SEGONA CARTA ALS CORINTIS

1 De Pau, apòstol de Crist Jesús per voluntat de Déu, i de Timoteu,+ el nostre germà, a la congregació de Déu que hi ha a Corint i a tots els sants d’Acaia:+

2 Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

3 Que el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist sigui alabat,+ el Pare de tendres misericòrdies+ i el Déu de tot consol,+ 4 que ens consola* en totes les nostres proves*+ perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem consolar els que passen per qualsevol prova.*+ 5 Perquè igual que patim molt per causa del Crist,+ també rebem molt de consol per mitjà del Crist. 6 Si passem per proves, és per consolar-vos i salvar-vos. I si se’ns consola, és perquè pugueu rebre el consol que us ajuda a aguantar els mateixos patiments que nosaltres patim. 7 L’esperança que tenim en vosaltres és ferma, perquè sabem que de la mateixa manera que teniu els mateixos patiments que nosaltres, també rebreu el mateix consol que nosaltres.+

8 Germans, volem que sapigueu els problemes* que vam tenir a la província d’Àsia.+ Vam estar sota una pressió tan extrema que superava les nostres forces, fins al punt de patir per les nostres vides.+ 9 De fet, pensàvem que ja havíem rebut la sentència de mort. Això va passar perquè no confiéssim en nosaltres mateixos, sinó en el Déu+ que ressuscita* els morts. 10 Ell ens va salvar d’un perill de mort molt gran i ens tornarà a salvar. I tenim l’esperança que ens continuarà salvant.+ 11 Vosaltres també ens podeu ajudar fent súpliques per nosaltres.+ Així, molts donaran gràcies per nosaltres a causa de l’ajuda que rebem com a resposta a les oracions de molts.+

12 Perquè estem orgullosos d’això: la nostra consciència dona testimoni que, en el món, i especialment amb vosaltres, ens hem comportat amb santedat i amb la sinceritat que ve de Déu, i no d’acord amb la saviesa humana,+ sinó d’acord amb la bondat immerescuda de Déu. 13 Perquè en realitat no us escrivim res que no pugueu llegir i entendre.* I confio que entendreu completament* aquestes coses, 14 tal com ja heu entès fins a cert punt que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, així com nosaltres ens sentirem orgullosos de vosaltres en el dia del nostre Senyor Jesús.

15 Amb aquesta confiança, tenia la intenció de venir a visitar-vos primer, perquè us alegréssiu per segona vegada.* 16 Us volia visitar de camí a Macedònia i també al tornar de Macedònia, i que llavors m’acompanyéssiu part del camí cap a Judea.+ 17 Aquesta era la meva intenció però, creieu que em vaig prendre aquest assumpte a la lleugera? O bé que faig plans per interessos egoistes, i per això dic «sí, sí» i després «no, no»? 18 Però tan cert com que es pot confiar en Déu, el que us diem no és «sí» i després «no». 19 Perquè el Fill de Déu, Jesucrist, que nosaltres us vam predicar, tant jo com Silvà* i Timoteu,+ no va ser «sí» i després «no», sinó que en el seu cas «sí» ha sigut «sí». 20 Perquè totes les promeses que Déu ha fet han sigut «sí» per mitjà d’ell.+ Per això, per mitjà d’ell també diem «amén» a Déu,+ i així ell rep glòria per mitjà nostre. 21 Però qui garanteix que tant vosaltres com nosaltres som de Crist i qui ens va ungir és Déu.+ 22 Ell també ens ha posat el seu segell+ i ha posat l’esperit en el nostre cor com a garantia del que vindrà.*+

23 I poso Déu per testimoni contra mi que, si encara no he vingut a Corint, ha sigut per consideració a vosaltres. 24 Amb això no vull dir que siguem amos de la vostra fe,+ sinó que som col·laboradors vostres perquè sigueu feliços, perquè és per la vostra fe que us manteniu ferms.

2 De fet, he decidit no tornar-vos a visitar amb tristesa. 2 Perquè si us entristeixo, qui m’animarà a mi? Només aquell a qui he entristit. 3 Us he escrit tot el que us he escrit perquè quan vingui no m’entristeixi per aquells que m’haurien d’alegrar. Estic convençut que allò que m’alegra a mi, també us alegra a tots vosaltres. 4 Us vaig escriure amb moltes llàgrimes pel patiment* i l’angoixa del meu cor, però no per posar-vos tristos,+ sinó per fer-vos saber el gran amor que us tinc.

5 Si algú ha provocat tristesa,+ no m’ha entristit a mi, sinó en certa manera a tots vosaltres (no vull ser massa dur amb el que dic). 6 Aquest home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria. 7 Ara l’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar,+ no fos cas que es consumís* de tanta tristesa.+ 8 Per tant, us demano* que li reafirmeu el vostre amor.+ 9 Perquè també us vaig escriure per aquesta raó: per saber si seríeu obedients en tot. 10 Si perdoneu alguna cosa a algú, jo també l’hi perdono. De fet, tot el que jo he perdonat (si és que calia que perdonés res) ho he fet pel vostre bé davant de Crist, 11 perquè Satanàs no s’aprofiti de nosaltres,*+ ja que no desconeixem les seves tàctiques.*+

12 Quan vaig arribar a Troas+ per anunciar les bones notícies del Crist, se’m va obrir una porta en l’obra del Senyor, 13 però no estava tranquil,* perquè no hi vaig trobar el meu germà Titus.+ És per això que em vaig acomiadar i vaig marxar cap a Macedònia.+

14 Donem gràcies a Déu! Ell sempre ens porta en una marxa triomfal acompanyats del Crist i per mitjà nostre escampa* per tot arreu la fragància del coneixement sobre ell. 15 Perquè per a Déu som una fragància dolça de Crist que arriba als que s’encaminen a la salvació i als que s’encaminen a la destrucció. 16 Per a aquests últims és una olor* de mort que porta a la mort,+ i per als primers és una fragància de vida que porta a la vida. I qui està capacitat per fer aquestes coses? 17 Nosaltres ho estem. Perquè no som venedors ambulants* de la paraula de Déu com molts altres,+ sinó que som enviats de Déu que parlem amb tota sinceritat davant de Déu i acompanyats de Crist.

3 ¿Cal que ens recomanem a nosaltres mateixos una altra vegada? És que necessitem, com alguns, cartes de recomanació per a vosaltres o de vosaltres? 2 Vosaltres sou la nostra carta,+ escrita en els nostres cors i coneguda i llegida per tota la humanitat. 3 Perquè és evident que sou una carta de Crist escrita per nosaltres com a ministres.+ No ha sigut escrita amb tinta, sinó amb l’esperit d’un Déu viu, i tampoc ha sigut escrita en taules de pedra,+ sinó en taules de carn, en els cors.+

4 Aquesta és la confiança que tenim en Déu per mitjà del Crist. 5 Però no és que ens hàgim capacitat a nosaltres mateixos com si hi hagués res que vingués de nosaltres, sinó que estem capacitats gràcies a Déu.+ 6 Ell és qui ens ha capacitat perquè siguem ministres d’un nou pacte,+ no d’un codi escrit,+ sinó de l’esperit. Perquè el codi escrit condemna a mort,+ però l’esperit dona vida.+

7 Ara bé, el codi que condemna a mort i que estava gravat en pedres+ va venir amb tanta glòria que els israelites no podien mirar la cara de Moisès per la glòria que irradiava la seva cara,+ una glòria que havia de desaparèixer. 8 Per tant, no hauria de tenir encara més glòria la manera com es dona l’esperit?+ 9 Perquè si el codi que condemna+ era gloriós,+ la manera com es declara justes les persones serà encara molt més gloriosa!+ 10 De fet, fins i tot allò que abans va rebre glòria la va perdre a causa de la glòria que és superior.+ 11 Perquè si el que havia de desaparèixer va venir amb glòria,+ la glòria d’allò que perdura encara serà molt més gran!+

12 Com que tenim aquesta esperança,+ parlem obertament 13 i no fem com Moisès, que es cobria la cara amb un vel+ perquè els israelites no veiessin la fi* d’allò que havia de desaparèixer. 14 Però la seva ment era insensible.+ I fins al dia d’avui, quan es llegeix l’antic pacte, porten posat el mateix vel,+ perquè només es pot treure per mitjà de Crist.+ 15 De fet, fins al dia d’avui, sempre que es llegeix Moisès+ hi ha un vel sobre els seus cors.+ 16 Però quan algú es gira cap a Jehovà,* el vel desapareix.+ 17 Ara bé, Jehovà* és l’Esperit,+ i on hi ha l’esperit de Jehovà* hi ha llibertat.+ 18 I tots nosaltres, mentre reflectim com miralls la glòria de Jehovà* sense cap vel a la cara, som transformats en aquesta mateixa imatge que cada vegada reflecteix més glòria,* exactament com ho fa Jehovà,* l’Esperit.*+

4 Per això, com que tenim aquest ministeri per la misericòrdia que se’ns va mostrar, no ens rendim. 2 Però hem renunciat a les coses vergonyoses que es fan d’amagat i no ens comportem amb astúcia ni distorsionem* la paraula de Déu.+ Al contrari, donem a conèixer la veritat i així ens recomanem a tota consciència humana davant de Déu.+ 3 De fet, si les bones notícies que anunciem estan cobertes amb un vel, estan cobertes per als que s’encaminen a la destrucció, 4 per als no-creients, a qui el déu d’aquest sistema*+ ha cegat la ment+ perquè no brilli sobre ells la llum+ de les glorioses bones notícies sobre el Crist, que és la imatge de Déu.+ 5 Perquè no prediquem sobre nosaltres mateixos, sinó que prediquem que Jesucrist és Senyor i que nosaltres som els vostres esclaus per causa de Jesús. 6 Perquè és Déu qui va dir: «Que la llum brilli en la foscor.»+ I ell ha brillat sobre el nostre cor per il·luminar-lo+ amb el gloriós coneixement de Déu per mitjà del rostre de Crist.

7 Però portem aquest tresor+ en gerros de fang,+ perquè el poder que va més enllà del que és normal vingui de Déu i no de nosaltres.+ 8 Se’ns oprimeix per tot arreu, però no de manera que no ens puguem moure; estem desconcertats, però no sense sortida;*+ 9 se’ns persegueix, però no se’ns abandona;+ se’ns tomba, però no se’ns destrueix.+ 10 Sempre aguantem en el nostre cos el tracte mortal que Jesús va patir,+ perquè la vida de Jesús també es faci evident en el nostre cos. 11 Perquè encara que nosaltres estem vius, sempre ens enfrontem cara a cara amb la mort+ per causa de Jesús, perquè la vida de Jesús també es faci evident en el nostre cos mortal. 12 Per tant, la mort actua en nosaltres, però la vida actua en vosaltres.

13 Com que tenim el mateix esperit de fe sobre el qual es va escriure: «Tenia fe i per això vaig parlar»,+ nosaltres també tenim fe i per això parlem. 14 Perquè sabem que aquell que va ressuscitar* Jesús també ens ressuscitarà* a nosaltres per estar amb Jesús i ens presentarà juntament amb vosaltres.+ 15 Tot això és per al vostre bé, a fi que augmenti encara més l’abundant bondat immerescuda perquè hi ha moltes més persones que donen gràcies per a la glòria de Déu.+

16 Per això, no ens rendim. Encara que la persona que som per fora es va desgastant, la persona que som per dins sens dubte es va renovant de dia en dia. 17 Perquè, tot i que les proves* són passatgeres i lleugeres, produeixen en nosaltres una glòria d’una grandesa* cada vegada més extraordinària que és eterna,+ 18 mentre fixem la mirada en les coses que no es veuen, i no en les coses que es veuen.+ Perquè les coses que es veuen són temporals, però les coses que no es veuen són eternes.

5 Perquè sabem que si la nostra casa terrenal, aquesta tenda, ha de ser destruïda,*+ rebrem de Déu un edifici etern al cel, una casa que no està feta per mans humanes.+ 2 Perquè en aquesta casa ens lamentem, i desitgem de tot cor posar-nos la que és per a nosaltres i ve del cel,*+ 3 i així, quan ens la posem, no estarem despullats. 4 De fet, els que estem en aquesta tenda ens lamentem i ens sentim oprimits, però no és que ens vulguem treure aquesta tenda, sinó que ens volem posar l’altra,+ perquè la vida s’empassi el que és mortal.+ 5 Déu és qui ens ha preparat per a això,+ i ens ha donat l’esperit com a garantia del que vindrà.*+

6 Per tant, sempre estem plens de confiança i sabem que, mentre visquem* en aquest cos, estem lluny del Senyor.+ 7 Perquè caminem per fe, no per vista. 8 Però ens sentim plens de confiança i preferiríem estar lluny del cos i viure amb el Senyor.+ 9 Per això, tant si vivim amb ell com si estem lluny d’ell, el nostre objectiu és tenir la seva aprovació. 10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer* davant del tribunal del Crist, perquè cadascú rebi el que li correspon segons el que ha fet mentre estava en el cos, ja sigui bo o dolent.+

11 Per tant, com que sabem el que és el temor del Senyor, seguim convencent els homes. Però Déu ens coneix bé, i espero que les vostres consciències també ens coneguin bé. 12 No ens estem recomanant a vosaltres una altra vegada, sinó que us estem donant un motiu perquè presumiu de nosaltres i així pugueu respondre als que presumeixen de les aparences+ i no del que hi ha al cor. 13 Perquè si vam perdre el seny,+ va ser per a Déu, i si tenim seny, és per a vosaltres. 14 L’amor del Crist ens obliga, perquè hem arribat a la conclusió que un home va morir per tots;+ de manera que tots havien mort. 15 I va morir per tots, perquè tots els que viuen ja no visquin per a ells mateixos+ sinó per a aquell que va morir per ells i va ressuscitar.*

16 Per tant, a partir d’ara ja no veiem ningú des d’un punt de vista humà.*+ Fins i tot si vam veure Crist segons un punt de vista humà,* ara ja no el veiem així.+ 17 Per tant, si algú està en unió amb Crist, és una creació nova.+ Les coses velles han passat, i ara han arribat a existir coses noves! 18 Però totes les coses venen de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist+ i ens ha donat el ministeri de la reconciliació.+ 19 És a dir, per mitjà de Crist, Déu ha estat reconciliant el món amb ell mateix,+ sense tenir en compte els seus pecats,+ i a nosaltres ens ha confiat el missatge de la reconciliació.+

20 Així doncs, som ambaixadors+ que substituïm Crist,+ com si Déu supliqués la gent per mitjà nostre. Per tant, com a substituts de Crist, supliquem: «Reconcilieu-vos amb Déu!» 21 Al que mai va pecar,+ el va fer pecat* a favor nostre, perquè per mitjà d’ell arribéssim a ser justícia de Déu.+

6 Com a col·laboradors seus,+ també us supliquem que no accepteu la bondat immerescuda de Déu i després perdeu de vista el seu propòsit.+ 2 Perquè ell diu: «Et vaig escoltar en un temps favorable i et vaig ajudar en un dia de salvació.»+ Ara és el temps especialment favorable! Ara és el dia de salvació!

3 No fem res que faci ensopegar els altres, perquè ningú pugui trobar cap defecte en el nostre ministeri.+ 4 Al contrari, ens recomanem com a ministres de Déu+ en tot el que fem: aguantem moltes proves, patiments, moments de necessitat, dificultats,+ 5 cops, empresonaments,+ disturbis, treball dur, nits sense dormir i ocasions sense menjar;+ 6 ens comportem amb puresa i coneixement, som pacients+ i bondadosos,+ ens deixem guiar per l’esperit sant, demostrem amor sense hipocresia,+ 7 diem la veritat i confiem en el poder de Déu;+ tenim les armes de la justícia+ a la mà dreta* i a la mà esquerra;* 8 tant si se’ns honra com si se’ns deshonra, tant si se’ns critica com si se’ns alaba. Ens veuen com uns impostors, encara que diem la veritat; 9 com uns desconeguts, encara que som coneguts; com uns moribunds,* encara que estem vius;+ com si estiguéssim castigats,* encara que no se’ns ha entregat a la mort;+ 10 com si estiguéssim tristos, encara que sempre estem alegres; com si fóssim pobres, encara que fem rics a molts; com si no tinguéssim res, encara que ho tenim tot.+

11 Corintis, us hem parlat amb franquesa* i us hem obert el nostre cor de bat a bat. 12 Nosaltres no hem posat límits* a l’afecte que us tenim,+ però vosaltres sí que heu posat límits a l’afecte que ens teniu. 13 Així que —us parlo com si fóssiu els meus fills— corresponeu al nostre afecte i obriu també el vostre cor de bat a bat.*+

14 No us poseu sota un jou desigual* amb els no-creients.+ Perquè, quina relació tenen la justícia i la maldat?*+ O què tenen en comú la llum i la foscor?+ 15 A més, com poden estar d’acord Crist i Belial?*+ O què tenen en comú* un creient* i un no-creient?+ 16 I, quin acord hi ha entre el temple de Déu i els ídols?+ Perquè nosaltres som un temple d’un Déu viu.+ Tal com Déu va dir: «Viuré enmig d’ells+ i caminaré enmig d’ells, i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.»+ 17 «“Per tant, sortiu d’enmig d’ells i separeu-vos”, diu Jehovà,* “i deixeu de tocar el que és impur”»,+ «“i jo us acolliré”».+ 18 «“Jo seré un pare per a vosaltres,+ i vosaltres sereu fills i filles per a mi”,+ diu Jehovà,* el Totpoderós.»

7 Per tant, estimats, com que tenim aquestes promeses,+ netegem-nos de tot el que contamina el cos* i l’esperit,+ perfeccionant la nostra santedat en el temor de Déu.

2 Feu-nos lloc als vostres cors.+ Nosaltres no hem tractat injustament a ningú, no hem corromput a ningú, no ens hem aprofitat de ningú.+ 3 Això no ho dic per condemnar-vos, perquè ja us he dit que us portem al cor tant per morir junts com per viure junts. 4 Us parlo amb molta franquesa. Estic molt orgullós de vosaltres. Sento un gran consol i estic desbordant d’alegria enmig de tots els nostres patiments.+

5 La veritat és que, quan vam arribar a Macedònia,+ no hi vam trobar* tranquil·litat, sinó que vam seguir tenint tota mena de patiments: lluites a fora i pors a dins. 6 Però Déu, que consola els que estan desanimats,+ ens va consolar amb la visita de Titus, 7 i no només amb la seva visita sinó també amb el consol que va rebre gràcies a vosaltres. Ens va explicar que teniu moltes ganes de veure’m, que esteu molt tristos i que esteu molt preocupats per mi. Per això em vaig alegrar encara més.

8 Si amb la meva carta us vaig posar tristos,+ no em sap greu. Al principi sí que me’n va saber (perquè la carta us va entristir, tot i que va ser per poc temps). 9 Però ara me n’alegro, no perquè us vau posar tristos, sinó perquè la vostra tristesa va fer que us penedíssiu. Us vau entristir de la manera que li agrada a Déu, i per tant no us hem perjudicat en res. 10 Perquè la tristesa que li agrada a Déu produeix un penediment que porta a la salvació, i ningú se’n lamenta.+ Però la tristesa del món porta a la mort. 11 Mireu el gran efecte que ha tingut en vosaltres la tristesa que li agrada a Déu! Ha fet que netegeu el vostre nom, que us indigneu, que temeu, que sentiu un desig sincer, que us esforceu de tot cor, que corregiu el mal comès.+ En aquest assumpte heu demostrat que sou purs* en tot sentit. 12 Encara que us vaig escriure, no ho vaig fer per causa de qui va cometre el pecat+ ni tampoc per causa de qui va ser ofès, sinó perquè els vostres esforços per obeir-nos es fessin evidents entre vosaltres i davant de Déu. 13 És per això que hem rebut consol.

I, a part de sentir-nos consolats, ens hem alegrat encara més al veure l’alegria de Titus, perquè tots vosaltres heu animat el seu esperit. 14 Perquè si li he parlat de vosaltres amb orgull, no me n’he hagut d’avergonyir. De la mateixa manera que tot el que us vam dir era veritat, també s’ha demostrat que les coses de les quals vam parlar amb orgull davant de Titus eren veritat. 15 A més, l’afecte tan tendre que ell us té augmenta encara més quan recorda l’obediència de tots vosaltres+ i que el vau rebre amb temor i tremolor. 16 Estic content perquè puc confiar en* vosaltres en tot.

8 Germans, ara volem parlar-vos de la bondat immerescuda de Déu que s’ha mostrat a les congregacions de Macedònia.+ 2 Quan estaven patint molt durant una gran prova, van donar amb gran alegria tot i que eren molt pobres, i això va mostrar que eren molt generosos.* 3 De fet, us asseguro* que van donar tot el que podien,+ i fins i tot van donar més del que podien.+ 4 Per iniciativa pròpia, ens van suplicar amb molta insistència poder tenir el privilegi de donar amb bondat i així participar en les tasques* d’auxili per als sants.+ 5 I van fer més del que esperàvem, ja que en primer lloc es van donar al Senyor i a nosaltres per la voluntat de Déu. 6 Per això hem animat Titus+ que acabi de recollir les vostres bondadoses donacions, ja que ell mateix va començar aquesta tasca entre vosaltres. 7 Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, habilitat per parlar, coneixement, entusiasme i el nostre amor per vosaltres. Per tant, sigueu generosos al donar amb bondat.+

8 No us estic donant un manament, sinó que us dic això per fer-vos saber l’entusiasme dels altres i per posar a prova la sinceritat del vostre amor. 9 Ja coneixeu la bondat immerescuda del nostre Senyor Jesucrist. Tot i que era ric, es va fer pobre per vosaltres,+ perquè us féssiu rics per mitjà de la seva pobresa.

10 Us dono la meva opinió sobre aquest assumpte.+ Això és per al vostre bé, perquè ja fa un any que vau començar aquesta tasca i, a més, vau demostrar que teníeu el desig de fer-la. 11 Per tant, acabeu el que vau començar, i així el que doneu segons les vostres possibilitats demostrarà la vostra bona disposició. 12 Perquè si hi ha bona disposició, el que cadascú dona agrada molt, quan dona del que té+ i no del que no té. 13 I no és que vulgui posar-ho fàcil als altres i posar-vos-ho difícil a vosaltres. 14 El que vull és que hi hagi una compensació:* que el que ara us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i així el que els sobra a ells compensi el que us falta a vosaltres. D’aquesta manera hi haurà una igualació. 15 Tal com està escrit: «La persona que tenia molt no en tenia massa, i a la que tenia poc no n’hi faltava.»+

16 Donem gràcies a Déu perquè ha posat en el cor de Titus el mateix interès sincer que nosaltres tenim per vosaltres.+ 17 No només ha acceptat el que li hem dit, sinó que està tan entusiasmat que vindrà a visitar-vos per iniciativa pròpia. 18 Juntament amb ell us enviem el germà que totes les congregacions alaben per tot el que fa per les bones notícies. 19 A més, les congregacions l’han nomenat el nostre company en el viatge que farem per administrar aquestes bondadoses donacions per a la glòria del Senyor i com a prova de la nostra bona disposició a ajudar els altres. 20 Així evitem que algú ens critiqui per com administrem aquesta generosa contribució.+ 21 Perquè ‘ens esforcem per fer-ho tot de manera honrada, no només davant de Jehovà,* sinó també davant dels homes’.+

22 A més, també us enviem amb ells un altre germà nostre. L’hem posat a prova en moltes ocasions i ha demostrat que és molt diligent en molts assumptes. I ara encara serà més diligent perquè confia molt en vosaltres. 23 Si hi hagués cap dubte sobre Titus, us dic que és el meu company i col·laborador a favor dels vostres interessos. I si hi hagués cap dubte sobre els nostres germans, us dic que són apòstols de les congregacions i glòria de Crist. 24 Per tant, demostreu-los el vostre amor,+ i demostreu a les congregacions per què hem parlat amb orgull de vosaltres.

9 No cal que us escrigui sobre el servei* a favor dels sants,+ 2 perquè conec la vostra bona disposició i en parlo amb orgull davant dels macedonis quan els dic que ja fa un any que Acaia està preparada per ajudar. A més, el vostre entusiasme ha motivat la majoria d’ells. 3 Però us envio els germans perquè estigueu preparats de veritat, tal com he dit que estaríeu, i així no hàgim presumit de la vostra bona disposició en va. 4 Perquè si els macedonis vinguessin amb mi i no us trobessin a punt, nosaltres —per no dir vosaltres— quedaríem avergonyits per haver confiat en vosaltres. 5 Per tant, he cregut necessari animar els germans que vinguin a visitar-vos abans i que preparin amb antelació la generosa donació que havíeu promès. Així, la vostra generosa donació estarà preparada i no serà una donació feta a la força.

6 Però tingueu present que qui sembra poc collirà poc, i qui sembra molt collirà molt.+ 7 Que cadascú faci el que ha decidit en el seu cor, no de mala gana ni per obligació,+ perquè Déu estima a qui dona amb alegria.+

8 A més, Déu us pot donar en abundància tota la seva bondat immerescuda perquè mai us faltin les coses necessàries* i tingueu en abundància per fer tota mena d’obres bones.+ 9 (Tal com està escrit: «Ha repartit amb generositat, ha donat als pobres. La seva justícia dura per sempre.»+ 10 Aquell que dona llavors en abundància al segador i pa per menjar us donarà llavors i les multiplicarà perquè sembreu, i augmentarà la collita de la vostra justícia.) 11 Se us està enriquint en tot perquè sigueu generosos de totes les maneres possibles i, per mitjà nostre, aquesta generositat fa que les persones donin gràcies a Déu. 12 Perquè aquest servei públic* no només consisteix a satisfer en abundància les necessitats dels sants,+ sinó també a ser rics en moltes mostres d’agraïment a Déu. 13 Així, donaran glòria a Déu perquè aquestes tasques* d’auxili demostren que sou submisos a les bones notícies sobre el Crist, que vosaltres vau declarar públicament, i que sou generosos al contribuir per a ells i per a tots els altres.+ 14 I quan facin súpliques per vosaltres, demostraran l’afecte que us tenen per l’extraordinària bondat immerescuda de Déu que se us ha mostrat.

15 Donem gràcies a Déu pel seu indescriptible regal.*

10 Jo, Pau, us ho suplico per la docilitat i la bondat del Crist,+ jo que en persona semblo poca cosa quan soc amb vosaltres,+ però valent quan no hi soc.+ 2 Us suplico que, quan vingui, no hagi de ser valent i prendre les mesures dràstiques que crec que hauré de prendre contra alguns que pensen que ens guiem per un punt de vista humà. 3 Perquè encara que vivim com humans,* no lluitem de manera humana.* 4 Les armes de la nostra lluita no són humanes,+ sinó que Déu les fa poderoses+ per enderrocar fortaleses.* 5 Perquè enderroquem raonaments i qualsevol barrera que s’aixeca contra el coneixement de Déu,+ i fem presoner tot pensament perquè obeeixi el Crist. 6 Estem preparats per castigar tota desobediència+ tan aviat com la vostra obediència sigui completa.

7 Vosaltres jutgeu les coses per la seva aparença. Si algú està convençut que pertany al Crist, que reflexioni una altra vegada en això: igual que ell pertany al Crist, nosaltres també. 8 De fet, encara que presumís una mica massa de l’autoritat que el Senyor ens ha donat per edificar-vos, i no per destruir-vos,+ no me n’hauria d’avergonyir. 9 Però no vull que sembli que us vull espantar amb les meves cartes. 10 Perquè alguns diuen: «Les seves cartes són de pes i tenen força, però la seva presència és dèbil i la seva manera de parlar és menyspreable.» 11 Qui digui això, que sàpiga que el que diem* a les nostres cartes quan no hi som és el que farem* quan vinguem.+ 12 Nosaltres no ens atrevim a posar-nos al mateix nivell que els que es recomanen a ells mateixos ni a comparar-nos amb ells.+ Quan es jutgen amb els seus propis criteris i es comparen amb ells mateixos, demostren que no tenen seny.+

13 Ara bé, nosaltres no presumirem del que està fora dels límits que se’ns han assignat, sinó del que està dins dels límits del territori que Déu ha fixat per a nosaltres, que arriba fins a vosaltres.+ 14 Realment, no estem anant més enllà dels nostres límits, com si el nostre territori no us inclogués a vosaltres, perquè nosaltres vam ser els primers a arribar fins a vosaltres amb les bones notícies del Crist.+ 15 Per tant, no presumim del que està fora dels límits que se’ns han assignat, és a dir, de la feina que algú altre ha fet. Però esperem que, a mesura que la vostra fe continuï creixent, el que nosaltres hem fet segueixi creixent dins del nostre territori. Llavors podrem fer encara més. 16 Podrem anunciar les bones notícies a regions que estan més enllà de la vostra per no presumir del que ja s’ha fet al territori d’algú altre. 17 «Qui presumeixi, que presumeixi de Jehovà.»*+ 18 Perquè qui és aprovat no és qui es recomana a si mateix,+ sinó aquell a qui Jehovà* recomana.+

11 M’agradaria que em suportéssiu una mica d’insensatesa. Tot i que en realitat ja m’esteu suportant! 2 Em preocupo* per vosaltres amb una preocupació com la de Déu,* perquè jo mateix us he promès en matrimoni a un sol marit, i us vull presentar al Crist com una verge pura.*+ 3 Però tinc por que, d’alguna manera, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia,+ les vostres ments siguin corrompudes i se les allunyi de la sinceritat i la puresa* que el Crist mereix.+ 4 Us dic això perquè si algú ve i us predica un Jesús diferent del que nosaltres us vam predicar, o rebeu un esperit diferent del que vau rebre, o unes bones notícies diferents de les que vau acceptar,+ el tolereu fàcilment. 5 Doncs bé, crec que he demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols».+ 6 I encara que no tingui tanta habilitat per parlar,+ sí que tinc coneixement. De fet, us ho hem demostrat de totes les maneres possibles i en tot.

7 ¿Que potser vaig cometre un pecat quan em vaig humiliar perquè vosaltres fóssiu exalçats a l’anunciar-vos les bones notícies de Déu gratuïtament i de bona gana?+ 8 Per servir-vos a vosaltres, he robat altres congregacions a l’acceptar ajuda material.*+ 9 I quan estava amb vosaltres i vaig passar necessitat, no vaig ser una càrrega per a ningú, perquè els germans que van venir de Macedònia van cobrir les meves necessitats generosament.+ He fet tot el possible per no ser una càrrega per a vosaltres en cap sentit, i em continuaré esforçant per no ser-ho.+ 10 Tan cert com que la veritat de Crist està en mi, no deixaré de presumir+ d’això a les regions d’Acaia. 11 Per què ho he fet? Perquè no us estimo? Déu sap que us estimo.

12 Però continuaré fent el que faig+ perquè els que busquen un motiu per fer-se iguals a nosaltres no tinguin una excusa per fer-ho en les coses de les quals presumeixen.* 13 Perquè aquests homes són apòstols falsos, treballadors que enganyen els altres i que es disfressen d’apòstols de Crist.+ 14 I no és estrany, perquè Satanàs mateix es disfressa d’àngel de llum.+ 15 Per tant, no sorprèn que els seus servidors* també es disfressin de servidors de la justícia. Però tindran la fi que es mereixen per les seves accions.+

16 Us ho torno a dir: que ningú pensi que soc un insensat. Però fins i tot si ho penseu, accepteu-me com a un insensat, perquè jo també pugui presumir una mica. 17 Ara no us parlo seguint l’exemple del Senyor, sinó com ho faria un insensat, que confia en si mateix i presumeix. 18 Ja que molts presumeixen de les coses humanes,* jo també ho faré. 19 Com que sou tan «assenyats», tolereu de bona gana els insensats. 20 De fet, tolereu a qualsevol que us esclavitza, a qualsevol que devora les vostres possessions, a qualsevol que us pren el que teniu, a qualsevol que s’exalça per damunt vostre i a qualsevol que us pega a la cara.

21 Per a nosaltres és una deshonra dir això, perquè pot semblar que hem actuat amb debilitat.

Parlo com un insensat: si alguns s’atreveixen a presumir, jo també ho faig. 22 Són hebreus? Jo també.+ Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també.+ 23 Són ministres de Crist? Contesto com un boig que jo ho soc encara més. He treballat més,+ he estat empresonat més vegades,+ he rebut incomptables cops i he estat a punt de morir moltes vegades.+ 24 Cinc vegades he rebut dels jueus 40 cops menys un,+ 25 tres vegades m’han pegat amb pals,+ una vegada m’han apedregat,+ tres vegades he naufragat+ i he passat una nit i un dia en alta mar. 26 He viatjat molt, m’he trobat amb perills de rius, amb perills de lladres, amb perills de part de la meva gent,+ amb perills de part de les nacions,+ amb perills a la ciutat,+ amb perills al desert, amb perills al mar, amb perills entre falsos germans, 27 he treballat sense descans i he fet grans esforços, he passat moltes nits sense dormir,+ he passat gana i set,+ sovint no he tingut menjar,+ he passat fred i m’he quedat sense roba.*

28 I a part d’aquestes coses externes, cal afegir l’angoixa que afronto* cada dia: la preocupació per totes les congregacions.+ 29 Quan algú és dèbil, no em sento dèbil jo també? Quan es fa ensopegar algú, no m’indigno?

30 Si he de presumir, ho faré de les coses que demostren que soc dèbil. 31 El Déu i Pare del Senyor Jesús, aquell que ha de ser alabat per sempre, sap que no menteixo. 32 A Damasc, el governador que estava sota el rei Aretes vigilava la ciutat dels damascens per agafar-me, 33 però em van baixar dins d’una cistella per una finestra de la muralla de la ciutat,+ i em vaig escapar de les seves mans.

12 He de presumir. Us parlaré de visions sobrenaturals+ i revelacions del Senyor,+ tot i que no s’hi guanyi res. 2 Conec un home en unió amb Crist que —no sé si en el cos o fora del cos, Déu ho sap— va ser endut al tercer cel fa 14 anys. 3 Sí, conec l’home que —no sé si en el cos o fora del cos, Déu ho sap— 4 va ser endut al paradís i va escoltar paraules que no es poden dir i que no està permès que cap home repeteixi. 5 Presumiré d’aquest home, però pel que fa a mi, només presumiré de les meves debilitats. 6 De fet, encara que volgués presumir, no seria un insensat, perquè diria la veritat. Però no ho faig, perquè ningú m’atribueixi més del que veu en mi o em sent dir 7 només per haver rebut aquestes revelacions extraordinàries.

Perquè no m’enorgulleixi massa, he rebut una espina en la carn,+ un àngel de Satanàs, perquè em continuï donant bufetades* i no m’enorgulleixi massa. 8 He suplicat tres vegades al Senyor que me la tregui. 9 Però ell m’ha contestat: «Ja en tens prou amb la bondat immerescuda que t’he mostrat, perquè el meu poder es demostra plenament* en la debilitat.»+ Per tant, presumiré de molt bona gana de les meves debilitats perquè el poder del Crist continuï a sobre meu com una tenda. 10 Per això, per causa de Crist, m’alegro de les debilitats, dels insults, de les necessitats, de les persecucions i de les dificultats. Perquè quan soc dèbil, soc poderós.+

11 He sigut insensat perquè m’hi heu obligat, ja que sou vosaltres els que m’hauríeu d’haver recomanat. He demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols», encara que jo no sigui res.+ 12 De fet, us vaig mostrar amb molt d’aguant les proves que m’identifiquen com a apòstol,+ i vaig fer senyals, coses impressionants i obres poderoses.+ 13 Perquè, en què heu sigut menys privilegiats que la resta de congregacions? Només en el fet que no he sigut una càrrega per a vosaltres.+ Perdoneu-me aquest error!

14 Aquesta és la tercera vegada que estic preparat per venir a visitar-vos, però no seré una càrrega, perquè no vull el que vosaltres teniu,+ sinó a vosaltres. No són els fills+ els que haurien d’estalviar per als pares, sinó els pares per als fills. 15 Per part meva, gastaré tot el que tinc de bona gana i em desgastaré completament per vosaltres.+ Si us estimo tant, he d’esperar que m’estimeu menys? 16 Sigui com sigui, no he sigut cap càrrega per a vosaltres.+ Amb tot, vosaltres dieu que he sigut «astut» i que us he atrapat «amb enganys». 17 És que potser m’he aprofitat de vosaltres per mitjà d’algun dels que us he enviat? 18 Vaig suplicar a Titus que us visités, i el vaig enviar acompanyat de l’altre germà. És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres?+ No hem demostrat el mateix esperit? No hem seguit els mateixos passos?

19 ¿Heu estat pensant tota l’estona que ens estem defensant davant vostre? Estem parlant davant de Déu en unió amb Crist. I tot el que fem, estimats germans, és per edificar-vos. 20 Perquè tinc por que, quan arribi, no us trobi com m’agradaria i que jo no sigui com us agradaria a vosaltres, sinó que hi hagi baralles, enveges, esclats d’ira, discussions, calúmnies, murmuracions,* orgulls i disturbis. 21 Pot ser que, quan torni, el meu Déu m’humiliï davant vostre i m’hagi de lamentar de molts que han pecat però que no s’han penedit de la impuresa,* de la immoralitat sexual* i de la conducta descarada* que han practicat.

13 Aquesta és la tercera vegada que em preparo per venir a visitar-vos. «Que tot quedi confirmat* per mitjà* de dos o tres testimonis.»+ 2 Tot i que ara no estic amb vosaltres, és com si hi estigués per segona vegada, i adverteixo per endavant als que han pecat i a tots els altres que, si mai torno, no s’escaparan de la disciplina. 3 Així tindreu la prova que buscàveu de si Crist —que no és dèbil amb vosaltres, sinó poderós entre vosaltres— realment parla per mitjà meu. 4 De fet, va ser executat al pal quan era dèbil, però està viu pel poder de Déu.+ És cert que nosaltres també som dèbils com ell ho va ser, però viurem amb ell+ pel poder de Déu que actua en vosaltres.+

5 Seguiu examinant-vos per saber si us manteniu en la fe, seguiu comprovant el que vosaltres mateixos sou.+ O és que no us adoneu que Jesucrist està en unió amb vosaltres? A menys que estigueu desaprovats. 6 Però espero sincerament que us adoneu que nosaltres no estem desaprovats.

7 Demanem a Déu que no feu res malament. No ho demanem perquè sembli que nosaltres estem aprovats, sinó perquè feu el que està bé, encara que sembli que nosaltres estem desaprovats. 8 Perquè no podem fer res en contra de la veritat, sinó només a favor de la veritat. 9 Ens alegrem cada vegada que nosaltres som dèbils i vosaltres poderosos. Això és el que demanem en oració: que feu els canvis necessaris.* 10 És per aquesta raó que escric tot això mentre no estic amb vosaltres, perquè quan vingui, no hagi de ser sever a l’utilitzar l’autoritat que el Senyor m’ha donat+ i la pugui utilitzar per edificar i no per destruir.

11 Finalment, germans, continueu alegrant-vos, fent els canvis necessaris,* acceptant consol,+ pensant de la mateixa manera+ i vivint en pau,+ i el Déu de l’amor i de la pau+ estarà amb vosaltres. 12 Saludeu-vos els uns als altres amb un petó sant. 13 Tots els sants us saluden.

14 Que la bondat immerescuda del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i l’esperit sant del qual tots ens beneficiem estiguin amb tots vosaltres.