LES BONES NOTÍCIES SEGONS JOAN

1 Al principi la Paraula existia,+ i la Paraula estava amb Déu+ i la Paraula era un déu.*+ 2 Ell estava amb Déu al principi. 3 Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell,+ i ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell.

El que va arribar a existir 4 per mitjà d’ell va ser la vida, i la vida era la llum dels homes.+ 5 I la llum brilla enmig de la foscor,+ però la foscor no l’ha vençut.

6 Va venir un home que va ser enviat com a representant de Déu i que es deia Joan.+ 7 Aquest home va venir com a testimoni per donar testimoni de la llum,+ perquè persones de tot tipus creguessin gràcies a ell. 8 Ell no era aquesta llum,+ però va venir a donar testimoni d’aquesta llum.

9 La llum veritable que il·lumina tot tipus de persones estava a punt de venir al món.+ 10 De fet, ell* ja estava al món,+ i el món va arribar a existir per mitjà d’ell,+ però el món no el va reconèixer. 11 Va venir a la seva pròpia casa, però la seva gent no el va acceptar. 12 Però a tots aquells que el van rebre, els va donar el dret de convertir-se en fills de Déu,+ perquè demostraven fe en el seu nom.+ 13 Ells no van néixer de sang ni per voluntat humana* ni per la voluntat d’un home, sinó que van néixer de Déu.+

14 La Paraula va arribar a ser carn+ i va viure entre nosaltres, i vam veure la seva glòria, una glòria com la que correspon a un fill unigènit+ de part del seu pare. Ell estava ple de favor diví* i de veritat. 15 (Joan va donar testimoni d’ell. Va cridar: «Aquest va ser de qui vaig dir: “Qui ve darrere meu m’ha avançat, perquè existia abans que jo.”»)+ 16 Tots hem rebut de la seva plenitud, hem rebut bondat immerescuda sobre bondat immerescuda. 17 Perquè la Llei va ser entregada per mitjà de Moisès,+ però la bondat immerescuda+ i la veritat van arribar a existir per mitjà de Jesucrist.+ 18 Cap home ha vist mai Déu.+ El déu unigènit,+ que està al costat del Pare,*+ és qui ens ha explicat qui és ell.+

19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus van enviar sacerdots i levites des de Jerusalem a preguntar-li: «Qui ets?»+ 20 Ell no va evitar la pregunta, sinó que va admetre: «Jo no soc el Crist.» 21 I ells li van preguntar: «Llavors, qui ets? Ets Elies?»+ Ell va respondre: «No ho soc.» «Ets el Profeta?»+ I ell va contestar: «No.» 22 Per això li van dir: «Digue’ns qui ets perquè puguem donar una resposta als que ens han enviat. Què dius de tu mateix?» 23 Ell va respondre: «Soc la veu d’un que crida al desert: “Feu recte el camí de Jehovà”,*+ tal com va dir el profeta Isaïes.»+ 24 Aquests havien sigut enviats pels fariseus. 25 I li van preguntar: «Aleshores, si no ets el Crist ni Elies ni el Profeta, per què bateges?» 26 Joan els va respondre: «Jo batejo amb aigua. Entre vosaltres hi ha algú que no coneixeu. 27 Ell és qui ve darrere meu, i jo no soc digne de deslligar-li les corretges de les sandàlies.»+ 28 Aquestes coses van passar a la Betània de l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.+

29 L’endemà va veure que Jesús venia cap a ell, i va dir: «Mireu, el Corder+ de Déu que treu el pecat+ del món!+ 30 Aquest és de qui vaig dir: “Darrere meu ve un home que m’ha avançat, perquè existia abans que jo.”+ 31 Ni tan sols jo el coneixia, però la raó per la qual vaig venir a batejar amb aigua és perquè ell fos donat a conèixer a Israel.»+ 32 Joan també va donar aquest testimoni: «Vaig veure l’esperit que baixava des del cel com un colom i es quedava damunt d’ell.+ 33 Ni tan sols jo el coneixia, però aquell que em va enviar a batejar amb aigua em va dir: “Sabràs qui és el que bateja amb esperit sant+ quan vegis que l’esperit baixa i es queda sobre ell.”+ 34 I jo ho he vist, i he donat testimoni que aquest és el Fill de Déu.»+

35 El dia següent, Joan tornava a estar allà amb dos dels seus deixebles, 36 i quan va veure Jesús caminant, va dir: «Mireu, el Corder+ de Déu!» 37 Quan els dos deixebles van sentir que deia això, van seguir Jesús. 38 Aleshores Jesús es va girar i, al veure que el seguien, els va preguntar: «Què voleu?» Ells li van contestar: «Rabí (que traduït significa “mestre”), on t’allotges?» 39 I ell els va dir: «Veniu amb mi i ho veureu.» Així que van anar amb ell i van veure on s’allotjava, i es van quedar amb ell la resta del dia. Era cap a la desena hora.* 40 Andreu,+ el germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit el que Joan havia dit i que havien seguit Jesús. 41 Primer va trobar el seu germà Simó, i li va dir: «Hem trobat el Messies»+ (que traduït és Crist), 42 i el va portar on estava Jesús. Quan Jesús el va mirar, li va dir: «Tu ets Simó,+ el fill de Joan. Tu et diràs Cefes» (que traduït és Pere).+

43 L’endemà Jesús volia marxar cap a Galilea. Aleshores va trobar Felip+ i li va dir: «Segueix-me.» 44 Felip era de Betsaida, de la mateixa ciutat que Andreu i Pere. 45 I Felip va trobar Natanael+ i li va dir: «Hem trobat aquell de qui Moisès va escriure a la Llei i de qui van escriure els Profetes. És Jesús, el fill de Josep,+ de Natzaret.» 46 Però Natanael li va dir: «Pot sortir res de bo de Natzaret?» I Felip li va respondre: «Vine i ho veuràs.» 47 Quan Jesús va veure Natanael que venia cap a ell, va dir: «Mireu, sens dubte és un israelita en qui no hi ha engany.»+ 48 I Natanael li va preguntar: «Com és que em coneixes?» Jesús li va contestar: «T’he vist quan estaves sota la figuera abans que Felip et cridés.» 49 Aleshores Natanael li va respondre: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel!»+ 50 Jesús li va dir: «¿Creus en mi perquè t’he dit que et vaig veure sota la figuera? Veuràs coses més grans que aquestes.» 51 I llavors va afegir: «Us ben asseguro que veureu el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant cap al Fill de l’Home.»+

2 El tercer dia es va celebrar un banquet de casament a Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allà. 2 Jesús i els seus deixebles també estaven convidats al banquet de casament.

3 Quan el vi s’estava a punt d’acabar, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi.» 4 Però Jesús li va respondre: «Dona, què té a veure això amb tu i amb mi?* La meva hora encara no ha arribat.» 5 Aleshores la seva mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell us digui.» 6 Hi havia sis gerres de pedra per a l’aigua que estaven allà per complir amb les normes de purificació dels jueus.+ A cada gerra hi cabien dues o tres mesures de líquid.* 7 I Jesús els va dir: «Ompliu les gerres d’aigua.» I les van omplir fins a dalt. 8 Llavors va afegir: «Agafeu-ne una mica i porteu-ne al director del banquet.» I ells n’hi van portar. 9 El director del banquet va tastar l’aigua que havia estat convertida en vi, però no sabia d’on havia sortit, encara que els servidors que havien tret l’aigua sí que ho sabien. Aleshores el director del banquet va cridar el nuvi 10 i li va dir: «Tothom serveix primer el vi bo, i quan la gent ja ha begut molt, el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara.» 11 Això que Jesús va fer a Canà de Galilea va ser el primer dels seus miracles.* D’aquesta manera va mostrar la seva glòria,+ i els seus deixebles van posar fe en ell.

12 Després d’això va baixar a Cafarnaüm+ amb la seva mare, els seus germans+ i els seus deixebles, però no s’hi van quedar molts dies.

13 Quan faltava poc per a la Pasqua+ dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. 14 Al temple hi va trobar els que venien toros i vaques, ovelles i coloms+ i els que canviaven diners asseguts als seus seients. 15 Llavors va fer un fuet de cordes i els va fer fora del temple amb les ovelles, els toros i les vaques. També va escampar les monedes dels que canviaven diners i va tombar les seves taules.+ 16 I va dir als que venien els coloms: «Traieu tot això d’aquí! Deixeu de fer que la casa del meu Pare sigui un mercat!»*+ 17 Aleshores els seus deixebles van recordar que està escrit: «La devoció que sento per la teva casa cremarà dins meu.»+

18 Quan els jueus ho van veure, li van dir: «Amb quin senyal ens pots demostrar+ que tens autoritat per fer això?» 19 Jesús els va respondre: «Enderroqueu aquest temple i jo l’aixecaré en tres dies.»+ 20 I els jueus li van dir: «Aquest temple s’ha construït en 46 anys, i tu l’aixecaràs en tres dies?» 21 Però ell parlava del temple del seu cos.+ 22 Quan va ser ressuscitat* d’entre els morts, els seus deixebles van recordar que solia dir això,+ i van creure el que deien les Escriptures i el que Jesús havia dit.

23 Mentre estava a Jerusalem durant la festa de la Pasqua, molts van posar fe en el seu nom quan van veure els miracles* que feia. 24 Ara bé, Jesús no es fiava del tot d’ells, perquè els coneixia a tots 25 i no necessitava que ningú li expliqués res sobre l’home, perquè sabia què hi havia dins de l’home.+

3 Hi havia un fariseu que es deia Nicodem+ i que era un governant dels jueus. 2 Nicodem va anar de nit a veure Jesús+ i li va dir: «Rabí,+ sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú pot fer els miracles*+ que fas si Déu no està amb ell.»+ 3 Jesús li va respondre: «Et ben asseguro que ningú pot veure el Regne de Déu+ si no torna a néixer.»*+ 4 Nicodem li va dir: «Com pot néixer un home quan ja és vell? És que pot entrar una altra vegada a la matriu de la seva mare i tornar a néixer?» 5 Jesús li va contestar: «Et ben asseguro que ningú pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua+ i de l’esperit.+ 6 El que ha nascut de la carn és carn, i el que ha nascut de l’esperit és esperit. 7 No et sorprenguis perquè t’hagi dit que heu de tornar a néixer. 8 El vent bufa allà on vol i tu en sents el soroll, però no saps d’on ve ni cap a on va. Passa el mateix amb tots els que han nascut de l’esperit.»+

9 Llavors Nicodem li va preguntar: «Com pot ser tot això?» 10 Jesús li va respondre: «Ets mestre d’Israel i no saps aquestes coses? 11 Et ben asseguro que nosaltres parlem del que sabem i donem testimoni del que hem vist, però vosaltres no accepteu el testimoni que donem. 12 Si no em creieu quan us parlo de coses de la terra, com em creureu si us parlo de coses del cel? 13 A més, cap home ha pujat al cel+ excepte el que ha baixat del cel,+ el Fill de l’Home. 14 I tal com Moisès va alçar la serp al desert,+ el Fill de l’Home també serà alçat+ 15 perquè tot el que cregui en ell tingui vida eterna.+

16 »Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit*+ perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna.+ 17 Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per jutjar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell.+ 18 Qui demostri fe en ell no serà jutjat.+ Però qui no demostra fe en ell ja ha sigut jutjat, perquè no ha demostrat fe en el nom del Fill unigènit de Déu.+ 19 Aquesta és la base del judici: la llum ha vingut al món,+ però els homes, en comptes d’estimar la llum, han estimat la foscor, perquè les coses que feien eren dolentes. 20 Qui fa coses dolentes odia la llum i no s’acosta a la llum perquè les coses que fa no quedin al descobert.* 21 Però qui fa el que és correcte s’acosta a la llum+ perquè es vegi clarament que les coses que fa estan d’acord amb la voluntat de Déu.»

22 Després d’això, Jesús va anar a les zones rurals de Judea amb els seus deixebles, i allà es va quedar un temps amb ells i batejava la gent.+ 23 Però Joan també batejava, a Enon, prop de Salim, perquè allà hi havia molta aigua.+ I la gent hi anava i ell els batejava.+ 24 En aquell temps encara no havien tancat Joan a la presó.+

25 Aleshores els deixebles de Joan van discutir amb un jueu sobre la purificació. 26 Llavors van anar a Joan i li van dir: «Rabí, mira, l’home que estava amb tu a l’altra banda del Jordà, aquell de qui vas donar testimoni,+ està batejant, i tothom va cap a ell.» 27 Joan va respondre: «Ningú pot rebre res si no se li dona des del cel. 28 Vosaltres mateixos sou testimonis que vaig dir: “Jo no soc el Crist,+ sinó que he sigut enviat davant seu.”+ 29 Qui té la núvia és el nuvi.+ Però l’amic del nuvi, quan està a prop d’ell i l’escolta, s’alegra molt al sentir la veu del nuvi. Per això jo estic ple d’alegria. 30 Ell ha de continuar creixent, però jo he de continuar minvant.»

31 Qui ve de dalt+ està per damunt de tothom. Qui és de la terra és de la terra i parla de coses de la terra. Qui ve del cel està per damunt de tothom+ 32 i dona testimoni del que ha vist i sentit,+ però ningú accepta el seu testimoni.+ 33 Tot aquell que ha acceptat el seu testimoni ha confirmat* que Déu és fidel a la veritat.+ 34 I és que aquell que Déu ha enviat parla les paraules de Déu,+ ja que Déu dona l’esperit amb generositat.* 35 El Pare estima el Fill+ i ho ha posat tot a les seves mans.+ 36 Qui demostra que té fe en el Fill tindrà vida eterna,+ però qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida,+ sinó que la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell.+

4 Quan el Senyor va saber que els fariseus havien sentit a dir que ell* feia més deixebles i batejava+ més gent que Joan 2 (tot i que no era Jesús qui batejava sinó els seus deixebles), 3 va marxar de Judea i va anar una altra vegada cap a Galilea. 4 Però havia de passar per Samària, 5 així que va arribar a una ciutat samaritana que es deia Sicar, prop del camp que Jacob li havia donat al seu fill Josep.+ 6 Allà hi havia el pou* de Jacob.+ I Jesús, que estava cansat del viatge, es va asseure vora el pou. Era cap a la sisena hora.*

7 Una dona de Samària hi va anar a treure aigua, i Jesús li va dir: «Dona’m una mica d’aigua.» 8 (Els seus deixebles havien anat a la ciutat a comprar menjar.) 9 Però la samaritana li va dir: «Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?» (Perquè els jueus no es tracten amb els samaritans.)+ 10 Jesús li va respondre: «Si sabessis quin és el regal* de Déu+ i qui et diu: “Dona’m una mica d’aigua”, tu li hauries demanat aigua a ell, i ell t’hauria donat aigua viva.»+ 11 Ella li va dir: «Senyor, ni tan sols tens una galleda per treure aigua i el pou és profund. D’on trauràs aquesta aigua viva? 12 Que potser ets més gran que el nostre avantpassat Jacob? Ell ens va donar aquest pou, d’on bevia aigua amb els seus fills i el seu bestiar.» 13 Jesús li va contestar: «Tots els que beuen d’aquesta aigua tornaran a tenir set. 14 Però qui begui de l’aigua que jo li donaré no tornarà a tenir set mai més,+ perquè l’aigua que jo li donaré serà com una font dins seu que brollarà per donar vida eterna.»+ 15 La dona li va dir: «Senyor, dona’m d’aquesta aigua, perquè no torni a tenir set ni hagi de venir aquí a treure aigua.»

16 Ell li va contestar: «Ves, avisa el teu marit i torna.» 17 La dona li va respondre: «No tinc marit.» I Jesús li va dir: «Tens raó al dir que no tens marit. 18 Perquè n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. El que has dit és veritat.» 19 La dona li va dir: «Senyor, veig que ets profeta.+ 20 Els nostres avantpassats adoraven Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que la gent l’ha d’adorar a Jerusalem.»+ 21 Jesús li va dir: «Creu-me, dona. S’apropa l’hora en què no adorareu el Pare ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu el que no coneixeu.+ Nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació comença amb els jueus.+ 23 Però s’acosta l’hora i, de fet, ja ha arribat, en què els autèntics adoradors del Pare l’adoraran amb esperit i amb veritat, perquè el Pare busca aquest tipus de persones perquè l’adorin.+ 24 Déu és un esperit,+ i els que l’adoren l’han d’adorar amb esperit i amb veritat.»+ 25 La dona li va dir: «Sé que el Messies, a qui anomenen Crist, vindrà. Quan vingui, ens ho explicarà tot.» 26 Jesús li va respondre: «Aquest soc jo, el que parla amb tu.»+

27 En aquell moment van arribar els seus deixebles i es van quedar sorpresos perquè estava parlant amb una dona. Però, és clar, cap d’ells li va preguntar «què vols?» o «per què parles amb ella?». 28 Llavors la dona va deixar la gerra d’aigua, va anar a la ciutat i va dir a la gent: 29 «Veniu i veureu un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà aquest el Crist?» 30 I la gent va sortir de la ciutat i va anar a veure’l.

31 Mentrestant, els deixebles li insistien: «Rabí,+ menja.» 32 Però Jesús els va dir: «Jo tinc un aliment per menjar que vosaltres no sabeu.» 33 I els deixebles van dir entre ells: «És que algú li ha portat menjar?» 34 Jesús els va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del que m’ha enviat+ i acabar la seva obra.+ 35 ¿No dieu que encara queden quatre mesos per a la collita? Doncs jo us dic: aixequeu els ulls i mireu els camps. Estan blancs, a punt per a la sega.+ Ara, 36 el segador ja està rebent el sou i recollint el fruit per a la vida eterna, i així el sembrador i el segador es poden alegrar junts.+ 37 En això té raó la dita: un és el que sembra i un altre el que sega. 38 Us he enviat a segar el que no havíeu treballat. Altres han treballat de valent i vosaltres us heu beneficiat de la seva feina.»

39 Molts samaritans d’aquella ciutat van posar fe en ell gràcies al testimoni que va donar la dona, que va dir: «M’ha dit tot el que he fet.»+ 40 Per això, quan els samaritans el van anar a veure, li van demanar que es quedés amb ells, i ell s’hi va quedar dos dies. 41 Com a resultat, molts més van creure en ell al sentir el que ensenyava, 42 i van dir a la dona: «Ja no creiem només pel que tu ens has dit. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest home realment és el salvador del món.»+

43 Després dels dos dies, va marxar d’allà i se’n va anar a Galilea. 44 (Jesús mateix va donar testimoni que un profeta no rep cap honor a la seva terra.)+ 45 Quan va arribar a Galilea, els galileus el van rebre bé, perquè havien vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa,+ ja que ells també hi havien anat.+

46 Llavors va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.+ Hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. 47 Quan aquest home va sentir que Jesús havia marxat de Judea i se n’havia anat a Galilea, el va anar a trobar i li va demanar que baixés a curar el seu fill, perquè estava a punt de morir. 48 Però Jesús li va dir: «Si no veieu senyals i coses impressionants, no creureu mai.»+ 49 El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu nen mori.» 50 I Jesús li va contestar: «Torna a casa, el teu fill està viu.»+ L’home va creure el que Jesús li va dir i va marxar. 51 Mentre tornava a casa, els seus esclaus el van anar a trobar per dir-li que el seu fill estava viu.* 52 Ell els va preguntar a quina hora havia millorat, i ells li van contestar: «La febre li va marxar ahir cap a la setena hora.»* 53 Aleshores el pare es va adonar que era la mateixa hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill està viu.»+ I ell i tota la seva casa es van fer creients. 54 Aquest va ser el segon miracle*+ que Jesús va fer després de tornar de Judea a Galilea.

5 Després d’això, quan se celebrava una festa+ dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. 2 A Jerusalem, a la Porta de les Ovelles,+ hi ha una piscina amb cinc columnates que en hebreu es diu Betzata. 3 Sota les columnates hi havia estirada una multitud de malalts, cecs, coixos i persones que tenien les extremitats paralitzades.* 4 * 5 Allà hi havia un home que feia 38 anys que estava malalt. 6 Quan Jesús va veure aquell home allà estirat i sabent que feia molt de temps que estava malalt, li va preguntar: «Et vols curar?»+ 7 El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina quan l’aigua es remou. I mentre hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.» 8 Jesús li va dir: «Aixeca’t! Agafa la teva llitera i camina.»+ 9 L’home es va curar immediatament, va agafar la llitera i va començar a caminar.

Aquell dia era dissabte. 10 I els jueus es van posar a dir a l’home que s’havia curat: «Avui és dissabte i no t’està permès portar la llitera.»+ 11 Però ell els va respondre: «L’home que m’ha curat m’ha dit: “Agafa la teva llitera i camina.”» 12 Ells li van preguntar: «Qui és l’home que t’ha dit: “Agafa la teva llitera i camina”?» 13 Però ell no sabia qui l’havia curat, perquè Jesús havia desaparegut entre la multitud que hi havia allà.

14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li va dir: «T’has curat. No pequis més, perquè no et passi res pitjor.» 15 L’home se’n va anar i va dir als jueus que Jesús era qui l’havia curat. 16 Per això els jueus perseguien Jesús, perquè feia aquestes coses en dissabte. 17 Però ell els va dir: «El meu Pare ha seguit treballant fins ara, i jo també segueixo treballant.»+ 18 Quan van sentir això, els jueus es van esforçar encara més per matar-lo, perquè no només no respectava el dissabte, sinó que també deia que Déu era el seu Pare,+ i així es feia igual a Déu.+

19 Per tant, Jesús els va respondre: «Us ben asseguro que el Fill no pot fer ni una sola cosa pel seu compte, només el que veu fer al Pare.+ Perquè tot el que el Pare fa, el Fill també ho fa de la mateixa manera. 20 El Pare estima el Fill*+ i li ensenya tot el que ell fa, i li ensenyarà coses* més grans que aquestes, i us quedareu meravellats.+ 21 Perquè tal com el Pare ressuscita* els morts i els dona vida,+ el Fill també dona vida a qui ell vol.+ 22 El Pare no jutja ningú, sinó que ha confiat tot el judici al Fill,+ 23 perquè tots honrin el Fill tal com honren el Pare. Qui no honra el Fill tampoc honra el Pare, que és qui l’ha enviat.+ 24 Us ben asseguro que qui escolta les meves paraules i creu en aquell que m’ha enviat té vida eterna+ i no serà jutjat, sinó que ha passat de la mort a la vida.+

25 »Us ben asseguro que s’acosta l’hora i, de fet, ja ha arribat, en què els morts escoltaran la veu del Fill de Déu, i els que hagin fet cas viuran. 26 Perquè tal com el Pare té vida en si mateix,*+ també ha concedit al Fill tenir vida en si mateix.+ 27 I li ha donat autoritat per jutjar,+ perquè és el Fill de l’Home.+ 28 No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes* escoltaran la seva veu+ 29 i en sortiran. Els que van fer coses bones, per a una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes, per a una resurrecció de judici.+ 30 Jo no puc fer ni una sola cosa pel meu compte. Jutjo segons el que escolto i el meu judici és just,+ perquè no vull fer la meva voluntat, sinó la voluntat del que m’ha enviat.+

31 »Si només jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria verdader.*+ 32 Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i sé que el testimoni que dona de mi és verdader.+ 33 Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni de la veritat.+ 34 Ara bé, jo no accepto el* testimoni de cap home, però us dic tot això perquè us pugueu salvar. 35 Ell era un llum encès que brillava i, per poc temps, vau voler omplir-vos d’alegria amb la seva llum.+ 36 Però tinc un testimoni més gran que el de Joan, perquè les obres que el meu Pare m’ha encarregat fer, que són les obres que estic fent, confirmen que el Pare m’ha enviat.+ 37 I el Pare, que m’ha enviat, és qui ha donat testimoni de mi.+ Vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu vist el seu aspecte,+ 38 i la seva paraula no està dins vostre perquè no creieu aquell que ell ha enviat.

39 »Vosaltres investigueu les Escriptures+ perquè penseu que per mitjà d’elles obtindreu vida eterna, i aquestes mateixes Escriptures donen testimoni de mi.+ 40 Però tot i així no voleu venir a mi+ per tenir vida. 41 Jo no accepto l’alabança* dels homes, 42 però sé molt bé que vosaltres no teniu l’amor a Déu dins vostre. 43 He vingut en nom del meu Pare, però vosaltres no m’heu acceptat. Si algú altre vingués en el seu propi nom, a aquest sí que l’acceptaríeu. 44 Com podeu creure si accepteu la glòria que us doneu els uns als altres, però no busqueu la glòria que ve de l’únic Déu?+ 45 No us penseu que jo us acusaré davant del Pare. Qui us acusa és Moisès,+ aquell en qui heu posat la vostra esperança. 46 De fet, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, perquè ell va escriure sobre mi.+ 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu el que jo dic?»

6 Després d’això, Jesús va anar a l’altra banda del mar de Galilea, o de Tiberíades.+ 2 I el seguia una gran multitud,+ perquè veien els miracles* que feia quan curava els malalts.+ 3 Aleshores Jesús va pujar a una muntanya i es va asseure amb els seus deixebles. 4 S’apropava la Pasqua,+ la festa dels jueus. 5 Quan Jesús va alçar els ulls i va veure una gran multitud que venia cap a ell, va dir a Felip: «On comprarem pa perquè mengi tota aquesta gent?»+ 6 En realitat li va dir això per posar-lo a prova, perquè ell ja sabia el que estava a punt de fer. 7 Felip li va contestar: «Ni amb 200 denaris* de pa n’hi hauria prou per donar-ne un trosset a cadascú.» 8 Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir: 9 «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?»+

10 Llavors Jesús va dir: «Feu seure la gent.» Com que en aquell lloc hi havia molta herba, la gent s’hi va asseure. Hi havia uns 5.000 homes.+ 11 Jesús va agafar el pa i, després de donar gràcies a Déu, el va repartir als que estaven asseguts. Aleshores va fer el mateix amb els peixets i en van menjar tants com van voler. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: «Recolliu els trossos que han sobrat perquè no es desaprofiti res.» 13 Així que els van recollir, i van omplir 12 cistells amb els trossos que havien sobrat a la gent que havia menjat dels cinc pans d’ordi.

14 Quan la gent va veure el miracle que havia fet, van dir: «Aquest realment és el Profeta que havia de venir al món.»+ 15 Però Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l a la força per fer-lo rei, se’n va anar+ una altra vegada a la muntanya tot sol.+

16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al mar,+ 17 van pujar a una barca i van començar a creuar el mar en direcció a Cafarnaüm. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells.+ 18 A més, com que el vent bufava molt fort, el mar s’anava encrespant.+ 19 I després d’haver remat uns cinc o sis quilòmetres,* van veure Jesús que s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van espantar. 20 Però ell els va dir: «Soc jo. No tingueu por!»+ 21 Llavors van voler que pugés a la barca, i poc després la barca va arribar al lloc on anaven.+

22 L’endemà, la multitud que s’havia quedat a l’altra banda del mar es va adonar que no hi havia cap barca. Hi havia hagut una barca petita, però Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, perquè ells havien marxat tots sols. 23 Llavors unes barques de Tiberíades van arribar prop del lloc on ells havien menjat el pa després que el Senyor hagués donat gràcies a Déu. 24 Per això, quan la multitud va veure que ni Jesús ni els seus deixebles estaven allà, van pujar a les barques i van anar a Cafarnaüm a buscar Jesús.

25 Quan el van trobar a l’altra banda del mar, li van preguntar: «Rabí,+ quan has arribat aquí?» 26 Jesús els va respondre: «Us ho ben asseguro, vosaltres no em busqueu perquè heu vist miracles, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets.+ 27 Heu de treballar, però no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura i que dona vida eterna.+ El Fill de l’Home us donarà aquest menjar, ja que és a ell a qui el Pare, Déu mateix, li ha posat el seu segell d’aprovació.»+

28 I ells li van preguntar: «Què hem de fer per dur a terme les obres de Déu?» 29 Jesús els va contestar: «Aquesta és l’obra de Déu: que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat.»+ 30 Ells li van dir: «Quin miracle faràs+ perquè el vegem i et creguem? Quina obra faràs? 31 Els nostres avantpassats van menjar el mannà al desert,+ tal com està escrit: “Els va donar pa del cel per menjar.”»+ 32 Aleshores Jesús els va contestar: «Us ho ben asseguro, Moisès no us va donar el pa del cel. És el meu Pare qui us dona el verdader pa del cel. 33 Perquè el pa de Déu és qui ha baixat del cel i dona vida al món.» 34 I ells li van dir: «Senyor, dona’ns sempre d’aquest pa.»

35 Jesús els va dir: «Jo soc el pa de la vida. Qui vingui a mi no tindrà gana mai més, i qui demostri fe en mi no tindrà set mai més.+ 36 Però tal com us he dit, vosaltres m’heu vist però encara no creieu.+ 37 Tots aquells que el Pare em dona vindran a mi, i jo no rebutjaré mai ningú que vingui a mi.+ 38 Perquè no he baixat del cel+ per fer la meva voluntat, sinó per fer la voluntat d’aquell que m’ha enviat.+ 39 Aquesta és la voluntat d’aquell que m’ha enviat: que no perdi ni un de sol dels que m’ha donat, sinó que els ressusciti+ l’últim dia. 40 Perquè la voluntat del meu Pare és que tot aquell que accepti el Fill i demostri fe en ell tingui vida eterna,+ i jo el ressuscitaré+ l’últim dia.»

41 Llavors els jueus es van posar a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel»,+ 42 i deien: «¿Aquest no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare.+ Com és que ara diu: “He baixat del cel”?» 43 Jesús els va respondre: «Deixeu de murmurar entre vosaltres. 44 Ningú pot venir a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atregui,+ i jo el ressuscitaré l’últim dia.+ 45 En els Profetes hi ha escrit: “Tots seran ensenyats per Jehovà.”*+ Tot aquell que escolta el Pare i aprèn d’ell ve a mi. 46 Cap home ha vist el Pare,+ només aquell que ve de Déu. Aquest sí que ha vist el Pare.+ 47 Us ben asseguro que qui cregui tindrà vida eterna.+

48 »Jo soc el pa de la vida.+ 49 Els vostres avantpassats van menjar el mannà al desert però, tot i així, van morir.+ 50 Aquest és el pa que ha baixat del cel, perquè tothom en pugui menjar i no mori. 51 Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa, viurà per sempre. De fet, el pa que jo donaré perquè el món pugui viure és la meva carn.»+

52 Llavors els jueus van començar a discutir entre ells, i deien: «Com pot aquest home donar-nos la seva carn per menjar?» 53 I Jesús els va dir: «Us ben asseguro que si no mengeu la carn del Fill de l’Home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.+ 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré+ l’últim dia. 55 Perquè la meva carn és menjar de veritat i la meva sang és beguda de veritat. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang continua unit amb mi, i jo continuo unit amb ell.+ 57 Tal com el Pare que viu m’ha enviat i jo visc gràcies al Pare, qui mengi de la meva carn viurà gràcies a mi.+ 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el pa que van menjar els vostres avantpassats, que van acabar morint. Qui mengi d’aquest pa viurà per sempre.»+ 59 Jesús va dir tot això mentre ensenyava a una sinagoga* a Cafarnaüm.

60 Quan ho van sentir, molts dels seus deixebles van dir: «Això que diu és ofensiu. Qui ho pot escoltar?» 61 Però Jesús, que dins seu sabia que els seus deixebles murmuraven sobre això, els va dir: «Això us fa ensopegar? 62 Aleshores, què passaria si veiéssiu el Fill de l’Home pujant allà on estava abans?+ 63 El que dona vida és l’esperit,+ la carn no serveix de res. Les paraules que us he dit són esperit i són vida.+ 64 Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» I és que Jesús sabia des del principi qui eren els que no creien i qui el trairia.+ 65 I va afegir: «Per això us he dit que ningú pot venir a mi si el Pare no l’hi permet.»+

66 Per aquesta raó, molts dels seus deixebles van tornar a les coses que havien deixat enrere+ i van deixar d’anar amb ell. 67 Així que Jesús va dir als Dotze: «Vosaltres no voleu marxar, veritat?» 68 Simó Pere li va contestar: «Senyor, a qui anirem?+ Tu tens paraules de vida eterna.+ 69 Nosaltres hem cregut i sabem que tu ets el Sant de Déu.»+ 70 I Jesús els va respondre: «Jo us vaig escollir a vosaltres, als 12, veritat?+ Però un de vosaltres és un calumniador.»*+ 71 Parlava de Judes, el fill de Simó Iscariot, perquè aquest el trairia, tot i que era un dels Dotze.+

7 Després d’això, Jesús va continuar viatjant per Galilea, ja que no volia anar a Judea perquè els jueus intentaven matar-lo.+ 2 Però, com que s’apropava la festa jueva dels Tabernacles,*+ 3 els seus germans+ li van dir: «Marxa d’aquí i ves a Judea. Així els teus deixebles també veuran les obres que fas. 4 Perquè ningú fa res en secret si vol que tothom el conegui. Ja que fas aquestes coses, dona’t a conèixer al món.» 5 De fet, els seus germans no demostraven fe en ell.+ 6 I Jesús els va dir: «El meu temps encara no ha arribat,+ però per a vosaltres qualsevol moment és bo. 7 El món no té motius per odiar-vos, però a mi sí que m’odia, perquè dono testimoni que les coses que fa són dolentes.+ 8 Pugeu vosaltres a la festa. Jo encara no hi pujaré, perquè el meu temps encara no ha arribat.»+ 9 I després de dir això, es va quedar a Galilea.

10 Però quan els seus germans ja havien pujat a la festa, ell també hi va pujar, però no ho va fer obertament, sinó d’amagat. 11 Així que durant la festa els jueus el buscaven i deien: «On és aquest home?» 12 Entre la multitud es feien molts comentaris sobre Jesús. Alguns deien: «És un bon home.» Però d’altres deien: «No ho és, perquè enganya la gent.»+ 13 Però, és clar, ningú parlava d’ell en públic per por dels jueus.+

14 Quan ja havia passat la meitat de la festa, Jesús va pujar al temple i es va posar a ensenyar. 15 Els jueus estaven admirats i deien: «Com és que aquest home coneix tan bé les Escriptures*+ si no ha estudiat a les escoles?»*+ 16 Jesús els va respondre: «El que jo ensenyo no és meu, sinó de qui m’ha enviat.+ 17 Si algú desitja fer la voluntat de Déu, sabrà si el que jo ensenyo ve de Déu+ o si ensenyo les meves idees. 18 Si algú ensenya les seves idees, busca la seva pròpia glòria, però qui busca la glòria de qui l’ha enviat+ és fidel a la veritat i no hi ha injustícia en ell. 19 Moisès us va donar la Llei,+ veritat? Però cap de vosaltres la compleix. Per què em voleu matar?»+ 20 La multitud li va contestar: «Estàs endimoniat! Qui et vol matar?» 21 Jesús els va dir: «Només he fet una cosa i tots us heu sorprès. 22 Penseu en això: Moisès us va donar la circumcisió,+ encara que no ve d’ell, sinó dels seus avantpassats,+ i vosaltres circumcideu en dissabte. 23 Si per no trencar la Llei de Moisès circumcideu en dissabte, com és que esteu tan furiosos amb mi perquè he curat del tot un home en dissabte?+ 24 Deixeu de jutjar per les aparences i jutgeu d’una manera justa.»+

25 Aleshores alguns habitants de Jerusalem van començar a dir: «No és aquest l’home que volen matar?+ 26 Però, mireu! Parla en públic i no li diuen res. És que els nostres governants pensen de veritat que ell és el Crist? 27 Però nosaltres sabem d’on és aquest home+ i, quan vingui el Crist, ningú ha de saber d’on és.» 28 Llavors, mentre ensenyava al temple, Jesús va dir amb veu forta: «Vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc. Però jo no he vingut per iniciativa pròpia.+ Aquell que m’ha enviat existeix de veritat, i vosaltres no el coneixeu.+ 29 Jo sí que el conec,+ perquè soc el seu representant, i és ell qui m’ha enviat.» 30 Per això van intentar agafar-lo,+ però ningú li va posar les mans al damunt, perquè encara no havia arribat la seva hora.+ 31 Però molts dels que estaven allà van posar fe en ell+ i deien: «Quan vingui el Crist, no farà més miracles* que aquest home, veritat?»

32 Els fariseus van sentir els comentaris que la multitud feia d’ell, i ells i els sacerdots principals van enviar guàrdies per arrestar-lo. 33 Aleshores Jesús va dir a la gent: «Encara estaré amb vosaltres una mica més de temps abans que me’n vagi a aquell que m’ha enviat.+ 34 Em buscareu, però no em trobareu, i allà on jo sigui, no hi podeu venir.»+ 35 Per tant, els jueus van dir entre ells: «On pensa anar aquest home perquè no el puguem trobar? No voldrà anar-se’n amb els jueus que estan dispersats entre els grecs i ensenyar als grecs? 36 Què vol dir quan diu: “Em buscareu, però no em trobareu, i allà on jo sigui, no hi podeu venir”?»

37 L’últim dia, el dia més gran de la festa,+ Jesús es va posar dret i va dir amb veu forta: «Si algú té set, que vingui a mi i que begui.+ 38 Si algú posa fe en mi, “del seu interior sortiran rius d’aigua viva”, tal com diuen les Escriptures.»+ 39 Va dir això referint-se a l’esperit que rebrien els que posessin fe en ell. I és que encara no havien rebut l’esperit,+ perquè Jesús encara no havia sigut glorificat.+ 40 Al sentir aquestes paraules, alguns d’entre la multitud van començar a dir: «No hi ha dubte que aquest és el Profeta.»+ 41 I uns altres deien: «Aquest és el Crist.»+ Però n’hi havia que deien: «El Crist no ha de venir de Galilea, veritat?+ 42 No diuen les Escriptures que el Crist seria descendent de David+ i que vindria de Betlem,+ el poble d’on era David?»+ 43 Així que la gent es va dividir a causa d’ell. 44 I alguns d’ells volien arrestar-lo, però ningú li va posar les mans al damunt.

45 Llavors els guàrdies van tornar als sacerdots principals i als fariseus, i aquests els van preguntar: «Per què no l’heu portat?» 46 Els guàrdies van contestar: «Ningú ha parlat mai com aquest home.»+ 47 I els fariseus els van dir: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48 És que algun dels nostres governants o dels fariseus ha posat fe en ell?+ 49 Però aquesta gent que no coneix la Llei són uns maleïts.» 50 Nicodem, que temps enrere havia anat a veure Jesús i que era un d’ells, els va dir: 51 «Segons la nostra Llei, no es pot jutjar ningú sense escoltar-lo primer i saber què ha fet, veritat?»+ 52 Ells li van contestar: «Que ets de Galilea, tu també? Investiga i veuràs que de Galilea no ha de sortir cap profeta.»*

8 12 Aleshores Jesús va tornar a parlar amb ells i els va dir: «Jo soc la llum del món.+ Qui em segueixi no caminarà mai en la foscor, sinó que tindrà la llum+ de la vida.» 13 I els fariseus li van dir: «Tu dones testimoni de tu mateix. El teu testimoni no és verdader.»* 14 Jesús els va respondre: «Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és verdader, perquè sé d’on vinc i on vaig.+ Però vosaltres no sabeu ni d’on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres jutgeu segons criteris humans.*+ Jo no jutjo ningú. 16 Però si jutgés, el meu judici seria verdader, perquè no estic sol, sinó que el Pare, que m’ha enviat, està amb mi.+ 17 A més, a la vostra Llei hi ha escrit: “El testimoni de dues persones és verdader.”*+ 18 Jo dono testimoni de mi mateix, i el Pare, que m’ha enviat, també dona testimoni de mi.»+ 19 Llavors li van preguntar: «On és el teu Pare?» Jesús els va contestar: «Vosaltres no em coneixeu ni a mi ni al meu Pare.+ Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.»+ 20 Va dir tot això a la zona on hi havia les caixes del tresor+ mentre ensenyava al temple. Però ningú el va agafar, perquè la seva hora encara no havia arribat.+

21 Jesús els va tornar a dir: «Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat.+ Allà on vaig, no hi podeu venir.»+ 22 Aleshores els jueus van començar a dir: «Que potser es vol matar? Perquè diu: “Allà on vaig, vosaltres no hi podeu venir.”» 23 Jesús els va dir: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt.+ Vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món. 24 Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Perquè si no creieu que jo soc qui dic que soc, morireu en els vostres pecats.» 25 Llavors li van preguntar: «I tu qui ets?» I Jesús els va respondre: «No sé per què parlo amb vosaltres. 26 Tinc molt a dir sobre vosaltres i he de jutjar moltes coses. De fet, aquell que m’ha enviat és fidel a la veritat, i el que li he sentit dir és el que dic al món.»+ 27 Però ells no van entendre que els parlava del Pare. 28 Llavors Jesús va dir: «Quan haureu alçat* el Fill de l’Home,+ sabreu que jo soc qui dic que soc,+ i que no faig res pel meu compte,+ sinó que dic el que el Pare m’ha ensenyat. 29 Aquell que m’ha enviat està amb mi, no m’ha deixat sol, perquè jo sempre faig el que li agrada.»+ 30 Mentre Jesús deia tot això, molts van posar fe en ell.

31 Aleshores Jesús va dir als jueus que havien cregut en ell: «Si us manteniu en les meves paraules, realment sou els meus deixebles, 32 i coneixereu la veritat,+ i la veritat us farà lliures.»+ 33 Ells van contestar: «Nosaltres som descendents d’Abraham i mai hem sigut esclaus de ningú. Per què dius: “Sereu lliures”?» 34 Jesús els va respondre: «Us ben asseguro que tot aquell que peca és esclau del pecat.+ 35 A més, l’esclau no es queda a casa de l’amo per sempre, però el fill sí que s’hi queda per sempre. 36 Per tant, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de veritat. 37 Sé que sou descendents d’Abraham, però em voleu matar perquè no accepteu les meves paraules. 38 Jo parlo de les coses que he vist mentre estava amb el meu Pare,+ però vosaltres feu el que heu sentit dir al vostre pare.» 39 Ells li van contestar: «El nostre pare és Abraham.» Jesús els va dir: «Si fóssiu fills d’Abraham,+ faríeu les mateixes obres que Abraham. 40 Però ara em voleu matar, a mi que us he dit la veritat que he escoltat de Déu.+ Això, Abraham no ho va fer. 41 Vosaltres feu les mateixes obres que el vostre pare.» Ells li van dir: «No som fills il·legítims,* només tenim un Pare, Déu.»

42 Jesús els va dir: «Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu,+ perquè ha sigut Déu qui m’ha enviat i per això soc aquí. No he vingut per iniciativa pròpia, sinó que ell m’ha enviat.+ 43 Per què no enteneu el que us dic? Perquè sou incapaços d’escoltar les meves paraules. 44 El vostre pare és el Diable, i vosaltres voleu complir els desitjos del vostre pare.+ Des que va començar* va ser un assassí+ i es va apartar de la veritat, perquè la veritat no està dins seu. Quan menteix, parla d’acord amb la seva manera de ser, perquè és un mentider i el pare de la mentida.+ 45 Però com que jo us dic la veritat, no em creieu. 46 Qui de vosaltres pot demostrar que he pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47 Qui és de Déu escolta les paraules de Déu.+ Per això no escolteu, perquè no sou de Déu.»+

48 Els jueus li van contestar: «És que no tenim raó quan diem que ets un samarità+ i que estàs endimoniat?»+ 49 Jesús va respondre: «No estic endimoniat. Jo honro el meu Pare, però vosaltres em deshonreu a mi. 50 Jo no busco la meva pròpia glòria,+ ja n’hi ha un que la busca i és ell qui jutja. 51 Us ben asseguro que si algú obeeix les meves paraules, no veurà mai la mort.»+ 52 Els jueus li van dir: «Ara sí que sabem que estàs endimoniat. Abraham va morir, i els profetes també, però tu dius: “Si algú obeeix les meves paraules no tastarà mai la mort.” 53 Que potser ets més gran que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i també van morir els profetes. Qui et penses que ets?» 54 Jesús va contestar: «Si em glorifico a mi mateix, la meva glòria no val res. És el meu Pare qui em glorifica,+ aquell que vosaltres dieu que és el vostre Déu. 55 Però vosaltres no el coneixeu.+ En canvi, jo sí que el conec.+ I si digués que no el conec, seria un mentider com vosaltres. Però sí que el conec i obeeixo les seves paraules. 56 El vostre pare Abraham es va alegrar molt pensant que veuria el meu dia, i el va veure i se’n va alegrar.»+ 57 Llavors els jueus li van dir: «Encara no tens 50 anys, i has vist Abraham?» 58 Jesús els va respondre: «Us ben asseguro que abans que Abraham nasqués, jo ja existia.»+ 59 Aleshores van agafar pedres per llançar-les a Jesús, però ell es va amagar i va sortir del temple.

9 Mentre Jesús passava, va veure un home que era cec de naixement, 2 i els seus deixebles li van preguntar: «Rabí,+ qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?» 3 Jesús va respondre: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Això ha passat perquè en el seu cas es vegi clarament el que Déu pot fer.+ 4 Hem de fer les obres d’aquell que m’ha enviat mentre encara és de dia.+ S’apropa la nit, quan ningú pot treballar. 5 Mentre estigui al món, soc la llum del món.»+ 6 Després de dir això, va escopir a terra i va fer fang amb la saliva. Llavors va posar el fang sobre els ulls del cec+ 7 i li va dir: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloam» (que significa «enviat»). Ell hi va anar, es va rentar i, quan va tornar, ja hi podia veure.+

8 Aleshores els veïns i els que sempre l’havien vist demanant caritat van començar a dir: «No és aquest l’home que s’asseia a demanar caritat?» 9 Alguns deien: «Sí que és ell.» D’altres deien: «No és ell, però s’hi assembla.» I ell deia: «Sí que soc jo.» 10 Llavors li van preguntar: «I com és que ara hi pots veure?» 11 Ell va contestar: «Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha posat als ulls i m’ha dit: “Ves a Siloam i renta’t.”+ Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.» 12 I ells li van preguntar: «On és aquest home?» Ell va respondre: «No ho sé.»

13 Llavors van portar l’home que havia sigut cec davant dels fariseus. 14 Per cert, el dia que Jesús havia fet el fang i havia obert els ulls del cec+ era dissabte.+ 15 Així que els fariseus també li van preguntar com havia arribat a veure-hi. I ell els va dir: «M’ha posat fang als ulls, m’he rentat i ara hi veig.» 16 Alguns dels fariseus van començar a dir: «Aquest home no és de Déu, perquè no respecta el dissabte.»+ Altres deien: «Com pot un pecador fer miracles* com aquests?»+ I no es posaven d’acord.+ 17 Llavors van tornar a preguntar al cec: «I tu què en dius, d’ell, ja que és a tu a qui ha obert els ulls?» El cec va respondre: «Que és un profeta.»

18 Però els jueus no van creure que hagués sigut cec i que ara hi pogués veure fins que van cridar els pares de l’home. 19 Els van preguntar: «És aquest el vostre fill, que dieu que va néixer cec? Com és que ara hi veu?» 20 Els seus pares van contestar: «Sabem que és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però no sabem com és que ara hi veu i tampoc sabem qui li ha obert els ulls. Pregunteu-li a ell, que ja és major d’edat i ha de parlar per si mateix.» 22 Els seus pares van dir això perquè tenien por dels jueus,+ ja que aquests havien acordat expulsar de la sinagoga+ a qualsevol que reconegués que Jesús era el Crist. 23 És per això que els seus pares van dir: «Ja és major d’edat. Pregunteu-l’hi a ell.»

24 Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia sigut cec i li van dir: «Dona glòria a Déu. Sabem que aquest home és un pecador.» 25 Ell va contestar: «Si és un pecador, no ho sé. Només sé que jo era cec i ara hi veig.» 26 Aleshores li van preguntar: «Què t’ha fet? Com t’ha obert els ulls?» 27 Ell els va respondre: «Ja us ho he dit i no heu fet cas. Per què ho voleu tornar a sentir? És que també us voleu fer deixebles seus?» 28 Aleshores li van dir amb menyspreu: «Tu ets deixeble d’aquest home, però nosaltres som deixebles de Moisès. 29 Sabem que Déu va parlar a Moisès, però no sabem d’on ha sortit aquest home.» 30 L’home els va contestar: «Això sí que és sorprenent, que no sapigueu d’on ha sortit però que m’hagi obert els ulls. 31 Sabem que Déu no escolta els pecadors,+ però si algú el tem i fa la seva voluntat, a aquest sí que l’escolta.+ 32 Però mai s’ha sentit a dir que algú hagi obert els ulls a un cec de naixement. 33 Si aquest home no fos de Déu, no podria fer res.»+ 34 Ells li van dir: «Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons a nosaltres?» I el van fer fora.+

35 Jesús va sentir a dir que l’havien fet fora i, quan el va trobar, li va dir: «Tens fe en el Fill de l’Home?» 36 L’home va contestar: «I qui és, senyor, perquè pugui posar fe en ell?» 37 Jesús li va dir: «Ja l’has vist. De fet, estàs parlant amb ell.» 38 Ell va afirmar: «Tinc fe en ell, Senyor.» I li va fer homenatge.* 39 Llavors Jesús va dir: «He vingut a aquest món per a un judici, perquè els que no hi veuen, hi vegin,+ i els que hi veuen, es tornin cecs.»+ 40 Quan alguns fariseus que estaven allà amb ell ho van sentir, van dir: «Nosaltres no estem cecs també, no?» 41 Jesús els va dir: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat, però com que dieu: “Hi veiem”, el vostre pecat persisteix.»+

10 «Us ben asseguro que, qui no entra a la pleta* de les ovelles per la porta, sinó que hi salta per un altre lloc, és un lladre i un saquejador.+ 2 Però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles.+ 3 El guarda li obre la porta+ i les ovelles escolten la seva veu.+ El pastor crida les seves ovelles per nom i les fa sortir. 4 Quan ha fet sortir totes les seves ovelles, va davant d’elles, i les ovelles el segueixen perquè coneixen la seva veu. 5 No seguiran mai un estrany, sinó que fugiran d’ell perquè no coneixen la veu dels estranys.» 6 Jesús els va posar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

7 Per tant, Jesús els va tornar a dir: «Us ben asseguro que jo soc la porta de les ovelles.+ 8 Tots els que han vingut fent-se passar per mi són uns lladres i uns saquejadors, però les ovelles no els han escoltat. 9 Jo soc la porta, i qui entri per mi se salvarà. Podrà entrar i sortir, i trobarà pastures.+ 10 El lladre només ve a robar, a matar i a destruir.+ Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i la tinguin en abundància. 11 Jo soc el pastor excel·lent,+ i el pastor excel·lent dona la seva vida* per les ovelles.+ 12 El treballador,* que no és ni el pastor ni l’amo de les ovelles, quan veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig. Aleshores el llop les ataca i les dispersa. 13 Com que és un treballador que només treballa per la paga, no es preocupa de les ovelles. 14 Jo soc el pastor excel·lent. Conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi,+ 15 tal com el Pare em coneix a mi i jo conec el Pare.+ I jo dono la meva vida per les ovelles.+

16 »Tinc altres ovelles, que no són d’aquesta pleta.*+ A aquestes també les faré venir i elles escoltaran la meva veu. Seran un sol ramat amb un sol pastor.+ 17 El Pare m’estima+ perquè dono la meva vida+ per rebre-la de nou. 18 Ningú me la pren, sinó que la dono voluntàriament. Tinc autoritat per donar-la i tinc autoritat per rebre-la de nou.+ Aquest és el manament que he rebut del meu Pare.»

19 Per causa d’aquestes paraules va tornar a sorgir un desacord entre els jueus.+ 20 Molts d’ells deien: «Està endimoniat i s’ha tornat boig. Per què l’escolteu?» 21 Però uns altres deien: «Un endimoniat no diria aquestes coses. Un dimoni no pot obrir els ulls dels cecs, veritat?»

22 A Jerusalem s’estava celebrant la Festa de la Dedicació. Era l’hivern, 23 i Jesús caminava pel temple sota la Columnata de Salomó.+ 24 Llavors els jueus el van envoltar i li van dir: «Fins quan ens tindràs en suspens? Si ets el Crist, digue’ns-ho clarament.» 25 Jesús els va respondre: «Ja us ho he dit, però no us ho creieu. Les obres que faig en nom del meu Pare donen testimoni de mi.+ 26 Però vosaltres no creieu perquè no sou les meves ovelles.+ 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec i elles em segueixen.+ 28 Jo els dono vida eterna.+ No seran mai destruïdes i ningú les arrencarà de les meves mans.+ 29 El que el meu Pare m’ha donat és més valuós que qualsevol altra cosa, i ningú pot arrencar les ovelles de les mans del Pare.+ 30 Jo i el Pare som un.»*+

31 De nou, els jueus van agafar pedres per apedregar-lo. 32 I Jesús els va dir: «He fet davant vostre moltes bones obres que venen del Pare. Per quina d’elles m’apedregueu?» 33 Els jueus li van contestar: «No t’apedreguem per cap bona obra, sinó per blasfemar.+ Perquè tu, que ets un home, et fas un déu.» 34 Jesús els va respondre: «¿No està escrit a la vostra Llei: “Jo he dit: ‘Vosaltres sou déus’”?*+ 35 Si ell anomena “déus”+ aquells contra qui va dirigida la paraula de Déu, i les Escriptures no es poden anul·lar, 36 ¿m’acuseu de blasfèmia a mi, a qui el Pare ha santificat i enviat al món, perquè he dit: “Soc Fill de Déu”?+ 37 Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu. 38 Però si les faig, encara que no em cregueu a mi, creieu les obres que faig.+ Així sabreu i mai deixareu de saber que el Pare està unit amb mi i jo estic unit amb el Pare.»+ 39 Aleshores van intentar agafar-lo una altra vegada, però se’ls va escapar de les mans.

40 Després va tornar a l’altra banda del Jordà, al lloc on Joan batejava al principi,+ i s’hi va quedar. 41 Molta gent el va anar a veure, i deien: «Joan no va fer cap miracle,* però tot el que va dir d’aquest home era veritat.»+ 42 I allà molts van posar fe en ell.

11 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.+ 2 Aquesta Maria era qui va posar oli perfumat al Senyor i li va eixugar els peus amb els seus cabells,+ i el seu germà Llàtzer era qui estava malalt. 3 Per això, les seves germanes van enviar a dir a Jesús: «Senyor, el teu estimat amic està malalt.» 4 Quan Jesús ho va sentir, va dir: «Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó que servirà per a la glòria de Déu+ i perquè el Fill de Déu sigui glorificat per mitjà d’ella.»

5 Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, encara es va quedar dos dies més al lloc on era. 7 Després va dir als deixebles: «Tornem a Judea.» 8 Els deixebles li van dir: «Rabí,+ fa poc els de Judea et volien apedregar,+ i ara hi vols tornar?» 9 Jesús va contestar: «No hi ha 12 hores de llum?+ Si algú camina a la llum del dia, no ensopega amb res perquè veu la llum d’aquest món. 10 Però si algú camina de nit, ensopega perquè no hi ha llum en ell.»

11 Després de dir això, va afegir: «El nostre amic Llàtzer s’ha adormit,+ però vaig a despertar-lo.» 12 Els deixebles li van dir: «Senyor, si està dormint, es posarà bo.» 13 En realitat, Jesús volia dir que Llàtzer estava mort, però ells es pensaven que deia que estava dormint, descansant. 14 Llavors Jesús els va dir clarament: «Llàtzer ha mort.+ 15 I m’alegro per vosaltres de no haver estat allà, perquè així creureu. Però ara, anem-hi.» 16 Aleshores Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem-hi també nosaltres i morim amb ell.»+

17 Quan Jesús va arribar, es va trobar que Llàtzer ja portava quatre dies a la tomba.* 18 Betània estava a prop de Jerusalem, a uns tres quilòmetres,* 19 i molts jueus havien anat a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús venia, va sortir a trobar-lo, però Maria+ es va quedar asseguda a casa. 21 Llavors Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. 22 Però fins i tot ara, sé que qualsevol cosa que demanis a Déu, ell te la donarà.» 23 Jesús li va dir: «El teu germà s’aixecarà.» 24 I Marta li va contestar: «Sé que s’aixecarà en la resurrecció,+ a l’últim dia.» 25 Jesús li va dir: «Jo soc la resurrecció i la vida.+ Qui demostri fe en mi, encara que mori, tornarà a viure. 26 I tot aquell que estigui viu i demostri fe en mi, no morirà mai.+ Ho creus, això?» 27 Ella li va contestar: «Sí, Senyor. Jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu, aquell que havia de venir al món.» 28 Després de dir això, Marta va anar a avisar la seva germana Maria, i li va dir en privat: «El Mestre+ és aquí i et crida.» 29 Quan Maria ho va sentir, es va aixecar de seguida i el va anar a trobar.

30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava on Marta l’havia trobat. 31 Al veure que Maria s’aixecava corrents i sortia, els jueus que l’estaven consolant a casa la van seguir pensant-se que anava a la tomba*+ a plorar. 32 Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va veure, es va llançar als seus peus i li va dir: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.» 33 Quan Jesús va veure que plorava i que els jueus que l’acompanyaven també ploraven, se li va encongir el cor* i es va sentir molt angoixat. 34 I va preguntar: «On l’heu posat?» Ells li van dir: «Senyor, vine i ho veuràs.» 35 I a Jesús li van caure les llàgrimes.+ 36 Aleshores els jueus van dir: «Mireu com se l’estimava!»* 37 Però alguns d’ells van dir: «Si aquest home va obrir els ulls del cec,+ no hauria pogut impedir que Llàtzer morís?»

38 A Jesús se li va tornar a encongir el cor, i llavors va anar a la tomba,* que era una cova tancada amb una pedra. 39 I va dir: «Traieu la pedra.» Però Marta, la germana del difunt, li va dir: «Senyor, després de quatre dies ja deu fer mala olor.» 40 Jesús li va contestar: «¿No t’he dit que, si creies, veuries la glòria de Déu?»+ 41 Per tant, van treure la pedra. I Jesús va mirar cap al cel+ i va dir: «Pare, et dono les gràcies perquè m’has escoltat. 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic perquè la multitud que m’envolta cregui que tu m’has enviat.»+ 43 Després de dir això, va cridar amb veu forta: «Llàtzer, surt!»+ 44 I l’home que havia estat mort va sortir. Tenia els peus i les mans embolicades amb benes, i la seva cara estava embolicada amb un tros de tela. I Jesús els va dir: «Traieu-li les benes i deixeu-lo anar.»

45 Aleshores molts dels jueus que havien anat a visitar Maria i van veure el que Jesús havia fet, van posar fe en ell.+ 46 Però alguns d’ells van anar a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. 47 Així que els sacerdots principals i els fariseus van reunir el Sanedrí i van dir: «Què podem fer? Perquè aquest home fa molts miracles.*+ 48 Si deixem que continuï així, tots posaran fe en ell i els romans vindran i ens prendran el nostre lloc sant* i la nostra nació.» 49 Però un d’ells, Caifàs,+ que aquell any era el gran sacerdot, els va dir: «Vosaltres no enteneu res 50 ni veieu que us convé més que un sol home mori pel poble, i no pas que tota la nació sigui destruïda.» 51 Però ell no va dir això perquè fos idea seva, sinó perquè, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació, 52 i no només per la nació, sinó també per reunir en un sol grup els fills de Déu que estaven dispersats. 53 I des d’aquell dia es van posar a conspirar per matar-lo.

54 Per això, Jesús ja no es movia en públic entre els jueus, sinó que va marxar d’allà i va anar a la regió que està a prop del desert, a una ciutat anomenada Efraïm,+ i s’hi va quedar amb els seus deixebles. 55 S’apropava la Pasqua+ dels jueus, i molta gent del camp va pujar a Jerusalem abans de la Pasqua per netejar-se cerimonialment. 56 Buscaven Jesús, i es deien els uns als altres al temple: «Què us sembla? Voleu dir que vindrà a la festa?» 57 Però els sacerdots principals i els fariseus havien ordenat que si algú sabia on era Jesús, ho havia de dir perquè el poguessin arrestar.

12 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer,+ a qui Jesús havia ressuscitat* d’entre els morts. 2 Allà li van preparar un sopar. Marta els servia+ i Llàtzer era un dels que sopaven* amb ell. 3 Aleshores Maria va agafar una lliura* d’oli perfumat de nard autèntic, molt car, i el va posar als peus de Jesús, i llavors li va eixugar els peus amb els seus cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància de l’oli perfumat.+ 4 Però Judes Iscariot,+ un dels seus deixebles, que estava a punt de trair-lo, va dir: 5 «Per què no s’ha venut aquest oli per 300 denaris* i s’han donat els diners als pobres?» 6 Però no va dir això perquè es preocupés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la caixa dels diners, robava els diners que s’hi posaven. 7 Llavors Jesús va dir: «Deixa-la tranquil·la. Que compleixi amb aquest costum com a preparació per al dia del meu enterrament.+ 8 Perquè sempre teniu els pobres amb vosaltres,+ però a mi no em tindreu sempre.»+

9 Mentrestant, molts jueus van saber que Jesús estava allà i van anar a veure’l, però no només a ell, sinó també a Llàtzer, a qui havia ressuscitat* d’entre els morts.+ 10 Llavors els sacerdots principals es van posar a conspirar per matar també Llàtzer, 11 perquè per causa d’ell molts jueus anaven allà i posaven fe en Jesús.+

12 L’endemà, la gran multitud que havia anat a la festa va sentir a dir que Jesús anava cap a Jerusalem. 13 Així que van agafar fulles de palmeres i van sortir a rebre’l cridant: «Si us plau, salva’l! Beneït qui ve en nom de Jehovà,*+ el Rei d’Israel!»+ 14 Jesús va trobar un burret i s’hi va asseure al damunt,+ tal com està escrit: 15 «No tinguis por, filla de Sió. Mira! El teu rei ve assegut en un burret.»+ 16 Al principi els seus deixebles no van entendre aquestes coses, però quan Jesús va ser glorificat,+ van recordar que aquestes coses estaven escrites sobre ell i que allò era el que li havien fet.+

17 La multitud que estava amb Jesús quan va dir a Llàtzer que sortís de la tomba*+ i el va ressuscitar* d’entre els morts no deixava de donar testimoni del que havia passat.+ 18 També és per això que la multitud va anar a rebre’l, perquè havien sentit a dir que havia fet aquest miracle.* 19 Però els fariseus es deien els uns als altres: «Ho veieu? No estem aconseguint res. Mireu, tot el món el segueix!»+

20 Entre els que havien anat a la festa a adorar hi havia alguns grecs. 21 Aquests es van apropar a Felip,+ que era de Betsaida de Galilea, i li van demanar: «Senyor, volem veure Jesús.» 22 Felip va anar a dir-ho a Andreu, i llavors Andreu i Felip van anar a dir-ho a Jesús.

23 Però Jesús els va respondre: «Ha arribat l’hora perquè el Fill de l’Home sigui glorificat.+ 24 Us ben asseguro que si un gra de blat no cau a terra i mor, segueix sent un sol gra. Però si mor,+ dona molt de fruit. 25 Qui estima la seva vida, la perdrà,* però qui odia la seva vida+ en aquest món, la conservarà i tindrà vida eterna.+ 26 Si algú em vol servir, que em segueixi, i on jo soc, també hi serà el que em serveix.+ Si algú em vol servir, el Pare l’honrarà. 27 Ara estic angoixat,+ i què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora tan difícil.+ Però és per això que he vingut a aquesta hora. 28 Pare, glorifica el teu nom.» Llavors es va sentir una veu+ del cel que deia: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar.»+

29 La multitud que estava allà ho va sentir. Alguns deien que havia tronat, però d’altres deien: «Un àngel li ha parlat.» 30 Jesús va dir: «Aquesta veu no s’ha sentit per mi, sinó per vosaltres. 31 Ara s’està jutjant aquest món, i el governant d’aquest món+ serà llançat a fora.+ 32 Però jo, quan sigui alçat de la terra,*+ atrauré cap a mi tota classe de persones.» 33 Això ho deia per indicar de quina manera moriria.+ 34 Aleshores la multitud li va respondre: «Sabem per la Llei que el Crist existirà per sempre.+ Per què dius que el Fill de l’Home ha de ser alçat?+ Qui és aquest Fill de l’Home?» 35 Jesús els va dir: «La llum seguirà amb vosaltres una mica més. Camineu mentre encara tingueu la llum, perquè la foscor no us domini. Qui camina en la foscor no sap on va.+ 36 Mentre tingueu la llum, demostreu que teniu fe en la llum, i així sereu fills de la llum.»+

Després de dir tot això, Jesús va marxar i es va amagar d’ells. 37 Tot i que havia fet molts miracles* davant seu, no posaven fe en ell. 38 Així es van complir les paraules del profeta Isaïes, que va dir: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?+ A qui ha estat revelat el poder* de Jehovà?»*+ 39 Isaïes també va dir per quin motiu no podien creure: 40 «Els ha cegat els ulls i els ha endurit el cor perquè no hi vegin amb els seus ulls ni comprenguin amb el seu cor, i no tornin a Déu perquè jo els curi.»+ 41 Isaïes va dir això perquè va veure la seva glòria, i va parlar d’ell.+ 42 De totes maneres, fins i tot molts governants van posar fe en ell,+ però no ho reconeixien obertament per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga.+ 43 I és que s’estimaven més l’aprovació* dels homes que l’aprovació de Déu.+

44 Però Jesús va dir amb veu forta: «Qui posa fe en mi, no només posa fe en mi, sinó també en aquell que m’ha enviat.+ 45 I qui em veu a mi, també veu aquell que m’ha enviat.+ 46 He vingut al món com una llum+ perquè tots els que posin fe en mi no segueixin en la foscor.+ 47 Però si algú escolta les meves paraules i no les obeeix, no el jutjo, perquè no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar-lo.+ 48 Qui em rebutja i no accepta les meves paraules ja té qui el jutgi. Les paraules que he dit el jutjaran a l’últim dia. 49 Perquè no he parlat per iniciativa pròpia, sinó que el Pare, que m’ha enviat, és qui m’ha manat què he de dir i què he d’ensenyar.+ 50 I sé que el seu manament significa vida eterna.+ Per tant, tot el que dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha manat.»+

13 Ara bé, abans de la festa de la Pasqua, Jesús sabia que havia arribat la seva hora+ per deixar aquest món i tornar al Pare.+ Per això, ell, que havia estimat els seus que estaven al món, els va estimar fins al final.+ 2 Estaven sopant, i el Diable ja havia posat al cor de Judes Iscariot,+ el fill de Simó, la idea de trair Jesús.+ 3 Així que Jesús, sabent que el Pare ho havia posat tot a les seves mans i que havia vingut de Déu i que tornava a Déu,+ 4 es va aixecar de taula i es va treure el mantell. Llavors va agafar una tovallola i se la va lligar a la cintura.+ 5 Després va posar aigua en una palangana i es va posar a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que s’havia lligat a la cintura. 6 Quan va arribar a Simó Pere, ell li va dir: «Senyor, tu em vols rentar els peus?» 7 Jesús li va respondre: «Ara no entens el que faig, però ho entendràs més endavant.» 8 Pere li va dir: «No em rentaràs mai els peus!» I Jesús li va contestar: «Si no te’ls rento,+ no ets un dels meus.» 9 Llavors Simó Pere li va dir: «Senyor, no em rentis només els peus, renta’m també les mans i el cap.» 10 Jesús li va respondre: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus, perquè tot ell està net. I vosaltres esteu nets, encara que no tots.» 11 Jesús sabia qui el trairia,+ i per això va dir: «No tots esteu nets.»

12 Després de rentar-los els peus i posar-se el mantell, es va reclinar a taula una altra vegada i els va dir: «Enteneu el que us he fet? 13 Vosaltres em dieu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho soc.+ 14 Per tant, si jo, que soc el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus,+ vosaltres també us heu de rentar* els peus els uns als altres.+ 15 Jo us he donat exemple* perquè feu el mateix que jo us he fet.+ 16 Us ben asseguro que un esclau no és més que el seu amo ni un enviat és més que el que l’ha enviat. 17 Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu.+ 18 No parlo de tots vosaltres. Conec els que he escollit. Però això ha passat perquè es compleixi l’escriptura+ que diu: “Qui menjava el meu pa s’ha aixecat* contra mi.”+ 19 Us ho dic ara, abans que passi, perquè quan passi, cregueu que jo soc qui dic que soc.+ 20 Us ben asseguro que qui rep a qui jo enviï, també em rep a mi,+ i qui em rep a mi, també rep a qui m’ha enviat.»+

21 Després de dir això, Jesús es va angoixar molt,* i va dir clarament: «Us ben asseguro que un de vosaltres em trairà.»+ 22 Els deixebles es van mirar els uns als altres i estaven confosos perquè no sabien de qui parlava.+ 23 Un dels deixebles, el que Jesús estimava,+ estava reclinat al costat* de Jesús. 24 Aleshores Simó Pere li va fer un senyal amb el cap i li va preguntar: «De qui parla?» 25 Llavors ell es va recolzar sobre el pit de Jesús i li va preguntar: «Senyor, qui és?»+ 26 Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.»+ Llavors va sucar el pa i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. 27 Després que Judes va agafar el tros de pa, Satanàs va entrar dins seu.+ I Jesús va dir a Judes: «El que fas, fes-ho de pressa.» 28 Però cap dels que estaven reclinats a taula sabia per què li havia dit això. 29 De fet, alguns van pensar que, com que Judes s’encarregava de la caixa dels diners,+ Jesús li estava dient que comprés el que necessitaven per a la festa o que donés alguna cosa als pobres. 30 I després d’agafar el tros de pa, va sortir de seguida. Era de nit.+

31 Quan Judes se’n va anar, Jesús va dir: «Ara el Fill de l’Home és glorificat,+ i Déu és glorificat per mitjà d’ell. 32 Déu mateix el glorificarà,+ i el glorificarà ben aviat. 33 Fillets, encara estaré amb vosaltres una mica més. Em buscareu, però el que vaig dir als jueus, ara també us ho dic a vosaltres: “Allà on vaig, no hi podeu venir.”+ 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat,+ estimeu-vos també els uns als altres.+ 35 Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu* els uns als altres.»+

36 Simó Pere li va preguntar: «Senyor, on vas?» I Jesús li va contestar: «On jo vaig, ara no em pots seguir, però em seguiràs més tard.»+ 37 Pere li va dir: «Senyor, per què no et puc seguir ara? Donaré la meva vida per tu.»+ 38 I Jesús va respondre: «Donaràs la teva vida per mi? Et ben asseguro que de cap manera cantarà un gall fins que hagis negat tres vegades que em coneixes.»+

14 «No deixeu que els vostres cors s’angoixin.+ Demostreu que teniu fe en Déu+ i demostreu que també teniu fe en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha molts llocs per viure. Si no fos així, us ho hauria dit, perquè vaig a preparar-hi un lloc per a vosaltres.+ 3 A més, quan me n’hagi anat i hagi preparat un lloc per a vosaltres, tornaré i us rebré a casa, al meu costat, perquè allà on jo sigui, també hi sigueu vosaltres.+ 4 I ja sabeu el camí del lloc on vaig.»

5 Tomàs+ li va dir: «Senyor, no sabem on vas. Com podem saber-ne el camí?»

6 Jesús li va contestar: «Jo soc el camí,+ la veritat+ i la vida.+ Ningú pot arribar al Pare si no és per mi.+ 7 Si em coneixeu a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara el coneixeu i l’heu vist.»+

8 Felip li va dir: «Senyor, mostra’ns el Pare i ja en tindrem prou.»

9 Jesús li va respondre: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi, també ha vist el Pare.+ Per què dius: “Mostra’ns el Pare”? 10 És que no creus que jo estic unit amb el Pare i el Pare està unit amb mi?+ El que us dic no són les meves idees,+ sinó que el Pare, que es manté unit amb mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me quan dic que jo estic unit amb el Pare i que el Pare està unit amb mi. I si no, creieu per aquestes obres.+ 12 Us ben asseguro que qui demostra fe en mi, també farà el que jo faig, i farà coses encara més grans,+ perquè jo me’n vaig al Pare.+ 13 A més, tot el que demaneu en el meu nom, ho faré, i així el Pare serà glorificat per mitjà del Fill.+ 14 Si demaneu alguna cosa en el meu nom, la faré.

15 »Si m’estimeu, obeireu els meus manaments.+ 16 I jo suplicaré el Pare i ell us donarà un altre ajudant* perquè estigui amb vosaltres per sempre:+ 17 l’esperit de la veritat,+ que el món no pot rebre perquè ni el veu ni el coneix.+ Vosaltres el coneixeu, perquè està en vosaltres i es queda amb vosaltres. 18 No us deixaré abandonats.* Tornaré a vosaltres.+ 19 D’aquí a poc el món ja no em veurà més, però vosaltres em veureu,+ perquè jo visc i vosaltres viureu. 20 Aquell dia sabreu que jo estic unit amb el meu Pare, i que vosaltres esteu units amb mi i que jo estic unit amb vosaltres.+ 21 Qui accepta els meus manaments i els obeeix és qui m’estima. I a qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo l’estimaré i em mostraré clarament a ell.»

22 Judes,+ no l’Iscariot, li va preguntar: «Senyor, què ha passat? Per què et vols mostrar clarament a nosaltres però no al món?»

23 Jesús li va respondre: «Si algú m’estima, obeirà les meves paraules.+ I el meu Pare l’estimarà, i nosaltres dos vindrem a ell i viurem amb ell.+ 24 Qui no m’estima no obeeix les meves paraules. Les paraules que sentiu no són meves, sinó que són del Pare, que m’ha enviat.+

25 »Us he dit tot això mentre encara estic amb vosaltres. 26 Però l’ajudant, l’esperit sant que el Pare enviarà en nom meu, us ensenyarà totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit.+ 27 Us deixo la pau, us dono la meva pau.+ No us la dono com la dona el món. No deixeu que el vostre cor s’angoixi ni tingui por. 28 Heu sentit que us he dit: “Me’n vaig i tornaré a vosaltres.” Si m’estimeu, us alegrarà que me’n vagi al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.+ 29 Us ho he dit ara, abans que passi, perquè quan passi, cregueu.+ 30 Ja no parlaré amb vosaltres gaire més, perquè ve el governant del món,+ i ell no té poder sobre mi.*+ 31 Però, perquè el món sàpiga que estimo el Pare, faig exactament el que el Pare m’ha manat.+ Aixequeu-vos, marxem d’aquí.

15 »Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. 2 Ell talla tots els sarments que hi ha en mi que no donen fruit, i neteja tots els que donen fruit perquè encara en donin més.+ 3 Vosaltres ja esteu nets gràcies a les paraules que us he dit.+ 4 Manteniu-vos units amb mi i jo em mantindré unit amb vosaltres. Tal com el sarment no pot donar fruit per si mateix si no es manté unit al cep, vosaltres tampoc podeu donar fruit si no us manteniu units amb mi.+ 5 Jo soc el cep i vosaltres sou els sarments. Qui es manté unit amb mi, i jo unit amb ell, dona molt de fruit,+ perquè separats de mi no podeu fer res. 6 Si algú no es manté unit amb mi, serà com un sarment que es llença i s’asseca. Aquests sarments es recullen, es tiren al foc i es cremen. 7 Si us manteniu units amb mi i les meves paraules es mantenen en vosaltres, demaneu el que vulgueu i se us concedirà.+ 8 Això glorifica el meu Pare: que continueu donant molt de fruit i demostreu que sou els meus deixebles.+ 9 Tal com el Pare m’ha estimat,+ jo us he estimat. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si obeïu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he obeït els manaments del Pare i em mantinc en el seu amor.

11 »Us he dit tot això perquè pugueu sentir la mateixa alegria que jo sento i perquè la vostra alegria sigui completa.+ 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.+ 13 Ningú té un amor més gran que qui dona la seva vida* pels seus amics.+ 14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que us mano.+ 15 Ja no us dic esclaus, perquè un esclau no sap què fa el seu amo. Us dic amics, perquè us he explicat tot el que li he escoltat dir al meu Pare. 16 Vosaltres no m’heu escollit a mi, soc jo qui us ha escollit a vosaltres. Us he encarregat que aneu i continueu donant fruit, fruit que perduri. Així, sigui el que sigui que demaneu al Pare en el meu nom, ell us ho donarà.+

17 »Us mano aquestes coses perquè us estimeu els uns als altres.+ 18 Si el món us odia, ja sabeu que m’ha odiat a mi abans que a vosaltres.+ 19 Si fóssiu part del món, el món us estimaria perquè seríeu seus. Però com que no sou part del món,+ sinó que jo us he escollit d’entre el món, el món us odia.+ 20 Recordeu el que us he dit: l’esclau no és més que el seu amo. Si ells m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres.+ Si han obeït les meves paraules, també obeiran les vostres. 21 Però us faran tot això per causa del meu nom, perquè no coneixen aquell que m’ha enviat.+ 22 Si jo no hagués vingut i no els hagués parlat, no tindrien pecat.+ Però ara no tenen excusa del seu pecat.+ 23 Qui m’odia a mi també odia el meu Pare.+ 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més ha fet, no tindrien pecat.+ Però ara m’han vist i m’odien, i també odien el meu Pare. 25 Això ha passat perquè es complissin les paraules escrites a la seva Llei: “M’han odiat sense motiu.”+ 26 Quan vingui l’ajudant que us enviaré de part del Pare, l’esperit de la veritat+ que prové del Pare, ell donarà testimoni de mi,+ 27 i vosaltres també haureu de donar testimoni,+ perquè heu estat amb mi des del principi.

16 »Us he dit tot això perquè no ensopegueu. 2 Us expulsaran de la sinagoga.+ De fet, ve l’hora en què els que us matin+ pensaran que estan prestant un servei sagrat a Déu. 3 Però faran tot això perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi.+ 4 Us he dit aquestes coses perquè, quan arribi el moment en què passin, recordeu que ja us ho havia dit.+

»No us ho vaig explicar al principi, perquè estava amb vosaltres. 5 Però ara que me’n vaig a aquell que m’ha enviat,+ cap de vosaltres m’ha preguntat: “On vas?” 6 Al contrari, els vostres cors s’han omplert de tristesa perquè us he explicat tot això.+ 7 Però us dic la veritat: marxo per al vostre bé. Perquè si no marxo, l’ajudant+ no vindrà a vosaltres, però si marxo, us l’enviaré. 8 I quan aquest vingui, donarà al món proves convincents del pecat, de la justícia i del judici: 9 primer del pecat,+ perquè ells no demostren fe en mi,+ 10 després de la justícia, perquè me’n vaig al Pare i ja no em veureu més, 11 i després del judici, perquè el governant d’aquest món ha sigut jutjat.+

12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no les podríeu comprendre.* 13 Però quan ell* vingui —l’esperit de la veritat—,+ us guiarà cap a tota la veritat, perquè no parlarà per iniciativa pròpia, sinó que dirà el que escolti i us anunciarà les coses que passaran.+ 14 Ell em glorificarà,+ perquè us anunciarà el que rebi de mi.+ 15 Tot el que el Pare té és meu.+ És per això que he dit que us anunciarà el que rebi de mi. 16 D’aquí a poc temps ja no em veureu més,+ i, un altre cop, d’aquí a poc temps em veureu.»

17 Llavors alguns dels seus deixebles van comentar entre ells: «Què vol dir quan ens diu: “D’aquí a poc temps ja no em veureu, i també d’aquí a poc temps em veureu”? I què significa: “Perquè me’n vaig al Pare”?» 18 I deien: «Què vol dir: “D’aquí a poc temps”? No sabem de què parla.» 19 Jesús sabia que li volien fer preguntes, i per això els va dir: «¿Us pregunteu això perquè he dit: “D’aquí a poc temps ja no em veureu, i també d’aquí a poc temps em veureu”? 20 Us ben asseguro que plorareu i us lamentareu, però el món s’alegrarà. Estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.+ 21 Quan una dona està donant a llum, pateix perquè ha arribat la seva hora. Però quan ja ha tingut el nen, no es recorda més del patiment,* sinó que s’alegra perquè ha nascut un nen al món. 22 Vosaltres ara també esteu molt tristos, però us tornaré a veure i els vostres cors s’ompliran d’alegria,+ i ningú us prendrà la vostra alegria. 23 Aquell dia no em fareu cap pregunta. Us ben asseguro que qualsevol cosa que demaneu al Pare,+ us ho donarà en nom meu.+ 24 Fins ara no heu demanat res en el meu nom. Demaneu i rebreu, i així la vostra alegria serà completa.

25 »Us he dit aquestes coses amb comparacions. Però ve l’hora en què ja no us parlaré amb comparacions, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. 26 Aquell dia demanareu al Pare en el meu nom, però al dir això no vull dir que jo li demanaré per vosaltres. 27 Perquè el Pare us estima,* ja que vosaltres m’heu estimat+ i heu cregut que he vingut com a representant de Déu.+ 28 He vingut al món com a representant del Pare. Ara marxo del món i me’n vaig al Pare.»+

29 Els seus deixebles li van dir: «Ara sí que parles clar i no amb comparacions. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per aquesta raó creiem que has vingut de Déu.» 31 Jesús els va contestar: «Ara creieu? 32 S’acosta l’hora, i de fet, ja ha arribat, en què tots vosaltres sereu dispersats, cadascú a casa seva, i em deixareu sol.+ Però no estic sol, perquè el Pare està amb mi.+ 33 Us he dit totes aquestes coses perquè tingueu pau per mitjà meu.+ Al món patireu.* Però, sigueu valents! Jo he vençut el món.»+

17 Després de dir aquestes coses, Jesús va alçar els ulls al cel i va dir: «Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu fill perquè el teu fill et glorifiqui a tu.+ 2 Li has donat autoritat sobre tota la humanitat+ perquè doni vida eterna+ a tots els que li has donat.+ 3 Això significa vida eterna:+ que et coneguin a tu,* l’únic Déu verdader,+ i a aquell que tu has enviat, Jesucrist.+ 4 T’he glorificat a la terra+ i he acabat la feina que m’has encarregat.+ 5 Així que ara, Pare, glorifica’m al teu costat amb la glòria que tenia quan estava al teu costat abans que el món existís.+

6 »He donat a conèixer el teu nom als que tu m’has donat del món.+ Eren teus i me’ls has donat, i han obeït les teves paraules. 7 Ara saben que tot el que m’has donat ve de tu, 8 perquè els he donat les paraules que tu m’has donat.+ Les han acceptat i saben del cert que he vingut com a representant teu,+ i han cregut que tu m’has enviat.+ 9 Demano per ells. No demano pel món, sinó pels que tu m’has donat, perquè són teus. 10 Tot el que és meu és teu, i el que és teu és meu,+ i jo he sigut glorificat enmig d’ells.

11 »Ja no estic més al món, però ells estan al món+ i jo vinc a tu. Pare sant, cuida’ls*+ per causa del teu nom, el nom que tu m’has donat, perquè ells siguin un* així com nosaltres som un.*+ 12 Quan estava amb ells, els cuidava+ per causa del teu nom, el nom que tu m’has donat. Jo els he protegit i cap d’ells s’ha perdut,*+ excepte el fill de la destrucció,+ perquè es compleixin les Escriptures.+ 13 Però ara vinc a tu, i dic aquestes coses mentre encara estic al món, perquè sentin dins seu tota l’alegria* que jo sento.+ 14 Els he donat la teva paraula, però el món els ha odiat perquè no són part del món,+ igual que jo tampoc soc part del món.

15 »No et demano que els treguis del món, sinó que els protegeixis* del Malvat.+ 16 Ells no són part del món,+ igual que jo tampoc soc part del món.+ 17 Santifica’ls* per mitjà de la veritat.+ La teva paraula és la veritat.+ 18 Tal com tu em vas enviar al món, jo també els vaig enviar al món.+ 19 I jo em santifico a favor d’ells, perquè ells també siguin santificats per mitjà de la veritat.

20 »No només et demano per ells, sinó també pels que posin fe en mi gràcies a les seves paraules, 21 perquè tots ells siguin un.+ Tal com tu, Pare, estàs unit amb mi i jo estic unit amb tu,+ que ells també estiguin units amb nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. 22 Els he donat la glòria que tu m’has donat perquè siguin un, tal com nosaltres som un.+ 23 Jo estic unit amb ells i tu estàs unit amb mi perquè estiguin perfectament units,* i així el món sàpiga que tu m’has enviat i que els has estimat igual que m’has estimat a mi. 24 Pare, vull que aquells que m’has donat estiguin amb mi on jo estic+ i així vegin la glòria que tu m’has donat, perquè m’estimaves abans de la fundació del món.+ 25 Pare just, el món en realitat no t’ha conegut,+ però jo et conec+ i aquests han sabut que tu m’has enviat. 26 Els he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer,+ perquè l’amor que tu m’has mostrat estigui en ells i jo estigui unit amb ells.»+

18 Després de dir tot això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda de la vall* de Cedró.+ Allà hi havia un hort, i Jesús hi va entrar amb els seus deixebles.+ 2 Judes, el traïdor, també coneixia aquell lloc, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. 3 Per tant, Judes hi va portar la tropa de soldats i els guàrdies dels sacerdots principals i dels fariseus. Venien amb torxes, llànties i armes.+ 4 Llavors, Jesús, que sabia tot el que li passaria, va fer un pas endavant i els va dir: «A qui busqueu?» 5 Ells van respondre: «A Jesús el Natzarè.»+ I ell els va dir: «Soc jo.» Judes, el traïdor, també estava allà amb ells.+

6 Però quan Jesús els va dir: «Soc jo», es van fer enrere i van caure a terra.+ 7 Aleshores els va tornar a preguntar: «A qui busqueu?» I ells van respondre: «A Jesús el Natzarè.» 8 Jesús els va dir: «Us he dit que soc jo. Per tant, si em busqueu a mi, deixeu que aquests homes se’n vagin.» 9 Això va passar perquè es complís el que ell havia dit: «Dels que m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.»+

10 Llavors Simó Pere va treure l’espasa que portava i va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta.+ L’esclau es deia Malcus. 11 Però Jesús va dir a Pere: «Guarda l’espasa a la beina.+ ¿No he de beure la copa que el Pare m’ha donat?»+

12 Aleshores els soldats, el comandant militar i els guàrdies dels jueus van arrestar Jesús i el van lligar. 13 Primer el van portar a Anàs perquè era el sogre de Caifàs,+ que era el gran sacerdot aquell any.+ 14 De fet, Caifàs era qui havia aconsellat als jueus que els convenia més que un sol home morís pel poble.+

15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús.+ I com que aquest deixeble era un conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del gran sacerdot 16 mentre que Pere es va quedar fora, a la porta.* Així que l’altre deixeble, que era un conegut del gran sacerdot, va sortir, va parlar amb la portera i va fer entrar Pere. 17 Llavors la serventa que feia de portera va dir a Pere: «No ets tu també un dels deixebles d’aquest home?» Ell li va dir: «No, no ho soc.»+ 18 Com que feia fred, els esclaus i els guàrdies estaven drets al voltant d’un foc de carbó que havien encès i s’estaven escalfant. Pere també estava amb ells escalfant-se.

19 El sacerdot principal va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva ensenyança. 20 I Jesús li va respondre: «He parlat obertament davant de tothom. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple,+ on es reuneixen tots els jueus, i no he dit res d’amagat. 21 Per què m’interrogues a mi? Interroga els que han sentit el que els he explicat. Ells saben què he dit.» 22 Quan Jesús va dir això, un dels guàrdies que estava allà li va donar una bufetada+ i li va dir: «És així com contestes al sacerdot principal?» 23 Jesús li va respondre: «Si he dit res malament, digues* què és. Però si el que he dit és cert, per què em pegues?» 24 Aleshores Anàs el va enviar lligat a Caifàs, el gran sacerdot.+

25 Mentrestant, Simó Pere estava allà dret escalfant-se. I li van dir: «No ets tu també un dels seus deixebles?» Ell ho va negar dient: «No, no ho soc.»+ 26 I un dels esclaus del gran sacerdot, que era parent de l’home a qui Pere havia tallat l’orella,+ li va dir: «Jo t’he vist a l’hort amb ell, no?» 27 Però Pere ho va tornar a negar, i a l’instant va cantar un gall.+

28 Era d’hora al matí, i van portar Jesús de casa de Caifàs al palau del governador,+ però ells no hi van entrar per no contaminar-se+ i així poder menjar la Pasqua. 29 Per això Pilat va sortir a trobar-los i els va preguntar: «De què acuseu aquest home?» 30 Ells li van contestar: «Si aquest home no fos un delinqüent, no te l’hauríem entregat.» 31 I Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo segons la vostra llei.»+ Els jueus li van respondre: «No ens està permès matar ningú.»+ 32 Això va passar perquè es complís el que Jesús havia dit sobre la manera com moriria.+

33 Llavors Pilat va entrar al palau del governador una altra vegada, va cridar Jesús i li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?»+ 34 Jesús va contestar: «Em preguntes això perquè és el que tu penses, o perquè altres t’han parlat de mi?» 35 Pilat li va dir: «Que potser soc jueu, jo? La teva nació i els sacerdots principals t’han entregat a mi. Què has fet?» 36 Jesús li va respondre:+ «El meu Regne no és part d’aquest món.+ Si el meu Regne fos part d’aquest món, els meus servidors haurien lluitat perquè no m’entreguessin als jueus.+ Però la realitat és que el meu Regne no és d’aquí.» 37 Així que Pilat li va dir: «Aleshores, ets rei?» Jesús li va contestar: «Tu mateix dius que soc rei.+ Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat.+ Tot aquell que està de part de la veritat escolta la meva veu.» 38 I Pilat li va preguntar: «Què és la veritat?»

Després de dir això, va sortir una altra vegada on eren els jueus i els va dir: «No trobo cap motiu per acusar-lo.+ 39 A més, ja que teniu el costum que alliberi un home durant la Pasqua,+ voleu que alliberi el rei dels jueus?» 40 I van tornar a cridar: «No, a ell no! A Barrabàs!» Barrabàs era un lladre.+

19 Llavors Pilat va fer que s’enduguessin Jesús i que l’assotessin.+ 2 Els soldats van trenar una corona d’espines i l’hi van posar al cap, i també li van posar un mantell de color porpra.+ 3 Se li acostaven i li deien: «Visca el rei dels jueus!», i li donaven bufetades.+ 4 Pilat va sortir una altra vegada i els va dir: «Mireu! Us el porto aquí a fora perquè sapigueu que no trobo cap motiu per acusar-lo.»+ 5 Aleshores Jesús va sortir amb la corona d’espines i el mantell de color porpra. I Pilat els va dir: «Mireu, l’home!» 6 Però quan els sacerdots principals i els guàrdies el van veure, van cridar: «Mata’l al pal! Mata’l al pal!»+ Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i executeu-lo.* Jo no trobo cap motiu per acusar-lo.»+ 7 Els jueus li van contestar: «Nosaltres tenim una llei i, segons aquesta llei, ha de morir+ perquè s’ha fet fill de Déu.»+

8 Quan Pilat va sentir el que deien, encara va tenir més por. 9 Va tornar a entrar al palau del governador i va preguntar a Jesús: «D’on ets?» Però Jesús no li va contestar res.+ 10 I Pilat li va dir: «A mi no em parles? No saps que tinc autoritat tant per alliberar-te com per executar-te?»* 11 Jesús li va respondre: «No tindries cap autoritat sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això, l’home que m’ha entregat a tu és culpable d’un pecat més gran.»

12 Per aquesta raó Pilat intentava trobar la manera d’alliberar-lo. Però els jueus cridaven: «Si alliberes aquest home, no ets amic del Cèsar. Qui es fa rei a si mateix parla contra el* Cèsar.»+ 13 Quan Pilat va sentir això, va portar Jesús a fora i es va asseure al tribunal, al lloc anomenat Empedrat, en hebreu Gàbata. 14 Era el dia de la preparació+ de la Pasqua, cap a la sisena hora,* i va dir als jueus: «Mireu, el vostre rei!» 15 Però ells van cridar: «Fora! Fora! Mata’l al pal!» Pilat els va preguntar: «Voleu que executi el vostre rei?» I els sacerdots principals van contestar: «No tenim cap altre rei que el Cèsar.» 16 Aleshores els va entregar Jesús perquè l’executessin en un pal.+

I ells se’l van endur. 17 I portant ell mateix el pal de turment,* va sortir cap al lloc anomenat Lloc de la Calavera,+ que en hebreu es diu Gòlgota.+ 18 Allà el van clavar al pal+ al costat de dos homes, un a cada banda, i Jesús al mig.+ 19 Pilat també va escriure un rètol i el va posar al pal de turment. Hi havia escrit: «Jesús el Natzarè, el rei dels jueus.»+ 20 Molts dels jueus van llegir el rètol, perquè el lloc on havien clavat Jesús al pal estava a prop de la ciutat. A més, el rètol estava escrit en hebreu, llatí i grec. 21 Però els sacerdots principals dels jueus van dir a Pilat: «No escriguis: “El rei dels jueus.” Escriu que va dir: “Jo soc rei dels jueus.”» 22 I Pilat va contestar: «El que he escrit, està escrit.»

23 Després de clavar Jesús al pal, els soldats van agafar la seva roba i la van dividir en quatre parts, una per a cada soldat, i també van agafar la seva túnica.* Però la túnica no tenia cap costura, estava teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i per això van dir entre ells: «No l’estripem. Juguem-nos-la a sorts per veure qui se la queda.»+ Això va passar perquè es complís l’escriptura que diu: «Es van repartir la meva roba, i es van jugar a sorts els meus vestits.»+ I això és el que van fer els soldats.

25 Prop del pal de turment hi havia la seva mare+ i la germana de la seva mare. També hi havia Maria, la dona de Clofàs, i Maria Magdalena.+ 26 Quan Jesús va veure la seva mare i el deixeble que ell estimava+ allà a prop, va dir a la seva mare: «Dona, aquí tens el teu fill.» 27 Llavors va dir al deixeble: «Aquí tens la teva mare.» I des d’aquell moment el deixeble se la va endur a viure a casa seva.

28 Després d’això, com que sabia que tot s’havia realitzat, Jesús va dir: «Tinc set.» Així es van complir les Escriptures.+ 29 Allà hi havia una gerra plena de vi agre. Per això, van posar una esponja xopa de vi agre en una canya d’hisop* i l’hi van acostar a la boca.+ 30 Quan Jesús va tastar el vi agre, va dir: «S’ha complert!»+ Llavors va inclinar el cap i va entregar el seu esperit.*+

31 Com que era el dia de la preparació,+ els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames als homes i que traguessin els seus cossos perquè no es quedessin als pals de turment+ en dissabte (perquè aquell dissabte era un dissabte gran).+ 32 Per tant, els soldats hi van anar i van trencar les cames del primer home i també les de l’altre home que estava en un pal al costat de Jesús. 33 Ara bé, quan van arribar a Jesús, van veure que ja estava mort i no li van trencar les cames. 34 Però un dels soldats li va clavar una llança al costat,+ i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35 Aquell que ho ha vist dona aquest testimoni, i el seu testimoni és verdader. I ell sap que diu la veritat, perquè vosaltres també cregueu.+ 36 De fet, això va passar perquè es complís l’escriptura que diu: «No li trencaran cap os.»+ 37 A més, hi ha una altra escriptura que diu: «Miraran aquell que van traspassar.»+

38 Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, però en secret perquè tenia por dels jueus,+ va demanar a Pilat si es podia endur el cos de Jesús, i Pilat li va donar permís. Ell hi va anar i es va endur el cos.+ 39 Nicodem,+ l’home que temps enrere l’havia anat a visitar de nit, també hi va anar i va portar una barreja* de mirra i àloes* que pesava unes cent lliures.*+ 40 Llavors van agafar el cos de Jesús i el van embolicar amb roba de lli i amb les espècies aromàtiques,+ segons el costum dels jueus d’enterrar els morts. 41 Justament, al lloc on l’havien executat* hi havia un hort, i a l’hort hi havia una tomba*+ nova on no hi havien posat mai a ningú. 42 Com que era el dia de la preparació+ dels jueus i la tomba estava a prop, hi van posar Jesús.

20 El primer dia de la setmana, Maria Magdalena va anar a la tomba* de bon matí,+ mentre encara era fosc, i va veure que havien tret la pedra de la tomba.+ 2 Llavors va anar corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava,*+ i els va dir: «S’han endut el Senyor de la tomba+ i no sabem on l’han posat.»

3 Aleshores Pere i l’altre deixeble van sortir cap a la tomba. 4 Tots dos es van posar a córrer, però l’altre deixeble corria més ràpid que Pere i va arribar-hi primer. 5 Es va ajupir per mirar a dins de la tomba i va veure la roba de lli estesa,+ però no hi va entrar. 6 Després també va arribar Simó Pere, que venia darrere seu, i va entrar a la tomba. I allà va veure la roba de lli. 7 Però el tros de tela amb què li havien cobert el cap no estava amb l’altra roba, sinó que estava enrotllat en un lloc a part. 8 Llavors també hi va entrar l’altre deixeble, el que havia arribat a la tomba primer, i ho va veure i va creure. 9 De fet, encara no entenien l’escriptura que deia que ell havia de ressuscitar* d’entre els morts.+ 10 I els deixebles se’n van tornar a casa.

11 Però Maria es va quedar a fora, plorant prop de la tomba. Mentre plorava, es va ajupir per mirar a dins de la tomba 12 i va veure dos àngels+ vestits de blanc, asseguts on havia estat el cos de Jesús, un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li van dir: «Dona, per què plores?» Ella els va contestar: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat.» 14 Després de dir això, es va girar i va veure Jesús allà dret, però no el va reconèixer.+ 15 Jesús li va dir: «Dona, per què plores? A qui busques?» Ella, pensant-se que era l’home que cuidava l’hort, li va respondre: «Senyor, si te l’has emportat, digues on l’has posat i me l’enduré.» 16 Jesús li va dir: «Maria!» Al girar-se, ella li va dir en hebreu: «Rabboni!», que vol dir «mestre». 17 Jesús li va dir: «Deixa d’agafar-me, perquè encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans+ i digue’ls: “Pujo al meu Pare,+ que és el vostre Pare, i al meu Déu,+ que és el vostre Déu.”» 18 Maria Magdalena va anar a trobar els deixebles i els va donar la notícia: «He vist el Senyor!» I també els va explicar el que ell li havia dit.+

19 A última hora d’aquell dia, que era el primer dia de la setmana, els deixebles estaven reunits i tenien les portes tancades amb clau per por dels jueus. Llavors Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau.»+ 20 Després de dir això, els va ensenyar les mans i el costat.+ Aleshores els deixebles es van alegrar molt de veure el Senyor.+ 21 Jesús els va tornar a dir: «Que tingueu pau.+ Tal com el Pare m’ha enviat,+ jo també us envio a vosaltres.»+ 22 Després de dir això, va bufar damunt d’ells i els va dir: «Rebeu esperit sant.+ 23 Si perdoneu els pecats a algú, li són perdonats. Si no perdoneu els pecats a algú, no li són perdonats.»

24 Però Tomàs,+ un dels Dotze, a qui anomenaven el Bessó, no estava amb ells quan Jesús va venir. 25 Per això, els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!» Però ell els va dir: «Si no li veig la ferida dels claus a les mans i no fico el meu dit a la ferida dels claus, i no fico la mà dins del seu costat,+ no m’ho creuré mai.»

26 Al cap de vuit dies, els deixebles tornaven a estar reunits a la casa, i Tomàs estava amb ells. Tot i que les portes estaven tancades amb clau, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau.»+ 27 Llavors va dir a Tomàs: «Fica el dit aquí i mira les meves mans. Porta la mà i fica-la dins del meu costat. Deixa de dubtar i creu.» 28 Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!» 29 Jesús li va dir: «Has cregut perquè m’has vist? Feliços els que creuen sense haver vist.»

30 De fet, Jesús també va fer molts altres miracles* davant dels deixebles que no estan escrits en aquest rotlle.+ 31 Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, per creure, tingueu vida per mitjà del seu nom.+

21 Després d’això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles, al mar de Tiberíades. Es va aparèixer d’aquesta manera: 2 estaven junts Simó Pere, Tomàs, a qui anomenaven el Bessó,+ Natanael+ de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu+ i dos deixebles més, 3 i Simó Pere els va dir: «Me’n vaig a pescar.» Els altres li van dir: «Venim amb tu.» Llavors van sortir i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res.+

4 Quan començava a clarejar, Jesús estava a la platja, però els deixebles no el van reconèixer.+ 5 Aleshores Jesús els va dir: «Fills meus, no teniu res* per menjar, veritat?» Ells van respondre: «No.» 6 I ell els va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca i trobareu peixos.» Ells ho van fer i, de tants peixos que van agafar, no van ser capaços de pujar la xarxa.+ 7 Aleshores el deixeble que Jesús estimava+ va dir a Pere: «És el Senyor!» Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va posar la roba, perquè anava despullat,* i es va llançar a l’aigua. 8 Els altres deixebles hi van arribar amb la barqueta arrossegant la xarxa plena de peixos, perquè no estaven gaire lluny de terra, només a uns 90 metres.*

9 Quan van arribar a terra, van veure un foc. Hi havia peix damunt d’unes brases i pa. 10 Jesús els va dir: «Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar.» 11 Simó Pere va pujar a la barca i va arrossegar fins a terra la xarxa plena de peixos: hi havia 153 peixos grossos. I tot i que n’hi havia tants, la xarxa no es va trencar. 12 Jesús els va dir: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles es va atrevir a preguntar-li: «Qui ets?», perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús es va apropar, va agafar el pa i els el va donar, i va fer el mateix amb el peix. 14 Aquesta va ser la tercera vegada+ que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar* d’entre els morts.

15 Quan van acabar d’esmorzar, Jesús va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que a aquests?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.»* I Jesús li va dir: «Alimenta els meus corders.»+ 16 Llavors li va preguntar per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell va contestar: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.»* I Jesús li va dir: «Pastura les meves ovelletes.»+ 17 I Jesús li va preguntar per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»* Pere es va entristir perquè li havia preguntat per tercera vegada si l’estimava. Per això li va dir: «Senyor, tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo.»* Jesús li va dir: «Alimenta les meves ovelletes.+ 18 T’ho ben asseguro: quan eres jove et vesties tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell estendràs les mans i algú altre et vestirà i et portarà allà on no vols.» 19 Va dir això per indicar amb quin tipus de mort Pere donaria glòria a Déu. Després Jesús li va dir: «Continua seguint-me.»+

20 Pere es va girar i va veure que el deixeble que Jesús estimava+ venia darrere d’ells, aquell que al sopar s’havia recolzat al pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el que et trairà?» 21 I al veure’l, Pere va preguntar a Jesús: «Senyor, i què li passarà a ell?» 22 Jesús li va dir: «Si vull que es quedi aquí fins que jo vingui, què n’has de fer? Tu continua seguint-me.» 23 Per això, entre els germans va començar a córrer el rumor que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no havia dit que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi aquí fins que jo vingui, què n’has de fer?»

24 Aquest és el deixeble+ que dona testimoni d’aquestes coses i el que les ha escrit, i sabem que el seu testimoni és verdader.

25 Jesús encara va fer moltes altres coses que, si s’escrivissin en detall, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien.+