Una lliçó sobre la bondat

SAPS què és el prejudici?... El prejudici és que algú no et caigui bé simplement perquè el seu aspecte és diferent o perquè parla un altre idioma. Així, el prejudici és sentir antipatia per algú o tenir-ne una mala opinió abans de conèixer realment com és.

Creus que està bé que no t’agradi algú abans de saber realment quin tipus de persona és o tan sols perquè és diferent?... No, el prejudici no està bé i tampoc és bondadós. No hem de ser antipàtics amb algú pel sol fet que no sigui com nosaltres.

I tu? Coneixes algú que tingui un color de pell diferent del teu o que parli un altre idioma?... Potser fins i tot coneixes persones amb un aspecte diferent del teu a causa d’una lesió o d’una malaltia. Ets amable i bondadós amb aquells que són diferents?...

Si escoltem el Gran Mestre, Jesucrist, serem bondadosos amb tothom. Sense importar el país d’on sigui una persona o quin sigui el seu color de pell, hem de ser amables amb ella. Tot i que no tothom hi està d’acord, va ser Jesús qui va ensenyar aquesta lliçó. Parlem-ne.

Un jueu que tenia prejudicis contra altres persones va preguntar a Jesús: ‘Què haig de fer per tenir vida eterna?’. Jesús sabia que aquest home pretenia que digués que hem de ser bondadosos només amb persones de la nostra mateixa raça o nacionalitat. Per això, en lloc de respondre, Jesús va preguntar a aquest home: ‘Què diu la Llei de Déu que hem de fer?’.

L’home va respondre: ‘Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el cor, i estima els altres com a tu mateix’. I Jesús va dir: ‘Has respost bé: segueix fent això i tindràs la vida eterna’.

Però l’home no volia ser amable o bondadós amb els qui eren diferents d’ell. Per això va intentar trobar una excusa. Va preguntar a Jesús: «Qui són els altres que haig d’estimar?». Ell hauria volgut que Jesús digués: «Els altres són els teus amics», o «Són la gent que té el mateix aspecte que tu». Però Jesús, per respondre a aquesta pregunta, va explicar una història sobre un jueu i un samarità.

Un home baixava pel camí que anava de la ciutat de Jerusalem a Jericó. Aquest home era jueu. Mentre anava caminant, el van agafar uns lladres. El van estabornir, va caure a terra i li van robar els diners i la roba. Els lladres el van apallissar i el van deixar mig mort a la vora del camí.

Al cap d’una estona va passar pel camí un sacerdot i va veure l’home malferit. Tu què hauries fet?... Doncs bé, el sacerdot va creuar a l’altra banda del camí i va passar de llarg. Ni tan sols es va aturar. No va fer res de res per ajudar aquell home.

Més tard, un altre home molt religiós va baixar pel mateix camí. Era un levita que servia al temple de Jerusalem. S’aturaria per ajudar l’home?... Doncs tampoc. Va fer exactament el mateix que el sacerdot.

Finalment, va passar per allà un samarità. Pots veure com ve pel camí?... Va veure el jueu allà a terra, malferit. Tingues en compte que entre els samaritans i els jueus hi havia molta antipatia (Joan 4:9, BCI). Passaria de llarg també aquest samarità sense ajudar l’home? Es diria potser a ell mateix: ‘Per què hauria d’ajudar aquest jueu? Ell no m’ajudaria si el malferit fos jo!’?

Doncs bé, el samarità va mirar-se l’home allà estès i li va fer llàstima. No podia passar de llarg i deixar-lo morir. Així doncs, va baixar de l’ase, es va apropar a l’home i va començar a curar-li les ferides amb oli i vi. Després, les hi va embenar.

El samarità va pujar l’home al seu ase amb delicadesa. Aleshores van baixar a poc a poc pel camí fins arribar a un petit hostal. El samarità va llogar una habitació per a l’home i el va cuidar.

Llavors Jesús va preguntar a l’home amb qui parlava: ‘Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar bé amb els altres?’. Tu què diries? Va ser el sacerdot, el levita o el samarità?...

L’home va respondre: ‘L’home que es va comportar bé amb els altres va ser qui es va aturar i es va encarregar de cuidar l’home ferit’. Jesús li va dir: ‘Això mateix. Vés, i tu fes igual’ (Lluc 10:25-37, BCI).

Oi que és una història excel·lent? Aquest relat deixa ben clar qui són els altres que hem d’estimar. No són tan sols els nostres amics íntims. I tampoc no són els qui tenen el nostre mateix color de pell o parlen el mateix idioma que nosaltres. Jesús ens va ensenyar a ser bondadosos amb la gent, independentment d’on siguin, de l’aspecte que tinguin o de la llengua que parlin.

Jehovà és així, no té prejudicis. Jesús va dir: ‘El vostre Pare del cel fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos’. Així doncs, hem de ser bondadosos amb tothom, tal com ho és Déu (Mateu 5:44-48).

Aleshores, si veus algú ferit, què faràs?... I si la persona és d’un altre país o el seu color de pell és diferent del teu? Segueix sent part dels altres que hem d’ajudar. Si creus que encara ets massa petit per ajudar, pots demanar ajuda a algú de més edat. O pots cridar un policia o un mestre. Això és ser bondadós, com ho va ser el samarità.

El Gran Mestre vol que siguem bondadosos. Vol que ajudem els altres sense importar qui siguin. Per això va explicar la història del bon samarità.