LES BONES NOTÍCIES SEGONS LLUC

1 Molts han emprès la tasca de recopilar un relat dels fets que, per a nosaltres, tenen tota la credibilitat,+ 2 tal com ens els van explicar els que, des d’un principi, van ser testimonis oculars+ d’aquestes coses i proclamadors* del missatge.+ 3 Per això, honorable Teòfil,+ jo també m’he decidit a escriure’t tots aquests fets en ordre lògic després d’haver-ho investigat tot amb exactitud des del principi, 4 perquè estiguis completament segur que el que t’han ensenyat de paraula és cert.+

5 En els dies d’Herodes,*+ el rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d’Abies.+ La seva dona era descendent* d’Aaron i es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i complien d’una manera irreprotxable* tots els manaments i les lleis de Jehovà.* 7 Però no tenien cap fill perquè Elisabet era estèril, i tots dos ja eren molt grans.

8 Mentre Zacaries servia com a sacerdot davant de Déu durant el torn del seu grup,+ 9 segons el costum* del sacerdoci li va tocar entrar al santuari de Jehovà*+ a oferir encens.+ 10 A l’hora en què s’oferia l’encens, tota la multitud estava a fora orant. 11 Aleshores se li va aparèixer l’àngel de Jehovà.* Estava dret a la dreta de l’altar de l’encens. 12 Quan Zacaries el va veure, es va quedar desconcertat i va tenir molta por. 13 Però l’àngel li va dir: «No tinguis por, Zacaries, perquè Déu ha escoltat la teva súplica, i la teva dona, Elisabet, et donarà un fill, i li has de posar el nom de Joan.+ 14 Estaràs molt content, radiant d’alegria, i molts s’alegraran del seu naixement,+ 15 perquè serà gran als ulls de Jehovà.*+ No ha de beure vi ni cap altra beguda alcohòlica.+ Estarà ple d’esperit sant des d’abans de néixer*+ 16 i farà que molts fills d’Israel tornin a Jehovà,* el seu Déu.+ 17 A més, anirà davant d’ell* amb l’esperit i el poder d’Elies+ per fer que el cor dels pares es torni com el dels fills*+ i que els desobedients tornin a actuar assenyadament com els justos, per tenir a punt un poble preparat per a Jehovà.»*+

18 Llavors Zacaries va dir a l’àngel: «Com sé que això és veritat? Jo ja soc vell, i la meva dona també és gran.» 19 L’àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel,+ aquell que està dret davant de Déu.+ Ell m’ha enviat per parlar amb tu i anunciar-te aquestes bones notícies. 20 Però ara, com que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu temps assenyalat, et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que passi tot això.» 21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries i s’estranyava que estigués tanta estona dins del santuari. 22 Quan va sortir, no podia parlar amb ells, i es van adonar que acabava de veure una cosa sobrenatural* al santuari. S’expressava fent gestos perquè s’havia quedat mut. 23 Llavors, un cop es van acabar els dies del seu servei sant,* Zacaries va tornar a casa seva.

24 Uns dies després, Elisabet, la seva dona, es va quedar embarassada i no va sortir de casa durant cinc mesos. Deia: 25 «Això és el que Jehovà* ha fet per mi. S’ha fixat en mi perquè no passi més vergonya davant de la gent.»+

26 Quan Elisabet portava sis mesos d’embaràs, Déu va enviar l’àngel Gabriel+ a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret 27 a visitar una noia verge+ que es deia Maria i que estava compromesa amb un home que es deia Josep,+ de la casa de David. 28 Quan l’àngel va entrar, li va dir: «Et saludo a tu, que comptes amb el favor de Déu de manera especial. Jehovà* està amb tu.» 29 Però ella es va quedar molt desconcertada per aquestes paraules i intentava entendre què volia dir aquella salutació. 30 I l’àngel li va dir: «No tinguis por, Maria, perquè tens el favor de Déu. 31 Et quedaràs embarassada* i tindràs un fill,+ i li has de posar el nom de Jesús.+ 32 Ell serà gran+ i serà anomenat Fill de l’Altíssim.+ Jehovà* Déu li donarà el tron de David, el seu pare,+ 33 i regnarà per sempre sobre la casa de Jacob. I el seu Regne no tindrà fi.»+

34 Però Maria va dir a l’àngel: «Com pot ser això, si mai he tingut relacions sexuals amb cap home?»+ 35 L’àngel li va contestar: «Sobre tu vindrà esperit sant,+ i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això, aquell que naixerà serà anomenat sant,+ Fill de Déu.+ 36 La teva parenta Elisabet està embarassada de sis mesos i també tindrà un nen, encara que és gran i la gent deia que era estèril, 37 perquè res del que Déu diu és impossible.»*+ 38 Llavors Maria va dir: «Soc l’esclava de Jehovà!* Que em passi el que has dit.» I l’àngel se’n va anar.

39 Per aquells dies, Maria se’n va anar de pressa a la regió muntanyosa, a una ciutat de Judà. 40 Va entrar a casa de Zacaries i va saludar Elisabet. 41 Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen que portava dins del ventre va saltar, i Elisabet es va omplir d’esperit sant 42 i va cridar amb veu forta: «Beneïda ets entre les dones, i beneït és el fruit del teu ventre! 43 Com és que tinc l’honor de rebre la visita de la mare del meu Senyor? 44 Perquè tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen que porto dins del ventre ha saltat d’alegria. 45 Feliç també la que ha cregut, perquè tot el que Jehovà* li ha dit es complirà.»

46 Maria va dir: «La meva ànima* exalça Jehovà*+ 47 i el meu esperit s’omple d’alegria per Déu, el meu Salvador,+ 48 perquè s’ha fixat en la condició humil de la seva esclava.+ Des d’ara, totes les generacions m’anomenaran feliç.+ 49 Perquè el Poderós ha fet coses meravelloses per mi, i el seu nom és sant.+ 50 De generació en generació té misericòrdia dels que el temen.+ 51 Ha fet coses poderoses amb el seu braç i ha dispersat els que tenen intencions arrogants dins del seu cor.+ 52 Ha destronat els homes poderosos+ i ha exalçat els humils.+ 53 Ha satisfet del tot els que tenen gana amb coses bones+ i ha enviat els rics amb les mans buides. 54 Ha vingut a ajudar el seu servent Israel tenint present la misericòrdia+ 55 que va prometre als nostres avantpassats que mostraria a Abraham i a la seva descendència+ per sempre.» 56 I Maria es va quedar amb ella uns tres mesos i després va tornar a casa seva.

57 Va arribar el temps perquè Elisabet donés a llum, i va tenir un fill. 58 Els seus veïns i familiars van saber que Jehovà* li havia mostrat gran compassió,* i es van alegrar amb ella.+ 59 Al vuitè dia van anar a circumcidar el nen+ i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. 60 Però la seva mare els va dir: «No! S’ha de dir Joan.» 61 Ells li van respondre: «Ningú de la teva família es diu així.» 62 Llavors, fent gestos, van preguntar al seu pare com volia que es digués el nen. 63 Ell va demanar una tauleta i hi va escriure: «El seu nom és Joan.»+ I tots es van quedar sorpresos. 64 A l’instant, la seva boca es va obrir i la seva llengua va quedar lliure,+ i va començar a alabar Déu. 65 Tots els veïns es van quedar impressionats,* i es va començar a parlar d’aquestes coses per tota la regió muntanyosa de Judea. 66 Tots els que ho sentien ho guardaven al seu cor i deien: «Què arribarà a ser aquest nen?» Perquè sens dubte la mà de Jehovà* estava amb ell.

67 Llavors Zacaries, el seu pare, es va omplir d’esperit sant i va profetitzar: 68 «Que Jehovà,* el Déu d’Israel, sigui alabat,+ perquè s’ha compadit del seu poble i l’ha alliberat.+ 69 Ell ens ha aixecat un salvador poderós*+ de la casa de David, el seu servent,+ 70 tal com havia dit per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat,+ 71 per salvar-nos dels nostres enemics i de les mans de tots els que ens odien,+ 72 per mostrar-nos misericòrdia a causa dels nostres avantpassats i per recordar el seu sant pacte,+ 73 el jurament que va fer al nostre avantpassat Abraham+ 74 que, després d’haver sigut alliberats de les mans dels enemics, ens concediria el privilegi de prestar-li servei sagrat sense por, 75 amb lleialtat i amb justícia davant seu tots els dies de la nostra vida. 76 I tu, fillet, seràs anomenat profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant de Jehovà* per preparar els seus camins,+ 77 per anunciar al seu poble el missatge de salvació per mitjà del perdó dels seus pecats+ 78 per la tendra compassió del nostre Déu. Per aquesta compassió ens visitarà la llum de l’alba des de les altures 79 per il·luminar els que estan asseguts a la foscor i a l’ombra de la mort+ i per guiar els nostres peus pel camí de la pau.»

80 I el nen va continuar creixent i es va fer fort en esperit,* i es va quedar al desert fins que va arribar el dia en què es va presentar obertament davant d’Israel.

2 Per aquell temps, Cèsar August va emetre un decret perquè tota la població es registrés. 2 (Aquest primer cens es va fer quan Quirini era el governador de Síria.) 3 Tothom va anar a inscriure’s, cadascú a la seva ciutat. 4 Josep+ també ho va fer. I, és clar, com que era de la casa i de la família de David, va pujar de Galilea a Judea, de la ciutat de Natzaret a la ciutat de David, que es diu Betlem.+ 5 Va anar a inscriure’s amb Maria, que ja li havia sigut donada en matrimoni, segons el que s’havia promès,+ i que estava a punt de donar a llum.+ 6 Mentre estaven allà, se li van complir els dies per al part 7 i va néixer el seu fill, el primogènit.+ El va embolicar amb trossos de roba i el va posar en una menjadora,+ perquè no havien trobat cap lloc on allotjar-se.

8 En aquella mateixa regió hi havia uns pastors que vivien al ras i que vigilaven els seus ramats durant la nit. 9 De sobte, l’àngel de Jehovà* se’ls va aparèixer i la glòria de Jehovà* va resplendir al voltant d’ells, i es van espantar molt. 10 Però l’àngel els va dir: «No tingueu por, perquè us anuncio bones notícies que portaran gran alegria a tot el poble. 11 Perquè avui, a la ciutat de David,+ us ha nascut un salvador,+ que és Crist, el Senyor.+ 12 Això us servirà de senyal: trobareu un nen embolicat amb trossos de roba dins d’una menjadora.» 13 Tot d’una, al costat de l’àngel va aparèixer una multitud de l’exèrcit celestial+ que alabava Déu i deia: 14 «Glòria a Déu a les altures i pau a la terra per a les persones que ell aprova.»*

15 Quan els àngels van marxar d’allà i van tornar al cel, els pastors es van dir els uns als altres: «Anem de seguida a Betlem a veure això que ha passat i que Jehovà* ens ha fet saber.» 16 Hi van anar ràpidament i van trobar Maria i Josep amb el nen dins la menjadora. 17 Quan ho van veure, van explicar el que els havien dit sobre el nen. 18 Tots els que van sentir el que explicaven els pastors es van quedar meravellats. 19 Maria, per la seva banda, atresorava totes aquestes paraules i treia conclusions dins del seu cor.+ 20 Aleshores els pastors se’n van tornar glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era exactament el que se’ls havia anunciat.

21 Vuit dies després, quan va arribar el moment de circumcidar el nen,+ li van posar el nom de Jesús, que era el nom que l’àngel havia dit abans que el nen fos concebut.+

22 A més, quan va arribar el dia en què s’havien de purificar, tal com manava la Llei de Moisès,+ Josep i Maria van portar Jesús a Jerusalem per presentar-lo a Jehovà.* 23 Això és el que està escrit a la Llei de Jehovà:* «Tot fill primogènit* serà sant per a Jehovà.»*+ 24 I van oferir un sacrifici, d’acord amb el que deia la Llei de Jehovà:* «Dues tórtores o dos coloms joves.»+

25 A Jerusalem hi havia un home just i devot que es deia Simeó. Esperava el consol d’Israel+ i l’esperit sant estava damunt seu. 26 A més, per mitjà de l’esperit sant havia rebut la revelació divina que no moriria sense haver vist el Crist de Jehovà.* 27 Guiat per l’esperit va anar al temple, i quan els pares hi van portar el petit Jesús per fer per ell el que la Llei exigia,+ 28 va agafar el nen en braços, va alabar Déu i va dir: 29 «Senyor Sobirà, tal com vas prometre, ara el teu esclau ja pot morir* en pau,+ 30 perquè els meus ulls han vist el teu mitjà de salvació,+ 31 que has preparat davant de tots els pobles.+ 32 És una llum+ per treure el vel de les nacions+ i una glòria per al teu poble Israel.» 33 I el pare i la mare del nen no deixaven de meravellar-se de les coses que es deien d’ell. 34 A més, Simeó va beneir-los i va dir a Maria, la mare del nen: «Mira, aquest nen serà el motiu pel qual molts d’Israel cauran+ i molts altres es tornaran a aixecar,+ i serà un senyal que serà menyspreat.+ 35 Així es posaran al descobert els raonaments de molts cors. I a tu, una espasa llarga et traspassarà l’ànima.»*+

36 També hi havia una profetessa d’edat molt avançada que es deia Anna i que era filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Després de casar-se,* va viure set anys amb el seu marit, 37 i ara era una viuda de 84 anys. No faltava mai al temple, on prestava servei sagrat nit i dia amb dejunis i súpliques. 38 Just en aquell moment, se’ls va apropar i va començar a donar gràcies a Déu i a parlar del nen a tots els que esperaven l’alliberament de Jerusalem.+

39 Així doncs, quan van complir amb tot el que manava la Llei de Jehovà,*+ van tornar a Galilea, a la seva ciutat, a Natzaret.+ 40 I el nen creixia, s’anava fent fort i cada vegada es feia més savi. I sempre comptava amb l’aprovació de Déu.+

41 Els seus pares tenien el costum de pujar cada any a Jerusalem per la festa de la Pasqua.+ 42 Quan Jesús tenia 12 anys, van pujar a Jerusalem, com era costum a la festa.+ 43 Un cop la festa es va acabar, van començar el viatge de tornada, però Jesús es va quedar a Jerusalem i els seus pares no se’n van adonar. 44 Van donar per fet que estava entre el grup de viatgers, i per això van fer tot un dia de camí. Llavors van començar a buscar-lo entre els familiars i coneguts, 45 però com que no el van trobar, van tornar a Jerusalem i es van posar a buscar-lo per tot arreu. 46 Al cap de tres dies, el van trobar al temple, assegut entre els mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 I tots els que l’escoltaven es meravellaven de la capacitat que tenia d’entendre les coses i de les seves respostes.+ 48 Quan els seus pares el van veure, es van quedar sorpresos, i la seva mare li va dir: «Fill, per què ens has fet això? El teu pare i jo t’hem estat buscant desesperats.» 49 Ell els va contestar: «Per què m’heu estat buscant? No sabíeu que he d’estar a la casa del meu Pare?»+ 50 Però ells no van entendre el que els deia.

51 Aleshores va tornar amb ells a Natzaret i va continuar obeint els* seus pares.+ I la seva mare atresorava totes aquestes paraules dins del seu cor.+ 52 Jesús seguia creixent i fent-se més savi, i s’anava guanyant l’aprovació de Déu i dels homes.

3 L’any 15 del regnat de Tiberi Cèsar, quan Ponç Pilat era el governador de Judea, Herodes*+ era el governador de la regió* de Galilea, el seu germà Filip era el governador de la regió d’Iturea i de Traconítida, i Lisànies era el governador de la regió d’Abilene, 2 als dies del sacerdot principal Anàs i de Caifàs,+ Joan,+ el fill de Zacaries, va rebre un missatge de Déu al desert.+

3 Així que Joan va anar per tota la regió del Jordà predicant el bateig en senyal de penediment per rebre el perdó dels pecats.+ 4 Va passar el que està escrit al llibre del profeta Isaïes: «Hi ha una veu que crida al desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins.+ 5 Totes les valls s’ompliran i totes les muntanyes i turons s’aplanaran, els camins tortuosos es faran rectes i els camins abruptes s’anivellaran. 6 Tothom* veurà la salvació de Déu.”»*+

7 Joan deia a les multituds que anaven a ell perquè les bategés: «Cria d’escurçons, qui us ha advertit que fugiu de la ira que vindrà?+ 8 Primer produïu fruits que demostrin* que esteu penedits. No us digueu a vosaltres mateixos: “Abraham és el nostre pare.” Perquè us asseguro que, d’aquestes pedres, Déu pot donar fills a Abraham. 9 De fet, la destral ja és a la soca dels arbres. I qualsevol arbre que no doni bon fruit serà tallat i llançat al foc.»+

10 I les multituds li preguntaven: «Llavors, què hem de fer?» 11 Ell els contestava: «Qui tingui dos vestits, que en doni un a qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi.»+ 12 Fins i tot hi anaven cobradors d’impostos perquè els bategés,+ i li deien: «Mestre, què hem de fer?» 13 Ell els contestava: «No exigiu* res més que l’impost establert.»+ 14 Els soldats també li preguntaven: «Què hem de fer?» I ell els responia: «No assetgeu* ni acuseu falsament ningú.+ Estigueu contents amb la vostra paga.»*

15 El poble estava en expectació i tots es preguntaven* si Joan seria el Crist.+ 16 Però Joan va dir a tothom: «Jo, per part meva, us batejo amb aigua, però qui ve és més poderós que jo, i no soc digne de deslligar-li les corretges de les sandàlies.+ Ell us batejarà amb esperit sant i amb foc.+ 17 Té la pala de ventar a la mà per netejar completament l’era i portar el blat al graner. Però cremarà la palla amb un foc que no es pot apagar.»

18 També els va donar molts altres consells i els va continuar anunciant les bones notícies. 19 Però com que Joan havia reprès Herodes, el governador de la regió, per causa d’Herodies, la dona del seu germà, i per totes les coses dolentes que havia fet, 20 Herodes el va tancar a la presó,+ i així va fer una maldat més.

21 Quan tot el poble es va batejar, Jesús també es va batejar.+ I mentre orava, el cel es va obrir,+ 22 l’esperit sant va baixar cap a ell en forma* de colom i es va sentir una veu del cel que deia: «Tu ets el meu Fill estimat. Tens la meva aprovació.»+

4 Jesús, ple d’esperit sant, va marxar del Jordà. L’esperit el va guiar pel desert+ 2 durant 40 dies i el Diable el va temptar.+ Com que no va menjar res, quan es van acabar aquells dies, tenia gana. 3 Llavors el Diable li va dir: «Si ets fill de Déu, digues a aquesta pedra que es converteixi en un pa.» 4 Però Jesús li va respondre: «Està escrit: “L’home no ha de viure només de pa.”»+

5 Després se’l va endur a un lloc elevat i li va mostrar tots els regnes de la terra habitada en un instant.+ 6 Llavors el Diable li va dir: «Et donaré autoritat sobre tots aquests regnes i també et donaré la seva glòria, perquè m’han donat aquesta autoritat+ i la dono a qui jo vull. 7 Per tant, si m’adores una sola vegada, tot això serà teu.» 8 I Jesús li va contestar: «Està escrit: “És Jehovà,* el teu Déu, a qui has d’adorar, i només l’has de servir a ell.”»*+

9 Llavors el va portar a Jerusalem, el va posar a la part més alta* del temple i li va dir: «Si ets fill de Déu, llança’t daltabaix des d’aquí,+ 10 perquè està escrit: “Donarà una ordre als seus àngels sobre tu perquè et protegeixin” 11 i “et portaran a les seves mans perquè el teu peu no xoqui amb cap pedra”.»+ 12 Jesús li va respondre: «Està escrit: “No posis a prova Jehovà,* el teu Déu.”»+ 13 I després d’haver-lo temptat, el Diable el va deixar fins a un altre moment oportú.+

14 Llavors Jesús va tornar a Galilea+ amb el poder de l’esperit. I la seva fama es va estendre per tota aquella regió. 15 També va començar a ensenyar a les sinagogues de la zona i tothom li donava honra.

16 Aleshores va anar a Natzaret,+ on s’havia criat. I el dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga+ i es va posar dret per llegir. 17 Llavors li van donar el rotlle del profeta Isaïes, el va obrir i va trobar el passatge on hi havia escrit: 18 «L’esperit de Jehovà* està a sobre meu, perquè m’ha ungit per anunciar bones notícies als pobres. M’ha enviat per proclamar als captius que seran alliberats i als cecs que recuperaran la vista, per alliberar els oprimits+ 19 i per predicar l’any del favor* de Jehovà.»*+ 20 Tot seguit va plegar el rotlle, el va tornar a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els que estaven a la sinagoga el miraven fixament, 21 i aleshores els va dir: «Avui es compleix el passatge de les Escriptures que acabeu d’escoltar.»+

22 Tots parlaven bé d’ell i es meravellaven de les paraules tan boniques que sortien de la seva boca,+ i deien: «No és aquest el fill de Josep?»+ 23 Llavors els va dir: «Segurament m’aplicareu aquesta dita: “Metge, cura’t a tu mateix”, i em direu: “Fes també a la teva terra tot el que hem sentit a dir que has fet a Cafarnaüm.”»+ 24 I va afegir: «Us asseguro que cap profeta és acceptat a la seva terra.+ 25 Per exemple, als dies d’Elies, quan hi va haver una gran fam per tota aquesta terra perquè el cel va estar tancat durant tres anys i sis mesos,+ us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Déu no va enviar Elies a cap d’elles. Només el va enviar a una viuda de Sarepta, a la terra de Sidó.+ 27 I als dies del profeta Eliseu hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells va ser purificat,* només Naaman, de Síria.»+ 28 Al sentir tot això, tots els que estaven a la sinagoga es van omplir de ràbia.+ 29 Es van aixecar, el van treure ràpidament de la ciutat i el van portar fins a un precipici de la muntanya on havien construït la ciutat amb la intenció de llançar-lo daltabaix. 30 Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.+

31 Després va baixar a Cafarnaüm, una ciutat de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent,+ 32 i tots es quedaven meravellats per la seva manera d’ensenyar,+ perquè parlava amb autoritat. 33 A la sinagoga hi havia un home que tenia un esperit impur, un dimoni, que va cridar molt fort:+ 34 «Ah! Què vols de nosaltres, Jesús el Natzarè?+ Has vingut a destruir-nos? Sé perfectament qui ets: el Sant de Déu.»+ 35 Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i surt d’ell!» Llavors el dimoni va llançar l’home a terra allà al mig i va sortir d’ell sense fer-li cap mal. 36 I tots es van quedar sorpresos i van començar a dir entre ells: «Què és això que ha dit? Dona ordres als esperits malvats* amb autoritat i poder, i surten de la gent!» 37 I les notícies sobre ell es van anar escampant per tots els racons d’aquella regió.

38 Quan va sortir de la sinagoga, va anar a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i li van demanar que l’ajudés.+ 39 Jesús es va inclinar sobre ella, va reprendre la febre i la febre li va marxar. I a l’instant, ella es va aixecar i es va posar a atendre’ls.

40 Quan s’estava ponent el sol, tots els que tenien malalts afectats per diferents tipus de malalties els van portar a Jesús, i els va curar posant les mans sobre cadascun d’ells.+ 41 També van sortir dimonis de molta gent, que cridaven i deien: «Tu ets el Fill de Déu!»+ Però Jesús els reprenia i no els deixava parlar,+ perquè sabien que ell era el Crist.+

42 Quan es va fer de dia, va sortir d’allà i se’n va anar a un lloc aïllat.+ Però les multituds van començar a buscar-lo i, quan van arribar on era ell, van intentar impedir que marxés. 43 Però ell els va dir: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats, perquè per això he sigut enviat.»+ 44 Així que va seguir predicant per les sinagogues de Judea.

5 En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret*+ i la multitud es va aglomerar al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Aleshores va veure dues barques a la vora del llac. Els pescadors havien baixat de les barques i estaven rentant les xarxes.+ 3 Va pujar a una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’allunyés una mica de la vora. Després es va asseure i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca. 4 Quan va acabar de parlar, va dir a Simó: «Ves llac endins, on l’aigua és profunda, i llanceu les xarxes per pescar.» 5 Però Simó li va dir: «Mestre, ens hem esforçat molt tota la nit i no hem pescat res,+ però perquè tu ho dius, llançaré les xarxes.» 6 I quan ho van fer, van agafar* tants peixos que les xarxes van començar a trencar-se.+ 7 Aleshores van fer senyals als companys de l’altra barca perquè anessin a ajudar-los. Ells hi van anar i van omplir les dues barques. Estaven tan plenes que van començar a enfonsar-se. 8 Quan Simó Pere ho va veure, es va llançar als genolls de Jesús dient: «Aparta’t de mi, Senyor, perquè soc pecador!» 9 Ell i els que estaven amb ell es van quedar atònits per haver pescat tants peixos, 10 i els va passar el mateix a Jaume i a Joan, els fills de Zebedeu,+ que eren socis de Simó. Però Jesús va dir a Simó: «Deixa de tenir por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.»*+ 11 I ells van tornar les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir.+

12 En una altra ocasió, Jesús estava en una ciutat, i allà hi havia un home ple de lepra. Quan aquest home va veure Jesús, es va agenollar de cara a terra i li va suplicar: «Senyor, sé que si vols pots fer que quedi net.»*+ 13 Jesús va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que ho vull. Queda net.» I a l’instant li va desaparèixer la lepra.+ 14 Llavors li va ordenar que no ho expliqués a ningú. I li va dir: «Ves a presentar-te al sacerdot i fes una ofrena per la teva purificació, tal com va manar Moisès,+ perquè els serveixi de testimoni.»+ 15 I les notícies sobre Jesús s’estenien cada vegada més, i grans multituds es reunien per escoltar-lo i perquè els curés de les seves malalties.+ 16 Però ell anava sovint a llocs aïllats per orar.

17 Un dia, mentre Jesús ensenyava, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de tots els pobles de Galilea i Judea i també de Jerusalem estaven allà asseguts. Jehovà* li havia donat poder per curar els malalts.+ 18 Llavors van arribar uns homes que portaven un paralític en una llitera, i intentaven dur-lo a dins i posar-lo davant de Jesús.+ 19 Però com que hi havia tanta gent, no trobaven la manera de fer-ho. Per tant, van pujar al terrat, van treure les rajoles, el van baixar amb la llitera i el van posar al mig de la gent, davant de Jesús. 20 Quan Jesús va veure la fe que tenien, va dir: «Amic, els teus pecats et són perdonats.»+ 21 Aleshores els escribes i els fariseus van començar a dir entre ells: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats, sinó únicament Déu?»+ 22 Però Jesús, que es va adonar del que pensaven, els va dir: «Per què penseu aquestes coses en el vostre cor? 23 Què és més fàcil dir: “Els teus pecats et són perdonats”, o bé: “Aixeca’t i camina”? 24 Però perquè sapigueu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per perdonar pecats...» Llavors va dir al paralític: «Et dic: aixeca’t, agafa la llitera i ves-te’n a casa.»+ 25 A l’instant es va aixecar davant d’ells, va agafar la llitera on havia estat estirat i se’n va anar a casa seva donant glòria a Déu. 26 Tots es van quedar meravellats i van començar a glorificar Déu. Estaven impressionats* i deien: «Avui hem vist coses extraordinàries!»

27 Després d’això, va sortir i va veure un cobrador d’impostos que es deia Leví assegut a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir: «Segueix-me.»+ 28 Leví es va aixecar, ho va deixar tot i el va seguir. 29 Llavors va preparar un gran banquet a casa seva per a Jesús. Hi havia molts cobradors d’impostos, a més d’altres persones, que menjaven* amb ells.+ 30 Per això, els fariseus i els seus escribes es van queixar als deixebles i els van dir: «Per què mengeu i beveu amb cobradors d’impostos i pecadors?»+ 31 Jesús els va contestar: «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí.+ 32 No he vingut a cridar justos, sinó pecadors, perquè es penedeixin.»+

33 Llavors ells li van dir: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan súpliques, i els deixebles dels fariseus també ho fan, però els teus mengen i beuen.»+ 34 Jesús els va dir: «No podeu fer que els amics del nuvi dejunin mentre el nuvi és amb ells, veritat? 35 Però ja arribarà el dia que els prendran el nuvi,+ i aquell dia sí que dejunaran.»+

36 També els va posar aquesta comparació: «Ningú talla un tros de roba d’un mantell nou i el cus en un mantell vell. Si ho fes, el pedaç de roba nova estriparia la roba vella, i a més el pedaç de roba nova no faria joc amb la roba vella.+ 37 I ningú posa vi nou en bots vells. Si ho fes, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. 38 Per això, el vi nou s’ha de posar en bots nous. 39 Ningú vol beure vi nou si ha tastat el vi vell, perquè diu: “El vell és bo.”»

6 Un dissabte, Jesús passava pels camps de cereals, i els seus deixebles arrencaven espigues+ i les fregaven amb les mans per treure’n el gra i menjar-se’l.+ 2 I alguns fariseus van dir: «Per què feu el que no està permès en dissabte?»+ 3 Però Jesús els va contestar: «No heu llegit mai el que va fer David quan ell i els seus homes tenien gana?+ 4 ¿No va entrar a la casa de Déu, li van donar els pans de l’ofrena,* en va menjar i en va donar als seus homes? Però això no està permès, perquè només en poden menjar els sacerdots.»+ 5 Aleshores els va dir: «El Fill de l’Home és Senyor del dissabte.»+

6 Un altre dissabte+ va entrar a la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allà hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada.*+ 7 Els escribes i els fariseus observaven Jesús atentament per veure si curaria en dissabte i així trobar alguna raó per acusar-lo. 8 Però ell, que sabia el que pensaven,+ va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig.» L’home es va aixecar i s’hi va posar. 9 Llavors Jesús els va dir: «Us faré una pregunta: “Què està permès fer en dissabte? El bé o el mal? Salvar una vida* o destruir-la?”»+ 10 Després de mirar-los a tots, Jesús va dir a l’home: «Estén la mà.» Ell ho va fer i la mà se li va curar. 11 Però ells, morts de ràbia, van començar a parlar sobre què podien fer contra Jesús.

12 Un d’aquells dies, Jesús va anar a la muntanya a orar,+ i va passar tota la nit fent oració a Déu.+ 13 Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va escollir 12 i els va anomenar apòstols.+ 14 Eren Simó, a qui també va anomenar Pere, el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip,+ Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs,+ Jaume, que era fill d’Alfeu, Simó, a qui anomenen l’Entusiasta, 16 Judes, que era fill de Jaume, i Judes Iscariot, que es va fer traïdor.

17 Després Jesús va baixar amb ells i es va aturar en un lloc pla. Allà hi havia molts deixebles seus i una gran multitud de tot Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Hi havien anat per escoltar-lo i perquè els curés de les seves malalties. 18 Fins i tot els que eren turmentats per esperits malvats* van ser curats. 19 I tota la multitud intentava tocar-lo, perquè el poder que sortia d’ell+ els curava a tots.

20 Aleshores va alçar la mirada cap als seus deixebles i els va dir:

«Feliços vosaltres, que sou pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.+

21 »Feliços vosaltres, que ara passeu gana, perquè quedareu satisfets.+

»Feliços vosaltres, que ara ploreu, perquè riureu.+

22 »Feliços vosaltres quan us odiïn,+ us rebutgin,+ us insultin i quan deshonrin* el vostre nom per causa del Fill de l’Home. 23 Quan això passi, estigueu contents i salteu d’alegria, perquè us espera una gran recompensa al cel, ja que els seus avantpassats van fer aquestes mateixes coses als profetes.+

24 »Però ai de vosaltres, els que sou rics,+ perquè ja heu rebut tot el vostre consol.+

25 »Ai de vosaltres, els que ara esteu satisfets, perquè passareu gana.

»Ai dels que ara rieu, perquè us lamentareu i plorareu.+

26 »Ai quan tothom parli bé de vosaltres,+ perquè això és el que els seus avantpassats van fer als falsos profetes.

27 »Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic que seguiu estimant els vostres enemics, fent el bé als que us odien,+ 28 beneint els que us maleeixen i orant pels que us insulten.+ 29 Si algú et dona una bufetada a la galta, para-li també l’altra, i si algú s’endú el teu mantell, dona-li també la teva túnica.+ 30 Dona a tothom qui et demani,+ i no reclamis res a qui et prengui el que és teu.

31 »A més, tracteu els altres com voleu que us tractin a vosaltres.+

32 »Si estimeu els que us estimen, quin mèrit teniu? Fins i tot els pecadors estimen aquells que els estimen.+ 33 I si feu el bé als que us fan el bé, quin mèrit teniu? Fins i tot els pecadors fan el mateix. 34 A més, si presteu* diners als que penseu que us els tornaran, quin mèrit teniu?+ Fins i tot els pecadors presten als pecadors perquè pensen que els ho tornaran tot. 35 Però vosaltres, seguiu estimant els vostres enemics, fent el bé i prestant sense esperar que us tornin res.+ Així la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, perquè ell és bondadós amb els desagraïts i malvats.+ 36 Seguiu sent misericordiosos, tal com el vostre Pare és misericordiós.+

37 »A més, deixeu de jutjar, i mai sereu jutjats.+ Deixeu de condemnar, i mai sereu condemnats. Seguiu perdonant,* i sereu perdonats.*+ 38 Tingueu el costum de donar, i us donaran.+ Us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena fins a vessar. Perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats.»

39 Llavors els va posar aquesta comparació: «Pot un cec guiar un altre cec? No cauran tots dos en un clot?+ 40 Un alumne* no és millor que el seu mestre, però qui ha sigut perfectament instruït serà com el seu mestre. 41 Per tant, per què et fixes en el trosset de palla que hi ha a l’ull del teu germà però no veus la biga que hi tens al teu?+ 42 Com pots dir al teu germà: “Germà, deixa que et tregui el trosset de palla que tens a l’ull”, si no veus la biga que hi tens al teu? Hipòcrita! Primer treu-te la biga de l’ull i llavors veuràs clarament com treure el trosset de palla que hi ha a l’ull del teu germà.

43 »Cap arbre bo dona fruit podrit, i cap arbre podrit dona fruit bo.+ 44 Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit.+ Per exemple, la gent no cull figues de les espines ni raïm de les bardisses. 45 Un home bo treu coses bones del bon tresor que hi ha al seu cor, mentre que un home dolent treu coses dolentes del seu tresor dolent. Perquè del que abunda al seu cor, en parla la seva boca.+

46 »Aleshores, per què em dieu: “Senyor, Senyor”, però no feu el que dic?+ 47 Jo us diré a qui s’assembla aquell que ve a mi, que escolta les meves paraules i que les posa en pràctica.+ 48 És com un home que, per construir una casa, va fer un forat molt profund i va posar els fonaments sobre la roca. Per això, quan va venir una inundació, la riuada va envestir amb força contra la casa, però no la va poder moure, perquè estava ben construïda.+ 49 En canvi, qui escolta les meves paraules però no fa res+ és com un home que va construir una casa sobre la terra sense fonaments. La riuada va envestir amb força contra la casa, i la casa es va enfonsar de seguida i va quedar totalment destruïda.»

7 Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm. 2 Allà hi havia un centurió que tenia un esclau a qui apreciava molt però que estava molt malalt, a punt de morir.+ 3 Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau. 4 Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis, 5 perquè estima la nostra nació i ens ha construït la sinagoga.» 6 Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa, el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no cal que vinguis, perquè no soc digne que entris a casa meva.+ 7 Per això no em considerava digne de venir a tu. Però dona l’ordre i el meu servidor es curarà. 8 Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Ves!”, hi va. Quan li dic a un altre: “Vine!”, ve. I quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa.» 9 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni tan sols a Israel he trobat una fe tan gran.»+ 10 Quan els que havia enviat van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat.+

11 Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i una multitud molt gran. 12 Quan s’acostava a la porta de la ciutat, va veure que s’emportaven un mort, l’únic fill* d’una dona.+ A més, aquesta dona era viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella. 13 Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir+ i li va dir: «Deixa de plorar.»+ 14 Jesús es va apropar i va tocar la llitera on portaven el mort, i els que la portaven es van aturar. Aleshores va dir: «Noi, et dic: aixeca’t!»+ 15 El mort es va asseure i va començar a parlar, i Jesús el va donar a la seva mare.+ 16 Tots es van quedar impressionats* i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres»+ i «Déu ha recordat el seu poble».+ 17 I la notícia sobre el que va fer es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió.

18 Els deixebles de Joan li van explicar totes aquestes coses.+ 19 I Joan va cridar dos dels seus deixebles i els va enviar al Senyor a preguntar-li: «Ets tu qui ha de venir,+ o n’hem d’esperar un altre?» 20 Quan van arribar on estava Jesús, van dir: «Joan el Baptista ens ha enviat a preguntar-te: “Ets tu qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”» 21 En aquell mateix moment, Jesús va curar moltes persones de tota classe de malalties,+ tant lleus com greus, va expulsar esperits malvats i va tornar la vista a molts cecs. 22 I Jesús els va contestar: «Aneu i expliqueu a Joan el que heu vist i escoltat: els cecs hi veuen,+ els coixos caminen, els leprosos són purificats,* els sords hi senten,+ els morts ressusciten* i s’anuncien les bones notícies als pobres.+ 23 Feliç qui no ensopega a causa meva.»*+

24 Quan els enviats de Joan van marxar, Jesús va començar a parlar sobre Joan a les multituds. Els va dir: «Què vau anar a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent?+ 25 Què hi vau anar a veure, doncs? Un home vestit amb roba luxosa?+ No, perquè els que porten roba ostentosa i viuen amb luxe estan als palaus dels reis! 26 Així doncs, què hi vau anar a veure? Un profeta? Doncs us dic que hi vau veure molt més que un profeta.+ 27 Aquest és de qui es va escriure: “Mira, envio el meu missatger davant teu,* i ell anirà davant teu i et prepararà el camí.”+ 28 Us dic que no ha nascut ningú* més gran que Joan, però el més petit al Regne de Déu és més gran que ell.»+ 29 Quan tot el poble i els cobradors d’impostos van escoltar això, van declarar que Déu és just, perquè havien sigut batejats amb el bateig de Joan.+ 30 Però els fariseus i els experts en la Llei van menysprear el que Déu volia* per a ells,+ perquè no havien sigut batejats per Joan.

31 «Per tant, a qui compararé la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?+ 32 Són com els nens que seuen a la plaça* i es criden els uns als altres: “Vam tocar la flauta per a vosaltres, però no vau ballar. Vam cantar cançons de dol, però no vau plorar.” 33 Perquè ha vingut Joan el Baptista, que no menja pa ni beu vi,+ i vosaltres dieu: “Està endimoniat.” 34 Però el Fill de l’Home menja i beu, i vosaltres dieu: “Mireu! Aquest home és un golafre i beu molt vi, és amic de cobradors d’impostos i pecadors!”+ 35 En tot cas, la saviesa es demostra pels resultats.»*+

36 Hi havia un fariseu que no deixava de demanar a Jesús que mengés amb ell. I Jesús va entrar a casa del fariseu i es va reclinar a taula. 37 A la ciutat hi havia una dona coneguda per ser pecadora. Quan va saber que Jesús estava menjant* a casa del fariseu, hi va anar amb una ampolleta d’alabastre plena d’oli perfumat.+ 38 Es va posar darrere seu, plorant als seus peus, i li mullava els peus amb les seves llàgrimes i els eixugava amb el seu cabell. També li besava tendrament els peus i va posar l’oli perfumat sobre ells. 39 Quan el fariseu que l’havia convidat ho va veure, va pensar: «Si aquest home realment fos un profeta, sabria qui li està tocant els peus i quina classe de dona és: una pecadora.»+ 40 Jesús, que sabia el que pensava, li va dir: «Simó, t’he de dir una cosa.» I ell va dir: «Digues, Mestre.»

41 «Dos homes devien diners a un prestador: un li devia 500 denaris* i l’altre, 50. 42 Com que no tenien amb què pagar, els va perdonar generosament a tots dos. Per tant, quin d’ells et sembla que l’estimarà més?» 43 Simó li va respondre: «Suposo que aquell a qui li va perdonar més.» I Jesús li va dir: «Has contestat correctament.» 44 Llavors es va girar cap a la dona i va dir a Simó: «Veus aquesta dona? He entrat a casa teva i no m’has donat aigua per als peus. Però ella m’ha mullat els peus amb les seves llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el seu cabell. 45 Tu no m’has fet cap petó, però aquesta dona no ha deixat de besar-me tendrament els peus des que soc aquí. 46 No m’has posat oli al cap, però aquesta dona m’ha posat oli perfumat als peus. 47 Per això et dic que, tot i que ha comès molts* pecats, li han estat perdonats,+ perquè ha estimat molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc.» 48 Llavors va dir a la dona: «Els teus pecats et són perdonats.»+ 49 I els que estaven reclinats a taula amb ell van començar a dir-se els uns als altres: «Qui és aquest home que fins i tot perdona pecats?»+ 50 I ell va dir a la dona: «La teva fe t’ha salvat.+ Ves-te’n en pau.»

8 Poc després, Jesús va viatjar de ciutat en ciutat i de poble en poble, predicant i anunciant les bones notícies del Regne de Déu.+ Amb ell anaven els Dotze 2 i també algunes dones que havien sigut alliberades d’esperits malvats i curades de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, 3 Joana,+ que era la dona de Cuses, l’administrador de la casa d’Herodes, Susanna i moltes altres dones que utilitzaven els seus recursos per servir-los.+

4 Ara bé, una gran multitud s’havia unit a la gent que acudia a ell d’una ciutat rere una altra i Jesús els va posar una comparació:+ 5 «Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Mentre sembrava, algunes llavors van caure a la vora del camí, les van trepitjar i els ocells del cel se les van menjar.+ 6 Algunes van caure sobre la roca, però després de brotar es van assecar, perquè no tenien humitat.+ 7 D’altres van caure entre les espines, però les espines que creixien a la vegada les van ofegar.+ 8 Però unes altres van caure en terra bona, van brotar i van donar fruit, 100 vegades més del que s’havia sembrat.»+ I després de dir aquestes coses va dir amb veu forta: «Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+

9 Els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquesta comparació.+ 10 Ell va dir: «A vosaltres se us ha permès entendre els secrets sagrats del Regne de Déu, però als altres tot se’ls presenta en comparacions,+ perquè, per més que mirin, no hi vegin, i per més que escoltin, no ho entenguin.+ 11 Aquesta comparació vol dir això: “La llavor és la paraula* de Déu.+ 12 Les llavors que van caure a la vora del camí representen els que escolten la paraula, però després ve el Diable i se l’emporta del seu cor perquè no creguin i no se salvin.+ 13 Les que van caure sobre la roca representen els que escolten la paraula i l’accepten amb alegria. Ara bé, com que no tenen arrels, creuen durant un temps però es fan enrere quan arriba una època de proves.+ 14 Les que van caure entre les espines representen els que escolten, però com que es deixen portar per les preocupacions, les riqueses+ i els plaers d’aquesta vida,+ acaben ofegats del tot i no produeixen fruit madur.+ 15 Les que van caure en terra bona representen els que, després d’escoltar la paraula amb un cor sincer i bo,+ la retenen i donen fruit amb aguant.”+

16 »Quan algú encén un llum d’oli, no el tapa amb un gerro ni el posa sota el llit, sinó que el posa en un lloc alt* perquè tots els que entrin vegin la llum.+ 17 Perquè no hi ha res secret que no s’arribi a conèixer, ni res tan ben amagat que no s’acabi sabent i que no surti a la llum.+ 18 Per tant, presteu atenció a com escolteu. Perquè a qui té, se li donarà més,+ però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que es pensa que té.»+

19 La seva mare i els seus germans+ van anar a veure’l, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.+ 20 Per això li van dir: «La teva mare i els teus germans estan aquí a fora i et volen veure.» 21 Però ell els va respondre: «La meva mare i els meus germans són aquests que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.»+

22 Un dia Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els va dir: «Anem a l’altra banda del llac.» Es van allunyar de terra i,+ 23 mentre navegaven, Jesús es va adormir. Llavors es va aixecar una tempesta de vent molt violenta al llac, i estaven en perill perquè la barca s’estava omplint d’aigua.+ 24 Així que van anar a despertar-lo i li van dir: «Mestre! Mestre! Estem a punt de morir!» Llavors es va aixecar i va reprendre el vent i la fúria de l’aigua, i la tempesta va parar i tot es va calmar.+ 25 Aleshores els va dir: «On és la vostra fe?» Però ells tenien molta por i estaven meravellats, i es deien els uns als altres: «Qui és aquest home, que dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?»+

26 I van desembarcar a la regió dels gerasencs,+ que està situada davant de Galilea. 27 Tan aviat com Jesús va baixar de la barca, el va anar a trobar un home de la ciutat que estava endimoniat. Aquest home feia molt de temps que anava despullat i no vivia en una casa, sinó entre les tombes.*+ 28 I quan va veure Jesús, va cridar, es va llançar als seus peus i amb veu forta li va dir: «Què vols de mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et suplico que no em turmentis.»+ 29 (Perquè Jesús havia estat ordenant a l’esperit malvat* que sortís de l’home. Aquest s’havia apoderat de l’home moltes vegades,*+ i encara que el lligaven amb cadenes i grillons, i el tenien vigilat, ell sempre els trencava i el dimoni el feia anar a llocs solitaris.) 30 Jesús li va preguntar: «Com et dius?» I ell va contestar: «Legió», perquè molts dimonis havien entrat dins seu. 31 I els dimonis no deixaven de suplicar a Jesús que no els fes anar a l’abisme.+ 32 Allà hi havia un gran ramat de porcs+ que pasturava a la muntanya. I els dimonis li van suplicar que els deixés entrar dins dels porcs, i ell els ho va permetre.+ 33 Aleshores van sortir de l’home i van entrar dins dels porcs, i els porcs es van llançar al llac pel precipici i es van ofegar. 34 Quan els porquers van veure el que havia passat, van fugir corrents i ho van explicar a la ciutat i al camp.

35 La gent va anar a veure què havia passat. Quan van arribar on era Jesús, es van espantar molt perquè van veure que l’home que havia estat endimoniat anava vestit, havia recuperat el seny i estava assegut als peus de Jesús. 36 Els que havien vist el que havia passat els van explicar com s’havia curat l’home endimoniat. 37 Llavors molta gent de la regió dels gerasencs va demanar a Jesús que marxés d’allà, perquè tenien molta por. Aleshores Jesús va pujar a la barca per marxar. 38 L’home que havia estat endimoniat li suplicava que el deixés anar amb ell, però Jesús el va acomiadar i li va dir:+ 39 «Torna a casa teva i explica a tothom el que Déu ha fet per tu.» I l’home va marxar i va anar proclamant per tota la ciutat el que Jesús havia fet per ell.

40 Quan Jesús va tornar, la gent el va rebre molt bé, perquè tots l’esperaven.+ 41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire, que era un cap de la sinagoga. Va caure als peus de Jesús i va començar a suplicar-li que anés a casa seva,+ 42 perquè la seva única filla,* que tenia uns 12 anys, s’estava morint.

Mentre Jesús hi anava, la multitud l’oprimia. 43 Hi havia una dona que feia 12 anys que tenia hemorràgies,+ però no havia trobat ningú que la pogués curar.+ 44 Se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del mantell,+ i immediatament se li va parar l’hemorràgia. 45 Aleshores Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?» Com que tothom ho negava, Pere va dir: «Mestre, la multitud t’envolta i t’oprimeix.»+ 46 Però Jesús va dir: «Algú m’ha tocat, perquè sé que ha sortit poder+ de mi.» 47 La dona, al veure que no havia passat desapercebuda, es va acostar a Jesús tremolant, es va agenollar davant d’ell i va explicar davant de tothom per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant. 48 Però ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Ves-te’n en pau.»+

49 Mentre encara parlava, va arribar un representant del cap de la sinagoga i va dir: «La teva filla ha mort, no molestis més el Mestre.»+ 50 Però Jesús, que ho va sentir, li va dir: «No tinguis por. Només tingues fe i se salvarà.»+ 51 Quan va arribar a la casa, només va deixar que entressin amb ell Pere, Joan, Jaume i el pare i la mare de la nena. 52 La gent plorava per la nena i es donaven cops al pit perquè estaven molt tristos. Per això Jesús els va dir: «No ploreu,+ perquè no ha mort, sinó que està dormint.»+ 53 Aleshores van començar a burlar-se d’ell amb menyspreu, perquè sabien que la nena havia mort. 54 Però ell li va agafar la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!»+ 55 El seu esperit*+ va tornar i ella es va aixecar immediatament,+ i Jesús va manar que li donessin alguna cosa per menjar. 56 Els seus pares estaven desbordats d’alegria, però ell els va manar que no expliquessin a ningú el que havia passat.+

9 Llavors Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tots els dimonis+ i també per curar malalties.+ 2 Els va enviar a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts, 3 i els va dir: «No us endugueu res per al viatge: ni bastó, ni bossa per al menjar, ni pa, ni diners,* ni dos vestits.*+ 4 Quan entreu a una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.+ 5 I si la gent no us rep, quan marxeu d’aquella ciutat espolseu-vos la pols dels peus perquè serveixi de testimoni contra ells.»+ 6 Aleshores van posar-se en camí i van anar de poble en poble per tota la regió anunciant les bones notícies i curant els malalts.+

7 Herodes,* el governador de la regió,* va sentir a parlar de tot el que passava, i estava molt confós, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat* d’entre els morts,+ 8 d’altres que Elies havia aparegut i d’altres que un dels profetes de l’antiguitat havia ressuscitat.*+ 9 Herodes deia: «Jo vaig fer decapitar Joan.+ Aleshores, qui és aquest de qui sento a dir totes aquestes coses?» Per això tenia ganes de veure’l.+

10 Quan els apòstols van tornar, van explicar a Jesús tot el que havien fet.+ I Jesús se’ls va endur a una ciutat anomenada Betsaida per estar a soles amb ells.+ 11 Però les multituds se’n van assabentar i el van seguir. Jesús els va rebre amb amabilitat, els va parlar sobre el Regne de Déu i va curar els que ho necessitaven.+ 12 Quan s’estava acabant el dia, se li van apropar els Dotze i li van dir: «Acomiada la gent perquè vagin als pobles i als camps dels voltants a buscar allotjament i menjar, perquè estem a un lloc aïllat.»+ 13 Però Jesús els va dir: «Doneu-los vosaltres mateixos alguna cosa per menjar.»+ Ells van contestar: «Només tenim cinc pans i dos peixos, a menys que anem nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gent.» 14 I és que hi havia uns 5.000 homes. Però Jesús va dir als seus deixebles: «Feu-los seure en grups d’uns 50.» 15 Així ho van fer i tothom es va asseure. 16 Jesús va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració.* Després els va partir i va començar a donar-los als deixebles perquè els repartissin entre la gent. 17 Tots en van menjar i van quedar satisfets. Després van omplir 12 cistells amb els trossos que havien sobrat.+

18 Més tard, mentre Jesús estava tot sol orant, els deixebles se li van apropar, i ell els va preguntar: «Qui diu la gent que soc?»+ 19 Ells van contestar: «Uns diuen que ets Joan el Baptista, d’altres que ets Elies i d’altres que ets un dels profetes de l’antiguitat que ha ressuscitat.»*+ 20 Jesús els va dir: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Pere va contestar: «El Crist de Déu.»+ 21 Llavors els va ordenar fermament que no ho diguessin a ningú,+ 22 i va afegir: «El Fill de l’Home ha de patir molt i ser rebutjat pels ancians, pels sacerdots principals i pels escribes, ha de ser executat+ i al tercer dia ha de ser ressuscitat.»*+

23 Llavors va dir a tots: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix,*+ que agafi el seu pal de turment* dia rere dia i que em segueixi constantment.+ 24 Qui intenti salvar la vida, la perdrà, però qui perdi la vida per mi, és qui la salvarà.+ 25 Perquè, de què li serveix a algú guanyar tot el món si perd la vida o es causa la seva pròpia ruïna?+ 26 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home també s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, en la del seu Pare i en la dels sants àngels.+ 27 Però us asseguro que alguns dels que són aquí no tastaran la mort sense haver vist el Regne de Déu.»+

28 I, de fet, uns vuit dies després d’haver dit això, es va emportar Pere, Joan i Jaume i va pujar a la muntanya a orar.+ 29 I mentre orava, la seva cara va canviar d’aspecte i la seva roba es va tornar d’un blanc resplendent. 30 De sobte, van aparèixer dos homes que estaven parlant amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer amb glòria i es van posar a parlar sobre la sortida de Jesús, que s’havia de complir a Jerusalem.+ 32 Pere i els que l’acompanyaven estaven mig adormits, però quan es van despertar del tot, van veure la glòria de Jesús+ i els dos homes drets al seu costat. 33 I, mentre els dos homes s’allunyaven de Jesús, Pere li va dir: «Mestre, que bé que puguem estar aquí. Prepararem tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No s’adonava del que deia. 34 Però mentre encara parlava, es va formar un núvol que els va començar a cobrir. I quan el núvol els va envoltar, es van espantar molt. 35 Aleshores una veu+ des del núvol va dir: «Aquest és el meu Fill, l’escollit.+ Escolteu-lo.»+ 36 Quan es va sentir la veu, van veure que Jesús estava sol. Ells no van dir res i durant un temps no van explicar a ningú res del que havien vist.+

37 L’endemà, quan van baixar de la muntanya, una gran multitud el va anar a trobar.+ 38 Aleshores un home d’entre la gent va cridar: «Mestre, et suplico que ajudis* el meu fill. És l’únic fill que tinc.+ 39 Un esperit s’apodera d’ell i, de sobte, es posa a cridar, li provoca convulsions i li fa treure espuma per la boca i, quan amb prou feines surt d’ell, el deixa tot ferit. 40 He suplicat als teus deixebles que l’expulsin, però no han pogut.» 41 Jesús va respondre: «Generació perversa i sense fe!+ Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i suportar-vos? Porta’m el teu fill.»+ 42 I mentre el noiet s’apropava, el dimoni el va tirar a terra i li va provocar convulsions violentes. Però Jesús va reprendre l’esperit malvat,* va curar el noiet i el va tornar al seu pare. 43 I tothom es va quedar meravellat del poder majestuós de Déu.

Mentre tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús va dir als seus deixebles: 44 «Escolteu amb atenció i recordeu aquestes paraules, perquè el Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels homes.»+ 45 Però ells no van entendre el que deia. De fet, se’ls havia amagat el significat d’aquestes paraules perquè no les entenguessin, i tenien por de preguntar-li què volien dir.

46 Llavors els deixebles van començar a discutir sobre qui d’ells era el més gran.+ 47 Jesús, que sabia què pensaven dins del seu cor, va agafar un nen, el va posar al seu costat 48 i els va dir: «Qui rep aquest nen per causa del meu nom, també em rep a mi, i qui em rep a mi, també rep aquell que m’ha enviat.+ Perquè qui es comporta com el més petit de tots vosaltres, aquest és qui és gran.»+

49 I Joan li va respondre: «Mestre, n’hem vist un que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, i hem intentat impedir-ho, perquè no ve amb nosaltres.»+ 50 Però Jesús li va dir: «No intenteu impedir-ho, perquè qui no està contra vosaltres, està a favor vostre.»

51 S’apropaven* els dies en què Jesús havia de ser endut a dalt,+ i estava completament decidit* a anar a Jerusalem. 52 Per això va enviar missatgers davant seu. I ells van marxar i van entrar a un poble de Samària per fer preparatius per a ell. 53 Però com que estava decidit* a anar a Jerusalem, la gent del poble no el va rebre.+ 54 Quan els deixebles Jaume i Joan+ ho van veure, li van dir: «Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els destrueixi?»+ 55 Però ell es va girar i els va reprendre. 56 I van marxar a un altre poble.

57 Mentre feien camí, algú li va dir: «Et seguiré vagis on vagis.» 58 Però Jesús li va contestar: «Les guineus tenen caus i els ocells del cel tenen nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.»+ 59 Llavors va dir a un altre: «Segueix-me.» I l’home li va respondre: «Senyor, primer deixa que me’n vagi i enterri el meu pare.»+ 60 Però ell li va contestar: «Deixa que els morts+ enterrin els seus morts. Tu ves i anuncia el Regne de Déu per tot arreu.»+ 61 I un altre va dir: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m dir adeu als de casa meva.» 62 Jesús li va respondre: «Ningú que té la mà posada a l’arada i mira les coses que deixa enrere+ serveix* per al Regne de Déu.»+

10 Després d’això, el Senyor en va escollir 70 més i els va enviar de dos en dos+ perquè anessin davant seu a totes les ciutats i llocs on ell aniria. 2 Aleshores els va dir: «Sens dubte, la collita és molt gran, però hi ha pocs treballadors. Per això, pregueu a l’Amo de la sega que hi enviï treballadors.+ 3 Aneu! Us envio com ovelles enmig de llops.+ 4 No porteu ni bossa per als diners, ni bossa per al menjar, ni sandàlies,+ i no saludeu a ningú* pel camí. 5 Quan entreu a una casa, el primer que heu de dir és: “Que tingui pau aquesta casa.”+ 6 Si allà hi ha un amic de la pau, la pau que li desitgeu es quedarà amb ell. Però si no, la pau tornarà a vosaltres. 7 Quedeu-vos en aquella casa,+ i mengeu i beveu el que us donin,+ perquè el treballador es mereix la seva paga.+ No aneu d’una casa a una altra.

8 »I quan entreu a una ciutat i us rebin, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu ja és a prop vostre.”+ 10 Però si entreu a una ciutat i no us reben, aneu als carrers principals i digueu: 11 “Com a testimoni contra vosaltres, fins i tot ens espolsem la pols de la vostra ciutat que s’ha enganxat als nostres peus.+ Però sapigueu que el Regne de Déu ja és a prop.” 12 Us dic que aquell dia serà més fàcil de suportar per a Sodoma que per a aquella ciutat.+

13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, fa temps que s’haurien penedit asseguts amb roba de sac i cendra.+ 14 Per això, el judici serà més fàcil de suportar per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿que potser seràs exalçada fins al cel? No, sinó que baixaràs a la Tomba!*

16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi,+ i qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi. A més, qui em rebutja a mi, també rebutja a qui m’ha enviat.»+

17 Aleshores els 70 van tornar plens d’alegria, i deien: «Senyor, fins i tot els dimonis queden sotmesos a nosaltres quan utilitzem el teu nom.»+ 18 I ell els va dir: «Veig Satanàs que ja ha caigut+ del cel com un llamp. 19 Us he donat autoritat per trepitjar serps i escorpins i per vèncer tot el poder de l’enemic.+ I no hi haurà absolutament res que us faci mal. 20 Però no us alegreu perquè els esperits quedin sotmesos a vosaltres, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms s’han escrit al cel.»+ 21 En aquell moment, Jesús va sentir una immensa felicitat per mitjà de l’esperit sant, i va dir: «T’alabo davant de tothom, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat amb cura aquestes coses als savis i als intel·lectuals+ i les has revelat als nens. Sí, Pare, perquè així ho has volgut fer.»+ 22 També va dir: «El meu Pare m’ha entregat totes les coses. L’únic que sap qui és el Fill és el Pare, i l’únic que sap qui és el Pare és el Fill+ i tot aquell a qui el Fill el vulgui revelar.»+

23 Llavors es va girar cap als deixebles i els va dir en privat: «Feliços els ulls que veuen les coses que vosaltres veieu.+ 24 Us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho van veure,+ i escoltar el que vosaltres escolteu, però no ho van escoltar.»

25 Aleshores un expert en la Llei es va aixecar per posar-lo a prova i li va dir: «Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?»+ 26 Jesús li va dir: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» 27 I ell li va respondre: «“Estima Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,* amb totes les teves forces i amb tota la teva ment”+ i “estima els altres com t’estimes a tu mateix”.»+ 28 Jesús li va dir: «Has contestat bé. Segueix fent això i aconseguiràs la vida.»+

29 Però com que volia demostrar que era just,+ l’home va preguntar a Jesús: «Qui són en realitat aquests altres que he d’estimar?»* 30 Jesús li va contestar: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns lladres, que li van prendre fins i tot la roba, el van apallissar i se’n van anar deixant-lo mig mort. 31 Va coincidir que un sacerdot baixava per aquell camí, però quan el va veure, va passar de llarg per l’altra banda. 32 Igualment, quan un levita va arribar allà i el va veure, també va passar de llarg per l’altra banda del camí. 33 Però quan un samarità+ que viatjava per aquell camí va arribar prop seu i el va veure, se’n va compadir. 34 Se li va apropar, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar. Després, el va pujar damunt del seu animal, el va portar a un hostal i el va cuidar. 35 L’endemà va treure dos denaris,* els va donar a l’hostaler i li va dir: “Cuida’l, i quan torni et pagaré tot el que gastis de més.” 36 Quin d’aquests tres et sembla que va estimar*+ l’home que va caure en mans dels lladres?» 37 Ell va respondre: «El que el va tractar amb compassió.»*+ Llavors Jesús li va dir: «Ves i fes el mateix.»+

38 Mentre feien camí, Jesús va entrar a un poble, i una dona que es deia Marta+ el va rebre a casa seva. 39 Ella tenia una germana que es deia Maria, que s’havia assegut als peus del Senyor i escoltava el que explicava. 40 En canvi, Marta estava distreta preparant moltes coses. Per això, es va apropar a Jesús i li va dir: «Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola fent-ho tot? Digue-li que em vingui a ajudar.» 41 I el Senyor li va contestar: «Marta, Marta, estàs neguitosa i preocupada per moltes coses. 42 Però es necessiten poques coses, o només una. Maria ha escollit la millor part*+ i no se li prendrà.»

11 En una ocasió Jesús estava orant a cert lloc i, quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: «Senyor, ensenya’ns a orar, igual que Joan va ensenyar a orar als seus deixebles.»

2 Per això els va dir: «Sempre que oreu, digueu: “Pare, que el teu nom sigui santificat.*+ Que vingui el teu Regne.+ 3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem per a aquell dia.+ 4 Perdona els nostres pecats,+ tal com nosaltres també perdonem tots els que tenen un deute amb nosaltres.+ I no permetis que caiguem* en la temptació.”»+

5 Aleshores els va dir: «Suposem que un de vosaltres té un amic, i va a casa seva a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6 perquè un amic meu ha arribat de viatge i no tinc res per oferir-li.” 7 Però ell li respon des de dins: “No em molestis. La porta ja està tancada amb clau, i els meus fills i jo ja som al llit. No em puc aixecar a donar-te res.” 8 Us dic que, encara que no s’aixequi a donar-li tot el que necessita perquè és amic seu, s’aixecarà i li donarà tot el que necessita perquè ha sigut molt persistent i atrevit.+ 9 Per això us dic que continueu demanant+ i se us donarà, continueu buscant i trobareu, continueu trucant i us obriran.+ 10 Perquè qui demana, rep,+ qui busca, troba, i a qui truca, li obren. 11 De fet, quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, li donarà una serp en comptes d’un peix?+ 12 O si li demana un ou, li donarà un escorpí? 13 Per tant, si vosaltres, encara que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, amb molta més raó el Pare que està al cel donarà esperit sant als que l’hi demanen!»+

14 Més tard, Jesús va expulsar d’un home un dimoni que l’havia deixat mut.*+ I quan el dimoni va sortir, l’home va tornar a parlar i les multituds es van quedar meravellades.+ 15 Alguns d’ells van dir: «Expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub,* el governant dels dimonis.»+ 16 D’altres, per posar-lo a prova, van començar a exigir-li un senyal+ del cel. 17 Però com que Jesús sabia el que pensaven,+ els va dir: «Tot regne que està dividit contra si mateix acaba en ruïnes, i una casa que està dividida contra si mateixa s’ensorra. 18 De la mateixa manera, si Satanàs també està dividit contra si mateix, com podrà mantenir-se en peu el seu regne? Perquè vosaltres dieu que jo expulso els dimonis per mitjà de Beelzebub. 19 Llavors, si jo expulso els dimonis per mitjà de Beelzebub, per mitjà de qui els expulsen els vostres fills?* És per això que ells seran els vostres jutges. 20 Però si jo expulso els dimonis per mitjà del dit de Déu,+ això vol dir que el Regne de Déu us ha agafat desprevinguts.*+ 21 Quan un home fort i ben armat vigila el seu palau, les seves possessions estan segures. 22 Però quan algú més fort que ell l’ataca i el venç, li pren totes les armes en les quals confiava i reparteix el que li ha pres. 23 Qui no està de part meva, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa.+

24 »Quan un esperit malvat* surt d’algú, passa per llocs àrids buscant un lloc on descansar però, com que no en troba cap, diu: “Tornaré a casa meva, d’on he sortit.”+ 25 I quan hi arriba, la troba escombrada i decorada. 26 Llavors se’n va a buscar set esperits pitjors que ell, entren en aquella persona i s’hi queden. Per això, al final, la situació de la persona és pitjor que al principi.»

27 Mentre deia aquestes coses, una dona d’entre la multitud va cridar: «Feliç el ventre que et va portar i els pits que et van alimentar!»+ 28 Però ell va dir: «No, sinó que feliços són els que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica!»+

29 S’anava reunint més i més gent, i Jesús va dir: «Aquesta generació és una generació malvada. Busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà és el senyal de Jonàs.+ 30 Perquè tal com Jonàs+ va ser un senyal per als ninivites, el Fill de l’Home també ho serà per a aquesta generació. 31 La reina del sud+ s’aixecarà en el judici amb els homes d’aquesta generació i els condemnarà, perquè va venir de terres molt llunyanes per escoltar la saviesa de Salomó. Però, mireu! Algú més gran que Salomó és aquí.+ 32 Els habitants de Nínive s’aixecaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir quan van escoltar el que Jonàs va predicar.+ Però, mireu! Algú més gran que Jonàs és aquí. 33 Quan algú encén un llum d’oli, no el posa en un lloc amagat ni sota un cistell, sinó en un lloc alt,*+ perquè tots els que entrin vegin la llum. 34 Els teus ulls són el llum del cos. Quan els teus ulls estan ben enfocats,* tot el teu cos brilla.* Però quan els teus ulls miren amb enveja,* el teu cos està ple de foscor.+ 35 Per tant, ves amb compte que la llum que hi ha en tu no sigui foscor. 36 Perquè si tot el teu cos brilla i no hi ha cap part fosca, serà tan brillant com quan un llum t’il·lumina amb la seva claror.»

37 Després de dir això, un fariseu el va convidar a menjar. Així que Jesús hi va anar i es va reclinar a taula. 38 El fariseu es va estranyar quan va veure que no es va rentar* les mans abans de menjar.+ 39 Però el Senyor li va dir: «Vosaltres, fariseus, netegeu la copa i el plat per fora, però per dins esteu plens de cobdícia i maldat.+ 40 Insensats! Qui ha fet l’exterior, no ha fet també l’interior? 41 Així que, quan ajudeu els que passen necessitat,* doneu les coses que surten de dins i llavors sereu nets en tots els sentits. 42 Però ai de vosaltres, fariseus, perquè doneu la desena part de la menta, de la ruda i de totes les altres herbes,*+ però desateneu la justícia i l’amor a Déu! Estàveu obligats a donar la desena part d’aquestes coses, però no havíeu de desatendre les altres.+ 43 Ai de vosaltres, fariseus, perquè us agrada ocupar els seients del davant* a les sinagogues i que la gent us saludi a les places!*+ 44 Ai de vosaltres, perquè sou com les tombes* que quasi no es veuen,*+ i la gent hi passa pel damunt sense saber-ho!»

45 Un dels experts en la Llei li va dir: «Mestre, al dir aquestes coses també ens insultes a nosaltres.» 46 Jesús li va respondre: «Ai també de vosaltres, experts en la Llei, perquè poseu càrregues difícils de portar sobre la gent, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!+

47 »Ai de vosaltres, perquè construïu les tombes* dels profetes, però els vostres avantpassats els van matar!+ 48 Queda clar que sou testimonis del que van fer els vostres avantpassats, i hi esteu d’acord. Perquè ells van matar els profetes,+ però vosaltres construïu les seves tombes. 49 Per això la saviesa de Déu també va dir: “Els enviaré profetes i apòstols, però a alguns els mataran i els perseguiran. 50 Per aquesta raó, a aquesta generació se li reclamarà la sang de tots els profetes que ha sigut vessada des de la fundació del món,+ 51 des de la sang d’Abel+ fins a la sang de Zacaries, a qui van matar entre l’altar i la casa.”*+ Us dic que a aquesta generació se li reclamarà la sang de tots ells.

52 »Ai de vosaltres, experts en la Llei, perquè heu pres la clau del coneixement a la gent. Vosaltres no hi heu entrat i poseu obstacles als que hi estan entrant!»+

53 I quan Jesús va sortir d’allà, els escribes i els fariseus van començar a pressionar-lo moltíssim i a assetjar-lo amb moltes altres preguntes 54 amb la intenció d’atrapar-lo en alguna cosa que digués.+

12 Mentrestant, es van reunir tants milers de persones que es trepitjaven les unes a les altres. Aleshores Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els va dir: «Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus, que és la hipocresia.+ 2 Ara bé, no hi ha res tan ben amagat que no s’acabi descobrint, ni res secret que no s’acabi sabent.+ 3 Per tant, el que digueu en la foscor se sentirà a plena llum, i el que digueu a cau d’orella a la vostra habitació es proclamarà des dels terrats. 4 A més, amics meus,+ a vosaltres us dic que no temeu els que maten el cos però després ja no poden fer res més.+ 5 Us diré a qui heu de témer: heu de témer a qui, després de matar-vos, té autoritat per llançar-vos a la Gehenna.*+ Sí, us dic que és aquest a qui heu de témer.+ 6 ¿No es venen cinc pardals per dues monedes de poc valor?* Però Déu no s’oblida ni d’un d’ells.*+ 7 Fins i tot té comptats tots els vostres cabells!+ No tingueu por. Vosaltres valeu més que molts pardals.+

8 »Us dic que, si algú es posa de part meva davant de la gent,+ el Fill de l’Home també es posarà de part seva davant dels àngels de Déu.+ 9 Però si algú em rebutja davant de la gent, serà rebutjat davant dels àngels de Déu.+ 10 I a qui digui alguna cosa contra el Fill de l’Home, li serà perdonat, però qui blasfemi contra l’esperit sant, no serà perdonat.+ 11 Quan us portin davant de les assemblees públiques,* dels funcionaris del govern i de les autoritats, no us preocupeu per com us defensareu ni pel què direu,+ 12 perquè en aquell mateix moment l’esperit sant us ensenyarà què heu de dir.»+

13 Llavors algú d’entre la gent li va dir: «Mestre, digues al meu germà que comparteixi l’herència amb mi.» 14 Ell li va contestar: «Home, ¿qui m’ha fet jutge o àrbitre entre vosaltres dos?» 15 Aleshores els va dir: «Tingueu els ulls ben oberts i eviteu tot tipus de cobdícia,+ perquè encara que algú tingui moltes coses, tot el que té no li dona la vida.»+ 16 Llavors els va posar aquesta comparació: «Les terres d’un home ric van produir molt, 17 i per això va començar a pensar: “Què faré ara que no tinc on guardar les meves collites?” 18 I va dir: “Ja sé què faré:+ tiraré a terra els meus graners i en construiré de més grans, i allà guardaré tot el meu gra i tot el que tinc. 19 I després em diré a mi mateix: ‘Tens moltes coses bones guardades per a molts anys. Viu tranquil, menja, beu, passa-t’ho bé.’” 20 Però Déu li va dir: “Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida,* i qui es quedarà amb tot el que has guardat?”+ 21 Això és el que li passa a qui acumula tresors per a si mateix però no és ric als ulls de Déu.»+

22 Aleshores va dir als seus deixebles: «Per aquesta raó us dic que deixeu de preocupar-vos per la vostra vida pensant què menjareu, o pel vostre cos pensant què us posareu.+ 23 Perquè la vida val més que el menjar i el cos val més que la roba. 24 Penseu en els corbs, que no sembren ni seguen, i no tenen graner ni magatzem, però Déu els alimenta.+ ¿No valeu vosaltres molt més que els ocells?+ 25 Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una sola colzada* la seva vida? 26 Per tant, si no podeu fer ni una cosa tan petita, per què us preocupeu per les altres coses?+ 27 Fixeu-vos en com creixen els lliris. No treballen ni filen, però jo us dic que ni Salomó en tota la seva esplendor no es va vestir mai com un d’aquests.+ 28 Doncs bé, si Déu vesteix així les plantes del camp, que avui són aquí i demà es llancen al forn, amb molta més raó us vestirà a vosaltres, gent de poca fe! 29 Per tant, deixeu de buscar què menjareu o què beureu, i deixeu d’estar tan amoïnats,+ 30 perquè tot això és el que la gent d’aquest món s’esforça per aconseguir, però el vostre Pare sap que necessiteu aquestes coses.+ 31 En canvi, continueu buscant el Regne i llavors rebreu totes aquestes coses.+

32 »No tingueu por, petit ramat,+ perquè el vostre Pare vol donar-vos el Regne.+ 33 Veneu el que teniu i ajudeu els que passen necessitat.*+ Feu-vos bosses per als diners que no es facin malbé, un tresor inesgotable al cel,+ on els lladres no s’hi apropen i les arnes no el fan malbé. 34 Perquè on està el vostre tresor, també hi estarà el vostre cor.

35 »Estigueu preparats*+ i tingueu els llums d’oli encesos.+ 36 Heu de ser com els homes que esperen que el seu amo torni+ del casament+ per obrir-li la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços són els esclaus que l’amo troba a l’aguait quan arriba! Us asseguro que es vestirà* per servir-los, els farà seure* a taula i els servirà. 38 Feliços són si arriba a la segona vetlla,* o fins i tot a la tercera,* i els troba preparats! 39 Sapigueu que si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora vindria el lladre, no l’hauria deixat entrar a casa seva.+ 40 Vosaltres, també, estigueu sempre preparats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora que menys us penseu.»+

41 Llavors Pere li va preguntar: «Senyor, aquesta comparació és només per a nosaltres o és per a tothom?» 42 El Senyor li va respondre: «Qui és realment l’administrador* fidel, l’assenyat,* a qui el seu amo posarà a càrrec dels servents de la casa per donar-los l’aliment que necessiten al temps degut?+ 43 Que feliç serà aquest esclau si l’amo, quan arriba, el troba fent això! 44 Us asseguro que el posarà a càrrec de tots els seus béns. 45 Però si alguna vegada l’esclau diu dins seu: “El meu amo tarda a venir” i comença a pegar als altres servents i serventes, i a menjar, beure i emborratxar-se,+ 46 l’amo d’aquest esclau vindrà un dia que ell no s’ho espera i a una hora que ell no sap, i el castigarà amb el pitjor dels càstigs i el posarà amb els infidels. 47 Aleshores l’esclau que va entendre la voluntat del seu amo però no es va preparar ni va fer el que li havia manat* rebrà molts cops.+ 48 Però l’esclau que va fer les coses que mereixien cops perquè no va entendre la voluntat del seu amo en rebrà pocs. De fet, a qui se li ha donat molt, se li exigirà molt, i a qui rep molta responsabilitat, se li exigirà més del que és normal.+

49 »He vingut a encendre un foc a la terra, i com que ja està encès, què més puc demanar? 50 Però he de ser batejat amb un bateig, i estaré molt angoixat fins que s’acabi!+ 51 Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us dic que no. He vingut a causar divisió.+ 52 Perquè des d’ara els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Estaran dividits: el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la nora i la nora contra la sogra.»+

54 Després també va dir a les multituds: «Quan veieu un núvol que ve de l’oest, de seguida dieu: “S’acosta una tempesta”, i així passa. 55 I quan veieu que bufa vent del sud, dieu: “Farà molta calor”, i en fa. 56 Hipòcrites! Si sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, com és que no sabeu entendre aquest temps concret?+ 57 Per què no decidiu per vosaltres mateixos el que és just? 58 Per exemple, si un adversari et porta a judici davant d’una autoritat, esforça’t a arribar a un acord mentre aneu de camí, perquè no et porti davant del jutge, el jutge t’entregui al guàrdia del tribunal i el guàrdia et tanqui a la presó.+ 59 Et dic que no en sortiràs fins que paguis l’última moneda.»*

13 En aquell moment, alguns dels presents van explicar a Jesús que Pilat havia barrejat la sang d’uns galileus amb els sacrificis que estaven fent. 2 I ell els va dir: «Penseu que això els va passar perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 És clar que no. I si no us penediu, tots vosaltres també sereu destruïts.+ 4 I aquelles 18 persones que van morir a Siloam quan la torre els va caure al damunt, penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 És clar que no. I si no us penediu, tots vosaltres també sereu destruïts, igual que ells.»

6 Aleshores els va posar aquesta comparació: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i va anar-hi a buscar figues però no en va trobar cap.+ 7 Llavors va dir a l’home que cuidava la vinya: “Ja fa tres anys que vinc a buscar figues a aquesta figuera però no n’he trobat mai cap. Talla-la! Per què he de deixar que ocupi la terra inútilment?” 8 I ell li va respondre: “Amo, deixa-la un any més. Cavaré al seu voltant i hi tiraré fems. 9 Si dona figues, perfecte! I si no, talla-la.”»+

10 Un dissabte, Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues, 11 i hi havia una dona que feia 18 anys que tenia un esperit de debilitat.* Anava tota encorbada i no es podia posar recta. 12 Quan Jesús la va veure, es va dirigir a ella i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teva debilitat.»+ 13 Va posar les mans sobre ella, i a l’instant es va posar recta i va començar a glorificar Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús l’havia curat en dissabte, va dir a la multitud: «Hi ha sis dies en què s’ha de treballar.+ Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte.»+ 15 Llavors el Senyor li va contestar: «Hipòcrites!+ És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre burro de l’estable per dur-lo a beure en dissabte?+ 16 I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada 18 anys, ¿no se l’havia d’alliberar d’aquesta esclavitud en dissabte?» 17 Quan va dir tot això, tots els seus adversaris van sentir vergonya, però tota la multitud es va alegrar de les coses meravelloses que feia.+

18 Jesús va seguir dient: «A què s’assembla el Regne de Déu, i a què el puc comparar? 19 És com un gra de mostassa que un home va agafar i va sembrar al seu hort. Va créixer i es va convertir en un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.»+

20 I també va dir: «A què puc comparar el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va barrejar amb tres mesures grans* de farina. Finalment, tota la massa va fermentar.»+

22 De camí a Jerusalem, Jesús anava de ciutat en ciutat i de poble en poble ensenyant a la gent. 23 I un home li va preguntar: «Senyor, són pocs els que se salven?» Ell els va dir: 24 «Esforceu-vos al màxim a entrar per la porta estreta,+ perquè us dic que molts intentaran entrar però no podran. 25 Perquè quan l’amo de la casa s’aixequi i tanqui la porta amb clau, vosaltres us quedareu a fora trucant i dient: “Senyor, obre’ns!”+ Però ell us respondrà: “No sé d’on sou.” 26 Llavors direu: “Hem menjat i begut amb tu, i has ensenyat als nostres carrers principals.”+ 27 Però ell us dirà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots vosaltres que feu injustícies!” 28 Allà és on plorareu i cruixireu les dents, quan vegeu que Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes estan al Regne de Déu però que a vosaltres us han llançat a fora.+ 29 A més, vindrà gent de l’est i de l’oest, del nord i del sud, i s’asseuran* a taula al Regne de Déu. 30 Escolteu això: alguns dels últims seran els primers, i alguns dels primers seran els últims.»+

31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van apropar a Jesús i li van dir: «Surt d’aquí i marxa, perquè Herodes et vol matar.» 32 I Jesús els va dir: «Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà expulsaré dimonis i curaré malalts, i el tercer dia acabaré.” 33 Però avui, demà i demà passat he de continuar viatjant, perquè no pot ser* que matin un profeta fora de Jerusalem.+ 34 Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que et són enviats!+ Quantes vegades he volgut reunir els teus fills com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut.+ 35 Mireu! La vostra casa queda abandonada a les vostres mans.+ Us asseguro que no em veureu més fins que digueu: “Beneït qui ve en nom de Jehovà.”»*+

14 En una ocasió, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus en dissabte, i els que estaven a la casa l’observaven atentament. 2 Davant seu hi havia un home que tenia hidropesia.* 3 I Jesús va preguntar als experts en la Llei i als fariseus: «Està permès curar en dissabte, o no?»+ 4 Però ells es van quedar callats. Aleshores Jesús va agafar l’home, el va curar i el va fer marxar. 5 I els va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou,+ no el traurà de seguida encara que sigui dissabte?»+ 6 I no van ser capaços de contestar-li res.

7 Al veure que els convidats escollien els llocs més prominents,+ els va ensenyar aquesta lliçó:* 8 «Quan algú et convidi a un banquet de casament, no seguis* al lloc més prominent,+ perquè potser ha convidat algú més important que tu. 9 Llavors qui us ha convidat vindria i et diria: “Deixa el teu lloc a aquest home”, i hauries d’anar a seure tot avergonyit a l’últim lloc. 10 Per això, quan et convidin, ves a seure a l’últim lloc. D’aquesta manera, l’home que t’ha convidat vindrà i et dirà: “Amic, seu a un lloc més important.” Així seràs honorat davant dels altres convidats.+ 11 Perquè tot aquell que s’exalça serà humiliat, i aquell que s’humilia serà exalçat.»+

12 Tot seguit va dir a l’home que l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no convidis els teus amics, els teus germans, els teus parents o els teus veïns rics. Si ho fessis, ells també et podrien convidar a tu, i això seria la teva recompensa. 13 Al contrari, quan facis un banquet, convida els pobres, els invàlids, els coixos i els cecs,+ 14 i seràs feliç, perquè ells no tenen res per donar-te a canvi. Seràs recompensat en la resurrecció+ dels justos.»

15 Quan va sentir tot això, un dels convidats li va dir: «Feliç qui mengi al Regne de Déu!»

16 Llavors Jesús li va respondre: «Un home que feia un gran sopar+ va convidar molta gent. 17 I a l’hora del sopar va enviar el seu esclau a dir als convidats: “Veniu, perquè ja està tot preparat.” 18 Però tots van començar a posar excuses.+ El primer li va dir: “He comprat un camp i l’he d’anar a veure. Em sap greu, però no puc venir.” 19 Un altre li va dir: “He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a examinar-los. Em sap greu, però no puc venir.”+ 20 I un altre li va dir: “M’acabo de casar, i per això no puc venir.” 21 Llavors l’esclau va tornar i ho va explicar tot al seu amo. I l’amo de la casa es va enfadar i va manar a l’esclau: “Ràpid, ves als carrers principals i als carrerons de la ciutat, i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos.” 22 Més tard, l’esclau li va dir: “Amo, he fet el que m’has manat, i encara hi ha lloc.” 23 Per tant, l’amo li va respondre: “Ves als camins i als senders i obliga la gent a venir perquè casa meva s’ompli.+ 24 Perquè us dic que cap dels que estaven convidats tastarà el meu sopar.”»+

25 Grans multituds viatjaven amb Jesús, i ell es va girar i els va dir: 26 «Si algú ve a mi i no odia* el seu pare, la seva mare, la seva dona, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i fins i tot la seva pròpia vida,+ no pot ser el meu deixeble.+ 27 Qui no porti el seu pal de turment* i em segueixi, no pot ser el meu deixeble.+ 28 Per exemple, qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular les despeses per saber si en té prou per acabar-la? 29 Si no ho fes, podria ser que posés els fonaments però que no la pogués acabar, i tots els que ho veiessin es burlarien d’ell 30 i dirien: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” 31 O quin rei, si vol lluitar contra un altre rei, no s’asseu primer i demana consell per veure si amb 10.000 soldats podrà enfrontar-se amb el rei que en té 20.000? 32 Si veu que no pot, enviarà un grup d’ambaixadors a demanar la pau mentre l’altre rei encara és lluny. 33 Igualment, podeu estar segurs que si algú no renuncia a tot el que té, no pot ser el meu deixeble.+

34 »Sens dubte, la sal és bona. Però si la sal perd la seva força, com podrà recuperar el seu sabor?+ 35 No serveix ni per a la terra ni per als fems, i per això la gent la llença. Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+

15 Tots els cobradors d’impostos i pecadors s’apropaven a Jesús per escoltar-lo.+ 2 I tant els fariseus com els escribes murmuraven: «Aquest home rep els pecadors i menja amb ells.» 3 Llavors Jesús els va posar aquesta comparació: 4 «Qui de vosaltres que té 100 ovelles i en perd una, no deixa les 99 enrere al camp i va a buscar la que s’ha perdut fins que la troba?+ 5 Quan la troba, se la carrega a les espatlles ple d’alegria. 6 A l’arribar a casa, crida els seus amics i veïns, i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella, la que s’havia perdut.”+ 7 Igualment, jo us dic que hi haurà més alegria al cel per un pecador que es penedeix+ que per 99 justos que no necessiten penedir-se.

8 »O quina dona que té deu dracmes,* si en perd una, no encén un llum, escombra la casa i busca la moneda amb molta cura fins que la troba? 9 Quan la troba, crida les seves amigues i veïnes, i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma* que havia perdut.” 10 Igualment, us dic que els àngels de Déu s’omplen d’alegria quan un pecador es penedeix.»+

11 Aleshores va dir: «Hi havia un home que tenia dos fills. 12 El més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part que em toca de l’herència.” I el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13 Al cap de pocs dies, el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una vida d’excessos.* 14 Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar necessitat. 15 Fins i tot es va posar a treballar per a un dels ciutadans del país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs.+ 16 I tenia moltes ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res.

17 »Quan va recuperar el seny, va dir: “Quants treballadors* del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de gana! 18 Marxaré i tornaré a casa del meu pare, i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no em mereixo que em diguin fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors.’” 20 Per tant, es va aixecar i se’n va anar a casa del seu pare. Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure i se’n va compadir. Va córrer cap a ell, el va abraçar* i el va besar tendrament. 21 Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu.+ Ja no em mereixo que em diguin fill teu.” 22 Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell a la mà i unes sandàlies als peus. 23 Porteu el vedell engreixat i mateu-lo, mengem i fem festa, 24 perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a viure,+ estava perdut i ha estat trobat.” I es van posar a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el seu fill gran estava al camp. De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. 26 Per això va cridar un dels servents per preguntar-li què passava. 27 Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill sa i estalvi.” 28 Però ell es va indignar i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. 29 I ell va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per gaudir amb els meus amics. 30 Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat* els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell engreixat per a ell.” 31 El pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però hem d’estar contents i celebrar que ha tornat, perquè el teu germà estava mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”»

16 Després també va dir als deixebles: «Un home ric tenia un administrador* que va ser acusat de malgastar els seus béns. 2 Per això, el va cridar i li va dir: “Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de com has administrat la meva casa, perquè a partir d’ara ja no l’administraràs més.” 3 I l’administrador va pensar: “Què faré ara que el meu amo em prendrà l’administració de casa seva? No soc prou fort per cavar i em fa vergonya demanar. 4 Ja sé què faré perquè la gent em rebi a casa seva quan em treguin l’administració de la casa.” 5 Aleshores va cridar un per un els que tenien deutes amb el seu amo. I va preguntar al primer: “Quant li deus, al meu amo?” 6 Aquest li va contestar: “Li dec 100 bats* d’oli d’oliva.” I ell li va dir: “Aquí tens el teu contracte. Seu i escriu-hi 50 ara mateix.” 7 Després va preguntar a un altre: “I tu, quant li deus?” Ell li va dir: “Li dec 100 cors* de blat.” I ell li va respondre: “Aquí tens el teu contracte. Escriu-hi 80.” 8 L’amo va alabar l’administrador perquè, encara que era un home injust, va actuar amb saviesa pràctica.* I és que els fills d’aquest sistema,* quan tracten amb els de la seva pròpia generació, són més savis en sentit pràctic que els fills de la llum.+

9 »També us dic que feu amics per mitjà de les riqueses injustes+ perquè, quan aquestes fallin, us rebin als llocs de residència eterns.+ 10 Qui és fidel en coses petites, també és fidel en coses grans, i qui és injust en coses petites, també és injust en coses grans. 11 Per tant, si no heu sigut fidels a l’utilitzar les riqueses injustes, qui us confiarà les riqueses de veritat? 12 I si no heu sigut fidels amb les coses que són d’un altre, qui us donarà res per a vosaltres?+ 13 Cap servent pot ser esclau de dos amos, perquè n’odiarà un i s’estimarà l’altre, o serà lleial a un i menysprearà l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i de les Riqueses a la vegada.»+

14 Els fariseus, que estimaven els diners, van escoltar tot això i van començar a fer-li gestos de menyspreu.+ 15 I ell els va dir: «Vosaltres sou els que dieu davant de la gent que sou justos,+ però Déu coneix el vostre cor.+ I és que allò que la gent considera important és repugnant als ulls de Déu.+

16 »La Llei i els Profetes van arribar fins a Joan. Des d’aleshores, s’anuncien les bones notícies del Regne de Déu i tota classe de persones s’esforcen molt per entrar-hi.+ 17 De fet, és més fàcil que desapareguin el cel i la terra que no pas que es quedi sense complir un sol traç d’una lletra de la Llei.+

18 »Qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una dona que s’hagi divorciat del seu marit, comet adulteri.+

19 »Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i lli, i portava una vida de plaers i luxes. 20 A la seva porta hi deixaven un home pobre* que es deia Llàtzer i que tenia el cos ple de llagues. 21 Llàtzer desitjava menjar el que queia de la taula de l’home ric. Fins i tot venien els gossos i li llepaven les llagues. 22 Amb el temps, l’home pobre va morir i els àngels el van portar al costat d’Abraham.*

»L’home ric també va morir i el van enterrar. 23 A la Tomba,* enmig de patiments, l’home ric va alçar la mirada i des de lluny va veure Abraham amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va cridar: “Abraham, pare meu, tingues misericòrdia de mi i envia Llàtzer perquè mulli la punta del seu dit amb aigua i em refresqui la llengua, perquè pateixo molt en les flames d’aquest foc.” 25 Però Abraham li va dir: “Fill, recorda que tenies moltes coses bones quan estaves viu, però Llàtzer va rebre coses dolentes. En canvi, ara ell rep consol aquí mentre que tu pateixes. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres s’hi ha posat un gran abisme, perquè ningú, encara que vulgui, pugui travessar d’aquí cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap a nosaltres.” 27 L’home ric li va dir: “Pare, llavors et demano que l’enviïs a casa del meu pare, 28 perquè tinc cinc germans. Que els doni un testimoni complet perquè no acabin també en aquest lloc de patiment.” 29 Però Abraham li va dir: “Ja tenen Moisès i els Profetes. Que els escoltin a ells.”+ 30 Llavors l’home ric li va respondre: “No, pare Abraham! Si algú d’entre els morts va a ells, es penediran.” 31 Però Abraham li va dir: “Si no escolten Moisès+ i els Profetes, tampoc es convenceran si algú ressuscita* d’entre els morts.”»

17 Llavors Jesús va dir als seus deixebles: «És inevitable que vinguin coses que facin ensopegar. Però ai de qui les faci venir! 2 Més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí i el llancessin al mar que no pas que fes ensopegar un d’aquests petits.+ 3 Aneu amb compte amb vosaltres mateixos. Si el teu germà peca, reprèn-lo,+ i si es penedeix, perdona’l.+ 4 L’has de perdonar fins i tot si peca contra tu set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Estic penedit.”»+

5 Aleshores els apòstols van dir al Senyor: «Dona’ns més fe.»+ 6 I el Senyor va dir: «Si la vostra fe fos de la mida d’un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t i planta’t al mar!”, i us obeiria.+

7 »Qui de vosaltres, quan el seu esclau torna del camp després de llaurar o de pasturar el ramat, li diu: “Vine de seguida a taula i menja”? 8 En comptes d’això, ¿no li dirà: “Prepara’m alguna cosa per sopar, posa’t el davantal i serveix-me fins que acabi de menjar i beure, i després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 Que potser estarà agraït a l’esclau perquè ha fet el que li havia manat? 10 Igualment, quan vosaltres hàgiu fet tot el que us havien manat, digueu: “Som esclaus que no mereixem res.* Només hem fet el que havíem de fer.”»+

11 De camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. 12 A l’entrar a un poble, deu leprosos el van veure, però es van quedar drets a certa distància.+ 13 I es van posar a cridar: «Jesús, Mestre, tingues compassió* de nosaltres!» 14 Quan Jesús els va veure, els va dir: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.»+ I mentre hi anaven, van quedar nets.*+ 15 Un d’ells, al veure que s’havia curat, va tornar enrere glorificant Déu amb veu forta. 16 I es va agenollar de cara a terra als peus de Jesús donant-li les gràcies. Aquest home era samarità.+ 17 I Jesús va dir: «No eren deu els que heu quedat nets? Llavors, on són els altres nou? 18 No ha tornat ningú més per donar glòria a Déu a part d’aquest home que és d’una altra nació?» 19 Aleshores li va dir: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha curat.»+

20 Quan els fariseus li van preguntar quan vindria el Regne de Déu,+ ell els va contestar: «El Regne de Déu no vindrà d’una manera que es pugui veure clarament. 21 I la gent tampoc dirà: “Mireu, és aquí!” o “és allà!” Perquè, mireu, el Regne de Déu està entre vosaltres.»+

22 Aleshores va dir als deixebles: «Vindrà un temps que desitjareu veure un dels dies del Fill de l’Home, però no el veureu. 23 I la gent us dirà: “Mireu, és allà!” o “mireu, és aquí!” No hi aneu ni correu darrere d’ells.+ 24 Perquè, tal com el llampec resplendeix des d’una punta del cel fins a l’altra, així serà el Fill de l’Home+ en el seu dia.+ 25 Però primer ha de patir molt i ha de ser rebutjat per aquesta generació.+ 26 A més, tal com va passar en els dies de Noè,+ així serà en els dies del Fill de l’Home.+ 27 La gent menjava i bevia, i els homes es casaven i les dones eren donades en matrimoni... fins el dia que Noè va entrar a l’arca+ i el Diluvi va venir i els va destruir a tots.+ 28 També passarà com en els dies de Lot.+ La gent menjava, bevia, comprava, venia, plantava, construïa... 29 Però el dia que Lot va sortir de Sodoma, va ploure foc i sofre del cel i els va destruir a tots.+ 30 Així passarà el dia que el Fill de l’Home sigui revelat.+

31 »Aquell dia, qui estigui al terrat però tingui les seves coses dins de casa, que no baixi a recollir-les, i qui estigui al camp, que no torni a buscar el que ha deixat enrere. 32 Recordeu la dona de Lot.+ 33 Qui intenti salvar la vida, la perdrà, però qui la perdi, la conservarà.+ 34 Us dic que aquella nit, dues persones estaran al mateix llit: a una se l’emportaran però a l’altra l’abandonaran.+ 35 Hi haurà dues dones molent amb el mateix molí: a una se l’emportaran però a l’altra l’abandonaran.» 36 * 37 I ells li van preguntar: «On, Senyor?» Ell els va dir: «On hi hagi el cos, allà es reuniran les àguiles.»+

18 Després, Jesús els va posar una comparació per fer-los veure la necessitat d’orar constantment i no donar-se mai per vençut.+ 2 Els va dir: «En una ciutat hi havia un jutge que no temia Déu ni respectava les persones. 3 En aquella ciutat també hi havia una viuda que sempre li anava a dir: “Assegura’t que se’m faci justícia contra el meu adversari.” 4 Durant un temps no la va voler ajudar, però després va pensar: “No temo Déu ni respecto la gent, 5 però com que aquesta viuda no deixa de molestar-me, m’asseguraré que se li faci justícia perquè no continuï venint i em faci la vida impossible.”»*+ 6 Llavors el Senyor va dir: «Fixeu-vos en què va dir el jutge, tot i que era un home injust. 7 Doncs bé, no s’encarregarà Déu que es faci justícia als seus escollits que li supliquen ajuda nit i dia+ mentre és pacient amb ells?+ 8 Us dic que s’encarregarà que se’ls faci justícia de seguida. Però quan arribi el Fill de l’Home, de veritat trobarà aquesta fe* a la terra?»

9 A uns homes que es pensaven que eren justos i menyspreaven els altres, també els va posar aquesta comparació: 10 «Dos homes van pujar al temple a orar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. 11 El fariseu, dret, va començar a orar en silenci: “Déu meu, et dono les gràcies perquè no soc com els altres, que extorsionen i són injustos i adúlters, i tampoc soc com aquest cobrador d’impostos. 12 Dejuno dos cops per setmana i dono la desena part de tot el que adquireixo.”+ 13 Però el cobrador d’impostos, dret un tros lluny, no s’atrevia ni a aixecar els ulls cap al cel, i es donava cops al pit dient: “Déu meu, tingues misericòrdia de mi,* que soc pecador.”+ 14 Us dic que, quan va baixar a casa seva, se’l considerava més just que al fariseu.+ Perquè tot aquell que s’exalça serà humiliat, però aquell que s’humilia serà exalçat.»+

15 Llavors alguns també li van portar els seus nens perquè els toqués.* Quan els deixebles ho van veure, es van posar a renyar-los.+ 16 Però Jesús va fer venir els nens i va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells.+ 17 Us asseguro que qui no accepti el Regne de Déu com un nen no hi entrarà de cap manera.»+

18 I un governant dels jueus li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?»+ 19 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu.+ 20 Ja coneixes els manaments: no cometis adulteri,+ no assassinis,+ no robis,+ no acusis falsament ningú,+ honra el teu pare i la teva mare.»+ 21 Ell li va dir: «Obeeixo tots aquests manaments des de jove.» 22 Al sentir això, Jesús li va dir: «Encara et falta una altra cosa: ven tot el que tens i reparteix el que en treguis entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me.»+ 23 Quan va sentir aquestes paraules, es va posar molt trist, perquè era molt ric.+

24 Jesús el va mirar i va dir: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar al Regne de Déu!+ 25 De fet, és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla de cosir que no pas que un ric entri al Regne de Déu.»+ 26 Els que ho van sentir van dir: «Així, qui es pot salvar?»+ 27 Ell va respondre: «El que és impossible per als homes és possible per a Déu.»+ 28 Però Pere va dir: «Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.»+ 29 Ell els va dir: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, dona, germans, pares o fills per causa del Regne de Déu,+ 30 que ara no rebi molt més, i en el sistema futur,* vida eterna.»+

31 Llavors es va endur els Dotze a part i els va dir: «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i es complirà* tot el que s’ha escrit per mitjà dels profetes sobre el Fill de l’Home.+ 32 Per exemple, serà entregat als de les nacions,+ se’n burlaran,+ l’insultaran i li escopiran.+ 33 I després d’assotar-lo, el mataran,+ però al tercer dia ressuscitarà.»*+ 34 Però ells no van entendre què volia dir tot allò perquè se’ls havia amagat el significat d’aquestes paraules, i no van comprendre el que s’havia dit.

35 Quan Jesús s’apropava a Jericó, hi havia un home cec que demanava caritat assegut al costat del camí.+ 36 Com que va sentir que passava molta gent, va començar a preguntar què estava passant. 37 Li van dir: «Jesús el Natzarè passa per aquí!» 38 Llavors va cridar: «Jesús, Fill de David, compadeix-te* de mi!» 39 I la gent que anava al davant el renyava i li deia que callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadeix-te de mi!» 40 Jesús es va aturar i va manar que li portessin l’home. I quan l’home es va apropar, Jesús li va preguntar: 41 «Què vols que faci per tu?» Aleshores ell li va dir: «Senyor, fes que hi torni a veure.» 42 I Jesús li va dir: «Recupera la vista. La teva fe t’ha curat.»+ 43 A l’instant, el cec va recuperar la vista i va començar a seguir-lo+ glorificant Déu. I al veure-ho, tot el poble també va alabar Déu.+

19 Jesús va entrar a Jericó i va començar a travessar la ciutat. 2 Allà hi havia un home que es deia Zaqueu. Era un dels caps dels cobradors d’impostos i era ric. 3 Zaqueu intentava veure qui era Jesús, però no podia, perquè era baixet i hi havia molta gent. 4 Per això, es va posar a córrer per avançar la gent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que estava a punt de passar per allà. 5 Quan Jesús hi va arribar, va alçar la mirada i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui em quedaré a casa teva.» 6 Ell va baixar de pressa i el va rebre a casa seva molt content. 7 Quan la gent ho va veure, tots es van posar a murmurar: «S’allotja a casa d’un pecador.»+ 8 Però Zaqueu es va aixecar i va dir al Senyor: «Senyor, donaré als pobres la meitat de tot el que tinc, i tot el que he aconseguit extorsionant* la gent, ho tornaré multiplicat per quatre.»+ 9 I Jesús li va contestar: «Avui ha arribat la salvació a aquesta casa, perquè ell també és fill d’Abraham. 10 Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar el que estava perdut.»+

11 Mentre escoltaven tot això, Jesús els va posar una altra comparació, perquè estava a prop de Jerusalem i ells pensaven que el Regne de Déu vindria d’un moment a l’altre.+ 12 Per això va dir: «Un home de família noble havia de viatjar a un país llunyà+ per assegurar-se que el nomenessin rei* i després tornar. 13 Va cridar deu dels seus esclaus, els va donar deu mines* i els va dir: “Feu negocis amb elles fins que torni.”+ 14 Ara bé, la gent del seu país l’odiava i va enviar un grup d’ambaixadors a dir: “No volem que aquest home sigui el nostre rei.”

15 »Quan va tornar després d’assegurar-se que el nomenessin rei, va fer venir els esclaus a qui havia donat els diners* per saber quant havien guanyat fent negocis.+ 16 Es va apropar el primer i li va dir: “Senyor, la teva mina ha produït deu mines.”+ 17 I el rei li va respondre: “Ben fet, ets un bon esclau! Com que has sigut fidel en una cosa tan petita, et dono autoritat sobre deu ciutats.”+ 18 Després es va apropar el segon i li va dir: “Senyor, la teva mina ha produït cinc mines.”+ 19 I a aquest també li va respondre: “T’encarregaràs de cinc ciutats.” 20 Però se li va apropar un altre i li va dir: “Senyor, aquí tens la teva mina. L’he tingut amagada en un mocador. 21 Ho he fet perquè tenia por de tu. Ets un home sever, que retires el que no has dipositat i segues el que no has sembrat.”+ 22 I li va respondre: “Esclau malvat, et jutjo amb les teves mateixes paraules. Així que sabies que soc un home sever, que retiro el que no he dipositat i sego el que no he sembrat?+ 23 Llavors, per què no vas posar els meus diners* al banc? Així, al tornar, els hauria recuperat amb interessos.”

24 »Aleshores va dir als que estaven allà: “Preneu-li la mina i doneu-la al que té les deu mines.”+ 25 Però ells li van respondre: “Senyor, aquest ja té deu mines!” 26 I ell els va contestar: “Us dic que a qui té, se li donarà més, però a qui no té, se li prendrà fins i tot el que té.+ 27 A més, porteu-me aquells enemics meus que no volien que fos el seu rei i executeu-los davant meu.”»

28 Després de dir tot això, Jesús va continuar el seu viatge, pujant cap a Jerusalem. 29 Quan s’acostava a Betfagé i Betània, a la muntanya anomenada muntanya de les Oliveres,+ va enviar dos dels seus deixebles+ 30 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allà i, quan hi entreu, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 I si algú us pregunta per què el deslligueu, digueu-li: “El Senyor el necessita.”» 32 Els deixebles que havia enviat hi van anar i el van trobar tal com els havia dit.+ 33 Mentre deslligaven el burret, els amos els van preguntar: «Per què el deslligueu?» 34 Ells van respondre: «El Senyor el necessita.» 35 Llavors el van portar a Jesús, van posar els seus mantells damunt del burret i van fer que Jesús s’hi assegués.+

36 Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.+ 37 Quan es va apropar al camí que baixa de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud de deixebles es va alegrar molt i va començar a alabar Déu amb veu forta per tots els miracles que havien vist, 38 i deien: «Beneït qui ve com a Rei en nom de Jehovà!* Pau al cel, i glòria a les altures!»+ 39 Però alguns dels fariseus que hi havia entre la multitud li van dir: «Mestre, reprèn els teus deixebles.»+ 40 Ell va contestar: «Us dic que si ells callessin, les pedres cridarien.»

41 Quan va arribar prop de la ciutat i la va veure, va plorar per ella+ 42 i va dir: «Si tu, tu mateixa, haguessis reconegut en aquest dia les coses que tenen a veure amb la pau... Però ja han sigut amagades dels teus ulls.+ 43 Perquè arribaran els dies en què els teus enemics construiran una tanca d’estaques al teu voltant, t’encerclaran i t’assetjaran per tots costats.+ 44 A tu i als teus habitants* us llançaran contra el terra,+ i no deixaran dins teu pedra sobre pedra,+ perquè no has sabut reconèixer el temps en què se t’inspeccionava.»

45 Llavors va entrar al temple i va començar a fer fora els venedors,+ 46 i els va dir: «Està escrit: “La meva casa serà una casa d’oració”,+ però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres.»+

47 Jesús va seguir ensenyant cada dia al temple. I els sacerdots principals, els escribes i els homes més importants del poble intentaven matar-lo,+ 48 però no trobaven la manera de fer-ho, perquè tot el poble, sense excepció, estava pendent d’ell per escoltar-lo.+

20 Un d’aquells dies, mentre Jesús ensenyava a la gent al temple i anunciava les bones notícies, es van presentar els sacerdots principals i els escribes amb els ancians, 2 i li van preguntar: «Digue’ns, amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat aquesta autoritat?»+ 3 Ell els va contestar: «Jo també us faré una pregunta. Digueu-me, 4 d’on era el bateig de Joan: del cel o dels homes?»* 5 Aleshores es van posar a raonar entre ells, i deien: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Per què no el vau creure?” 6 Però si diem: “Dels homes”, tot el poble sense excepció ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.»+ 7 Per tant, van contestar que no sabien d’on venia. 8 I Jesús els va respondre: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses.»

9 Després va posar aquesta comparació a la gent: «Un home va plantar una vinya,+ la va llogar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger una temporada bastant llarga.+ 10 Al seu temps, va enviar un esclau als vinyaters perquè li donessin la seva part de la collita de la vinya. Però els vinyaters el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides.+ 11 Va tornar a enviar un altre esclau, i a aquest també el van apallissar, el van humiliar i el van fer fora amb les mans buides. 12 I encara en va enviar un tercer. A aquest també el van ferir i el van llançar fora. 13 Aleshores l’amo de la vinya va dir: “Què faré ara? Enviaré el meu fill estimat.+ Segurament a ell el respectaran.” 14 Però quan els vinyaters el van veure, es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu. Matem-lo, i així l’herència serà nostra.” 15 Per això, el van treure fora de la vinya i el van matar.+ Llavors, què els farà l’amo de la vinya? 16 Vindrà, matarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.»

Quan ho van sentir, van dir: «Que no passi mai això!» 17 Jesús els va mirar fixament i va dir: «Llavors, què vol dir això que està escrit: “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra angular principal”?*+ 18 Qui caigui sobre aquesta pedra serà fet miques.+ I si aquesta pedra cau a sobre d’algú, l’esclafarà.»

19 Els escribes i els sacerdots principals van voler agafar-lo en aquell mateix moment, perquè es van adonar que havia explicat aquella comparació pensant en ells. Però tenien por de la gent.+ 20 Així que, després d’observar-lo atentament, van contractar uns homes en secret i els van enviar perquè es fessin passar per gent justa i l’atrapessin en alguna cosa que digués.+ D’aquesta manera el podrien entregar al govern i a l’autoritat del governador. 21 I aquests li van preguntar: «Mestre, sabem que tot el que dius i ensenyes és correcte i que no ets parcial,* sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. 22 Està permès* que paguem impostos al Cèsar, o no?» 23 Però ell es va adonar de la seva astúcia i els va dir: 24 «Ensenyeu-me un denari.* De qui són aquesta imatge i la inscripció que hi veieu?» Ells van contestar: «Del Cèsar.» 25 Ell els va dir: «Per tant, assegureu-vos de pagar al Cèsar el que és del Cèsar+ i a Déu el que és de Déu.»+ 26 I no van ser capaços d’atrapar-lo en res del que deia davant de la gent. I, sorpresos de la seva resposta, es van quedar callats.

27 Però alguns saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+ 28 «Mestre, Moisès ens va deixar escrit: “Si un home casat mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.”+ 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar però va morir sense tenir fills. 30 El segon 31 i el tercer es van casar amb la viuda, i així fins al setè. Tots van morir sense tenir fills. 32 Després, la dona també va morir. 33 Per tant, en la resurrecció, quin d’ells serà el seu marit? Perquè es va casar amb els set.»

34 Jesús els va dir: «Els fills d’aquest sistema* es casen i són donats en matrimoni. 35 Però els que han sigut considerats dignes de guanyar el sistema que ve i la resurrecció d’entre els morts ni es casen ni són donats en matrimoni.+ 36 De fet, ja no poden morir, perquè són com els àngels, i són fills de Déu perquè són fills de la resurrecció. 37 Però que els morts ressusciten,* ja ho va indicar Moisès al relat de l’arbust, quan va anomenar Jehovà* “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”.+ 38 Ell no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell* tots estan vius.»+ 39 A l’escoltar-ho, alguns dels escribes li van dir: «Mestre, has respost bé.» 40 I és que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.

41 Aleshores ell els va preguntar: «Com és que diuen que el Crist és fill de David?+ 42 Al llibre dels Salms, David mateix diu: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta 43 fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus.’”+ 44 Per tant, David li diu Senyor. Llavors, com pot ser el seu fill?»

45 Després, mentre tot el poble escoltava, Jesús va dir als seus deixebles: 46 «Aneu amb compte amb els escribes. Els agrada passejar-se amb llargues túniques, i els encanta que la gent els saludi a les places* i també ocupar els seients del davant* a les sinagogues i els llocs més importants als sopars.+ 47 Devoren els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues perquè els altres els vegin. El seu judici serà més sever.»

21 Jesús va alçar la mirada i va veure els rics que ficaven els seus donatius a les caixes* del tresor.+ 2 També va veure una viuda pobra que hi ficava dues monedes petites de molt poc valor,*+ 3 i va dir: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat més que tots els altres.+ 4 Perquè tots ells han fet donatius del que els sobra, però ella, que és tan pobra,* ha donat tot el que tenia per viure.»+

5 Més tard, mentre alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i coses dedicades a Déu,+ 6 va dir: «De tot això que veieu, vindran dies en què no en quedarà pedra sobre pedra. Tot serà enderrocat.»+ 7 Llavors li van preguntar: «Mestre, quan passarà això, doncs, i quin serà el senyal que indiqui que aquestes coses estan a punt de passar?»+ 8 Ell va dir: «Aneu amb compte que no us enganyin,+ perquè molts vindran fent servir el meu nom i diran: “Soc jo” i “el temps fixat és a prop”. No aneu darrere seu.+ 9 A més, quan sentiu a parlar de guerres i revoltes,* no us espanteu. Perquè tot això ha de passar primer, però la fi no vindrà immediatament.»+

10 Llavors els va dir: «Una nació lluitarà contra una altra nació,+ i un regne contra un altre regne.+ 11 Hi haurà grans terratrèmols, i fam i epidèmies* en un lloc rere un altre.+ Es veuran coses espantoses i grans senyals del cel.

12 »Però abans que passi tot això, us arrestaran, us perseguiran,+ us entregaran a les sinagogues i us tancaran a la presó. Us portaran davant de reis i de governants per causa del meu nom.+ 13 Això us donarà l’oportunitat de donar testimoni. 14 Per tant, estigueu decidits a* no preparar la vostra defensa per endavant,+ 15 perquè us donaré unes paraules i una saviesa que tots els vostres adversaris junts no podran rebatre ni contradir.+ 16 A més, sereu entregats* fins i tot pels vostres pares, germans, familiars i amics, i a alguns de vosaltres us mataran,+ 17 i tothom us odiarà per causa del meu nom.+ 18 Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.+ 19 Amb el vostre aguant, salvareu la vostra vida.*+

20 »Ara bé, quan vegeu Jerusalem envoltada d’exèrcits acampats,+ llavors sapigueu que la seva destrucció s’ha acostat.+ 21 Llavors els que estiguin a Judea, que fugin a les muntanyes,+ els que estiguin dins de la ciutat, que en surtin, i els que estiguin al camp, que no hi entrin. 22 Perquè aquests són dies per fer justícia,* a fi que es compleixi tot el que està escrit. 23 Ai de les dones que estiguin embarassades i de les que estiguin alletant els seus fills en aquells dies!+ Perquè hi haurà una gran angoixa en aquesta terra i la ira vindrà contra aquest poble. 24 Cauran morts a tall d’espasa i seran enduts captius a totes les nacions,+ i Jerusalem serà trepitjada per les nacions* fins que es compleixin els temps assenyalats de les nacions.*+

25 »També hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles.+ I a la terra hi haurà angoixa entre les nacions, que no sabran què fer a causa de la remor del mar agitat. 26 Les persones es desmaiaran de por i d’ansietat pel que passarà sobre la terra habitada, perquè els poders del cel seran sacsejats. 27 I llavors veuran el Fill de l’Home+ venint en un núvol amb poder i gran glòria.+ 28 Però quan comenci a passar tot això, aixequeu-vos i alceu el cap, perquè la vostra alliberació s’apropa.»

29 I els va posar una comparació: «Fixeu-vos en la figuera i en tots els altres arbres.+ 30 Quan veieu que comencen a brotar, us adoneu que s’apropa l’estiu. 31 Igualment, quan vegeu que passen aquestes coses, sapigueu que el Regne de Déu és a prop. 32 Us asseguro que aquesta generació de cap manera desapareixerà fins que es realitzin totes les coses.+ 33 El cel i la terra desapareixeran, però les meves paraules no desapareixeran mai.+

34 »Vigileu-vos a vosaltres mateixos perquè els vostres cors mai estiguin sobrecarregats per menjar i beure en excés+ i per les preocupacions de la vida,+ i de sobte aquell dia us agafi desprevinguts 35 com si fos una trampa.+ Perquè vindrà sobre tots els que viuen a tota la terra. 36 Per tant, mantingueu-vos desperts,+ fent súpliques en tot moment+ perquè pugueu escapar-vos de totes aquestes coses que han de passar i pugueu estar drets davant del Fill de l’Home.»+

37 Així que, de dia Jesús ensenyava al temple, però a la nit sortia d’allà i es quedava a la muntanya anomenada muntanya de les Oliveres. 38 I ben d’hora al matí, tothom anava al temple a escoltar-lo.

22 S’apropava+ la Festa dels Pans sense Llevat, coneguda com la Pasqua.+ 2 Com que els sacerdots principals i els escribes volien desfer-se de Jesús,+ buscaven la millor manera de fer-ho perquè tenien por del poble.+ 3 Aleshores Satanàs va entrar en Judes, el que es deia Iscariot, que era un dels Dotze,+ 4 i Judes va anar a parlar amb els sacerdots principals i els capitans del temple sobre com els entregaria* Jesús.+ 5 Aquests se’n van alegrar molt i van acordar donar-li diners.*+ 6 Ell hi va estar d’acord i va començar a buscar l’ocasió d’entregar-los* Jesús quan no hi hagués una multitud al voltant.

7 Va arribar el dia de la Festa dels Pans sense Llevat en què s’ha d’oferir el sacrifici de la Pasqua,+ 8 i Jesús va enviar Pere i Joan i els va dir: «Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar la Pasqua.»+ 9 Ells li van preguntar: «On vols que la preparem?» 10 Ell els va contestar: «Quan entreu a la ciutat, us vindrà a trobar un home que porta una gerra de terrissa amb aigua. Seguiu-lo i entreu a la casa on entri.+ 11 Llavors digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: ‘On és l’habitació de convidats perquè pugui menjar la Pasqua amb els meus deixebles?’” 12 Aquest home us ensenyarà una habitació gran i moblada al pis de dalt. Prepareu-la allà.» 13 Ells se’n van anar i ho van trobar tot tal com els havia dit, i ho van preparar tot per a la Pasqua.

14 Quan va arribar l’hora, es va reclinar a taula amb els apòstols.+ 15 I els va dir: «Com desitjava menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans de patir! 16 Perquè us dic que no la tornaré a menjar fins que aquesta es compleixi en el Regne de Déu.» 17 I després d’acceptar una copa, va donar gràcies a Déu i els va dir: «Agafeu-la i passeu-la entre vosaltres, 18 perquè us dic que, des d’ara, no tornaré a beure del fruit de la vinya fins que vingui el Regne de Déu.»

19 Després va agafar un pa,+ va donar gràcies a Déu, el va partir i els el va donar dient: «Això representa el meu cos,+ que serà donat a favor vostre.+ Continueu fent això en memòria meva.»+ 20 Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa, i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte,+ validat amb la meva sang,+ que serà vessada a favor vostre.+

21 »Però, mireu! La mà de qui em trairà és amb mi en aquesta taula.+ 22 De fet, el Fill de l’Home segueix el seu camí tal com està establert.+ Però ai de qui el traeix!»+ 23 Llavors van començar a preguntar-se els uns als altres quin d’ells seria el que faria això.+

24 Després van tenir una discussió molt forta sobre quin d’ells era el més gran.+ 25 Però Jesús els va dir: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i als que les tenen sota el seu control se’ls anomena benefactors.+ 26 Però vosaltres no heu de ser així.+ El més gran entre vosaltres ha de ser com el més jove,+ i el que dirigeix, com el que serveix. 27 Perquè, qui és més gran, el que menja* o el que serveix? No ho és el que menja? Però jo estic enmig vostre com el que serveix.+

28 »Però vosaltres sou els que heu estat al meu costat+ durant les meves proves.+ 29 I jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com el meu Pare ha fet un pacte amb mi,+ 30 perquè mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne+ i us assegueu en trons+ per jutjar les 12 tribus d’Israel.+

31 »Simó, Simó! Satanàs ha demanat sacsejar-vos com si fóssiu blat.+ 32 Però jo he suplicat que la teva fe no es debiliti.+ I tu, quan hagis tornat, enforteix els teus germans.»+ 33 I ell li va dir: «Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó, i fins i tot a morir amb tu.»+ 34 Però Jesús li va dir: «Pere, et dic que avui no cantarà un gall fins que hagis negat tres vegades que em coneixes.»+

35 També els va dir: «¿Us va faltar res quan us vaig enviar sense una bossa per als diners ni una bossa per al menjar ni sandàlies?»+ Ells van respondre: «No.» 36 Llavors els va dir: «Però ara, qui tingui una bossa per als diners, que l’agafi, i que faci el mateix qui tingui una bossa per al menjar. I qui no tingui espasa, que vengui el seu mantell i en compri una. 37 Perquè us dic que el que està escrit s’ha de complir en mi: “Va ser comptat entre els delinqüents.”*+ De fet, això s’està complint en mi.»+ 38 Aleshores ells van dir: «Senyor, mira. Aquí hi ha dues espases.» I ell els va contestar: «Doncs ja en tenim prou.»

39 Llavors va marxar i va anar com de costum a la muntanya de les Oliveres, i els deixebles el van seguir.+ 40 Quan hi van arribar, els va dir: «No deixeu d’orar per no caure en la temptació.»+ 41 I es va separar d’ells a la distància d’un tir de pedra. Es va agenollar i es va posar a orar, 42 dient: «Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.»+ 43 Aleshores se li va aparèixer un àngel del cel i el va enfortir.+ 44 Però Jesús estava tan angoixat que va continuar orant més intensament,+ i la seva suor es va tornar com gotes de sang que queien a terra. 45 Després d’orar, es va aixecar i va anar cap als deixebles i els va trobar adormits, perquè estaven esgotats per la tristesa.+ 46 I els va dir: «Per què dormiu? Aixequeu-vos i no deixeu d’orar per no caure en la temptació.»+

47 Mentre encara parlava, va aparèixer una gran gentada. Un dels Dotze, l’anomenat Judes, anava al seu davant, i es va apropar a Jesús per fer-li un petó.+ 48 Però Jesús li va preguntar: «Judes, traeixes el Fill de l’Home amb un petó?» 49 Quan els que estaven al seu voltant van veure el que estava a punt de passar, van dir: «Senyor, ataquem amb l’espasa?» 50 Un d’ells fins i tot va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta.+ 51 Però Jesús va dir: «Ja n’hi ha prou.» Llavors li va tocar l’orella i el va curar. 52 Aleshores Jesús va dir als sacerdots principals, als capitans del temple i als ancians que havien anat a agafar-lo: «¿Heu vingut amb espases i garrots com si fos un lladre?+ 53 Cada dia estava al temple amb vosaltres+ i no em vau agafar.+ Però aquesta és la vostra hora i l’hora en què governa la foscor.»+

54 Llavors el van arrestar i se’l van emportar+ a la casa del gran sacerdot. I Pere els seguia de lluny.+ 55 Van encendre un foc al mig del pati i s’hi van asseure al voltant, i Pere es va asseure amb ells.+ 56 Una serventa el va veure assegut a la vora del foc, se’l va quedar mirant i va dir: «Aquest home també anava amb ell.» 57 Però ell ho va negar, dient: «No el conec.» 58 Una mica més tard, un home el va veure i li va dir: «Tu també ets un d’ells.» Però Pere va respondre: «No ho soc.»+ 59 Més o menys una hora més tard, un altre home es va posar a insistir: «No hi ha dubte que aquest també anava amb ell, perquè és evident que és galileu!» 60 Però Pere va contestar: «No sé de què em parles.» I a l’instant, mentre encara parlava, va cantar un gall. 61 En aquell moment, el Senyor es va girar i va mirar Pere fixament, i Pere va recordar el que el Senyor li havia dit: «Avui, abans que canti un gall, negaràs tres vegades que em coneixes.»+ 62 I va sortir a fora i va plorar desconsoladament.

63 Els homes que vigilaven Jesús van començar a burlar-se d’ell+ i a pegar-li.+ 64 Li van tapar la cara i li deien: «Profetitza! Qui t’ha pegat?» 65 I van dir moltes altres blasfèmies contra ell.

66 Quan es va fer de dia, es va reunir l’assemblea d’ancians del poble, tant els sacerdots principals com els escribes.+ Van fer portar Jesús a la sala del Sanedrí i li van dir: 67 «Si ets el Crist, digue’ns-ho.»+ Però ell els va respondre: «Encara que us ho digués, no em creuríeu. 68 I si us fes preguntes, tampoc em contestaríeu. 69 Però des d’ara, el Fill de l’Home+ estarà assegut a la poderosa dreta de Déu.»+ 70 I tots van dir: «Llavors, ets el Fill de Déu?» Ell els va contestar: «Vosaltres mateixos dieu que ho soc.» 71 I ells van dir: «Per què necessitem més testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit de la seva boca.»+

23 Aleshores tota la multitud, sense excepció, es va aixecar i va portar Jesús a Pilat.+ 2 I van començar a acusar-lo,+ dient: «Hem trobat aquest home promovent revoltes entre el poble, prohibint pagar els impostos al Cèsar+ i dient que ell és el Crist, un rei.»+ 3 I Pilat li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús li va contestar: «Tu mateix ho dius.»+ 4 Llavors Pilat va dir als sacerdots principals i a la multitud: «No veig que aquest home hagi comès cap delicte.»+ 5 Però ells van insistir: «Revolta el poble amb el que ensenya per tot Judea. Va començar a Galilea i ha arribat fins aquí.» 6 Al sentir-ho, Pilat va preguntar si aquell home era galileu. 7 I quan es va assegurar que estava sota la jurisdicció d’Herodes,+ el va enviar a Herodes, que aquells dies també estava a Jerusalem.

8 Quan Herodes va veure Jesús, es va alegrar molt. Feia molt de temps que el volia veure, perquè havia sentit a parlar molt d’ell,+ i esperava que Jesús fes algun miracle* davant seu. 9 Li va fer moltes preguntes, però Jesús no li va contestar res.+ 10 Mentrestant, els sacerdots principals i els escribes s’aixecaven i l’acusaven plens de ràbia. 11 Aleshores Herodes i els seus soldats el van tractar amb menyspreu.+ Ell es va burlar de Jesús+ posant-li un vestit luxós, i el va enviar un altre cop a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que fins aquell moment havien sigut enemics, es van fer amics.

13 Aleshores Pilat va convocar els sacerdots principals, els governants i el poble, 14 i els va dir: «M’heu portat aquest home i m’heu dit que promou revoltes entre el poble. Però, mireu, l’he interrogat davant vostre i no he trobat res en aquest home que demostri que és culpable d’això que l’acuseu.+ 15 De fet, Herodes tampoc ha trobat res, perquè ens l’ha tornat a enviar. I ja veieu que no ha fet res que mereixi la mort. 16 Per això, el castigaré+ i el deixaré lliure.» 17 * 18 Però tota la multitud va cridar: «Mata’l! Deixa’ns lliure Barrabàs!»+ 19 (Aquest home estava empresonat per una rebel·lió contra el govern que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.) 20 Aleshores Pilat va tornar a parlar amb ells perquè volia alliberar Jesús.+ 21 Però ells van començar a cridar molt fort: «Mata’l al pal! Mata’l al pal!»+ 22 Pilat es va dirigir a ells per tercera vegada i els va dir: «Per què? Quin mal ha fet aquest home? No he trobat que hagi fet res que mereixi la mort. Per tant, el castigaré i el deixaré lliure.» 23 Llavors van insistir encara més, demanant a crits que l’executessin al pal, i les seves veus es van acabar imposant.+ 24 Així que Pilat va decidir fer el que li estaven demanant. 25 Va alliberar l’home que ells demanaven, que havia sigut empresonat per sedició i assassinat, i els va entregar Jesús perquè fessin amb ell el que volguessin.

26 Mentre se l’enduien, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li van posar el pal de turment* a sobre perquè el portés darrere de Jesús.+ 27 El seguia molta gent, i entre la gent hi havia dones que es donaven cops al pit de tristor i ploraven desconsolades per ell. 28 Jesús es va girar cap a les dones i va dir: «Filles de Jerusalem, no ploreu més per mi. Ploreu per vosaltres i pels vostres fills,+ 29 perquè s’apropen els dies en què la gent dirà: “Felices les estèrils, les matrius que no han donat a llum i els pits que no han alletat!”+ 30 Aleshores diran a les muntanyes: “Caieu sobre nosaltres!”, i als turons: “Cobriu-nos!”+ 31 Si fan això quan l’arbre està verd, què passarà quan estigui sec?»

32 També portaven dos homes que eren delinqüents per executar-los amb ell.+ 33 I quan van arribar al lloc que s’anomena Calavera,+ el van clavar al pal entre els delinqüents, un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra.+ 34 Però Jesús deia: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.» A més, es van repartir la seva roba jugant-se-la a sorts.+ 35 La gent estava allà mirant. Però els governants feien gestos de menyspreu i deien: «Ha salvat altres persones. Que se salvi a si mateix si és el Crist de Déu, l’Escollit.»+ 36 Fins i tot els soldats es burlaven d’ell i se li acostaven per donar-li vi agre,+ 37 i li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.» 38 A més, damunt d’ell hi havia aquesta inscripció: «Aquest és el rei dels jueus.»+

39 Aleshores un dels delinqüents que estava allà penjat es va posar a parlar-li amb menyspreu,+ i li deia: «No ets el Crist? Doncs salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres!» 40 Quan l’altre ho va sentir, el va renyar, dient-li: «¿És que no tens cap mena de temor de Déu, ara que has rebut el mateix càstig? 41 A nosaltres ens han castigat amb raó, ens ho mereixem per les coses que hem fet. Però aquest home no ha fet res dolent.» 42 I va afegir: «Jesús, recorda’t de mi quan entris al teu Regne.»+ 43 Jesús li va dir: «Jo t’asseguro avui: estaràs amb mi al paradís.»+

44 Encara que ja era cap a la sisena hora,* aquella terra es va cobrir d’una foscor que va durar fins a la novena hora,*+ 45 perquè la llum del sol va deixar de brillar. Llavors la cortina del santuari+ es va esquinçar pel mig.+ 46 I Jesús va cridar amb força: «Pare, confio el meu esperit a les teves mans.»+ I després de dir això, va morir.*+ 47 Quan el centurió va veure el que havia passat, es va posar a glorificar Déu dient: «Aquest home de debò era just.»+ 48 I quan tota la multitud que s’havia reunit per a l’execució va veure el que havia passat, van tornar a casa donant-se cops al pit. 49 Tots els seus coneguts estaven drets a certa distància. I les dones que l’havien acompanyat des de Galilea també estaven allà i ho van veure tot.+

50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep i que era membre del Consell.*+ 51 (Ell no havia votat a favor del seu complot i de les seves accions.) Era d’Arimatea, una ciutat de Judea, i esperava el Regne de Déu. 52 Aquest home es va presentar davant de Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 I va baixar el cos,+ el va embolicar amb lli de bona qualitat i el va posar en una tomba* excavada a la roca,+ on encara no hi havien posat mai a ningú. 54 Era el dia de la preparació,+ i el dissabte+ estava a punt de començar. 55 Les dones que havien vingut amb ell des de Galilea també van anar fins allà. Van fer un cop d’ull a la tomba* i van veure com havien col·locat el cos de Jesús.+ 56 Després se’n van tornar per preparar espècies aromàtiques i olis perfumats. Però, per descomptat, el dissabte van descansar,+ segons el manament.

24 El primer dia de la setmana, ben d’hora al matí, les dones van anar a la tomba* amb les espècies aromàtiques que havien preparat.+ 2 Però van veure que havien fet rodolar la pedra de la tomba,*+ 3 i quan hi van entrar, no hi van trobar el cos del Senyor Jesús+ 4 i es van quedar molt desconcertades. De sobte, se’ls van aparèixer dos homes vestits amb roba resplendent. 5 Les dones es van espantar molt i es van quedar mirant al terra. I els homes van dir: «Per què busqueu entre els morts aquell que està viu?+ 6 Ell no és aquí, perquè ha ressuscitat.* Recordeu què us va dir mentre encara estava a Galilea. 7 Va dir que el Fill de l’Home seria entregat als pecadors, que l’executarien al pal i que al tercer dia ressuscitaria.»*+ 8 Aleshores elles van recordar el que havia dit,+ 9 i van marxar de la tomba* i van explicar tot això als Onze i a tots els altres.+ 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume. I les altres dones que estaven amb elles també deien als apòstols les mateixes coses. 11 Però ells van pensar que allò que els explicaven no tenia sentit, i no se les van creure.

12 Ara bé, Pere es va aixecar i va córrer cap a la tomba,* i quan es va ajupir per mirar a dins, només hi va veure la roba de lli. I se’n va anar preguntant-se què havia passat.

13 Aquell mateix dia, dos deixebles anaven de camí a un poble que es deia Emmaús, situat a uns 11 quilòmetres* de Jerusalem, 14 i parlaven entre ells de tot el que havia passat.

15 Mentre parlaven i comentaven aquestes coses, el mateix Jesús se’ls va acostar i es va posar a caminar amb ells, 16 però es va impedir que els seus ulls el reconeguessin.+ 17 Jesús els va dir: «De què parleu mentre aneu caminant?» Ells es van aturar amb la cara molt trista, 18 i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va preguntar: «És que ets un foraster que viu sol a Jerusalem i per això no saps* les coses que hi han passat aquests dies?» 19 Ell els va preguntar: «Quines coses?» I ells li van respondre: «Les coses sobre Jesús el Natzarè,+ que va demostrar davant de Déu i de la gent que era un profeta poderós, tant en fets com en paraules.+ 20 Els nostres sacerdots principals i governants el van entregar perquè el condemnessin a mort,+ i el van clavar al pal. 21 Però nosaltres esperàvem que ell seria qui alliberaria Israel+ i, a més, avui ja és el tercer dia des que ha passat tot això. 22 I algunes dones d’entre nosaltres també ens han deixat desconcertats. Quan han anat a la tomba* de bon matí,+ 23 no hi han trobat el cos, i han tornat i han dit que han tingut una visió sobrenatural d’uns àngels que deien que ell està viu. 24 Aleshores alguns dels que estaven amb nosaltres han anat a la tomba*+ i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a Jesús no l’han vist.»

25 Ell els va dir: «Que insensats sou, i que lent és el vostre cor per creure tot el que han dit els profetes! 26 Que potser el Crist no havia de patir aquestes coses+ i entrar a la seva glòria?»+ 27 I començant per Moisès i tots els Profetes,+ els va interpretar tot el que les Escriptures deien sobre ell.

28 Finalment van arribar prop del poble on anaven, i ell va fer com si anés més enllà. 29 Però ells li van insistir que es quedés, i li deien: «Queda’t amb nosaltres, perquè aviat es farà fosc i el dia està a punt d’acabar.» I va entrar a la casa i es va quedar amb ells. 30 Mentre sopava* amb ells, va agafar el pa, va fer una oració,* el va partir i els el va donar.+ 31 Llavors se’ls van obrir completament els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer del seu davant.+ 32 I es van dir l’un a l’altre: «¿No ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament* les Escriptures?» 33 En aquell moment es van aixecar i van tornar a Jerusalem, on van trobar reunits els Onze i els que estaven allà amb ells, 34 que deien: «El Senyor realment ha ressuscitat,* i s’ha aparegut a Simó!»+ 35 I els dos deixebles van explicar el que havia passat pel camí i que l’havien reconegut quan va partir el pa.+

36 Mentre parlaven de tot això, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau.»+ 37 Però com que estaven espantats i tenien molta por, pensaven que estaven veient un esperit. 38 Per això ell els va dir: «Per què us espanteu? Per què dubta el vostre cor? 39 Mireu les meves mans i els meus peus, i vegeu que soc jo mateix. Toqueu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc.» 40 I mentre deia això, els va ensenyar les mans i els peus. 41 Però estaven tan contents i sorpresos que no s’ho podien creure, i ell els va preguntar: «Teniu res per menjar?» 42 Li van donar un tros de peix rostit, 43 i ell el va agafar i se’l va menjar davant d’ells.

44 Llavors els va dir: «Quan encara estava amb vosaltres us vaig dir que tot el que està escrit sobre mi+ a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms s’havia de complir.»+ 45 Aleshores els va obrir completament la ment perquè comprenguessin el significat de les Escriptures,+ 46 i els va dir: «Està escrit que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria* d’entre els morts,+ 47 i que, a totes les nacions,+ començant per Jerusalem,+ en el seu nom es predicaria el penediment per rebre el perdó dels pecats.+ 48 Vosaltres heu de ser testimonis d’aquestes coses.+ 49 I heu de saber que faré venir damunt vostre el que el meu Pare ha promès. Però quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits del poder que ve de dalt.»+

50 Llavors se’ls va endur fora de la ciutat, fins a Betània, i allà va alçar les mans i els va beneir. 51 Mentre els beneïa, es va separar d’ells i va ser endut cap al cel.+ 52 Ells li van fer homenatge* i van tornar a Jerusalem molt contents.+ 53 I sempre estaven al temple alabant Déu.+