L’última plaga

Moisès havia promès al faraó que no el tornaria a veure mai més. Ara bé, abans de marxar, va dir al faraó: «Aquesta mitjanit, el primer fill de cada família d’Egipte, tant del faraó com dels esclaus, morirà».

Jehovà va manar als israelites que celebressin un menjar especial. Els va dir: «Mateu una ovella mascle o una cabra d’un any i pinteu amb la sang un senyal al marc de la vostra porta. Cuineu la seva carn i mengeu-la amb pa sense llevat. Vestiu-vos, poseu-vos les sandàlies i prepareu-vos per marxar. Aquesta nit us alliberaré». Et pots imaginar com d’emocionats devien estar els israelites?

A mitjanit, un àngel de Jehovà va passar per cadascuna de les cases d’Egipte, tant de rics com de pobres. Les cases dels egipcis que no tenien la marca de sang van perdre un fill. En canvi, no va morir cap fill a les cases dels israelites perquè havien pintat de sang el marc de la porta.

Fins i tot el fill del faraó va morir. El faraó ja no podia suportar-ho més i, immediatament, va dir a Moisès i a Aaron: «Aixequeu-vos i marxeu d’aquí! Aneu i adoreu el vostre Déu! Ja podeu agafar els vostres animals i marxar!».

Sota la llum de la lluna plena, tots els israelites van sortir. Es van organitzar per famílies i per tribus. Hi havia 600.000 homes, a part de dones i nens. A més, moltes altres persones que volien adorar Déu van anar amb ells. Per fi, els israelites eren lliures!

Per recordar com els havia alliberat Jehovà, cada any els israelites van preparar aquell àpat tan especial, conegut com la Pasqua.