniatge d’un acte d’autoafirmació col·lectiva i ferma que mereix respecte».