Joan prepara el camí

Quan Joan, el fill d’Elisabet i Zacaries, es va fer gran, es va convertir en profeta. Jehovà el va fer servir per ensenyar a les persones que el Messies vindria aviat. Però, en lloc de predicar als pobles o a les sinagogues, Joan predicava al desert. Molta gent de Jerusalem i de tot Judea anava a escoltar-lo. Joan els va ensenyar que, per agradar a Déu, havien de deixar de fer coses dolentes. Després d’escoltar-lo, molts es van penedir dels seus pecats, i Joan els va batejar al riu Jordà.

Joan tenia una vida senzilla. Portava roba feta de pèl de camell i menjava llagostes i mel silvestre. La gent sentia curiositat per ell. Fins i tot els orgullosos fariseus i saduceus el van anar a veure. Joan els va dir: «Heu de canviar i penedir-vos. No penseu que sou especials només perquè dieu que sou fills d’Abraham. Això no vol dir que sigueu fills de Déu».

Molts li preguntaven: «Què hem de fer per agradar a Déu?». Als jueus, Joan els va contestar: «Si teniu dos vestits, doneu-ne un a aquell qui ho necessiti». Saps per què els va dir això? Volia que entenguessin que, si volien agradar a Déu, havien d’estimar les persones.

Als cobradors d’impostos, els va dir: «Sigueu honestos i no enganyeu ningú». I als soldats, els va aconsellar: «No accepteu suborns, ni digueu mentides».

Els sacerdots i els levites també el van anar a veure, i li van preguntar: «Qui ets? Tothom ho vol saber». Joan els va contestar: «Soc una veu que crida en el desert i ajudo les persones a apropar-se a Déu, com va dir el profeta Isaïes».

A la gent li encantava el que Joan ensenyava. Molts es preguntaven si Joan era el Messies. Però ell els va dir: «Vindrà algú més gran que jo. No soc digne ni de descordar-li les sandàlies. Jo batejo amb aigua, però ell batejarà amb esperit sant».