PRIMERA CARTA ALS CORINTIS

1 De Pau, cridat per ser apòstol+ de Crist Jesús per voluntat de Déu, i del nostre germà Sòstenes 2 a la congregació de Déu que està a Corint,+ a vosaltres, que heu sigut santificats en unió amb Crist Jesús,+ cridats per ser sants, juntament amb tots els que per tot arreu invoquen el nom del nostre Senyor Jesucrist,+ el seu Senyor i el nostre:

3 Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres per la bondat immerescuda que Déu us ha mostrat en Crist Jesús. 5 Perquè, en ell, Déu us ha enriquit en tot, en plena capacitat per parlar i en un coneixement complet,+ 6 tal com ell ha fet ferm entre vosaltres el testimoni sobre el Crist,+ 7 de manera que no us falta cap tipus de do mentre espereu amb moltes ganes la revelació del nostre Senyor Jesucrist.+ 8 Ell també us farà ferms fins al final, perquè no se us pugui acusar de res en el dia del nostre Senyor Jesucrist.+ 9 Déu és fidel,+ i us ha cridat perquè estigueu units amb el* seu Fill, el nostre Senyor Jesucrist.

10 Ara, germans, us suplico per mitjà del nom del nostre Senyor Jesucrist que estigueu tots d’acord en el que dieu i que no hi hagi divisions entre vosaltres,+ sinó que estigueu completament units en la mateixa ment i en la mateixa manera de pensar.+ 11 Perquè alguns de la casa de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha discussions entre vosaltres. 12 El que vull dir és que alguns dieu: «Jo soc de Pau», d’altres: «Doncs jo d’Apol·los»,+ d’altres: «Jo de Cefes»,* i uns altres: «Jo de Crist.» 13 És que el Crist està dividit? Veritat que Pau no va ser executat al pal per vosaltres? Que potser vau ser batejats en el nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu que no vaig batejar a ningú de vosaltres, excepte a Crisp+ i a Gaius,+ 15 perquè així ningú pot dir que vau ser batejats en el meu nom. 16 És cert que també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes.+ Però, a part d’ells, no recordo haver batejat a ningú més. 17 Perquè Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar les bones notícies,+ però no amb paraules de savis,* per no fer que el pal de turment* del Crist no serveixi per a res.

18 De fet, el missatge sobre el pal de turment* és absurd per als que s’encaminen a la destrucció,+ però per a nosaltres, que estem sent salvats, és el poder de Déu.+ 19 Perquè està escrit: «Faré que s’acabi la saviesa dels savis i rebutjaré* la intel·ligència dels intel·lectuals.»+ 20 On són els savis? On són els escribes?* On són els experts en debats d’aquest sistema?* No ha fet Déu que la saviesa del món sigui absurda? 21 D’acord amb la saviesa de Déu, el món no ha arribat a conèixer Déu+ per mitjà de la seva pròpia saviesa.+ Però Déu, mitjançant l’absurd missatge+ que es predica, ha volgut salvar els que creuen.

22 Perquè els jueus demanen senyals+ i els grecs busquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem el Crist executat al pal, que per als jueus és un obstacle* i per als de les nacions és absurd.+ 24 Però per als que són cridats, tant jueus com grecs, Crist és el poder de Déu i la saviesa de Déu.+ 25 Perquè una cosa absurda de Déu és més sàvia que els homes, i una cosa dèbil de Déu és més forta que els homes.+

26 Germans, fixeu-vos en vosaltres mateixos, els que heu sigut cridats: no hi ha molts savis des d’un punt de vista humà*+ ni molts poderosos ni gent de família noble.*+ 27 Al contrari, Déu va escollir les coses absurdes del món per avergonyir els savis. Déu va escollir les coses dèbils del món per avergonyir les coses fortes.+ 28 Déu va escollir les coses insignificants del món i les que es tenen per no res, les que no valen res, per anul·lar les coses que la gent considera importants,+ 29 perquè ningú* pugui presumir davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu en unió amb Crist Jesús, que ha arribat a ser per a nosaltres la saviesa que ve de Déu, i també la justícia,+ la santificació+ i l’alliberament per mitjà d’un rescat,+ 31 perquè es compleixi el que està escrit: «Qui presumeixi, que presumeixi de Jehovà.»*+

2 Germans, quan vaig anar a anunciar-vos el secret sagrat+ de Déu, no vaig utilitzar paraules ostentoses+ ni vaig fer una demostració de saviesa. 2 Vaig decidir centrar la vostra atenció només en Jesucrist i en ell executat al pal.+ 3 Vaig venir sentint-me dèbil,* amb por i gran tremolor. 4 I la meva manera de parlar i el que predicava no va consistir en les paraules persuasives dels savis, sinó que va ser una demostració d’esperit i de poder+ 5 perquè no poséssiu fe en la saviesa dels homes sinó en el poder de Déu.

6 Ara bé, nosaltres parlem de saviesa entre els que són madurs,+ però no de la saviesa d’aquest sistema* ni de la saviesa dels governants d’aquest sistema, que desapareixeran.+ 7 Parlem de la saviesa de Déu expressada en un secret sagrat,+ la saviesa amagada, que Déu va predeterminar abans dels sistemes* per a la nostra glòria. 8 Aquesta és la saviesa que cap dels governants d’aquest sistema ha conegut,+ perquè si l’haguessin conegut, no haurien executat* el Senyor gloriós. 9 Però tal com està escrit: «Els ulls no han vist i les orelles no han escoltat, i el cor de l’home no s’ha pogut imaginar les coses que Déu ha preparat per als que l’estimen.»+ 10 És a nosaltres que Déu ens les ha revelat+ per mitjà del seu esperit,+ perquè l’esperit examina totes les coses, fins i tot les coses profundes de Déu.+

11 Perquè, qui d’entre els homes coneix les coses d’un home excepte el propi esperit de l’home? De la mateixa manera, ningú ha arribat a conèixer les coses de Déu excepte l’esperit de Déu. 12 Ara bé, nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’esperit que ve de Déu,+ perquè puguem conèixer les coses que Déu ens ha donat bondadosament. 13 També parlem d’aquestes coses, però no utilitzem paraules ensenyades per la saviesa humana,+ sinó paraules ensenyades per l’esperit.+ Per tant, expliquem coses espirituals amb paraules espirituals.

14 Però l’home físic no accepta les coses de l’esperit de Déu, perquè les considera absurdes, i no les pot arribar a conèixer, perquè s’han d’examinar espiritualment. 15 En canvi, l’home espiritual examina totes les coses,+ però a ell no el pot examinar cap home. 16 Perquè, «¿qui ha arribat a conèixer la ment de Jehovà* perquè el pugui instruir?».+ Però nosaltres sí que tenim la ment de Crist.+

3 Germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals,+ sinó com a homes carnals, com a nens petits+ en Crist. 2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè encara no éreu prou forts. De fet, ara tampoc ho sou,+ 3 perquè encara sou persones carnals.+ ¿No demostren les enveges i els conflictes que teniu que sou carnals+ i que us comporteu com els homes? 4 Perquè quan algú diu: «Jo soc de Pau», i un altre diu: «Jo soc d’Apol·los»,+ ¿no us esteu comportant com simples homes?

5 Per tant, què és Apol·los? Què és Pau? Són ministres+ per mitjà dels quals us vau fer creients, tal com el Senyor ho va concedir a cadascun. 6 Jo vaig plantar,+ Apol·los va regar,+ però Déu és qui ho va fer créixer. 7 Perquè ni qui planta ni qui rega són res, sinó Déu, que ho fa créixer.+ 8 Qui planta i qui rega són un,* però cadascun rebrà la seva recompensa segons el seu treball.+ 9 Perquè nosaltres som col·laboradors de Déu. Vosaltres sou el camp de Déu que ell cultiva, l’edifici de Déu.+

10 Com a constructor expert,* vaig posar un fonament+ d’acord amb la bondat immerescuda que Déu m’ha mostrat, però algú altre hi està construint al damunt. Que cadascú vigili com hi està construint. 11 Perquè ningú pot posar un altre fonament que el que està posat, que és Jesucrist.+ 12 Ara bé, sobre aquest fonament es pot construir amb or, plata i pedres precioses, o bé amb fusta, herba seca i palla. 13 Ja es veurà com és l’obra de cadascú. El dia ho farà evident, perquè el foc ho revelarà.+ El foc mateix demostrarà quina mena d’obra ha fet cadascú. 14 Si l’obra que algú ha construït sobre el fonament resisteix, ell rebrà una recompensa. 15 Si es crema, en patirà la pèrdua, però ell mateix se salvarà. Tot i així, serà com qui s’escapa del foc.

16 ¿No sabeu que vosaltres sou el temple de Déu+ i que l’esperit de Déu viu en vosaltres?+ 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sant, i vosaltres sou aquest temple.+

18 Que ningú s’enganyi a si mateix: si algú entre vosaltres es pensa que és savi en aquest sistema,* que es faci ignorant, i així arribarà a ser savi. 19 Perquè Déu considera que la saviesa d’aquest món és absurda, perquè està escrit: «Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.»+ 20 I també està escrit: «Jehovà* sap que els raonaments dels savis són inútils.»+ 21 Per tant, que ningú s’enorgulleixi dels homes, perquè tot és vostre: 22 Pau, Apol·los, Cefes,*+ el món, la vida, la mort, les coses d’ara o les que han de venir. Tot és vostre. 23 I vosaltres sou de Crist,+ i Crist és de Déu.

4 Tothom ens hauria de considerar ajudants* de Crist i administradors* dels secrets sagrats de Déu.+ 2 I el que s’espera dels administradors* és que siguin fidels. 3 A mi m’importa ben poc que em jutgeu vosaltres o un tribunal humà. De fet, ni tan sols em jutjo a mi mateix. 4 Perquè tinc la consciència neta, però això no vol dir que sigui just. Qui em jutja és Jehovà.*+ 5 Per tant, no jutgeu+ res abans del temps degut fins que vingui el Senyor. Ell traurà a la llum les coses secretes que estan en la foscor i revelarà les intencions dels cors. Aleshores cadascú rebrà de part de Déu l’alabança que mereix.+

6 Germans, he dit tot això posant-me a mi i a Apol·los+ com a exemple per al vostre benefici, perquè aprengueu això de nosaltres: «No aneu més enllà del que està escrit.» Així no us omplireu d’orgull+ i no us posareu a favor d’un i en contra d’un altre. 7 Perquè, què et fa diferent dels altres? De fet, què tens que no hagis rebut?+ I si ho has rebut, per què presumeixes com si no ho haguessis rebut?

8 Ja esteu satisfets? Ja sou rics? Heu començat a regnar+ sense nosaltres? Tant de bo haguéssiu començat a regnar, perquè així nosaltres també regnaríem amb vosaltres.+ 9 Perquè em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha exhibit els últims, com els condemnats a mort,+ ja que ens hem convertit en un espectacle* per al món,+ per als àngels i per als homes. 10 Nosaltres som insensats+ per causa de Crist, però vosaltres sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som dèbils, però vosaltres sou forts. Vosaltres sou honorats, però nosaltres menyspreats. 11 Fins a aquest moment patim gana+ i set,+ no tenim prou roba,* ens colpegen,*+ no tenim casa 12 i ens esforcem molt, treballant amb les nostres pròpies mans.+ Quan ens insulten, beneïm.+ Quan ens persegueixen, aguantem amb paciència.+ 13 Quan ens calumnien, responem amb amabilitat.*+ Fins ara, per a la gent som les escombraries del món, les deixalles de totes les coses.

14 No us escric tot això per avergonyir-vos, sinó per aconsellar-vos com a fills estimats. 15 De fet, encara que tingueu 10.000 tutors en Crist, en realitat no teniu molts pares, perquè en Crist Jesús jo he arribat a ser el vostre pare per mitjà de les bones notícies.+ 16 Així doncs, us suplico que m’imiteu.+ 17 És per això que us envio Timoteu, perquè és el meu fill estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus mètodes* relacionats amb Crist Jesús,+ de la mateixa manera que els ensenyo per tot arreu a cada congregació.

18 Alguns estan plens d’orgull perquè es pensen que no us vindré a visitar. 19 Però si Jehovà* vol, us vindré a visitar ben aviat, però no per saber el que diuen els que estan plens d’orgull, sinó per conèixer el seu poder. 20 Perquè el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. 21 Què preferiu? Que vingui amb un bastó,+ o bé amb amor i un esperit dòcil?

5 De fet, m’han informat que entre vosaltres hi ha un cas d’immoralitat sexual,*+ un cas d’immoralitat* que no es dona ni entre els que no són creients.* Em refereixo al cas d’un home que viu amb* la dona del seu pare.+ 2 I n’esteu orgullosos? No us hauríeu de lamentar+ perquè es tregui d’entre vosaltres l’home que ha fet això?+ 3 Encara que no estic amb vosaltres físicament, estic present en esperit, i ja he jutjat l’home que ha fet això com si jo estigués amb vosaltres. 4 Quan estigueu reunits en nom del nostre Senyor Jesús, i sabent que estic amb vosaltres en esperit juntament amb el poder del nostre Senyor Jesús, 5 entregueu aquest home a Satanàs+ per a la destrucció de la carn. Així, l’esperit serà salvat en el dia del Senyor.+

6 No és bo que presumiu. No sabeu que una mica de llevat fa fermentar tota la massa?+ 7 Desfeu-vos del llevat vell perquè pugueu ser una massa nova, sense fermentar,* tal com sou en realitat. Perquè Crist, el nostre corder+ de la Pasqua, ha sigut sacrificat.+ 8 Per tant, celebrem la festa,+ però no amb el llevat vell ni amb el llevat de la maldat i la perversitat, sinó amb el pa sense llevat de la sinceritat i la veritat.

9 En la carta que us vaig escriure us vaig dir que deixéssiu de relacionar-vos* amb els que són sexualment immorals.* 10 Però amb això no em referia a deixar de tenir tractes del tot amb la gent d’aquest món+ que és sexualment immoral,* o amb els cobdiciosos, els que extorsionen o els idòlatres, ja que hauríeu de sortir fora del món.+ 11 Però ara us escric perquè deixeu de relacionar-vos*+ amb qualsevol que s’anomeni germà però que sigui sexualment immoral,* o que sigui cobdiciós,+ idòlatra, injuriador,* borratxo+ o que extorsioni,+ i ni tan sols mengeu amb ell. 12 Per què he de jutjar jo els de fora? ¿No sou vosaltres els que jutgeu els de dins 13 mentre que Déu jutja els de fora?+ «Traieu la persona malvada d’enmig vostre.»+

6 Quan algú de vosaltres té un desacord amb un altre,+ com s’atreveix a anar al tribunal davant d’homes injustos i no davant dels sants? 2 És que no sabeu que els sants jutjaran el món?+ I si vosaltres heu de jutjar el món, no sou capaços de jutjar assumptes de molt poca importància? 3 No sabeu que nosaltres jutjarem àngels?+ Aleshores, per què no jutgem assumptes d’aquesta vida? 4 Per tant, si heu de jutjar assumptes d’aquesta vida,+ per què escolliu com a jutges homes que la congregació desaprova? 5 Us ho dic perquè us avergonyiu! És que entre vosaltres no hi ha ningú prou savi per fer de jutge entre els seus germans? 6 En canvi, un germà porta un altre germà al tribunal, i ho fa davant de no-creients!

7 En realitat, ja és una derrota per a vosaltres que tingueu causes legals els uns contra els altres. No és millor que deixeu que us facin injustícies?+ No és millor que deixeu que us estafin? 8 Però, en lloc d’això, sou vosaltres els que feu injustícies i estafeu, i ho feu als vostres germans!

9 És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu?+ No us enganyeu.* Els que són sexualment immorals,*+ els idòlatres,+ els adúlters,+ els homes que se sotmeten a actes homosexuals,+ els homes que practiquen l’homosexualitat,*+ 10 els lladres, els cobdiciosos,+ els borratxos,+ els injuriadors* i els que extorsionen no heretaran el Regne de Déu.+ 11 I això és el que alguns de vosaltres éreu. Però ara heu sigut netejats,+ heu sigut santificats,+ heu sigut declarats justos+ en el nom del Senyor Jesucrist i amb l’esperit del nostre Déu.

12 Tot m’està permès,* però no tot és beneficiós.+ Tot m’està permès, però no em deixaré controlar* per res. 13 El menjar és per a l’estómac, i l’estómac per al menjar, però Déu posarà fi a tots dos.+ El cos no és per a la immoralitat sexual,* sinó per al Senyor,+ i el Senyor és per al cos. 14 Però Déu va ressuscitar* el Senyor,+ i també ens ressuscitarà*+ a nosaltres amb el seu poder.+

15 No sabeu que els vostres cossos són membres del cos de Crist?+ Aleshores, ¿puc agafar els membres del cos de Crist i unir-los a una prostituta? De cap manera! 16 No sabeu que qui s’uneix a una prostituta forma un sol cos amb ella? Perquè ell diu: «Tots dos seran una sola carn.»*+ 17 Però qui s’uneix al Senyor és un sol esperit amb ell.+ 18 Fugiu de la immoralitat sexual!*+ Qualsevol altre pecat que algú comet està fora del seu cos, però qui practica immoralitat sexual peca contra el seu propi cos.+ 19 No sabeu que el vostre cos és el temple+ de l’esperit sant, que està dins vostre i que Déu us dona?+ A més, no sou vostres,+ 20 perquè heu sigut comprats pagant un preu.+ Per tant, utilitzeu el vostre cos+ per glorificar Déu.+

7 Ara bé, pel que fa a allò que vau escriure, és millor que l’home no toqui* cap dona. 2 Però com que la immoralitat sexual* és tan comuna, que cada home tingui la seva pròpia esposa,+ i que cada dona tingui el seu propi marit.+ 3 Que el marit compleixi el seu deure amb la seva esposa, i que l’esposa faci el mateix amb el seu marit.+ 4 L’esposa no té autoritat sobre el seu propi cos, sinó el seu marit. Igualment, el marit no té autoritat sobre el seu propi cos, sinó la seva esposa. 5 No us priveu l’un de l’altre. Però si ho feu, que sigui de comú acord i durant un temps fixat perquè pugueu dedicar temps a l’oració, i després torneu a estar junts. Així Satanàs no us podrà temptar per la vostra falta d’autocontrol. 6 Ara bé, us dic això com a concessió, no com a manament. 7 Voldria que tothom fos com jo. Però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do:+ alguns d’aquesta manera, i uns altres de l’altra.

8 Als que no estan casats i a les viudes, els dic que és millor que es quedin com jo estic.+ 9 Però si no tenen autocontrol, que es casin, perquè és millor casar-se que estar encès de passió.+

10 Als que estan casats els mano, no jo, sinó el Senyor, que l’esposa no se separi del seu marit.+ 11 Però si se’n separa, que no es torni a casar o que es reconciliï amb el seu marit. I el marit no ha de deixar la seva esposa.+

12 Però als altres els dic —sí, jo, no pas el Senyor—+ que si un germà té una esposa no-creient i ella està d’acord a quedar-se amb ell, que no la deixi. 13 I si una dona té un marit no-creient i ell està d’acord a quedar-se amb ella, que no deixi el seu marit. 14 Perquè el marit no-creient és santificat gràcies a la seva esposa, i l’esposa no-creient és santificada gràcies al germà. Si no fos així, els vostres fills serien impurs, però ara són sants. 15 Ara bé, si el no-creient decideix marxar,* que marxi. En aquest cas, el germà o la germana no té cap obligació. Déu us ha cridat a la pau.+ 16 Perquè, esposa, com saps que no salvaràs el teu marit?+ I tu, marit, com saps que no salvaràs la teva esposa?

17 Amb tot, que cadascú es quedi en la situació que Jehovà* li ha donat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar.+ Aquesta és l’ordre que dono a totes les congregacions. 18 Hi ha algun home que ja estigués circumcidat quan va ser cridat?+ Que no es faci incircumcís. Hi ha algun home que no estigués circumcidat quan va ser cridat? Que no se circumcidi.+ 19 Ni la circumcisió ni la incircumcisió són importants.+ El que és important és obeir els manaments de Déu.+ 20 Que cadascú continuï en l’estat en què es trobava quan va ser cridat.+ 21 Eres esclau quan vas ser cridat? No et preocupis.+ Però si pots aconseguir la llibertat, aprofita l’oportunitat. 22 Perquè si algú era esclau quan va ser cridat en el Senyor, ara és un llibert del Senyor.+ Igualment, si algú era un home lliure quan va ser cridat, ara és un esclau de Crist. 23 Heu sigut comprats pagant un preu.+ Per tant, deixeu de fer-vos esclaus dels homes. 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en l’estat en què es trobava quan va ser cridat.

25 Pel que fa als que són verges,* no tinc cap manament del Senyor, però dono la meva opinió,+ la d’algú a qui el Senyor ha mostrat misericòrdia perquè sigui fidel. 26 Per tant, tenint en compte les difícils circumstàncies actuals, crec que és millor que l’home continuï com està. 27 Estàs lligat a una esposa? No intentis alliberar-te’n.+ No estàs lligat a una esposa? Doncs no busquis esposa. 28 Amb tot, si et cases, no comets cap pecat. I si algú que és verge es casa, no comet cap pecat. Però els que es casin tindran dificultats.* I jo us ho voldria estalviar.

29 A més, germans, us dic que queda poc temps.+ A partir d’ara, els que tinguin dona, que visquin com si no en tinguessin; 30 els que ploren, com els que no ploren; els que estan contents, com els que no ho estan; els que compren coses, com els que no les tenen, 31 i els que utilitzen el món, com els que no l’utilitzen del tot. Perquè l’escena d’aquest món està canviant. 32 De fet, vull que no tingueu cap preocupació. L’home que no està casat es preocupa de les coses del Senyor, de com pot guanyar-se l’aprovació del Senyor. 33 Però el que està casat es preocupa de les coses del món,+ de com pot guanyar-se l’aprovació de la seva esposa, 34 i està dividit. A més, tant la dona que no està casada com la que és verge es preocupen de les coses del Senyor,+ perquè puguin ser santes en cos i en esperit. Però la dona casada es preocupa de les coses del món, de com pot guanyar-se l’aprovació del seu marit. 35 Això us ho dic pel vostre bé. No us ho dic per posar-vos cap restricció,* sinó per motivar-vos a fer el que és correcte i a servir constantment el Senyor sense distraccions.

36 Però si algú creu que es comporta impròpiament al quedar-se solter,* i no és massa jove,* això és el que hauria de fer: que faci el que vulgui, no peca. Que es casin.+ 37 Però si algú està decidit dins del seu cor i no en sent la necessitat, sinó que té control sobre la seva voluntat i en el seu cor ha pres la decisió de quedar-se solter,* fa bé.+ 38 Per tant, qui es casa* fa bé, però qui no es casa farà millor.+

39 L’esposa està lligada al seu marit mentre ell està viu.+ Però si el seu marit s’adorm en la mort, ella queda lliure per casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor.+ 40 Però soc de l’opinió que serà més feliç si es queda com està. I estic convençut que jo també tinc l’esperit de Déu.

8 Pel que fa al menjar que s’ha ofert als ídols,+ sabem que tots tenim coneixement.+ El coneixement omple d’orgull, però l’amor edifica.+ 2 Si algú pensa que té coneixement sobre alguna cosa, encara no en sap tant com n’hauria de saber. 3 Però si algú estima Déu, aquest és conegut per ell.

4 Ara bé, pel que fa a menjar aliments oferts als ídols, sabem que un ídol no és res+ al món i que només hi ha un Déu.+ 5 Perquè, encara que n’hi ha que són considerats déus al cel o a la terra,+ i és cert que hi ha molts «déus» i molts «senyors», 6 per a nosaltres en realitat només hi ha un Déu,+ el Pare,+ del qual provenen totes les coses, i nosaltres existim per a ell,+ i només hi ha un Senyor, Jesucrist, per mitjà de qui existeixen totes les coses,+ i nosaltres existim per mitjà d’ell.

7 Ara bé, no tothom té aquest coneixement.+ Com que alguns abans adoraven els ídols, mengen aquests aliments com si fossin una cosa sacrificada als ídols,+ i la seva consciència, que és dèbil, es contamina.+ 8 Però el menjar no ens aproparà més a Déu.+ No serem pitjors si no mengem, i no serem millors si mengem.+ 9 Però vigileu que el vostre dret a decidir no faci ensopegar d’alguna manera els que són dèbils.+ 10 Perquè si algú et veu a tu, que tens coneixement, menjant al temple d’un ídol, no podria la consciència del que és dèbil impulsar-lo a menjar aliments oferts als ídols? 11 Llavors, el teu coneixement faria que es perdi l’home que és dèbil, que és el teu germà, pel qual Crist va morir.+ 12 Quan pequeu contra els vostres germans d’aquesta manera i feriu la seva consciència dèbil,+ pequeu contra Crist. 13 Per aquest motiu, si el menjar fa ensopegar el meu germà, no menjaré carn mai més per no fer ensopegar el meu germà.+

9 No soc lliure? No soc apòstol? No he vist el nostre Senyor Jesús?+ No sou vosaltres el resultat del meu treball en el Senyor? 2 Encara que per a d’altres no soc apòstol, no hi ha dubte que per a vosaltres sí que ho soc! Perquè vosaltres sou el segell que confirma que soc apòstol del Senyor.

3 La meva defensa davant dels que em jutgen és aquesta: 4 no tenim dret* a menjar i beure? 5 No tenim dret que ens acompanyi una esposa creient,+ igual que els altres apòstols, els germans del Senyor+ i Cefes?*+ 6 O és que Bernabé+ i jo som els únics que no tenim dret a deixar de treballar per mantenir-nos? 7 Qui fa de soldat i es paga ell mateix les despeses? Qui planta una vinya i no menja del seu fruit?+ O qui pastura un ramat i no agafa una mica de llet del ramat?

8 Que potser dic aquestes coses des d’un punt de vista humà? No les diu també la Llei? 9 Perquè a la Llei de Moisès hi ha escrit: «No posis morrió al bou mentre trilla els cereals.»+ És que ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? 10 O ho diu per a nosaltres? En realitat va ser escrit per a nosaltres, perquè tant qui llaura com qui trilla ho han de fer amb l’esperança de rebre’n una part.

11 Si hem sembrat coses espirituals entre vosaltres, està malament recollir ajuda material de vosaltres?+ 12 Si altres tenen el dret de demanar-vos-ho, no el tenim nosaltres encara més? Però nosaltres no hem utilitzat aquest dret,*+ sinó que ho aguantem tot per no posar cap obstacle a les bones notícies sobre el Crist.+ 13 No sabeu que els homes que compleixen els deures sagrats mengen les coses del temple, i que els que serveixen constantment a l’altar reben una porció de l’altar?+ 14 De la mateixa manera, el Senyor va manar als que prediquen les bones notícies que visquin de les bones notícies.+

15 Però jo no he utilitzat ni tan sols una d’aquestes ajudes.+ De fet, no us he escrit tot això perquè se’m donin aquestes coses, ja que preferiria morir que... Ningú em prendrà els motius que tinc per sentir-me orgullós!+ 16 Ara bé, si predico les bones notícies, no tinc motius per presumir, perquè és la meva obligació. De fet, ai de mi si no prediqués les bones notícies!+ 17 Si ho faig de bona gana, tinc una recompensa. Però fins i tot si ho faig en contra de la meva voluntat, igualment és la responsabilitat* que se m’ha confiat.+ 18 Aleshores, quina és la meva recompensa? Predicar les bones notícies gratuïtament per no abusar de l’autoritat* que em dona predicar les bones notícies.

19 Tot i que soc un home lliure, m’he fet esclau de tothom per guanyar tantes persones com sigui possible. 20 Amb els jueus m’he fet jueu per guanyar els jueus.+ Amb els que estan sota llei m’he fet com qui està sota llei, per guanyar els que estan sota llei, encara que jo mateix no estic sota llei.+ 21 Amb els que no tenen llei m’he fet com qui no té llei, per guanyar els que no tenen llei, encara que no estic sense llei davant de Déu, sinó que estic sota llei davant de Crist.+ 22 Amb els dèbils m’he fet dèbil per guanyar els dèbils.+ M’he fet tot a gent de tota classe, perquè per tots els mitjans possibles en salvi alguns. 23 Però ho faig tot per les bones notícies, per poder compartir-les amb els altres.+

24 No sabeu que encara que tots els corredors d’una cursa corren, només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que el guanyeu!+ 25 Tots els que participen en una competició* demostren autocontrol en totes les coses. Evidentment, ells ho fan per aconseguir una corona que es fa malbé,+ però nosaltres ho fem per aconseguir-ne una que no es fa malbé.+ 26 Per tant, corro, però no sense una meta.+ Dono cops de puny, però no els dono a l’aire. 27 Al contrari, colpejo* el meu cos+ i el faig el meu esclau perquè, després de predicar als altres, jo no sigui desaprovat* d’alguna manera.

10 Germans, vull que sapigueu que els nostres avantpassats estaven tots sota el núvol,+ tots van passar a través del mar,+ 2 tots van ser batejats en Moisès per mitjà del núvol i del mar, 3 tots van menjar el mateix aliment espiritual+ 4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual,+ perquè bevien de la roca espiritual que els seguia, i aquella roca representava* el Crist.+ 5 Però Déu no estava content amb la majoria d’ells, i com a resultat van morir al desert.+

6 Tot això ens serveix d’exemple perquè no desitgem coses dolentes, com ells van fer.+ 7 No us torneu idòlatres com van fer alguns d’ells, tal com està escrit: «El poble es va asseure per menjar i beure, i després es van aixecar per divertir-se.»+ 8 No practiquem immoralitat sexual,* com alguns d’ells van tenir relacions sexuals immorals,* de manera que en un sol dia en van morir 23.000.+ 9 No posem a prova Jehovà,*+ com alguns d’ells el van posar a prova i van morir per les serps.+ 10 No murmurem, com alguns d’ells van murmurar+ i van morir pel destructor.+ 11 Tot això els va passar perquè servís d’exemple, i es va escriure per advertir-nos a nosaltres,+ per a qui ha arribat la fi dels sistemes.*

12 Per tant, qui pensi que està dret, que miri de no caure.+ 13 No heu tingut cap temptació que no sigui comuna a tots els homes.+ Però Déu és fidel, i no deixarà que sigueu temptats més enllà del que pugueu suportar,+ sinó que, quan arribi la temptació, ell també us donarà la sortida perquè la pugueu aguantar.+

14 Per això, estimats meus, fugiu de la idolatria.+ 15 Us parlo com a persones assenyades. Jutgeu vosaltres mateixos el que dic. 16 ¿No participem de la sang del Crist amb la copa de la benedicció que beneïm?+ ¿No participem del cos del Crist amb el pa que partim?+ 17 Com que hi ha un sol pa, encara que nosaltres som molts, només som un cos,+ perquè tots participem d’aquest únic pa.

18 Fixeu-vos en l’Israel natural.* ¿No participen amb l’altar els que mengen els sacrificis?+ 19 I, què vull dir amb això? ¿Que el que se sacrifica als ídols és alguna cosa? ¿O que un ídol és alguna cosa? 20 No. El que vull dir és que allò que les nacions sacrifiquen, ho sacrifiquen als dimonis, i no a Déu,+ i no vull que participeu en res amb els dimonis.+ 21 No podeu beure de la copa de Jehovà* i de la copa dels dimonis. No podeu participar de «la taula de Jehovà»*+ i de la taula dels dimonis. 22 O és que ‘volem fer que Jehovà* estigui gelós’?+ Que potser som més forts que ell?

23 Tot està permès,* però no tot és beneficiós. Tot està permès, però no tot edifica.+ 24 Que ningú busqui el seu propi benefici, sinó el dels altres.+

25 Mengeu tota la carn que es ven al mercat sense fer cap pregunta per causa de la vostra consciència, 26 perquè «de Jehovà* són la terra i tot el que conté».+ 27 Si algú que no és creient us convida i vosaltres hi voleu anar, mengeu tot el que us ofereixi sense fer cap pregunta per causa de la vostra consciència. 28 Però si algú us diu: «Això s’ha ofert com a sacrifici», no en mengeu, per consideració a qui us ho ha dit i per causa de la consciència.+ 29 No em refereixo a la teva consciència, sinó a la de l’altra persona. Per què la meva llibertat ha de ser jutjada per la consciència d’un altre?+ 30 I si dono gràcies pel que menjo, per què he de ser criticat per una cosa per la qual dono gràcies?+

31 Així doncs, tant si mengeu com si beveu, o com si feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot per a la glòria de Déu.+ 32 No feu ensopegar ni els jueus ni els grecs ni la congregació de Déu,+ 33 igual que jo intento agradar a tothom en tot i no busco el meu propi benefici,+ sinó el benefici de molts, perquè se salvin.+

11 Imiteu-me, tal com jo imito Crist.+

2 Us felicito perquè sempre em teniu present en tot i us aferreu a les tradicions que us vaig transmetre. 3 Però vull que sapigueu que el cap de tot home és el Crist,+ el cap de la dona és l’home+ i el cap del Crist és Déu.+ 4 Quan un home ora o profetitza amb el cap cobert, avergonyeix el seu cap, 5 però quan una dona ora o profetitza+ amb el cap descobert, avergonyeix el seu cap, perquè és com si anés amb el cap afaitat. 6 Per tant, si una dona no es cobreix, que es talli els cabells molt curts. Però si per ella és vergonyós tallar-se els cabells molt curts o afaitar-se el cap, que es cobreixi.

7 L’home no s’ha de cobrir el cap, perquè és la imatge+ i la glòria de Déu, però la dona és la glòria de l’home. 8 Perquè l’home no va venir de la dona, sinó que la dona va venir de l’home.+ 9 A més, l’home no va ser creat a causa de la dona, sinó que la dona va ser creada a causa de l’home.+ 10 Per aquesta raó i per causa dels àngels,+ la dona ha de portar un senyal de submissió* al cap.

11 D’altra banda, en el Senyor, la dona no existeix sense l’home i l’home no existeix sense la dona. 12 Perquè tal com la dona ve de l’home,+ l’home neix de la dona, però totes les coses venen de Déu.+ 13 Jutgeu-ho per vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona ori a Déu amb el cap descobert? 14 No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són una deshonra per a l’home 15 però que els cabells llargs són una glòria per a la dona? Perquè a ella se li ha donat el cabell per cobrir-se. 16 I si algú vol defensar qualsevol altre costum, que sàpiga que ni nosaltres ni les congregacions de Déu en tenim cap altre.

17 Us dono aquestes instruccions, però no us puc felicitar, perquè les vostres reunions us fan més mal que bé. 18 Per començar, he sentit a dir que, quan us reuniu com a congregació, hi ha divisions entre vosaltres, i fins a cert punt m’ho crec. 19 Perquè sens dubte hi haurà sectes entre vosaltres,+ i així es farà evident qui té l’aprovació de Déu.

20 Quan us reuniu, en realitat no és per menjar el Sopar del Senyor.+ 21 Perquè quan el mengeu, cadascú ja ha sopat abans i, mentre un té gana, un altre està borratxo. 22 No teniu casa per menjar i beure? O és que menyspreeu la congregació de Déu i avergonyiu els que no tenen res? Què us he de dir? Us he de felicitar? En això no us puc felicitar.

23 El que us he ensenyat és el que vaig rebre del Senyor: la nit+ que seria traït, el Senyor Jesús va agafar un pa 24 i, després de donar gràcies a Déu, el va partir i va dir: «Això representa el meu cos+ que serà donat a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva.»+ 25 Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa,+ i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte,+ validat amb la meva sang.+ Continueu fent això en memòria meva sempre que la begueu.»+ 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, esteu proclamant la mort del Senyor fins que ell vingui.

27 Per tant, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor de manera indigna serà culpable de no respectar el cos i la sang del Senyor. 28 Primer, que cadascú s’examini i s’aprovi a si mateix,+ i només llavors podrà menjar del pa i beure de la copa. 29 Perquè qui menja i beu sense comprendre què representa el cos, menja i beu la seva pròpia condemna. 30 Per això molts de vosaltres esteu dèbils i malalts, i bastants esteu dormint en la mort.*+ 31 Però si examinéssim el que nosaltres mateixos som, no seríem jutjats. 32 En canvi, quan se’ns jutja, Jehovà* ens disciplina+ perquè no siguem condemnats amb el món.+ 33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar aquest sopar, espereu-vos els uns als altres. 34 Si algú té gana, que mengi a casa seva, perquè quan us reuniu no sigueu condemnats.+ Pel que fa als altres assumptes, els resoldré quan vingui.

12 Germans, pel que fa als dons espirituals,+ no vull que estigueu en la ignorància. 2 Vosaltres sabeu que, quan éreu gent de les nacions,* us deixàveu influenciar i éreu arrossegats cap als ídols muts,+ i els seguíeu allà on us portaven. 3 Però ara vull que sapigueu que ningú pot dir: «Maleït sigui Jesús!», si parla per l’esperit de Déu, i que ningú pot dir: «Jesús és Senyor!», si no és per esperit sant.+

4 Hi ha diferents dons, però un mateix esperit.+ 5 Hi ha diferents ministeris,+ però un mateix Senyor. 6 Hi ha diferents maneres com actua l’esperit, però és el mateix Déu qui les duu a terme en tots.+ 7 Ara bé, l’esperit es manifesta en cadascun de nosaltres per beneficiar els altres.+ 8 Perquè un rep el do de parlar amb saviesa* per mitjà de l’esperit; un altre, el de parlar amb coneixement gràcies al mateix esperit; 9 un altre, el de la fe+ pel mateix esperit; un altre, el de curar+ per mitjà d’aquest únic esperit; 10 un altre, el de fer miracles;+ un altre, el de profetitzar; un altre, el de reconèixer els missatges inspirats;+ un altre, el de parlar en llengües,+ i un altre, el d’interpretar llengües.+ 11 Però totes aquestes maneres d’actuar les duu a terme el mateix esperit, que les distribueix a cadascú com ell vol.

12 Perquè el cos, tot i ser un, té molts membres, i tots els membres d’aquest cos, encara que són molts, formen un sol cos.+ Així també és el Crist. 13 Perquè tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem sigut batejats per un sol esperit per formar un sol cos, i a tots se’ns ha donat a beure un sol esperit.

14 De fet, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts.+ 15 Si el peu digués: «Com que no soc mà, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos. 16 I si l’orella digués: «Com que no soc ull, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos. 17 Si tot el cos fos ull, com podria escoltar? Si tot fos orella, com podria olorar? 18 Però Déu ha col·locat cada membre del cos com li ha semblat bé.

19 Si tots fossin el mateix membre, on seria el cos? 20 Així doncs, hi ha molts membres, però un sol cos. 21 L’ull no pot dir a la mà: «No et necessito.» I el cap tampoc pot dir als peus: «No us necessito.» 22 Al contrari, els membres del cos que semblen més dèbils són necessaris, 23 i les parts del cos que pensem que són menys honroses les tractem amb més honra.+ Així, les parts menys dignes reben més dignitat, 24 mentre que les parts més atraients no necessiten res. Però Déu ha fet el cos de tal manera que ha donat més honra a la part que la necessitava, 25 perquè no hi hagi divisions al cos, sinó que els seus membres es preocupin els uns pels altres.+ 26 Si un membre pateix, tots els altres membres pateixen amb ell.+ Si un membre rep honra, tots els altres membres se n’alegren amb ell.+

27 Vosaltres sou el cos de Crist,+ i cadascun de vosaltres n’és un membre.+ 28 A la congregació, Déu ha assignat les persones així: primer, els apòstols;+ segon, els profetes;+ tercer, els mestres;+ després, els que fan miracles;+ llavors, els que tenen el do de curar;+ els que donen serveis d’ajuda; els que tenen capacitat per dirigir;+ els que parlen en llengües.+ 29 Veritat que no tots són apòstols ni tots són profetes ni tots són mestres ni tots fan miracles? 30 Veritat que no tots tenen el do de curar ni tots parlen en llengües+ ni tots són intèrprets?*+ 31 Continueu esforçant-vos per rebre els dons més grans.+ Amb tot, us ensenyaré un camí superior.+

13 Si parlo les llengües dels homes i dels àngels, però no tinc amor, soc com un gong estrident o un címbal sorollós.* 2 Si tinc el do de profetitzar i entenc tots els secrets sagrats i tot el coneixement,+ i si tinc prou fe per moure muntanyes, però no tinc amor, no soc res.*+ 3 Si dono tot el que tinc per alimentar els altres+ i si entrego el meu cos* per sentir-me orgullós, però no tinc amor,+ no em serveix de res.

4 L’amor+ és pacient+ i bondadós.+ L’amor no és gelós,+ no presumeix, no és arrogant,+ 5 no es comporta de manera indecent,*+ no busca el seu interès,+ no s’irrita amb facilitat,+ no recorda el mal.*+ 6 No s’alegra de la injustícia,+ sinó que s’alegra amb la veritat. 7 Tot ho suporta,+ tot ho creu,+ tot ho espera,+ tot ho aguanta.+

8 L’amor no falla mai.* Però els dons de profetitzar seran eliminats, els de parlar en llengües* s’acabaran i els de coneixement seran eliminats. 9 Perquè el coneixement que tenim és incomplet+ i profetitzem de manera incompleta, 10 però quan vingui el que és complet, el que és incomplet serà eliminat. 11 Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen. Però ara que soc un home, he deixat enrere les coses de nen. 12 Ara veiem imatges borroses en un mirall de metall, però aleshores hi veurem cara a cara. Ara tinc un coneixement incomplet, però aleshores tindré un coneixement complet,* tal com se’m coneix completament. 13 Ara bé, quedaran aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Però la més gran és l’amor.+

14 Continueu mostrant amor, però també continueu esforçant-vos per rebre dons espirituals, sobretot el do de profetitzar.+ 2 Perquè qui parla en una altra llengua, no parla als homes, sinó a Déu, perquè ningú l’entén+ encara que diu secrets sagrats+ per mitjà de l’esperit. 3 Però qui profetitza edifica, anima i consola els homes amb les seves paraules. 4 Qui parla en una altra llengua s’edifica a si mateix, però qui profetitza edifica la congregació. 5 Voldria que tots vosaltres parléssiu en llengües,+ però prefereixo que profetitzeu.+ De fet, qui profetitza és més gran que qui parla en llengües, a menys que interpreti* les seves paraules perquè la congregació sigui edificada. 6 Suposeu, germans, que ara vingués a vosaltres parlant en llengües. De què us serviria si no us transmetés una revelació,+ coneixement,+ una profecia o una ensenyança?

7 Passa el mateix amb les coses inanimades que produeixen sons, com la flauta o l’arpa. Si no es distingeixen clarament les notes, com es podrà reconèixer el que es toca amb la flauta o amb l’arpa? 8 I si el toc de la trompeta és confús, qui es prepararà per al combat? 9 De la mateixa manera, si quan parleu amb la llengua no utilitzeu paraules que s’entenguin fàcilment, com sabran el que dieu? De fet, seria com si parléssiu a l’aire. 10 Al món s’hi parlen moltes llengües, i totes tenen significat. 11 Perquè si no entenc el significat del que es diu, seré com un estranger per a qui parla, i qui parla serà com un estranger per a mi. 12 Passa el mateix amb vosaltres. Com que desitgeu amb moltes ganes els dons de l’esperit, esforceu-vos per tenir en abundància dons que edifiquin la congregació.+

13 Per tant, qui parla en una altra llengua, que faci oració perquè pugui interpretar* el que ha dit.+ 14 Perquè si faig oració parlant en una altra llengua, és el meu do de l’esperit el que fa oració, però la meva ment no produeix res. 15 Què cal fer, doncs? Faré oracions amb el do de l’esperit, però també faré oracions amb la ment. Cantaré lloances amb el do de l’esperit, però també cantaré lloances amb la ment. 16 Ara bé, si alabes Déu amb un do de l’esperit, com podrà la persona comuna que està amb vosaltres dir «amén» si no entén el que dius quan fas oració per donar gràcies? 17 És cert que dones gràcies d’una manera excel·lent, però això no edifica l’altra persona. 18 Dono gràcies a Déu perquè parlo en més llengües que tots vosaltres. 19 Però a la congregació prefereixo dir cinc paraules amb la meva ment,* per poder ensenyar* també als altres, que deu mil paraules en una altra llengua.+

20 Germans, no sigueu nens en el vostre enteniment.+ Sigueu nens pel que fa a la maldat,+ però sigueu adults en el vostre enteniment.+ 21 A la Llei hi ha escrit: «“Parlaré a aquest poble amb les llengües dels estrangers i per boca* dels estrangers, però ni així m’escoltaran”, diu Jehovà.»*+ 22 Per això, les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no-creients.+ En canvi, les profecies no són per als no-creients, sinó per als creients. 23 Quan tota la congregació està reunida, si tots parlen en llengües i hi entren persones comunes o no-creients, no diran que esteu bojos? 24 Però si tots profetitzeu i hi entra una persona comuna o algú no-creient, se sentirà censurat i examinat per tots. 25 Aleshores els secrets del seu cor sortiran a la llum, i s’agenollarà de cara a terra i adorarà Déu, i dirà: «Déu realment està entre vosaltres.»+

26 Llavors, germans, què cal fer? Quan us reuniu, un té un salm, un altre una ensenyança, un altre una revelació, un altre el do de llengües i un altre una interpretació.+ Feu-ho tot per edificar-vos els uns als altres. 27 I si alguns parlen en una altra llengua, que com a molt parlin dos o tres i que ho facin per torns, i que algú interpreti* el que es diu.+ 28 Però si no hi ha cap intèrpret,* que guardin silenci a la congregació i que parlin amb si mateixos i amb Déu. 29 Que parlin dos o tres profetes+ i que els altres analitzin què volen dir. 30 Però si algú altre rep una revelació mentre està allà assegut, que el que estava parlant calli. 31 Tots podeu profetitzar d’un en un perquè tots aprenguin i siguin enfortits.+ 32 I els dons de l’esperit dels profetes han de ser controlats pels profetes. 33 Perquè Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.+

Com passa a totes les congregacions dels sants, 34 que les dones guardin silenci a la congregació, perquè no els està permès parlar.+ Al contrari, que siguin submises,+ tal com també diu la Llei. 35 Si volen saber alguna cosa, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè és vergonyós que una dona parli a la congregació.

36 És que ha sortit de vosaltres la paraula de Déu? O és que només us ha arribat a vosaltres?

37 Si algú pensa que és profeta o que ha rebut un do de l’esperit, ha de reconèixer que tot el que us escric és un manament del Senyor. 38 Però si algú ho rebutja, ell també serà rebutjat.* 39 Per tant, germans meus, seguiu esforçant-vos per profetitzar,+ però no prohibiu parlar en llengües.+ 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.+

15 Germans, ara us recordaré les bones notícies que us vaig anunciar,+ que vau acceptar i per les quals us heu mantingut ferms. 2 També se us salva per mitjà d’aquestes bones notícies que us vaig anunciar, sempre que us hi mantingueu aferrats. Si no, us hauríeu fet creients per a res.

3 Perquè entre les primeres coses que us vaig ensenyar hi ha el que jo també vaig rebre: que Crist va morir pels nostres pecats, tal com diuen les Escriptures,+ 4 que va ser enterrat+ i que al tercer dia+ va ser ressuscitat,*+ tal com diuen les Escriptures,+ 5 i que es va aparèixer a Cefes*+ i després als Dotze.+ 6 Després d’això es va aparèixer a més de 500 germans a la vegada.+ La majoria d’ells encara estan amb nosaltres, tot i que alguns ja s’han adormit en la mort. 7 Més tard es va aparèixer a Jaume+ i després a tots els apòstols.+ 8 I finalment també se’m va aparèixer a mi,+ com a un que ha nascut prematurament.

9 De fet, jo soc el més petit dels apòstols, i no mereixo ser anomenat apòstol, perquè vaig perseguir la congregació de Déu.+ 10 Però soc el que soc gràcies a la bondat immerescuda de Déu. I la bondat immerescuda que m’ha mostrat no ha sigut inútil, perquè he treballat més que tots ells. Però no he sigut jo, sinó la bondat immerescuda de Déu que està amb mi. 11 Així és com prediquem, tant jo com ells, i així és com heu cregut.

12 Si es predica que Crist ha ressuscitat d’entre els morts,+ com és que alguns de vosaltres dieu que no hi ha resurrecció dels morts? 13 Llavors, si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc ha ressuscitat. 14 Però si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no serveix per a res i la vostra fe tampoc serveix per a res. 15 A més, seríem falsos testimonis de Déu,+ ja que hauríem donat testimoni contra Déu al dir que ell ha ressuscitat el Crist,+ a qui no ha ressuscitat si és cert que els morts no ressuscitaran. 16 Perquè si els morts no ressuscitaran, Crist tampoc ha ressuscitat. 17 A més, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és inútil i encara esteu en els vostres pecats.+ 18 Llavors, els que s’han adormit en la mort en unió amb Crist també han mort per sempre.+ 19 Si l’esperança que tenim en Crist només és per a aquesta vida, som els que fem més llàstima de tots els homes.

20 Però Crist ha ressuscitat d’entre els morts com a primícies dels que s’han adormit en la mort.+ 21 Perquè tal com la mort va venir per mitjà d’un home,+ la resurrecció dels morts també ve per mitjà d’un home.+ 22 Perquè igual que en Adam tots moren,+ en el Crist tots rebran vida.+ 23 Però cadascú en l’ordre que li correspon: Crist com a primícies,+ i després, durant la seva presència, aquells que pertanyen al Crist.+ 24 Llavors, la fi, quan ell entregui el Regne al seu Déu i Pare, quan hagi destruït tots els governs i totes les autoritats i poders.+ 25 Perquè ha de regnar fins que Déu hagi posat tots els enemics sota els seus peus.+ 26 I l’últim enemic, la mort, serà destruït.+ 27 Perquè Déu «va sotmetre totes les coses sota els seus peus».+ Però quan diu que totes les coses han sigut sotmeses,+ evidentment no inclou aquell que li va sotmetre totes les coses.+ 28 Ara bé, quan totes les coses li hagin estat sotmeses, el Fill mateix també se sotmetrà a aquell que li va sotmetre totes les coses,+ perquè Déu ho sigui tot per a tots.+

29 Si no fos així, què faran els que es bategen amb l’objectiu de ser persones mortes?+ Si els que han mort no ressuscitaran, per què es bategen també amb aquest objectiu? 30 I per què estem constantment en perill?+ 31 Cada dia m’enfronto amb la mort. Germans, això és tan cert com l’orgull* que sento per vosaltres en Crist Jesús, el nostre Senyor. 32 Si he lluitat amb bèsties ferotges a Efès,+ igual que han fet altres homes,* de què em serveix? Si els morts no ressuscitaran, «mengem i beguem, que demà morirem».+ 33 No us deixeu enganyar. Les males companyies fan perdre els bons costums.*+ 34 Recupereu el seny fent el que és just i no practiqueu el pecat, perquè alguns no tenen coneixement de Déu. Us dic tot això perquè us avergonyiu.

35 Però algú dirà: «Com ressuscitaran els morts? Amb quin tipus de cos vindran?»+ 36 Insensat! El que sembres no arriba a tenir vida si abans no mor. 37 El que sembres no és el cos que es desenvoluparà, sinó un simple gra de blat o de qualsevol altra llavor, 38 però Déu li dona el cos que ell vol, i a cada llavor li dona el seu cos corresponent. 39 No tots els cossos* són iguals: hi ha cossos humans, cossos de bestiar, cossos d’ocells i cossos de peixos. 40 Hi ha cossos celestials+ i cossos terrenals,+ però la glòria dels cossos celestials és d’un tipus i la dels terrenals és d’un altre tipus. 41 La glòria del sol és d’un tipus, la glòria de la lluna és d’un altre+ i la glòria de les estrelles, d’un altre. De fet, la glòria de cada estrella és diferent.

42 Passa el mateix amb la resurrecció dels morts. Se sembra en corrupció i es ressuscita en incorrupció.+ 43 Se sembra en deshonra i es ressuscita en glòria.+ Se sembra en debilitat i es ressuscita en poder.+ 44 Se sembra un cos físic i ressuscita un cos espiritual. Si hi ha un cos físic, també n’hi ha un d’espiritual. 45 Això és el que està escrit: «El primer home, Adam, es va convertir en un ésser viu.»*+ L’últim Adam es va convertir en un esperit que dona vida.+ 46 Però el que és espiritual no ve primer. El que és físic ve primer i, després, el que és espiritual. 47 El primer home és de la terra, fet de pols,+ i el segon home és del cel.+ 48 Els que estan fets de pols són com el que va ser fet de pols, i els que són celestials són com el que és celestial.+ 49 I de la mateixa manera que som la imatge del que va ser fet de pols,+ també serem la imatge del que és celestial.+

50 Però, germans, us dic que carn i sang no poden heretar el Regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorrupció. 51 Escolteu, ara us explicaré un secret sagrat: no tots ens adormirem en la mort, però tots serem transformats+ 52 en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, durant el toc de l’última trompeta. Perquè la trompeta sonarà,+ i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53 Perquè això que és corruptible s’ha de vestir d’incorrupció+ i això que és mortal s’ha de vestir d’immortalitat.+ 54 Però quan això que és corruptible es vesteixi d’incorrupció i això que és mortal es vesteixi d’immortalitat, es complirà el que està escrit: «La mort serà eliminada* per sempre.»+ 55 «Mort, on és la teva victòria? Mort, on és el teu fibló?»+ 56 El fibló que provoca la mort és el pecat,+ i el poder del pecat és la Llei.*+ 57 Però donem gràcies a Déu perquè ens dona la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist!+

58 Per tant, estimats germans meus, mantingueu-vos ferms,+ inamovibles, i estigueu sempre molt actius+ en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre treball relacionat amb el Senyor no és inútil.+

16 Pel que fa a la col·lecta per als sants,+ seguiu les instruccions que vaig donar a les congregacions de Galàcia. 2 El primer dia de cada setmana, que cadascun de vosaltres reservi el que pugui segons les seves possibilitats perquè no es facin col·lectes quan jo vingui. 3 Quan arribi, enviaré a Jerusalem els homes que aproveu en les vostres cartes+ perquè hi portin el generós regal que heu fet. 4 Però si convé que jo també hi vagi, hi aniran amb mi.

5 Us vindré a visitar quan hagi passat per Macedònia, perquè passaré per Macedònia.+ 6 Potser estaré un temps amb vosaltres, o fins i tot m’hi quedaré tot l’hivern, i així em podreu acompanyar part del camí cap allà on vagi. 7 Perquè ara no us vull veure només de passada, sinó que espero quedar-me un temps amb vosaltres,+ si Jehovà* ho permet. 8 De totes maneres, em quedaré a Efès+ fins a la Festa de la Pentecosta, 9 perquè se m’ha obert una gran porta per treballar més,+ tot i que molts s’hi oposen.

10 Si arriba Timoteu,+ assegureu-vos que no tingui cap temor quan estigui amb vosaltres, perquè treballa en l’obra de Jehovà*+ igual que jo. 11 Per tant, que ningú el menyspreï. Ajudeu-lo a seguir el seu camí en pau per tal que es pugui reunir amb mi, perquè l’estic esperant amb els germans.

12 Pel que fa al nostre germà Apol·los,+ li he insistit molt que us vingués a visitar amb els germans, però no té la intenció de venir ara, i vindrà quan pugui.

13 Mantingueu-vos desperts,+ estigueu ferms en la fe,+ sigueu valents,*+ sigueu forts.+ 14 Feu-ho tot amb amor.+

15 Germans, ara us he de suplicar una cosa. Ja sabeu que els de la casa d’Estèfanes són les primícies d’Acaia i que s’han dedicat a servir els sants. 16 Continueu sotmetent-vos a persones com aquestes i a tots els que col·laboren i treballen molt.+ 17 M’alegro que Estèfanes,+ Fortunat i Acaic siguin aquí, perquè han compensat la vostra absència. 18 Ells han reconfortat el meu esperit i el vostre. Per tant, demostreu que valoreu els homes que són com ells.

19 Les congregacions d’Àsia us saluden. Àquila i Prisca i la congregació que es reuneix a casa seva+ us saluden afectuosament en el Senyor. 20 Tots els germans us saluden. Saludeu-vos els uns als altres amb un petó sant.

21 Jo mateix, Pau, escric aquesta salutació de la meva pròpia mà.

22 Si algú no estima el* Senyor, que sigui maleït. Vine, Senyor nostre! 23 Que rebeu la bondat immerescuda del Senyor Jesús. 24 Que el meu amor estigui amb tots vosaltres en unió amb Crist Jesús.