APOCALIPSI

1 Una revelació* de Jesucrist, que Déu li va donar,+ per fer saber als seus esclaus+ les coses que passaran aviat. Jesucrist va enviar el seu àngel i, per mitjà d’ell, la va mostrar amb senyals al seu esclau Joan,+ 2 que ha donat testimoni del missatge que Déu va donar i del testimoni que Jesucrist va donar, és a dir, de tot el que va veure. 3 Feliç és qui llegeix en veu alta les paraules d’aquesta profecia, i feliços són els que les escolten i els que obeeixen el que hi ha escrit en ella,+ perquè el temps assenyalat és a prop.

4 De Joan, a les set congregacions+ que hi ha a la província d’Àsia:

Que rebeu bondat immerescuda i pau de part d’«aquell que és, que era i que ve»,+ dels set esperits+ que estan davant del seu tron 5 i de Jesucrist, el Testimoni Fidel,+ el Primogènit d’entre els morts+ i el Governant dels reis de la terra.+

Que a ell, que ens estima+ i ens va alliberar dels nostres pecats per mitjà de la seva sang,+ 6 i que va fer que fóssim un regne+ i sacerdots+ per al seu Déu i Pare, sigui la glòria i el poder per sempre. Amén.

7 Mireu! Ve amb els núvols+ i tot ull el veurà, fins i tot els que el van traspassar. I, per causa d’ell, totes les tribus de la terra es donaran cops al pit lamentant-se.+ Sí, amén.

8 «Jo soc l’Alfa i l’Omega»,*+ diu Jehovà* Déu, «aquell que és, que era i que ve, el Totpoderós.»+

9 Jo, Joan, el vostre germà i el vostre company en la persecució,*+ en el regne+ i en l’aguant+ en unió amb Jesús,+ estava a l’illa anomenada Patmos per haver parlat sobre Déu i per haver donat testimoni de Jesús. 10 Per inspiració vaig estar al dia del Senyor, i darrere meu vaig escoltar una veu forta, com el so d’una trompeta, 11 que deia: «Escriu en un rotlle el que veus i envia’l a les set congregacions: Efès,+ Esmirna,+ Pèrgam,+ Tiatira,+ Sardis,+ Filadèlfia+ i Laodicea.»+

12 Em vaig girar per veure qui em parlava i llavors vaig veure set canelobres d’or,+ 13 i al mig dels canelobres hi havia algú semblant a un fill de l’home+ que anava vestit amb una túnica que li arribava als peus i portava una faixa d’or al pit. 14 A més, el seu cap i els seus cabells eren blancs com la llana blanca, com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc.+ 15 Els seus peus eren com el coure refinat+ quan brilla al forn i la seva veu era com el rugit de moltes aigües. 16 A la mà dreta hi tenia set estrelles,+ de la boca li sortia una espasa llarga i esmolada de dos talls,+ i la seva cara era com el sol quan brilla amb tota la seva força.+ 17 Quan el vaig veure, vaig caure als seus peus com mort.

I va posar la seva mà dreta damunt meu i em va dir: «No tinguis por. Soc el Primer+ i l’Últim+ 18 i el que viu.+ Vaig estar mort,+ però ara visc per sempre més,+ i tinc les claus de la mort i de la Tomba.*+ 19 Per tant, escriu les coses que has vist, les que passen ara i les que passaran després. 20 Aquest és el secret sagrat de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set canelobres d’or: les set estrelles representen els àngels de les set congregacions i els set canelobres representen les set congregacions.+

2 »A l’àngel+ de la congregació d’Efès+ escriu: Això és el que diu qui té les set estrelles a la seva mà dreta i camina entre els set canelobres d’or:+ 2 “Conec les teves obres, el teu esforç i el teu aguant. Sé que no pots tolerar els dolents i que has posat a prova els que afirmen ser apòstols+ però no ho són, i has vist que són mentiders. 3 També demostres aguant i has perseverat per causa del meu nom+ sense cansar-te.+ 4 Però tinc contra tu que has perdut* l’amor que tenies al principi.

5 »”Per tant, recorda des d’on has caigut, penedeix-te+ i torna a fer el que feies al principi. Si no, vindré i trauré el teu canelobre+ del seu lloc, a menys que et penedeixis.+ 6 Ara bé, tens al teu favor que odies el que fa la secta de Nicolau,+ igual que jo també ho odio. 7 Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions:+ a qui venci,+ li permetré menjar de l’arbre de la vida,+ que està al paradís de Déu.”

8 »I a l’àngel de la congregació d’Esmirna escriu: Això és el que ell diu, el Primer i l’Últim,+ que va estar mort i va tornar a la vida:+ 9 “Conec el teu patiment* i la teva pobresa, però ets ric.+ També conec la blasfèmia dels que afirmen ser jueus però que en realitat no ho són, sinó que són una sinagoga de Satanàs.+ 10 No tinguis por dels patiments que t’esperen.+ El Diable continuarà enviant alguns de vosaltres a la presó perquè sigueu posats a prova completament, i sereu perseguits* durant deu dies. Sigues fidel fins a la mort, i jo et donaré la corona de la vida.+ 11 Qui tingui orelles, que escolti+ el que l’esperit diu a les congregacions: a qui venci,+ la segona mort+ mai li farà cap mal.”

12 »A l’àngel de la congregació de Pèrgam escriu: Això és el que diu qui té l’espasa llarga i esmolada de dos talls:+ 13 “Sé on vius: allà on Satanàs hi té el tron. Tot i això, continues aferrant-te al meu nom.+ A més, no vas renegar de la teva fe en mi,+ ni tan sols durant els dies d’Antipes, el meu testimoni fidel,+ a qui van matar+ al vostre costat, on viu Satanàs.

14 »”Però tinc algunes coses contra tu: enmig teu hi ha els que s’aferren a l’ensenyança de Balaam,+ que va ensenyar a Balac+ com fer ensopegar els fills d’Israel al fer-los menjar carn sacrificada als ídols i fer-los caure en la immoralitat sexual.*+ 15 De la mateixa manera, enmig teu també hi ha els que s’aferren a l’ensenyança de la secta de Nicolau.+ 16 Així que penedeix-te. Si no ho fas, vindré de seguida i lluitaré contra ells amb l’espasa llarga de la meva boca.+

17 »”Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions:+ a qui venci,+ li donaré del mannà amagat+ i una pedreta blanca, i a la pedreta hi ha inscrit un nom nou que ningú coneix, excepte qui el rep.”

18 »A l’àngel de la congregació de Tiatira+ escriu: Això és el que diu el Fill de Déu, el que té els ulls com una flama de foc+ i els peus com el coure refinat:+ 19 “Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei* i el teu aguant, i sé que ara les teves obres són moltes més que al principi.

20 »”Però tinc contra tu que toleres aquella dona, Jezabel,+ que afirma que és profetessa i que enganya els meus esclaus amb la seva ensenyança perquè caiguin en la immoralitat sexual*+ i mengin carn sacrificada als ídols. 21 Li he donat temps perquè se’n penedeixi, però no es vol penedir de la seva immoralitat sexual.* 22 Ben aviat faré que caigui malalta al llit, i faré que els que cometen adulteri amb ella tinguin grans patiments* si no es penedeixen d’actuar com ella. 23 I mataré els seus fills amb una malaltia mortal, i així totes les congregacions sabran que jo soc qui examina els pensaments més íntims* i els cors. I a cadascun de vosaltres us pagaré segons les vostres obres.+

24 »”Però a la resta de vosaltres que esteu a Tiatira, a tots els que no seguiu aquesta ensenyança i no heu conegut les anomenades ‘coses profundes de Satanàs’,+ us dic: no us imposo cap altra càrrega. 25 Ara bé, aferreu-vos al que teniu fins que jo vingui.+ 26 I a qui venci i obeeixi els meus manaments fins a la fi, li donaré autoritat sobre les nacions,+ 27 tal com el meu Pare m’ha donat autoritat a mi. Ell pasturarà la gent amb vara de ferro+ i seran fets miques com si fossin gerros de fang. 28 I li donaré l’estrella del matí.+ 29 Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions.”

3 »A l’àngel de la congregació de Sardis escriu: Això és el que diu qui té els set esperits de Déu+ i les set estrelles:+ “Conec les teves obres, que tens fama* d’estar viu, però estàs mort.+ 2 Estigues alerta+ i enforteix les coses que queden i que estaven a punt de morir, perquè no he vist que hagis realitzat completament les teves obres davant del meu Déu. 3 Per tant, recorda el que has rebut i el que has escoltat. No deixis d’obeir-ho i penedeix-te.+ Perquè si no et despertes, vindré com un lladre,+ i no sabràs pas a quina hora vindré.+

4 »”Però n’hi ha alguns* a Sardis que no han embrutat els seus vestits,+ i ells caminaran amb mi amb vestits blancs,+ perquè s’ho mereixen. 5 Qui venci+ anirà vestit així, amb vestits blancs,+ i mai esborraré el seu nom del llibre de la vida,+ sinó que diré que conec el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels.+ 6 Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions.”

7 »A l’àngel de la congregació de Filadèlfia escriu: Això és el que diu aquell que és sant,+ que és verdader,+ que té la clau de David+ i que, quan obre, ningú pot tancar, i quan tanca, ningú pot obrir: 8 “Conec les teves obres. (Mira, he obert davant teu una porta+ que ningú pot tancar.) I sé que, encara que no tens gaires forces, has obeït la meva paraula i has demostrat que ets fidel al meu nom. 9 Als de la sinagoga de Satanàs, que diuen que són jueus però no ho són,+ perquè menteixen, els faré venir a inclinar-se* als teus peus i els faré saber que t’he estimat. 10 Com que has obeït el que has sentit sobre el meu aguant,*+ jo et protegiré durant l’hora de la prova+ que vindrà sobre tota la terra habitada per posar a prova tots els que hi viuen. 11 Vinc de seguida.+ Continua aferrant-te al que tens perquè ningú et prengui la corona.+

12 »”A qui venci, el faré columna al temple del meu Déu, i no en sortirà mai més, i escriuré sobre ell el nom del meu Déu,+ el nom de la ciutat del meu Déu —la Nova Jerusalem+ que baixa del cel, del meu Déu— i el meu nom nou.+ 13 Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions.”

14 »A l’àngel de la congregació de Laodicea+ escriu: Això és el que diu l’Amén,+ el testimoni+ fidel i verdader,+ el principi de la creació de Déu:+ 15 “Conec les teves obres, que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent. 16 Però, com que ets tebi, i no ets ni calent+ ni fred,+ et vomitaré de la meva boca. 17 Perquè dius: ‘Soc ric,+ he aconseguit moltes riqueses i no necessito res’, però no saps que ets infeliç, llastimós, pobre, cec i que estàs despullat. 18 Per això t’aconsello que em compris or refinat pel foc perquè et facis ric, vestits blancs perquè et puguis vestir i ningú et vegi despullat i t’avergonyeixis,+ i pomada per posar-te-la als ulls+ perquè hi puguis veure.+

19 »”Corregeixo i disciplino tots aquells a qui estimo.*+ Per tant, mostra entusiasme i penedeix-te.+ 20 Mira, estic dret trucant a la porta. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. 21 A qui venci,+ li concediré seure amb mi al meu tron,+ igual que jo vaig vèncer i em vaig asseure+ amb el meu Pare al seu tron. 22 Qui tingui orelles, que escolti el que l’esperit diu a les congregacions.”»

4 Després d’això, vaig veure una porta oberta al cel, i la primera veu que vaig sentir que em parlava era com el so d’una trompeta. Em va dir: «Puja aquí dalt i t’ensenyaré el que ha de passar.» 2 De seguida vaig estar sota la influència de l’esperit. Aleshores vaig veure un tron al cel i algú que hi estava assegut.+ 3 I el que hi estava assegut tenia l’aparença d’una pedra de jaspi+ i d’una sarda,* i un arc iris semblant a una maragda envoltava el tron.+

4 Al voltant del tron hi havia 24 trons, i asseguts en aquests trons vaig veure 24 ancians+ que portaven vestits blancs i duien corones d’or al cap. 5 Del tron sortien llampecs,+ veus i trons.+ I hi havia set llums de foc que cremaven davant del tron, i aquests representen els set esperits de Déu.+ 6 Davant del tron hi havia com un mar de vidre+ semblant al cristall.

Al mig del tron* i al voltant del tron hi havia quatre éssers vivents+ plens d’ulls pel davant i pel darrere. 7 El primer ésser vivent era com un lleó,+ el segon ésser vivent era com un toro jove,+ la cara del tercer ésser vivent+ era com la d’un home i el quart ésser vivent+ era com una àguila que volava.+ 8 Cadascun dels quatre éssers vivents tenia sis ales que estaven plenes d’ulls per fora i per dins.+ I nit i dia deien sense parar: «Sant, sant, sant és Jehovà*+ Déu, el Totpoderós, que era, que és i que ve.»+

9 I cada vegada que els éssers vivents glorifiquen, honren i donen gràcies al que està assegut al tron, a aquell que viu per sempre més,+ 10 els 24 ancians+ s’agenollen davant del que està assegut al tron i adoren aquell que viu per sempre més. I llancen les seves corones davant del tron dient: 11 «Jehovà,* Déu nostre, ets digne de rebre la glòria,+ l’honor+ i el poder,+ perquè tu vas crear totes les coses,+ i per la teva voluntat van existir i van ser creades.»

5 A la mà dreta del que estava assegut al tron+ hi vaig veure un rotlle escrit per les dues cares* que estava ben segellat amb set segells. 2 També vaig veure un àngel poderós que cridava amb veu forta: «Qui és digne d’obrir el rotlle i trencar els segells?» 3 Però ningú, ni al cel, ni a la terra, ni sota la terra, podia obrir el rotlle i veure el que hi havia escrit. 4 I com que no hi havia ningú digne d’obrir el rotlle i veure el que hi havia escrit, em vaig posar a plorar desconsoladament. 5 Però un dels ancians em va dir: «Deixa de plorar. Mira, el Lleó de la tribu de Judà,+ l’arrel+ de David,+ ha vençut.+ Així que ell pot obrir el rotlle i els set segells.»

6 I al mig* del tron i dels quatre éssers vivents, i al mig dels ancians,+ vaig veure un corder+ dret que semblava que hagués sigut sacrificat,+ i tenia set banyes i set ulls. (Els ulls representen els set esperits de Déu+ que han sigut enviats a tota la terra.) 7 Immediatament el Corder es va apropar i va agafar el rotlle de la mà dreta del que estava assegut al tron.+ 8 Quan el va agafar, els quatre éssers vivents i els 24 ancians+ es van agenollar davant del Corder. Cadascun tenia una arpa i tenien bols d’or plens d’encens. (L’encens representa les oracions dels sants.)+ 9 I canten una cançó nova+ que diu: «Ets digne d’agafar el rotlle i obrir els segells, perquè vas ser sacrificat i amb la teva sang vas comprar per a Déu+ persones de tota tribu, llengua, poble i nació.+ 10 Vas fer que fossin un regne+ i sacerdots al servei del nostre Déu,+ i regnaran+ sobre la terra.»

11 Vaig mirar i vaig sentir la veu de molts àngels que estaven al voltant del tron, dels éssers vivents i dels ancians. Eren miríades de miríades* i milers de milers,+ 12 i deien amb veu forta: «El Corder que va ser sacrificat+ és digne de rebre el poder, les riqueses, la saviesa, la força, l’honor, la glòria i la benedicció.»+

13 I vaig sentir que totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra+ i al mar, totes elles, deien: «Que el que està assegut al tron+ i el Corder+ rebin la benedicció, l’honor,+ la glòria i el poder per sempre més.»+ 14 Els quatre éssers vivents deien: «Amén!» I els ancians es van agenollar i van adorar Déu.

6 I vaig veure que el Corder+ va obrir un dels set segells,+ i vaig sentir que un dels quatre éssers vivents+ deia amb veu de tro: «Cavalca!»* 2 Aleshores vaig veure un cavall blanc.+ El seu genet tenia un arc. Se li va donar una corona+ i va sortir vencent els seus enemics per completar la seva victòria.+

3 Quan va obrir el segon segell, vaig sentir que el segon ésser vivent+ deia: «Cavalca!» 4 I va sortir un altre cavall, un de color de foc, i al seu genet se li va permetre treure la pau de la terra perquè les persones es matessin les unes a les altres, i se li va donar una gran espasa.+

5 Quan va obrir el tercer segell,+ vaig sentir que el tercer ésser vivent+ deia: «Cavalca!» Aleshores vaig veure un cavall negre, i el seu genet portava una balança a la mà. 6 I vaig sentir el que semblava una veu enmig dels quatre éssers vivents, que deia: «Un litre* de blat per un denari,*+ i tres litres d’ordi per un denari, i no malgastis l’oli ni el vi.»+

7 Quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ésser vivent+ que deia: «Cavalca!» 8 Aleshores vaig veure un cavall pàl·lid. El seu genet es deia Mort i la Tomba* el seguia de prop. I se’ls va donar autoritat sobre una quarta part de la terra per matar amb una espasa llarga, fam,+ malalties mortals i animals salvatges de la terra.+

9 Quan va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar+ les ànimes*+ dels que havien sigut assassinats per ser fidels a la paraula de Déu i pel testimoni que havien donat.+ 10 I cridaven amb veu forta: «Senyor Sobirà, sant i verdader,+ fins quan et retindràs de jutjar els que viuen a la terra i venjar la nostra sang?»+ 11 A cadascun d’ells se li va donar una túnica blanca,+ i se’ls va dir que esperessin* una mica més, fins que es completés el nombre dels seus companys esclaus, els seus germans que estaven a punt de ser assassinats, tal com ells ho havien estat.+

12 I vaig veure que el Corder va obrir el sisè segell, i hi va haver un gran terratrèmol. El sol es va tornar negre com la roba de sac feta de pèl,* la lluna es va tornar vermella com la sang+ 13 i les estrelles del cel van caure a la terra igual que les figues que no han madurat cauen d’una figuera quan una ventada la sacseja. 14 I el cel va desaparèixer com un rotlle que es va enrotllant,+ i totes les muntanyes i totes les illes van ser arrencades del seu lloc.+ 15 Aleshores els reis de la terra, els alts funcionaris, els comandants militars, els rics, els poderosos, tots els esclaus i totes les persones lliures es van amagar a les coves i entre les roques de les muntanyes.+ 16 I no paren de dir a les muntanyes i a les roques: «Caieu sobre nosaltres+ i amagueu-nos del rostre del que està assegut al tron+ i de la ira del Corder,+ 17 perquè ha arribat el gran dia de la seva ira,+ i qui podrà mantenir-se dret?»+

7 Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems* de la terra. Retenien amb força els quatre vents de la terra perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 I vaig veure un altre àngel que pujava de l’est* i que portava un segell del Déu viu. I va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut l’autoritat per fer mal a la terra i al mar: 3 «No feu mal ni a la terra ni al mar ni als arbres fins que hàgim segellat+ els esclaus del nostre Déu al front.»+

4 I vaig sentir el nombre dels que van ser segellats: 144.000.+ Eren de totes les tribus dels fills d’Israel:+

9 Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües+ que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb túniques blanques+ i portaven fulles de palmera a les mans.+ 10 I cridaven amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron,+ i del Corder.»+

11 Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians+ i dels quatre éssers vivents, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, 12 i deien: «Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honor, el poder i la força per sempre més.+ Amén.»

13 Aleshores un dels ancians em va dir: «Qui són aquests que van vestits amb túniques blanques+ i d’on han vingut?» 14 Tot seguit li vaig respondre: «Senyor meu, tu ets qui ho sap.» I ell em va dir: «Aquests són els que surten de la gran tribulació,*+ i han rentat les seves túniques i les han blanquejat amb la sang del Corder.+ 15 És per això que estan davant del tron de Déu i li donen servei sagrat nit i dia al seu temple. I el que està assegut al tron+ estendrà la seva tenda sobre ells.+ 16 No tindran gana ni set mai més, i no els castigarà el sol ni cap calor abrasadora,+ 17 perquè el Corder,+ que està al mig* del tron, els pasturarà+ i els portarà a fonts d’aigua de vida.+ I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»+

8 Quan el Corder+ va obrir el setè segell,+ es va fer un silenci al cel durant una mitja hora. 2 I vaig veure els set àngels+ que estan drets davant de Déu, i els van donar set trompetes.

3 I un altre àngel, que portava un braseret d’or per cremar encens, va arribar i es va quedar dret al costat de l’altar.+ I se li va donar una gran quantitat d’encens+ perquè l’oferís a l’altar d’or+ que estava davant del tron amb les oracions de tots els sants. 4 I el fum de l’encens que venia de la mà de l’àngel va pujar davant de Déu amb les oracions+ dels sants. 5 Però, tot seguit, l’àngel va agafar el braseret, el va omplir amb foc de l’altar i va llançar el foc a la terra. I hi va haver trons, veus, llampecs+ i un terratrèmol. 6 I els set àngels que tenien les set trompetes+ es van preparar per tocar-les.

7 El primer va tocar la seva trompeta. Llavors hi va haver una pedregada i foc barrejats amb sang, i tot això va ser llançat a la terra.+ I es va cremar la tercera part de la terra, es va cremar la tercera part dels arbres i es va cremar tota la vegetació verda.+

8 El segon àngel va tocar la seva trompeta. Llavors va ser llançat al mar el que semblava una gran muntanya encesa amb foc.+ I la tercera part del mar es va convertir en sang,+ 9 la tercera part dels animals que hi havia al mar va morir+ i la tercera part dels vaixells va ser destruïda.

10 El tercer àngel va tocar la seva trompeta. Llavors una gran estrella que cremava com una torxa* va caure del cel. Va caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts d’aigua.+ 11 El nom de l’estrella és Absenta. I la tercera part de les aigües es va convertir en absenta, i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien tornat amargues.+

12 El quart àngel va tocar la seva trompeta. Llavors va ser ferida la tercera part del sol,+ la tercera part de la lluna i la tercera part de les estrelles. Així, la tercera part d’ells s’enfosquiria+ i una tercera part del dia no tindria llum, i passaria el mateix amb la nit.

13 I vaig veure una àguila que volava al mig del cel i vaig sentir que deia amb veu forta: «Ai, ai, ai+ dels que viuen a la terra quan sonin els altres tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer!»+

9 El cinquè àngel va tocar la seva trompeta.+ Llavors vaig veure una estrella que havia caigut del cel a la terra, i se li va donar la clau del pou de l’abisme.+ 2 Quan l’estrella va obrir el pou de l’abisme, va pujar fum com el fum que surt d’un gran forn, i el sol i l’aire es van enfosquir+ pel fum que en sortia. 3 I del fum van sortir llagostes cap a la terra,+ i se’ls va donar autoritat, la mateixa autoritat que tenen els escorpins de la terra. 4 Se’ls va dir que no fessin mal a l’herba de la terra ni a cap planta verda ni a cap arbre, sinó només a les persones que no tinguessin el segell de Déu al front.+

5 I a les llagostes no se’ls va permetre matar les persones, però sí que se’ls va permetre turmentar-les durant cinc mesos. El seu turment era com el turment que produeix un escorpí+ quan pica una persona. 6 En aquells dies les persones buscaran la mort, però de cap manera la trobaran. Desitjaran morir, però la mort fugirà d’elles.

7 Les llagostes semblaven cavalls equipats per a la batalla.+ Al cap hi portaven el que semblava una corona d’or i la seva cara era com la dels humans. 8 El seu cabell era com el de les dones, les seves dents eren com les dels lleons+ 9 i les seves cuirasses eren com cuirasses de ferro. El soroll que feien les seves ales era com el soroll de carros de cavalls que corren cap a la batalla.+ 10 També tenen cues amb fiblons com els escorpins, i a les cues hi tenen el poder per fer mal a les persones durant cinc mesos.+ 11 El seu rei és l’àngel de l’abisme,+ que en hebreu s’anomena Abadon,* i en grec, Apol·lion.*

12 El primer ai ha passat. Però, atenció! Després d’això encara venen dos ais més!+

13 El sisè àngel+ va tocar la seva trompeta.+ Llavors vaig sentir una veu que sortia de les banyes de l’altar d’or+ que està davant de Déu, 14 i va dir al sisè àngel que tenia la trompeta: «Deixa anar els quatre àngels que estan lligats al gran riu Eufrates.»+ 15 I els quatre àngels, que havien sigut preparats per a l’hora, el dia, el mes i l’any, van ser deslligats per matar la tercera part de les persones.

16 Vaig sentir que el nombre dels soldats de l’exèrcit de cavalleria era de dues miríades de miríades.* 17 Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió eren així: les seves cuirasses eren vermelles com el foc, blaves com el jacint i grogues com el sofre; i el cap dels cavalls era com el cap dels lleons,+ i de la seva boca sortia foc, fum i sofre. 18 La tercera part de les persones va morir per aquestes tres plagues: pel foc, pel fum i pel sofre que sortia de la boca dels cavalls. 19 El poder dels cavalls està a la seva boca i a la seva cua, i amb la seva cua, que és com una serp i té cap, fan mal.

20 Però la resta de les persones, les que no van morir per aquestes plagues, no es van penedir de les obres de les seves mans i no van deixar d’adorar els dimonis ni els ídols d’or, de plata, de coure, de pedra i de fusta, que ni poden veure-hi ni sentir-hi ni caminar.+ 21 I no es van penedir dels seus assassinats, de les seves pràctiques espiritistes,* de la seva immoralitat sexual* i dels seus robatoris.

10 I vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit* d’un núvol. Tenia un arc iris sobre el cap, la seva cara era com el sol+ i les seves cames* eren com columnes de foc, 2 i a la mà hi portava un petit rotlle que havia sigut desenrotllat. Va posar el peu dret al mar i el peu esquerre a la terra, 3 i llavors va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix.+ I quan va cridar, les veus dels set trons+ van parlar.

4 Quan els set trons van parlar, jo estava a punt d’escriure, però vaig sentir una veu del cel+ que deia: «Guarda en secret* el que han dit els set trons i no ho escriguis.» 5 L’àngel que havia vist dret damunt del mar i de la terra va aixecar la mà dreta cap al cel 6 i va jurar per aquell que viu per sempre més,+ que va crear el cel i tot el que conté, la terra i tot el que conté i el mar i tot el que conté:+ «S’ha acabat el temps d’espera. 7 Perquè en els dies en què el setè àngel+ estigui a punt de tocar la seva trompeta,+ el secret sagrat+ que Déu va anunciar com a bones notícies als seus esclaus, els profetes,+ sens falta es complirà.»

8 I vaig sentir que la veu del cel+ em tornava a parlar, i em va dir: «Ves, agafa el rotlle obert de la mà de l’àngel que està dret damunt del mar i de la terra.»+ 9 Em vaig apropar a l’àngel i li vaig demanar que em donés el petit rotlle. Ell em va dir: «Agafa’l i menja-te’l.+ T’amargarà l’estómac, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.» 10 Llavors vaig agafar el rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar.+ A la boca el vaig trobar dolç com la mel,+ però quan me’l vaig menjar, em va amargar l’estómac. 11 I em van dir: «Has de tornar a profetitzar sobre pobles, nacions, llengües i molts reis.»

11 I se’m va donar una canya semblant a una vara*+ mentre ell em deia: «Aixeca’t i mesura el santuari del temple de Déu, l’altar i els que hi adoren. 2 Però deixa de banda el pati que hi ha fora del santuari del temple i no el mesuris, perquè ha sigut donat a les nacions, que trepitjaran la ciutat santa+ durant 42 mesos.+ 3 Faré que els meus dos testimonis profetitzin vestits de sac durant 1.260 dies.» 4 Aquests dos testimonis són representats per les dues oliveres+ i els dos canelobres,+ i estan drets davant del Senyor de la terra.+

5 Si algú intenta fer-los mal, els surt un foc de la boca que consumeix els seus enemics. Així és com morirà qui els vulgui fer mal. 6 Tenen autoritat per tancar el cel+ perquè no plogui+ durant els dies en què profetitzin. També tenen autoritat per convertir les aigües en sang+ i colpir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com vulguin.

7 Quan hagin acabat de donar el seu testimoni, la bèstia ferotge que puja de l’abisme farà guerra contra ells, els vencerà i els matarà.+ 8 Els seus cadàvers quedaran estesos al carrer principal de la gran ciutat, que en sentit espiritual s’anomena Sodoma i Egipte, on el seu Senyor també va ser executat al pal. 9 I gent de diferents pobles, tribus, llengües i nacions miraran els cadàvers durant tres dies i mig,+ i no deixaran que posin els seus cadàvers en una tomba. 10 Llavors els que viuen a la terra se n’alegraran i ho celebraran, i s’enviaran regals els uns als altres, perquè aquests dos profetes havien turmentat els que viuen a la terra.

11 Després dels tres dies i mig, l’esperit de vida que ve de Déu va entrar dins d’ells+ i es van posar drets, i una gran por es va apoderar dels que els van veure. 12 Aleshores van sentir una veu forta des del cel que els deia: «Pugeu aquí dalt.» I van pujar al cel en un núvol, i els seus enemics els van veure.* 13 En aquell moment* hi va haver un gran terratrèmol, i la desena part de la ciutat es va enfonsar. El terratrèmol va matar 7.000 persones, i els que van sobreviure es van espantar i van donar glòria al Déu del cel.

14 El segon ai+ ha passat. Però, atenció! El tercer ve ràpidament!

15 El setè àngel va tocar la seva trompeta.+ Llavors es van escoltar veus fortes al cel, que deien: «El regne del món ha arribat a ser el Regne del nostre Senyor+ i del seu Crist,+ i ell regnarà per sempre més.»+

16 I els 24 ancians+ que estaven asseguts als seus trons davant de Déu es van agenollar de cara a terra i van adorar Déu, 17 dient: «Et donem les gràcies, Jehovà* Déu, el Totpoderós, aquell que és+ i que era, perquè has pres el teu gran poder i has començat a regnar.+ 18 Però les nacions es van omplir d’ira, i aleshores va arribar la teva ira i va arribar el temps assenyalat perquè els morts fossin jutjats, per recompensar+ els teus esclaus, els profetes,+ i també els sants i els que temen el teu nom, tant els petits com els grans, i per destruir els que destrueixen la terra.»+

19 I es va obrir el santuari del temple de Déu que està al cel i es va veure l’arca del seu pacte al santuari del temple.+ I hi va haver llampecs, veus, trons, un terratrèmol i una gran pedregada.

12 Aleshores es va veure un gran senyal al cel: hi havia una dona+ vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus i que al cap hi portava una corona de 12 estrelles. 2 Estava embarassada i cridava pels dolors i per l’intens patiment de donar a llum.

3 Es va veure un altre senyal al cel. Va aparèixer un gran drac+ de color de foc que tenia set caps i deu banyes, i als caps hi duia set corones.* 4 La seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles+ del cel i les va llançar a la terra.+ I el drac es va quedar dret davant de la dona que estava a punt de donar a llum per devorar el seu fill quan nasqués.

5 Ella va donar a llum un fill,+ un nen, que pasturarà totes les nacions amb una vara de ferro.+ I de seguida es van emportar el seu nen cap a Déu i el seu tron. 6 Llavors la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc i on seria alimentada durant 1.260 dies.+

7 Aleshores va esclatar una guerra al cel: Miquel*+ i els seus àngels van lluitar contra el drac. I el drac i els seus àngels també van lluitar, 8 però no van poder guanyar,* i ja no hi va haver lloc per a ells al cel. 9 I el gran drac,+ la serp original,+ l’anomenat Diable+ i Satanàs,+ que enganya tota la terra habitada,+ va ser llançat cap a baix. Va ser llançat a la terra,+ i els seus àngels també van ser llançats a baix amb ell. 10 I vaig sentir una veu forta al cel que deia:

«Ara s’ha fet realitat la salvació,+ el poder i el Regne del nostre Déu,+ i l’autoritat del seu Crist! Perquè ha sigut llançat a baix l’acusador dels nostres germans, que els acusa nit i dia davant del nostre Déu.+ 11 I ells l’han vençut+ gràcies a la sang del Corder+ i al missatge que van proclamar,*+ i no van estimar la seva vida*+ ni tan sols quan es van enfrontar amb la mort. 12 Per això, alegreu-vos, cel i els que hi viviu! Però, ai de la terra i del mar,+ perquè el Diable ha baixat a vosaltres ple de fúria, sabent que li queda poc temps.»+

13 Quan el drac va veure que havia sigut llançat a la terra,+ va perseguir la dona+ que havia donat a llum el nen. 14 Però la dona va rebre les dues ales d’una gran àguila+ perquè volés fins al desert, al lloc preparat per a ella, on l’alimentarien lluny de la presència* de la serp+ durant un temps, dos temps i mig temps.*+

15 I, per la boca, la serp va llançar aigua com una riuada darrere de la dona perquè la riuada l’ofegués. 16 Però la terra va ajudar la dona. La terra va obrir la boca i es va empassar la riuada que el drac havia llançat per la boca. 17 I el drac es va enrabiar amb la dona i se’n va anar a fer guerra contra els que queden* de la seva descendència.+ Aquests són els que obeeixen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús.+

13 I ell* es va quedar quiet sobre la sorra del mar.

Aleshores vaig veure una bèstia ferotge+ que sortia del mar.+ Tenia deu banyes i set caps. A les banyes hi duia deu corones* i sobre els caps, noms blasfems. 2 La bèstia ferotge que vaig veure era com un lleopard, però les seves potes eren com les d’un os i la seva boca era com la d’un lleó. I el drac+ va donar a la bèstia el seu poder, el seu tron i molta autoritat.+

3 Vaig veure que un dels seus caps semblava ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada.+ I tota la terra va seguir amb admiració la bèstia ferotge. 4 Van adorar el drac perquè havia donat autoritat a la bèstia ferotge, i van adorar la bèstia ferotge dient: «Qui és com la bèstia ferotge? I qui pot lluitar contra ella?» 5 Se li va donar una boca que deia coses arrogants i blasfèmies, i va rebre autoritat per actuar durant 42 mesos.+ 6 I va obrir la seva boca per dir blasfèmies+ contra Déu, per blasfemar contra el seu nom i contra el lloc on resideix, contra els que viuen al cel.+ 7 Se li va permetre fer guerra contra els sants i vence’ls,+ i va rebre autoritat sobre tota tribu, poble, llengua i nació. 8 I tots els que viuen a la terra l’adoraran. Des de la fundació del món, cap dels seus noms ha sigut escrit al rotlle de la vida+ del Corder que va ser sacrificat.+

9 Qui tingui orelles, que escolti.+ 10 Si algú ha de ser capturat, serà capturat. Si algú mata amb l’espasa,* morirà per l’espasa.+ Per això, els sants+ han de tenir aguant+ i fe.+

11 Després vaig veure una altra bèstia ferotge que sortia de la terra. Tenia dues banyes com les d’un corder, però va començar a parlar com un drac.+ 12 Aquesta bèstia exerceix tota l’autoritat de la primera bèstia ferotge+ en presència d’ella. I fa que la terra i els seus habitants adorin la primera bèstia ferotge, que va ser curada de la ferida mortal.+ 13 Fa grans senyals, fins i tot fa baixar foc del cel cap a la terra davant de la humanitat.

14 Enganya els que viuen a la terra amb els senyals que se li va permetre fer en presència de la bèstia ferotge, mentre diu als que viuen a la terra que facin una imatge+ a la bèstia ferotge que tenia la ferida d’espasa però que va reviure.+ 15 I se li va permetre donar alè* a la imatge de la bèstia ferotge, perquè la imatge de la bèstia ferotge parlés i fes matar tots aquells que es neguessin a adorar la imatge de la bèstia ferotge.

16 I a tots —petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus— els obliga a rebre una marca a la mà dreta o al front+ 17 perquè ningú pugui comprar ni vendre excepte els que tenen la marca, el nom+ de la bèstia ferotge o el número del seu nom.+ 18 Per entendre això cal saviesa: qui tingui perspicàcia que calculi el número de la bèstia ferotge, perquè és un número humà,* i el seu número és 666.+

14 Aleshores vaig veure el Corder+ dret a la muntanya de Sió,+ i amb ell 144.000+ que tenen escrit al front el nom del Corder i el nom del seu Pare.+ 2 Vaig sentir que del cel venia un so com el soroll de moltes aigües, com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com la veu de cantants que s’acompanyen amb l’arpa. 3 I canten el que sembla una cançó nova+ davant del tron i davant dels quatre éssers vivents+ i dels ancians.+ Ningú podia aprendre bé aquesta cançó excepte els 144.000+ que han sigut comprats de la terra. 4 Aquests són els que no es van contaminar amb dones; de fet, són verges.+ Són els que segueixen el Corder allà on vagi.+ Van ser comprats+ d’entre la humanitat com a primícies+ per a Déu i per al Corder, 5 i no es va trobar cap engany a la seva boca, no tenen cap defecte.+

6 I vaig veure un altre àngel que volava pel mig del cel. Tenia bones notícies eternes per anunciar-les als que viuen a la terra: a tota nació, tribu, llengua i poble.+ 7 Deia amb veu forta: «Temeu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici.+ Per tant, adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar+ i les fonts d’aigua.»

8 Després va venir un segon àngel que deia: «Ha caigut! Babilònia la Gran+ ha caigut,+ la que va fer que totes les nacions beguessin del vi de la passió* de la seva immoralitat sexual!»*+

9 Després va venir un tercer àngel, que deia amb veu forta: «Si algú adora la bèstia ferotge+ i la seva imatge i rep una marca al front o a la mà,+ 10 també beurà del vi de la fúria de Déu, abocat sense diluir a la copa de la seva ira.+ I serà turmentat amb foc i sofre+ davant dels àngels sants i davant del Corder. 11 El fum del seu turment* pujarà per sempre més.+ I aquells que adoren la bèstia ferotge i la seva imatge i que reben la marca+ del seu nom no tindran descans ni de nit ni de dia. 12 És per això que els sants, que obeeixen els manaments de Déu i s’aferren a la fe+ en* Jesús, han de tenir aguant.»+

13 I vaig sentir una veu del cel que deia: «Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en unió amb el Senyor.+ Sí, diu l’esperit, que descansin dels seus esforços, perquè les coses que van fer van amb ells.”»

14 Aleshores vaig veure un núvol blanc, i al núvol hi havia assegut algú semblant a un fill de l’home+ que portava una corona d’or al cap i una falç esmolada a la mà.

15 Un altre àngel va sortir del santuari del temple dient amb veu forta al que estava assegut al núvol: «Fes servir la falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, perquè la collita de la terra ha madurat del tot.»+ 16 I el que estava assegut al núvol va passar la falç per la terra, i la terra va ser segada.

17 Un altre àngel va sortir del santuari del temple que està al cel, i també tenia una falç esmolada.

18 I un altre àngel va sortir de l’altar, i tenia autoritat sobre el foc. I cridant amb veu forta, va dir al que tenia la falç esmolada: «Fes servir la teva falç esmolada i cull els raïms del cep de la terra, perquè el raïm ja està madur.»+ 19 I l’àngel va passar la falç per la terra i va tallar el cep de la terra, i el va llançar al gran cup* de la fúria de Déu.+ 20 Es va trepitjar el raïm* fora de la ciutat, i la sang que en va sortir va arribar fins a les brides dels cavalls a una distància de 1.600 estadis.*

15 I vaig veure al cel un altre senyal, gran i meravellós: set àngels+ amb set plagues. Aquestes són les últimes, perquè per mitjà d’elles la fúria de Déu arribarà a la seva fi.+

2 Vaig veure el que semblava un mar de vidre+ barrejat amb foc. Els que havien vençut+ la bèstia ferotge, la seva imatge+ i el número del seu nom+ estaven drets al costat del mar de vidre i portaven arpes de Déu. 3 Cantaven la cançó de Moisès,+ l’esclau de Déu, i la cançó del Corder.+ Deien:

«Les teves obres són grans i meravelloses,+ Jehovà* Déu, el Totpoderós.+ Els teus camins són justos i verdaders,+ Rei de l’eternitat.+ 4 Jehovà,* qui no et temerà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè només tu ets lleial.+ Totes les nacions vindran davant teu i t’adoraran,+ perquè els teus justos decrets han sigut revelats.»

5 Després vaig veure que al cel es va obrir el santuari+ de la tenda del Testimoni+ 6 i que els set àngels amb les set plagues+ van sortir del santuari. Anaven vestits de lli net i brillant i portaven faixes d’or cenyides al pit. 7 Un dels quatre éssers vivents va donar als set àngels set bols d’or plens de la fúria de Déu,+ que viu per sempre més. 8 I el santuari es va omplir de fum a causa de la glòria de Déu+ i a causa del seu poder, i ningú va ser capaç d’entrar al santuari fins que es van acabar les set plagues+ dels set àngels.

16 I vaig sentir una veu forta que sortia del santuari+ i deia als set àngels: «Aneu i aboqueu a la terra els set bols de la fúria de Déu.»+

2 El primer àngel se’n va anar i va abocar el seu bol a la terra.+ I una úlcera+ dolorosa i maligna va fer patir les persones que tenien la marca de la bèstia ferotge+ i que adoraven la seva imatge.+

3 El segon àngel va abocar el seu bol al mar.+ I el mar es va convertir en sang,+ com la d’un mort, i tots els éssers vius* van morir, tots els que hi havia al mar.+

4 El tercer àngel va abocar el seu bol als rius i a les fonts d’aigua,+ i es van convertir en sang.+ 5 I vaig sentir l’àngel de les aigües que deia: «Tu, aquell que és i que era,+ el Lleial,+ tu ets just, perquè has dictat aquestes sentències.*+ 6 Ells van vessar la sang dels sants i dels profetes,+ i per això els has fet beure sang.+ S’ho mereixen.»+ 7 I vaig sentir que l’altar deia: «Sí, les teves sentències,* Jehovà* Déu, el Totpoderós,+ són verdaderes i justes.»+

8 El quart àngel va abocar el seu bol al sol,+ i al sol se li va permetre cremar la gent amb foc. 9 I la intensa calor va cremar la gent. Però van blasfemar contra el nom de Déu, que té l’autoritat sobre aquestes plagues, i no es van penedir ni li van donar glòria.

10 El cinquè àngel va abocar el seu bol al tron de la bèstia ferotge. Llavors el seu regne es va enfosquir,+ i la gent va començar a mossegar-se la llengua de dolor, 11 però van blasfemar contra el Déu del cel pels seus dolors i per les seves úlceres, i no es van penedir del que havien fet.

12 El sisè àngel va abocar el seu bol al gran riu Eufrates,+ i l’aigua del riu es va assecar+ per preparar el camí als reis+ de l’est.*

13 I vaig veure tres missatges inspirats* impurs que semblaven granotes i que sortien de la boca del drac,+ de la boca de la bèstia ferotge i de la boca del fals profeta. 14 De fet, són missatges inspirats per dimonis i fan grans senyals,+ i es dirigeixen als reis de tota la terra habitada per reunir-los per a la guerra+ del gran dia de Déu, el Totpoderós.+

15 «Escolta! Vinc com un lladre.+ Feliç qui es manté despert+ i amb la roba posada,* perquè no vagi despullat i la gent vegi la seva vergonya.»+

16 I van reunir els reis al lloc que en hebreu s’anomena Harmagedon.*+

17 El setè àngel va abocar el seu bol a l’aire. Llavors una veu forta va sortir del santuari,+ des del tron, i va dir: «Ja està fet!» 18 I hi va haver llampecs, veus i trons, i també un gran terratrèmol com no n’hi ha hagut mai cap des que l’home va ser creat a la terra.+ Així de fort i de gran va ser el terratrèmol. 19 La gran ciutat+ es va partir en tres trossos, i les ciutats de les nacions van ser destruïdes. I Déu es va recordar de Babilònia la Gran+ per donar-li la copa del vi de la fúria de la seva ira.+ 20 A més, totes les illes van fugir i les muntanyes van desaparèixer.+ 21 Aleshores va caure del cel una gran pedregada sobre la gent,+ i cada pedra pesava aproximadament un talent.* I la gent va blasfemar contra Déu per la plaga de la pedregada,+ perquè la plaga va ser excepcionalment gran.

17 Un dels set àngels que tenien els set bols+ va venir i em va dir: «Vine, et mostraré la sentència* contra la gran prostituta que seu sobre moltes aigües.+ 2 Els reis de la terra van tenir relacions sexuals immorals*+ amb ella, i els habitants de la terra es van emborratxar amb el vi de la seva immoralitat sexual.»*+

3 I ell em va portar a un desert per mitjà de l’esperit. I vaig veure una dona asseguda sobre una bèstia ferotge de color escarlata que estava plena de noms blasfems i tenia set caps i deu banyes. 4 La dona anava vestida de porpra+ i escarlata, i portava adorns d’or, pedres precioses i perles.+ A la mà hi tenia una copa d’or que estava plena de coses repugnants i de les impureses de la seva immoralitat sexual.* 5 Al front hi tenia escrit un nom, un misteri: «Babilònia la Gran, la mare de les prostitutes+ i de les coses repugnants de la terra.»+ 6 I vaig veure que la dona estava borratxa de la sang dels sants i de la sang dels testimonis de Jesús.+

Quan la vaig veure, em vaig quedar molt sorprès. 7 Per això, l’àngel em va dir: «Per què t’has sorprès? T’explicaré el misteri de la dona+ i de la bèstia ferotge que la porta i que té els set caps i les deu banyes.+ 8 La bèstia ferotge que has vist era però ja no és, i tot i així està a punt de pujar de l’abisme+ i s’encamina a la destrucció. I els habitants de la terra, aquells que no tenen el nom escrit al rotlle de la vida+ des de la fundació del món, se sorprendran quan vegin que la bèstia ferotge era però ja no és, i tot i així estarà present.

9 »Cal una ment sàvia* per entendre això: els set caps+ representen set muntanyes on la dona està asseguda. 10 I hi ha set reis: cinc han caigut, un és i l’altre encara no ha arribat, però quan arribi, durarà poc temps. 11 I la bèstia ferotge que era però ja no és,+ també és un vuitè rei, però surt dels set, i serà destruït.

12 »Les deu banyes que vas veure representen deu reis que encara no han rebut un regne, però rebran autoritat per regnar durant una hora amb la bèstia ferotge. 13 Ells tenen el mateix objectiu,* i per això donen el seu poder i la seva autoritat a la bèstia ferotge. 14 Lluitaran contra el Corder,+ però el Corder els vencerà+ perquè és Senyor de senyors i Rei de reis.+ Els que estan amb ell, que han sigut cridats i escollits i són fidels, també venceran.»+

15 Ell em va dir: «Les aigües que vas veure, on està asseguda la prostituta, representen pobles, multituds, nacions i llengües.+ 16 I les deu banyes+ que vas veure i la bèstia ferotge+ odiaran la prostituta,+ la devastaran i la deixaran despullada. Es menjaran la seva carn i la cremaran totalment amb foc.+ 17 Perquè Déu els va posar el seu pensament al cor+ perquè el complissin, és a dir, que complissin l’objectiu que ells tenen en comú* donant la seva autoritat reial a la bèstia ferotge+ fins que s’hagin complert les paraules de Déu. 18 I la dona+ que vas veure representa la gran ciutat que regna sobre els reis de la terra.»

18 Després d’això, vaig veure que baixava del cel un altre àngel que tenia molta autoritat, i la seva glòria va il·luminar la terra. 2 I va cridar amb veu forta: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut!+ S’ha convertit en una casa de dimonis i en un amagatall per a tot esperit* impur i tot ocell impur i odiat!+ 3 Perquè totes les nacions han sigut víctimes del vi de la passió de la seva immoralitat sexual,*+ els reis de la terra han tingut relacions sexuals immorals amb ella+ i els comerciants de la terra s’han enriquit gràcies al poder del seu luxe desvergonyit.»

4 I vaig sentir una altra veu del cel que deia: «Sortiu d’ella, poble meu,+ si no voleu ser còmplices dels seus pecats i no voleu rebre part de les seves plagues.+ 5 Perquè els seus pecats s’han acumulat fins al cel,+ i Déu ha recordat les seves injustícies.*+ 6 Tracteu-la tal com ella ha tractat els altres,+ feu-li el doble del que ella ha fet.+ A la copa+ on ha fet la barreja, barregeu-hi una porció doble per a ella.+ 7 En la mesura que s’ha glorificat a si mateixa i s’ha entregat al luxe desvergonyit, doneu-li turment i dol. Perquè no deixa de dir dins del seu cor: “Sec com a reina. No soc viuda i mai estaré de dol.”+ 8 Per això, en un sol dia vindran les seves plagues: mort, dol i fam, i serà totalment cremada amb foc.+ Perquè Jehovà* Déu, que l’ha jutjat, és poderós.+

9 »I els reis de la terra que van tenir relacions sexuals immorals* amb ella i van viure en luxe desvergonyit amb ella, ploraran i es donaran cops al pit de tristor per ella al veure el fum que sortirà quan sigui cremada. 10 Es quedaran drets a certa distància perquè tindran por del turment que està patint, i diran: “Quina llàstima! Quina llàstima, Babilònia, la ciutat gran+ i poderosa, perquè en una sola hora ha arribat el teu judici!”*

11 »Els comerciants de la terra també ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja no hi haurà ningú que compri totes les seves mercaderies: 12 or, plata, pedres precioses, perles, lli de qualitat, roba porpra, seda i roba escarlata, tota mena d’objectes de fusta aromàtica, tota mena d’objectes fets de marfil, de fusta preciosa, de coure, de ferro i de marbre, 13 i també canyella, cardamom, encens, oli perfumat, olíban, vi, oli d’oliva, farina fina, blat, vaques, ovelles, cavalls, carruatges, esclaus i vides humanes. 14 Sí, les coses bones* que desitjaves t’han abandonat, i totes les mercaderies exquisides i esplèndides s’han acabat per a tu. No tornaran mai més.

15 »Els comerciants que venien tot això, que es van enriquir gràcies a ella, es quedaran drets a certa distància perquè tindran por del turment que està patint, i ploraran i es lamentaran 16 dient: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, vestida de lli de qualitat, de porpra i d’escarlata, adornada amb moltes joies d’or, pedres precioses i perles,+ 17 perquè en una sola hora aquestes grans riqueses han sigut destruïdes!”

»I tots els capitans de vaixell, els navegants, els mariners i tots els que viuen del mar es van quedar drets a certa distància. 18 I al veure el fum que sortia mentre es cremava, cridaven: “Quina ciutat és com la gran ciutat?” 19 Es tiraven pols al cap, cridaven i deien tot plorant i lamentant-se: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, on tots els que tenien vaixells al mar es van enriquir gràcies a la seva riquesa, perquè en una sola hora ha sigut destruïda!”+

20 »Alegra-te’n, cel,+ del que li ha passat, i també vosaltres, els sants,+ els apòstols i els profetes! Perquè Déu ha actuat a favor vostre pronunciant la seva sentència* contra ella.»+

21 I un àngel fort va aixecar una pedra semblant a una gran pedra de molí i la va llançar al mar dient: «Així, de cop, és com serà llançada Babilònia, la gran ciutat, i no se la tornarà a veure mai més.+ 22 Dintre teu no s’hi sentiran mai més les veus de cantants que s’acompanyen amb l’arpa, ni músics, ni flautistes, ni trompetistes. No s’hi trobaran mai més artesans de cap mena, ni s’hi sentirà mai més el soroll d’una pedra de molí. 23 Dintre teu no brillarà mai més la llum d’una llàntia, i no s’hi sentirà la veu de cap nuvi ni de cap núvia. Perquè els teus comerciants eren els homes més prominents de la terra i totes les nacions van ser enganyades per les teves pràctiques espiritistes.*+ 24 Sí, en ella s’hi ha trobat la sang dels profetes, dels sants+ i de tots els que han sigut assassinats a la terra.»+

19 Després d’això, vaig sentir el que semblava una veu forta d’una gran multitud al cel. Deien: «Alabeu Jah!*+ La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu, 2 perquè els seus judicis són verdaders i justos.+ Ha executat la sentència* contra la gran prostituta que va corrompre la terra amb la seva immoralitat sexual,* i ha venjat la sang dels seus esclaus que ella té a les mans.»+ 3 Tot seguit van dir per segona vegada: «Alabeu Jah!*+ El fum de la ciutat seguirà pujant per sempre més.»+

4 I els 24 ancians+ i els quatre éssers vivents+ es van agenollar i van adorar Déu, que està assegut al tron, i van dir: «Amén! Alabeu Jah!»*+

5 També va sortir una veu del tron que deia: «Alabeu el nostre Déu, tots vosaltres, els seus esclaus,+ els que el temeu, petits i grans.»+

6 I vaig sentir el que semblava la veu d’una gran multitud, el soroll de moltes aigües i el soroll de grans trons. Deien: «Alabeu Jah,*+ perquè Jehovà,* el nostre Déu, el Totpoderós,+ ha començat a regnar!+ 7 Alegrem-nos i estiguem plens d’alegria, i donem-li glòria, perquè ha arribat el casament del Corder, i la seva esposa ja està preparada. 8 Se li ha concedit anar vestida de lli de qualitat, brillant i net, perquè el lli de qualitat representa els actes justos dels sants.»+

9 I l’àngel em va dir: «Escriu: “Feliços són els convidats al sopar del casament del Corder.”»+ I també em va dir: «Aquestes són les paraules verdaderes de Déu.» 10 Llavors em vaig agenollar als seus peus per adorar-lo, però em va dir: «Compte! No ho facis!+ Jo només soc un esclau com tu i els teus germans, que teniu la comissió de donar testimoni de Jesús.+ Adora Déu!+ Perquè donar testimoni de Jesús és el que inspira les profecies.»+

11 Vaig veure el cel obert i va aparèixer un cavall blanc.+ El seu genet s’anomena Fidel+ i Verdader,+ i jutja i fa guerra amb justícia.+ 12 Els seus ulls són una flama de foc,+ i al cap hi porta moltes corones.* Té un nom escrit que ningú coneix, només ell. 13 Porta un mantell tacat* de sang i se l’anomena La Paraula+ de Déu. 14 Els exèrcits del cel el seguien amb cavalls blancs i anaven vestits de lli de qualitat, blanc i net. 15 I de la boca li surt una espasa llarga i esmolada+ per atacar les nacions, i les pasturarà amb una vara de ferro.+ També trepitja el raïm al cup de la fúria de la ira de Déu, el Totpoderós.+ 16 Al seu mantell, a l’altura de la cuixa, hi porta un nom escrit: Rei de reis i Senyor de senyors.+

17 També vaig veure un àngel dret al sol que cridava amb veu forta i deia a tots els ocells que volen pel mig del cel: «Veniu! Reuniu-vos per al gran sopar de Déu.+ 18 Mengeu la carn dels reis, dels comandants militars, dels homes poderosos,+ dels cavalls i dels seus genets.+ Mengeu la carn de tothom, d’homes lliures i d’esclaus, de petits i de grans.»

19 I vaig veure la bèstia ferotge, els reis de la terra i els seus exèrcits reunits per fer guerra contra el genet d’aquell cavall i contra el seu exèrcit.+ 20 I la bèstia ferotge va ser capturada, i amb ella el fals profeta+ que havia fet davant d’ella els senyals amb què va enganyar els que havien rebut la marca de la bèstia ferotge+ i els que adoraven la seva imatge.+ I mentre encara estaven vius, tots dos van ser llançats al llac de foc que crema amb sofre.+ 21 La resta va morir per l’espasa llarga que sortia de la boca del genet d’aquell cavall.+ I tots els ocells es van atipar de la seva carn.+

20 Aleshores vaig veure un àngel que baixava del cel amb la clau de l’abisme+ i una gran cadena a la mà. 2 I va agafar el drac,+ la serp original,+ que és el Diable+ i Satanàs,+ i el va lligar durant 1.000 anys. 3 Llavors el va llançar a l’abisme,+ on el va tancar, i en va segellar l’entrada perquè ja no pogués enganyar més les nacions fins que s’acabessin els 1.000 anys. Després d’això ha de ser alliberat per poc temps.+

4 Vaig veure trons, i els que s’hi van asseure van rebre autoritat per jutjar. Sí, vaig veure les ànimes* dels que havien sigut executats* pel testimoni que havien donat de Jesús i per haver parlat de Déu, aquells que no havien adorat la bèstia ferotge ni la seva imatge i no havien rebut la marca ni al front ni a la mà.+ Aquests van arribar a viure i van regnar amb el Crist+ durant 1.000 anys. 5 Aquesta és la primera resurrecció.+ (La resta dels morts+ no van arribar a viure fins que es van acabar els 1.000 anys.) 6 Feliç i sant és qui té part en la primera resurrecció.+ La segona mort+ no té autoritat sobre ells,+ sinó que seran sacerdots+ de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant els 1.000 anys.+

7 Però tan bon punt s’hagin acabat els 1.000 anys, Satanàs serà alliberat de la seva presó, 8 i sortirà per enganyar aquelles nacions que estan als quatre extrems* de la terra, Gog i Magog, per reunir-les per a la guerra. El seu nombre és com el de la sorra del mar. 9 I van avançar per tota la terra i van rodejar el campament dels sants i la ciutat estimada. Però va baixar foc del cel i les va consumir.+ 10 I el Diable, que les havia estat enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja hi havia la bèstia ferotge+ i el fals profeta.+ I seran turmentats* nit i dia per sempre més.

11 Vaig veure un gran tron de color blanc i el que hi estava assegut.+ El cel i la terra van fugir de davant seu,+ i no se’ls va tornar a veure mai més. 12 Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns rotlles. També es va obrir un altre rotlle: el rotlle de la vida.+ I, segons el que hi havia escrit als rotlles, es va jutjar els morts per les seves accions.+ 13 I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba* també van tornar els seus morts. I cadascú va ser jutjat segons les seves accions.+ 14 La mort i la Tomba* van ser llançades al llac de foc.+ El llac de foc+ representa la segona mort.+ 15 I tots els que no estaven escrits al llibre de la vida+ també van ser llançats al llac de foc.+

21 Llavors vaig veure un cel nou i una terra nova,+ perquè el cel d’abans i la terra d’abans havien desaparegut,+ i el mar+ ja no existeix. 2 També vaig veure la ciutat santa, la Nova Jerusalem, que baixava del cel, de Déu,+ preparada com una núvia adornada per al seu espòs.+ 3 Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: «Mira! La tenda de Déu està amb la humanitat. Ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble. I Déu mateix estarà amb ells.+ 4 I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls,+ i la mort ja no existirà.+ I ja no hi haurà més tristesa,* ni plors, ni dolor.+ Les coses del passat han desaparegut.»

5 I el que estava assegut al tron+ va dir: «Mira! Ho faig tot nou.»+ També va dir: «Escriu, perquè aquestes paraules són fidels* i verdaderes.» 6 I em va dir: «Ja s’han complert! Jo soc l’Alfa i l’Omega,* el principi i el final.+ A qui tingui set, li permetré beure de la font de l’aigua de la vida sense pagar res.+ 7 Qui venci heretarà aquestes coses, i jo seré el seu Déu i ell serà el meu fill. 8 Però als covards, als que no tenen fe,+ als que són bruts i repugnants, als assassins,+ als que són sexualment immorals,*+ als que practiquen espiritisme,* als idòlatres i a tots els mentiders+ els espera el llac que crema amb foc i sofre,+ que representa la segona mort.»+

9 I un dels set àngels que tenien els set bols plens de les últimes set plagues+ va venir i em va dir: «Vine, et mostraré la núvia, l’esposa del Corder.»+ 10 Per tant, per mitjà de l’esperit, em va portar a una muntanya gran i alta i em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, que baixava del cel, de Déu,+ 11 i tenia la glòria de Déu.+ Resplendia com una pedra preciosa molt valuosa, com una pedra de jaspi que brilla com el cristall.+ 12 Tenia una muralla gran i alta, i 12 portes amb 12 àngels, i a les portes hi havia gravats els noms de les 12 tribus dels fills d’Israel. 13 Hi havia tres portes a l’est, tres al nord, tres al sud i tres a l’oest.+ 14 La muralla de la ciutat també tenia 12 pedres de fonament, i en aquestes pedres hi havia els 12 noms dels 12 apòstols+ del Corder.

15 El que parlava amb mi duia una canya d’or per mesurar la ciutat, les seves portes i la seva muralla.+ 16 La ciutat era quadrada: la seva llargada era igual a la seva amplada. Llavors va mesurar la ciutat amb la canya, i feia 12.000 estadis.* La llargada, l’amplada i l’alçada eren iguals. 17 També va mesurar la muralla, i feia 144 colzades* segons la mesura humana, que a la vegada és la mesura d’àngel. 18 La muralla estava feta de jaspi,+ i la ciutat era d’or pur, cristal·lí com el vidre. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats de tota mena de pedres precioses: la primera pedra de fonament era jaspi, la segona safir, la tercera calcedònia, la quarta maragda, 20 la cinquena sardònix, la sisena sarda, la setena crisòlit, la vuitena beril, la novena topazi, la desena crisopras, l’onzena jacint i la dotzena ametista. 21 Les 12 portes eren 12 perles, i cada porta estava feta d’una sola perla. I el carrer principal de la ciutat era d’or pur, transparent com el vidre.

22 No hi vaig veure cap temple, perquè Jehovà* Déu, el Totpoderós,+ és el seu temple, i el Corder també ho és. 23 I la ciutat no necessita que el sol o la lluna la il·luminin, perquè la il·lumina la glòria de Déu,+ i el Corder és el seu llum.+ 24 Les nacions caminaran gràcies a la llum de la ciutat,+ i els reis de la terra hi portaran la seva glòria. 25 Les portes no es tancaran en tot el dia, perquè allà no hi haurà nit.+ 26 I hi portaran la glòria i l’honor de les nacions.+ 27 I mai hi entrarà res contaminat ni ningú que faci coses repugnants i enganyoses.+ Només hi entraran els que estiguin escrits al rotlle de la vida del Corder.+

22 Llavors em va mostrar un riu d’aigua de vida,+ transparent com el cristall, que sortia del tron de Déu i del Corder+ 2 i que passava pel mig del carrer principal de la ciutat. A banda i banda del riu hi havia arbres de la vida que produïen 12 collites i donaven fruit cada mes. I les fulles dels arbres servien per curar les nacions.+

3 Ja no hi haurà cap maledicció, sinó que el tron de Déu i del Corder+ estarà a la ciutat. Els seus esclaus li donaran servei sagrat, 4 veuran la seva cara+ i portaran el seu nom al front.+ 5 A més, ja no hi haurà nit,+ i no necessitaran la llum d’una llàntia ni la llum del sol, perquè Jehovà* Déu els il·luminarà,+ i ells regnaran per sempre més.+

6 Ell em va dir: «Aquestes paraules són fidels* i verdaderes.+ Sí, Jehovà,* el Déu que va inspirar els profetes,+ ha enviat el seu àngel per mostrar als seus esclaus les coses que han de passar aviat. 7 Vinc de seguida!+ Feliços són els que obeeixen les paraules de la profecia d’aquest rotlle.»+

8 Doncs bé, vaig ser jo, Joan, qui va escoltar i va veure aquestes coses. I després d’escoltar i veure aquestes coses, em vaig agenollar als peus de l’àngel que me les havia mostrat per adorar-lo. 9 Però em va dir: «Compte! No ho facis! Jo només soc un esclau com tu i els teus germans, els profetes, i com els que obeeixen les paraules d’aquest rotlle. Adora Déu!»+

10 També em va dir: «No guardis en secret* les paraules de la profecia d’aquest rotlle, perquè el temps assenyalat és a prop. 11 Que l’injust continuï en la injustícia i que el brut continuï en la seva brutícia, però que el just continuï en la justícia i que el sant continuï en la santedat.

12 »“Vinc de seguida! I porto la recompensa que donaré per pagar a cadascú segons el que hagi fet.+ 13 Jo soc l’Alfa i l’Omega,*+ el primer i l’últim, el principi i el final. 14 Feliços són els que renten les seves túniques,+ perquè així tindran dret als arbres de la vida+ i podran entrar a la ciutat per les seves portes.+ 15 A fora hi ha els gossos,* els que practiquen espiritisme,* els que són sexualment immorals,* els assassins, els idòlatres i tots els que estimen la mentida i menteixen.”+

16 »“Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per donar-vos testimoni d’aquestes coses per al bé de les congregacions. Soc l’arrel i la descendència de David,+ l’estrella brillant del matí.”»+

17 L’esperit i la núvia+ no deixen de dir: «Vine!» Qui ho escolti, que digui: «Vine!» I qui tingui set, que vingui.+ Qui ho desitgi, que begui gratis l’aigua de la vida.+

18 «A tots els que escolten les paraules de la profecia d’aquest rotlle, els dic:* si algú afegeix res a aquestes coses,+ Déu li afegirà les plagues que estan escrites en aquest rotlle,+ 19 i si algú treu res de les paraules del rotlle d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part dels arbres de la vida+ i de la ciutat santa,+ coses que estan escrites en aquest rotlle.

20 »Qui dona testimoni d’aquestes coses diu: “Sí, vinc de seguida.”»+

«Amén! Vine, Senyor Jesús.»

21 Que els sants rebin la bondat immerescuda del Senyor Jesús.