Escenes de la Terra Promesa

Els nens que vivien a Siló: bons i mals exemples

QUÈ et ve a la ment quan penses en els pobles, les ciutats i regions de la Terra Promesa? Segurament recordes relats bíblics d’homes i dones que van viure allà, però en aquests llocs també hi havia nens i nenes. T’has parat mai a pensar com eren les seves vides?

La imatge de dalt et pot ajudar a fer-te una idea de com era la vida d’alguns nens que es mencionen a la Bíblia. N’hi ha que van ser un bon exemple i n’hi ha que van actuar malament. El turó arrodonit que hi ha al centre de la imatge correspon a l’antiga ciutat de Siló.a

Possiblement recordis que, quan els israelites van entrar a la Terra Promesa, van instal·lar el tabernacle a Guilgal, prop de Jericó (Josuè 4:19). Ara bé, quan es va dividir la terra i la van repartir entre les diferents tribus, el van traslladar a Siló, que estava a uns 30 quilòmetres al nord de Jerusalem, a la regió muntanyosa d’Efraïm (Josuè 18:1). A partir d’aquell moment, Siló es va convertir en el centre de l’adoració pura a Israel. Homes i dones de tot el país viatjaven fins a aquesta ciutat. Allà, les multituds es podien reunir a una vall situada al sud del lloc on probablement es trobava el tabernacle (Josuè 22:12). Intenta imaginar-te els nens fent el viatge fins a aquest indret.

Vegem l’exemple d’un d’aquests nens. Elcanà i Anna eren un matrimoni que vivia a un poble situat més enllà de les muntanyes que hi havia a l’oest de Siló. Cada any, tenien el costum d’anar a Siló juntament amb l’altra dona d’Elcanà i els seus fills. Jehovà va escoltar les súpliques d’Anna, que era estèril, i li va donar un fill, Samuel. Amb el temps, Elcanà i Anna van dur el petit Samuel a Siló perquè servís al tabernacle amb el gran sacerdot Elí (1 Samuel 1:1-2:11).

A banda de complir amb les seves tasques, segur que Samuel va tenir moltes oportunitats d’anar a passejar pels turons del voltant (1 Samuel 3:1, 15). Tal com mostra la imatge de la pàgina 9, als vessants d’alguns turons hi havia terrasses amb plantacions d’oliveres. A la imatge també es veu una petita torre de pedra des d’on els grangers i els pastors podien vigilar les seves collites i ramats. Imagina’t el petit Samuel enfilant-s’hi per fer un cop d’ull al bonic paisatge que l’envoltava (compara 2 Cròniques 20:24). Sens dubte, aquell també era un punt estratègic per veure animals salvatges.

En aquella època, hi havia molts més arbres que ara i fins i tot boscos on vivien animals salvatges (Josuè 17:15, 18). Com ho sabem? Per l’incident que va tenir lloc quan Eliseu es va convertir en el profeta de Déu. Eliseu havia sortit de Jericó i anava de camí a Betel, una ciutat que estava a uns 16 quilòmetres al sud de Siló i que havia esdevingut el centre de l’adoració d’un vedell d’or (1 Reis 12:27-33; 2 Reis 10:29). Com van rebre els habitants de Betel el profeta? No gaire bé. Pel que sembla, l’odiaven i la mala actitud dels pares s’havia encomanat als fills.

Segon de Reis 2:23, 24 explica que un grup de nois va sortir de la ciutat i van començar a burlar-se del profeta dient: «Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!». En resposta, Eliseu «els va maleir en el nom de Jehovà. Llavors van sortir dues osses del bosc i van destrossar 42 d’aquells nois». Els ossos bruns sirians poden ser molt perillosos quan se senten amenaçats o quan pensen que les seves cries corren perill (2 Samuel 17:8; Proverbis 17:12; 28:15). Déu va utilitzar les dues osses per castigar aquells nois perquè, al tractar el seu representant amb tanta falta de respecte, en realitat l’havien menyspreat a ell.

El relat d’Eliseu confirma que prop de Siló hi havia animals salvatges molt perillosos. Això també ens ajuda a veure la gran fe que van mostrar els pares de Samuel al portar el seu fill perquè servís al tabernacle.

Un altre servent lleial de Jehovà que va mostrar una fe semblant va ser Jeftè. Aquest jutge, que vivia a la regió muntanyosa de Galaad, a l’est del Jordà, va fer un vot a Déu. Li va prometre que, si l’ajudava a derrotar els ammonites, li entregaria la primera persona que sortís a rebre’l després de la batalla. Quan va tornar després d’haver vençut els ammonites, la primera persona que va sortir a donar-li la benvinguda va ser la seva única filla. Amb tot, aquest jutge va complir el seu vot i la va portar al tabernacle de Siló, on va servir lleialment durant molts anys (Jutges 11:30-40).

Sens dubte, quan pensem en els joves que van viure a Siló, mai voldríem assemblar-nos als 42 nois que es van burlar del representant de Jehovà. Tot al contrari, volem esforçar-nos per imitar el bon exemple de fe i lleialtat que van mostrar Samuel i la filla de Jeftè (compara-ho amb 1 Corintis 10:6, 11).

[Notes]

[Crèdit fotogràfic]

Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.

[Crèdit fotogràfic]

Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.

[Crèdit fotogràfic]

Safari Zoo, Ramat-Gan, Tel Aviv