La promesa de Jeftè

Una altra vegada, els israelites van deixar de servir Jehovà i van començar a adorar déus falsos. Però, quan els ammonites els van atacar i van lluitar contra ells, aquests déus falsos no van fer res per ajudar-los. Els israelites van estar patint durant molts anys i, finalment, van dir a Jehovà: «Hem pecat. Si us plau, salva’ns dels nostres enemics». Llavors, van destruir els ídols i van tornar a ser amics de Jehovà. Déu no volia que els israelites patissin més.

Jeftè, un guerrer israelita, va ser escollit per dirigir el poble i lluitar contra els ammonites. Ell va dir a Jehovà: «Si ens dones la victòria, et prometo que, quan torni a casa, et donaré la primera persona que surti a rebre’m». Jehovà va escoltar la seva oració i el va ajudar a guanyar la batalla.

Quan Jeftè va tornar a casa, la primera persona que va sortir a donar-li la benvinguda va ser la seva única filla. Ella estava ballant i tocant la pandereta. Què va fer Jeftè? Va recordar la seva promesa, i li va dir: «Oh, filla meva! M’has trencat el cor. Si vull complir la promesa que he fet a Jehovà, t’hauré d’enviar a servir al tabernacle, a Siló». Però la seva filla li va dir: «Papa, si has fet una promesa a Jehovà, l’has de complir. Només et demano que em donis dos mesos per estar amb les meves amigues a les muntanyes, i després hi aniré». Així és que la filla de Jeftè va passar la seva vida servint fidelment al tabernacle, i cada any les seves amigues l’anaven a visitar a Siló.