CARTA ALS HEBREUS

1 Fa molt de temps, Déu va parlar als nostres avantpassats per mitjà dels profetes en moltes ocasions i de moltes maneres.+ 2 Però ara, al final d’aquests dies, ens ha parlat per mitjà d’un Fill,+ a qui ha nomenat hereu de totes les coses+ i per mitjà del qual ha fet els sistemes.*+ 3 Ell és el reflex de la glòria de Déu+ i la representació exacta del seu ésser,+ i sosté totes les coses amb la seva paraula poderosa. I, després d’haver-nos purificat dels pecats,+ es va asseure a les altures, a la dreta de la Majestat.+ 4 Per tant, ha arribat a ser superior als àngels,+ ja que ha heretat un nom més excel·lent que el d’ells.+

5 Per exemple, a quin dels àngels ha dit mai Déu: «Tu ets el meu fill, i avui m’he convertit en el teu pare»?+ O també: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu fill»?+ 6 Però, quan torna a portar el seu Primogènit+ a la terra habitada, diu: «Que tots els àngels de Déu li facin homenatge.»*

7 A més, dels àngels diu: «Fa dels seus àngels esperits, i dels seus servents,*+ flames de foc.»+ 8 Però del Fill diu: «Déu és el teu tron+ per sempre més, i el ceptre del teu Regne és el ceptre de justícia.* 9 Has estimat la justícia i has odiat la maldat.* És per això que Déu, el teu Déu, t’ha ungit+ amb l’oli d’alegria més que als teus companys.»+ 10 I afegeix: «Senyor, al principi vas posar els fonaments de la terra, i el cel és l’obra de les teves mans. 11 Ells deixaran d’existir, però tu continuaràs vivint. Es gastaran com la roba, 12 i tu els enrotllaràs com un mantell, com una peça de roba, i seran reemplaçats. Però tu ets el mateix, i els teus anys no tindran mai fi.»+

13 Ara bé, de quin dels àngels ha dit mai: «Seu a la meva dreta fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus»?+ 14 No són tots esperits que fan un servei sant,*+ enviats per servir els que heretaran la salvació?

2 Per això, cal que prestem més atenció de l’acostumada a les coses que hem escoltat+ perquè no anem mai a la deriva.+ 2 Perquè si les paraules que van transmetre els àngels+ van ser certes, i tota transgressió i desobediència va rebre un càstig just,+ 3 com ens en podrem escapar si no fem cas d’una salvació tan gran?+ El nostre Senyor va ser el primer a anunciar-la,+ i els que el van escoltar ens la van confirmar. 4 Al mateix temps, Déu també va donar testimoni per mitjà de senyals, coses impressionants i diverses obres poderoses,+ i per mitjà de l’esperit sant distribuït segons la seva voluntat.+

5 Perquè no és als àngels a qui ha sotmès la futura terra habitada+ de la qual parlem. 6 Un testimoni va dir a cert lloc: «Què és l’home perquè el tinguis en compte, o el fill de l’home perquè te’n preocupis?+ 7 El vas fer una mica inferior als àngels, el vas coronar de glòria i d’honor i el vas posar a càrrec de les obres de les teves mans. 8 Ho vas sotmetre tot sota els seus peus.»+ Al sotmetre-li totes les coses,+ Déu no va deixar res que no estigués sotmès a ell.+ Ara bé, encara que nosaltres no veiem que tot estigui sotmès a ell,+ 9 ja veiem Jesús, que va ser fet una mica inferior als àngels,+ coronat de glòria i d’honor per haver patit fins a la mort,+ perquè per la bondat immerescuda de Déu tastés la mort per tothom.+

10 Perquè va ser apropiat que aquell per a qui i per mitjà de qui existeixen totes les coses, al portar molts fills a la glòria,+ perfeccionés l’Agent Principal* de la seva salvació+ per mitjà de patiments.+ 11 Perquè tant qui santifica com els que són santificats+ provenen d’un de sol,+ i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans+ 12 quan diu: «Anunciaré el teu nom als meus germans. T’alabaré amb cançons enmig de la congregació.»+ 13 També diu: «Posaré la meva confiança en ell.»+ I afegeix: «Mireu! Jo i els fillets que Jehovà* m’ha donat.»+

14 Per tant, com que els «fillets» són* de carn i ossos,* ell també va arribar a ser de carn i ossos,+ perquè per mitjà de la seva mort pogués eliminar aquell que té els mitjans per causar la mort,+ és a dir, el Diable,+ 15 i pogués alliberar tots els que porten tota la seva vida sotmesos a esclavitud per por de la mort.+ 16 Perquè en realitat ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó a ajudar la descendència d’Abraham.+ 17 Per això calia que es fes com els seus «germans» en tots els aspectes,+ perquè arribés a ser un gran sacerdot misericordiós i fidel en les coses relacionades amb Déu, per oferir un sacrifici de reconciliació*+ pels pecats de la gent.+ 18 I com que ell mateix va patir quan va ser posat a prova,+ està capacitat per ajudar els que són posats a prova.+

3 Per tant, germans sants que participeu de la crida* celestial,+ mediteu en aquell a qui reconeixem com a apòstol i gran sacerdot, Jesús.+ 2 Ell va ser fidel a aquell que el va nomenar,+ tal com Moisès també ho va ser en tota la casa de Déu.+ 3 Perquè ell* ha estat considerat digne de rebre més glòria+ que Moisès, perquè qui construeix una casa rep més honra que la casa mateixa. 4 Per descomptat, tota casa ha sigut construïda per algú, però qui ho ha construït tot és Déu. 5 Moisès va ser fidel com a servent en tota la casa de Déu, i això va servir de testimoni del que es diria després, 6 però Crist va ser fidel com a fill+ a càrrec de la casa de Déu. I nosaltres som la seva casa+ si ens aferrem fins a la fi a la llibertat* que tenim per parlar i a l’esperança de la qual presumim.

7 Per tant, tal com diu l’esperit sant:+ «Avui, si escolteu la seva veu, 8 no enduriu els vostres cors com va passar quan vau provocar ira amarga el dia de la prova al desert,+ 9 on els vostres avantpassats em van posar a prova i em van desafiar, tot i que havien vist les meves obres durant 40 anys.+ 10 Per això em vaig indignar amb aquella generació i vaig dir: “El seu cor sempre es desvia i no han arribat a conèixer els meus camins.” 11 De manera que vaig jurar en la meva ira: “No entraran al meu descans.”»+

12 Germans, vigileu que cap de vosaltres no arribi a tenir mai un cor malvat i sense fe per haver-se allunyat del Déu viu.+ 13 Al contrari, seguiu animant-vos els uns als altres cada dia mentre duri el dia que s’anomena «avui»,+ perquè cap de vosaltres s’endureixi pel poder seductor del pecat. 14 Perquè, en realitat, només arribem a participar del Crist* si ens aferrem fins al final a la confiança que teníem al principi.+ 15 Tal com s’ha dit: «Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors com va passar quan vau provocar ira amarga.»+

16 Perquè, qui són els que van escoltar i, tot i així, van provocar la seva ira amarga? No són tots els que van sortir d’Egipte guiats per Moisès?+ 17 A més, amb qui va estar indignat Déu durant 40 anys?+ No va ser amb els que van pecar, amb els que van caure morts al desert?+ 18 I a qui va jurar que no entrarien al seu descans? No va ser als que van desobeir? 19 Per tant, com podem veure, no hi van entrar perquè els faltava fe.+

4 Així doncs, com que la promesa d’entrar al seu descans encara està vigent, anem amb compte* perquè ningú de nosaltres sigui considerat indigne d’ella.+ 2 Perquè a nosaltres també se’ns han anunciat les bones notícies,+ igual que a ells. Però ells no es van beneficiar del missatge que van escoltar perquè no estaven units per la fe amb els que van obeir. 3 Ara bé, els que hem demostrat fe sí que entrem al descans del qual ha dit: «De manera que vaig jurar en la meva ira: “No entraran al meu descans”»,+ encara que les seves obres ja estaven acabades des de la fundació del món.+ 4 Perquè en cert lloc ell diu sobre el setè dia: «I Déu va descansar de totes les seves obres al setè dia»,+ 5 i també diu: «No entraran al meu descans.»+

6 Per tant, com que encara n’hi ha alguns que hi han d’entrar —i els primers a qui es van declarar les bones notícies no hi van entrar per la seva desobediència—,+ 7 ell torna a fixar un dia quan diu «avui» al salm de David molt de temps després. És tal com s’ha dit abans: «Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors.»+ 8 Perquè si Josuè+ els hagués guiat fins a un lloc de descans, Déu no hauria parlat més endavant d’un altre dia. 9 Per tant, encara queda un descans sabàtic per al poble de Déu.+ 10 Perquè qui ha entrat al descans de Déu també ha descansat de les seves pròpies obres, igual que Déu va descansar de les seves.+

11 Per això, esforcem-nos al màxim per entrar en aquell descans perquè ningú caigui en aquell exemple de desobediència.+ 12 Perquè la paraula de Déu és viva i actua amb poder.+ És més esmolada que qualsevol espasa de dos talls,+ s’endinsa fins a separar l’ànima* de l’esperit* i les articulacions del moll de l’os, i és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor. 13 Res del que ha sigut creat està amagat de la seva vista,+ ja que totes les coses estan nues i totalment exposades als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.+

14 Per tant, com que tenim un gran sacerdot suprem que ha entrat al* cel, Jesús, el Fill de Déu,+ aferrem-nos a la nostra declaració pública sobre ell.+ 15 Perquè no tenim un gran sacerdot que no pugui compadir-se de les nostres debilitats,+ sinó un que ha sigut posat a prova en tot sentit igual que nosaltres, però sense pecat.+ 16 Per tant, apropem-nos amb confiança*+ al tron de la bondat immerescuda, perquè rebem misericòrdia i trobem bondat immerescuda just en el moment en què necessitem ajuda.

5 Tot gran sacerdot escollit d’entre els homes és nomenat a favor dels homes en les coses relacionades amb Déu,+ perquè faci ofrenes i sacrificis pels pecats.+ 2 Ell és capaç de tractar amb compassió* els que cometen errors* per ignorància, ja que ell també s’enfronta amb* les seves pròpies debilitats. 3 Per això ha de fer ofrenes pels seus propis pecats, tal com fa pels pecats del poble.+

4 Cap home assumeix aquest honor per iniciativa pròpia, sinó que només el rep si Déu el crida, igual que Aaron va ser cridat.+ 5 Per tant, el Crist tampoc es va glorificar a si mateix+ fent-se gran sacerdot, sinó que va ser glorificat per aquell que li va dir: «Tu ets el meu fill, i avui m’he convertit en el teu pare.»+ 6 Tal com diu en un altre lloc: «Ets sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.»+

7 Quan va viure a la terra,* Crist va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes+ a aquell que el podia salvar de la mort, i va ser escoltat perquè temia Déu. 8 Tot i que era el seu fill, va aprendre què és l’obediència pel que va patir.+ 9 I després d’haver sigut perfeccionat,+ es va convertir en el responsable de la salvació eterna de tots els que l’obeeixen,+ 10 perquè Déu l’ha nomenat gran sacerdot a la manera de Melquisedec.+

11 Tenim moltes coses a dir d’ell, però són difícils d’explicar, perquè us heu tornat lents a l’hora d’escoltar.* 12 Perquè, encara que a hores d’ara* hauríeu de ser mestres, torneu a necessitar que algú us ensenyi des del principi les coses elementals+ de les declaracions sagrades de Déu, i torneu a necessitar llet en comptes de menjar sòlid. 13 I qui segueix alimentant-se de llet no coneix la paraula de la justícia, perquè és un nen petit.+ 14 En canvi, el menjar sòlid és per a les persones madures, per a aquells que amb la pràctica han entrenat la seva capacitat de discerniment* per distingir el que està bé del que està malament.

6 Per tant, ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques+ sobre el Crist, avancem cap a la maduresa+ i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu, 2 les ensenyances sobre els batejos, la imposició de les mans,+ la resurrecció dels morts+ i el judici etern. 3 Això és el que farem si Déu ho permet.

4 Pel que fa als que una vegada van ser il·luminats,+ que van tastar el regal* celestial, que es van fer partícips de l’esperit sant 5 i que van tastar l’excel·lent paraula de Déu i els poders del sistema futur,* 6 però que després s’han apartat,+ és impossible reviure’ls una altra vegada perquè es penedeixin, perquè ells mateixos tornen a clavar el Fill de Déu al pal i l’exposen a la vergonya pública.+ 7 Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbeix la pluja que sovint cau sobre ella i produeix plantes que beneficien els que la cultiven. 8 Ara bé, si produeix espines i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i finalment serà cremada.

9 Però, estimats, encara que parlem així, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació. 10 Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom+ a l’haver servit els sants i al continuar servint-los. 11 Però desitgem que tots vosaltres demostreu la mateixa diligència per estar completament segurs de l’esperança+ fins al final,+ 12 perquè no us torneu ganduls,+ sinó que imiteu els que hereten les promeses per la seva fe i la seva paciència.

13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, com que no podia jurar per ningú més gran, va jurar per ell mateix.+ 14 Va dir: «Sens dubte et beneiré i sens dubte faré que siguis molt nombrós.»+ 15 I Abraham, després de demostrar paciència, va rebre aquesta promesa. 16 Perquè els homes juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els serveix de garantia.+ 17 De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa+ que el seu propòsit no canvia, ho va garantir* amb un jurament. 18 Ho va fer perquè, per mitjà d’aquestes dues coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu menteixi,+ els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que tenim davant nostre. 19 Aquesta esperança que tenim,+ que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina,+ 20 on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús,+ que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.+

7 Perquè aquest Melquisedec, el rei de Salem i sacerdot del Déu Altíssim, es va trobar amb Abraham, que tornava de matar els reis, i el va beneir,+ 2 i Abraham li va donar la desena part de tot. En primer lloc, el seu nom es tradueix «rei de justícia», i a més, també era rei de Salem, és a dir, «rei de pau». 3 Sense pare, sense mare, sense genealogia, sense començament de dies i sense final de vida, però com que ha sigut fet semblant al Fill de Déu, segueix sent sacerdot per sempre.+

4 Fixeu-vos que important era aquest home, a qui Abraham, el patriarca,* va donar la desena part del millor del botí.+ 5 És veritat que, segons la Llei, els fills de Leví+ que són nomenats sacerdots tenen el manament de recollir les desenes parts* del poble,+ és a dir, dels seus germans, tot i que també són descendents* d’Abraham. 6 Però aquest home, que no era descendent dels fills de Leví,* va rebre la desena part d’Abraham i va beneir aquell que tenia les promeses.+ 7 I ningú pot negar que el més petit és beneït pel més gran. 8 En el primer cas, són els homes mortals els que reben la desena part, mentre que en l’altre, la rep algú de qui es dona testimoni que està viu.+ 9 I es podria dir que fins i tot Leví, que rep la desena part, també ha pagat la desena part a través d’Abraham, 10 perquè Leví encara no havia nascut* del seu avantpassat quan Melquisedec es va trobar amb ell.+

11 Per tant, si fos possible aconseguir la perfecció per mitjà del sacerdoci levític+ (que era una característica de la Llei que es va donar al poble), per què caldria que sorgís un altre sacerdot de qui es digués que és sacerdot a la manera de Melquisedec+ i no a la d’Aaron? 12 I com que es canvia el sacerdoci, també és necessari canviar la Llei.+ 13 Doncs bé, l’home de qui es diuen aquestes coses venia d’una altra tribu, i ningú d’aquesta tribu ha servit a l’altar.+ 14 Perquè és evident que el nostre Senyor era descendent de Judà,+ però Moisès no va dir que els sacerdots vinguessin d’aquesta tribu.

15 I això encara és més evident quan sorgeix un altre sacerdot+ que és com Melquisedec,+ 16 que no ha arribat a ser sacerdot pel requisit legal que es basa en el llinatge humà, sinó pel poder d’una vida indestructible.+ 17 Perquè es diu això com a testimoni seu: «Ets sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.»+

18 Així doncs, el manament anterior ha quedat anul·lat perquè és dèbil i no és eficaç.+ 19 Perquè la Llei no va perfeccionar res,+ però l’arribada d’una esperança millor sí que ho va fer,+ i gràcies a aquesta esperança ens apropem a Déu.+ 20 A més, com que això no es va fer sense un jurament 21 (perquè és cert que alguns homes han arribat a ser sacerdots sense un jurament, però aquest home ho ha arribat a ser per un jurament fet per aquell que li va dir: «Jehovà* ha jurat i no canviarà d’opinió,* “ets sacerdot per sempre”»),+ 22 per això mateix Jesús ha arribat a ser la garantia* d’un pacte millor.+ 23 A més, va ser necessari que molts sacerdots se succeïssin els uns als altres+ perquè la mort els impedia continuar en el seu servei. 24 Però, com que ell viu per sempre,+ el seu sacerdoci no té successors. 25 Per això, també és capaç de salvar completament els que s’apropen a Déu a través d’ell, perquè sempre està viu per intercedir a favor d’ells.+

26 Perquè necessitem un gran sacerdot com aquest, que és lleial, innocent i sense taca,+ separat dels pecadors i exalçat per damunt del cel.+ 27 I a diferència dels altres grans sacerdots, ell no ha d’oferir sacrificis cada dia,+ primer pels seus pecats i després pels del poble,+ perquè ja ho va fer una vegada per sempre quan es va oferir a si mateix.+ 28 Perquè la Llei nomena homes que tenen debilitats perquè siguin grans sacerdots,+ però la paraula del jurament+ que es va fer després de la Llei nomena un Fill, que ha sigut perfeccionat+ per sempre.

8 Doncs bé, aquest és el punt principal del que estem dient: tenim un gran sacerdot com aquest,+ i s’ha assegut a la dreta del tron de la Majestat al cel.+ 2 Ell és un servent* del lloc sant+ i de la tenda verdadera que va ser establerta per Jehovà,* i no pas per l’home. 3 Perquè tot gran sacerdot és nomenat per fer tant ofrenes com sacrificis, i per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa a oferir.+ 4 Si ell estigués a la terra, no seria sacerdot,+ perquè ja hi ha homes que fan ofrenes d’acord amb la Llei. 5 El servei sagrat que ofereixen aquests homes és una representació i una ombra+ de les coses celestials,+ tal com indica el manament que Déu va donar a Moisès quan anava a construir la tenda: «Assegura’t de fer-ho tot seguint el model que se t’ha mostrat a la muntanya.»+ 6 Però ara Jesús ha rebut un servei* més excel·lent, perquè ell també és el mediador+ d’un pacte igualment millor+ que es va establir legalment sobre promeses millors.+

7 Si aquell primer pacte no hagués tingut cap defecte, no hauria calgut un segon pacte.+ 8 Perquè ell troba defectes en el poble quan fa aquesta declaració: «Jehovà* diu: “Venen dies en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà. 9 Aquest pacte no serà com el que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que els vaig agafar de la mà per fer-los sortir de la terra d’Egipte.+ Ells no van ser fidels al meu pacte, i per això vaig deixar de preocupar-me per ells”, diu Jehovà.*

10 »Jehovà* diu: “Aquest és el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies. Posaré les meves lleis a la seva ment i les escriuré al seu cor.+ Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.+

11 »”Cap d’ells ja no ensenyarà al seu conciutadà ni al seu germà, dient: ‘Has de conèixer Jehovà!’,* perquè tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran. 12 Seré misericordiós amb els seus actes injustos, i no recordaré més els seus pecats.”»+

13 Al parlar d’un «nou pacte», ha fet que el pacte anterior quedi obsolet,+ i el que s’ha tornat obsolet i envelleix està a punt de desaparèixer.+

9 Pel que fa al pacte anterior, aquest tenia requisits legals per al servei sagrat i un lloc sant+ a la terra. 2 Es va construir el primer compartiment de la tenda, on hi havia el canelobre,+ la taula i els pans de l’ofrena.*+ S’anomenava el Lloc Sant.+ 3 I darrere de la segona cortina+ hi havia el compartiment de la tenda anomenat el Santíssim.+ 4 Allà hi havia un encenser d’or+ i l’arca del pacte+ totalment recoberta d’or.+ Dins de l’Arca hi havia la gerra d’or amb el mannà,+ el bastó d’Aaron que havia brotat+ i les taules+ del pacte, 5 i al damunt hi havia els querubins gloriosos que cobrien amb la seva ombra la coberta de la reconciliació.*+ Però ara no és el moment de parlar d’aquestes coses en detall.

6 Després de preparar-ho tot d’aquesta manera, els sacerdots entren cada dia al primer compartiment de la tenda per dur a terme els serveis sagrats.+ 7 Ara bé, al segon compartiment, el gran sacerdot hi entra una vegada l’any,+ ell sol, i sempre porta la sang+ que ofereix per si mateix+ i pels pecats que el poble+ ha comès per ignorància. 8 D’aquesta manera, l’esperit sant deixa clar que, mentre la primera tenda existia, el camí al lloc sant encara no s’havia revelat.+ 9 Aquesta tenda és una representació simbòlica per als nostres temps+ i, seguint aquest sistema, es fan tant ofrenes com sacrificis.+ Però aquestes ofrenes i aquests sacrificis no poden fer que la consciència de l’home que presta servei sagrat sigui perfecta,+ 10 perquè només tenen a veure amb aliments, begudes i diverses neteges cerimonials.*+ Eren requisits legals relacionats amb el cos+ i eren obligatoris fins al temps assenyalat per rectificar les coses.

11 Però quan Crist va venir com a gran sacerdot de les coses bones que ja han passat, va entrar a la tenda més important i més perfecta, una tenda que no ha estat feta per mans humanes, és a dir, que no és d’aquesta creació. 12 Ell va entrar al lloc sant una vegada per sempre, però no ho va fer amb la sang de cabres i toros joves, sinó amb la seva pròpia sang,+ i va obtenir una alliberació eterna* per a nosaltres.+ 13 Perquè si la sang de cabres i toros+ i les cendres d’una vedella* amb les quals s’esquitxa els que s’han contaminat santifiquen i purifiquen la carn,+ 14 amb molta més raó la sang del Crist,+ que per mitjà d’un esperit etern es va oferir a si mateix a Déu sense defecte, purificarà les nostres consciències de les obres mortes+ perquè puguem donar servei sagrat al Déu viu.+

15 Per això, ell és el mediador d’un nou pacte,+ perquè els que han sigut cridats rebin la promesa de l’herència eterna.+ De fet, hi va haver una mort perquè, per mitjà d’un rescat,+ aquests fossin alliberats de les ofenses comeses sota el pacte anterior. 16 Quan es fa un pacte, cal que mori l’humà que ha fet el pacte, 17 perquè un pacte és validat amb una mort i no entra en vigor mentre l’humà que ha fet el pacte estigui viu. 18 Per això, el pacte antic tampoc va entrar en vigor* sense sang. 19 Perquè Moisès, després de comunicar tots els manaments de la Llei a tot el poble, va agafar la sang de toros joves i de cabres, juntament amb aigua, llana de color escarlata i hisop, i va esquitxar el llibre* i tot el poble, 20 i va dir: «Aquesta és la sang del pacte que Déu us ha manat obeir.»+ 21 També va esquitxar amb la sang la tenda i tots els objectes del servei sant.*+ 22 De fet, segons la Llei, gairebé tot es purifica amb sang,+ i si no es vessa sang, no hi ha perdó.+

23 Per tant, era necessari purificar amb aquests mitjans+ les representacions+ de les coses celestials, però les coses celestials exigeixen sacrificis molt millors. 24 Perquè Crist no va entrar en un lloc sant fet per mans humanes,+ que és una còpia de la realitat,+ sinó que va entrar al cel mateix,+ i així ara es presenta davant* de Déu a favor nostre.+ 25 Això no es va fer perquè s’oferís a si mateix moltes vegades, com quan el gran sacerdot entra al lloc sant any rere any+ amb una sang que no és la seva. 26 Si no, hauria d’haver patit moltes vegades des de la fundació del món. Però ara s’ha manifestat una vegada per sempre a la part final dels sistemes* per eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici.+ 27 I, igual que és inevitable* que els homes morin una vegada per sempre, però que després d’això vingui un judici, 28 el Crist també va ser ofert una vegada per sempre per carregar amb els pecats de molts.+ I la segona vegada que aparegui no serà pels pecats,* i el veuran aquells que l’esperen amb moltes ganes per obtenir la salvació.+

10 Perquè la Llei conté una ombra+ de les coses bones que havien de venir,+ i no pas la realitat* mateixa d’aquestes coses. Per això, amb els mateixos sacrificis que s’ofereixen repetidament any rere any, aquesta no pot* fer mai perfectes els que s’apropen a adorar.+ 2 Si no, ¿no s’haurien deixat d’oferir sacrificis perquè els que presten servei sagrat, un cop purificats, ja no serien conscients de cap pecat? 3 Al contrari, amb aquests sacrificis es recorden els pecats any rere any,+ 4 perquè la sang de toros i cabres no pot eliminar els pecats.

5 Per això, quan ell entra al món, diu: «‘No has volgut sacrificis ni ofrenes, però m’has preparat un cos. 6 No has aprovat ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat.’+ 7 Llavors vaig dir: “He vingut (en el rotlle* s’ha escrit sobre mi), oh Déu, per fer la teva voluntat.”»+ 8 Primer diu: «No has volgut i no has aprovat ni sacrificis ni ofrenes ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat», que són sacrificis que s’ofereixen segons la Llei. 9 I després diu: «He vingut per fer la teva voluntat.»+ Ell elimina el primer per establir el segon. 10 Per aquesta «voluntat»+ hem sigut santificats per mitjà del cos de Jesucrist, que va ser ofert una vegada per sempre.+

11 A més, tot sacerdot ocupa el seu lloc cada dia per dur a terme el seu servei sant*+ i per oferir moltes vegades els mateixos sacrificis,+ que mai poden eliminar els pecats completament.+ 12 Però aquest home va oferir una vegada per sempre un sol sacrifici pels pecats i s’ha assegut a la dreta de Déu,+ 13 i des de llavors està esperant que es faci dels seus enemics el seu reposapeus.+ 14 Perquè, a l’oferir un sol sacrifici, ha fet perfectes+ per sempre aquells que són santificats. 15 I l’esperit sant també ens en dona testimoni, perquè primer ha dit: 16 «Jehovà* diu: “Aquest és el pacte que faré amb ells després d’aquells dies. Posaré les meves lleis al seu cor i les escriuré a la seva ment.”»+ 17 I afegeix: «No recordaré més els seus pecats ni les seves males accions.»*+ 18 Ara bé, quan aquests són perdonats, ja no cal una ofrena pel pecat.

19 Per tant, germans, com que gràcies a la sang de Jesús tenim la valentia* d’utilitzar el camí d’entrada al lloc sant,+ 20 un camí nou i viu que ell va obrir* per a nosaltres a través de la cortina,+ és a dir, la seva carn, 21 i com que tenim un magnífic sacerdot a càrrec de la casa de Déu,+ 22 apropem-nos-hi amb un cor sincer i una fe completa, ja que el nostre cor ha sigut netejat* d’una mala consciència+ i el nostre cos ha sigut rentat amb aigua neta.+ 23 Així doncs, aferrem-nos sense dubtar a la declaració pública de la nostra esperança,+ perquè qui ha fet la promesa és fidel. 24 Preocupem-nos els uns pels altres* per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres,+ 25 sense deixar de reunir-nos,+ com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres,+ i més ara que veieu que s’acosta el dia.+

26 Perquè si practiquem el pecat voluntàriament després d’haver rebut el coneixement exacte de la veritat,+ ja no queda cap sacrifici pels pecats.+ 27 Només queda una aterridora perspectiva de judici i la fúria ardent que consumirà els opositors.+ 28 Qui rebutja la Llei de Moisès és executat sense compassió pel testimoni de dos o tres testimonis.+ 29 ¿No penseu que mereix un càstig molt més gran qui ha trepitjat el Fill de Déu, ha considerat de poc valor la sang del pacte+ amb la qual ell va ser santificat i ha ofès i menyspreat l’esperit de bondat immerescuda?+ 30 Perquè coneixem aquell que va dir: «La venjança és meva, jo els donaré el que es mereixen.» I també: «Jehovà* jutjarà el seu poble.»+ 31 És aterridor caure en mans del Déu viu.

32 Però recordeu constantment els dies d’abans, quan després d’haver sigut il·luminats,+ vau aguantar una gran lluita amb molts sofriments. 33 De vegades vau ser exposats públicament* tant a insults com a persecucions, i de vegades vau estar al costat* dels que es trobaven en aquesta situació. 34 Perquè vau mostrar compassió als que estaven empresonats i vau acceptar amb goig que saquegessin les vostres possessions,+ perquè sabeu que teniu una possessió millor i perdurable.+

35 Per tant, no perdeu la vostra valentia,* perquè serà ben recompensada.+ 36 De fet, necessiteu aguant+ perquè, quan hàgiu fet la voluntat de Déu, rebeu el que ell ha promès. 37 Perquè «d’aquí a molt poc»,+ «arribarà qui ha de venir, i no farà tard».+ 38 «Però el meu just viurà per la seva fe»+ i «si es fa enrere, no em complauré* en ell».+ 39 Ara bé, nosaltres no som dels que es fan enrere i són destruïts,+ sinó dels que tenen fe i conserven la vida.

11 La fe és la certesa que es complirà el que s’espera,+ la prova convincent* que existeixen realitats que no es veuen. 2 Per mitjà de la fe, els homes de l’antiguitat* van rebre testimoni.*

3 Per la fe, percebem que els sistemes van ser posats* en ordre per la paraula de Déu i, per això, les coses que es veuen han arribat a existir de les coses invisibles.

4 Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici de més valor que el de Caín+ i, per mitjà d’aquesta fe, va rebre testimoni que indicava que era just, perquè Déu va aprovar* les seves ofrenes.+ I tot i que va morir, encara parla+ per mitjà de la seva fe.

5 Per la fe, Enoc+ va ser traslladat perquè no veiés la mort, i ningú el va trobar perquè Déu l’havia traslladat.+ Però abans de ser traslladat va rebre testimoni que li indicava que havia agradat a Déu. 6 A més, sense fe és impossible agradar-li a Déu, perquè qui s’apropa a Déu ha de creure que ell existeix i que recompensa els que el busquen amb insistència.+

7 Per la fe, Noè,+ després de rebre una advertència divina de coses que encara no s’havien vist,+ va demostrar temor de Déu i va construir una arca+ per salvar la seva família. Per mitjà d’aquesta fe va condemnar el món,+ i es va convertir en un hereu de la justícia que s’obté per la fe.

8 Per la fe, Abraham+ va obeir quan va ser cridat, i va anar cap a un lloc que rebria com a herència. Va marxar encara que no sabia on anava.+ 9 Per la fe, va viure com un estranger a la terra de la promesa, com si estigués en una terra estrangera,+ i va viure en tendes+ amb Isaac i Jacob, hereus amb ell de la mateixa promesa.+ 10 Perquè esperava la ciutat que té fonaments verdaders, de la qual Déu és el dissenyador* i constructor.+

11 També per la fe, Sara va rebre poder per concebre descendència, encara que ja li havia passat l’edat,+ perquè creia que aquell que havia fet la promesa era fidel.* 12 Per aquesta raó, d’un home que ja estava com mort+ van néixer molts fills,+ tan nombrosos com les estrelles del cel i incomptables com els grans de sorra de la vora del mar.+

13 Tots ells van morir ferms en la fe, tot i que no van rebre el compliment de les promeses.+ Però les van veure de lluny,+ les van rebre amb alegria i van declarar públicament que eren estrangers i residents temporals a la terra. 14 Els que diuen això demostren clarament que busquen amb insistència un lloc per a ells mateixos. 15 Però si haguessin continuat pensant en el lloc d’on van marxar,+ haurien trobat l’oportunitat de tornar. 16 Tot i així, ara s’esforcen per aconseguir un lloc millor, és a dir, un lloc que pertany al cel. Per això, Déu no s’avergonyeix d’ells ni s’avergonyeix que s’adrecin a ell com el seu Déu,+ perquè ha preparat una ciutat per a ells.+

17 Per la fe, Abraham, quan va ser posat a prova,+ va ser com si hagués ofert Isaac —l’home que havia rebut de bona gana les promeses va intentar oferir el seu fill unigènit—,*+ 18 tot i que se li havia dit: «El que s’anomenarà descendència teva vindrà per mitjà d’Isaac.»+ 19 Però va arribar a la conclusió que Déu fins i tot podia ressuscitar-lo* d’entre els morts, i de fet el va rebre d’entre els morts de manera simbòlica.+

20 També per la fe, Isaac va beneir Jacob+ i Esaú+ pel que fa a les coses que vindrien.

21 Per la fe, Jacob, quan estava a punt de morir,+ va beneir cada un dels fills de Josep+ i va adorar Déu recolzat a l’extrem del seu bastó.+

22 Per la fe, Josep, quan s’acostava al seu final, va parlar de l’èxode dels fills d’Israel i va donar ordres sobre què s’havia de fer amb els seus ossos.*+

23 Per la fe, els pares de Moisès el van amagar durant tres mesos quan va néixer,+ perquè van veure que el nen era molt bonic+ i no van tenir por de l’ordre del rei.+ 24 Per la fe, Moisès, quan ja era gran,+ es va negar a ser anomenat fill de la filla del faraó.+ 25 Va escollir ser maltractat amb el poble de Déu en comptes de gaudir dels plaers temporals del pecat, 26 perquè pensava que la deshonra del Crist era una riquesa més gran que els tresors d’Egipte, ja que mirava fixament la recompensa. 27 Per la fe, va marxar d’Egipte+ sense tenir por de la fúria del rei,+ perquè es va mantenir ferm com si veiés aquell que és invisible.+ 28 Per la fe, va celebrar la Pasqua i va esquitxar amb sang els marcs de les portes perquè el destructor no fes mal als* seus primogènits.+

29 Per la fe, el poble va travessar el Mar Roig com si caminés per terra seca,+ però quan els egipcis ho van intentar, el mar se’ls va empassar.+

30 Per la fe, les muralles de Jericó van caure després que el poble donés voltes a les muralles durant set dies.+ 31 Per la fe, Rahab, la prostituta, no va morir amb els que van desobeir, perquè va rebre els espies de manera pacífica.+

32 I què més puc dir? Perquè em faltaria temps si també parlés de Gedeó,+ Barac,+ Samsó,+ Jeftè,+ David,+ així com de Samuel+ i els altres profetes. 33 Per fe van derrotar regnes,+ van establir la justícia, van rebre promeses,+ van tancar la boca de lleons,+ 34 van apagar la força del foc,+ es van escapar del fil de l’espasa,+ quan eren dèbils se’ls va fer forts,+ van ser poderosos en la guerra+ i van fer fugir exèrcits invasors.+ 35 Algunes dones van rebre els seus éssers estimats que havien mort gràcies a la resurrecció,+ però alguns homes van ser torturats perquè es van negar a ser alliberats per mitjà d’algun rescat a fi d’aconseguir una resurrecció millor. 36 Sí, d’altres van passar per una prova quan es van burlar d’ells i els van assotar, i encara més, quan van ser encadenats+ i empresonats.+ 37 Van ser apedregats,+ posats a prova, serrats en dos,* assassinats amb l’espasa,+ van anar d’aquí cap allà vestits amb pells d’ovella i de cabra+ i van passar necessitat, van patir dificultats+ i van ser maltractats,+ 38 i el món no se’ls mereixia. Van vagar pels deserts, les muntanyes, les coves+ i les cavernes de la terra.

39 I, encara que per la seva fe tots van rebre un testimoni favorable, no van rebre el compliment de la promesa, 40 perquè Déu havia previst una cosa millor per a nosaltres,+ de manera que no poguessin ser perfeccionats sense nosaltres.

12 Per tant, com que ens envolta un núvol de testimonis tan gran, traguem-nos nosaltres també tota càrrega i el pecat que fàcilment ens enreda,+ i correm amb aguant la cursa que s’ha posat davant nostre,+ 2 mentre mirem fixament l’Agent Principal i el Perfeccionador de la nostra fe, Jesús.+ Pel goig que va ser posat al seu davant, va aguantar un pal de turment* i no li va importar la humiliació, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.+ 3 Així doncs, penseu atentament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors+ que actuaven en contra dels seus propis interessos, perquè no us canseu ni us rendiu.+

4 En la vostra lluita contra aquest pecat, encara no heu aguantat fins al punt de vessar la vostra sang. 5 I heu oblidat del tot el consell que se us dona com a fills: «Fill meu, no menyspreïs la disciplina de Jehovà* ni et rendeixis quan ell et corregeixi. 6 Perquè Jehovà* disciplina els que estima. De fet, castiga* tot aquell a qui rep com a fill.»+

7 Heu d’aguantar com a part de la vostra disciplina.* Déu us tracta com a fills,+ i quin fill no és disciplinat pel seu pare?+ 8 Però si vosaltres no heu rebut aquesta disciplina que tots hem de rebre, en realitat sou fills il·legítims i no fills verdaders. 9 A més, els nostres pares humans* ens disciplinaven i nosaltres els respectàvem. Per tant, ¿no hauríem d’estar més disposats a sotmetre’ns al Pare de la nostra vida espiritual i viure?+ 10 Perquè ells ens van disciplinar per poc temps segons el que pensaven que estava bé, però ell ho fa per al nostre benefici perquè puguem ser sants com ell.+ 11 És cert que, en el seu moment, cap disciplina sembla que causi alegria, sinó dolor,* però després produeix el fruit pacífic de la justícia en els que han sigut entrenats per ella.

12 Per tant, enfortiu les mans caigudes i els genolls dèbils,+ 13 i seguiu fent rectes els camins per als vostres peus.+ Així, allò que és coix no es dislocarà, sinó que es curarà. 14 Busqueu la pau amb tothom+ i la santificació,*+ perquè sense aquesta ningú veurà el Senyor. 15 Vigileu amb atenció que ningú es quedi sense rebre la bondat immerescuda de Déu, perquè no creixi cap arrel verinosa que causi problemes i contamini a molts.+ 16 Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que sigui sexualment immoral* ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va entregar el seu dret de primogènit a canvi d’un plat de menjar.+ 17 Ja sabeu que després, quan va voler heretar la benedicció, va ser rebutjat. I tot i que va intentar canviar aquella decisió* amb insistència i llàgrimes,+ no li va servir de res.

18 Vosaltres no us heu apropat a una cosa que es pot tocar+ i que està en flames,+ ni a un núvol fosc ni a una foscor espessa ni a una tempesta+ 19 ni al so d’una trompeta+ ni a la veu que parla.+ Quan el poble va sentir la veu, va suplicar que no se’ls digués res més,+ 20 perquè no podien suportar aquest manament: «Fins i tot si un animal toca la muntanya, ha de ser apedregat.»+ 21 A més, aquell espectacle era tan aterridor que Moisès va dir: «Estic tremolant de por.»+ 22 Però vosaltres us heu apropat a la muntanya de Sió+ i a una ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial,+ a miríades* d’àngels 23 reunits en assemblea general,+ a la congregació dels primogènits que han sigut inscrits al cel, a Déu, el Jutge de tots,+ a la vida espiritual+ dels justos que han sigut fets perfectes,+ 24 a Jesús, el mediador+ d’un nou pacte,+ i a la sang que es va fer servir per esquitxar, que parla millor que la sang d’Abel.+

25 Aneu amb compte de no negar-vos a escoltar* aquell que està parlant. Perquè, si els que es van negar a escoltar aquell que donava advertència divina a la terra no es van escapar del càstig, amb molta més raó nosaltres tampoc ens n’escaparem si ens apartem d’aquell que parla des del cel.+ 26 En aquella ocasió, la seva veu va sacsejar la terra,+ però ara ell ha fet aquesta promesa: «Una vegada més, sacsejaré no només la terra, sinó també el cel.»+ 27 L’expressió «una vegada més» indica que s’eliminaran les coses que són sacsejades, les coses que han sigut fetes, perquè les coses que no són sacsejades continuïn. 28 Per tant, com que hem de rebre un Regne que no pot ser sacsejat, continuem rebent la bondat immerescuda, gràcies a la qual podem donar servei sagrat a Déu com a ell li agrada, amb temor de Déu i admiració. 29 Perquè el nostre Déu és un foc devorador.+

13 Continueu mostrant-vos amor fraternal.+ 2 No us oblideu de mostrar hospitalitat,*+ perquè gràcies a ella alguns van acollir àngels sense saber-ho.+ 3 Recordeu-vos dels que estan a la presó*+ com si estiguéssiu empresonats amb ells+ i recordeu-vos dels que són maltractats, perquè vosaltres també esteu en el cos.* 4 Que tothom honri el matrimoni, i que no es contamini el llit conjugal,+ perquè Déu jutjarà els que són sexualment immorals* i els adúlters.+ 5 Que la vostra manera de viure estigui lliure de l’amor als diners,+ i estigueu contents amb el que teniu.*+ Perquè ell ha dit: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai.»+ 6 Per tant, podem dir amb total confiança: «Jehovà* és el meu ajudant, no tindré por. Què em pot fer l’home?»+

7 Recordeu-vos dels que us dirigeixen,*+ que us van parlar de la paraula de Déu. I al fixar-vos en el resultat de la seva conducta, imiteu la seva fe.+

8 Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre.

9 No us deixeu arrossegar per ensenyances diverses i diferents a les nostres, perquè és millor que el cor s’enforteixi amb bondat immerescuda que amb menjar,* que no beneficia els que li donen massa importància.+

10 Tenim un altar del qual els que donen servei sagrat a la tenda no tenen dret a* menjar.+ 11 Perquè quan el gran sacerdot porta la sang dels animals al lloc sant com a ofrena pel pecat, els seus cossos són cremats fora del campament.+ 12 Per això, Jesús també va patir fora de la porta de la ciutat,+ per santificar el poble amb la seva pròpia sang.+ 13 Per tant, sortim cap a ell fora del campament i suportem la deshonra que ell va suportar,+ 14 perquè aquí no tenim una ciutat que sigui permanent, sinó que busquem amb insistència la ciutat que ha de venir.+ 15 Per mitjà d’ell, oferim sempre a Déu un sacrifici d’alabança,+ és a dir, el fruit dels nostres llavis,+ que declaren públicament el seu nom.+ 16 A més, no us oblideu de fer el bé i de compartir el que teniu amb els altres,+ perquè a Déu li agraden molt aquests sacrificis.+

17 Sigueu obedients i submisos+ als que us dirigeixen,*+ perquè ells sempre us cuiden* i n’hauran de donar comptes.+ D’aquesta manera ho faran amb goig i no amb sospirs, ja que això us perjudicaria.

18 Seguiu fent oració per nosaltres, perquè estem convençuts que tenim una bona consciència,* ja que volem comportar-nos honradament en tot.+ 19 Però, sobretot, us demano que oreu perquè pugui tornar a estar amb vosaltres el més aviat possible.

20 Que el Déu de la pau, que amb la sang d’un pacte etern va ressuscitar* d’entre els morts el gran pastor+ de les ovelles, el nostre Senyor Jesús, 21 us equipi amb tot el que es necessita per fer la seva voluntat i que, per mitjà de Jesucrist, faci en nosaltres allò que li agrada.* A ell sigui la glòria per sempre més. Amén.

22 Germans, ara us suplico que escolteu amb paciència aquestes paraules d’ànim, perquè us he escrit una carta breu. 23 Vull que sapigueu que el nostre germà Timoteu ha sigut alliberat. Si arriba aviat, vindrem junts a veure-us.

24 Saludeu de part meva tots els que us dirigeixen* i tots els sants. Els germans d’Itàlia+ us saluden.

25 Que la bondat immerescuda estigui amb tots vosaltres.