LES BONES NOTÍCIES SEGONS MARC

1 Així és com comencen les bones notícies de Jesucrist, el Fill de Déu. 2 Va passar el que està escrit al llibre del profeta Isaïes: «(Mira, envio el meu missatger davant teu,* i ell et prepararà el camí.)+ 3 Hi ha una veu que crida al desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins.”»+ 4 Joan el Baptista* estava al desert predicant el bateig en senyal de penediment per rebre el perdó dels pecats.+ 5 I tota la regió de Judea i tots els habitants de Jerusalem anaven a veure’l. Joan els batejava* al riu Jordà i ells confessaven públicament els seus pecats.+ 6 Joan portava roba de pèl de camell i un cinturó de pell a la cintura,+ i menjava llagostes i mel silvestre.+ 7 I predicava: «Després de mi ve algú que és més poderós que jo, i no soc digne d’ajupir-me i deslligar-li les corretges de les sandàlies.+ 8 Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb esperit sant.»+

9 Per aquells dies, Jesús va venir de Natzaret de Galilea, i Joan el va batejar al Jordà.+ 10 Immediatament, al sortir de l’aigua, va veure que el cel s’obria i que l’esperit sant baixava cap a Jesús com un colom.+ 11 I es va sentir una veu del cel que deia: «Tu ets el meu Fill estimat. Tens la meva aprovació.»+

12 Immediatament l’esperit el va fer anar al desert. 13 Va passar 40 dies al desert, i Satanàs el va temptar.+ Estava envoltat d’animals salvatges, però els àngels l’atenien.+

14 Després que arrestessin Joan, Jesús va anar a Galilea+ a predicar les bones notícies de Déu.+ 15 Deia: «Ha arribat el temps assenyalat i el Regne de Déu s’ha apropat. Penediu-vos+ i tingueu fe en les bones notícies.»

16 Mentre Jesús caminava per la vora del mar de Galilea, va veure Simó i el seu germà Andreu,+ que eren pescadors,+ llançant les xarxes a l’aigua.+ 17 I els va dir: «Seguiu-me, i us faré pescadors d’homes.»+ 18 De seguida van deixar les xarxes i el van seguir.+ 19 Una mica més enllà, va veure Jaume, el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, mentre reparaven les xarxes a la seva barca,+ 20 i tot seguit els va cridar. Així que van deixar el seu pare Zebedeu a la barca amb els seus treballadors* i van seguir Jesús. 21 Després van entrar a Cafarnaüm.

Tan bon punt va començar el dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i va començar a ensenyar.+ 22 I la gent es quedava meravellada per la seva manera d’ensenyar, perquè els ensenyava com qui té autoritat, no com els escribes.+ 23 En aquell moment, a la sinagoga hi havia un home que estava posseït per un esperit malvat* que va cridar: 24 «Què vols de nosaltres, Jesús el Natzarè?+ Has vingut a destruir-nos? Sé perfectament qui ets: el Sant de Déu!»+ 25 Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i surt d’ell!» 26 I l’esperit malvat, després de provocar-li convulsions i de cridar amb tota la seva força, va sortir d’ell. 27 Tots estaven tan sorpresos que van començar a parlar sobre aquell assumpte entre ells, i deien: «Què és això? Una nova ensenyança! Fins i tot dona ordres amb autoritat als esperits malvats, i ells l’obeeixen.» 28 I la seva fama es va escampar ràpidament per totes direccions a la regió de Galilea.

29 Després van sortir de la sinagoga i van anar a casa de Simó i Andreu amb Jaume i Joan.+ 30 La sogra de Simó+ estava al llit amb febre, i de seguida l’hi van dir a Jesús. 31 Llavors Jesús s’hi va acostar, li va agafar la mà i la va aixecar. La febre li va marxar i ella es va posar a atendre’ls.

32 Al vespre, quan el sol ja s’havia post, la gent va començar a portar-li tots els que estaven malalts i endimoniats.+ 33 Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta. 34 Va curar moltes persones que tenien diverses malalties+ i va expulsar molts dimonis, però no deixava que els dimonis parlessin, perquè sabien que ell era Crist.*

35 De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, va sortir fora i va anar a un lloc aïllat, i es va posar a orar.+ 36 Però Simó i els que estaven amb ell es van posar a buscar-lo per tot arreu 37 i, quan el van trobar, li van dir: «Tothom et busca.» 38 Però ell els va dir: «Anem a un altre lloc, als pobles del voltant, perquè també prediqui allà, ja que és per això que he vingut.»+ 39 I Jesús va anar per tot Galilea predicant a les sinagogues i expulsant dimonis.+

40 Un leprós se li va apropar i li va suplicar de genolls: «Sé que si vols pots fer que quedi net.»*+ 41 Jesús se’n va compadir i va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que ho vull. Queda net.»+ 42 A l’instant la lepra li va desaparèixer i va quedar net. 43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, però abans li va ordenar amb fermesa: 44 «Sobretot, no diguis res a ningú. Però ves a presentar-te al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va manar,+ perquè els serveixi de testimoni.»+ 45 Però quan va marxar, va començar a proclamar-ho i a divulgar-ho per tot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar a cap ciutat obertament, i per això es quedava a fora, a llocs aïllats. Però la gent venia de tot arreu a veure’l.+

2 Però al cap d’uns dies, Jesús va tornar a entrar a Cafarnaüm, i va córrer la veu que estava a casa.+ 2 S’hi va ajuntar tanta gent que no hi cabien, ni tan sols davant de la porta, i ell els va començar a predicar el missatge.+ 3 Llavors li van dur un paralític que portaven entre quatre homes.+ 4 Però com que hi havia tanta gent, no el van poder portar davant de Jesús. Per això, van aixecar la part del sostre que hi havia damunt d’ell i, després de fer-hi un forat, van baixar la llitera on estava estirat el paralític. 5 Quan Jesús va veure la fe que tenien,+ va dir al paralític: «Fill, els teus pecats et són perdonats.»+ 6 Allà hi havia asseguts alguns escribes que pensaven dins del seu cor:+ 7 «Per què parla d’aquesta manera? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats, sinó únicament Déu?»+ 8 Però Jesús de seguida es va adonar* que raonaven d’aquesta manera entre ells, i per això els va dir: «Per què penseu aquestes coses en el vostre cor?+ 9 Què és més fàcil, dir al paralític: “Els teus pecats et són perdonats”, o bé: “Aixeca’t, agafa la llitera i camina”? 10 Però perquè sapigueu que el Fill de l’Home+ té autoritat a la terra per perdonar pecats...»+ Llavors va dir al paralític: 11 «Et dic: aixeca’t, agafa la llitera i ves-te’n a casa.» 12 A l’instant, davant de tothom, es va aixecar, va agafar la seva llitera i va marxar caminant. Tots es van quedar meravellats i van glorificar Déu dient: «No hem vist mai res igual.»+

13 Jesús va tornar a anar a la vora del mar. Tota la gent l’anava a trobar, i ell els ensenyava. 14 Mentre anava caminant, va veure Leví, el fill d’Alfeu, assegut a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir: «Segueix-me.» De seguida, ell es va aixecar i el va seguir.+ 15 Més tard, Jesús i els seus deixebles van menjar* a casa de Leví, i amb ells també van menjar molts cobradors d’impostos i pecadors, perquè molts d’ells el seguien.+ 16 Però quan els escribes que eren fariseus van veure que Jesús menjava amb pecadors i cobradors d’impostos, van començar a dir als seus deixebles: «¿Menja amb cobradors d’impostos i pecadors?» 17 Al sentir-ho, Jesús els va contestar: «Els que estan forts no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.»+

18 Els deixebles de Joan i els fariseus tenien el costum de dejunar. Per això van anar a preguntar a Jesús: «Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus dejunen, però els teus deixebles no ho fan?»+ 19 Jesús els va dir: «Mentre el nuvi+ és amb ells, els amics del nuvi no tenen motius per dejunar, veritat? No estaria bé que dejunessin mentre estan amb el nuvi. 20 Però arribarà el dia que els prendran el nuvi,+ i aquell dia sí que dejunaran. 21 Ningú cus un pedaç de roba nova en un mantell vell. Si ho fes, el pedaç de roba nova s’encongiria, estiraria la roba vella i el forat es faria més gran.+ 22 I ningú posa vi nou en bots vells. Si ho fes, el vi rebentaria els bots, i tant el vi com els bots es farien malbé. Per això, el vi nou es posa en bots nous.»

23 Mentre Jesús passava pels camps de cereals en dissabte, els seus deixebles es van posar a arrencar espigues pel camí.+ 24 Per això els fariseus li van dir: «Mira això! Per què fan el que no està permès en dissabte?» 25 Però ell els va contestar: «No heu llegit mai el que va fer David quan es va veure en necessitat, i tant ell com els seus homes tenien gana?+ 26 D’acord amb el relat sobre el sacerdot principal Abiatar,+ no va entrar David a la casa de Déu i va menjar els pans de l’ofrena?* Però això no està permès, perquè només en poden menjar els sacerdots.+ A més, també en va donar als homes que estaven amb ell.» 27 Aleshores els va dir: «El dissabte es va fer per a les persones,+ i no pas les persones per al dissabte. 28 Per tant, el Fill de l’Home és Senyor fins i tot del dissabte.»+

3 Jesús va entrar a una sinagoga una altra vegada, i hi va trobar un home que tenia la mà paralitzada.*+ 2 Els fariseus l’observaven atentament per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 I Jesús va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t aquí al mig.» 4 Després els va preguntar: «Què està permès fer en dissabte? El bé o el mal? Salvar una vida o matar?»+ Però ells es van quedar callats. 5 Jesús els va mirar indignat i molt trist perquè tenien el cor endurit,+ i va dir a l’home: «Estén la mà.» I quan ell la va estendre, la mà se li va curar. 6 Aleshores els fariseus van sortir d’allà i van començar a conspirar amb els partidaris d’Herodes+ per matar Jesús.

7 Ara bé, Jesús se’n va anar amb els seus deixebles cap al mar, i una gran multitud de gent de Galilea i de Judea el va seguir.+ 8 Fins i tot hi va anar una gran gentada de Jerusalem, d’Idumea, de l’altre costat del Jordà i dels voltants de Tir i Sidó, perquè havien sentit a dir tot el que feia. 9 I per evitar que la gent l’oprimís, Jesús va dir als seus deixebles que li tinguessin preparada una barca petita. 10 Com que havia curat tantes persones, tots els que tenien malalties greus se li tiraven al damunt per tocar-lo.+ 11 Fins i tot els esperits malvats*+ es llançaven a terra davant seu quan el veien, i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!»+ 12 Però Jesús els va ordenar fermament moltes vegades que no diguessin a ningú qui era ell.+

13 Després va pujar a una muntanya i va cridar els que ell va voler,+ i ells hi van anar.+ 14 Va formar* un grup de 12, i els va anomenar apòstols. Ells l’acompanyarien i Jesús els enviaria a predicar 15 i els donaria poder per expulsar dimonis.+

16 Al grup de 12+ que va formar* hi havia Simó, a qui també va anomenar Pere,+ 17 Jaume, el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, als quals també va anomenar Boanerges, que vol dir «fills del tro»,+ 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, que era fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Cananita* 19 i Judes Iscariot, que més tard el va trair.

Aleshores Jesús va entrar a una casa, 20 i un altre cop hi va anar tanta gent que no podien ni menjar. 21 Quan els seus familiars van sentir-ho, van dir: «S’ha tornat boig!»,+ i van sortir a buscar-lo. 22 I els escribes que havien baixat de Jerusalem també deien: «Està posseït per Beelzebub,* i expulsa els dimonis per mitjà del governant dels dimonis.»+ 23 Així que Jesús els va fer venir i els va posar algunes comparacions: «Com pot Satanàs expulsar Satanàs? 24 Si un regne està dividit contra si mateix, no pot mantenir-se en peu,+ 25 i si una casa està dividida contra si mateixa, tampoc podrà mantenir-se en peu. 26 De la mateixa manera, si Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i està dividit, no pot mantenir-se en peu, sinó que arribarà el seu final. 27 De fet, ningú pot entrar a casa d’un home fort per robar-li les seves possessions si abans no el lliga. Només així li podrà saquejar la casa. 28 Us asseguro que als homes se’ls perdonarà tot el que facin, siguin quins siguin els pecats que cometin i les blasfèmies que diguin. 29 Però qui blasfemi contra l’esperit sant mai serà perdonat,+ sinó que serà culpable d’un pecat etern.»+ 30 Jesús va dir això perquè deien: «Està posseït per un esperit malvat.»*+

31 Aleshores van arribar la seva mare i els seus germans+ i, mentre s’esperaven a fora, van demanar a algú que el cridés.+ 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant de Jesús, i li van dir: «Mira, la teva mare i els teus germans estan aquí a fora i et busquen.»+ 33 Però ell els va contestar: «Qui són la meva mare i els meus germans?» 34 I mirant els que estaven asseguts al seu voltant, va dir: «Aquests són la meva mare i els meus germans!+ 35 Qui fa la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana i la meva mare.»+

4 Jesús es va posar a ensenyar a la vora del mar una altra vegada, i una gran gentada es va reunir al seu voltant. Per això va pujar a una barca, s’hi va asseure i es va allunyar una mica, però la multitud es va quedar a terra, a la vora de l’aigua.+ 2 I els va començar a ensenyar moltes coses amb comparacions.+ I mentre els ensenyava, els va dir:+ 3 «Escolteu. El sembrador va sortir a sembrar+ 4 i, mentre sembrava, algunes llavors van caure a la vora del camí, però van venir els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i van brotar de seguida perquè la terra era poc profunda.+ 6 Però quan va sortir el sol, les plantes es van cremar i, com que no tenien arrels, es van morir. 7 Altres van caure entre les espines, però les espines van créixer i les van ofegar, i les llavors no van donar fruit.+ 8 Però d’altres van caure en terra bona,* van brotar i van créixer, i van començar a donar fruit: van donar 30, 60 i 100 vegades més del que s’havia sembrat.»+ 9 Aleshores va afegir: «Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+

10 Quan es va quedar sol, els que estaven al seu voltant amb els Dotze van començar a fer-li preguntes sobre les comparacions.+ 11 Ell els va dir: «A vosaltres se us ha revelat el secret sagrat+ del Regne de Déu, però per als de fora tot són comparacions,+ 12 perquè, per més que mirin, no hi vegin, i per més que escoltin, no ho entenguin. No tornaran mai a Déu i no seran perdonats.»+ 13 A més, els va dir: «Si no enteneu aquesta comparació, com entendreu totes les altres?

14 »El sembrador sembra la paraula.*+ 15 Les llavors que cauen a la vora del camí on se sembra la paraula representen els que escolten la paraula però, tan aviat com la senten, ve Satanàs+ i s’emporta la paraula que es va sembrar en ells.+ 16 Les llavors que cauen en un terreny rocós representen els que escolten la paraula i de seguida l’accepten amb alegria.+ 17 Però la paraula no ha arrelat dins seu. Tot i que segueixen endavant durant un temps, tan bon punt es presenten dificultats o persecució per causa de la paraula, ensopeguen.* 18 Les llavors que cauen entre les espines representen els que escolten la paraula,+ 19 però les preocupacions+ d’aquest sistema,* el poder enganyós de les riqueses+ i els desitjos+ per totes les altres coses entren al seu cor i ofeguen la paraula, i la paraula no dona fruit. 20 Finalment, les llavors que cauen en terra bona representen els que escolten la paraula, l’accepten de bona gana i donen fruit. Alguns produeixen 30 vegades més del que s’havia sembrat, d’altres 60 i d’altres 100.»+

21 També els va dir: «Un llum d’oli no es posa sota un cistell ni sota un llit, veritat? ¿No es posa en un lloc alt?*+ 22 Perquè no hi ha res secret que no s’arribi a saber. No hi ha res tan ben amagat que no surti a la llum.+ 23 Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+

24 A més, els va dir: «Presteu atenció al que esteu escoltant.+ Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se us hi afegirà més. 25 Perquè a qui té, se li donarà més,+ però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que té.»+

26 I va continuar dient: «El Regne de Déu és com quan un home sembra llavors a la terra. 27 De nit dorm i al matí es lleva, i les llavors broten i creixen, sense que ell sàpiga com. 28 Per si mateixa la terra va donant fruit: primer la tija, després l’espiga i finalment el gra madur dins l’espiga. 29 Però quan el gra està a punt, l’home hi passa la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.»

30 I també va dir: «Amb què podem comparar el Regne de Déu? Quina comparació podríem posar per explicar-lo? 31 És com un gra de mostassa que, quan se sembra, és la llavor més petita de totes les llavors de la terra.+ 32 Però, un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les altres plantes de l’hort, i fa branques tan grans que els ocells del cel poden refugiar-se sota la seva ombra.»

33 Quan els explicava el missatge* utilitzava moltes comparacions+ d’aquest tipus, tenint en compte el que eren capaços d’entendre. 34 De fet, mai els parlava sense utilitzar alguna comparació, però ho explicava tot en privat als seus deixebles.+

35 Aquell mateix dia, al vespre, Jesús els va dir: «Anem a l’altra banda del mar.»+ 36 Per tant, després d’acomiadar la gent, el van portar en la barca, tal com ell estava. I l’acompanyaven altres barques.+ 37 Llavors es va aixecar una tempesta de vent molt violenta. Les onades xocaven tan fort contra la barca que estava a punt d’omplir-se d’aigua.+ 38 Jesús estava a popa, dormint sobre el coixí. I el van despertar i li van dir: «Mestre, és que no et fa res que estiguem a punt de morir?» 39 Aleshores Jesús es va aixecar, va reprendre el vent i va dir al mar: «Silenci! Calla!»+ El vent va parar i es va fer una gran calma. 40 I els va dir: «Per què teniu tanta por?* És que encara no teniu fe?» 41 Però ells estaven molt espantats i es deien els uns als altres: «Qui és aquest home, que fins i tot el vent i el mar l’obeeixen?»+

5 Llavors van arribar a l’altra banda del mar, a la regió dels gerasencs.+ 2 Tan bon punt Jesús va baixar de la barca, el va anar a trobar un home posseït per un esperit malvat* que venia d’entre les tombes.* 3 Vivia allà, entre les tombes, i fins aquell moment, ningú havia sigut capaç de mantenir-lo lligat ni tan sols amb una cadena. 4 L’havien lligat amb cadenes i grillons moltes vegades, però ell sempre trencava les cadenes i feia trossos els grillons. Ningú tenia prou força per dominar-lo. 5 I contínuament, de nit i de dia, anava per les tombes i les muntanyes cridant i fent-se talls amb les pedres. 6 Però quan va veure Jesús des de lluny, es va posar a córrer i es va inclinar davant seu.+ 7 I va cridar amb veu forta: «Què vols de mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Jura’m per Déu que no em turmentaràs!»+ 8 Perquè Jesús li havia dit: «Esperit malvat, surt d’aquest home!»+ 9 Llavors Jesús li va preguntar: «Com et dius?» I ell va contestar: «Em dic Legió, perquè som molts.» 10 I li va suplicar amb insistència que no els fes fora d’aquella regió.+

11 Allà hi havia un gran ramat de porcs+ que pasturava a la muntanya.+ 12 Per això, els dimonis li van suplicar: «Envia’ns als porcs perquè entrem dins seu.» 13 I ell els ho va permetre. Aleshores els dimonis van sortir de l’home i van entrar dins dels porcs, i el ramat es va llançar al mar pel precipici. Tots els porcs, uns 2.000, es van ofegar al mar. 14 Però els porquers van fugir corrents i ho van explicar a la ciutat i al camp, i la gent va anar a veure què havia passat.+ 15 Van arribar on era Jesús i van veure l’home endimoniat, el que havia estat posseït per aquella legió de dimonis. L’home estava allà assegut, anava vestit i havia recuperat el seny, i ells es van espantar molt. 16 A més, els que havien vist el que havia passat a l’endimoniat i als porcs ho van explicar a la gent. 17 Per això van començar a suplicar a Jesús que marxés de la seva regió.+

18 Quan Jesús pujava a la barca, l’home que havia estat endimoniat li va suplicar que el deixés anar amb ell.+ 19 Però ell no l’hi va permetre, i li va dir: «Ves-te’n a casa, amb la teva família, i explica’ls tot el que Jehovà* ha fet per tu i la compassió* que t’ha mostrat.» 20 L’home se’n va anar i va començar a proclamar per la Decàpolis* tot el que Jesús havia fet per ell. I tothom quedava admirat.

21 Després Jesús va tornar a creuar amb la barca a l’altra banda del mar. Quan encara estava a la vora del mar, molta gent es va reunir al seu voltant.+ 22 Llavors va venir un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i quan va veure Jesús, va caure als seus peus.+ 23 I li va suplicar moltes vegades: «La meva filleta està molt malalta.* Si us plau, vine i posa les teves mans sobre ella+ perquè es curi i continuï vivint.» 24 De seguida, Jesús se’n va anar amb ell. Una gran gentada el seguia i l’oprimia per tot arreu.

25 Hi havia una dona que feia 12 anys+ que tenia hemorràgies.+ 26 Havia anat a molts metges però només l’havien fet patir. I encara que s’havia gastat tot el que tenia, no havia millorat, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Ella, que havia sentit el que s’explicava sobre Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li va tocar el mantell,+ 28 perquè deia: «Si tan sols li toco la roba, em curaré.»+ 29 Immediatament va deixar de perdre sang, i va notar que s’havia curat d’aquella malaltia que la feia patir tant.

30 Jesús es va adonar de seguida que havia sortit poder+ d’ell, i es va girar cap a la gent i va preguntar: «Qui ha tocat la meva roba?»+ 31 Però els seus deixebles li van dir: «¿Veus que la gent t’oprimeix per tot arreu i preguntes qui t’ha tocat?» 32 Però ell mirava al seu voltant per veure qui havia sigut. 33 La dona, que sabia el que li havia passat, estava tremolant de por. Llavors se li va apropar, es va agenollar davant d’ell i li va explicar tota la veritat. 34 Ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Ves-te’n en pau,+ ara que t’has curat d’aquesta malaltia que t’ha fet patir tant.»+

35 Mentre Jesús encara parlava, van arribar alguns homes de la casa del cap de la sinagoga i li van dir: «La teva filla ha mort. No cal que molestis més el Mestre.»+ 36 Però Jesús ho va sentir i va dir al cap de la sinagoga: «No tinguis por,* només demostra fe.»+ 37 I no va deixar que ningú l’acompanyés excepte Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.+

38 Quan van arribar a la casa del cap de la sinagoga, va veure l’enrenou que feien els que ploraven i es lamentaven en veu alta.+ 39 Hi va entrar i els va dir: «Per què ploreu i feu aquest enrenou? La nena no ha mort, sinó que està dormint.»+ 40 Aleshores van començar a burlar-se d’ell amb menyspreu. Però Jesús, després de fer sortir tothom, va entrar on estava la nena amb el pare i la mare de la nena i els deixebles que l’acompanyaven. 41 Llavors va agafar la mà de la nena i li va dir: «Tàlita cumi», que traduït vol dir «noieta, et dic: aixeca’t!».+ 42 A l’instant, la nena es va aixecar i va començar a caminar. (Tenia 12 anys.) Al veure-ho, tots es van quedar meravellats i desbordats d’alegria. 43 Però Jesús els va manar amb insistència* que no ho expliquessin a ningú,+ i va dir que donessin a la nena alguna cosa per menjar.

6 Jesús va marxar d’allà i va anar a la seva terra,+ i els seus deixebles el van acompanyar. 2 El dissabte es va posar a ensenyar a la sinagoga, i molts dels que el van escoltar es van quedar meravellats i van dir: «D’on ha tret aquest home tot això?+ Com és que ha rebut tanta saviesa? I com pot fer aquests miracles amb les seves mans?+ 3 No és el fuster,+ el fill de Maria+ i el germà de Jaume,+ Josep, Judes i Simó?+ I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?» I això va ser un obstacle perquè creguessin en ell.* 4 Però Jesús els va dir: «Un profeta rep honor a tot arreu excepte a la seva terra, entre els seus parents i a casa seva.»+ 5 Per això, Jesús no hi va poder fer cap miracle a part de curar uns quants malalts posant-los les mans a sobre. 6 De fet, es va sorprendre de la seva falta de fe. I va fer un recorregut ensenyant pels pobles del voltant.+

7 Llavors va reunir els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos,+ i els va donar autoritat sobre els esperits malvats.*+ 8 A més, els va manar que no s’enduguessin res per al viatge excepte un bastó. No s’havien d’emportar ni pa, ni bossa per al menjar, ni diners* al cinturó.+ 9 També els va dir que es posessin sandàlies, però que no s’enduguessin dos vestits.* 10 I els va dir: «Quan entreu a una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.+ 11 Però, si a algun lloc no us reben ni us escolten, quan marxeu d’allà, espolseu-vos la pols dels peus perquè els serveixi de testimoni.»+ 12 Aleshores es van posar en camí i van començar a predicar que la gent s’havia de penedir,+ 13 van expulsar molts dimonis,+ van posar oli a molts malalts i els van curar.

14 El rei Herodes va sentir a parlar de tot això, perquè el nom de Jesús s’havia fet famós. Alguns deien: «Joan el Baptista ha ressuscitat* d’entre els morts i per això té poder per fer miracles.»+ 15 Però d’altres deien: «És Elies.» I d’altres: «És un profeta com els del passat.»+ 16 Quan Herodes va sentir a parlar de Jesús, va dir: «És Joan, a qui vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.»* 17 De fet, Herodes havia fet arrestar Joan i l’havia encadenat a la presó per causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, perquè Herodes s’havia casat amb ella+ 18 i Joan li deia: «No està permès que estiguis casat amb la dona del teu germà.»+ 19 Per això, Herodies li tenia rancor i el volia matar, però no podia 20 perquè Herodes tenia por de Joan, ja que sabia que era un home just i sant,+ i el protegia. Sempre que escoltava Joan, no sabia què fer, però li agradava escoltar-lo.

21 Ara bé, l’oportunitat es va presentar quan Herodes, pel seu aniversari,*+ va celebrar un sopar amb els seus alts funcionaris, els comandants militars i els homes més importants de Galilea.+ 22 Llavors la filla d’Herodies va entrar i va ballar davant de tothom, i a Herodes i als seus convidats* els va agradar tant que el rei va dir a la noia: «Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.» 23 Fins i tot li va jurar: «Et donaré qualsevol cosa que em demanis, encara que sigui la meitat del meu regne.» 24 La noia va sortir i va preguntar a la seva mare: «Què demano?» Ella li va respondre: «El cap de Joan el Baptista.» 25 Immediatament, la noia va entrar corrents on era el rei i li va fer aquesta petició: «Vull que em donis ara mateix el cap de Joan el Baptista en una safata.»+ 26 Encara que això el va posar molt trist, el rei no li va voler negar la seva petició pels juraments que havia fet davant dels convidats.* 27 I de seguida va enviar un dels seus guàrdies personals perquè li portés el cap de Joan. El guàrdia va marxar, va decapitar Joan a la presó 28 i va portar el seu cap en una safata. Llavors el va donar a la noia, i la noia el va donar a la seva mare. 29 Quan els deixebles de Joan ho van sentir, van anar a agafar el seu cos i el van posar a una tomba.*

30 Els apòstols es van reunir al voltant de Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat.+ 31 I ell els va dir: «Veniu amb mi. Anem sols a un lloc aïllat perquè descanseu una mica.»+ I és que hi havia tanta gent que anava i venia que no tenien temps ni de menjar. 32 Per això van marxar amb la barca a un lloc aïllat per estar sols.+ 33 Però la gent els va veure marxar i molts altres també se’n van assabentar. Així que gent de totes les ciutats van córrer cap allà i van arribar-hi abans que ells. 34 Quan van baixar de la barca, Jesús va veure una gran multitud de persones, i es va compadir d’elles,+ perquè eren com ovelles sense pastor.+ I els va començar a ensenyar moltes coses.+

35 Ja s’havia fet tard, i els seus deixebles se li van apropar i li van dir: «Estem en un lloc aïllat i ja és tard.+ 36 Acomiada’ls perquè vagin als camps i als pobles dels voltants i es comprin alguna cosa per menjar.»+ 37 Però Jesús els va contestar: «Doneu-los vosaltres mateixos alguna cosa per menjar.» I ells li van dir: «Vols que anem a comprar 200 denaris* de pa perquè la gent mengi?»+ 38 Jesús els va dir: «Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.» Després de comprovar-ho, li van dir: «Tenim cinc pans i dos peixos.»+ 39 Llavors Jesús va manar a tota la gent que s’assegués a l’herba verda per grups,+ 40 i es van asseure en grups de 100 i de 50. 41 Aleshores va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració.*+ Després va partir els pans i va començar a donar-los als deixebles perquè els servissin a la gent, i va repartir els dos peixos entre tots. 42 Tots en van menjar i van quedar satisfets. 43 Després van omplir 12 cistells de trossos de pa, i també van recollir els peixos que havien sobrat.+ 44 Dels pans, en van menjar 5.000 homes.

45 Tot seguit, va fer pujar els seus deixebles a la barca perquè comencessin a passar cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.+ 46 I després d’acomiadar-los, se’n va anar a una muntanya per fer oració.+ 47 Al vespre, la barca estava al mig del mar, però ell estava sol a terra.+ 48 Llavors va veure que els costava molt remar perquè tenien el vent en contra. Així que, cap a la quarta vetlla de la nit,* va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, però anava a* passar-los de llarg. 49 Quan el van veure caminar sobre l’aigua, van pensar: «És una aparició!» I es van posar a cridar. 50 Tots l’havien vist i s’havien espantat. Però immediatament Jesús els va dir: «Tranquils! Soc jo. No tingueu por!»+ 51 Llavors va pujar a la barca amb ells, i el vent va parar. I ells es van quedar completament meravellats, 52 perquè no havien entès què significava el miracle dels pans i el seu cor encara no era capaç d’entendre-ho.

53 Després de creuar el mar, van arribar a Genesaret i van ancorar la barca allà prop.+ 54 Però tan bon punt van baixar de la barca, la gent el va reconèixer. 55 Van córrer per tota aquella regió i van començar a portar els malalts en lliteres allà on sentien a dir que estava Jesús. 56 Sempre que ell anava a algun poble, ciutat o zona rural, la gent portava els malalts a les places,* i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell.+ I tots els que la van tocar es van curar.

7 Els fariseus i alguns escribes que havien vingut de Jerusalem es van reunir al voltant de Jesús,+ 2 i van veure que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat.* 3 (I és que els fariseus i tots els jueus s’aferren a la tradició dels seus avantpassats i no mengen si no s’han rentat les mans fins als colzes. 4 I quan tornen del mercat, no mengen si abans no es renten. I també s’aferren a moltes altres tradicions del passat, com submergir en aigua* les copes, els gerros i els recipients de coure.)+ 5 Per això els fariseus i els escribes li van preguntar: «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats, sinó que mengen amb les mans impures?»+ 6 I Jesús els va dir: «Hipòcrites, amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres el que està escrit: “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi.+ 7 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes.”+ 8 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i us aferreu a les tradicions dels homes.»+

9 A més, els va dir: «Com en sabeu, de deixar de banda els manaments de Déu per mantenir les vostres tradicions!+ 10 Per exemple, Moisès va dir: “Honra el teu pare i la teva mare.”+ I també: “Qui parli amb menyspreu del* seu pare o de la seva mare ha de morir.”+ 11 Però vosaltres dieu que algú pot dir al seu pare o a la seva mare: “Tot el que tinc que podria utilitzar per ajudar-te és corban” (és a dir, un regal dedicat a Déu), 12 i així no li deixeu fer res pel seu pare o per la seva mare.+ 13 D’aquesta manera anul·leu la paraula de Déu amb les tradicions que us aneu transmetent.+ I feu moltes altres coses com aquesta.»+ 14 Llavors va demanar a la multitud que s’apropés una altra vegada i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu el significat del que us dic.+ 15 No hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar. Són les coses que surten d’una persona les que la contaminen.»+ 16 *

17 Després de deixar la gent, va entrar a una casa i els deixebles li van començar a fer preguntes sobre aquella comparació.+ 18 I ell els va dir: «Vosaltres tampoc ho enteneu? ¿No sabeu que no hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar? 19 Perquè no li entra al cor, sinó a l’estómac, i va a parar a la claveguera.» D’aquesta manera, va declarar purs tots els aliments. 20 I va afegir: «El que surt d’una persona és el que la contamina.+ 21 Perquè de dins del cor+ surten pensaments perjudicials: immoralitat sexual,* robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícia, maldats, enganys, conducta descarada,* enveges,* blasfèmies, arrogància i insensatesa. 23 Totes aquestes coses dolentes surten de dins i contaminen la persona.»

24 Llavors Jesús va marxar i va anar a la regió de Tir i Sidó.+ Allà va entrar a una casa, i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut. 25 De seguida, una dona que tenia una filla petita posseïda per un esperit malvat* va sentir a parlar d’ell. I la dona va venir i es va llançar als peus de Jesús.+ 26 Aquesta dona, que era d’origen grec, de nacionalitat sirofenícia,* no deixava de suplicar-li que expulsés el dimoni de la seva filla. 27 Però ell li va dir: «Primer deixa que mengin els fills, perquè no està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets.»+ 28 I ella li va contestar: «És veritat, senyor, però fins i tot els gossets que hi ha sota la taula es mengen les molles de pa que els cauen als nens.» 29 Aleshores li va dir: «Ves-te’n tranquil·la. Com que has dit això, el dimoni ha sortit de la teva filla.»+ 30 Ella se’n va anar a casa i va trobar la seva filla estirada al llit. I el dimoni havia marxat.+

31 Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al mar de Galilea passant per Sidó i la regió de la Decàpolis.*+ 32 Allà li van portar un home sord que, a més, tenia dificultats per parlar+ i li van suplicar que posés les mans sobre ell. 33 Jesús se’l va emportar a part, lluny de la multitud. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua.+ 34 I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Éffata», que vol dir «obre’t». 35 A l’instant se li van obrir les orelles,+ i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé. 36 Aleshores Jesús va ordenar a la gent que no ho diguessin a ningú,+ però com més els ho prohibia, més ho deien.+ 37 De fet, estaven tan admirats+ que deien: «És que ho fa tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!»+

8 Per aquells dies, es va tornar a reunir una gran gentada. Com que no tenien res per menjar, Jesús va fer venir els deixebles i els va dir: 2 «Em fa molta pena tota aquesta gent,+ perquè ja fa tres dies que estan amb mi i no tenen res per menjar.+ 3 Si els envio a casa sense menjar, defalliran pel camí, i alguns han vingut de molt lluny.» 4 Però els seus deixebles li van dir: «D’on es pot treure prou pa per alimentar tota aquesta gent en un lloc aïllat com aquest?» 5 Aleshores Jesús els va preguntar: «Quants pans teniu?» Ells van dir: «En tenim set.»+ 6 Llavors va fer que la gent s’assegués a terra. Va agafar els set pans, va donar gràcies a Déu, els va partir i els va anar donant als seus deixebles perquè els repartissin, i ells els van repartir entre la gent.+ 7 A més, tenien uns quants peixets. I Jesús, després de fer una oració,* va dir als seus deixebles que també els repartissin. 8 Tots en van menjar i van quedar satisfets, i van omplir set cistells grans amb els trossos que van sobrar.+ 9 Eren uns 4.000 homes. I després, Jesús els va acomiadar.

10 Tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i va anar a la regió de Dalmanuta.+ 11 Llavors van arribar els fariseus i van començar a discutir amb ell i a exigir-li un senyal del cel per posar-lo a prova.+ 12 Ell va sospirar profundament* i va dir: «Per què busca un senyal aquesta generació?+ Us asseguro que, a aquesta generació, no se li donarà cap senyal.»+ 13 Aleshores els va deixar, va tornar a pujar a la barca i va creuar a l’altra riba.

14 Ara bé, els deixebles es van oblidar d’agafar pa, i a la barca només hi tenien un pa.+ 15 I Jesús els va advertir clarament: «Tingueu els ulls ben oberts. Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes.»+ 16 Llavors es van posar a discutir entre ells perquè no tenien pa. 17 Jesús se’n va adonar i els va dir: «Per què discutiu pel pa? Encara no ho enteneu? No ho compreneu? És que el vostre cor encara no és capaç d’entendre-ho? 18 ‘Teniu ulls i no hi veieu? Teniu orelles i no hi sentiu?’ ¿No us en recordeu, 19 de quan vaig partir els cinc pans+ per als 5.000 homes? Quants cistells plens vau recollir del que va sobrar?» Ells li van respondre: «Dotze.»+ 20 «I quan vaig partir els set pans per als 4.000 homes, quants cistells grans vau omplir amb el que va sobrar?» Ells van dir: «Set.»+ 21 I llavors els va preguntar: «Encara no ho enteneu?»

22 Van arribar a Betsaida, i la gent li va portar un home cec i li van suplicar que el toqués.+ 23 Jesús va agafar l’home cec de la mà i el va portar fora del poble. I després d’escopir als ulls de l’home,+ li va posar les mans damunt i li va preguntar: «Veus alguna cosa?» 24 L’home va alçar els ulls i va dir: «Veig gent, però semblen arbres que caminen.» 25 Jesús li va tornar a posar les mans als ulls i l’home hi va veure amb claredat. Va recuperar la vista i ho podia veure tot perfectament. 26 Llavors Jesús el va enviar a casa seva i li va dir: «No entris al poble.»

27 Jesús i els seus deixebles van marxar cap als pobles de Cesarea de Filip i, de camí, els va preguntar: «Qui diu la gent que soc?»+ 28 Ells li van contestar: «Uns diuen que ets Joan el Baptista,+ d’altres que ets Elies+ i d’altres que ets un dels profetes.» 29 Aleshores els va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Pere li va contestar: «Tu ets el Crist.»+ 30 Però ell els va ordenar fermament que no ho diguessin a ningú.+ 31 A més, els va començar a explicar que el Fill de l’Home hauria de patir molt i que seria rebutjat pels ancians, pels sacerdots principals i pels escribes, que l’executarien+ i que al cap de tres dies ressuscitaria.*+ 32 Els va parlar d’això amb molta franquesa. Però Pere se’l va emportar a part i el va renyar.+ 33 Aleshores Jesús es va girar, va mirar els seus deixebles i va corregir Pere dient: «Posa’t darrere meu, Satanàs! Perquè no penses com pensa Déu, sinó com els homes.»+

34 Llavors va fer venir la gent i els seus deixebles, i els va dir: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix,* que agafi el seu pal de turment* i que em segueixi constantment.+ 35 Qui intenti salvar la vida, la perdrà, però qui perdi la vida per mi i per les bones notícies, la salvarà.+ 36 Perquè, de què li serveix a algú guanyar tot el món i perdre la vida?+ 37 En realitat, què pot donar una persona a canvi de la seva vida?+ 38 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules enmig d’aquesta generació infidel* i pecadora, el Fill de l’Home també s’avergonyirà d’ell+ quan vingui en la glòria del seu Pare amb els sants àngels.»+

9 A més, Jesús els va dir: «Us asseguro que alguns dels que són aquí no tastaran la mort sense haver vist arribar el Regne de Déu amb poder.»+ 2 Sis dies després, Jesús es va endur Pere, Jaume i Joan, i van pujar a una muntanya alta on van estar sols. Aleshores Jesús es va transfigurar* davant d’ells:+ 3 la seva roba va començar a brillar i es va tornar tan blanca que cap bugader a la terra l’hauria pogut blanquejar igual. 4 A més, se’ls van aparèixer Elies i Moisès, que parlaven amb Jesús. 5 I Pere va dir a Jesús: «Rabí, que bé que puguem estar aquí. Prepararem tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.» 6 En realitat, Pere no sabia com reaccionar, perquè tenien molta por. 7 Aleshores es va formar un núvol que els va cobrir, i una veu+ des del núvol va dir: «Aquest és el meu Fill estimat.+ Escolteu-lo.»+ 8 I de sobte, quan van mirar al seu voltant, van veure que ja no hi havia ningú més a part de Jesús.

9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va ordenar fermament que no diguessin a ningú el que havien vist+ fins que el Fill de l’Home fos ressuscitat* d’entre els morts.+ 10 I ells van fer cas del que els va dir,* però entre ells discutien què volia dir que ressuscitaria* d’entre els morts. 11 Aleshores li van preguntar: «Per què diuen els escribes que Elies+ ha de venir primer?»+ 12 Jesús els va respondre: «És veritat que Elies ha de venir primer i ho restaurarà tot.+ Però llavors, com és que està escrit que el Fill de l’Home patirà molt+ i serà menyspreat?+ 13 Però jo us dic que Elies+ ja ha vingut, i han fet amb ell el que han volgut, tal com està escrit que passaria.»+

14 Quan van arribar on estaven els altres deixebles, van veure que hi havia molta gent al seu voltant i que uns escribes estaven discutint amb ells.+ 15 Però quan la multitud va veure Jesús, tots es van sorprendre molt i van anar corrents a saludar-lo. 16 Ell els va preguntar: «Sobre què discutiu amb ells?» 17 I d’entre la gent, un home li va respondre: «Mestre, t’he portat el meu fill, perquè té un esperit que l’ha deixat mut.*+ 18 Quan s’apodera d’ell, el tira a terra, i el noi treu espuma per la boca, cruix les dents i es queda sense força. He demanat als teus deixebles que l’expulsin, però no han pogut.» 19 Jesús els va contestar: «Generació sense fe!+ Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l.»+ 20 Aleshores li van portar el noi. Tan bon punt l’esperit va veure Jesús, va provocar convulsions al noi. El noi va caure a terra i es rebolcava traient espuma per la boca. 21 Llavors Jesús va preguntar al pare: «Des de quan li passa això?» I ell li va respondre: «Des de petit. 22 Moltes vegades l’esperit el tira al foc o a l’aigua per matar-lo. Si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.» 23 Jesús li va dir: «Per què dius: “Si pots fer-hi res”? Tot és possible per al qui té fe.»+ 24 A l’instant, el pare del noi va exclamar: «Tinc fe! Però ajuda’m a tenir més fe!»+

25 Quan Jesús es va adonar que una multitud s’aproximava ràpidament, va reprendre l’esperit malvat* dient: «Esperit sord i mut, t’ordeno que surtis d’ell i que no hi tornis a entrar!»+ 26 Després de cridar i provocar-li moltes convulsions, el dimoni va sortir i el noi es va quedar com mort, i per això quasi tots deien: «Ha mort!» 27 Però Jesús el va agafar de la mà i el va aixecar, i el noi es va posar dret. 28 Després, Jesús i els seus deixebles van entrar a una casa, i els deixebles li van preguntar en privat: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?»+ 29 Ell els va respondre: «Aquest tipus d’esperit només es pot fer sortir amb oració.»

30 Llavors van marxar d’allà i van travessar Galilea, però Jesús no volia que ningú ho sabés 31 perquè estava ensenyant als seus deixebles. Els deia: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels homes, i el mataran.+ Però encara que el mataran, tres dies després ressuscitarà.»*+ 32 Ells no van entendre què volia dir, però tenien por de preguntar-l’hi.

33 Aleshores van arribar a Cafarnaüm i, quan van entrar a la casa, Jesús els va preguntar: «Què discutíeu pel camí?»+ 34 Ells es van quedar callats, perquè havien estat discutint qui era el més gran. 35 Llavors Jesús va seure, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, ha de ser l’últim de tots i el servidor* de tots.»+ 36 Després va agafar un nen i el va posar enmig d’ells i, mentre l’abraçava, els va dir: 37 «Qui rep un d’aquests nens+ per causa del meu nom, també em rep a mi, i qui em rep a mi, no només em rep a mi, sinó també a qui m’ha enviat.»+

38 Joan li va dir: «Mestre, n’hem vist un que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, i hem intentat impedir-ho, perquè no és un dels nostres.»+ 39 Però Jesús va dir: «No intenteu impedir-ho, perquè no hi ha ningú que faci un miracle utilitzant el meu nom i que tot seguit pugui parlar en contra meva. 40 Perquè qui no està contra nosaltres, està a favor nostre.+ 41 I si algú us dona un got d’aigua perquè pertanyeu a Crist,+ us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa.+ 42 Però a qui faci ensopegar un d’aquests petits que tenen fe, més li valdria que li posessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els burros i que el llancessin al mar.+

43 »Si la mà et fa ensopegar,* talla-te-la. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense mà, que no pas que vagis a parar amb les dues mans a la Gehenna,* al foc que no es pot apagar.+ 44 * 45 Si el peu et fa ensopegar,* talla-te’l. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense peu, que no pas que et llancin amb els dos peus a la Gehenna.+ 46 * 47 I si l’ull et fa ensopegar,* llança’l ben lluny.+ Val més que entris al Regne de Déu, encara que sigui amb un sol ull, que no pas que et llancin amb els dos ulls a la Gehenna,+ 48 on els cucs no moren i el foc no s’apaga.+

49 »Perquè tothom serà salat amb foc.+ 50 La sal és bona, però si la sal deixa de ser salada, què fareu perquè recuperi el seu sabor?+ Tingueu sal dins vostre,+ i mantingueu la pau els uns amb els altres.»+

10 Jesús se’n va anar d’allà i va arribar als límits de Judea, a l’altra banda del Jordà. Una gran multitud es va tornar a reunir al seu voltant i, com de costum, Jesús es va posar a ensenyar-los.+ 2 Llavors els fariseus se li van apropar amb la intenció de posar-lo a prova i li van preguntar si estava permès que un home es divorciés de la seva dona.+ 3 Ell els va respondre: «Què us va manar Moisès?» 4 I ells van contestar: «Moisès va permetre que l’home escrivís un certificat de divorci i que acomiadés la seva dona.»+ 5 Però Jesús els va dir: «Moisès va posar per escrit aquest manament per a vosaltres per la duresa del vostre cor.+ 6 Però al principi de la creació, “ell els va fer home i dona.+ 7 Per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare,+ 8 i tots dos seran una sola carn”.*+ De manera que ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separi cap home.»+ 10 Quan van tornar a la casa, els deixebles van començar a fer-li preguntes sobre això. 11 I ell els va dir: «Qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri+ contra la primera. 12 I si una dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, també comet adulteri.»+

13 Llavors alguns li van començar a portar nens perquè els toqués,* però els deixebles els van renyar.+ 14 Quan Jesús ho va veure, es va indignar i els va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells.+ 15 Us asseguro que qui no accepti el Regne de Déu com un nen no hi entrarà de cap manera.»+ 16 Aleshores va abraçar els nens i va començar a beneir-los posant les mans sobre ells.+

17 Mentre Jesús anava pel camí, un home va venir corrent, es va agenollar davant seu i li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?»+ 18 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu.+ 19 Ja coneixes els manaments: no assassinis,+ no cometis adulteri,+ no robis,+ no acusis falsament ningú,+ no estafis,+ honra el teu pare i la teva mare.»+ 20 I l’home li va dir: «Mestre, obeeixo tots aquests manaments des de jove.» 21 Aleshores Jesús el va mirar, va sentir afecte per ell i li va dir: «Et falta una cosa: ves, ven el que tens i dona els diners als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me.»+ 22 Però ell, quan va escoltar la resposta, es va sentir molt abatut i se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes possessions.+

23 Jesús, mirant al seu voltant, va dir als seus deixebles: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar al Regne de Déu!»+ 24 Els deixebles es van sorprendre de les seves paraules. Aleshores Jesús els va dir: «Fills, que difícil és entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.»+ 26 Ells encara es van sorprendre més i li van dir:* «Així, qui es pot salvar?»+ 27 Jesús, mirant-los directament, els va dir: «Per als homes és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible.»+ 28 Llavors Pere li va dir: «Nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.»+ 29 Jesús va respondre: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps per mi i per les bones notícies,+ 30 que ara no en rebi 100 vegades més, de cases, de germans, de germanes, de mares, de fills i de camps, encara que sigui patint persecució,+ i en el sistema futur,* vida eterna. 31 Però molts dels que són els primers seran els últims, i molts dels que són els últims seran els primers.»+

32 Mentre anaven pel camí que puja a Jerusalem, Jesús anava davant i els deixebles el seguien sorpresos, i els que anaven darrere tenien por. Jesús va tornar a endur-se els Dotze a part i els va recordar les coses que estaven a punt de passar-li.+ 33 Els va dir: «Mireu, estem pujant a Jerusalem i el Fill de l’Home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort i l’entregaran als de les nacions. 34 Aquests se’n burlaran, li escopiran, l’assotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà.»*+

35 Jaume i Joan, els fills de Zebedeu,+ se li van apropar i li van dir: «Mestre, volem que facis per nosaltres el que et demanem.»+ 36 I ell els va preguntar: «Què voleu que faci per vosaltres?» 37 Ells li van respondre: «Quan estiguis a la teva glòria, deixa’ns seure amb tu, un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.»+ 38 Però Jesús els va dir: «No sabeu què em demaneu. ¿Podeu beure de la copa que jo estic bevent o ser batejats amb el bateig amb què estic sent batejat?»+ 39 Ells van dir: «Sí que podem.» I Jesús els va dir: «Beureu de la copa que jo estic bevent i sereu batejats amb el bateig amb què estic sent batejat.+ 40 Però jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra. Aquells llocs són d’aquells per a qui han sigut preparats.»

41 Quan els altres deu ho van sentir, es van indignar amb Jaume i Joan.+ 42 Però Jesús els va reunir a tots i els va dir: «Ja sabeu que els que sembla que governen* les nacions les dominen com si en fossin amos, i els seus homes importants les tenen sota el seu control.+ 43 Però no ha de ser així entre vosaltres. Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els* altres,+ 44 i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser l’esclau de tots. 45 Perquè fins i tot el Fill de l’Home no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres+ i donar la seva vida* com a rescat a canvi de moltes persones.»+

46 Aleshores van arribar a Jericó. I quan Jesús, els seus deixebles i una multitud bastant gran sortien de Jericó, Bartimeu, el fill de Timeu, un cec que demanava caritat, estava assegut al costat del camí.+ 47 Quan Bartimeu va sentir que qui passava era Jesús el Natzarè, va començar a cridar: «Fill de David,+ Jesús, tingues compassió* de mi!»+ 48 Molts el van renyar i li deien que callés, però ell encara cridava més fort: «Fill de David, compadeix-te de mi!» 49 Jesús es va aturar i va dir: «Feu-lo venir.» Per tant, van cridar l’home cec i li van dir: «Ànims! Aixeca’t, que et crida.» 50 Ell va llançar el seu mantell, es va aixecar d’un salt i va anar cap a Jesús. 51 Llavors Jesús li va preguntar: «Què vols que faci per tu?» El cec li va dir: «Rabboni,* fes que hi torni a veure.» 52 I Jesús li va dir: «Ves, la teva fe t’ha curat.»+ A l’instant, el cec va recuperar la vista+ i va començar a seguir-lo pel camí.

11 Quan s’acostaven a Jerusalem, van arribar a la muntanya de les Oliveres, on estan Betfagé i Betània,+ i va enviar dos dels seus deixebles+ 2 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allà, i just quan hi entreu, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat mai fins ara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 I si algú us pregunta: “Què feu?”, digueu: “El Senyor el necessita, però us el tornarà de seguida.”» 4 Ells hi van anar i van trobar el burret lligat a una porta, a fora, al carrer lateral, i el van deslligar.+ 5 Però alguns dels que estaven allà els van preguntar: «Què feu deslligant el burret?» 6 Els deixebles van respondre el que Jesús els havia dit, i ells els van deixar fer.

7 Llavors van portar el burret+ a Jesús, li van posar els seus mantells al damunt i Jesús s’hi va asseure.+ 8 A més, molts van estendre els seus mantells pel camí i d’altres van tallar branques dels camps.+ 9 I tant els que anaven davant d’ell com els que anaven al seu darrere cridaven: «Si us plau, salva’l!+ Beneït qui ve en nom de Jehovà!*+ 10 Beneït el Regne que ve, el Regne del nostre pare David!+ Si us plau, salva’l, tu que ets a les altures!» 11 Jesús va entrar a Jerusalem, va anar al temple i va fer una ullada al seu voltant. Però com que ja era tard, va marxar cap a Betània amb els Dotze.+

12 L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana.+ 13 Des de lluny va veure una figuera que tenia fulles, i va anar a veure si hi trobava res. Però quan hi va arribar, només hi va trobar fulles, perquè encara no era el temps de les figues. 14 Per això li va dir: «Que ningú mengi del teu fruit mai més.»+ I els seus deixebles ho van sentir.

15 Quan van arribar a Jerusalem, Jesús va entrar al temple i va començar a fer fora els que hi compraven i venien, i va tombar les taules dels que canviaven diners i els bancs dels venedors de coloms.+ 16 A més, no deixava que ningú portés coses creuant pel temple. 17 I es va posar a ensenyar a la gent i els va dir: «No està escrit que “la meva casa s’anomenarà casa d’oració per a totes les nacions”?+ Però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres.»+ 18 Els sacerdots principals i els escribes ho van sentir i van començar a buscar la manera de matar-lo.+ I és que li tenien por perquè la multitud estava meravellada de la seva ensenyança.+

19 Quan es va fer tard, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat. 20 Però de bon matí, al passar per davant de la figuera, van veure que s’havia assecat de soca-rel.+ 21 Pere va recordar el que havia passat i li va dir: «Rabí, mira! La figuera que vas maleir s’ha assecat!»+ 22 I Jesús els va dir: «Tingueu fe en Déu. 23 Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: “Aixeca’t i tira’t al mar”, i no dubta dins del seu cor, sinó que té fe que el que diu es realitzarà, tindrà el que ha demanat.+ 24 Per això us dic: totes les coses que demaneu en les vostres oracions, tingueu fe que les rebreu, i les tindreu.+ 25 I quan estigueu drets fent oració, perdoneu tot el que tingueu contra algú perquè el vostre Pare que està al cel també us perdoni les vostres ofenses.»+ 26 *

27 Llavors van tornar a Jerusalem. I mentre Jesús caminava pel temple, es van presentar els sacerdots principals, els escribes i els ancians, 28 i li van preguntar: «Amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat autoritat per fer tot això?»+ 29 Jesús els va contestar: «Us faré una pregunta. Si me la responeu, us diré amb quina autoritat faig aquestes coses. 30 D’on era el bateig de Joan:+ del cel o dels homes?* Contesteu-me.»+ 31 I van començar a raonar entre ells, i deien: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Aleshores, per què no el vau creure?” 32 Però no ens atrevim a dir: “Dels homes.”» I és que tenien por de la gent, perquè tots pensaven que Joan realment havia sigut un profeta.+ 33 Per tant, li van contestar: «No ho sabem.» I ell els va respondre: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses.»

12 I Jesús va començar a parlar amb ells utilitzant comparacions. Els va dir: «Un home va plantar una vinya,+ va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar el raïm i va construir-hi una torre.+ Llavors la va llogar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger.+ 2 Al seu temps, va enviar un esclau als vinyaters per rebre la seva part de la collita de la vinya. 3 Però ells el van agafar, el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides. 4 Després els va enviar un altre esclau, però el van ferir al cap i el van humiliar.+ 5 En va enviar un altre i a aquest el van matar. I en va enviar molts més: a alguns els van apallissar i a uns altres els van matar. 6 Encara li quedava algú més, el seu fill estimat.+ Així que, en últim lloc, el va enviar a ell, perquè va pensar: “Al meu fill el respectaran.” 7 Però els vinyaters es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu.+ Vinga, matem-lo i l’herència serà nostra!” 8 Aleshores el van agafar, el van matar i el van llançar fora de la vinya.+ 9 Què farà l’amo de la vinya? Vindrà, matarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.+ 10 ¿No heu llegit mai aquest passatge de les Escriptures: “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra angular principal”?*+ 11 ¿No heu llegit: “Aquesta ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls”?»+

12 Com que els seus enemics es van adonar que havia explicat aquella comparació pensant en ells, el van voler arrestar, però tenien por de la multitud. Així que el van deixar i se’n van anar.+

13 Després li van enviar alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per atrapar-lo en alguna cosa que digués.+ 14 Quan van arribar, van dir a Jesús: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que no busques l’aprovació de la gent perquè no et fixes en la seva aparença, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. Està permès* pagar l’impost* al Cèsar, o no? 15 L’hem de pagar, o no?» Al veure la seva hipocresia, Jesús els va dir: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari* perquè el vegi.» 16 Ells l’hi van portar, i Jesús els va preguntar: «De qui és aquesta imatge i aquesta inscripció?» Ells li van contestar: «Del Cèsar.» 17 Aleshores Jesús els va dir: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar+ i a Déu el que és de Déu.»+ I ells es van quedar impressionats amb ell.

18 Després, els saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+ 19 «Mestre, Moisès ens va deixar escrit que si un home casat mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.+ 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense tenir fills. 21 El segon es va casar amb la viuda, però també va morir sense tenir fills, i va passar el mateix amb el tercer. 22 Cap dels set va tenir fills. Finalment, la dona també va morir. 23 En la resurrecció, quin d’ells serà el seu marit? Perquè es va casar amb els set.» 24 Jesús els va dir: «¿No és aquesta la raó per la qual esteu equivocats, que no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu?+ 25 Perquè quan s’aixequen d’entre els morts, ni els homes es casen ni les dones són donades en matrimoni, sinó que són com els àngels al cel.+ 26 Però sobre el fet que els morts siguin ressuscitats,* ¿no heu llegit al llibre de Moisès, al relat de l’arbust, que Déu li va dir: “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”?+ 27 Ell no és un Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats.»+

28 Un dels escribes que s’havien apropat va escoltar la discussió. Al veure que Jesús els havia contestat molt bé, li va preguntar: «Quin és el primer manament* de tots?»+ 29 Jesús va respondre: «El primer és: “Escolta, Israel: Jehovà,* el nostre Déu, és un sol Jehovà.* 30 Estima Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,* amb tota la teva ment i amb totes les teves forces.”+ 31 El segon és aquest: “Estima els altres com t’estimes a tu mateix.”+ No hi ha cap manament més important que aquests.» 32 L’escriba li va dir: «Molt bé, Mestre, el que has dit és veritat: “Ell és un de sol, i no n’hi ha cap altre a part d’ell.”+ 33 I estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, té molt més valor que totes les ofrenes cremades i sacrificis.»+ 34 Jesús, al veure que havia contestat assenyadament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu.» I ningú es va atrevir a preguntar-li res més.+

35 Però Jesús va continuar ensenyant al temple i va preguntar: «Com és que els escribes diuen que el Crist és fill de David?+ 36 Guiat per l’esperit sant,+ David mateix va dir: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus.’”+ 37 David mateix li diu Senyor. Per tant, com pot ser que sigui el seu fill?»+

I la multitud l’escoltava amb gust. 38 Mentre els ensenyava, els va dir: «Aneu amb compte amb els escribes. Els agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els saludi a les places,*+ 39 i volen ocupar els seients del davant* a les sinagogues i els llocs més importants als sopars.+ 40 Devoren els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues perquè els altres els vegin. El seu judici serà més sever.»

41 Jesús es va asseure en un lloc des d’on es veien les caixes* del tresor+ i es va posar a mirar com la gent hi ficava diners, i molts rics hi ficaven moltes monedes.+ 42 Llavors va venir una viuda pobra que hi va ficar dues monedes petites de molt poc valor.*+ 43 Aleshores Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat a les caixes del tresor més que tots els altres.+ 44 Perquè tots han donat del que els sobrava, però ella, que és tan pobra,* ho ha donat tot, tot el que tenia per viure.»+

13 Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li va dir: «Mestre, mira quines pedres tan impressionants i quins edificis més meravellosos!»+ 2 Però Jesús li va respondre: «Veus aquests grans edificis? No hi quedarà pedra sobre pedra. Tot serà enderrocat.»+

3 Mentre Jesús estava assegut a la muntanya de les Oliveres de cara al temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li van preguntar en privat: 4 «Digue’ns, quan passarà això, i quin serà el senyal que indiqui que totes aquestes coses estan a punt d’arribar a la seva part final?»+ 5 Aleshores Jesús els va dir: «Aneu amb compte que ningú us enganyi.*+ 6 Molts vindran fent servir el meu nom i diran: “Soc jo”, i enganyaran molta gent. 7 A més, quan sentiu a parlar de guerres i de notícies de guerres, no us alarmeu, perquè tot això ha de passar, però encara no és la fi.+

8 »Una nació lluitarà contra una altra nació, i un regne contra un altre regne.+ Hi haurà terratrèmols en un lloc rere un altre i també hi haurà fam.+ Aquestes coses seran el començament de grans sofriments.*+

9 »Però vosaltres aneu amb compte. La gent us entregarà als tribunals locals,+ us pegaran a les sinagogues+ i us faran comparèixer davant de governants i de reis per causa meva. Això els servirà de testimoni.+ 10 A més, primer s’han de predicar les bones notícies a totes les nacions.+ 11 I quan se us emportin per entregar-vos a les autoritats, no us preocupeu pel que direu. Digueu el que se us faci dir en aquell moment, perquè no parlareu vosaltres, sinó l’esperit sant.+ 12 A més, un germà entregarà el seu germà perquè el matin i un pare entregarà el seu fill, i els fills es rebel·laran contra els pares i faran que els matin.+ 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom.+ Però qui aguanti fins a la fi+ se salvarà.+

14 »Ara bé, quan vegeu la cosa repugnant i destructora+ dreta en un lloc on no hauria d’estar (que el lector faci servir discerniment), llavors els que estiguin a Judea, que fugin a les muntanyes.+ 15 Qui estigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per agafar-ne res, 16 i qui estigui al camp, que no torni enrere a buscar el seu mantell. 17 Ai de les dones que estiguin embarassades i de les que estiguin alletant els seus fills en aquells dies!+ 18 Oreu una vegada rere una altra perquè això no passi a l’hivern. 19 Perquè aquells dies seran dies de tribulació,*+ una tribulació com no n’hi ha hagut mai cap des del començament de la creació que Déu va crear fins ara, ni n’hi haurà cap més.+ 20 De fet, si Jehovà* no escurcés aquell temps, no se salvaria ningú. Però l’ha escurçat per causa dels escollits que ell ha escollit.+

21 »Llavors, si algú us diu: “Mireu, el Crist és aquí!”, o us diu: “Mireu, és allà!”, no us ho cregueu.+ 22 Perquè apareixeran falsos cristos i falsos profetes,+ i faran senyals i coses impressionants per enganyar, si fos possible, els escollits. 23 Per tant, aneu amb compte.+ Us ho he dit tot per endavant.

24 »Però en aquells dies, després d’aquella tribulació, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà brillar la seva llum,+ 25 les estrelles cauran del cel i els poders que hi ha al cel seran sacsejats. 26 Llavors veuran el Fill de l’Home+ venint en els núvols amb gran poder i glòria.+ 27 I llavors ell enviarà els àngels i reunirà els seus escollits des dels quatre vents, des de l’extrem de la terra fins a l’extrem del cel.+

28 »Apreneu això de la comparació de la figuera: quan les branques noves creixen i treuen fulles, sabeu que s’apropa l’estiu.+ 29 Igualment, quan vegeu que passen aquestes coses, sapigueu que ell* és a prop, a les portes.+ 30 Us asseguro que aquesta generació de cap manera desapareixerà fins que es realitzin totes aquestes coses.+ 31 El cel i la terra desapareixeran,+ però les meves paraules no desapareixeran mai.+

32 »Pel que fa al dia o l’hora, ningú els sap, ni els àngels al cel ni el Fill, sinó només el Pare.+ 33 Mantingueu-vos alerta, mantingueu-vos desperts,+ perquè no sabeu quan és el temps assenyalat.+ 34 Això és com un home que va viatjar a l’estranger i va deixar la casa a càrrec dels seus esclaus.+ A cada esclau li va donar una feina i al porter li va manar que estigués sempre alerta.+ 35 Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa,+ si al vespre, a mitjanit, de matinada* o ben d’hora al matí.+ 36 Així, quan vingui de sobte, no us trobarà dormint.+ 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: “Estigueu sempre alerta.”»+

14 Faltaven dos dies+ per a la Pasqua+ i la Festa dels Pans sense Llevat,+ i els sacerdots principals i els escribes buscaven la manera d’arrestar-lo amb astúcia* i matar-lo,+ 2 però deien: «Que no sigui durant la festa, perquè es podria produir un aldarull entre la gent.»

3 Jesús estava a Betània, i mentre menjava* a casa de Simó el Leprós va venir una dona que portava una ampolleta d’alabastre plena d’oli perfumat de nard autèntic, molt car. Va trencar l’ampolleta d’alabastre i va començar a vessar l’oli sobre el cap de Jesús.+ 4 Al veure-ho, alguns es van indignar i van comentar entre ells: «Per què s’ha malgastat aquest oli perfumat? 5 S’hauria pogut vendre per més de 300 denaris* i els diners s’haurien pogut donar als pobres!» I es van enfadar molt amb ella.* 6 Però Jesús va dir: «Deixeu-la tranquil·la. Per què la molesteu? Ha fet una cosa molt bona per mi.+ 7 Perquè sempre teniu els pobres amb vosaltres,+ i els podeu ajudar sempre que vulgueu, però a mi no em tindreu sempre.+ 8 Aquesta dona ha fet el que ha pogut. S’ha avançat i ha vessat oli perfumat sobre el meu cos com a preparació per al meu enterrament.+ 9 Us asseguro que, a qualsevol lloc del món on es prediquin les bones notícies,+ també s’explicarà el que aquesta dona ha fet, i serà recordada.»+

10 Judes Iscariot, un dels Dotze, va anar als sacerdots principals per entregar-los* Jesús.+ 11 Quan ho van sentir, ells es van alegrar molt i li van prometre que li donarien diners.*+ I ell va començar a buscar l’ocasió per trair-lo.

12 El primer dia de la Festa dels Pans sense Llevat,+ quan s’oferia el sacrifici de la Pasqua,+ els seus deixebles li van preguntar: «On vols que anem i fem els preparatius perquè mengis la Pasqua?»+ 13 Aleshores va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat, i us vindrà a trobar un home que porta una gerra de terrissa amb aigua. Seguiu-lo,+ 14 i allà on entri, digueu a l’amo de la casa: “El Mestre diu: ‘On és l’habitació de convidats perquè pugui menjar la Pasqua amb els meus deixebles?’” 15 I ell us ensenyarà una habitació gran al pis de dalt que ja està moblada i preparada. Feu allà els preparatius per a nosaltres.» 16 Per tant, els deixebles se’n van anar, van entrar a la ciutat i ho van trobar tot tal com els havia dit, i ho van preparar tot per a la Pasqua.

17 Al vespre, Jesús hi va anar amb els Dotze.+ 18 I mentre estaven reclinats a taula menjant, Jesús els va dir: «Us asseguro que un dels que menja aquí amb mi em trairà.»+ 19 Es van posar molt tristos, i l’un rere l’altre li van dir: «No soc jo, veritat?» 20 I ell els va respondre: «És un dels Dotze, el que suca pa al mateix plat que jo.+ 21 Perquè el Fill de l’Home se’n va, tal com s’ha escrit d’ell, però ai de qui traeix el Fill de l’Home!+ Més li valdria no haver nascut.»+

22 Mentre continuaven menjant, Jesús va agafar un pa, va fer una oració,* el va partir i els el va donar dient: «Teniu, això representa el meu cos.»+ 23 Després va agafar una copa, va donar gràcies a Déu i els la va donar, i en van beure tots.+ 24 I els va dir: «Això representa la meva “sang+ del pacte”,+ que serà vessada a favor de moltes persones.+ 25 Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou al Regne de Déu.» 26 Finalment, després de cantar lloances,* van marxar cap a la muntanya de les Oliveres.+

27 Llavors Jesús els va dir: «Tots fallareu,* perquè està escrit: “Feriré el pastor,+ i les ovelles es dispersaran.”+ 28 Però quan hagi ressuscitat,* aniré davant vostre a Galilea.»+ 29 Pere li va dir: «Encara que tots els altres fallin,* jo no fallaré.»+ 30 Aleshores Jesús li va dir: «T’asseguro que avui, aquesta mateixa nit, abans que un gall canti dues vegades, hauràs negat tres vegades que em coneixes.»+ 31 Però ell va seguir insistint: «Encara que hagi de morir amb tu, mai negaré que et conec.» I tots els altres van començar a dir el mateix.+

32 Llavors van anar a un lloc anomenat Getsemaní, i va dir als seus deixebles: «Seieu aquí mentre faig oració.»+ 33 I es va emportar Pere, Jaume i Joan,+ i es va començar a sentir profundament afligit i molt angoixat. 34 Aleshores els va dir: «Estic tan angoixat+ que sento que moriré. Quedeu-vos aquí i mantingueu-vos desperts.»+ 35 I va anar una mica més enllà, es va deixar caure a terra i es va posar a orar que, si fos possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 I va dir: «Abba,* Pare,+ totes les coses són possibles per a tu. Aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.»+ 37 Després va tornar i els va trobar dormint, i va dir a Pere: «Simó, dorms? ¿No has tingut forces per quedar-te despert ni tan sols una hora?+ 38 Mantingueu-vos desperts i oreu constantment per no caure en la temptació.+ Per descomptat, l’esperit desitja fer el que està bé,* però la carn és dèbil.»+ 39 Aleshores va marxar una altra vegada i va orar dient el mateix.+ 40 Va tornar una altra vegada i els va trobar dormint, perquè els pesaven els ulls. I ells no sabien què dir-li. 41 Va tornar per tercera vegada i els va dir: «Com és que dormiu i descanseu en un moment així? Ja n’hi ha prou! Ha arribat l’hora!+ El Fill de l’Home serà entregat* en mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! Mireu, qui em traeix ja és a prop.»+

43 Immediatament, mentre encara parlava, va arribar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’una gran gentada que portaven espases i garrots i que venien de part dels sacerdots principals, dels escribes i dels ancians.+ 44 El traïdor havia acordat aquest senyal amb ells: «L’home que busqueu és aquell a qui faci un petó. Arresteu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.» 45 Ell va anar directament cap a Jesús i li va dir: «Rabí!», i li va fer un petó amb tendresa. 46 Llavors el van agafar i el van detenir. 47 Però un dels que estaven allà va treure l’espasa, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella.+ 48 Aleshores Jesús els va dir: «¿Heu vingut a arrestar-me amb espases i garrots com si fos un lladre?+ 49 Cada dia estava amb vosaltres ensenyant al temple+ i no em vau detenir. Però això ha passat perquè es compleixin les Escriptures.»+

50 I tots el van abandonar i van fugir.+ 51 Però el va començar a seguir de prop un jove que només portava un vestit de lli de qualitat. El van intentar agafar, 52 però ell va deixar el seu vestit enrere i es va escapar despullat.*

53 Llavors van portar Jesús al gran sacerdot,+ i tots els sacerdots principals, els ancians i els escribes es van reunir.+ 54 Pere el va seguir de lluny, fins que va arribar al pati del gran sacerdot. Allà es va asseure amb els servents de la casa i s’escalfava vora el foc.+ 55 Els sacerdots principals i tot el Sanedrí buscaven alguna acusació contra Jesús per poder-lo matar, però no en trobaven cap.+ 56 De fet, molts van presentar acusacions falses contra ell,+ però les seves declaracions no coincidien. 57 Alguns també es van aixecar per presentar aquesta acusació falsa contra ell: 58 «Hem sentit que deia: “Destruiré aquest temple fet per mans humanes, i en tres dies en construiré un altre que no estarà fet per mans humanes.”»+ 59 Però les seves declaracions no coincidien ni tan sols en això.

60 Llavors el gran sacerdot es va aixecar enmig d’ells i va interrogar Jesús dient: «No tens res a dir? Què en dius, de les acusacions que aquests homes presenten contra tu?»+ 61 Però ell es va quedar callat i no va contestar res.+ El gran sacerdot es va posar a interrogar-lo un altre cop i li va preguntar: «Ets tu el Crist, el Fill del Beneït?» 62 Jesús va respondre: «Sí, soc jo. I vosaltres veureu el Fill de l’Home+ assegut a la dreta+ del poder i venint amb els núvols del cel.»+ 63 Aleshores el gran sacerdot es va esquinçar els vestits i va dir: «Per què necessitem més testimonis?+ 64 Heu sentit la blasfèmia. Què decidiu?»* I tots van estar d’acord que mereixia la mort.+ 65 Alguns li van començar a escopir,+ li van tapar la cara i, mentre li donaven cops de puny, li deien: «Profetitza!» I després de donar-li bufetades, els guàrdies del tribunal se’l van endur.+

66 Mentre Pere estava a baix al pati, va venir una de les serventes del gran sacerdot.+ 67 Al veure’l allà escalfant-se, se’l va quedar mirant i li va dir: «Tu també anaves amb el Natzarè, aquest Jesús.» 68 Però ell ho va negar, dient: «Ni el conec ni sé de què em parles.» I va sortir a l’entrada.* 69 La serventa el va veure i va començar a dir una altra vegada als que estaven allà: «Aquest és un d’ells.» 70 Pere ho va tornar a negar. I poc després, els que estaven per allà li van tornar a dir: «No hi ha dubte que ets un d’ells, perquè és evident que ets galileu.» 71 I Pere va començar a maleir i a jurar: «No conec aquest home de qui parleu!» 72 A l’instant va cantar un gall per segona vegada,+ i Pere va recordar el que Jesús li havia dit: «Abans que un gall canti dues vegades, negaràs tres vegades que em coneixes.»+ I Pere es va enfonsar i es va posar a plorar.

15 Tan bon punt va sortir el sol, els sacerdots principals, els ancians i els escribes, és a dir, tot el Sanedrí, es van reunir per decidir què fer. Després van lligar Jesús, se’l van endur i el van entregar a Pilat.+ 2 I Pilat li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús li va contestar: «Tu mateix ho dius.»+ 3 Però els sacerdots principals l’acusaven de moltes coses. 4 Pilat el va continuar interrogant i li va dir: «No respons res?+ Mira quantes acusacions fan contra tu.»+ 5 Però Jesús no va respondre res més, i Pilat va quedar impressionat.+

6 Cada festa, Pilat tenia el costum d’alliberar el presoner que la gent demanés.+ 7 Doncs bé, hi havia un home que es deia Barrabàs i que estava empresonat amb altres rebels que havien comès assassinats durant una revolta contra les autoritats. 8 Per tant, la gent es va apropar i va començar a demanar a Pilat que fes per ells el que acostumava a fer. 9 I Pilat els va contestar: «Voleu que alliberi el rei dels jueus?»+ 10 De fet, Pilat s’havia adonat que els sacerdots principals li havien entregat Jesús per enveja.+ 11 Però els sacerdots principals van incitar la multitud perquè demanessin a Pilat que alliberés Barrabàs en comptes de Jesús.+ 12 Pilat es va tornar a dirigir a ells i els va preguntar: «Llavors, què voleu que faci amb qui vosaltres anomeneu el rei dels jueus?»+ 13 I van cridar una altra vegada: «Mata’l al pal!»+ 14 Però Pilat els va dir: «Per què? Quin mal ha fet?» Però ells van cridar encara més fort: «Mata’l al pal!»+ 15 Llavors Pilat, que volia complaure la gent, va alliberar Barrabàs. I després de fer assotar Jesús,+ el va entregar perquè l’executessin en un pal.+

16 Els soldats van portar Jesús al pati del palau del governador i van convocar tota la tropa.+ 17 El van vestir de porpra, van trenar una corona d’espines i l’hi van posar. 18 I van començar a cridar-li: «Visca el rei dels jueus!»+ 19 A més, li donaven cops al cap amb una canya i li escopien, i s’agenollaven i s’inclinaven davant seu.* 20 Finalment, després d’haver-se’n burlat, li van treure la roba porpra i li van tornar a posar la seva roba. Aleshores se’l van endur per clavar-lo al pal.+ 21 Passava per allà un home que venia del camp, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, i el van obligar a prestar el servei de portar el pal de turment.*+

22 Llavors van portar Jesús al lloc anomenat Gòlgota, que traduït vol dir «lloc de la calavera».+ 23 Li van oferir vi barrejat amb mirra,*+ però no en va voler beure. 24 Aleshores el van clavar al pal i es van repartir la seva roba jugant-se-la a sorts per veure què s’emportaria cadascú.+ 25 Quan el van clavar al pal, era la tercera hora.* 26 La inscripció amb el motiu de la seva condemna deia: «El rei dels jueus.»+ 27 A més, al seu costat van posar dos lladres en un pal cadascun, un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra.+ 28 * 29 I els que passaven per allà l’insultaven movent el cap+ i dient: «Va, tu que vas dir que destruiries el temple i el construiries en tres dies,+ 30 salva’t a tu mateix i baixa del pal de turment!» 31 Els sacerdots principals i els escribes es burlaven d’ell de la mateixa manera. Deien entre ells: «Ha salvat altres persones, però no es pot salvar a si mateix!+ 32 Que el Crist, el rei d’Israel, baixi ara del pal de turment perquè ho vegem i creguem en ell.»+ Fins i tot els que estaven al seu costat als pals l’insultaven.+

33 A la sisena hora,* tota aquella terra es va cobrir d’una foscor que va durar fins a la novena hora.*+ 34 I a la novena hora, Jesús va cridar amb veu forta: «Eli, Eli, lama sabactani?», que traduït vol dir «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?».+ 35 Alguns dels que estaven allà prop, quan ho van sentir, van començar a dir: «Mireu! Crida Elies.» 36 Llavors algú va anar corrents a sucar una esponja en vi agre, la va posar en una canya i l’hi va acostar perquè en begués.+ I va dir: «Deixeu-lo! A veure si Elies ve a baixar-lo.» 37 I Jesús va fer un gran crit i va morir.*+ 38 Aleshores la cortina del santuari+ es va esquinçar de dalt a baix en dos trossos.+ 39 Quan el centurió que estava dret davant d’ell va veure que havia mort en aquelles circumstàncies, va dir: «No hi ha dubte que aquest home era el Fill de Déu.»+

40 També hi havia unes dones que miraven des de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, que era la mare de Jaume el Menor i de Josès, i Salomé.+ 41 Aquestes dones anaven amb ell i el servien+ quan estava a Galilea. Allà també hi havia moltes altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem.

42 Com que ja era l’última hora de la tarda i era el dia de la preparació, és a dir, el dia abans del dissabte, 43 Josep d’Arimatea, un membre respectat del Consell* que esperava el Regne de Déu, es va armar de valor i es va presentar davant de Pilat per demanar-li el cos de Jesús.+ 44 Però Pilat volia saber si Jesús ja havia mort, i per això va fer cridar el centurió per preguntar-l’hi. 45 Quan el centurió l’hi va confirmar, va permetre a Josep que s’endugués el cos. 46 Josep va comprar lli de bona qualitat i va baixar el cos de Jesús. Després el va embolicar amb el lli i el va posar en una tomba+ excavada a la roca, i va fer rodolar una pedra a l’entrada de la tomba.*+ 47 Però Maria Magdalena i Maria, la mare de Josès, es van quedar mirant el lloc on l’havien posat.+

16 Quan el dissabte+ ja havia passat, Maria Magdalena, Maria,+ que era la mare de Jaume, i Salomé van comprar espècies aromàtiques per posar-les al cos de Jesús.+ 2 I el primer dia de la setmana, ben d’hora al matí, quan ja havia sortit el sol, van anar a la tomba.*+ 3 I es deien les unes a les altres: «Qui ens mourà la pedra de l’entrada de la tomba?» 4 Però quan van alçar els ulls, van veure que ja havien apartat la pedra, tot i que era molt grossa.+ 5 Quan van entrar a la tomba, van veure un jove que portava una túnica blanca i que estava assegut a la dreta, i es van quedar atònites. 6 Ell els va dir: «No us espanteu.+ Vosaltres heu vingut a buscar Jesús el Natzarè, que va ser executat en un pal. Ha ressuscitat*+ i no és aquí. Mireu, aquí és on el van posar.+ 7 Però aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Va davant vostre a Galilea.+ Allà el veureu, tal com us va dir.”»+ 8 I quan van sortir de la tomba, van fugir tremolant i molt emocionades. I no van dir res a ningú, perquè tenien por.*+