FETS DELS APÒSTOLS

1 Al primer relat, Teòfil, vaig escriure sobre tot el que Jesús va fer i ensenyar+ 2 fins al dia que va ser endut a dalt,+ després d’haver donat instruccions per mitjà de l’esperit sant als apòstols que havia escollit.+ 3 Després d’haver patit, se’ls va aparèixer i els va donar moltes proves convincents+ que demostraven que estava viu. El van veure durant 40 dies i va parlar del Regne de Déu.+ 4 Mentre estava reunit amb ells, els va manar: «No marxeu de Jerusalem.+ Continueu esperant el que el Pare ha promès,+ el que us vaig explicar. 5 Perquè Joan batejava amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb esperit sant+ d’aquí a pocs dies.»

6 Llavors, quan es van reunir, li van preguntar: «Senyor, és ara que restabliràs el regne a Israel?»+ 7 Ell els va contestar: «No us pertany a vosaltres saber els temps o les èpoques que el Pare ha posat sota la seva pròpia autoritat.*+ 8 Però rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres,+ i sereu els meus testimonis+ a Jerusalem,+ a tot Judea, a Samària+ i fins a la part més llunyana* de la terra.»+ 9 I després de dir tot això, mentre miraven, Jesús va ser endut cap a dalt. I un núvol el va tapar i el van deixar de veure.+ 10 I quan miraven fixament cap al cel mentre Jesús se n’anava, de sobte, dos homes vestits de blanc+ van aparèixer al seu costat 11 i els van dir: «Homes de Galilea, per què esteu aquí drets mirant al cel? Aquest Jesús, que estava amb vosaltres i ha sigut endut al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu vist marxar cap al cel.»

12 Aleshores van tornar a Jerusalem+ des de la muntanya anomenada muntanya de les Oliveres, que està a prop de Jerusalem, a tan sols la distància que es permet recórrer en dissabte. 13 Quan hi van arribar, van pujar a l’habitació del pis de dalt, on estaven allotjats. Allà hi havia Pere, Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume, el fill d’Alfeu, Simó l’Entusiasta i Judes, el fill de Jaume.+ 14 Amb un mateix objectiu, no van deixar de fer oració, juntament amb algunes dones,+ amb els germans+ de Jesús i amb Maria, la seva mare.

15 Un d’aquells dies, Pere es va aixecar enmig dels germans, que eren un grup d’uns 120, i va dir: 16 «Homes, germans, calia que es complís l’escriptura que l’esperit sant va profetitzar per mitjà de David sobre Judes,+ que va ser qui va guiar els que van arrestar Jesús.+ 17 Ell era un dels nostres+ i va ser escollit per participar en aquest ministeri. 18 (Aquest home va comprar un camp amb el sou de la injustícia.+ I al caure de cap, el seu cos va rebentar* i els seus budells es van escampar.+ 19 Tots els habitants de Jerusalem ho van saber, i per això van anomenar aquell camp Haqueldamà, que en el seu idioma vol dir “camp de sang”.) 20 Perquè al llibre dels Salms està escrit: “Que la seva casa quedi desolada i que no hi visqui ningú”+ i “que un altre ocupi el seu càrrec de superintendent”.+ 21 Per tant, cal que un dels homes que ens van acompanyar durant tot el temps que el Senyor Jesús va realitzar les seves activitats* entre nosaltres, 22 des que va ser batejat per Joan+ fins al dia que estava amb nosaltres i va ser endut cap a dalt,+ sigui testimoni amb nosaltres de la seva resurrecció.»+

23 Així que en van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, a qui també coneixien amb el nom de Just, i Maties. 24 Aleshores van fer una oració i van dir: «Jehovà,* tu que coneixes el cor de tothom,+ mostra’ns quin d’aquests dos homes has escollit 25 per rebre aquest ministeri i apostolat que Judes va abandonar per seguir el seu camí.»+ 26 Van tirar les sorts+ i la sort va caure sobre Maties, i se’l va afegir als 11 apòstols.*

2 El dia de la Festa de la Pentecosta,+ estaven tots junts al mateix lloc. 2 De sobte, es va sentir un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta, que va omplir tota la casa on estaven asseguts.+ 3 I se’ls van aparèixer com unes llengües de foc que es van repartir i es van anar col·locant sobre cada un d’ells, 4 i tots es van omplir d’esperit sant+ i van començar a parlar en diferents llengües, tal com l’esperit els concedia parlar.+

5 Per aquells dies, a Jerusalem+ hi havia jueus devots de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan es va sentir aquell soroll, es va ajuntar una multitud que estava desconcertada perquè cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma. 7 De fet, estaven molt sorpresos i deien: «Mireu això! No són galileus+ tots aquests que parlen? 8 Llavors, com és que cadascun de nosaltres sentim parlar en la nostra llengua materna? 9 Entre nosaltres hi ha parts, medes,+ elamites,+ gent de Mesopotàmia, de Judea, de Capadòcia, del Pont, de la província d’Àsia,+ 10 de Frígia, de Pamfília, d’Egipte, de les regions de Líbia que estan a prop de Cirene, visitants de Roma, tant jueus com prosèlits,+ 11 cretencs i àrabs, i tots els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses magnífiques de Déu.» 12 Tots estaven admirats i perplexos, i es deien els uns als altres: «Què vol dir tot això?» 13 Però d’altres se’n burlaven i deien: «Estan borratxos de vi dolç.»*

14 Aleshores Pere es va posar dret amb els Onze,+ i alçant la veu els va dir: «Homes de Judea i tots els que viviu a Jerusalem, sapigueu això i escolteu atentament les meves paraules. 15 Aquesta gent no està borratxa, com vosaltres us penseu, perquè és la tercera hora del dia,* 16 sinó que s’està complint el que es va dir per mitjà del profeta Joel: 17 “Déu diu: ‘Als últims dies, vessaré part del meu esperit sobre tota classe de persones,* i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves veuran visions i els vostres vells tindran somnis.+ 18 I en aquells dies fins i tot vessaré part del meu esperit sobre els meus esclaus i les meves esclaves, i profetitzaran.+ 19 I faré coses impressionants a dalt al cel i senyals a baix a la terra: hi haurà sang, foc i núvols de fum. 20 El sol s’enfosquirà i la lluna es convertirà en sang abans que vingui el gran i gloriós dia de Jehovà.* 21 I tots els que invoquin el nom de Jehovà* se salvaran.’”+

22 »Homes d’Israel, escolteu aquestes paraules: com ja sabeu, Déu va demostrar clarament que havia enviat Jesús el Natzarè quan va fer obres poderoses, coses impressionants i senyals enmig vostre per mitjà d’ell.+ 23 Aquest home va ser entregat per la voluntat establerta i la presciència de Déu,+ i vosaltres el vau clavar en un pal per mitjà d’homes malvats* i el vau matar.+ 24 Però Déu l’ha ressuscitat+ alliberant-lo dels dolors* de la mort, perquè era impossible que la mort el retingués.+ 25 Perquè David diu d’ell: “Sempre tinc Jehovà* davant meu, perquè ell està a la meva dreta perquè res em faci trontollar. 26 És per això que el meu cor s’ha omplert d’alegria i la meva llengua s’ha posat molt contenta. Viuré* amb esperança, 27 perquè no em deixaràs* a la Tomba* ni permetràs que el cos del teu servent lleial vegi la corrupció.*+ 28 M’has ensenyat els camins de la vida, m’ompliràs de gran alegria davant teu.”*+

29 »Germans, permeteu-me que us parli amb franquesa sobre el patriarca David, que va morir i va ser enterrat,+ i la seva tomba és entre nosaltres fins al dia d’avui. 30 Com que era profeta i sabia que Déu li havia jurat que faria que un dels seus descendents* segués al seu tron,+ 31 va veure la resurrecció del Crist per endavant i va parlar d’ella, dient que no seria abandonat a la Tomba* i que el seu cos no veuria la corrupció.*+ 32 Déu ha ressuscitat aquest Jesús, i tots nosaltres en som testimonis.+ 33 Per tant, com que ell ha sigut exalçat a la dreta de Déu+ i ha rebut del Pare l’esperit sant promès,+ ell ha vessat el que veieu i escolteu. 34 Perquè David no va pujar al cel, però ell mateix diu: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta 35 fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus.’”+ 36 Per tant, que tota la casa d’Israel sàpiga del cert que Déu ha fet Senyor+ i Crist a aquest Jesús, a qui vosaltres vau executar en un pal.»+

37 Quan van escoltar això, van sentir un dolor que els va travessar el cor i van preguntar a Pere i als altres apòstols: «Germans, què hem de fer?» 38 Pere els va contestar: «Penediu-vos,+ i que cada un de vosaltres es bategi+ en el nom de Jesucrist perquè els vostres pecats siguin perdonats,+ i rebreu el regal* de l’esperit sant. 39 Perquè la promesa+ és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els que estan lluny, per a tots els que Jehovà,* el nostre Déu, esculli.»+ 40 I amb moltes altres paraules Pere els va donar un testimoni complet i els va aconsellar fermament: «Salveu-vos d’aquesta generació perversa.»+ 41 Els que van acceptar de bona gana el que Pere havia dit es van batejar,+ i aquell dia unes 3.000 persones es van afegir als deixebles.+ 42 I es van dedicar a aprendre el que els apòstols ensenyaven, a passar temps* els uns amb els altres, a menjar junts+ i a orar.+

43 De fet, tothom va sentir temor, i els apòstols van començar a fer moltes coses impressionants i senyals.+ 44 Tots els que es van fer creients estaven junts i compartien tot el que tenien, 45 venien els seus béns+ i les seves propietats, i repartien entre tots el que en guanyaven, segons el que necessitava cadascú.+ 46 Dia rere dia es reunien constantment al temple amb el mateix objectiu. I menjaven en diferents cases i compartien el seu menjar amb alegria i de tot cor, 47 alabaven Déu i es guanyaven la simpatia de tothom. I, cada dia, Jehovà* afegia al grup dels deixebles les persones que se salvaven.+

3 Pere i Joan pujaven cap al temple a l’hora de l’oració, a la novena hora.* 2 En aquell moment també hi portaven un home que era coix de naixement. Cada dia el posaven a prop de la porta del temple anomenada Bonica perquè pogués demanar almoina* als que hi entraven. 3 Quan l’home va veure que Pere i Joan estaven a punt d’entrar al temple, els va demanar almoina. 4 Aleshores Pere i Joan el van mirar fixament, i Pere li va dir: «Mira’ns.» 5 I ell se’ls va quedar mirant, esperant que li donessin alguna cosa. 6 Però Pere li va dir: «No tinc ni plata ni or, però et dono el que tinc. En el nom de Jesucrist el Natzarè, camina!»+ 7 Llavors Pere el va agafar de la mà dreta i el va aixecar.+ I a l’instant, els peus i els turmells de l’home es van enfortir.+ 8 L’home es va posar dret d’un salt,+ va començar a caminar i va entrar amb ells al temple caminant, saltant i alabant Déu. 9 Tothom va veure com caminava i alabava Déu. 10 I es van adonar que era l’home que s’asseia a la Porta Bonica+ del temple demanant almoina, i es van quedar totalment admirats i meravellats pel que li havia passat.

11 Mentre l’home encara estava agafat a Pere i Joan, la gent, totalment sorpresa, va anar corrents a trobar-los al lloc anomenat Columnata de Salomó.+ 12 Quan Pere ho va veure, els va dir: «Homes d’Israel, per què esteu tan sorpresos? I per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra devoció a Déu? 13 El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob,+ el Déu dels nostres avantpassats, ha glorificat el seu Servent,+ Jesús,+ a qui vosaltres vau entregar+ i rebutjar davant de Pilat, encara que ell havia decidit alliberar-lo. 14 Sí, vosaltres vau rebutjar aquest home sant i just, vau demanar que alliberessin un assassí+ 15 i vau matar l’Agent Principal* de la vida.+ Però Déu l’ha ressuscitat* d’entre els morts, i nosaltres en som testimonis.+ 16 I per mitjà del seu nom, i perquè tenim fe en el seu nom, aquest home que veieu i que tots coneixeu s’ha enfortit. La fe que tenim per mitjà d’ell ha curat del tot aquest home davant de tots vosaltres. 17 Germans, ja sé que no sabíeu el que fèieu,+ igual que els vostres governants.+ 18 Però d’aquesta manera Déu ha complert el que havia anunciat per endavant per boca de tots els profetes: que el seu Crist patiria.+

19 »Per tant, penediu-vos+ i feu mitja volta*+ perquè els vostres pecats siguin esborrats,+ i així Jehovà* farà venir un temps per recuperar les forces 20 i enviarà el Crist que ha nomenat per a vosaltres, Jesús. 21 Ell s’ha de quedar al cel* fins que arribi el temps de la restauració de totes les coses que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat. 22 De fet, Moisès va dir: “Jehovà,* el vostre Déu, aixecarà un profeta com jo per a vosaltres d’entre els vostres germans.+ Heu d’escoltar tot el que us digui.+ 23 I qui* no escolti aquest Profeta, serà exterminat del poble.”+ 24 Tots els profetes que van profetitzar, de Samuel en endavant, també van anunciar clarament aquests dies.+ 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i del pacte que Déu va fer amb els vostres avantpassats,+ quan va dir a Abraham: “Per mitjà de la teva descendència totes les famílies de la terra seran beneïdes.”+ 26 Després de nomenar el seu Servent, Déu us el va enviar primer a vosaltres+ per beneir-vos al fer que cadascun de vosaltres s’aparti de les seves males accions.»

4 Mentre els dos parlaven al poble, els sacerdots, el capità del temple i els saduceus+ van anar cap a ells. 2 Estaven enfadats perquè els apòstols ensenyaven al poble i anunciaven obertament que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.*+ 3 Per això els van arrestar i els van empresonar+ fins al dia següent, perquè ja s’estava fent de nit. 4 Però molts dels que van escoltar el discurs es van fer creients. Van arribar a ser uns 5.000 homes.+

5 L’endemà, els seus governants, ancians i escribes es van reunir a Jerusalem 6 amb Anàs,+ el sacerdot principal, i Caifàs,+ Joan, Alexandre i tots els familiars del sacerdot principal. 7 Llavors van posar Pere i Joan al mig i els van començar a interrogar, dient-los: «Amb quin poder o en el nom de qui heu fet això?» 8 Aleshores Pere, ple d’esperit sant,+ els va dir:

«Governants del poble i ancians, 9 ens interrogueu sobre la bona obra que s’ha fet per aquest home coix*+ i voleu saber qui l’ha curat. 10 Doncs bé, que tots vosaltres i tot el poble d’Israel sapigueu que aquest home s’ha curat en el nom de Jesucrist el Natzarè,+ a qui vosaltres vau executar en un pal+ però a qui Déu ha ressuscitat* d’entre els morts.+ Per mitjà d’ell, aquest home està aquí sa davant vostre. 11 Aquesta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau considerar insignificant i que s’ha convertit en la pedra angular principal”.*+ 12 A més, no hi ha salvació per mitjà de ningú altre, perquè no s’ha donat als homes cap altre nom+ sota el cel pel qual ens puguem salvar.»+

13 Quan van veure la valentia* de Pere i Joan, i que eren homes senzills i sense estudis,*+ es van sorprendre molt, i es van adonar que havien estat amb Jesús.+ 14 I com que l’home que s’havia curat estava allà amb ells,+ no els van poder respondre res.+ 15 Per això els van ordenar que sortissin del Sanedrí i van començar a parlar entre ells. 16 I deien: «Què farem amb aquests homes?+ Perquè han fet un miracle* extraordinari que tots els habitants de Jerusalem+ poden veure, i no ho podem negar. 17 Però, perquè això no s’escampi més entre la gent, amenacem-los i diguem-los que no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest home.»+

18 Llavors els van cridar i els van ordenar que no diguessin ni ensenyessin res en el nom de Jesús. 19 Però Pere i Joan els van contestar: «Si és just als ulls de Déu obeir-vos a vosaltres en lloc d’obeir Déu, jutgeu-ho vosaltres mateixos. 20 Però nosaltres no podem deixar de parlar de tot el que hem vist i sentit.»+ 21 Per tant, després de tornar-los a amenaçar, els van deixar lliures, perquè no van trobar cap motiu per castigar-los i perquè tenien por de la gent,+ ja que tots glorificaven Déu pel que havia passat. 22 Aquell home que havia estat curat amb aquest miracle* tenia més de 40 anys.

23 Després de ser alliberats van anar a trobar els altres deixebles i els van explicar el que els sacerdots principals i els ancians els havien dit. 24 Quan ho van sentir, van fer una oració a Déu tots junts, i van dir:

«Senyor Sobirà, tu ets qui ha creat el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells,+ 25 i amb el teu esperit sant i per boca del teu servent David,+ el nostre avantpassat, vas dir: “Per què s’han revoltat les nacions i els pobles han tramat* coses inútils? 26 Els reis de la terra han pres les seves posicions i els governants s’han reunit com un de sol contra Jehovà* i el seu ungit.”*+ 27 I així va ser, perquè tant Herodes com Ponç Pilat,+ amb gent de les nacions i pobles d’Israel, es van unir en aquesta ciutat contra Jesús, el teu sant servent, a qui vas ungir,+ 28 per fer allò que el teu poder i la teva voluntat ja havien determinat que passaria.+ 29 Però ara, Jehovà,* mira com ens amenacen i permet que els teus esclaus continuïn parlant de la teva paraula amb gran valentia, 30 mentre estens la teva mà per curar i es fan senyals i coses impressionants+ per mitjà del nom del teu sant servent Jesús.»+

31 I quan van acabar de fer aquesta súplica,* el lloc on estaven reunits va ser sacsejat, i tots sense excepció es van omplir d’esperit sant+ i es van posar a proclamar la paraula de Déu amb valentia.+

32 A més, el gran grup de creients tenia un sol cor i una sola ànima,* i cap d’ells pensava que el que tenia era seu, sinó que ho compartien tot.+ 33 I els apòstols van continuar donant testimoni amb gran poder sobre la resurrecció del Senyor Jesús,+ i a tots se’ls va mostrar molta bondat immerescuda. 34 De fet, cap d’ells passava necessitat,+ perquè tots els que tenien camps o cases els venien, i portaven els diners de la venda 35 i els posaven als peus dels apòstols.+ Aleshores es repartien segons les necessitats de cadascú.+ 36 Per això, Josep, un levita que havia nascut a Xipre i a qui els apòstols també anomenaven Bernabé+ (que traduït significa «fill del consol»), 37 va vendre un camp que tenia, va portar els diners i els va posar als peus dels apòstols.+

5 Un home que es deia Ananies i la seva dona Safira van vendre una propietat. 2 Però ell es va guardar en secret una part dels diners i només ho va dir a la seva dona. Llavors va portar la resta dels diners i els va posar als peus dels apòstols.+ 3 I Pere li va dir: «Ananies, com és que Satanàs t’ha donat valor per mentir+ a l’esperit sant+ i t’has quedat en secret part dels diners de la venda del camp? 4 Abans que venguessis el camp, no era teu? I després de vendre’l, no podies fer el que volguessis amb els diners? Per què has pensat una cosa així dins el teu cor? No has mentit als homes, sinó a Déu.» 5 Al sentir aquestes paraules, Ananies va caure mort a terra. I tots els que van escoltar el que havia passat van sentir un gran temor. 6 Aleshores els homes més joves es van aixecar, el van embolicar amb roba, se’l van endur i el van enterrar.

7 Unes tres hores més tard va arribar la seva dona, que no sabia el que havia passat. 8 I Pere li va dir: «Digues, heu venut el camp per aquesta quantitat de diners?» Ella va contestar: «Sí, per aquesta quantitat.» 9 Llavors Pere li va dir: «Per què us heu posat d’acord per posar a prova l’esperit de Jehovà?* Mira, els peus dels que han enterrat el teu marit ja són a la porta, i també se t’enduran a tu.» 10 A l’instant, va caure morta als peus de Pere. Quan els joves van entrar, la van trobar morta, se la van endur i la van enterrar al costat del seu marit. 11 I tota la congregació i tots els que van saber el que havia passat van sentir un gran temor.

12 A més, per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i coses impressionants entre el poble,+ i tots ells es reunien a la Columnata de Salomó.+ 13 És veritat que cap dels altres va tenir el valor d’unir-se a ells, però el poble parlava molt bé d’ells. 14 A més, el nombre de persones que creien en el Senyor va seguir augmentant, moltíssims homes i dones.+ 15 La gent fins i tot portava els malalts als carrers principals, i els posaven en llits petits i lliteres perquè, quan Pere passés per allà, almenys la seva ombra en toqués algun.+ 16 I no deixava d’arribar moltíssima gent de les ciutats dels voltants de Jerusalem, i portaven malalts i persones turmentades per esperits malvats,* i tots eren curats.

17 Però el gran sacerdot i tots els que estaven amb ell, que eren de la secta dels saduceus, es van aixecar plens d’enveja. 18 I van arrestar els apòstols i els van ficar a la presó pública.+ 19 Però durant la nit, l’àngel de Jehovà* va obrir les portes de la presó,+ els va fer sortir i els va dir: 20 «Aneu al temple i continueu explicant a la gent tot el missatge sobre aquesta vida.» 21 Després de sentir això, van entrar al temple quan clarejava el dia i van començar a ensenyar.

Quan el gran sacerdot i els que estaven amb ell van arribar, van convocar el Sanedrí i tota l’assemblea d’ancians dels fills d’Israel, i van ordenar que portessin els apòstols de la presó. 22 Però quan els guàrdies hi van arribar, no els van trobar a la presó. Per tant, se’n van tornar per explicar-ho, 23 i van dir: «Hem trobat la presó tancada i assegurada i els guàrdies drets davant de les portes, però quan les hem obert, no hi havia ningú.» 24 Quan el capità del temple i els sacerdots principals ho van sentir, es van quedar desconcertats perquè no sabien com acabaria tot allò. 25 Llavors va arribar algú i els va dir: «Els homes que vau tancar a la presó estan al temple ensenyant a la gent!» 26 Aleshores el capità i els seus guàrdies hi van anar i se’ls van endur, però ho van fer sense violència, perquè tenien por que la gent els apedregués.+

27 Llavors els van portar davant del Sanedrí i el gran sacerdot els va interrogar. 28 I els va dir: «Us vam ordenar fermament que deixéssiu d’ensenyar en el nom d’aquest home,+ però vosaltres heu omplert Jerusalem amb la vostra ensenyança, i esteu decidits a fer caure la sang d’aquest home sobre nosaltres.»+ 29 I Pere i els altres apòstols van contestar: «Hem d’obeir Déu com a governant abans que als homes.+ 30 El Déu dels nostres avantpassats ha ressuscitat* Jesús, a qui vosaltres vau matar penjant-lo en un pal.*+ 31 Déu l’ha exalçat a la seva dreta+ com a Agent Principal+ i Salvador+ perquè Israel es pugui penedir i els seus pecats puguin ser perdonats.+ 32 I nosaltres som testimonis de tot això,+ i també ho és l’esperit sant+ que Déu ha donat a aquells que l’obeeixen com a governant.»

33 Quan van escoltar tot això, es van enrabiar molt i els volien matar. 34 Però un fariseu que es deia Gamaliel,+ un mestre de la Llei molt respectat per tot el poble, es va aixecar al Sanedrí i va ordenar que fessin sortir un moment aquells homes. 35 Llavors va dir: «Homes d’Israel, aneu amb compte amb el que voleu fer amb aquests homes. 36 Per exemple, fa un temps es va aixecar Teudes dient que era algú, i uns 400 homes es van unir al seu grup. Però quan el van matar, tots els que el seguien es van dispersar, i tot va acabar en no res. 37 Després d’ell, durant els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i en va convèncer alguns perquè el seguissin. Aquest home també va morir, i tots els que el seguien es van dispersar. 38 Per tant, en aquestes circumstàncies, us dic que no us fiqueu amb aquests homes. Deixeu-los estar. Perquè si el que planegen o el que estan fent ve dels homes, no arribarà enlloc, 39 però si ve de Déu, no aconseguireu que fracassi.+ Fins i tot podríeu estar lluitant contra Déu.»+ 40 I ells van fer cas del seu consell. Aleshores van cridar els apòstols, els van donar cops+ i els van ordenar que deixessin de parlar en el nom de Jesús, i llavors els van deixar anar.

41 Ells van sortir molt contents+ del Sanedrí perquè havien estat considerats dignes de patir deshonra per causa del nom de Jesús. 42 I cada dia, al temple i casa per casa,+ no deixaven d’ensenyar i d’anunciar les bones notícies sobre el Crist, Jesús.+

6 Per aquells dies, cada vegada hi havia més deixebles, i els jueus que parlaven grec es van començar a queixar dels jueus que parlaven hebreu perquè les seves viudes no rebien la ració de menjar que es repartia cada dia.+ 2 Per això, els Dotze van reunir tots els deixebles i van dir: «No està bé que deixem la paraula de Déu per servir menjar a les taules.+ 3 Per tant, germans, escolliu d’entre vosaltres set homes de bona reputació+ que estiguin plens d’esperit i de saviesa,+ i els posarem a càrrec d’aquesta tasca necessària.+ 4 Però nosaltres ens dedicarem a l’oració i al ministeri de la paraula.» 5 A tots els deixebles els va agradar el que van dir, i van escollir Esteve, un home ple de fe i d’esperit sant, i també Felip,+ Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un prosèlit d’Antioquia. 6 Llavors els van portar als apòstols i, després d’orar, els van imposar les mans.+

7 Com a resultat, la paraula de Déu es va continuar estenent+ i el nombre de deixebles va seguir augmentant moltíssim+ a Jerusalem, i un gran grup de sacerdots va acceptar la fe.+

8 I Esteve, que estava ple del favor de Déu i de poder, feia grans senyals i coses impressionants entre el poble. 9 Però es van presentar alguns de l’anomenada Sinagoga dels Lliberts, alguns cireneus i alexandrins i alguns de Cilícia i d’Àsia per discutir amb Esteve. 10 Però no van ser capaços d’enfrontar-se a la saviesa i l’esperit amb què parlava.+ 11 Per això, van convèncer en secret alguns homes perquè diguessin: «L’hem sentit blasfemar contra Moisès i contra Déu.» 12 Així que van esvalotar el poble, els ancians i els escribes, i van venir de sobte, van agafar Esteve a la força i el van portar al Sanedrí. 13 També van presentar testimonis falsos, que van dir: «Aquest home no deixa de parlar contra aquest lloc sant i contra la Llei. 14 Per exemple, li hem sentit dir que aquest Jesús el Natzarè destruirà aquest lloc i canviarà els costums que Moisès ens va donar.»

15 I tots els que estaven asseguts al Sanedrí van mirar fixament Esteve i van veure que la seva cara era com la cara d’un àngel.

7 Però el gran sacerdot li va dir: «És veritat tot això?» 2 Llavors Esteve va contestar: «Germans i pares, escolteu-me. El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre avantpassat Abraham mentre estava a Mesopotàmia, abans que anés a viure a Haran,+ 3 i li va dir: “Marxa de la teva terra i deixa els teus parents, i ves a la terra que et mostraré.”+ 4 Aleshores va sortir de la terra dels caldeus i es va establir a Haran. I després de la mort del seu pare,+ Déu va fer que vingués a viure a aquesta terra, on ara viviu vosaltres.+ 5 Ara bé, no li va donar cap herència en aquesta terra, ni tan sols un tros de terra on posar el seu peu. Però va prometre que li donaria aquesta terra en propietat a ell i després a la seva descendència,+ tot i que encara no tenia cap fill. 6 A més, Déu li va dir que els seus descendents serien estrangers en una terra que no seria la seva i que la gent d’allà els esclavitzaria i els maltractaria durant 400 anys.+ 7 Déu va dir: “Jutjaré la nació que els esclavitzarà.”+ I després va dir: “Després d’això, sortiran d’aquella terra i em donaran servei sagrat en aquest lloc.”+

8 »També li va donar el pacte de la circumcisió.+ I Abraham va ser el pare d’Isaac+ i el va circumcidar al vuitè dia,+ i Isaac va ser el pare de Jacob,* i Jacob va ser el pare dels 12 patriarques. 9 I els patriarques van tenir enveja de Josep+ i el van vendre a Egipte.+ Però Déu estava amb ell,+ 10 i el va rescatar de totes les seves desgràcies i li va concedir favor i saviesa davant del faraó, el rei d’Egipte. I el faraó li va encarregar que governés Egipte i tota la seva casa.+ 11 Però hi va haver una fam a tot Egipte i a Canaan, va ser un temps de gran angoixa,* i els nostres avantpassats no trobaven res per menjar.+ 12 Ara bé, Jacob va sentir que a Egipte hi havia menjar,* i hi va enviar els nostres avantpassats per primer cop.+ 13 Quan hi van anar per segon cop, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó va saber de la família de Josep.+ 14 Aleshores Josep va enviar un missatge i va fer portar d’aquell lloc el seu pare, Jacob, i tota la seva família,+ 75 persones en total.+ 15 Així que Jacob va baixar a Egipte+ i va morir allà,+ igual que els nostres avantpassats.+ 16 I els van portar a Siquem i els van posar a la tomba que Abraham havia comprat als fills d’Hamor a Siquem per certa quantitat de diners.*+

17 »A mesura que s’acostava el temps en què s’havia de complir la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte, 18 fins que va començar a regnar un altre rei a Egipte que no coneixia Josep.+ 19 Aquest rei va actuar amb astúcia contra el nostre poble i va obligar injustament els nostres pares a abandonar els seus nadons perquè morissin.+ 20 Per aquell temps va néixer Moisès, que era extraordinàriament bonic,* i durant tres mesos el van criar a casa del seu pare.+ 21 Però quan el van abandonar,+ la filla del faraó el va recollir i el va criar com si fos el seu fill.+ 22 Per tant, Moisès va ser educat en tota la saviesa dels egipcis. De fet, era poderós, tant en paraules com en fets.+

23 »Quan va complir 40 anys, va decidir* anar a veure els seus germans,* els israelites.+ 24 Aleshores va veure que es tractava injustament un d’ells, i el va defensar i el va venjar matant l’egipci que l’estava maltractant. 25 Moisès pensava que els seus germans entendrien que Déu els estava salvant per mitjà d’ell, però no ho van entendre. 26 L’endemà va anar on dos d’ells s’estaven barallant i va intentar posar pau, i els va dir: “Vosaltres sou germans. Per què us baralleu?” 27 Però el que estava maltractant el seu company va empentar Moisès i li va dir: “Qui t’ha nomenat governant i jutge nostre? 28 Que potser em vols matar, igual que vas fer ahir amb l’egipci?” 29 Quan Moisès ho va sentir, va fugir i se’n va anar a viure com a estranger a la terra de Madian, i allà va tenir dos fills.+

30 »Al cap de 40 anys, al desert de la muntanya del Sinaí, se li va aparèixer un àngel en la flama d’un arbust espinós que cremava.+ 31 Quan Moisès ho va veure, es va quedar meravellat. I a l’apropar-se per veure-ho millor, va sentir la veu de Jehovà:* 32 “Jo soc el Déu dels teus avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.”+ I Moisès va començar a tremolar i no es va atrevir a seguir mirant. 33 Llavors Jehovà* li va dir: “Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és sant. 34 He vist com oprimeixen el meu poble a Egipte, he escoltat els seus laments+ i he baixat a alliberar-los. Així que t’enviaré a Egipte.” 35 Doncs bé, aquest Moisès, a qui van rebutjar quan van dir: “Qui t’ha nomenat governant i jutge?”,+ va ser qui Déu va enviar+ com a governant i salvador per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a l’arbust. 36 Ell és qui els va fer sortir+ d’Egipte fent coses impressionants i senyals a Egipte,+ al mar Roig+ i al desert durant 40 anys.+

37 »Aquest és el Moisès que va dir als israelites: “Déu aixecarà un profeta com jo per a vosaltres d’entre els vostres germans.”+ 38 Aquest és qui va estar amb la congregació al desert, qui va estar amb l’àngel+ que li va parlar+ a la muntanya del Sinaí i amb els nostres avantpassats. Ell va rebre les paraules sagrades i vives perquè ens les donés a nosaltres.+ 39 Però els nostres avantpassats no el van voler obeir, sinó que el van rebutjar+ i en el seu cor van tornar a Egipte.+ 40 I van dir a Aaron: “Fes-nos déus perquè vagin davant nostre. Perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.”+ 41 Per això, en aquells dies van fer un vedell i van oferir un sacrifici a aquell ídol, i es van posar a celebrar el que havien fet.+ 42 Per tant, Déu es va allunyar d’ells i va deixar que adoressin l’exèrcit del cel,*+ tal com està escrit al llibre dels Profetes: “Casa d’Israel, ¿no és cert que les ofrenes i els sacrificis que vau fer durant els 40 anys que vau estar al desert no eren per a mi? 43 Al contrari, portàveu amb vosaltres la tenda de Moloc+ i l’estrella del déu Refan, les imatges que us vau fer per adorar-les. Per això, us desterraré més enllà de Babilònia.”+

44 »Al desert, els nostres avantpassats tenien la tenda del Testimoni, tal com Déu va ordenar quan va dir a Moisès que la fes segons el model que havia vist.+ 45 I els nostres avantpassats la van heretar i la van portar amb Josuè a la terra de les nacions+ que Déu va expulsar de davant dels nostres avantpassats,+ i va ser allà fins als dies de David. 46 David gaudia del favor de Déu i va demanar tenir el privilegi de construir una casa per al Déu de Jacob.+ 47 Però va ser Salomó qui li va construir una casa.+ 48 Ara bé, l’Altíssim no viu en cases fetes amb les mans,+ tal com diu el profeta: 49 “‘El cel és el meu tron+ i la terra és el meu reposapeus.+ Quina casa em podeu construir?’, diu Jehovà.* ‘On està el meu lloc de descans? 50 No han fet les meves mans totes aquestes coses?’”+

51 »Homes tossuts i incircumcisos* de cor i d’orelles! Sempre us oposeu a l’esperit sant, feu el mateix que van fer els vostres avantpassats.+ 52 A quin dels profetes no van perseguir els vostres avantpassats?+ Ells van matar els que van anunciar que vindria el just,+ i ara vosaltres l’heu traït i l’heu assassinat.+ 53 Vosaltres vau rebre la Llei tal com la van transmetre els àngels,+ però no l’heu complert.»

54 Quan van sentir tot això, els seus cors es van enrabiar, i el miraven i cruixien les dents. 55 Però Esteve, ple d’esperit sant, va mirar al cel i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la seva dreta,+ 56 i va dir: «Mireu! Veig el cel obert i el Fill de l’Home+ dret a la dreta de Déu.»+ 57 Llavors ells van cridar amb totes les seves forces tapant-se les orelles, i es van llançar tots contra ell. 58 Després de treure’l fora de la ciutat, el van començar a apedregar.+ I els testimonis+ van deixar els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.+ 59 I mentre l’apedregaven, Esteve va suplicar: «Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit.» 60 Aleshores es va agenollar i va cridar amb veu molt forta: «Jehovà,* no els tinguis en compte aquest pecat.»+ I després de dir això, es va adormir en la mort.

8 Saule aprovava l’assassinat d’Esteve.+

I des d’aquell dia, va començar una gran persecució contra la congregació de Jerusalem, i tots, excepte els apòstols, van ser dispersats per les regions de Judea i Samària.+ 2 Uns homes devots es van emportar Esteve i el van enterrar, i van fer un gran dol per ell. 3 I Saule va començar a perseguir la congregació amb molta crueltat. Entrava en una casa rere una altra, i arrossegava els homes i les dones a fora i els ficava a la presó.+

4 Ara bé, tots els que havien sigut dispersats anunciaven les bones notícies de la paraula allà on anaven.+ 5 I Felip va baixar a la ciutat* de Samària+ i va començar a predicar a la gent sobre el Crist. 6 Tota la multitud prestava molta atenció al que Felip deia. L’escoltaven i veien els miracles* que feia. 7 Hi havia moltes persones que tenien esperits malvats,* i els esperits cridaven molt fort i sortien d’elles.+ A més, molts paralítics i coixos també es van curar. 8 Per això la ciutat es va omplir d’alegria.

9 A la ciutat hi havia un home anomenat Simó que, abans d’això, havia practicat màgia i havia deixat meravellada la nació de Samària, i deia que era algú molt important. 10 I tots ells, des del més petit fins al més gran, l’escoltaven amb atenció i deien: «Aquest home és el Poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» 11 Per això l’escoltaven amb atenció, perquè durant molt de temps els havia meravellat amb la seva màgia. 12 Però quan Felip els va anunciar les bones notícies del Regne de Déu+ i del nom de Jesucrist, tant homes com dones van creure en el que deia i es van batejar.+ 13 El mateix Simó també es va fer creient, i després de batejar-se, sempre anava amb Felip,+ i es meravellava quan veia els miracles i les grans obres poderoses que es feien.

14 Quan els apòstols a Jerusalem van sentir que la gent de Samària havia acceptat la paraula de Déu,+ els van enviar Pere i Joan. 15 Llavors ells hi van baixar i van orar perquè els samaritans rebessin esperit sant,+ 16 ja que només havien sigut batejats en el nom del Senyor Jesús però cap d’ells encara no havia rebut esperit sant.+ 17 Llavors els van imposar les mans+ i van rebre esperit sant.

18 Quan Simó va veure que quan els apòstols imposaven les mans sobre algú, aquest rebia esperit, els va oferir diners 19 i els va dir: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans també rebi esperit sant.» 20 Però Pere li va respondre: «Que la teva plata mori amb tu, perquè pensaves que podies aconseguir el regal* de Déu amb diners.+ 21 Tu no pots ni participar en això ni tenir-hi res a veure, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu. 22 Per tant, penedeix-te de la teva maldat i suplica a Jehovà* que, si és possible, perdoni les males intencions del teu cor, 23 perquè veig que ets un verí amarg* i un esclau de la injustícia.» 24 Simó els va respondre: «Supliqueu Jehovà* per mi perquè no em passi res de tot el que heu dit.»

25 Després de donar un testimoni complet i de parlar sobre la paraula de Jehovà,* se’n van tornar cap a Jerusalem i van anar anunciant les bones notícies per molts pobles samaritans.+

26 Però l’àngel de Jehovà*+ va dir a Felip: «Prepara’t i ves cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza.» (Aquest camí està al desert.) 27 Així doncs, Felip es va preparar i hi va anar. Llavors va veure un eunuc* etíop, un home amb molta autoritat al servei de Candace, la reina dels etíops, que tenia al seu càrrec tot el seu tresor. Aquest home havia anat a Jerusalem a adorar Déu+ 28 i ara se’n tornava. Estava assegut al seu carruatge i llegia en veu alta el profeta Isaïes. 29 Llavors l’esperit va dir a Felip: «Ves i apropa’t al carruatge.» 30 Felip va córrer al costat del carruatge i va sentir que l’eunuc llegia en veu alta el profeta Isaïes, i li va dir: «Realment entens el que estàs llegint?» 31 I ell va respondre: «Com ho puc entendre si no hi ha ningú que m’ho ensenyi?» Per això, li va demanar a Felip que pugés i s’assegués amb ell. 32 El relat de les Escriptures que estava llegint era aquest: «Com una ovella el van portar a l’escorxador, i com un corder que està callat davant del seu esquilador, ell no obre la boca.+ 33 Durant la seva humiliació, li van negar la justícia.+ Com que la seva vida és eliminada de la terra, qui parlarà dels detalls dels seus orígens?»*+

34 Llavors l’eunuc va dir a Felip: «Si us plau, explica’m de qui parla el profeta. D’ell mateix o d’algú altre?» 35 I Felip, començant per aquest relat de les Escriptures, li va parlar de les bones notícies sobre Jesús. 36 Mentre anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc va dir: «Mira! Aquí hi ha aigua. Què impedeix que em bategi?» 37 * 38 Aleshores va fer parar el carruatge, i tant Felip com l’eunuc van baixar i van entrar a l’aigua. Llavors Felip el va batejar. 39 Quan van sortir de l’aigua, l’esperit de Jehovà* de seguida va fer que Felip marxés a un altre lloc, i l’eunuc ja no el va tornar a veure més. I l’eunuc va seguir el seu camí molt content. 40 En canvi, Felip va acabar a Asdod, i va continuar anunciant les bones notícies per totes les ciutats on passava fins que va arribar a Cesarea.+

9 Però Saule, que seguia amenaçant els deixebles del Senyor i desitjava matar-los,*+ va anar al gran sacerdot 2 i li va demanar cartes per a les sinagogues de Damasc per poder endur-se lligats a Jerusalem tots els que trobés que pertanyessin al Camí,+ tant homes com dones.

3 Però mentre anava de camí i s’apropava a Damasc, de sobte el va envoltar una llum del cel,+ 4 i va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?» 5 Saule li va preguntar: «Senyor, qui ets?» I ell li va respondre: «Soc Jesús,+ aquell a qui estàs perseguint.+ 6 Aixeca’t, entra a la ciutat i se’t dirà què has de fer.» 7 I els homes que viatjaven amb ell es van quedar quiets sense poder parlar, perquè sentien una veu però no veien a ningú.+ 8 Aleshores Saule es va aixecar de terra, i encara que tenia els ulls oberts, no podia veure res, i per això el van portar de la mà fins a Damasc. 9 I durant tres dies no va poder veure res,+ i no va menjar ni beure.

10 A Damasc hi havia un deixeble que es deia Ananies,+ i el Senyor li va dir en una visió: «Ananies!» I ell va respondre: «Aquí em tens, Senyor.» 11 Llavors el Senyor li va dir: «Aixeca’t, ves al carrer que es diu Recte i, a casa de Judes, busca-hi un home de Tars+ que es diu Saule. Està fent oració 12 i en una visió ha vist un home que es diu Ananies que entrava i li posava les mans a sobre perquè recuperés la vista.»+ 13 Però Ananies va contestar: «Senyor, he sentit que molts parlen d’aquest home i de tot el mal que ha fet als teus sants a Jerusalem. 14 I aquí té autoritat de part dels sacerdots principals per arrestar* tots els que invoquen el teu nom.»+ 15 Però el Senyor li va dir: «Ves-hi, perquè aquest home és un instrument* que he escollit+ per portar el meu nom a les nacions,+ així com a reis+ i als fills d’Israel. 16 Li mostraré clarament tot el que haurà de patir pel meu nom.»+

17 Per tant, Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va posar les mans a sobre i li va dir: «Saule, germà, el Senyor Jesús, que se’t va aparèixer al camí quan venies cap aquí, m’ha enviat perquè recuperis la vista i perquè t’omplis d’esperit sant.»+ 18 A l’instant li van caure com unes escames dels ulls i va recuperar la vista. Llavors es va aixecar i va ser batejat. 19 Després va menjar alguna cosa i va recuperar les forces.

Saule es va quedar uns dies a Damasc+ amb els deixebles, 20 i de seguida va començar a predicar a les sinagogues sobre Jesús dient que és el Fill de Déu. 21 Però tots els que l’escoltaven es quedaven sorpresos i deien: «No és aquest l’home que perseguia amb molta crueltat els que invoquen aquest nom a Jerusalem?+ I no va venir aquí per arrestar-los i portar-los* davant dels sacerdots principals?»+ 22 Però Saule cada vegada tenia més i més poder, i deixava desconcertats els jueus que vivien a Damasc, perquè demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist.+

23 Al cap de molts dies, els jueus van tramar matar-lo,+ 24 però Saule es va assabentar del complot que planejaven contra ell. A més, nit i dia, els jueus vigilaven atentament les portes de la ciutat per matar-lo. 25 Per això, una nit, els seus deixebles el van baixar en una cistella per una obertura de la muralla.+

26 Saule va arribar a Jerusalem,+ i allà va intentar unir-se als deixebles, però tots li tenien por perquè no creien que fos un deixeble. 27 Per això, Bernabé+ el va ajudar i el va portar als apòstols, i els va explicar en detall que Saule havia vist el Senyor+ al camí, que aquest li havia parlat i que Saule havia predicat amb valentia en el nom de Jesús a Damasc.+ 28 Així que Saule es va quedar amb ells, i es movia amb llibertat per* Jerusalem i parlava amb valentia en el nom del Senyor. 29 Parlava i debatia amb els jueus de parla grega, però ells van intentar matar-lo diverses vegades.+ 30 Quan els germans ho van saber, el van portar a Cesarea i el van enviar a Tars.+

31 Llavors, a tot Judea, Galilea i Samària,+ la congregació va entrar en un període de pau i es va enfortir. I, com que la congregació caminava en el temor de Jehovà* i en el consol de l’esperit sant,+ continuava creixent.

32 Pere, que anava viatjant per tota la regió, també va baixar a visitar els sants que vivien a Lida.+ 33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que feia vuit anys que estava estirat al llit. 34 I Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et cura.+ Aixeca’t i fes-te el llit.»+ I ell es va aixecar a l’instant. 35 Quan tots els que vivien a Lida i a la plana de Saron el van veure, es van convertir al Senyor.

36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, que traduït és Dorques.* Ella feia moltes bones obres i ajudava els necessitats.* 37 Però en aquells dies es va posar malalta i va morir. Aleshores la van rentar i la van posar en una habitació al pis de dalt. 38 Com que Lida estava a prop de Jafa, quan els deixebles van sentir que Pere estava en aquella ciutat, van enviar dos homes a demanar-li: «Si us plau, afanya’t a venir.» 39 Així doncs, Pere es va aixecar i va anar amb ells. Quan va arribar, el van portar a l’habitació de dalt, i se li van presentar totes les viudes plorant i ensenyant-li tota la roba i els mantells que Dorques els havia fet quan estava viva. 40 Pere els va fer sortir a tots,+ es va agenollar i va orar. Llavors es va girar cap al cos i va dir: «Tabita, aixeca’t!» Ella va obrir els ulls i, quan va veure Pere, es va asseure.+ 41 Pere li va donar la mà, la va aixecar i, després de cridar els sants i les viudes, els va mostrar que Tabita estava viva.+ 42 Això es va saber per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.+ 43 I Pere es va quedar una temporada a Jafa a casa d’un adobador de pells que es deia Simó.+

10 A Cesarea hi havia un home que es deia Corneli i que era un centurió del que es coneixia com el regiment italià.* 2 Era un home devot que temia Déu amb tota la seva casa, feia moltes bones obres pels necessitats* i feia súpliques a Déu constantment. 3 Cap a la novena hora+ del dia* va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava on era ell i li deia: «Corneli!» 4 Ell se’l va quedar mirant molt espantat i li va preguntar: «Senyor, què passa?» I l’àngel li va dir: «Les teves oracions i les bones obres que fas pels necessitats han pujat fins a Déu i les té presents.+ 5 Envia alguns homes a Jafa i fes venir un home que es diu Simó, a qui anomenen Pere. 6 Aquest home s’allotja a casa de Simó, un adobador de pells que té una casa vora el mar.» 7 Tan bon punt l’àngel que havia parlat amb ell va marxar, Corneli va cridar dos servidors i un soldat devot d’entre els seus ajudants, 8 els ho va explicar tot i els va enviar a Jafa.

9 L’endemà, mentre anaven de camí i s’apropaven a la ciutat, Pere va pujar al terrat a orar cap a la sisena hora.* 10 Però li va venir molta gana i volia menjar. Mentre preparaven el dinar, va tenir una visió.+ 11 Va veure el cel obert i una cosa* semblant a un gran llençol de lli que baixava cap a la terra penjat per les quatre puntes. 12 A dins hi havia tot tipus d’animals de quatre potes, de rèptils de la terra i d’ocells del cel. 13 Aleshores una veu li va dir: «Aixeca’t, Pere. Mata i menja.» 14 Però Pere li va dir: «De cap manera, Senyor, perquè mai he menjat res contaminat ni impur.»+ 15 I la veu li va parlar per segona vegada: «Deixa de dir que el que Déu ha purificat està contaminat.» 16 Això va passar per tercera vegada i el llençol* va ser endut cap al cel immediatament.

17 Mentre Pere encara es preguntava desconcertat què significava la visió, els homes enviats per Corneli havien preguntat on era la casa de Simó i ja havien arribat a la porta.+ 18 Llavors van cridar i van preguntar si Simó, a qui anomenaven Pere, s’allotjava allà. 19 Mentre Pere encara pensava en la visió, l’esperit+ li va dir: «Mira! Hi ha tres homes que pregunten per tu. 20 Aixeca’t, baixa i ves amb ells sense dubtar-ho, perquè els he enviat jo.» 21 Per tant, Pere va baixar a trobar aquells homes i va dir: «Soc jo a qui busqueu. Per què heu vingut?» 22 I ells van dir: «Ens envia Corneli,+ un centurió. Ell és un home just que tem Déu i tota la nació jueva parla bé d’ell. Per mitjà d’un àngel sant ha rebut instruccions divines perquè et convidi a casa seva i escolti el que li hagis de dir.» 23 I ell els va fer passar i els va allotjar.

El dia següent es va aixecar i va marxar amb ells, i alguns germans de Jafa el van acompanyar. 24 L’endemà va arribar a Cesarea, i Corneli, que per descomptat els estava esperant, havia fet cridar els seus familiars i amics íntims. 25 Quan Pere va entrar a la casa, Corneli el va sortir a rebre, va caure als seus peus i li va fer homenatge.* 26 Però Pere el va aixecar dient-li: «Aixeca’t! Jo només soc un home, igual que tu.»+ 27 Mentre parlava amb ell, va entrar i va trobar molta gent reunida, 28 i els va dir: «Ja sabeu que va contra la llei que un jueu es relacioni amb algú d’una altra nació o s’apropi a ell,+ però Déu m’ha mostrat que no he de considerar a ningú contaminat o impur.+ 29 Per això, quan em van venir a buscar, vaig venir sense posar cap objecció. Digueu-me, per què m’heu fet venir?»

30 Llavors Corneli va dir: «Fa quatre dies, just a aquesta hora, a la novena hora,* estava orant a casa meva, i de sobte un home amb roba que resplendia es va presentar davant meu 31 i em va dir: “Corneli, la teva oració ha sigut escoltada i Déu té present que ajudes els necessitats. 32 Per això, envia algú a Jafa i fes cridar Simó, a qui anomenen Pere. Aquest home està allotjat a casa de Simó, un adobador de pells que viu vora el mar.”+ 33 Per aquest motiu et vaig enviar a buscar de seguida i tu has tingut la bondat de venir. I ara estem tots aquí davant de Déu per escoltar el que Jehovà* t’ha manat que ens diguis.»

34 Llavors Pere va començar a parlar i va dir: «Ara de veritat entenc que Déu no és parcial,*+ 35 sinó que accepta tot aquell que el tem i que fa el que està bé, sigui quina sigui la seva nació.+ 36 Ell va enviar un missatge als fills d’Israel per anunciar-los les bones notícies de pau+ per mitjà de Jesucrist, que és el Senyor de tots.+ 37 Vosaltres ja sabeu l’assumpte sobre el qual es va parlar per tot Judea i que va començar a Galilea+ després del bateig que Joan va predicar. 38 Parlo de Jesús de Natzaret, a qui Déu va ungir amb esperit sant+ i poder i que va anar per la terra fent el bé i curant tots els que estaven oprimits pel Diable,+ perquè Déu estava amb ell.+ 39 Nosaltres som testimonis de tot el que va fer tant a la terra dels jueus com a Jerusalem, però ells el van matar penjant-lo en un pal.* 40 Déu el va ressuscitar* al tercer dia+ i li va permetre que s’aparegués. 41 Però no es va aparèixer a tothom, només als testimonis que Déu havia nomenat prèviament, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després de la seva resurrecció d’entre els morts.+ 42 I ell ens va ordenar que prediquéssim al poble i que donéssim un testimoni complet+ que ell és qui Déu ha nomenat jutge dels vius i dels morts.+ 43 Referint-se a ell, tots els profetes donen testimoni+ que tots aquells que posin fe en ell rebran el perdó dels pecats per mitjà del seu nom.»+

44 Mentre Pere encara parlava sobre tot això, l’esperit sant va baixar sobre tots els que estaven escoltant el missatge.+ 45 I els creients* circumcisos que havien anat amb Pere estaven molt sorpresos perquè el regal* de l’esperit sant també s’estava vessant sobre gent de les nacions, 46 ja que els sentien parlar en altres llengües i glorificar Déu.+ Aleshores Pere va dir: 47 «Aquestes persones han rebut esperit sant igual que nosaltres. Per tant, qui els pot impedir que es bategin amb aigua?»+ 48 Per això els va manar que es bategessin en el nom de Jesucrist.+ Després, ells li van demanar que es quedés allà uns quants dies.

11 Els apòstols i els germans que hi havia a Judea van sentir que gent de les nacions també havia acceptat la paraula de Déu. 2 Així que quan Pere va pujar a Jerusalem, els que donaven suport a la circumcisió+ el van començar a criticar.* 3 Li deien: «Has entrat a casa d’homes incircumcisos i has menjat amb ells.» 4 Llavors Pere els va explicar detalladament el que havia passat:

5 «Jo estava a la ciutat de Jafa orant i vaig tenir una visió. Vaig veure una cosa* semblant a un gran llençol de lli penjat per les quatre puntes que baixava del cel, i va venir fins a mi.+ 6 Quan vaig mirar amb més atenció, hi vaig veure animals de quatre potes de la terra, bèsties salvatges, rèptils i ocells del cel. 7 També vaig sentir una veu que em deia: “Aixeca’t, Pere. Mata i menja.” 8 Però jo vaig dir: “De cap manera, Senyor, perquè a la meva boca mai hi ha entrat res contaminat ni impur.” 9 La segona vegada, la veu del cel em va respondre: “Deixa de dir que el que Déu ha purificat està contaminat.” 10 Això va passar per tercera vegada, i tot va ser endut cap al cel. 11 En aquell mateix moment, tres homes que havien sigut enviats des de Cesarea a buscar-me van arribar a la casa on estàvem allotjats.+ 12 Aleshores l’esperit em va dir que anés amb ells sense dubtar-ho. I aquests sis germans també van venir amb mi, i vam entrar a casa d’aquell home.

13 »Ell ens va explicar que havia vist un àngel a casa seva que li havia dit: “Envia alguns homes a Jafa i fes venir Simó, a qui anomenen Pere,+ 14 i ell et dirà com us podeu salvar tu i tota la teva casa.” 15 I quan vaig començar a parlar, l’esperit sant va baixar sobre ells igual que va baixar sobre nosaltres al principi.+ 16 En aquell moment vaig recordar les paraules que el Senyor deia sovint: “Joan batejava amb aigua,+ però vosaltres sereu batejats amb esperit sant.”+ 17 Així doncs, si Déu els havia donat el mateix regal* que ens havia donat a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, qui era jo per oposar-me a Déu?»*+

18 Quan van sentir aquestes coses, van deixar de posar objeccions* i van glorificar Déu, dient: «Així que Déu també ha donat a gent de les nacions l’oportunitat de penedir-se per rebre vida!»+

19 Els deixebles que es van dispersar+ per causa de la persecució* que va sorgir a partir de la mort d’Esteve van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, però només predicaven el missatge als jueus.+ 20 Ara bé, alguns homes d’entre ells que eren de Xipre i de Cirene van anar a Antioquia i van començar a predicar a les persones que parlaven grec i a anunciar les bones notícies del Senyor Jesús. 21 A més, la mà de Jehovà* estava amb ells, i un gran nombre de persones es van fer creients i es van convertir al Senyor.+

22 Aquesta notícia va arribar a orelles de la congregació de Jerusalem, i ells van enviar Bernabé+ a Antioquia. 23 Quan Bernabé hi va arribar i va veure la bondat immerescuda de Déu, es va alegrar molt i els va animar a seguir sent lleials al Senyor amb un cor decidit,+ 24 perquè era un home bo que estava ple d’esperit sant i de fe. I una gran multitud va començar a creure en el Senyor.+ 25 Llavors Bernabé va anar a Tars i va buscar Saule+ per tot arreu. 26 I quan el va trobar, el va dur a Antioquia, i durant un any sencer es van reunir amb la congregació i van ensenyar a molta gent. I va ser a Antioquia on, per mitjà de la guia de Déu, als deixebles se’ls va anomenar cristians+ per primera vegada.

27 En aquells dies, uns profetes+ van baixar de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d’ells, que es deia Àgab,+ es va aixecar i, per mitjà de l’esperit, va profetitzar que una gran fam estava a punt d’arribar a tota la terra habitada.+ De fet, aquesta fam va venir durant el temps de Claudi. 29 Per això, els deixebles van decidir que enviarien ajuda*+ als germans que vivien a Judea, cadascú segons el que pogués.+ 30 I així ho van fer. Van enviar l’ajuda als ancians a través de Bernabé i Saule.+

12 Per aquell temps, el rei Herodes va començar a maltractar a alguns de la congregació,+ 2 i va matar+ amb l’espasa Jaume, el germà de Joan.+ 3 Quan va veure que això els va agradar als jueus, també va fer arrestar Pere. (Això va passar durant la Festa dels Pans sense Llevat.)+ 4 Herodes el va detenir i el va tancar a la presó,+ i va fer que quatre grups de quatre soldats el vigilessin per torns, perquè volia fer-lo comparèixer* davant del poble després de la Pasqua. 5 Així que van deixar Pere tancat a la presó. Mentrestant, la congregació orava intensament a Déu per ell.+

6 La nit abans que Herodes el fes comparèixer, Pere dormia entre dos soldats lligat amb dues cadenes, i hi havia guàrdies vigilant davant de la porta de la presó. 7 Tot d’una va aparèixer l’àngel de Jehovà,*+ i una llum va il·luminar la cel·la. L’àngel va tocar Pere al costat, el va despertar i li va dir: «Ràpid, aixeca’t!» Llavors les cadenes li van caure de les mans.+ 8 L’àngel li va dir: «Vesteix-te* i posa’t les sandàlies.» I ell ho va fer. Després li va dir: «Posa’t el mantell i segueix-me.» 9 I Pere va sortir de la cel·la i el va seguir, però no sabia que el que l’àngel feia era real, perquè pensava que estava tenint una visió. 10 Van passar pel primer grup de guàrdies i després pel segon, i quan van arribar a la porta de ferro que dona a la ciutat, se’ls va obrir sola. Després de sortir, van baixar per un carrer i, de sobte, l’àngel el va deixar. 11 En aquell moment, Pere va entendre el que havia passat i va dir: «Ara sé del cert que Jehovà* ha enviat el seu àngel i m’ha rescatat de les mans d’Herodes i de tot el que els jueus volien que em passés.»+

12 Després d’adonar-se d’això, va anar a casa de Maria, la mare de Joan, a qui anomenaven Marc,+ on hi havia molts deixebles reunits fent oració. 13 Llavors va trucar a la porta de l’entrada principal i una serventa jove que es deia Rode va anar a veure qui era. 14 Quan va reconèixer la veu de Pere, es va posar tan contenta que, en comptes d’obrir la porta, se’n va anar corrents cap a dins per dir que Pere estava a la porta. 15 Aleshores li van dir: «T’has tornat boja!» Però ella no deixava d’insistir que era veritat. I van començar a dir: «És el seu àngel!» 16 Mentrestant, Pere continuava trucant. I quan van obrir la porta i el van veure, es van quedar molt sorpresos. 17 Llavors Pere els va fer un senyal amb la mà perquè callessin i els va explicar detalladament com Jehovà* l’havia alliberat de la presó. I els va dir: «Expliqueu tot això a Jaume+ i als altres germans.» Aleshores va marxar i se’n va anar a un altre lloc.

18 Quan es va fer de dia, hi va haver molt rebombori entre els soldats perquè no sabien què se n’havia fet, de Pere. 19 Herodes el va fer buscar per tot arreu i, com que no el va trobar, va interrogar els guàrdies i va manar que els castiguessin.+ Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi va quedar un temps.

20 Herodes estava enfurismat* amb la gent de Tir i Sidó. Per això, la gent d’aquests llocs es va unir per anar a veure’l, i després de convèncer Blast, que estava a càrrec dels assumptes de la casa* del rei, van demanar la pau, perquè el seu país rebia menjar del territori que el rei Herodes governava. 21 Quan va arribar el dia assenyalat, Herodes es va posar la vestimenta reial, es va asseure al tribunal i va començar a fer un discurs. 22 Aleshores la gent que s’havia reunit va començar a cridar: «És la veu d’un déu, no la d’un home!» 23 A l’instant, l’àngel de Jehovà* el va ferir amb una malaltia perquè no havia donat la glòria a Déu, i els cucs se’l van menjar i va morir.

24 I la paraula de Jehovà* va seguir creixent i estenent-se.+

25 Quan Bernabé+ i Saule van acabar les tasques d’auxili a Jerusalem,+ es van endur Joan,+ a qui també anomenaven Marc, i van tornar.

13 A la congregació d’Antioquia hi havia alguns profetes i mestres:+ Bernabé, Simeó, a qui també anomenaven Níger, Lluci de Cirene, Manaèn —que havia sigut educat amb Herodes, el governador de la regió— i Saule. 2 Mentre servien Jehovà* i dejunaven, l’esperit sant els va dir: «Aparteu-me Bernabé i Saule+ per a l’obra per a la qual els he escollit.»+ 3 Llavors, després d’haver dejunat i orat, els van imposar les mans i els van enviar.

4 Per tant, aquests homes, enviats per l’esperit sant, van baixar a Selèucia i des d’allà es van embarcar cap a Xipre. 5 Quan van arribar a Salamina, van començar a predicar la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. I Joan era el seu ajudant.+

6 Després de travessar tota l’illa van arribar a Pafos, on es van trobar un jueu anomenat Barjesús, que era bruixot i un profeta fals. 7 Aquest home estava amb el procònsol* Sergi Pau, un home intel·ligent. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule perquè desitjava escoltar la paraula de Déu. 8 Però Elimes, el bruixot (perquè així és com es tradueix el seu nom), es va posar en contra d’ells i intentava apartar de la fe el procònsol. 9 Aleshores Saule, que també es deia Pau, es va omplir d’esperit sant, el va mirar fixament 10 i li va dir: «Tu que estàs ple de tota mena d’engany i de maldat, fill del Diable+ i enemic de tot el que és just, quan deixaràs de torçar els camins rectes de Jehovà?* 11 La mà de Jehovà* està contra tu. Et quedaràs cec i durant un temps no veuràs la llum del sol.» A l’instant van caure sobre ell una boira espessa i foscor, i va començar a buscar algú al seu voltant que li donés la mà i el guiés. 12 Quan el procònsol va veure el que havia passat, es va fer creient, perquè es va quedar meravellat amb les ensenyances de Jehovà.*

13 Després, Pau i els seus companys es van fer a la mar des de Pafos i van arribar a Perga, a Pamfília. Però Joan+ els va deixar i va tornar a Jerusalem.+ 14 Ara bé, ells van continuar el viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van anar a la sinagoga+ i s’hi van asseure. 15 I després de la lectura pública de la Llei+ i els Profetes, els caps de la sinagoga els van enviar aquest missatge: «Germans, si teniu cap paraula d’ànim per al poble, digueu-la.» 16 Per això, Pau es va aixecar i, fent un senyal amb la mà, va dir:

«Homes d’Israel i tots els altres que temeu Déu, escolteu. 17 El Déu d’aquest poble, Israel, va escollir els nostres avantpassats. Ell va exalçar el poble mentre eren estrangers a la terra d’Egipte i els va fer sortir d’allà amb el seu braç poderós.*+ 18 I durant uns 40 anys els va suportar al desert.+ 19 I després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els va donar la seva terra com a herència.+ 20 Tot això va passar durant uns 450 anys.

»Després els va donar jutges fins al profeta Samuel.+ 21 Però aleshores ells li van exigir un rei,+ i Déu els va donar Saül, el fill de Quix, un home de la tribu de Benjamí,+ que els va governar durant 40 anys. 22 Després el va treure i els va donar David com a rei,+ de qui va donar testimoni i va dir: “He trobat en David, el fill de Jessè,+ un home que complau el meu cor,+ i ell farà tot el que desitjo.” 23 I de la descendència d’aquest home, Déu ha portat a Israel un salvador, Jesús,+ tal com havia promès. 24 Abans que ell arribés, Joan va predicar a tot el poble d’Israel el bateig en senyal de penediment.+ 25 Però quan Joan estava acabant el seu servei,* deia: “Qui penseu que soc? Jo no soc ell. Però sapigueu que n’hi ha un que ve després de mi, i no soc digne de deslligar-li les sandàlies dels peus.”+

26 »Germans, descendents de la família d’Abraham i tots els altres que temeu Déu, aquest missatge de salvació se’ns ha donat a nosaltres.+ 27 És cert que els habitants de Jerusalem i els seus governants no van reconèixer aquest salvador, però al jutjar-lo van complir les paraules dels Profetes+ que es llegeixen en veu alta cada dissabte. 28 I encara que no van trobar cap motiu per matar-lo,+ van exigir a Pilat que l’executés.+ 29 Quan van complir tot el que s’havia escrit sobre ell, el van baixar del pal* i el van posar en una tomba.*+ 30 Però Déu el va ressuscitar* d’entre els morts,+ 31 i durant molts dies es va aparèixer als que havien pujat a Jerusalem amb ell des de Galilea. I ara aquests són els seus testimonis davant del poble.+

32 »Per tant, nosaltres us anunciem les bones notícies de la promesa que es va fer als nostres avantpassats. 33 Déu la va complir fins a l’últim detall per a nosaltres, que som els seus fills, quan va ressuscitar Jesús,+ tal com està escrit en el segon salm: “Tu ets el meu fill, i avui m’he convertit en el teu pare.”+ 34 Déu el va ressuscitar d’entre els morts perquè mai més tornés a la corrupció,* i ho va predir d’aquesta manera: “Us donaré les mostres d’amor lleial que vaig prometre a David, que són fidels.”+ 35 Un altre salm també diu: “No permetràs que el cos del teu servent lleial vegi la corrupció.”*+ 36 Doncs bé, David va servir Déu* durant la seva generació, es va adormir en la mort, va ser enterrat amb els seus avantpassats i el seu cos va veure la corrupció.+ 37 Però el cos d’aquell que Déu va ressuscitar* no va veure la corrupció.+

38 »Per tant, germans, heu de saber que us estem anunciant el perdó dels pecats per mitjà d’ell,+ 39 i que, per mitjà d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents+ de totes les coses sobre les quals la Llei de Moisès+ no us podia declarar innocents. 40 Així doncs, vigileu que no us passi el que es diu en els Profetes: 41 “Mireu-ho, burletes, meravelleu-vos i moriu. Perquè en els vostres dies estic fent una cosa que vosaltres no us creuríeu encara que algú us l’expliqués detalladament.”»+

42 Quan sortien, la gent els va suplicar que tornessin a parlar d’aquestes coses el dissabte següent. 43 I quan es va acabar la reunió* a la sinagoga, molts jueus i prosèlits que adoraven Déu van seguir Pau i Bernabé, que van parlar amb ells i els van animar a mantenir-se en la bondat immerescuda de Déu.+

44 El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula de Jehovà.* 45 Quan els jueus van veure tota aquella multitud, van tenir molta enveja i van començar a contradir Pau i a blasfemar contra el que deia.+ 46 Llavors Pau i Bernabé els van dir sense por: «Calia que se us anunciés la paraula de Déu a vosaltres primer,+ però com que l’heu rebutjat i penseu que no us mereixeu la vida eterna, anirem a les nacions.+ 47 Perquè Jehovà* ens ho ha manat amb aquestes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions perquè portis la salvació fins als confins de la terra.”»+

48 Quan els de les nacions van escoltar això, es van alegrar i van glorificar la paraula de Jehovà,* i tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients. 49 A més, la paraula de Jehovà* s’estenia per tota aquella regió. 50 Però els jueus van avalotar les dones prominents que temien Déu així com els homes importants de la ciutat, i van provocar una persecució+ contra Pau i Bernabé i els van fer fora del seu territori. 51 Per això Pau i Bernabé es van espolsar la pols dels peus contra ells i se’n van anar a Iconi.+ 52 I els deixebles van continuar plens de goig+ i d’esperit sant.

14 A Iconi, van entrar junts a la sinagoga dels jueus, i van parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es van fer creients. 2 Però els jueus que no van creure van avalotar la gent de les nacions i els van posar en contra dels germans.+ 3 Així que van passar bastant de temps parlant amb valentia gràcies a l’autoritat de Jehovà,* que confirmava el missatge de la seva bondat immerescuda al permetre’ls fer senyals i coses impressionants.+ 4 Però la gent de la ciutat es va dividir, perquè uns estaven a favor dels jueus i uns altres a favor dels apòstols. 5 La gent de les nacions va tramar un pla amb els jueus i els seus governants per fer mal a Pau i Bernabé i apedregar-los,+ 6 però ells se’n van assabentar i van fugir cap a Licaònia, a les ciutats de Listra i Derbe i als seus voltants.+ 7 I allà van continuar predicant les bones notícies.

8 A Listra hi havia un home assegut que tenia els peus malament.* Com que havia nascut així, no havia caminat mai. 9 Mentre estava escoltant el que Pau deia, Pau se’l va mirar fixament i, al veure que tenia fe per ser curat,+ 10 li va dir amb veu forta: «Posa’t dret!» I l’home es va posar dret d’un salt i va començar a caminar.+ 11 Quan la multitud va veure el que Pau havia fet, van cridar en l’idioma licaoni: «Els déus han baixat a nosaltres en forma humana!»+ 12 Aleshores a Bernabé li van començar a dir Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era qui parlava la majoria de vegades. 13 I el sacerdot del temple de Zeus, que estava situat a l’entrada de la ciutat, va portar toros i garlandes* a les portes de la ciutat, perquè volia oferir sacrificis amb la multitud.

14 Però quan els apòstols Bernabé i Pau ho van sentir, es van esquinçar els vestits, es van ficar corrents enmig de la gent i van cridar: 15 «Per què feu això? Nosaltres també som humans i tenim les mateixes debilitats que vosaltres.+ Us estem predicant les bones notícies perquè abandoneu aquestes coses inútils i torneu al Déu viu, que va fer el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells.+ 16 En temps passats, va permetre que totes les nacions seguissin el seu propi camí,+ 17 tot i que no va deixar de donar testimoni de si mateix+ fent coses bones. Us va donar pluges del cel i estacions amb collites abundants,+ us va donar menjar perquè quedéssiu satisfets i us va omplir el cor d’alegria.»+ 18 Però a pesar de dir tot això, amb prou feines van aconseguir que la gent no els oferís sacrificis.

19 Però van arribar uns jueus d’Antioquia i d’Iconi que van convèncer les multituds+ perquè es posessin en contra de Pau. I el van apedregar i el van arrossegar fora de la ciutat, pensant-se que era mort.+ 20 Ara bé, quan els deixebles es van reunir al seu voltant, Pau es va aixecar i va entrar a la ciutat. L’endemà va marxar amb Bernabé cap a Derbe.+ 21 I després d’haver predicat les bones notícies en aquella ciutat i haver-hi fet molts deixebles, van tornar a Listra, Iconi i Antioquia. 22 Allà van enfortir els deixebles+ i els van animar a mantenir-se en la fe. I els deien: «Hem de passar per moltes dificultats abans d’entrar al Regne de Déu.»+ 23 A més, a cada congregació hi van nomenar ancians.+ Van orar i van dejunar,+ i els van deixar a les mans de Jehovà,* en qui havien cregut.

24 Llavors van travessar Pisídia i van arribar a Pamfília,+ 25 i després de predicar la paraula a Perga, van baixar a Atàlia. 26 Des d’allà van fer-se a la mar cap a Antioquia, la ciutat on els germans els havien confiat a la bondat immerescuda de Déu perquè fessin l’obra que tot just havien acabat.+

27 Quan hi van arribar, van reunir la congregació i els van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells i que havia obert la porta de la fe a les nacions.+ 28 I es van quedar molt de temps amb els deixebles.

15 Llavors uns homes van baixar de Judea i van començar a ensenyar això als germans: «Si no us circumcideu d’acord amb el costum de Moisès,+ no us podreu salvar.» 2 Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre aquells homes i Pau i Bernabé, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem+ per parlar d’aquest assumpte amb els apòstols i els ancians.

3 Després que la congregació els acompanyés part del camí, van continuar el viatge i van passar per Fenícia i Samària. I quan explicaven en detall com gent de les nacions s’havien fet creients,* alegraven molt els germans. 4 Quan van arribar a Jerusalem, la congregació, els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. 5 Però alguns que havien sigut de la secta dels fariseus i que s’havien fet creients es van aixecar dels seus seients i van dir: «Cal circumcidar-los i manar-los que segueixin la Llei de Moisès.»+

6 Per tant, els apòstols i els ancians es van reunir per analitzar aquest assumpte. 7 Després d’una intensa i llarga discussió, Pere es va aixecar i els va dir: «Germans, ja sabeu que des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè la gent de les nacions escoltés de la meva boca el missatge de les bones notícies i així poguessin creure.+ 8 I Déu, que coneix els cors,+ va mostrar que els havia aprovat* al donar-los esperit sant+ igual que a nosaltres. 9 No va fer cap mena de diferència entre ells i nosaltres,+ sinó que va purificar els seus cors per la seva fe.+ 10 Per tant, per què poseu a prova Déu imposant sobre el coll dels deixebles un jou+ que ni els nostres avantpassats ni nosaltres vam poder portar?+ 11 En canvi, nosaltres tenim fe que ens salvem gràcies a la bondat immerescuda del Senyor Jesús,+ igual que ells.»+

12 Aleshores tots es van quedar callats i van escoltar el que Bernabé i Pau els van explicar sobre tots els senyals i coses impressionants que Déu havia fet per mitjà d’ells entre les nacions. 13 Quan van acabar de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me. 14 Simeó+ ha explicat amb tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les nacions per reunir d’entre elles un poble per al seu nom.+ 15 I això està d’acord amb les paraules dels Profetes, tal com està escrit: 16 “Després d’aquestes coses tornaré i aixecaré de nou la tenda* de David, que ha caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i la restauraré, 17 perquè els que quedin busquin Jehovà* amb totes les seves forces, juntament amb persones de totes les nacions, persones que són anomenades pel meu nom. Així ho diu Jehovà,* que fa aquestes coses+ 18 que se saben des de fa molt de temps.”+ 19 Per tant, la meva opinió* és que no s’han de posar obstacles als de les nacions que tornen a Déu.+ 20 Només cal escriure’ls que s’abstinguin de les coses contaminades pels ídols,+ de la immoralitat sexual,*+ dels animals estrangulats* i de la sang.+ 21 Perquè des de temps antics hi ha hagut persones que han predicat sobre Moisès a totes les ciutats, perquè cada dissabte el llegeixen en veu alta a les sinagogues.»+

22 Aleshores els apòstols i els ancians, juntament amb tota la congregació, van decidir enviar alguns homes escollits d’entre ells a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Hi van enviar Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i Siles,+ homes amb molta responsabilitat entre els germans. 23 Això és el que van escriure i van enviar per mitjà d’ells:

«Dels apòstols i els ancians, els vostres germans, als germans d’Antioquia,+ de Síria i de Cilícia que són de les nacions: Salutacions! 24 Hem sentit a dir que alguns d’entre nosaltres han vingut, sense que nosaltres els ho haguéssim manat, i us han causat problemes amb el que han dit+ i us han intentat confondre. 25 Per això, hem decidit unànimement escollir uns homes per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, 26 que han renunciat a les seves vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist.+ 27 Us enviem Judes i Siles perquè també us expliquin de paraula aquestes mateixes coses.+ 28 Perquè a l’esperit sant+ i a nosaltres ens ha semblat bé no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries: 29 que us abstingueu de les coses sacrificades als ídols,+ de la sang,+ dels animals estrangulats*+ i de la immoralitat sexual.*+ Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!»*

30 Un cop es van acomiadar, aquests homes van baixar a Antioquia. Allà van reunir tot el grup i els van donar la carta. 31 Després de llegir-la, es van alegrar molt per l’ànim que van rebre. 32 I com que Judes i Siles també eren profetes, van animar els germans amb molts discursos i els van enfortir.+ 33 Després de passar-hi un temps, els germans els van desitjar pau i ells se’n van tornar a aquells que els havien enviat. 34 * 35 Però Pau i Bernabé es van quedar a Antioquia ensenyant i predicant amb molts altres les bones notícies de la paraula de Jehovà.*

36 Després d’uns dies, Pau va dir a Bernabé: «Tornem* a visitar els germans a totes les ciutats on vam anunciar la paraula de Jehovà* per veure com estan.»+ 37 Bernabé va insistir a endur-se Joan, a qui anomenaven Marc.+ 38 Però Pau no hi estava d’acord perquè s’havia separat d’ells a Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra.+ 39 Això va fer que esclatés una discussió molt forta entre ells i es van separar. Bernabé+ es va endur Marc i es va embarcar cap a Xipre. 40 Pau va escollir Siles i va marxar després que els germans els confiessin a la bondat immerescuda de Jehovà.*+ 41 I va travessar Síria i Cilícia enfortint les congregacions.

16 Llavors va anar a Derbe i després a Listra.+ Allà hi havia un deixeble que es deia Timoteu,+ que era fill d’una dona jueva creient però de pare grec. 2 Els germans de Listra i d’Iconi donaven bons informes d’ell. 3 Llavors Pau va dir que li agradaria que Timoteu l’acompanyés, i se’l va endur i el va circumcidar, perquè tots els jueus que vivien en aquella regió+ sabien que el seu pare era grec. 4 Viatjaven d’una ciutat a una altra i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres perquè les obeïssin.+ 5 I com a resultat, la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més.

6 També van passar per Frígia i la regió de Galàcia,+ perquè l’esperit sant els havia prohibit predicar el missatge a la província d’Àsia. 7 I quan van baixar a Mísia, van intentar entrar a Bitínia,+ però l’esperit de Jesús no els ho va permetre. 8 Llavors van travessar Mísia i van baixar a Troas. 9 Durant la nit, Pau va tenir una visió i va veure un home de Macedònia dret davant seu que li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.» 10 Just després d’aquesta visió, vam decidir anar a Macedònia, perquè vam arribar a la conclusió que Déu ens havia cridat per anunciar-los les bones notícies.

11 Per tant, ens vam fer a la mar des de Troas i vam anar directament a Samotràcia. L’endemà vam sortir cap a Neàpolis 12 i d’allà vam anar a Filips,+ una colònia romana i la ciutat principal de la regió de Macedònia, i ens hi vam quedar uns quants dies. 13 El dissabte vam sortir per la porta de la ciutat i vam anar a la vora d’un riu, on pensàvem que hi havia un lloc d’oració. Ens hi vam asseure i vam començar a parlar amb les dones que s’hi havien reunit. 14 Una dona que es deia Lídia, una venedora de porpra de Tiatira+ que adorava Déu, estava escoltant. I Jehovà* li va obrir el cor completament perquè estigués atenta al que Pau deia. 15 Després que ella i la seva casa es van batejar,+ ens va insistir: «Si penseu que soc fidel a Jehovà,* veniu i quedeu-vos a casa meva.» I senzillament ens hi va obligar.

16 Un dia, mentre anàvem al lloc d’oració, ens vam trobar amb una serventa jove posseïda per un esperit, un dimoni d’endevinació.+ Ella donava molts beneficis als seus amos predient el futur.* 17 La noia ens seguia, a Pau i a nosaltres, i cridava: «Aquests homes són esclaus del Déu Altíssim+ i us anuncien el camí de la salvació!» 18 I durant molts dies va continuar fent el mateix. Finalment, Pau se’n va cansar, es va girar i va dir a l’esperit: «T’ordeno en el nom de Jesucrist que surtis d’ella.» I en aquell mateix moment, l’esperit va sortir.+

19 Els seus amos, al veure que havien perdut tota esperança de fer negoci,+ van agafar Pau i Siles i els van arrossegar fins a la plaça del mercat, davant de les autoritats.+ 20 Quan els van portar davant dels magistrats civils, van dir: «Aquests homes estan pertorbant molt la nostra ciutat.+ Són jueus 21 i ensenyen costums que no ens estan permesos de seguir ni de practicar, perquè som romans.» 22 I la multitud es va aixecar contra ells, i els magistrats civils els van estripar la roba i van ordenar que els colpegessin amb vares.+ 23 Després de donar-los molts cops, els van tancar a la presó i van manar al carceller que els vigilés molt bé.+ 24 El carceller, davant d’aquesta ordre, els va tancar a la cel·la de més endins i els va posar els peus al cep.

25 Cap a mitjanit, Pau i Siles estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo,+ i els presoners els escoltaven. 26 De sobte hi va haver un terratrèmol tan gran que va sacsejar els fonaments de la presó. A més, totes les portes es van obrir a l’instant i les cadenes de tots es van deslligar.+ 27 Quan el carceller es va despertar i va veure que les portes de la presó estaven obertes, va desembeinar l’espasa i anava a matar-se, perquè pensava que els presoners s’havien escapat.+ 28 Però Pau va cridar ben fort: «No et facis cap mal! Som tots aquí!» 29 El carceller va demanar uns llums, va entrar corrents i es va agenollar tremolant davant de Pau i Siles. 30 Llavors els va portar a fora i els va preguntar: «Senyors, què he de fer per salvar-me?» 31 Ells van contestar: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu tu i la teva casa.»+ 32 Aleshores li van ensenyar la paraula de Jehovà,* a ell i a tots els de casa seva. 33 A aquella mateixa hora de la nit, el carceller se’ls va endur i els va netejar les ferides. I ell i tota la seva casa es van batejar immediatament.+ 34 Després els va fer entrar a casa seva i els va parar taula. I tant ell com tots els de casa seva es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu.

35 Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guàrdies* a dir al carceller: «Allibera aquells homes.» 36 El carceller va comunicar les seves paraules a Pau. Li va dir: «Els magistrats civils han enviat uns homes perquè vosaltres dos sigueu alliberats. Sortiu i marxeu en pau.» 37 Però Pau els va dir: «A nosaltres, que som romans,+ ens han donat cops públicament sense haver-nos condemnat,* i ens han tancat a la presó. I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó.» 38 Els guàrdies van informar els magistrats civils d’aquestes paraules. I quan els magistrats civils van saber que aquests homes eren romans,+ van tenir por. 39 Llavors hi van anar i es van disculpar. I després de treure’ls de la presó, els van demanar que marxessin de la ciutat. 40 Però quan van sortir de la presó, van anar a casa de Lídia, on van veure els germans i els van animar.+ Després van marxar.

17 Aleshores van passar per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica,+ on hi havia una sinagoga dels jueus. 2 Pau hi va entrar com tenia per costum,+ i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures.+ 3 Els explicava i demostrava amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir+ i ressuscitar* d’entre els morts.+ I els deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio.» 4 Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i Siles,+ i també ho van fer un gran grup de grecs que adoraven Déu i moltes dones prominents.

5 Però els jueus, que tenien enveja,+ van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma. 6 Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, i cridaven: «Aquests homes que han causat problemes per tota la terra habitada també han vingut fins aquí,+ 7 i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes van contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, Jesús.»+ 8 Quan la gent i els governants ho van sentir, es van alarmar, 9 i després de fer pagar una fiança a Jasó i als altres, els van deixar anar.

10 Tan aviat com es va fer de nit, els germans van enviar Pau i Siles a Berea. Quan hi van arribar, van entrar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests jueus estaven més disposats a aprendre* que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula amb moltíssim interès, i cada dia examinaven amb cura les Escriptures per veure si aquestes coses eren veritat. 12 Per això, molts d’ells, a més de moltes dones gregues prominents i alguns homes, es van fer creients. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar les multituds i avalotar-les.+ 14 Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa,+ però Siles i Timoteu es van quedar allà. 15 Els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van tornar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu+ que es reunissin amb Pau com més aviat millor.

16 Mentre Pau els esperava a Atenes, es va indignar* perquè va veure que la ciutat estava plena d’ídols. 17 Així que, a la sinagoga, feia raonar els jueus i les altres persones que adoraven Déu. I cada dia feia el mateix a la plaça del mercat amb els que estaven per allà. 18 Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns deien: «De què parla aquest xerraire?», i uns altres: «Sembla un predicador de déus estrangers.» Deien això perquè Pau proclamava les bones notícies de Jesús i de la resurrecció.+ 19 Aleshores el van agafar i el van portar a l’Areòpag, i li van dir: «Ens pots explicar què és aquesta nova ensenyança de la qual ens parles? 20 Perquè ens expliques coses que no hem sentit mai i volem saber què volen dir.» 21 De fet, en el seu temps lliure, tots els d’Atenes i els estrangers que hi havia* allà no feien res més que explicar o escoltar alguna cosa nova. 22 Llavors Pau es va posar dret al mig de l’Areòpag+ i va dir:

«Homes d’Atenes, veig que en tot sembla que teniu més devoció als déus* que altres persones.+ 23 Per exemple, mentre passejava i observava atentament els objectes que adoreu, fins i tot he trobat un altar amb aquesta inscripció: “A un déu desconegut.” Doncs bé, jo us parlo d’aquell a qui vosaltres adoreu sense conèixer. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets amb les mans,+ perquè és el Senyor del cel i de la terra.+ 25 I tampoc cal que l’atenguin mans humanes, com si necessités res,+ perquè és ell qui dona a tothom vida, alè+ i totes les coses. 26 D’un sol home+ va fer totes les nacions humanes perquè visquessin sobre tota la superfície de la terra,+ i va fixar els temps assenyalats i va establir els límits dins dels quals viurien les persones.+ 27 Ho va fer perquè busquessin Déu, encara que fos a les palpentes, i el trobessin,+ perquè en realitat no està lluny de cadascun de nosaltres. 28 Perquè gràcies a ell estem vius, ens movem i existim. Com alguns dels vostres poetes han dit: “Nosaltres també som fills seus.”*

29 »Per tant, com que som fills de Déu,+ no hem de pensar que l’Ésser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els homes han esculpit amb el seu art i la seva imaginació.+ 30 És cert que Déu no ha tingut en compte aquests temps d’ignorància,+ però ara està dient a totes les persones de tot arreu que es penedeixin. 31 Perquè ha fixat un dia en què s’ha proposat jutjar+ tota la terra habitada amb justícia per mitjà d’un home que ell ha nomenat, i n’ha donat una garantia a tothom al ressuscitar-lo d’entre els morts.»+

32 Quan van sentir a parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se’n,+ però d’altres van dir: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’aquest tema.» 33 Després d’això, Pau va marxar. 34 Però alguns es van unir a ell i es van fer creients. Entre ells hi havia Dionisi, que era un jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.

18 Després Pau va marxar d’Atenes i va anar a Corint. 2 Allà va trobar un jueu que es deia Àquila+ i que havia nascut a la regió del Pont. Feia poc que havia vingut d’Itàlia amb la seva dona Priscil·la perquè Claudi havia ordenat a tots els jueus que marxessin de Roma. Pau els va visitar 3 i, com que tenien el mateix ofici, es va quedar a casa seva treballant amb ells.+ El seu ofici era fer tendes. 4 Cada dissabte+ feia un discurs* a la sinagoga+ i convencia jueus i grecs.

5 Quan Siles+ i Timoteu+ van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a predicar la paraula. Donava testimoni als jueus i els demostrava que Jesús és el Crist.+ 6 Però com que ells se li oposaven i no paraven d’insultar-lo, Pau es va espolsar la roba+ i els va dir: «Vosaltres sereu els responsables de la vostra mort.*+ Jo no en tinc cap culpa.+ A partir d’ara aniré a la gent de les nacions.»+ 7 Llavors va sortir d’allà* i va entrar a casa de Tici Just, un home que adorava Déu i que vivia just al costat de la sinagoga. 8 Però Crisp,+ el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tots els de casa seva, i molts corintis que van sentir el missatge també van creure i es van batejar. 9 A més, una nit, el Senyor va dir a Pau en una visió: «No tinguis por, continua parlant i no et quedis callat, 10 perquè estic amb tu+ i ningú t’atacarà per fer-te mal. Tinc molta gent en aquesta ciutat.» 11 Per tant, s’hi va quedar un any i sis mesos ensenyant-los la paraula de Déu.

12 Quan Gal·lió era procònsol* d’Acaia, els jueus es van unir per atacar Pau i el van portar davant del tribunal, 13 i van dir: «Aquest home està convencent la gent perquè adorin Déu d’una manera que va en contra de la llei.» 14 Però quan Pau estava a punt de parlar, Gal·lió va dir als jueus: «Jueus, si es tractés d’alguna injustícia o d’un delicte greu, tindria motius per escoltar-vos amb paciència. 15 Però si es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra llei,+ això és cosa vostra. Jo no vull jutjar aquestes coses.» 16 I Gal·lió els va fer fora del tribunal. 17 Llavors tots van agafar Sòstenes,+ el cap de la sinagoga, i el van apallissar davant del tribunal, però Gal·lió no hi va fer res.

18 Pau s’hi va quedar bastants dies. Llavors es va acomiadar dels germans i es va embarcar cap a Síria acompanyat de Priscil·la i Àquila. A Cèncrees,+ Pau es va tallar el cabell perquè havia fet un vot. 19 Quan van arribar a Efès, els va deixar allà, però ell va entrar a la sinagoga i va fer raonar els jueus.+ 20 I encara que li van demanar que s’hi quedés més temps, ell no va voler. 21 Així que es va acomiadar d’ells i els va dir: «Si Jehovà* vol, tornaré una altra vegada.» Aleshores es va fer a la mar des d’Efès 22 i va baixar a Cesarea. Llavors va pujar* i va saludar la congregació. I després va baixar a Antioquia.+

23 Després de passar-hi algun temps, va marxar i va anar d’un lloc a un altre per la regió de Galàcia i de Frígia+ enfortint tots els deixebles.+

24 Un jueu que es deia Apol·los+ i que havia nascut a Alexandria va arribar a Efès. Era un home eloqüent que coneixia molt bé les Escriptures. 25 L’havien instruït* en el camí de Jehovà,* estava ple d’entusiasme gràcies a l’esperit i parlava i ensenyava amb exactitud sobre Jesús, però només coneixia el bateig de Joan. 26 Apol·los va començar a parlar amb valentia a la sinagoga, i quan Priscil·la i Àquila+ el van escoltar, se’l van endur amb ells i li van explicar el camí de Déu amb més exactitud. 27 A més, com que ell volia anar a Acaia, els germans van escriure als deixebles demanant-los que el rebessin bé. Quan hi va arribar, va ajudar molt els que s’havien fet creients per la bondat immerescuda de Déu, 28 perquè va demostrar clarament, en públic i amb molt d’entusiasme, que els jueus estaven equivocats, mostrant-los amb les Escriptures que Jesús és el Crist.+

19 Mentre Apol·los+ estava a Corint, Pau va passar per les regions de l’interior i va baixar a Efès.+ Allà va trobar alguns deixebles 2 i els va preguntar: «Vau rebre esperit sant quan us vau fer creients?»+ Ells li van contestar: «Mai hem sentit a parlar de l’esperit sant.» 3 Aleshores els va preguntar: «Quin bateig heu rebut?» I ells van respondre: «El bateig de Joan.»+ 4 Llavors Pau va dir: «El bateig de Joan era un bateig en senyal de penediment,+ i ell deia a la gent que creguessin en aquell que vindria després d’ell,+ és a dir, Jesús.» 5 Quan ho van sentir, es van batejar en el nom del Senyor Jesús. 6 I quan Pau els va imposar les mans, l’esperit sant va baixar sobre ells+ i van començar a parlar en altres idiomes i a profetitzar.+ 7 En total eren uns 12 homes.

8 Durant tres mesos Pau va anar a la sinagoga+ i va parlar-hi amb valentia, fent discursos i presentant raonaments convincents sobre el Regne de Déu.+ 9 Però alguns es van entossudir i es van negar a creure, i es van posar a parlar en contra del Camí+ davant de la gent. Per això, Pau es va separar d’ells+ i es va endur els deixebles. I cada dia feia discursos a l’auditori de l’escola de Tirà. 10 Això ho va fer durant dos anys, de manera que tots els que vivien a la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor.

11 I Déu va continuar fent miracles extraordinaris per mitjà de Pau.+ 12 Fins i tot portaven els mocadors i els davantals que havien tocat el cos de Pau als malalts,+ i llavors es curaven de les seves malalties i els esperits malvats sortien d’ells.+ 13 Però uns jueus que anaven d’un lloc a un altre i expulsaven dimonis, també van intentar utilitzar el nom del Senyor Jesús amb els que tenien esperits malvats. Els deien: «Us ordeno solemnement per Jesús, a qui Pau predica,+ que sortiu.» 14 Entre els que feien això hi havia set fills d’un sacerdot principal jueu que es deia Esceva. 15 Però l’esperit malvat els va respondre: «Conec Jesús+ i sé qui és Pau.+ Però vosaltres qui sou?» 16 Llavors l’home que tenia l’esperit malvat es va llançar damunt d’ells i els va anar dominant un darrere l’altre fins que els va vèncer a tots. I van fugir d’aquella casa despullats i ferits. 17 Tots els que vivien a Efès, tant els jueus com els grecs, se’n van assabentar. Així que es van omplir de temor i cada vegada s’exalçava més el nom del Senyor Jesús. 18 I molts dels que s’havien fet creients venien a confessar i explicar obertament les seves pràctiques. 19 De fet, un gran nombre dels que havien practicat màgia van portar els seus llibres i els van cremar davant de tothom.+ Van calcular el valor dels llibres, i en total valien 50.000 monedes de plata. 20 Així, la paraula de Jehovà* seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa.+

21 Després de tot això, Pau va decidir* que, després de passar per Macedònia+ i Acaia, viatjaria a Jerusalem.+ A més, va dir: «Després d’anar a Jerusalem, també he d’anar a Roma.»+ 22 Llavors va enviar a Macedònia dos dels seus ajudants, Timoteu+ i Erast,+ però ell es va quedar un temps a la província d’Àsia.

23 Per aquell temps, es va produir un gran aldarull+ per causa del Camí.+ 24 Hi havia un home que es deia Demetri, un argenter que fabricava reproduccions de plata del temple d’Àrtemis i que feia guanyar molts diners als artesans.+ 25 Demetri va reunir els seus companys i els que feien treballs semblants i els va dir: «Companys, tots sabeu que els nostres guanys depenen d’aquest negoci. 26 Però ara veieu i escolteu que, no només a Efès,+ sinó gairebé a tota la província d’Àsia, aquest Pau ha convençut molta gent i els ha fet canviar d’opinió dient que els déus fabricats per mans humanes no són déus de veritat.+ 27 A més, no només hi ha el perill que el nostre negoci perdi la seva bona reputació, sinó també que el temple de la gran deessa Àrtemis sigui tingut per no res, i que ella, que és adorada a tota la província d’Àsia i a tota la terra habitada, perdi la seva esplendor.» 28 Quan ho van sentir, es van enrabiar i van començar a cridar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!»

29 Aleshores la ciutat es va agitar i tots junts van entrar precipitadament al teatre arrossegant Gaius i Aristarc,+ dos macedonis que eren companys de viatge de Pau. 30 Pau volia entrar-hi i presentar-se davant del poble, però els deixebles no l’hi van permetre. 31 Fins i tot alguns dels organitzadors de festes i jocs que li tenien simpatia li van enviar un missatge i li van suplicar que no s’arrisqués a entrar al teatre. 32 Mentrestant, uns cridaven una cosa i d’altres una altra, perquè l’assemblea estava en confusió i la majoria no sabien per quin motiu s’havien reunit. 33 Llavors van fer sortir Alexandre d’entre la multitud, a qui els jueus empenyien cap endavant. I Alexandre va fer un senyal amb la mà perquè volia donar una explicació al poble. 34 Però quan es van adonar que era jueu, van començar a cridar tots a la vegada durant unes dues hores: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!»

35 Finalment, quan l’administrador de la ciutat va aconseguir calmar la multitud, va dir: «Efesis, és que hi ha algú que no sàpiga que la ciutat d’Efès és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la imatge que va caure del cel? 36 Com que això és innegable, calmeu-vos i no us precipiteu. 37 Perquè els homes que heu portat aquí no són lladres de temples ni han blasfemat contra la nostra deessa. 38 Si Demetri+ i els artesans que estan amb ell volen acusar algú, per això hi ha dies en què se celebren judicis i per això hi ha procònsols.* Que presentin llavors les acusacions que tenen els uns contra els altres. 39 Però si voleu alguna cosa més, s’ha de decidir en una assemblea formal. 40 Perquè correm el perill que ens acusin de sedició pel que ha passat avui, ja que no tenim cap motiu per justificar aquest aldarull.» 41 I després de dir això, va dissoldre l’assemblea.

20 Quan l’aldarull es va calmar, Pau va fer cridar els deixebles i, després d’animar-los i d’acomiadar-se d’ells, va marxar cap a Macedònia. 2 Després de travessar aquelles regions animant els deixebles amb moltes paraules, va arribar a Grècia. 3 Allà s’hi va estar tres mesos, però quan estava a punt d’embarcar-se cap a Síria, els jueus van tramar un complot contra ell,+ i per això va decidir tornar per Macedònia. 4 El van acompanyar Sòpatre, el fill de Pirrus, de Berea; Aristarc+ i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu,+ i de la província d’Àsia, Tíquic+ i Tròfim.+ 5 Ells van anar davant nostre i ens van esperar a Troas. 6 Nosaltres ens vam fer a la mar des de Filips després de la Festa dels Pans sense Llevat.+ Al cap de cinc dies ens vam trobar amb ells a Troas, on vam passar set dies.

7 El primer dia de la setmana, quan estàvem reunits per menjar, Pau va començar a parlar a tots els presents, ja que se n’havia d’anar el dia següent. Va allargar el seu discurs fins a mitjanit, 8 i per això hi havia molts llums a la sala del pis de dalt on estàvem reunits. 9 Un jove que es deia Eutic estava assegut a la finestra i es va quedar ben adormit mentre Pau parlava. I com que la son el va vèncer, va caure del tercer pis, i quan el van aixecar, ja era mort. 10 Pau va baixar, es va estirar damunt seu, el va abraçar+ i va dir: «Tranquils, el noi està viu.»+ 11 Després Pau va pujar, va partir el pa i es va posar a menjar. Llavors va continuar parlant una bona estona fins que es va fer de dia, i se’n va anar. 12 I es van endur el noi amb vida i van sentir un consol immens.

13 Aleshores vam pujar al vaixell i ens vam fer a la mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau tal com ens havia demanat, perquè ell havia decidit anar-hi a peu. 14 Quan Pau es va trobar amb nosaltres a Assos, va pujar al vaixell i vam marxar cap a Mitilene. 15 L’endemà ens vam fer a la mar des d’allà i vam arribar a l’altura de Quios. El dia següent vam parar a Samos, i el següent vam arribar a Milet. 16 Pau havia decidit no fer escala a Efès+ per no estar més temps a la província d’Àsia, perquè tenia pressa per arribar a Jerusalem+ el dia de la Festa de la Pentecosta si li era possible.

17 Però, des de Milet, va enviar un missatge a Efès per fer venir els ancians de la congregació. 18 Quan hi van arribar, Pau els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia.+ 19 He servit el Senyor com un esclau amb tota humilitat+ i amb llàgrimes, i he patit proves a causa dels complots dels jueus. 20 També sabeu que mai he deixat de dir-vos res que fos per al vostre bé ni d’ensenyar-vos en públic+ i casa per casa,+ 21 sinó que he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs perquè es penedeixin,+ tornin a Déu i tinguin fe en el nostre Senyor Jesús.+ 22 I ara, guiat* per l’esperit, viatjo cap a Jerusalem, tot i que no sé què em passarà allà. 23 Només sé que, a cada ciutat, l’esperit sant no deixa d’advertir-me que m’esperen presó i patiments.+ 24 Però la meva vida no té cap valor per a mi mentre acabi la meva carrera+ i compleixi el ministeri que em va donar el Senyor Jesucrist de donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda de Déu.

25 »I ara sé que ningú de vosaltres, que vau rebre de mi el missatge del Regne, em tornarà a veure més. 26 Per això us he cridat, perquè avui sigueu testimonis que estic net de la sang de tots,+ 27 perquè no he deixat mai d’explicar-vos tota la voluntat* de Déu.+ 28 Cuideu-vos a vosaltres mateixos+ i cuideu tot el ramat, ja que l’esperit sant us n’ha nomenat superintendents+ perquè pastureu la congregació de Déu,+ que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill.+ 29 Sé que quan hagi marxat s’introduiran entre vosaltres llops ferotges*+ que no tractaran el ramat amb tendresa, 30 i d’entre vosaltres mateixos sortiran homes que ensenyaran idees distorsionades per arrossegar els deixebles i emportar-se’ls darrere seu.+

31 »Per tant, estigueu alerta, i no oblideu que durant tres anys,+ nit i dia, no he deixat d’aconsellar-vos amb llàgrimes a cadascun de vosaltres. 32 Ara us deixo a les mans de Déu i del missatge de la seva bondat immerescuda. Aquest missatge us pot enfortir i us pot donar l’herència entre tots els que han sigut santificats.+ 33 No he desitjat la plata ni l’or ni la roba de ningú.+ 34 Vosaltres mateixos sabeu que les meves mans han treballat per cobrir les meves necessitats+ i les d’aquells que m’han acompanyat. 35 En tot us he mostrat que heu de treballar de valent+ per ajudar els que són dèbils i que heu de recordar aquestes paraules del Senyor Jesús: “Fa més feliç donar+ que rebre.”»

36 I després de dir aquestes coses, es va agenollar amb tots ells i va orar. 37 Aleshores tots van plorar molt, es van abraçar a Pau* i el van besar tendrament. 38 Estaven molt tristos, sobretot perquè els havia dit que no el tornarien a veure més.+ I llavors el van acompanyar fins al vaixell.

21 Després de separar-nos d’ells amb molta pena, ens vam fer a la mar i vam navegar directament cap a Cos. L’endemà vam anar a Rodes, i des d’allà, a Pàtara. 2 Quan vam trobar un vaixell que feia la travessia cap a Fenícia, vam pujar a bord i ens vam fer a la mar. 3 Al veure l’illa de Xipre, la vam deixar a l’esquerra,* vam continuar navegant cap a Síria i vam desembarcar a Tir, on el vaixell havia de deixar la càrrega. 4 Allà vam buscar els deixebles i, quan els vam trobar, ens vam quedar set dies amb ells. Però guiats per l’esperit, ells no van deixar de dir a Pau que no anés a Jerusalem.+ 5 Passats aquells dies, vam marxar d’allà i vam continuar el viatge. Però tots ells, juntament amb les dones i els nens, ens van acompanyar fins a fora de la ciutat. Llavors ens vam agenollar a la platja, vam fer oració 6 i ens vam acomiadar. Després, nosaltres vam pujar al vaixell i ells van tornar a casa seva.

7 Des de Tir vam navegar fins a Ptolemaida. Allà vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. 8 L’endemà vam marxar i vam anar a Cesarea. Allà vam anar a casa de Felip l’evangelitzador, que era un dels set homes,+ i ens vam quedar amb ell. 9 Felip tenia quatre filles solteres* que profetitzaven.+ 10 Quan portàvem bastants dies allà, va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab.+ 11 Àgab va venir a trobar-nos i va agafar el cinturó de Pau, es va lligar les mans i els peus, i va dir: «Això és el que diu l’esperit sant: “A Jerusalem, els jueus lligaran d’aquesta manera l’home a qui pertany aquest cinturó,+ i l’entregaran en mans de gent de les nacions.”»+ 12 Quan vam sentir això, tant nosaltres com els que estaven allà vam suplicar a Pau que no pugés a Jerusalem. 13 Però ell va contestar: «Per què ploreu i m’intenteu desanimar?* Us asseguro que no només estic preparat perquè em lliguin, sinó també per morir a Jerusalem pel nom del Senyor Jesús.»+ 14 Com que no es deixava convèncer, no vam insistir més* i vam dir: «Que es faci la voluntat de Jehovà.»*

15 Passats aquests dies, ens vam preparar per al viatge i vam marxar cap a Jerusalem. 16 Alguns deixebles de Cesarea també van venir amb nosaltres i ens van portar a casa de Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles, perquè ens havíem d’allotjar allà. 17 Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre amb alegria. 18 L’endemà vam anar amb Pau a trobar-nos amb Jaume,+ i tots els ancians estaven allà. 19 Pau els va saludar i els va explicar en detall el que Déu havia fet entre les nacions per mitjà del seu ministeri.

20 Després d’escoltar-ho, van donar glòria a Déu, però van dir a Pau: «Germà, ja saps que hi ha molts milers de creients entre els jueus i que tots defensen la Llei amb molt de fervor.+ 21 Però han sentit a dir que has ensenyat a tots els jueus que viuen entre les nacions que han de deixar la Llei de* Moisès, dient-los que no circumcidin els seus fills i que no segueixin els costums establerts.+ 22 Així doncs, què hem de fer? Segur que sabran que has vingut. 23 Per tant, fes el que et diem: tenim quatre homes que han fet un vot. 24 Emporta-te’ls, netegeu-vos cerimonialment i paga les seves despeses, i així podran afaitar-se el cap. Llavors tothom sabrà que els rumors sobre tu no són veritat, que actues correctament i que també segueixes la Llei.+ 25 Pel que fa als creients que són de les nacions, els hem enviat la nostra decisió per escrit perquè s’abstinguin de les coses sacrificades als ídols,+ de la sang,+ dels animals estrangulats*+ i de la immoralitat sexual.»*+

26 El dia següent, Pau es va emportar els homes i es va netejar cerimonialment amb ells.+ Després va entrar al temple per comunicar quan s’acabarien els dies de la neteja cerimonial i quan es presentaria l’ofrena per cadascun d’ells.

27 Quan els set dies estaven a punt de complir-se, els jueus d’Àsia, al veure’l al temple, van revoltar la multitud i el van agafar, 28 cridant: «Homes d’Israel, ajudeu-nos! Aquest és l’home que va per tot arreu ensenyant a tothom coses que van en contra del nostre poble, de la nostra Llei i d’aquest lloc. I encara pitjor, fins i tot ha portat grecs al temple i ha profanat aquest lloc sant.»+ 29 Deien això perquè l’havien vist per la ciutat amb Tròfim,+ l’efesi, i es van pensar que Pau l’havia portat al temple. 30 Tota la ciutat estava agitada, i la gent va córrer cap al temple, van agafar Pau, el van arrossegar fora del temple i, immediatament, van tancar les portes. 31 Mentre intentaven matar-lo, es va comunicar al comandant del regiment que hi havia un rebombori molt gran per tot Jerusalem. 32 De seguida, el comandant va agafar un grup de soldats i centurions i va baixar corrent cap a ells. Quan la gent va veure el comandant militar i els soldats, van deixar de donar cops a Pau.

33 Aleshores el comandant militar es va apropar, va arrestar Pau i va ordenar que el lliguessin amb dues cadenes.+ Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet. 34 Però uns van començar a cridar una cosa i uns altres una altra. I com que amb aquell rebombori no podia aclarir res, va ordenar que el portessin a la caserna dels soldats. 35 Quan Pau va arribar a les escales, els soldats el van haver de carregar per la violència de la multitud, 36 perquè la gent anava darrere cridant: «Mateu-lo!»

37 Quan l’anaven a entrar a la caserna, Pau va preguntar al comandant militar: «Em permets que et digui una cosa?» El comandant militar li va contestar: «Parles grec? 38 Llavors, ¿no ets l’egipci que fa un temps va promoure una rebel·lió i es va endur els 4.000 sicaris* al desert?» 39 I Pau va respondre: «Jo soc jueu,+ un ciutadà de Tars,+ una ciutat molt coneguda de Cilícia. Et suplico que em deixis parlar al poble.» 40 Ell li va donar permís, i Pau, dret a les escales, va fer un senyal amb la mà al poble. Aleshores es va fer un gran silenci i Pau es va dirigir a la gent en hebreu,+ i els va dir:

22 «Germans i pares, escolteu la meva defensa.»+ 2 Quan van sentir que els parlava en hebreu, encara es va fer més silenci, i Pau va dir: 3 «Jo soc jueu,+ nascut a Tars de Cilícia,+ però educat en aquesta ciutat als peus de Gamaliel.+ M’han ensenyat a obeir de manera estricta la Llei dels nostres avantpassats,+ i he tingut tanta devoció per Déu com vosaltres en teniu avui.+ 4 Vaig perseguir a mort els seguidors d’aquest Camí, i lligava i ficava a la presó tant homes com dones,+ 5 tal com poden confirmar el gran sacerdot i tota l’assemblea d’ancians. Ells em van entregar cartes per als germans de Damasc, i hi vaig anar per endur-me lligats a Jerusalem tots els que hi trobés perquè fossin castigats.

6 »Però de camí, quan ja estava prop de Damasc, cap al migdia, de sobte em va envoltar una gran llum del cel,+ 7 vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” 8 Jo vaig contestar: “Senyor, qui ets?” I ell em va dir: “Soc Jesús el Natzarè, aquell a qui estàs perseguint.” 9 Els homes que anaven amb mi van veure la llum, però no van escoltar la veu que em parlava. 10 Llavors li vaig preguntar: “Senyor, què he de fer?” I el Senyor em va dir: “Aixeca’t, entra a Damasc i allà t’explicaran tot el que s’ha decidit que facis.”+ 11 Però com que no hi veia per la resplendor d’aquella llum, els que anaven amb mi em van portar agafat de la mà fins a Damasc.

12 »Aleshores un home anomenat Ananies, un home devot segons la Llei i de qui tots els jueus que vivien allà parlaven bé, 13 em va venir a visitar. Es va posar al meu costat i em va dir: “Saule, germà, recupera la vista.” I en aquell mateix moment vaig alçar la mirada i el vaig veure.+ 14 I va afegir: “El Déu dels nostres avantpassats t’ha escollit perquè coneguis la seva voluntat, perquè vegis el just+ i perquè escoltis la seva veu, 15 ja que seràs testimoni davant de tothom de tot el que has vist i escoltat.+ 16 I ara, a què esperes? Aixeca’t i bateja’t, i renta els teus pecats+ invocant el seu nom.”+

17 »Després de tornar a Jerusalem,+ quan estava fent oració al temple, vaig tenir una visió 18 i el vaig veure. Em va dir: “Afanya’t, surt de pressa de Jerusalem, perquè no acceptaran el testimoni que dones de mi.”+ 19 Llavors li vaig contestar: “Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga i empresonava i colpejava tots els que creuen en tu.+ 20 I mentre vessaven la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, estava d’acord amb el que feien i guardava els mantells dels que l’estaven matant.”+ 21 Però ell em va dir: “Ves, perquè t’enviaré a nacions llunyanes.”»+

22 La gent el va escoltar fins aquest moment, però llavors es van posar a cridar: «Elimina aquest home de la terra! No té dret a viure!» 23 I com que cridaven i llançaven els seus mantells i tiraven terra enlaire,+ 24 el comandant militar va ordenar que portessin Pau a la caserna dels soldats i va dir que l’interroguessin amb assots per saber exactament per què cridaven així contra Pau. 25 Però quan ja l’havien estirat per assotar-lo, Pau va dir al centurió que hi havia allà: «Us permet la llei assotar un ciutadà romà que no ha sigut condemnat?»*+ 26 Quan el centurió ho va sentir, va anar a explicar-ho al comandant militar i li va dir: «Què faràs amb aquest home? Perquè és un ciutadà romà.» 27 Aleshores el comandant militar es va apropar a Pau i li va dir: «Digues, ets ciutadà romà?» I ell li va contestar: «Sí.» 28 El comandant militar li va dir: «Jo vaig haver de pagar molts diners per aconseguir la ciutadania romana.» I Pau li va dir: «Doncs jo la tinc de naixement.»+

29 Immediatament, els homes que estaven a punt d’interrogar i torturar Pau es van apartar d’ell, i el comandant militar va agafar por quan va saber que havia encadenat un ciutadà romà.+

30 L’endemà, com que volia saber exactament per què l’acusaven els jueus, va alliberar Pau i va ordenar que es reunissin els sacerdots principals i tot el Sanedrí. Llavors el va fer baixar on estaven reunits i el va posar davant d’ells.+

23 Mirant fixament al Sanedrí, Pau va dir: «Germans, fins al dia d’avui m’he comportat amb una consciència totalment neta+ davant de Déu.» 2 Al sentir-ho, el gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al seu costat que li peguessin a la boca. 3 Llavors Pau li va dir: «Déu et pegarà a tu, paret emblanquinada! ¿T’asseus per jutjar-me segons la Llei i, a la vegada, desobeeixes la Llei manant que em peguin?» 4 Els que estaven al seu costat van dir: «T’atreveixes a insultar el gran sacerdot de Déu?» 5 I Pau va respondre: «Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. Perquè està escrit: “No insultis cap governant del teu poble.”»+

6 Pau, com que sabia que al Sanedrí uns eren saduceus i els altres fariseus, va cridar: «Germans, jo soc fariseu,+ fill de fariseus. I se m’està jutjant perquè tinc esperança en la resurrecció dels morts.» 7 Quan va dir això, els fariseus i els saduceus van començar a discutir i l’assemblea es va dividir. 8 Perquè els saduceus diuen que no hi ha ni resurrecció ni àngels ni esperits, però els fariseus creuen en* totes aquestes coses.+ 9 Per això, va esclatar una gran cridòria, i alguns dels escribes del grup dels fariseus es van aixecar i van protestar enèrgicament: «No trobem res dolent en aquest home. I si li ha parlat un esperit o un àngel?»+ 10 Com que la discussió cada vegada era més forta, el comandant militar va tenir por que destrossessin Pau. Per això va ordenar als soldats que baixessin a treure’l d’allà i el portessin a la caserna.

11 Aquella nit el Senyor es va apropar a Pau i li va dir: «Sigues valent!+ Perquè de la mateixa manera que has donat un testimoni complet de mi a Jerusalem, també donaràs testimoni a Roma.»+

12 Quan es va fer de dia, els jueus van tramar un complot contra Pau i es van comprometre amb una maledicció* a no menjar ni beure res fins que el matessin. 13 Més de 40 homes van jurar que participarien en aquest complot, 14 i van anar a veure els sacerdots principals i els ancians i els van dir: «Ens hem compromès solemnement amb una maledicció* a no menjar res fins que hàgim matat Pau. 15 Per això, vosaltres i el Sanedrí demaneu al comandant militar que faci baixar Pau davant vostre, com si volguéssiu examinar amb més detall el seu cas. Nosaltres estarem preparats per matar-lo abans que arribi.»

16 Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada que planejaven i va entrar a la caserna dels soldats i ho va explicar a Pau. 17 Llavors Pau va cridar un dels centurions i li va dir: «Porta aquest jove al comandant militar perquè li ha de dir una cosa.» 18 Així que el centurió el va acompanyar fins al comandant militar i li va dir: «Pau, l’home que tenim presoner, m’ha cridat i m’ha demanat que et porti aquest jove, que t’ha de dir una cosa.» 19 El comandant militar el va agafar de la mà, se’l va emportar a part i li va preguntar: «Què m’has de dir?» 20 El jove li va dir: «Els jueus s’han posat d’acord per demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, com si haguessin d’examinar amb més detall el seu cas.+ 21 Però no et deixis convèncer, perquè més de 40 homes dels seus li tenen preparada una emboscada. S’han compromès amb una maledicció* a no menjar ni beure fins que l’hagin matat.+ I ja estan a punt, esperant la teva autorització.» 22 Llavors el comandant militar va ordenar al jove: «No diguis a ningú que m’has explicat això.» I el va fer marxar.

23 Aleshores va fer venir dos centurions i els va dir: «A la tercera hora de la nit* tingueu preparats 200 soldats, 70 genets i 200 llancers per anar a Cesarea. 24 A més, prepareu cavalls per fer-hi muntar Pau i porteu-lo sa i estalvi al governador Fèlix.» 25 També va escriure una carta que deia:

26 «De Claudi Lísies a l’excel·lentíssim governador Fèlix: Salutacions! 27 Els jueus van agafar aquest home i estaven a punt de matar-lo. Però quan em vaig assabentar que era un ciutadà romà,+ vaig anar corrents amb els meus soldats a rescatar-lo.+ 28 I com que volia saber per què l’acusaven, el vaig fer baixar al seu Sanedrí.+ 29 Vaig veure que l’acusaven de coses relacionades amb la seva Llei,+ però no l’acusaven de res que mereixés la mort o la presó. 30 Ara bé, com que m’han informat que s’ha tramat un complot contra ell,+ te l’he enviat de seguida i he ordenat als que l’acusen que presentin davant teu les seves acusacions.»

31 Aleshores els soldats, tal com els havien ordenat, van agafar Pau+ i el van portar de nit a Antípatris. 32 L’endemà van deixar que els genets seguissin el viatge amb ell, i ells van tornar a la caserna. 33 Els genets van entrar a Cesarea, van donar la carta al governador i li van entregar Pau. 34 Després de llegir la carta, va preguntar de quina província era Pau i va saber que era de Cilícia.+ 35 I li va dir: «Escoltaré el teu cas atentament quan arribin els que t’acusen.»+ I va ordenar que el tinguessin sota custòdia al palau* d’Herodes.

24 Cinc dies més tard, el gran sacerdot Ananies+ va baixar amb alguns ancians i un advocat que es deia Tèrtul, i van presentar el seu cas contra Pau davant del governador.+ 2 Quan el van convocar, Tèrtul va presentar la seva acusació:

«Gaudim de molta pau gràcies a tu, i per la teva previsió s’estan fent reformes en aquesta nació. 3 En tot moment i per tot arreu ho reconeixem, excel·lentíssim Fèlix, amb profund agraïment. 4 Però a fi de no entretenir-te massa, et suplico que ens escoltis breument amb l’amabilitat que et caracteritza. 5 Hem constatat que aquest home és una plaga.*+ Va promovent revoltes+ entre els jueus per tota la terra habitada i és un líder de la secta dels natzarens.+ 6 També va intentar profanar el temple, i per això el vam arrestar.+ 7 * 8 Quan tu mateix l’interroguis, podràs comprovar que les nostres acusacions són certes.»

9 Els jueus també van donar suport a aquestes acusacions, afirmant que tot era veritat. 10 Llavors el governador li va fer un senyal amb el cap perquè parlés, i Pau va dir:

«Sé que fa molts anys que ets jutge d’aquesta nació, i per aquesta raó estic content d’exposar la meva defensa davant teu.+ 11 Com pots comprovar per tu mateix, no fa més de 12 dies que vaig pujar a Jerusalem a adorar,+ 12 i ells no m’han vist discutint amb ningú al temple, ni promovent revoltes a les sinagogues o a la ciutat. 13 I tampoc et poden demostrar que les acusacions que acaben de fer contra mi són certes. 14 Però sí que reconec que rendeixo servei sagrat al Déu dels meus avantpassats+ seguint el camí que ells anomenen secta, ja que crec en tot el que hi ha escrit a la Llei i en tot el que hi ha escrit als Profetes.+ 15 I tinc esperança en Déu, una esperança que també tenen aquests homes, que hi haurà una resurrecció+ tant de justos com d’injustos.+ 16 Per això, sempre m’esforço per mantenir la consciència neta* davant de Déu i dels homes.+ 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar donacions*+ a la meva nació i a fer ofrenes. 18 Va ser mentre m’ocupava d’aquests assumptes que em van trobar al temple.+ Jo estava cerimonialment net, i no anava amb cap multitud ni estava causant problemes. Però allà hi havia alguns jueus de la província d’Àsia 19 que s’haurien d’haver presentat davant teu per acusar-me, si és que tenen res contra mi.+ 20 O si no, que els homes que estan aquí diguin ells mateixos de què em van trobar culpable quan vaig comparèixer davant del Sanedrí. 21 Només em poden acusar d’una cosa, que mentre estava enmig d’ells vaig cridar: “Avui se m’està jutjant davant vostre a causa de la resurrecció dels morts!”»+

22 Però Fèlix, que coneixia bastant bé tot el que es referia al Camí,+ va ajornar el cas i va dir: «Quan baixi el comandant Lísies, decidiré el vostre cas.» 23 Aleshores va ordenar al centurió que mantinguessin Pau arrestat però que li donessin certa llibertat i deixessin que la seva gent l’atengués.

24 Uns dies després, Fèlix va arribar amb la seva dona Drusil·la, que era jueva, i va fer anar a buscar Pau i el va escoltar parlar sobre la creença en Crist Jesús.+ 25 Però quan Pau va parlar de la justícia, de l’autocontrol i del judici que ha de venir,+ Fèlix es va espantar i li va dir: «De moment, ves-te’n. Quan tingui ocasió, ja et faré cridar.» 26 A més, esperava que Pau li donés diners, i per això el feia anar a buscar sovint i conversava amb ell. 27 Dos anys després, Porci Festus va succeir Fèlix. Però com que Fèlix volia guanyar-se el favor dels jueus,+ va deixar Pau a la presó.

25 Tres dies després d’arribar a la província i prendre possessió del seu càrrec, Festus+ va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Aleshores els sacerdots principals i els jueus més importants van presentar a Festus les acusacions que tenien contra Pau.+ I li van començar a suplicar 3 que els concedís el favor d’enviar Pau a Jerusalem. Ara bé, estaven planejant una emboscada per matar-lo pel camí.+ 4 Però Festus els va respondre que Pau s’havia de quedar a Cesarea i que ell mateix estava a punt de tornar-hi. 5 I els va dir: «Que baixin amb mi els que tenen autoritat entre vosaltres i l’acusin, si és que aquest home ha fet res malament.»+

6 Festus es va quedar allà uns vuit o deu dies i després va baixar a Cesarea. L’endemà es va asseure al tribunal i va ordenar que portessin Pau. 7 Quan Pau va entrar, els jueus que havien baixat de Jerusalem el van envoltar i van començar a presentar acusacions molt greus contra ell que no podien demostrar.+

8 Però Pau es va defensar dient: «No he comès cap pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar.»+ 9 I Festus, que volia guanyar-se el favor dels jueus,+ li va respondre: «Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà davant meu per aquestes acusacions?» 10 Però Pau li va contestar: «Estic davant del tribunal del Cèsar i és aquí on he de ser jutjat. No he fet cap mal als jueus, i tu mateix te n’estàs adonant prou bé. 11 Si de veritat soc un delinqüent i he fet res que mereixi la mort,+ no demano que se m’eximeixi de morir. Però si les acusacions que aquests homes han fet contra mi no tenen base, ningú té dret a entregar-me a ells per fer-los un favor. Apel·lo al Cèsar!»+ 12 Llavors Festus, després de parlar amb el seu grup de consellers, va respondre: «Has apel·lat al Cèsar i al Cèsar aniràs.»

13 Uns dies més tard, el rei Agripa va arribar a Cesarea amb Berenice per fer una visita de cortesia a Festus. 14 Com que s’hi van quedar alguns dies, Festus va exposar el cas de Pau al rei:

«Hi ha un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan jo estava a Jerusalem, els sacerdots principals i els ancians dels jueus van presentar les acusacions que tenien contra ell+ i em van demanar que el condemnés. 16 Però els vaig respondre que, segons la llei romana, no es pot entregar un home per fer un favor a ningú si abans no se li ha donat l’oportunitat de trobar-se amb els seus acusadors cara a cara per defensar-se de l’acusació.+ 17 Per això, quan van arribar aquí, no vaig perdre temps i el dia següent vaig seure al tribunal i vaig ordenar que portessin aquest home davant meu. 18 Els acusadors van comparèixer però no el van acusar de cap dels delictes que jo m’esperava.+ 19 Només tenien alguns desacords amb ell sobre l’adoració del seu déu*+ i sobre un tal Jesús, que va morir però que Pau afirma que està viu.+ 20 Com que no sabia com resoldre aquesta disputa, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem perquè jutgessin allà el seu cas.+ 21 Però com que Pau va demanar quedar-se a la presó en espera de la decisió de l’August,*+ vaig ordenar que el mantinguessin empresonat fins que el pogués enviar al Cèsar.»

22 Llavors Agripa va dir a Festus: «M’agradaria escoltar aquest home.»+ I Festus li va respondre: «Demà l’escoltaràs.» 23 L’endemà Agripa i Berenice van arribar amb molta pompa i van entrar a la sala d’audiències acompanyats de comandants militars i dels homes importants de la ciutat. Aleshores, quan Festus ho va ordenar, van portar Pau. 24 Festus va dir: «Rei Agripa i tots els aquí presents amb nosaltres, mireu aquest home. Tant a Jerusalem com aquí, tots els jueus m’han vingut a demanar cridant que aquest home no ha de viure més.+ 25 Però jo he arribat a la conclusió que no ha fet res que mereixi la mort.+ Per això, quan va apel·lar a l’August, vaig decidir enviar-l’hi. 26 Però sobre ell no tinc res de concret per escriure al meu Senyor. Per tant, l’he fet venir davant de tots vosaltres, especialment davant teu, rei Agripa, perquè després d’interrogar-lo sàpiga què he d’escriure. 27 Perquè no em sembla lògic enviar un presoner sense indicar els càrrecs que hi ha contra ell.»

26 I Agripa+ va dir a Pau: «Se’t permet parlar a favor teu.» Aleshores Pau va estendre la mà i va començar la seva defensa:

2 «Rei Agripa, estic content que avui em pugui defensar davant teu de tot el que m’acusen els jueus,+ 3 especialment perquè coneixes molt bé tots els costums i controvèrsies dels jueus. Per això et suplico que m’escoltis amb paciència.

4 »De fet, tots els jueus coneixen bé la vida que he portat des de jove entre la meva gent* i a Jerusalem.+ 5 Ells em coneixen des de fa molt de temps i, si volguessin testificar, us podrien explicar que, com a fariseu,+ he viscut d’acord amb la secta més estricta de la nostra religió.+ 6 Però ara se m’està jutjant per l’esperança que tinc en la promesa que Déu va fer als nostres avantpassats.+ 7 Les nostres 12 tribus esperen veure el compliment d’aquesta mateixa promesa donant servei sagrat a Déu amb fervor nit i dia. I és per aquesta esperança, oh rei, que els jueus m’acusen.+

8 »Per què penseu* que és impossible que Déu ressusciti* els morts? 9 Jo mateix estava convençut que m’havia d’oposar per tots els mitjans al nom de Jesús el Natzarè. 10 I això és exactament el que vaig fer a Jerusalem. Amb l’autorització dels sacerdots principals,+ vaig tancar molts dels sants a la presó.+ I quan havien de ser executats, jo hi votava a favor. 11 A totes les sinagogues, sovint els castigava per intentar obligar-los a renegar de la seva fe. I com que tenia una ràbia tan gran contra ells, fins i tot els vaig perseguir a ciutats llunyanes.

12 »Per això vaig viatjar cap a Damasc, perquè els sacerdots principals m’havien donat l’autoritat i l’encàrrec de fer-hi el mateix. 13 Però cap al migdia, oh rei, mentre anava de camí, vaig veure una llum més brillant que el sol que va resplendir des del cel i que em va envoltar a mi i als que viatjaven amb mi.+ 14 Tots vam caure a terra i jo vaig escoltar una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em persegueixes? Donar coces contra l’agullada* et fa mal a tu mateix.” 15 Jo vaig preguntar: “Senyor, qui ets?” I el Senyor em va contestar: “Soc Jesús, aquell a qui estàs perseguint. 16 Però aixeca’t, posa’t dret. M’he aparegut a tu per escollir-te com a servent i com a testimoni de les coses que has vist i de les coses que et faré veure sobre mi.+ 17 I et salvaré d’aquest poble i de les nacions, a qui t’envio+ 18 perquè els obris els ulls+ i perquè els facis passar de la foscor+ a la llum+ i de l’autoritat de Satanàs+ a Déu. Així, per la seva fe en mi, podran rebre el perdó dels seus pecats+ i una herència entre els que són santificats.”

19 »Per tant, rei Agripa, no vaig desobeir la visió celestial, 20 i primer vaig anar als habitants de Damasc,+ després als de Jerusalem+ i a tota la regió de Judea i també a les nacions. Els vaig portar el missatge que es penedissin, tornessin a Déu i demostressin amb fets el seu penediment.+ 21 Per això els jueus em van agafar al temple i em van intentar matar.+ 22 Però, amb l’ajuda de Déu, fins al dia d’avui segueixo donant testimoni davant de tothom, tant petits com grans, i només anuncio el que els Profetes i Moisès van dir que passaria,+ 23 que el Crist havia de patir+ i que ell, que seria el primer a ressuscitar d’entre els morts,+ anunciaria la llum a aquest poble i a les nacions.»+

24 Ara bé, mentre Pau deia això en defensa seva, Festus va cridar: «Pau, t’has tornat boig! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!» 25 Però Pau va dir: «No m’he tornat boig, excel·lentíssim Festus. El que dic és veritat i assenyat. 26 De fet, el rei, a qui parlo amb tanta franquesa, coneix molt bé aquestes coses. I estic convençut que cap d’aquestes coses li és desconeguda, perquè res de tot això s’ha fet en secret.+ 27 Rei Agripa, creus en els Profetes? Sé que hi creus.» 28 Però Agripa li va contestar: «En poc temps em convenceries perquè em fes cristià.» 29 I Pau li va dir: «Demano a Déu que, tard o d’hora, no només tu, sinó tots els que m’escolten avui, arribin a ser com jo, però sense haver de portar aquestes cadenes.»

30 Llavors el rei es va aixecar, i també es van aixecar el governador, Berenice i els que estaven asseguts amb ells. 31 I mentre marxaven, es deien els uns als altres: «Aquest home no ha fet res que mereixi la mort ni la presó.»+ 32 Aleshores Agripa va dir a Festus: «Hauria pogut ser alliberat si no hagués apel·lat al Cèsar.»+

27 Com que es va decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia,+ van entregar Pau i uns altres presoners a un centurió del regiment d’August que es deia Juli. 2 Vam pujar a bord d’un vaixell d’Adramítium que estava a punt de navegar cap a alguns ports de la costa de la província d’Àsia i ens vam fer a la mar. Aristarc,+ un macedoni de Tessalònica, venia amb nosaltres. 3 L’endemà vam arribar a Sidó, i Juli, que va tractar Pau amb bondat,* va deixar que anés a veure els seus amics i que el cuidessin.

4 Des d’allà ens vam fer a la mar i vam navegar a recer de Xipre, perquè teníem els vents en contra. 5 Després vam navegar per alta mar per davant de Cilícia i Pamfília, i vam atracar a Mira, que està a Lícia. 6 Allà, el centurió va trobar un vaixell d’Alexandria que anava cap a Itàlia, i ens hi va fer embarcar. 7 Durant molts dies vam navegar lentament i ens va costar arribar a Cnidos. I com que el vent no ens deixava avançar, vam navegar a recer de Creta després de passar per davant de Salmone. 8 Vam navegar a prop de la costa amb dificultat i vam arribar a un lloc anomenat Bells Ports, que estava a prop de la ciutat de Lasea.

9 Havia passat bastant de temps, i navegar ja s’havia fet molt perillós, perquè fins i tot havia passat el dejuni del Dia de l’Expiació.+ Per això, Pau els va recomanar: 10 «Companys, veig que en aquest viatge patirem danys i grans pèrdues, perquè no només estan en perill la càrrega i el vaixell, sinó també les nostres vides.» 11 Però el centurió va fer més cas del timoner i de l’amo del vaixell que de Pau. 12 I com que el port no era un bon lloc per passar-hi l’hivern, la majoria va dir que era millor continuar navegant per veure si podien aconseguir arribar a Fènix, un port de Creta que mira al nord-est i al sud-est, i passar allà l’hivern.

13 Quan va començar a bufar un vent suau del sud, van pensar que ho havien aconseguit, i per això van llevar àncores i van començar a navegar seguint la costa de Creta. 14 Però al cap de poc, es va girar un vent molt fort anomenat euraquiló* 15 que va arrossegar el vaixell amb violència. I com que no podíem navegar contra el vent, ens vam deixar anar a la deriva. 16 Llavors vam passar a recer d’una petita illa anomenada Cauda, però amb prou feines vam poder salvar el bot que hi havia a la popa del vaixell. 17 Un cop van haver pujat el bot a bord, van reforçar el vaixell amarrant-lo per sota. I per por d’encallar a la Sirte,* van arriar les veles* i van anar a la deriva. 18 Però com que la tempesta ens sacsejava de manera molt violenta, el dia següent van començar a alleugerir el vaixell. 19 I el tercer dia van llançar al mar les cordes* del vaixell amb les seves pròpies mans.

20 Quan feia molts dies que no es veien el sol ni les estrelles, i com que teníem a sobre una tempesta molt violenta, vam començar a perdre l’esperança de salvar-nos. 21 Feia molt de temps que no menjaven res, i Pau es va posar dret enmig d’ells i els va dir: «Companys, hauríeu d’haver fet cas del meu consell i no ens hauríem d’haver fet a la mar a Creta, ja que ens hauríem estalviat aquest perill i aquestes pèrdues.+ 22 Però ara us demano que sigueu valents, perquè cap de vosaltres morirà, només es perdrà el vaixell. 23 Aquesta nit s’ha aparegut al meu costat un àngel+ del Déu a qui pertanyo i dono servei sagrat, 24 i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar.+ A més, Déu t’ha concedit la vida de tots els que naveguen amb tu.” 25 Per tant, sigueu valents, companys, perquè confio en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit. 26 Però acabarem naufragant a prop d’una illa.»+

27 Portàvem 14 nits anant a la deriva pel mar Adriàtic,* i cap a mitjanit els mariners van començar a sospitar que s’apropaven a terra. 28 Van calar la sonda i van veure que hi havia una profunditat de 20 braces.* Una mica més enllà, van tornar a calar la sonda i van veure que hi havia 15 braces.* 29 I com que tenien por que encalléssim a les roques, van tirar quatre àncores des de popa desitjant que es fes de dia. 30 Però els mariners van intentar fugir del vaixell i van començar a baixar el bot al mar amb l’excusa de fer baixar les àncores de proa. 31 Llavors Pau va dir al centurió i als soldats: «Si aquests homes no es queden al vaixell, no us podreu salvar.»+ 32 Aleshores els soldats van tallar les cordes del bot i el van deixar caure.

33 Quan estava a punt de fer-se de dia, Pau va animar tothom a menjar alguna cosa. Els va dir: «Avui fa 14 dies que espereu angoixats i no heu menjat res. 34 Per això, us recomano pel vostre bé que mengeu una mica. Perquè ningú de vosaltres perdrà ni un sol cabell.» 35 Després de dir això, Pau va agafar pa, va donar gràcies a Déu davant de tots, el va partir i va començar a menjar. 36 I tots es van animar i van començar a menjar. 37 En total, al vaixell érem 276 persones.* 38 Quan van haver menjat fins a quedar satisfets, van alleugerir el vaixell llançant el blat al mar.+

39 Quan es va fer de dia, no van poder reconèixer aquella terra,+ però van veure una badia amb una platja, i es van proposar fer-hi arribar el vaixell com poguessin. 40 Per tant, van tallar les àncores i les van deixar caure al mar. Al mateix temps, van afluixar els lligams dels timons i, després d’hissar la vela del trinquet al vent, van anar cap a la platja. 41 Però quan van xocar amb un banc de sorra batut pel mar pels dos costats, el vaixell s’hi va encallar. La proa es va clavar a la sorra i es va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent a trossos per la violència de les onades.+ 42 Llavors els soldats van decidir matar els presoners perquè no s’escapessin nedant. 43 Però el centurió volia salvar Pau i per això va impedir que ho fessin. I va ordenar que els que sabien nedar es tiressin a l’aigua els primers i anessin fins a terra, 44 i que després ho fessin els altres sobre taulons i sobre algunes peces del vaixell. Així, tots van arribar a terra sans i estalvis.+

28 Un cop fora de perill, vam saber que el nom de l’illa era Malta.+ 2 La gent de l’illa* va ser extraordinàriament bondadosa amb nosaltres.* Com que plovia i feia fred, van encendre un foc i ens van rebre a tots molt amablement. 3 Però quan Pau va recollir un feix de branques i el va tirar al foc, un escurçó que fugia de la calor se li va agafar a la mà. 4 Quan la gent de l’illa va veure aquell animal verinós penjant de la seva mà, van dir-se els uns als altres: «Segur que aquest home és un assassí, perquè encara que s’ha salvat del mar, la Justícia* no ha permès que segueixi vivint.» 5 Però Pau es va espolsar la mà i va llançar l’escurçó al foc, i no va patir cap mal. 6 Ells esperaven que Pau es comencés a inflar o que de sobte caigués mort. Però després d’esperar una bona estona i veure que no li passava res dolent, van canviar d’opinió i van començar a dir que era un déu.

7 Prop d’aquella zona hi havia les terres d’un tal Publi, que era l’home més important de l’illa. Ens va donar la benvinguda i ens va atendre hospitalàriament durant tres dies. 8 El pare de Publi estava malalt al llit amb febre i disenteria, i Pau el va anar a veure, va fer oració, li va posar les mans a sobre i el va curar.+ 9 Després d’això, els altres malalts que hi havia a l’illa van anar a veure Pau i també es van curar.+ 10 A més, ens van mostrar el seu respecte fent-nos molts regals i, quan ens vam embarcar, ens van donar tot el que necessitàvem.

11 Després d’estar tres mesos a l’illa, ens vam fer a la mar en un vaixell que tenia un mascaró de proa dels Fills de Zeus. Aquest vaixell era d’Alexandria i havia passat l’hivern a l’illa. 12 Vam fer una escala de tres dies a Siracusa, 13 i des d’allà vam seguir el viatge i vam arribar a Règium. Un dia després es va girar un vent del sud, i el segon dia vam arribar a Putèols. 14 Allà vam trobar germans i ens van suplicar que ens quedéssim amb ells set dies, i després vam marxar cap a Roma. 15 Els germans de Roma van tenir notícies nostres i van anar fins a la Plaça del Mercat d’Api i les Tres Tavernes per trobar-se amb nosaltres. Quan Pau els va veure, va donar gràcies a Déu i es va animar molt.+ 16 I quan finalment vam arribar a Roma, a Pau se li va permetre viure sol amb un soldat que el vigilava.

17 Però tres dies més tard va fer cridar els homes més importants dels jueus i, quan es van reunir, els va dir: «Germans, tot i que no he fet res contra el poble ni contra els costums dels nostres avantpassats,+ em van arrestar a Jerusalem i em van entregar en mans dels romans.+ 18 I després d’interrogar-me,+ em van voler alliberar perquè no hi havia cap motiu per condemnar-me a mort.+ 19 Però quan els jueus s’hi van oposar, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar,+ però no perquè tingués res de què acusar la meva nació. 20 Per aquest motiu he demanat veure-us i parlar amb vosaltres, perquè porto aquesta cadena per l’esperança d’Israel.»+ 21 Ells li van dir: «No hem rebut cap carta de Judea que parli de tu, i els germans que han vingut d’allà tampoc ens han explicat res de tu ni ens han parlat malament de tu. 22 Però volem escoltar directament de tu el que penses, perquè sabem que a tot arreu es parla malament+ d’aquesta secta.»+

23 Llavors van fixar un dia per tornar-se a trobar, i moltes més persones van anar on estava allotjat. Des del matí fins al vespre, Pau els va explicar tot allò donant-los un testimoni complet del Regne de Déu i, utilitzant la Llei de Moisès+ i els Profetes,+ els intentava convèncer perquè creguessin en Jesús.+ 24 Alguns van creure el que deia, però d’altres no. 25 I com que no es posaven d’acord entre ells, van començar a marxar. I Pau només els va dir això:

«Amb raó l’esperit sant va parlar als vostres avantpassats a través del profeta Isaïes 26 i va dir: “Ves a dir a aquest poble: ‘Per més que escolteu no entendreu, i per més que mireu no hi veureu.+ 27 Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible. S’han tapat les orelles* i han tancat els ulls perquè mai hi vegin amb els ulls ni hi sentin amb les orelles ni comprenguin amb el seu cor ni tornin a Déu perquè jo els curi.’”+ 28 Per tant, sapigueu que aquesta salvació de part de Déu s’ha anunciat a les nacions.+ Elles sí que l’escoltaran.»+ 29 *

30 Pau es va quedar dos anys sencers a la casa que havia llogat+ i rebia amablement tots els que l’anaven a visitar. 31 Els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssim valor*+ i sense cap obstacle.