T’has encomanat de prejudici?

Les persones poden jutjar negativament els altres, no només per la seva nacionalitat, raça, tribu o idioma, sinó també per la seva religió, gènere o estatus social. Alguns basen els seus prejudicis en l’edat, el nivell educatiu, les discapacitats o l’aparença física. Tot i així, aquestes persones creuen que no tenen prejudicis.

I tu? T’has encomanat de prejudici? A la majoria de la gent li és més fàcil veure els prejudicis que tenen els altres que els seus propis. Però el cert és que tots, fins a cert punt, tenim algun prejudici. El catedràtic de sociologia David Williams afirma que quan algú es forma una opinió negativa sobre un col·lectiu i després coneix algú d’aquest col·lectiu, «el tracta de manera diferent i ni tan sols se n’adona».

Per exemple, en Jovica, que viu en un país dels Balcans on hi ha una minoria ètnica, admet: «Estava convençut que ningú d’aquesta ètnia podia ser bona persona». I afegeix: «Però jo no pensava que tingués prejudicis. “Al cap i a la fi”, em deia, “aquesta gent en realitat és així”».

Molts governs creen lleis per lluitar contra el racisme i altres formes de prejudici. No obstant això, el prejudici no ha desaparegut. Per què? Perquè aquestes lleis només tenen efecte sobre les accions d’un individu, però no sobre els seus pensaments o sentiments. I és precisament en la ment i el cor on neixen els prejudicis. Aleshores, ¿es podria afirmar que la lluita contra el prejudici és una guerra perduda? Existeix una cura contra el prejudici?