L’últim dia de Jesús al temple

És l’última vegada que Jesús està al temple, i torna a condemnar la hipocresia dels escribes i fariseus dient públicament que són hipòcrites i utilitzant el següent llenguatge figurat: «Netegeu l’exterior de la copa i del plat, però per dins estan plens de cobdícia i desitjos desmesurats. Fariseu cec, neteja primer per dins la copa i el plat, i així l’exterior també estarà net» (Mateu 23:25, 26). Tot i que els fariseus són molt escrupolosos amb la neteja cerimonial i l’aparença exterior, descuiden la persona interior i no purifiquen el seu cor figurat.

La seva hipocresia també es fa evident perquè estan disposats a construir i decorar tombes per als profetes. Però, tal com Jesús menciona, són «fills dels que van assassinar els profetes» (Mateu 23:31). I està clar que ho són perquè continuen buscant la manera de matar Jesús (Joan 5:18; 7:1, 25).

Tot seguit, Jesús anuncia quin serà el final d’aquests líders religiosos si no es penedeixen: «Serps, cria d’escurçons! Com escapareu del càstig de la Gehenna?» (Mateu 23:33). Gehenna significa ‘vall d’Hinnom’. Aquesta vall es fa servir per cremar escombraries, i és una imatge molt gràfica que descriu la destrucció permanent que els espera als malvats escribes i fariseus.

Els deixebles de Jesús el representaran com a «profetes, savis i mestres». Quin tracte rebran? Jesús es dirigeix als líders religiosos dient: «A alguns [dels meus deixebles] els matareu i els executareu en un pal, i a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. Així vindrà sobre vosaltres la sang de tots els justos que han estat assassinats a la terra, des de la sang del just Abel fins a la sang de Zacaries, [...] que vau assassinar». I fa la següent advertència: «Us asseguro que tot això caurà sobre aquesta generació» (Mateu 23:34-36). Això és el que passa l’any 70 de la n. e., quan els exèrcits romans destrueixen Jerusalem i moren centenars de milers de jueus.

Jesús se sent molt angoixat quan pensa en aquesta situació tan espantosa, i diu amb tristesa: «Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que Déu t’envia! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills tal com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut. Mireu! El vostre temple serà abandonat» (Mateu 23:37, 38).

Llavors Jesús afegeix: «Us dic que de cap manera no em veureu més fins que digueu: “Beneït el qui ve en nom de Jehovà!”» (Mateu 23:39). Jesús està citant de la profecia registrada a Salm 118:26, que diu: «Beneït el qui ve en Nom de Jahveh: us beneïm des de la casa de Jahveh». Queda clar que, un cop aquest temple sigui destruït, ningú més hi tornarà a anar per adorar Déu.

Jesús ara se’n va a la zona del temple on hi ha les caixes de donacions. Aquestes caixes tenen unes petites obertures a la part superior per on la gent hi fica monedes. Jesús veu alguns jueus que posen les seves donacions, els rics que hi fiquen «moltes monedes» com a ofrenes. Després, Jesús veu una viuda pobra que posa «dues monedes petites de molt poc valor» (Marc 12:41, 42). Sens dubte, Jesús sap que aquest regal alegra molt Jehovà.

Jesús fa venir els seus deixebles i els hi diu: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat a les caixes de donacions més que tots els altres». Per què ho diu això? A continuació explica: «Tots han donat del que els hi sobrava, però ella, que és tan pobra, ho ha donat tot, tot el que tenia per viure» (Marc 12:43, 44). Que diferent és la manera de pensar i d’actuar d’aquesta viuda a la dels líders religiosos!

El dia 11 de nissan continua avançant, i mentre Jesús surt del temple per última vegada, un dels seus deixebles exclama: «Mestre, mira quines pedres i quins edificis!» (Marc 13:1). És cert que algunes de les pedres de la muralla del temple són enormes, i això fa que es vegi com un edifici molt fort i estable. Per això, sembla estrany que Jesús digui: «¿Veus aquests magnífics edificis? No en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat» (Marc 13:2).

Després de dir aquestes coses, Jesús i els apòstols travessen la vall de Cedró i pugen a la muntanya de les Oliveres. En cert moment, es queda amb quatre dels seus apòstols: Pere, Andreu, Jaume i Joan. Des d’allà, tenen una bona vista de l’impressionant temple.