Per què els deixebles de Jesús no dejunen?

Poc temps després que Jesús anés a la Pasqua de l’any 30 de la n. e., van empresonar Joan el Baptista. Joan volia que els seus deixebles seguissin Jesús, però encara que ja porta uns mesos a la presó no tots ho han fet.

Ara que s’apropa la Pasqua de l’any 31 de la n. e., alguns deixebles de Joan s’acosten a Jesús i li pregunten: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem però els teus deixebles no ho fan?» (Mateu 9:14). Els fariseus dejunen com a part d’un ritual religiós. Més tard, Jesús utilitza una paràbola en què un fariseu molt orgullós diu en oració: «Déu meu, et dono les gràcies perquè no sóc com els altres [...]. Dejuno dos cops per setmana» (Lluc 18:11, 12). Sembla que els deixebles de Joan han estat dejunant per costum, o potser perquè estan molt tristos per l’empresonament de Joan. A més, també es pregunten per què els deixebles de Jesús no dejunen, potser per expressar també la seva pena pel que li està passant a Joan.

Jesús els hi contesta amb aquest exemple: «¿És que tenen motius per estar tristos els amics del nuvi mentre el nuvi és amb ells? Però arribarà el dia que els hi prendran el nuvi, i aleshores dejunaran» (Mateu 9:15).

Joan mateix va parlar de Jesús com un nuvi (Joan 3:28, 29). Per tant, mentre Jesús encara hi és, els seus deixebles no dejunen. Després, quan Jesús mori, els seus deixebles es lamentaran i no tindran ganes de menjar. Però, quin canvi quan Jesús ressusciti! Llavors, ja no tindran motius per dejunar i estar tristos.

A continuació, Jesús explica dos exemples: «Ningú cus un tros de roba nova en un vestit vell, perquè el tros de roba nova s’encongirà, estirarà el vestit i el forat es farà més gran. Tampoc es posa vi nou en bótes velles, perquè les bótes es rebentaran, es faran malbé i el vi es vessarà. Per això, la gent posa el vi nou en bótes noves» (Mateu 9:16, 17). Quin és el punt que Jesús vol destacar?

Jesús està ajudant els deixebles de Joan el Baptista a entendre que ningú hauria d’esperar que els seguidors de Jesús respectessin les pràctiques antigues del judaisme, com ara el ritual del dejuni. Jesús no va venir a millorar ni prolongar un sistema d’adoració vell i inútil que estava a punt de ser eliminat. L’adoració que ell promou no s’adapta al judaisme de l’època que es basa en tradicions humanes. No, ell no està intentant posar un tros de roba nova en un vestit vell, o posar vi nou en una bóta rígida i vella.