Un carceller aprèn la veritat

A Filips, hi vivia una noia posseïda per un dimoni. Aquest dimoni feia que la noia pogués predir el futur, i els seus amos guanyaven molts diners amb ella. Quan Pau i Siles van anar a Filips, la noia els va seguir durant molts dies. El dimoni feia que cridés: «Aquests homes són esclaus del Déu Altíssim!». Finalment, Pau va dir al dimoni: «En el nom de Jesús, surt d’ella!». I el dimoni va sortir de la noia.

Quan els amos de la noia van veure que ja no podien guanyar diners amb ella, es van enfadar molt. Van portar Pau i Siles davant dels jutges i van dir: «Aquests homes no estan complint la llei i estan esverant la ciutat!». Els jutges van manar que peguessin Pau i Siles i els tanquessin a la presó. El carceller els va tancar a la cel·la de més endins, la més fosca, i els va posar els peus al cep.

Els altres presoners sentien com Pau i Siles cantaven cançons a Jehovà. De sobte, a mitjanit, un terratrèmol molt fort va sacsejar la presó de dalt a baix. Totes les portes de la presó es van obrir, i les cadenes dels presoners es van deslligar. El carceller va entrar corrents a la presó i va veure que les portes eren obertes. Va pensar que tots els presoners s’havien escapat. Així és que va agafar una espasa i es va voler suïcidar.

En aquell moment, Pau va cridar: «No ho facis! Som tots aquí!». El carceller va entrar ràpidament i es va agenollar davant de Pau i Siles. Els va preguntar: «Què he de fer per salvar-me?». Ells li van dir: «Tu i la teva família heu de creure en Jesús». Llavors, Pau i Siles els van ensenyar sobre Jehovà i, tant el carceller com la seva família, es van batejar.