Jacob va rebre l’herència

Isaac tenia 40 anys quan es va casar amb Rebeca. L’estimava molt. Amb el temps, van tenir bessons.

El fill més gran es deia Esaú, i el més jove, Jacob. A Esaú li agradava molt el camp i era un bon caçador. En canvi, a Jacob li agradava quedar-se a casa.

En aquella època, quan el pare d’una família moria, el fill gran rebia la majoria de terres i diners. D’això se’n diu herència. En el cas de la família d’Isaac, l’herència també incloïa les promeses que Jehovà havia fet a Abraham. Per a Esaú, aquestes promeses no eren importants, però per a Jacob sí que ho eren.

En una ocasió, Esaú va arribar a casa molt cansat després d’haver estat tot el dia caçant. Va sentir l’olor del menjar que estava preparant Jacob, i li va dir: «M’estic morint de gana! Dona’m una mica d’estofat vermell!». Jacob va respondre: «Te’n donaré si primer em promets que em donaràs la teva herència». Esaú li va dir: «M’és igual la meva herència! És tota teva! Només vull menjar!». Creus que va fer bé Esaú? No, perquè va canviar una cosa molt important per un sol plat de menjar.

Isaac es va fer vell, i va arribar el moment de donar l’herència al seu fill més gran. Però Rebeca va ajudar Jacob, el fill més jove, a rebre aquesta herència. Quan Esaú ho va descobrir, es va enfadar tant que el va voler matar. Llavors, Isaac i Rebeca van voler protegir Jacob, i li van dir: «Marxa i queda’t amb el teu tiet Laban fins que Esaú es calmi». Jacob va seguir aquest consell i va fugir per salvar la seva vida.