Jutjat pel Sanedrí i després per Pilat

La nit s’està acabant quan Pere nega Jesús per tercera vegada. Els membres del Sanedrí han finalitzat el judici fals i s’han dispersat. A l’arribar el divendres al matí, es tornen a reunir, probablement per fer que el judici il·legal que han celebrat durant la nit sembli legal. Es porta Jesús davant d’ells.

El tribunal li torna a exigir: «Si ets el Crist, digue’ns-ho». Jesús respon: «Encara que us ho digués, no em creuríeu. I si us fes preguntes, tampoc em contestaríeu». Amb tot, Jesús indica amb valentia que ell és la persona que es va predir a Daniel 7:13. Jesús diu: «Des d’ara, el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu poderós» (Lluc 22:67-69; Mateu 26:63).

Ells insisteixen: «Llavors, ¿tu ets el Fill de Déu?». Jesús contesta: «Vosaltres mateixos ho dieu». Sembla que aquestes paraules justifiquen l’assassinat de Jesús sota l’acusació de blasfèmia. «Per què necessitem més proves?», pregunten ells (Lluc 22:70, 71; Marc 14:64). Per tant, lliguen Jesús i l’envien al governador romà Ponç Pilat.

Potser Judes Iscariot veu com porten Jesús a Pilat. Quan s’adona que l’han condemnat, sent remordiments i desesperació. Però, en comptes de penedir-se sincerament i buscar Déu, va als sacerdots principals per tornar-los les 30 monedes de plata. Ell els hi diu: «He pecat traint un home innocent». Aleshores rep aquesta resposta insensible: «I a nosaltres què ens importa? Això és problema teu!» (Mateu 27:4).

Judes llença les 30 monedes de plata al temple, i després empitjora la situació intentant suïcidar-se. Mentre intenta penjar-se, sembla que la branca on ha lligat la corda es trenca. El seu cos cau a les roques que hi ha a sota i es rebenta (Fets 1:17, 18).

Encara és d’hora al matí quan porten Jesús al palau de Ponç Pilat. Però els jueus que el porten es neguen a entrar, ja que pensen que aquest contacte amb els gentils els pot contaminar. I això faria que no poguessin participar del sopar el 15 de nissan, el primer dia de la festa dels Pans sense llevat, que és considerada part de l’època de la Pasqua.

Pilat surt a fora i els hi pregunta: «De què acuseu aquest home?». Ells responen: «Si aquest home no fos un delinqüent, no te l’hauríem entregat». Potser Pilat pensa que l’estan intentant pressionar, i per això els hi diu: «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo segons la vostra llei». Els jueus revelen les seves intencions assassines quan contesten: «No ens està permès matar ningú» (Joan 18:29-31).

De fet, si maten Jesús durant la festa de la Pasqua és probable que es produeixi un aldarull. Però si aconsegueixen que els romans executin Jesús per una acusació relacionada amb la política, cosa que els romans tenen autoritat per fer, serà més probable que aquests jueus estiguin lliures de responsabilitat davant del poble.

Els líders religiosos no diuen a Pilat que han condemnat Jesús per blasfèmia. Ara s’inventen aquestes altres acusacions: «Hem trobat aquest home [1] causant revoltes entre el poble, [2] prohibint pagar els impostos al Cèsar i [3] dient que ell és el Crist, el rei» (Lluc 23:2).

Com a representant de Roma, a Pilat li preocupa la següent acusació: que Jesús està afirmant ser un rei. Per tant, torna a entrar al palau, fa cridar Jesús i li pregunta: «Ets tu el Rei dels jueus?». En altres paraules: «Has passat per alt la llei de l’imperi declarant que ets un rei en oposició al Cèsar?». Potser per saber realment el que Pilat ha sentit dir d’ell, Jesús li diu: «¿Em preguntes això perquè és el que tu penses, o perquè t’ho han dit uns altres?» (Joan 18:33, 34).

Pilat pretén fer veure que no sap res de Jesús, però a la vegada desitja saber-ne més. Per això li contesta: «Que potser sóc jueu, jo?», i afegeix: «La teva nació i els sacerdots principals t’han entregat a mi. Què has fet?» (Joan 18:35).

Jesús no intenta esquivar el tema principal: el fet que sigui rei. Segur que la seva resposta sorprèn molt el governador Pilat.