Una lliçó sobre el perdó

Segons el que tenen al cor, les persones responen de manera diferent al que Jesús diu i fa. Això es fa evident en una casa a Galilea. Un fariseu anomenat Simó convida Jesús a menjar, potser per conèixer de més a prop l’home que fa aquests miracles tan extraordinaris. Jesús probablement veu aquesta ocasió com una oportunitat per predicar. Així doncs, accepta la invitació, igual que en altres ocasions ha acceptat menjar amb cobradors d’impostos i pecadors.

Amb tot, Jesús no rep l’atenció cordial que se sol donar als convidats. Al caminar amb sandàlies pels camins plens de pols de Palestina, els peus s’inflen i s’embruten. Per tant, és costum mostrar hospitalitat rentant els peus dels convidats amb aigua freda. Però a Jesús no li fan això. Tampoc li fan un petó de benvinguda, com és habitual. Un altre costum és vessar una mica d’oli als cabells del convidat, per mostrar amabilitat i hospitalitat. Jesús tampoc rep aquest tracte. Diries que l’han rebut bé?

Tots els convidats estan reclinats a taula i comencen a menjar. Mentre estan menjant, una dona que no ha estat convidada entra discretament. A la ciutat se la coneix per ser «una pecadora» (Lluc 7:37). Tots els humans imperfectes són pecadors, però sembla que aquesta dona porta una vida immoral, probablement com a prostituta. És possible que hagi escoltat les ensenyances de Jesús, inclús la invitació que vagin a ell tots els qui porten càrregues pesades perquè ell els hi doni forces (Mateu 11:28, 29). Sembla que les paraules i accions de Jesús l’han commogut i per això ha anat a buscar-lo.

Ella es posa darrere de Jesús i s’agenolla als seus peus. Les llàgrimes li cauen dels ulls fins als peus de Jesús, i els hi eixuga amb els seus cabells. Li besa tendrament els peus i li posa l’oli perfumat que ha portat. Simó observa amb desaprovació i pensa: «Si aquest home realment fos profeta, sabria qui és la dona que li està tocant els peus i quina mena de vida porta, sabria que és una pecadora» (Lluc 7:39).

Jesús s’adona del que Simó està pensant, i diu: «Simó, t’haig de dir una cosa». Ell contesta: «Digues, Mestre». Jesús continua: «Dos homes devien diners a un prestador; un li devia 500 denaris, i l’altre, 50. Com que no tenien amb què pagar, els va perdonar a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?». Potser amb indiferència, Simó contesta: «Suposo que aquell a qui li va perdonar més» (Lluc 7:40-43).

Jesús hi està d’acord. Aleshores, mirant la dona, diu a Simó: «Veus aquesta dona? He entrat a casa teva i no m’has donat aigua per rentar-me els peus. Però ella m’ha mullat els peus amb les seves llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el seu cabell. Tu no m’has rebut amb cap petó, però aquesta dona no ha deixat de besar-me els peus des de que sóc aquí. Tu no m’has posat oli al cap, però aquesta dona m’ha posat oli perfumat als peus». Jesús podia veure que aquesta dona estava donant proves de penediment sincer per la seva vida immoral. Per tant, diu com a conclusió: «Et dic que, tot i que ha comès molts pecats, li han estat perdonats, perquè ha estimat molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc» (Lluc 7:44-47).

Jesús no està justificant la immoralitat. Més aviat demostra que és compassiu i comprèn les persones que cometen pecats greus però que més tard demostren que estan penedides i busquen l’ajuda de Crist. I que alliberada se sent aquesta dona quan Jesús li diu: «Els teus pecats et són perdonats [...]. La teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau» (Lluc 7:48, 50).