LES BONES NOTÍCIES SEGONS MATEU

1 Aquest és el llibre de la història* de Jesucrist,* el fill de David,+ el fill d’Abraham.+

17 En total, des d’Abraham fins a David hi va haver 14 generacions; des de David fins a la deportació a Babilònia, 14 generacions, i des de la deportació a Babilònia fins al Crist, 14 generacions.

18 Així va ser el naixement de Jesucrist: Maria, la seva mare, que estava promesa amb Josep, es va quedar* embarassada per esperit sant*+ abans de casar-se. 19 Però Josep, el seu marit, que era un home just i no la volia posar en evidència davant de tothom, tenia la intenció de divorciar-se d’ella en secret.+ 20 Després d’haver-hi reflexionat, de sobte* l’àngel de Jehovà* se li va aparèixer en un somni i li va dir: «Josep, fill de David, no tinguis por de portar la teva dona, Maria, a casa, perquè el nen que porta dins seu ha sigut concebut per esperit sant.+ 21 Tindrà un fill, i li has de posar el nom de Jesús,*+ perquè salvarà el seu poble dels pecats.»+ 22 Tot això va passar perquè es complís el que Jehovà* havia dit per mitjà del seu profeta: 23 «La verge es quedarà embarassada i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel»,+ que traduït significa «Déu està amb nosaltres».+

24 Aleshores Josep es va despertar i va fer el que l’àngel de Jehovà* li havia manat, i va portar Maria a casa seva. 25 Però no va tenir relacions sexuals amb ella fins que va néixer el nen.+ I li va posar el nom de Jesús.+

2 Després del naixement de Jesús a Betlem+ de Judea, als dies del rei Herodes,*+ van arribar a Jerusalem uns astròlegs* que venien de l’Orient, 2 i preguntaven: «On és el nen que ha nascut rei dels jueus?+ Vam veure la seva estrella quan estàvem a l’Orient i hem vingut a fer-li homenatge.»* 3 Quan el rei Herodes ho va sentir, es va alarmar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Llavors va reunir tots els sacerdots principals i els escribes del poble i els va preguntar on havia de néixer el Crist.* 5 Ells van respondre: «A Betlem+ de Judea. Perquè això és el que es va escriure per mitjà del profeta: 6 “I tu, Betlem de la terra de Judà, no ets pas la ciutat més insignificant entre els governants de Judà, perquè de tu sortirà un governant que pasturarà el meu poble Israel.”»+

7 Llavors Herodes va fer cridar en secret els astròlegs per saber exactament quan havia aparegut l’estrella. 8 Aleshores els va enviar a Betlem i els va dir: «Aneu i busqueu el nen per tot arreu. Quan el trobeu, torneu i feu-m’ho saber perquè jo també hi pugui anar a fer-li homenatge.» 9 Després d’escoltar el rei, se’n van anar. I l’estrella que havien vist quan estaven a l’Orient+ anava davant d’ells, fins que es va parar sobre el lloc on era el nen. 10 Al veure l’estrella, van sentir una alegria immensa. 11 Quan van entrar a la casa, van veure el nen amb la seva mare, Maria, i es van agenollar per fer-li homenatge.* També van obrir els seus cofres i li van regalar or, olíban i mirra. 12 Però Déu els va advertir en un somni+ que no tornessin on estava Herodes, i per això se’n van anar al seu país per un altre camí.

13 Quan van haver marxat, l’àngel de Jehovà* es va aparèixer a Josep en un somni+ i li va dir: «Aixeca’t, agafa el nen i la seva mare i fuig cap a Egipte. Queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.» 14 Per això, quan encara era de nit, Josep es va aixecar i va marxar cap a Egipte amb el nen i la seva mare, 15 i s’hi va quedar fins que Herodes va morir. Així es va complir el que Jehovà* havia dit per mitjà del seu profeta: «Vaig cridar el meu fill perquè sortís d’Egipte.»+

16 Quan Herodes es va adonar que els astròlegs l’havien enganyat, es va enrabiar molt i va fer matar tots els nens de Betlem i de la regió del voltant de dos anys o menys, perquè aquesta era l’edat que havia determinat segons el que li havien dit els astròlegs.+ 17 Així es va complir el que es va dir per mitjà del profeta Jeremies: 18 «A Ramà es va sentir una veu, plors i grans laments. Era Raquel+ que plorava pels seus fills, i no volia que la consolessin, perquè ja no hi són.»+

19 Quan Herodes va morir, l’àngel de Jehovà* es va aparèixer a Josep en un somni+ a Egipte, 20 i li va dir: «Aixeca’t, agafa el nen i la seva mare i ves a la terra d’Israel, perquè els que volien matar el nen* han mort.» 21 Així doncs, Josep es va aixecar i va tornar a la terra d’Israel amb el nen i la seva mare. 22 Però li va fer por anar a Judea perquè va sentir que, en lloc d’Herodes, hi governava el seu fill Arquelau. A més, com que Déu l’havia avisat en un somni,+ va anar a la regió de Galilea.+ 23 Un cop allà, es va establir a una ciutat anomenada Natzaret.+ Així es va complir el que s’havia dit per mitjà dels profetes: «L’anomenaran Natzarè.»*+

3 Per aquells dies, Joan+ el Baptista va començar a predicar+ al desert de Judea, 2 i deia: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat.»+ 3 De fet, per mitjà del profeta Isaïes,+ es va dir d’ell: «Hi ha una veu que crida al desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins.”»+ 4 Joan anava vestit amb roba de pèl de camell, portava un cinturó de pell a la cintura+ i menjava llagostes i mel silvestre.+ 5 La gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del voltant del Jordà anava a veure’l.+ 6 Joan els batejava* al riu Jordà+ i ells confessaven públicament els seus pecats.

7 Quan va veure que molts fariseus i saduceus+ anaven on ell batejava, els va dir: «Cria d’escurçons,+ qui us ha advertit que fugiu de la ira que vindrà?+ 8 Primer produïu fruits que demostrin* que esteu penedits. 9 No us penseu que podeu dir-vos a vosaltres mateixos: “Abraham és el nostre pare.”+ Perquè us asseguro que, d’aquestes pedres, Déu pot donar fills a Abraham. 10 La destral ja és a la soca dels arbres. I qualsevol arbre que no dona bon fruit es talla i es llança al foc.+ 11 Jo, per part meva, us batejo amb aigua perquè us heu penedit,+ però qui ve després de mi és més poderós que jo, i no soc digne de treure-li les sandàlies.+ Ell us batejarà amb esperit sant+ i amb foc.+ 12 Té la pala de ventar a la mà i netejarà completament l’era. Portarà el seu blat al graner, però cremarà la palla amb un foc+ que no es pot apagar.»

13 Llavors Jesús va anar de Galilea al Jordà perquè Joan el bategés.+ 14 Però Joan va intentar impedir-ho, dient: «Soc jo qui hauria de ser batejat per tu, i ets tu qui vens a mi?» 15 Jesús li va contestar: «Deixa que sigui així aquesta vegada, perquè és així com hem de complir tot el que és just.» I Joan no s’hi va oposar més. 16 Després de ser batejat, Jesús va sortir immediatament de l’aigua. I en aquell moment el cel es va obrir,+ i ell* va veure l’esperit de Déu que baixava cap a Jesús* com un colom.+ 17 I una veu del cel+ va dir: «Aquest és el meu Fill estimat.+ Ell té la meva aprovació.»+

4 Aleshores l’esperit va guiar Jesús al desert per ser temptat+ pel Diable.+ 2 Després d’haver dejunat durant 40 dies i 40 nits, va tenir gana. 3 I el Temptador+ se li va apropar i li va dir: «Si ets fill de Déu, digues a aquestes pedres que es converteixin en pans.» 4 Però ell li va contestar: «Està escrit: “L’home no ha de viure només de pa, sinó de totes les paraules que surten de la boca de Jehovà.”»*+

5 Llavors el Diable el va portar a la ciutat santa,+ el va posar a la part més alta* del temple+ 6 i li va dir: «Si ets fill de Déu, llança’t daltabaix, perquè està escrit: “Donarà una ordre als seus àngels sobre tu” i “et portaran a les seves mans perquè el teu peu no xoqui amb cap pedra”.»+ 7 Jesús li va dir: «També està escrit: “No posis a prova Jehovà,* el teu Déu.”»+

8 Després el Diable el va portar a una muntanya molt alta i li va mostrar tots els regnes del món i la seva glòria.+ 9 I li va dir: «Et donaré tot això si t’agenolles davant meu i m’adores una sola vegada.» 10 I Jesús li va contestar: «Ves-te’n, Satanàs! Perquè està escrit: “És Jehovà,* el teu Déu, a qui has d’adorar,+ i només l’has de servir a ell.”»*+ 11 Aleshores el Diable el va deixar estar,+ i tot seguit van venir uns àngels i es van posar a atendre’l.+

12 Quan Jesús va sentir que havien arrestat Joan,+ se’n va anar a Galilea.+ 13 Després va marxar de Natzaret i es va establir a Cafarnaüm,+ a la vora del mar, a les regions de Zabuló i Neftalí. 14 Això va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Isaïes: 15 «Terra de Zabuló i terra de Neftalí, camí del mar, a l’altra banda del Jordà, Galilea de les nacions: 16 el poble que vivia en la foscor va veure una gran llum, i sobre els que vivien a la regió de l’ombra de la mort va sorgir la llum.»+ 17 Des d’aquell moment, Jesús va començar a predicar i a dir: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat.»+

18 Mentre caminava per la vora del mar de Galilea, va veure dos germans que eren pescadors llançant una xarxa a l’aigua.+ Eren Simó, l’anomenat Pere,+ i el seu germà Andreu. 19 I els va dir: «Seguiu-me, i us faré pescadors d’homes.»+ 20 I de seguida van deixar les xarxes i el van seguir.+ 21 Una mica més enllà va veure dos germans més. Eren Jaume, el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan.+ Mentre estaven a la barca amb el seu pare reparant les xarxes, Jesús els va cridar,+ 22 i immediatament van deixar la barca i el seu pare i el van seguir.

23 Després va anar per tot Galilea+ ensenyant a les sinagogues,+ predicant les bones notícies del Regne i curant la gent de tota mena de malalties i mals.+ 24 La seva fama es va estendre per tot Síria, i li portaven tots els malalts, tots els que patien dolors,+ els endimoniats,+ els epilèptics+ i els paralítics, i ell els curava. 25 Per això, el seguia molta gent de Galilea, de la Decàpolis,* de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.

5 Al veure les multituds, Jesús va pujar a la muntanya i, quan es va asseure, els seus deixebles se li van apropar. 2 Llavors va començar a ensenyar-los, dient:

3 «Feliços els que reconeixen les seves necessitats espirituals,*+ perquè el Regne del cel és d’ells.

4 »Feliços els que es lamenten, perquè seran consolats.+

5 »Feliços els dòcils,*+ perquè heretaran la terra.+

6 »Feliços els que tenen fam i set+ de justícia, perquè el seu desig serà satisfet.*+

7 »Feliços els que mostren misericòrdia,*+ perquè a ells també se’ls mostrarà misericòrdia.

8 »Feliços els que tenen un cor pur,+ perquè veuran Déu.

9 »Feliços els que promouen la pau,*+ perquè se’ls anomenarà fills de Déu.

10 »Feliços els que han sigut perseguits per causa de la justícia,*+ perquè el Regne del cel és d’ells.

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultin,+ us persegueixin+ i diguin tota classe de mentides horribles contra vosaltres.+ 12 Alegreu-vos i estigueu molt contents,+ perquè us espera una gran recompensa+ al cel, ja que els profetes que van viure abans que vosaltres també van ser perseguits d’aquesta manera.+

13 »Vosaltres sou la sal+ de la terra. Però si la sal perd la seva força, com la recuperarà? Ja no serveix per a res, només per llençar-la fora+ perquè la gent la trepitgi.

14 »Vosaltres sou la llum del món.+ No es pot amagar una ciutat que està dalt d’una muntanya. 15 I quan algú encén un llum d’oli, no el posa sota un cistell, sinó en un lloc alt* perquè il·lumini tots els que hi ha a la casa.+ 16 De la mateixa manera, feu brillar la vostra llum davant de la gent,+ i així veuran les vostres bones obres+ i donaran glòria al vostre Pare que està al cel.+

17 »No us penseu que he vingut a destruir la Llei o els Profetes. No he vingut a destruir, sinó a complir.+ 18 Us asseguro que és més fàcil que desapareguin el cel i la terra que no pas que es quedi sense complir la lletra més petita o un sol traç d’una lletra de la Llei. Tot el que hi ha escrit es complirà.+ 19 Per tant, qui desobeeixi un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix serà considerat el més petit pel que fa al Regne del cel. Però qui els compleixi i els ensenyi serà considerat gran pel que fa al Regne del cel. 20 Perquè us dic que si no sou més justos* que els escribes i els fariseus,+ mai entrareu al Regne del cel.+

21 »Heu sentit que es va dir als vostres avantpassats: “No assassinis,+ i qui cometi un assassinat haurà de donar comptes davant del tribunal de justícia.”+ 22 Però jo us dic que qui continuï furiós+ amb el seu germà haurà de donar comptes davant del tribunal de justícia, i qui insulti amb menyspreu el seu germà haurà de donar comptes davant del Tribunal Suprem. Però qui li digui: “Ets un inútil menyspreable!”, corre el risc d’acabar a la Gehenna* de foc.+

23 »Per això, si al portar la teva ofrena a l’altar,+ allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa la teva ofrena davant de l’altar i ves-te’n. Primer fes les paus amb el teu germà, i després torna i presenta l’ofrena.+

25 »Si un adversari et porta a judici, intenta resoldre l’assumpte el més aviat possible, mentre encara aneu cap al tribunal, no fos cas que t’entregui al jutge, que el jutge t’entregui al guàrdia del tribunal i que et tanquin a la presó.+ 26 T’asseguro que no en sortiràs fins que hagis pagat l’última moneda.*

27 »Heu sentit que es va dir: “No cometis adulteri.”+ 28 Però jo us dic que qui continuï mirant una dona+ fins a desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor.+ 29 Si l’ull dret et fa ensopegar,* arrenca-te’l i llança’l ben lluny,+ perquè val més que perdis un dels teus membres que no pas que llancin tot el teu cos a la Gehenna.*+ 30 I si la teva mà dreta et fa ensopegar, talla-te-la i llança-la ben lluny,+ perquè val més que perdis un dels teus membres que no pas que tot el teu cos acabi a la Gehenna.+

31 »També es va dir: “Si algú es divorcia de la seva dona, li ha de donar un certificat de divorci.”+ 32 Però jo us dic que qui es divorcia de la seva dona, si no és per immoralitat sexual,* la posa en perill de cometre adulteri, i qui es casa amb la dona divorciada també comet adulteri.+

33 »També heu sentit que es va dir als vostres avantpassats: “No has de trencar els teus juraments,+ sinó que has de complir els vots* que facis a Jehovà.”*+ 34 Però jo us dic que no jureu mai.+ No jureu ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és el seu reposapeus,+ ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei.+ 36 Tampoc juris pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. 37 Senzillament, que el vostre sí sigui sí i el vostre no sigui no,+ perquè tot el que es diu de més prové del Malvat.+

38 »Heu sentit que es va dir: “Ull per ull i dent per dent.”+ 39 Però jo us dic que no us enfronteu amb algú dolent. Al contrari, si algú et dona una bufetada a la galta dreta, para-li també l’altra.+ 40 Si algú et vol portar a judici per quedar-se amb la teva túnica,* deixa que es quedi també amb el teu mantell.*+ 41 I si algú que té autoritat t’obliga a prestar un servei durant un quilòmetre,* fes-ho durant dos quilòmetres. 42 A qui et demani alguna cosa, dona-l’hi, i a qui et demani un préstec,* no li donis l’esquena.+

43 »Heu sentit que es va dir: “Estima els altres,+ però odia els enemics.” 44 Però jo us dic que seguiu estimant els vostres enemics+ i orant pels que us persegueixen.+ 45 Així demostrareu que sou fills del vostre Pare que està al cel,+ ja que ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos.+ 46 Perquè si estimeu els que us estimen, quin premi us mereixeu?+ No fan el mateix els cobradors d’impostos? 47 I si només saludeu els vostres germans, quin mèrit té? No fa el mateix la gent de les nacions? 48 Per tant, heu de ser perfectes,* tal com el vostre Pare celestial és perfecte.+

6 »Aneu amb compte de no fer el que és correcte* davant dels altres perquè us vegin,+ ja que si ho feu, no rebreu cap recompensa del vostre Pare que està al cel. 2 Per això, quan ajudis els que passen necessitat,* no ho anunciïs a toc de trompeta com fan els hipòcrites a les sinagogues i als carrers perquè els homes els alabin. Us asseguro que ells ja han rebut tota la seva recompensa. 3 En canvi, quan ajudis els que passen necessitat, que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva mà dreta, 4 perquè aquestes bones obres quedin en secret. D’aquesta manera, el teu Pare, que mira en secret, et beneirà.+

5 »També, quan oreu, no feu com els hipòcrites,+ a qui els agrada orar drets a les sinagogues i a les cantonades dels carrers principals perquè la gent els vegi.+ Us asseguro que ells ja han rebut tota la seva recompensa. 6 En canvi, quan vulguis fer oració, entra a la teva habitació, tanca la porta i ora al teu Pare, que està en un lloc secret.+ D’aquesta manera, el teu Pare, que mira en secret, et beneirà. 7 Quan facis oració, no repeteixis les mateixes paraules una vegada rere una altra com fan els de les nacions, que pensen que se’ls escoltarà perquè fan oracions molt llargues. 8 No sigueu com ells, perquè el vostre Pare sap el que necessiteu+ fins i tot abans que l’hi demaneu.

9 »Per tant, heu d’orar d’aquesta manera:+

»“Pare nostre que estàs al cel, que el teu nom+ sigui santificat.*+ 10 Que vingui el teu Regne.+ Que es faci la teva voluntat,+ com al cel, també a la terra.+ 11 Dona’ns avui el pa que necessitem per a aquest dia.+ 12 Perdona els nostres deutes,* tal com nosaltres hem perdonat els nostres deutors.+ 13 I no permetis que caiguem* en la temptació,+ sinó allibera’ns* del Malvat.”+

14 »Perquè si perdoneu les ofenses dels altres, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres,+ 15 però si no perdoneu les ofenses dels altres, el vostre Pare tampoc perdonarà les vostres.+

16 »Quan dejuneu,+ deixeu de posar cara trista com fan els hipòcrites, que descuiden la seva aparença* perquè els altres vegin que estan dejunant.+ Us asseguro que ells ja han rebut tota la seva recompensa. 17 Però tu, quan dejunis, posa’t oli al cap i renta’t la cara. 18 Així els altres no s’adonaran que estàs dejunant, sinó que només ho veurà el teu Pare, que està en un lloc secret. D’aquesta manera, el teu Pare, que mira en secret, et beneirà.

19 »Deixeu d’acumular tresors a la terra,+ on les arnes* i el rovell els fan malbé i els lladres entren a robar-los. 20 En comptes d’això, acumuleu tresors al cel,+ on ni les arnes ni el rovell els fan malbé+ i els lladres no entren a robar-los. 21 Perquè on està el teu tresor, també hi estarà el teu cor.

22 »Els ulls són el llum del cos.+ Per tant, si els teus ulls estan ben enfocats,* tot el teu cos brillarà.* 23 Però si els teus ulls miren amb enveja,*+ tot el teu cos estarà ple de foscor. Si la llum que hi ha en tu en realitat és foscor, la teva foscor és molt gran!

24 »Ningú pot ser esclau de dos amos, perquè n’odiarà un i s’estimarà l’altre,+ o serà lleial a un i menysprearà l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i de les Riqueses a la vegada.+

25 »Per això us dic: deixeu de preocupar-vos+ per la vostra vida* pensant què menjareu o què beureu, o pel vostre cos pensant què us posareu.+ ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que la roba?+ 26 Mireu amb atenció els ocells del cel,+ que no sembren ni seguen ni guarden la collita als graners, però el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu vosaltres més que ells? 27 Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una sola colzada* la seva vida?+ 28 I, per què us preocupeu per la roba? Apreneu una lliçó de com creixen els lliris del camp. No treballen ni filen, 29 però jo us dic que ni Salomó+ en tota la seva esplendor no es va vestir mai com un d’aquests. 30 Doncs bé, si Déu vesteix així les plantes del camp, que avui són aquí i demà es llancen al forn, ¿no us vestirà a vosaltres encara amb més raó, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu+ mai ni digueu: “Què menjarem?”, o “què beurem?”, o “què ens posarem?”.+ 32 Perquè tot això és el que la gent de les nacions* s’esforça per aconseguir. Però el vostre Pare celestial sap que necessiteu totes aquestes coses.

33 »Per tant, continueu buscant primer el Regne i la justícia de Déu, i llavors rebreu totes aquestes altres coses.+ 34 Així doncs, no us preocupeu per l’endemà,+ perquè l’endemà tindrà les seves preocupacions. Ja n’hi ha prou amb els problemes de cada dia.

7 »Deixeu de jutjar,+ i no sereu jutjats, 2 perquè de la manera com jutgeu els altres, sereu jutjats,+ i amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats.+ 3 Per què et fixes en el trosset de palla que hi ha a l’ull del teu germà però no veus la biga que hi tens al teu?+ 4 O com pots dir al teu germà: “Deixa que et tregui el trosset de palla que tens a l’ull”, si tu hi tens una biga? 5 Hipòcrita! Primer treu-te la biga de l’ull i llavors veuràs clarament com treure el trosset de palla de l’ull del teu germà.

6 »No doneu les coses santes als gossos. I tampoc llanceu les vostres perles als porcs,+ perquè no les trepitgin i es girin contra vosaltres i us destrossin.

7 »Continueu demanant i se us donarà,+ continueu buscant i trobareu, continueu trucant i us obriran.+ 8 Perquè qui demana, rep,+ qui busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana peix, li donarà una serp? 11 Per tant, si vosaltres, encara que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, amb molta més raó el vostre Pare que està al cel donarà coses bones+ als que les hi demanen!+

12 »Per tant, feu als altres tot el que voleu que us facin a vosaltres,+ perquè en això consisteixen la Llei i els Profetes.+

13 »Entreu per la porta estreta,+ perquè ampla és la porta i espaiós és el camí que duu a la destrucció, i són molts els que hi entren, 14 mentre que estreta és la porta i estret és el camí que duu a la vida, i poca gent el troba.+

15 »Aneu amb compte amb els falsos profetes,+ que venen a vosaltres disfressats d’ovella+ però en realitat són llops ferotges.+ 16 Els reconeixereu pels seus fruits. Algú ha collit mai raïm de les espines o figues dels cards?+ 17 Igualment, un arbre bo dona fruit bo, però un arbre podrit dona fruit dolent.+ 18 Un arbre bo no pot donar fruit dolent, i un arbre podrit no pot donar fruit bo.+ 19 L’arbre que no dona fruit bo es talla i es llança al foc.+ 20 Així doncs, pels seus fruits reconeixereu aquests homes.+

21 »No tots els que em diuen: “Senyor, Senyor”, entraran al Regne del cel. Només hi entraran els que fan la voluntat del meu Pare que està al cel.+ 22 Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor,+ ¿no vam profetitzar en nom teu, i en nom teu vam expulsar dimonis, i en nom teu+ vam fer molts miracles?” 23 Però jo els diré: “No sé qui sou! Aparteu-vos de mi, vosaltres que feu el mal!”*+

24 »Per això, qui escolta les meves paraules i les posa en pràctica és com un home assenyat que va construir la seva casa sobre la roca.+ 25 Va ploure, van venir les riuades i el vent va bufar amb força contra la casa, però la casa no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca. 26 En canvi, qui escolta les meves paraules però no les posa en pràctica és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra.+ 27 Va ploure, van venir les riuades i el vent va bufar amb força contra la casa,+ i la casa es va ensorrar i va quedar totalment destruïda.»

28 Quan Jesús va acabar de parlar, les multituds van quedar meravellades per la seva manera d’ensenyar,+ 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat+ i no com ho feien els escribes.

8 Quan Jesús va baixar de la muntanya, el va seguir molta gent. 2 Aleshores se li va apropar un leprós, es va inclinar davant seu* i li va dir: «Senyor, sé que si vols pots fer que quedi net.»*+ 3 Jesús va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que ho vull. Queda net.»+ I a l’instant va quedar net de la lepra.+ 4 Llavors Jesús li va dir: «Sobretot, no ho expliquis a ningú.+ Però ves, presenta’t al sacerdot+ i porta l’ofrena que va ordenar Moisès+ perquè els serveixi de testimoni.»

5 Quan Jesús va entrar a Cafarnaüm, un centurió se li va acostar i li va suplicar ajuda.+ 6 Li va dir: «Senyor, el meu servidor està a casa al llit amb paràlisi i pateix moltíssim.» 7 Ell li va respondre: «Quan arribi allà, el curaré.» 8 I el centurió va dir: «Senyor, no soc digne que entris a casa meva. Tan sols dona l’ordre i el meu servidor es curarà. 9 Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Ves!”, hi va. Quan li dic a un altre: “Vine!”, ve. I quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa.» 10 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat i va dir als que el seguien: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel que tingui tanta fe.+ 11 Per això us dic que molts vindran de l’est i de l’oest i s’asseuran* a taula amb Abraham, Isaac i Jacob al Regne del cel,+ 12 mentre que els fills del Regne seran llançats a la foscor de fora. Allà és on ploraran i cruixiran les dents.»+ 13 Llavors Jesús va dir al centurió: «Torna a casa. Com que has demostrat fe, que passi el que has demanat.»+ I en aquell moment, el servidor es va curar.+

14 I Jesús va anar a casa de Pere i va veure que la seva sogra+ estava al llit amb febre.+ 15 Aleshores li va tocar la mà+ i la febre li va marxar, i ella es va aixecar i es va posar a atendre’l. 16 Al vespre, la gent li va portar molts endimoniats i, amb una simple ordre, expulsava els esperits. També va curar tots els que patien. 17 Així es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Isaïes: «Es va emportar les nostres malalties i es va endur els nostres patiments.»+

18 Quan Jesús va veure que una multitud l’envoltava, va donar l’ordre de creuar a l’altra banda del mar.+ 19 I un escriba es va acostar i li va dir: «Mestre, et seguiré vagis on vagis.»+ 20 Però Jesús li va contestar: «Les guineus tenen caus i els ocells del cel tenen nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.»+ 21 Aleshores un altre deixeble li va dir: «Senyor, primer deixa que me’n vagi i enterri el meu pare.»+ 22 Jesús li va contestar: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.»+

23 Després va pujar a una barca i els seus deixebles el van seguir.+ 24 Llavors es va aixecar una tempesta tan forta al mar que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.+ 25 I els deixebles el van anar a despertar i li van dir: «Senyor, salva’ns! Estem a punt de morir!» 26 Però ell els va dir: «Homes de poca fe, per què teniu tanta por?»*+ Tot seguit es va aixecar, va reprendre el vent i el mar, i es va fer una gran calma.+ 27 Els deixebles es van meravellar i van dir: «Qui és aquest home, que fins i tot el vent i el mar l’obeeixen?»

28 Quan va arribar a l’altra banda, a la regió dels gadarencs, se li van apropar dos homes endimoniats que sortien d’entre les tombes.*+ Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí. 29 I es van posar a cridar: «Què vols de nosaltres, Fill de Déu?+ Has vingut a turmentar-nos+ abans d’hora?»+ 30 Bastant més enllà hi havia un ramat de porcs menjant,+ 31 i els dimonis li van suplicar: «Si ens expulses, envia’ns als porcs!»+ 32 I ell els va dir: «Aneu-hi!» Tot seguit, els dimonis van sortir dels homes i van entrar dins dels porcs. Aleshores tots els porcs es van llançar al mar pel precipici i es van ofegar. 33 Però els porquers van fugir corrents i van anar a la ciutat. Allà ho van explicar tot, inclòs el que havia passat als endimoniats. 34 Llavors tota la gent de la ciutat va sortir a buscar Jesús i, quan el van trobar, li van suplicar que marxés d’aquella regió.+

9 I Jesús va pujar a la barca, va passar a l’altra banda del mar i va anar a la seva ciutat.+ 2 Aleshores li van portar un home paralític en una llitera. Quan va veure la fe que tenien, Jesús va dir al paralític: «Ànim, fill! Els teus pecats et són perdonats.»+ 3 Però alguns escribes pensaven: «Aquest home blasfema.» 4 Com que Jesús sabia el que pensaven, els va dir: «Per què penseu coses tan dolentes en el vostre cor?+ 5 Què és més fàcil dir: “Els teus pecats et són perdonats”, o bé: “Aixeca’t i camina”?+ 6 Però perquè sapigueu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per perdonar pecats...» Aleshores va dir al paralític: «Aixeca’t, agafa la llitera i ves-te’n a casa.»+ 7 I ell es va aixecar i se’n va anar a casa seva. 8 Quan la multitud ho va veure, es va quedar impressionada* i va glorificar Déu, que havia donat aquesta autoritat als homes.

9 Després, mentre Jesús se n’anava d’allà, va veure un home que es deia Mateu assegut a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir: «Segueix-me.» De seguida, ell es va aixecar i el va seguir.+ 10 Més tard, mentre Jesús menjava* a la casa, van arribar molts cobradors d’impostos i pecadors, i es van posar a menjar amb ell i els seus deixebles.+ 11 Quan els fariseus ho van veure, van dir als deixebles: «Per què menja el vostre mestre amb cobradors d’impostos i pecadors?»+ 12 Però ell ho va sentir i va dir: «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí.+ 13 Per tant, aneu i apreneu què vol dir això: “Vull compassió,* i no sacrificis.”+ Perquè no he vingut a cridar justos, sinó pecadors.»

14 Llavors els deixebles de Joan se li van apropar i li van preguntar: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem però els teus deixebles no ho fan?»+ 15 I Jesús els va dir: «Els amics del nuvi no tenen motius per estar tristos mentre el nuvi+ és amb ells, veritat? Però arribarà el dia que els prendran el nuvi,+ i aleshores dejunaran. 16 Ningú cus un pedaç de roba nova en un mantell vell, perquè el pedaç de roba nova s’encongiria, estiraria el mantell i el forat es faria més gran.+ 17 Tampoc es posa vi nou en bots vells, perquè els bots rebentarien i el vi es vessaria, i els bots es farien malbé. Per això, la gent posa el vi nou en bots nous, i res es fa malbé.»

18 Mentre els deia aquestes coses, se li va acostar un governant, es va inclinar davant d’ell* i li va dir: «La meva filla ja deu ser morta, però vine, posa la teva mà sobre ella i tornarà a viure.»+

19 Aleshores Jesús es va aixecar i el va seguir acompanyat dels seus deixebles. 20 I una dona que feia 12 anys que tenia hemorràgies+ se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del mantell,+ 21 perquè pensava: «Només que li toqui el mantell, em curaré.» 22 Jesús es va girar, la va veure i li va dir: «Ànims, filla. La teva fe t’ha curat.»+ I en aquell moment la dona es va curar.+

23 Quan Jesús va entrar a casa del governant i va veure els que tocaven la flauta i l’enrenou dels laments de la gent,+ 24 va dir: «Sortiu d’aquí, perquè la nena no ha mort, sinó que està dormint.»+ Però van començar a burlar-se d’ell amb menyspreu. 25 Tan aviat com van fer sortir la gent, ell va entrar on estava la nena, li va agafar la mà+ i la nena es va aixecar.+ 26 I, per descomptat, aquesta notícia es va escampar per tota la regió.

27 Quan Jesús va marxar d’allà, el van seguir dos homes cecs+ que cridaven: «Tingues compassió* de nosaltres, Fill de David!» 28 Després va entrar a una casa i els cecs se li van acostar, i Jesús els va preguntar: «Teniu fe que us puc curar?»+ Ells li van contestar: «Sí, Senyor.» 29 Llavors els va tocar els ulls+ i els va dir: «Que el que heu demanat es compleixi segons la fe que teniu.» 30 I van recuperar la vista. A més, Jesús els va dir molt seriosament: «Sobretot, que no se n’assabenti ningú.»+ 31 Però quan van marxar, van anar parlant d’ell per tota la regió.

32 Ara bé, quan se n’anaven, la gent li va portar un home endimoniat que no podia parlar.+ 33 Jesús va expulsar el dimoni i l’home va començar a parlar.+ I les multituds van quedar meravellades i deien: «No s’ha vist mai una cosa així a Israel.»+ 34 Però els fariseus deien: «Expulsa els dimonis per mitjà del governant dels dimonis.»+

35 I Jesús va començar a recórrer totes les ciutats i pobles, i ensenyava a les seves sinagogues, predicava les bones notícies del Regne i curava tota classe de malalties i tota classe de mals.+ 36 Quan veia totes aquelles persones, sentia compassió per elles,+ perquè havien sigut maltractades i abandonades* com ovelles sense pastor.+ 37 Aleshores va dir als seus deixebles: «Sens dubte, la collita és molt gran, però hi ha pocs treballadors.+ 38 Per això, pregueu a l’Amo de la sega que hi enviï treballadors.»+

10 I Jesús va reunir els 12 deixebles i els va donar autoritat sobre els esperits malvats*+ per expulsar-los i també per curar tota classe de malalties i tota classe de mals.

2 Aquests són els noms dels 12 apòstols:+ primer Simó, també anomenat Pere,+ i el seu germà Andreu,+ Jaume, que era fill de Zebedeu, i el seu germà Joan,+ 3 Felip i Bartomeu,+ Tomàs+ i Mateu,+ el cobrador d’impostos, Jaume, que era fill d’Alfeu, i Tadeu, 4 Simó el Cananita* i Judes Iscariot, que més tard el va trair.+

5 Jesús va enviar els Dotze i els va donar les següents instruccions:+ «No aneu pel camí que porta fins a les altres nacions i no entreu a cap ciutat samaritana.+ 6 En comptes d’això, aneu una vegada i una altra a buscar les ovelles perdudes de la casa d’Israel.+ 7 Aneu i prediqueu, dient: “El Regne del cel s’ha apropat.”+ 8 Cureu malalts,+ ressusciteu* morts, purifiqueu leprosos i expulseu dimonis. Heu rebut gratis, doneu gratis. 9 No porteu ni or ni plata ni coure al cinturó,*+ 10 i tampoc us endugueu dos vestits* ni sandàlies ni bastó+ ni una bossa amb menjar per al viatge, perquè els treballadors es mereixen que els donin menjar.+

11 »Quan entreu a una ciutat o a un poble, busqueu els que mereixen el missatge i quedeu-vos-hi fins que marxeu.+ 12 Quan entreu a una casa, saludeu els de la casa. 13 Si la casa ho mereix, que tingui la pau que li desitgeu,+ però si no ho mereix, que la pau torni a vosaltres. 14 Si algú no us rep o no escolta les vostres paraules, quan marxeu d’aquella casa o d’aquella ciutat, espolseu-vos la pols dels peus.+ 15 Us asseguro que el Dia del Judici serà més fàcil de suportar per a Sodoma i Gomorra+ que per a aquella ciutat.

16 »Mireu, us envio com ovelles enmig de llops. Per tant, sigueu cautelosos com les serps, però innocents com els coloms.+ 17 Estigueu alerta, perquè la gent us entregarà als tribunals locals+ i us assotarà+ a les seves sinagogues.+ 18 I us portaran davant de governants i de reis+ per causa meva. Això els servirà de testimoni tant a ells com a les nacions.+ 19 Però quan us entreguin, no us angoixeu sobre què direu o com ho direu, perquè en aquell moment se us farà saber què heu de dir,+ 20 ja que no parlareu vosaltres sols, sinó que l’esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres.+ 21 A més, un germà entregarà el seu germà perquè el matin i un pare entregarà el seu fill, i els fills es rebel·laran contra els pares i faran que els matin.+ 22 Tothom us odiarà per causa del meu nom,+ però qui aguanti fins a la fi se salvarà.+ 23 Quan us persegueixin en una ciutat, fugiu a una altra,+ perquè us asseguro que no acabareu de fer el recorregut de totes les ciutats d’Israel abans que arribi el Fill de l’Home.

24 »Un estudiant no és millor que el seu mestre, ni un esclau millor que el seu amo.+ 25 L’estudiant ja en té prou d’arribar a ser com el seu mestre, i l’esclau, com el seu amo.+ Si a l’amo de la casa li han dit Beelzebub,*+ amb més raó diran el mateix als de casa seva. 26 Per tant, no els tingueu por, perquè no hi ha res amagat que no surti a la llum, ni res secret que no s’acabi sabent.+ 27 El que us dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i el que escolteu a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.+ 28 I no tingueu por dels que maten el cos però no poden matar l’ànima.*+ Heu de tenir por de qui pot destruir tant l’ànima com el cos a la Gehenna.*+ 29 ¿No es venen dos pardals per una moneda de poc valor?* Ara bé, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpiga.+ 30 Fins i tot té comptats tots els vostres cabells! 31 Per tant, no tingueu por. Vosaltres valeu més que molts pardals.+

32 »Si algú es posa de part meva davant de la gent,+ jo també em posaré de part seva davant del meu Pare que està al cel.+ 33 Però si algú em rebutja davant de la gent, jo també el rebutjaré davant del meu Pare que està al cel.+ 34 No us penseu que he vingut a portar pau a la terra. No he vingut a portar pau, sinó espasa.+ 35 Perquè he vingut a causar divisions: el fill anirà en contra del seu pare, la filla en contra de la seva mare i la nora en contra de la seva sogra.+ 36 De fet, els enemics de cadascú seran els de casa seva. 37 Qui estima el seu pare o la seva mare més que a mi,* no és digne de mi, i qui estima el seu fill o la seva filla més que a mi, no és digne de mi.+ 38 I qui no vol portar el seu pal de turment* i seguir-me, no és digne de mi.+ 39 Qui trobi la seva ànima,* la perdrà, i qui perdi la seva ànima* per mi, la trobarà.+

40 »Qui us rep a vosaltres, també em rep a mi, i qui em rep a mi, també rep a qui m’ha enviat.+ 41 Qui rep un profeta perquè és un profeta, obtindrà la recompensa d’un profeta,+ i qui rep un home just perquè és un home just, obtindrà la recompensa d’un home just. 42 Us asseguro que qui doni tan sols un got d’aigua fresca a un d’aquests petits perquè és deixeble meu de cap manera es quedarà sense la seva recompensa.»+

11 Després d’haver donat instruccions als 12 deixebles, Jesús se’n va anar a les ciutats del voltant per ensenyar i predicar les bones notícies.+

2 Joan, que estava a la presó,+ va sentir tot el que feia el Crist i va enviar els seus deixebles+ 3 a preguntar-li: «Ets tu qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»+ 4 Jesús els va contestar: «Aneu i expliqueu a Joan el que escolteu i veieu:+ 5 els cecs hi veuen,+ els coixos caminen, els leprosos+ són purificats,* els sords hi senten, els morts ressusciten* i s’anuncien les bones notícies als pobres.+ 6 Feliç qui no ensopega a causa meva.»*+

7 Mentre ells se n’anaven, Jesús va començar a parlar sobre Joan a les multituds. Els va dir: «Què vau anar a veure al desert?+ Una canya sacsejada pel vent?+ 8 Què hi vau anar a veure, doncs? Un home vestit amb roba luxosa?* No, perquè els que porten roba luxosa viuen als palaus dels reis! 9 Així doncs, per què hi vau anar? Per veure un profeta? Doncs us dic que hi vau veure molt més que un profeta.+ 10 Aquest és de qui es va escriure: “Mira, envio el meu missatger davant teu,* i ell anirà davant teu i et prepararà el camí.”+ 11 Us asseguro que no ha nascut ningú* més gran que Joan el Baptista, però el més petit al Regne del cel és més gran que ell.+ 12 Des dels dies de Joan el Baptista fins ara, el Regne del cel és l’objectiu que la gent s’esforça per aconseguir, i els que no es rendeixen l’aconsegueixen.*+ 13 Perquè, fins al temps de Joan, tant els Profetes com la Llei van profetitzar el que passaria.+ 14 I tant si ho voleu creure com si no, ell és “Elies, aquell que havia de venir”.+ 15 Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.

16 »A qui compararé aquesta generació?+ És com els nens que seuen a les places* i criden als seus companys de joc, 17 i els diuen: “Vam tocar la flauta per a vosaltres, però no vau ballar. Vam cantar cançons de dol, però no us vau donar cops al pit de tristor.” 18 Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i la gent diu: “Està endimoniat.” 19 Però el Fill de l’Home menja i beu,+ i la gent diu: “Mireu! Aquest home és un golafre i beu molt vi, és amic de cobradors d’impostos i pecadors.”+ En tot cas, la saviesa es demostra pels resultats.»*+

20 Llavors va començar a reprendre les ciutats on havia fet la majoria dels miracles, perquè no s’havien penedit. 21 Va dir: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, fa temps que s’haurien penedit amb roba de sac i cendra.+ 22 Però us dic que el Dia del Judici serà més fàcil de suportar per a Tir i Sidó que per a vosaltres.+ 23 I tu, Cafarnaüm,+ ¿que potser seràs exalçada fins al cel? No, sinó que baixaràs a la Tomba,*+ perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que tu has vist, avui encara existiria. 24 Però et dic que el Dia del Judici serà més fàcil de suportar per a Sodoma que per a tu.»+

25 En aquella ocasió, Jesús va dir: «T’alabo davant de tothom, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i als intel·lectuals i les has revelat als nens.+ 26 Sí, Pare, perquè així ho has volgut fer.» 27 També va dir: «El meu Pare m’ha entregat totes les coses.+ L’únic que coneix realment el Fill és el Pare,+ i l’únic que coneix realment el Pare és el Fill i tot aquell a qui el Fill el vulgui revelar.+ 28 Veniu a mi tots els que esteu esgotats i porteu càrregues pesades, i jo us reconfortaré. 29 Poseu-vos sota* el meu jou i apreneu de mi, perquè soc dòcil i humil de cor,+ i us sentireu reconfortats, 30 perquè el meu jou és fàcil de portar* i la meva càrrega és lleugera.»

12 En una ocasió, Jesús passava pels camps de cereals en dissabte. Com que els seus deixebles tenien gana, es van posar a arrencar espigues i a menjar-se el gra.+ 2 Quan els fariseus ho van veure, van dir a Jesús: «Mira! El que fan els teus deixebles no està permès en dissabte.»+ 3 Ell els va contestar: «No heu llegit el que va fer David quan ell i els seus homes van tenir gana?+ 4 ¿No va entrar a la casa de Déu, i ell i els seus homes van menjar els pans de l’ofrena?*+ Però el que van fer no estava permès, perquè només en poden menjar els sacerdots.+ 5 ¿I no heu llegit a la Llei que, els dissabtes, els sacerdots al temple no respecten el dissabte i no se’ls considera culpables?+ 6 Però jo us dic que alguna cosa més important que el temple és aquí.+ 7 Si haguéssiu entès què vol dir: “Vull compassió,*+ i no sacrificis”,+ no hauríeu condemnat uns innocents. 8 Perquè el Fill de l’Home és Senyor del dissabte.»+

9 Quan va marxar, va anar a la sinagoga, 10 i allà va trobar un home que tenia la mà paralitzada.*+ Així que, per poder-lo acusar, van preguntar a Jesús: «Està permès curar en dissabte?»+ 11 Ell els va dir: «Si teniu una ovella i cau en un clot en dissabte, qui de vosaltres no l’agafarà i la traurà?+ 12 Doncs un home val molt més que una ovella! Per tant, està permès fer una bona obra en dissabte.» 13 Després va dir a l’home: «Estén la mà.» I quan ell la va estendre, la mà se li va curar i va quedar tan sana com l’altra. 14 Però els fariseus van sortir i es van posar a conspirar contra ell per matar-lo. 15 Quan Jesús ho va saber, va marxar d’allà. Moltes persones el van seguir+ i va curar tots els malalts, 16 però els va ordenar fermament que no diguessin a ningú qui era ell.+ 17 Així es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Isaïes:

18 «Mireu! Aquest és el meu servent,+ a qui jo he escollit, el meu estimat, que té la meva aprovació!*+ Posaré el meu esperit sobre ell,+ i ell mostrarà a les nacions què és la justícia. 19 No discutirà+ ni cridarà, i ningú sentirà la seva veu pels carrers principals. 20 No trencarà cap canya doblegada ni apagarà cap metxa que fumegi,+ fins que faci triomfar la justícia. 21 De fet, les nacions posaran la seva esperança en el seu nom.»+

22 Llavors li van portar un home endimoniat que era cec i mut. El va curar, i l’home va tornar a parlar i va recuperar la vista. 23 Tota la gent es va quedar meravellada i va començar a dir: «¿No serà aquest el Fill de David?» 24 Quan els fariseus ho van sentir, van dir: «Aquest home expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub,* el governant dels dimonis.»+ 25 Com que Jesús sabia el que pensaven, els va dir: «Tot regne que està dividit contra si mateix acaba en ruïnes, i tota ciutat o casa que està dividida contra si mateixa no es mantindrà en peu. 26 De la mateixa manera, si Satanàs expulsa Satanàs, està dividit contra si mateix. Aleshores, com podrà mantenir-se en peu el seu regne? 27 A més, si jo expulso els dimonis per mitjà de Beelzebub, ¿per mitjà de qui els expulsen els vostres fills?* És per això que ells seran els vostres jutges. 28 Però si jo expulso els dimonis per l’esperit de Déu, això vol dir que el Regne de Déu us ha agafat desprevinguts.*+ 29 A més, si algú vol entrar a casa d’un home fort i prendre-li les seves possessions, abans l’ha de lligar, veritat? Només així li podrà saquejar la casa. 30 Qui no està de part meva, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa.+

31 »Per aquesta raó, us dic que als homes se’ls perdonarà tota classe de pecats i de blasfèmies, però no se’ls perdonarà la blasfèmia contra l’esperit.+ 32 Per exemple, qui parli contra el Fill de l’Home, serà perdonat,+ però qui parli contra l’esperit sant, no serà perdonat, ni en aquest sistema* ni en el que ha de venir.+

33 »O feu que l’arbre sigui bo i doni fruit bo, o bé feu que sigui un arbre podrit i doni fruit podrit. Perquè l’arbre es coneix pel seu fruit.+ 34 Cria d’escurçons,+ com podeu dir coses bones si sou dolents? Perquè del que abunda al cor, en parla la boca.+ 35 L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, mentre que l’home dolent treu coses dolentes del seu tresor dolent.+ 36 Us dic que en el Dia del Judici els homes hauran de donar comptes+ per totes les coses inútils que diuen. 37 Perquè per les teves paraules seràs declarat just, i per les teves paraules seràs condemnat.»

38 Aleshores alguns escribes i fariseus li van dir: «Mestre, volem que ens donis un senyal.»+ 39 I ell els va contestar: «Aquesta generació infidel* i malvada sempre busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà és el senyal del profeta Jonàs.+ 40 Perquè tal com Jonàs va estar a la panxa del gran peix tres dies i tres nits,+ el Fill de l’Home estarà al cor de la terra tres dies i tres nits.+ 41 Els habitants de Nínive s’aixecaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir quan van escoltar el que Jonàs va predicar.+ Però, mireu! Algú més gran que Jonàs és aquí.+ 42 La reina del sud s’aixecarà en el judici amb aquesta generació i la condemnarà, perquè va venir de terres molt llunyanes per escoltar la saviesa de Salomó.+ Però, mireu! Algú més gran que Salomó és aquí.+

43 »Quan un esperit malvat* surt d’algú, passa per llocs àrids buscant un lloc on descansar, però no en troba cap.+ 44 Aleshores diu: “Tornaré a casa meva, d’on he sortit.” I quan hi arriba, la troba desocupada, escombrada i decorada. 45 Llavors se’n va a buscar set esperits pitjors que ell, entren en aquella persona i s’hi queden i, al final, la situació de la persona és pitjor que al principi.+ Això és el que li passarà a aquesta generació malvada.»

46 Mentre encara parlava a la gent, la seva mare i els seus germans+ estaven a fora perquè volien parlar amb ell.+ 47 I algú li va dir: «Mira, la teva mare i els teus germans estan aquí a fora i volen parlar amb tu.» 48 Però ell va contestar al que l’havia avisat: «Qui és la meva mare, i qui són els meus germans?» 49 I assenyalant els seus deixebles amb la mà, va dir: «Mira! Aquests són la meva mare i els meus germans!+ 50 Perquè qui fa la voluntat del meu Pare que està al cel és el meu germà, la meva germana i la meva mare.»+

13 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure a la vora del mar. 2 I es va reunir tanta gent al seu voltant que va pujar a una barca i s’hi va asseure, i la gent es va quedar dreta a la platja.+ 3 Aleshores els va ensenyar moltes coses amb comparacions.+ Els va dir: «Un sembrador va sortir a sembrar.+ 4 Mentre sembrava, algunes llavors van caure a la vora del camí, però van venir els ocells i se les van menjar.+ 5 Unes altres van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i van brotar de seguida perquè la terra era poc profunda.+ 6 Però quan va sortir el sol, les plantes es van cremar i, com que no tenien arrels, es van morir. 7 D’altres van caure entre les espines, però les espines van créixer i les van ofegar.+ 8 Però altres llavors van caure en terra bona* i van començar a donar fruit: algunes 100 vegades més del que s’havia sembrat, d’altres 60 i d’altres 30.+ 9 Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+

10 I els deixebles se li van acostar i li van dir: «Per què els parles amb comparacions?»+ 11 Ell els va contestar: «A vosaltres se us ha permès entendre els secrets sagrats+ del Regne del cel, però a ells no. 12 Perquè a qui té, se li donarà més i en tindrà de sobres, però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que té.+ 13 És per això que els parlo amb comparacions, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten, i no entenen res.+ 14 En ells es compleix la profecia d’Isaïes que diu: “Per més que escolteu no ho entendreu, i per més que mireu no hi veureu.+ 15 Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible. S’han tapat les orelles* i han tancat els ulls perquè mai hi vegin amb els ulls ni hi sentin amb les orelles ni comprenguin amb el cor ni tornin a Déu perquè jo els curi.”+

16 »Però feliços els vostres ulls perquè hi veuen i les vostres orelles perquè hi senten.+ 17 Us asseguro que molts profetes i homes justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho van veure,+ i escoltar el que vosaltres escolteu, però no ho van escoltar.

18 »Per tant, escolteu què significa l’exemple del sembrador.+ 19 Quan algú escolta la paraula* del Regne però no l’entén, ve el Malvat+ i arrenca el que s’ha sembrat al seu cor. Aquesta és la llavor que va caure a la vora del camí.+ 20 La llavor que va caure en un terreny rocós representa algú que escolta la paraula i de seguida l’accepta amb alegria.+ 21 Però com que no ha arrelat dins seu, tot i que segueix endavant durant un temps, ensopega* de seguida quan arriben les dificultats i la persecució causades per la paraula. 22 La llavor que va caure entre les espines representa algú que escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest sistema*+ i el poder enganyós de les riqueses ofeguen la paraula, i la paraula no dona fruit.+ 23 I la llavor que va caure en terra bona representa algú que escolta la paraula i l’entén. Aquests són els que donen fruit. Alguns produeixen 100 vegades més del que s’havia sembrat, uns altres 60 i uns altres 30.»+

24 Els va posar una altra comparació: «El Regne del cel es pot comparar a un home que va sembrar bona llavor al seu camp. 25 Mentre els homes dormien, el seu enemic hi va anar, va sembrar mala herba entre el blat i va marxar. 26 Quan el blat va créixer i es va formar l’espiga, també va aparèixer la mala herba. 27 Per això, els esclaus de l’amo de la casa van anar a dir-li: “Amo, ¿no vas sembrar bona llavor al teu camp? Llavors, com és que hi ha mala herba?” 28 Ell els va dir: “Ho ha fet un enemic.”+ I els esclaus li van preguntar: “Vols que anem a arrencar-la?” 29 Ell va contestar: “No, no fos cas que a l’arrencar la mala herba també arrenquéssiu el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins a la sega, i a l’època de la sega diré als segadors: ‘Primer recolliu la mala herba i lligueu-la en feixos per cremar-la, i després porteu el blat al meu graner.’”»+

31 També els va posar aquesta comparació: «El Regne del cel és com un gra de mostassa que un home va agafar i va sembrar al seu camp.+ 32 Tot i que és la llavor més petita de totes, quan creix es converteix en la planta més gran de totes les plantes de l’hort i arriba a ser com un arbre, i els ocells del cel hi van i es refugien a les seves branques.»

33 Els va posar una altra comparació: «El Regne del cel és com el llevat que una dona va barrejar amb tres mesures grans* de farina, i tota la massa va fermentar.»+

34 Jesús va explicar totes aquestes coses a les multituds amb comparacions.* De fet, mai els parlava sense utilitzar alguna comparació.+ 35 Així es va complir el que s’havia anunciat per mitjà del profeta: «Obriré la boca per parlar amb comparacions. Proclamaré coses que han estat amagades des del principi.»*+

36 Després d’acomiadar les multituds, va entrar a la casa. Els seus deixebles se li van apropar i li van dir: «Explica’ns què vol dir la comparació de la mala herba sembrada al camp.» 37 Ell els va respondre: «El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home 38 i el camp és el món.+ La bona llavor són els fills del Regne, però la mala herba són els fills del Malvat,+ 39 i l’enemic que la va sembrar és el Diable. La sega és la part final d’un sistema* i els segadors són els àngels. 40 Per tant, tal com es recull la mala herba i es crema al foc, així passarà a la part final del sistema.*+ 41 El Fill de l’Home enviarà els seus àngels, i trauran del seu Regne totes les coses que fan caure en el pecat* i les persones que desobeeixen la llei, 42 i les llançaran al forn de foc.+ Allà és on ploraran i cruixiran les dents. 43 En aquell temps els justos brillaran com el sol+ en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.

44 »El Regne del cel és com un tresor que estava amagat en un camp i que un home va trobar i va tornar a amagar. I com que estava tan content, se’n va anar, va vendre tot el que tenia i va comprar el camp.+

45 »El Regne del cel també és com un mercader que viatjava buscant perles de bona qualitat. 46 Quan va trobar una perla molt valuosa, se’n va anar, va vendre de seguida tot el que tenia i la va comprar.+

47 »El Regne del cel també és com una xarxa* que es va llançar al mar i va arreplegar tota mena de peixos. 48 Quan es va omplir, els pescadors la van treure a la platja, es van asseure i van ficar els peixos bons+ en cistells, però van llençar els que no es podien menjar.+ 49 Això és el que passarà a la part final del sistema.* Els àngels sortiran, separaran els malvats dels justos 50 i els llançaran al forn de foc. Allà és on ploraran i cruixiran les dents.

51 »¿Heu entès què volen dir totes aquestes coses?» Ells van respondre: «Sí.» 52 Llavors els va dir: «Com que ho heu entès, us dic que tot mestre* que ha sigut instruït sobre el Regne del cel és com l’amo d’una casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.»

53 I després de posar-los aquestes comparacions, Jesús va marxar. 54 Quan va arribar a la seva terra,+ va començar a ensenyar a la sinagoga, de manera que la gent quedava meravellada i deia: «D’on ha tret aquest home aquesta saviesa i el poder per fer aquests miracles?+ 55 No és el fill del fuster?+ No és Maria la seva mare, i no són Jaume, Josep, Simó i Judes els seus germans?+ 56 I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres? Llavors, d’on li ve tot això?»+ 57 I això va ser un obstacle perquè creguessin en ell.*+ Però Jesús els va dir: «Un profeta rep honor a tot arreu excepte a la seva terra i a casa seva.»+ 58 I allà no va fer gaires miracles per la seva falta de fe.

14 En aquell temps, Herodes,* el governador de la regió,* va sentir el que deien de Jesús+ 2 i va dir als seus servidors: «Aquest és Joan el Baptista. Ha ressuscitat* d’entre els morts i per això té poder per fer aquests miracles.»+ 3 I és que Herodes havia arrestat Joan, i l’havia encadenat i empresonat per causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip,+ 4 perquè Joan li deia: «No està permès que estiguis casat amb ella.»+ 5 Però encara que Herodes el volia matar, tenia por de la gent, perquè consideraven Joan un profeta.+ 6 Durant l’aniversari*+ d’Herodes, la filla d’Herodies va ballar davant dels convidats, i a Herodes li va agradar tant+ 7 que li va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanés. 8 Ella, incitada per la seva mare, va dir: «Dona’m el cap de Joan el Baptista en una safata.»+ 9 El rei es va posar trist, però pels juraments que havia fet davant dels convidats* va manar que l’hi donessin. 10 Així que va fer decapitar Joan a la presó. 11 Llavors van portar el seu cap en una safata i el van donar a la noia, i ella el va portar a la seva mare. 12 Més tard, els deixebles de Joan van anar a buscar el cos i el van enterrar, i després van anar a explicar-ho a Jesús. 13 Quan Jesús va rebre la notícia, va marxar en barca cap a un lloc aïllat per estar tot sol. Però les multituds ho van saber i el van seguir a peu des de les seves ciutats.+

14 Quan va arribar a la vora del mar, va veure una gran multitud de persones, i va sentir compassió per elles+ i va curar els malalts.+ 15 Al vespre, els seus deixebles se li van apropar i li van dir: «Estem en un lloc aïllat i ja és tard. Acomiada les multituds perquè vagin als pobles dels voltants i es comprin menjar.»+ 16 Però Jesús els va dir: «No cal que marxin. Doneu-los vosaltres mateixos alguna cosa per menjar.» 17 Ells li van respondre: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» 18 Ell els va dir: «Porteu-me’ls.» 19 Llavors va manar a la gent que s’assegués a l’herba, va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració.*+ I després de partir els pans, els va donar als seus deixebles i els deixebles els van donar a la gent. 20 Tots en van menjar i van quedar satisfets. Després van omplir 12 cistells amb els trossos que havien sobrat.+ 21 En van menjar uns 5.000 homes, a més de dones i nens.+ 22 Tot seguit, va fer pujar els deixebles a la barca perquè anessin cap a l’altra riba mentre ell acomiadava les multituds.+

23 Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar.+ I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol. 24 La barca ja estava molt lluny* de la vora del mar i lluitava contra les onades perquè tenia el vent en contra. 25 A la quarta vetlla de la nit,* Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26 Quan els deixebles el van veure caminar sobre l’aigua, es van espantar i van dir: «És una aparició!» I es van posar a cridar de por. 27 Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils! Soc jo. No tingueu por!»+ 28 Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua.» 29 Ell va dir: «Vine!» I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua. 30 Però al fixar-se en la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: «Senyor, salva’m!» 31 A l’instant, Jesús va estendre la mà, el va agafar i li va dir: «Home de poca fe! Per què t’has deixat vèncer pel dubte?»+ 32 I quan van pujar a la barca, el vent va parar de bufar. 33 Aleshores els que estaven a la barca li van fer homenatge* i li van dir: «Realment ets el Fill de Déu.» 34 I van creuar el mar i van arribar a Genesaret.+

35 Quan els d’aquell lloc el van reconèixer, van avisar la gent dels voltants, i li van portar tots els malalts. 36 I li van suplicar que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell,+ i tots els que la van tocar es van curar del tot.

15 Aleshores es van acostar a Jesús uns fariseus i uns escribes que venien de Jerusalem+ i li van dir: 2 «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats? Per exemple, no es renten* les mans abans de menjar.»+

3 Ell els va contestar: «I vosaltres, per què desobeïu els manaments de Déu per causa de les vostres tradicions?+ 4 Per exemple, Déu va dir: “Honra el teu pare i la teva mare.”+ I també: “Qui parli amb menyspreu del* seu pare o de la seva mare ha de morir.”+ 5 Però vosaltres dieu: “Qui digui al seu pare o a la seva mare: ‘Tot el que tinc que podria utilitzar per ajudar-te és un regal dedicat a Déu’,+ 6 no cal que honri el seu pare.” Per tant, heu anul·lat la paraula de Déu amb les vostres tradicions.+ 7 Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar això sobre vosaltres:+ 8 “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 9 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes.”»+ 10 Llavors va demanar a la multitud que s’acostés, i els va dir: «Escolteu i enteneu aquestes paraules:+ 11 el que contamina una persona no és el que entra per la boca, sinó el que surt de la boca.»+

12 Després, els deixebles se li van apropar i li van dir: «Saps que els fariseus s’han ofès* pel que has dit?»+ 13 Ell els va contestar: «Tota planta que el meu Pare celestial no hagi plantat serà arrencada. 14 Deixeu-los estar. Són guies cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot.»+ 15 Pere li va demanar: «Explica’ns la comparació que has posat abans.» 16 I ell va dir: «Vosaltres tampoc ho enteneu encara?+ 17 ¿No sabeu que el que entra per la boca passa per l’estómac i va a parar a la claveguera? 18 En canvi, les coses que surten de la boca venen del cor, i aquestes són les que contaminen les persones.+ 19 Per exemple, del cor surten pensaments malvats:+ assassinats, adulteris, immoralitat sexual,* robatoris, falsos testimonis i blasfèmies. 20 Tot això és el que contamina les persones, però menjar sense haver-se rentat* les mans no contamina ningú.»

21 Quan Jesús va marxar d’allà, va anar cap a les regions de Tir i Sidó.+ 22 Aleshores va arribar una dona fenícia d’aquella regió i va començar a cridar: «Senyor, Fill de David, compadeix-te* de mi! La meva filla està endimoniada i pateix molt.»+ 23 Però ell no li va respondre ni una sola paraula. Així que els deixebles se li van acostar i li van demanar: «Fes-la marxar, perquè no deixa de cridar darrere nostre.» 24 I ell va contestar: «Només he sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.»+ 25 Però la dona se li va apropar, es va inclinar davant seu* i li va suplicar: «Senyor, ajuda’m!» 26 Ell li va contestar: «No està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets.» 27 Ella va dir: «És veritat, Senyor, però els gossets es mengen les molles de pa que cauen de la taula dels seus amos.»+ 28 Llavors Jesús li va respondre: «Dona, la teva fe és molt gran. Que es compleixi el que desitges.» I en aquell moment la seva filla es va curar.

29 Després de marxar d’allà, Jesús va anar a un lloc a prop del mar de Galilea+ i va pujar a la muntanya. Mentre estava allà assegut, 30 se li van acostar grans multituds que li portaven coixos, invàlids, cecs, muts i molts altres malalts. I els deixaven als seus peus i ell els curava.+ 31 La gent es meravellava i glorificava el Déu d’Israel quan veia que els muts parlaven, els invàlids es curaven, els coixos caminaven i els cecs hi veien.+

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Em fa molta pena tota aquesta gent,+ perquè ja fa tres dies que estan amb mi i no tenen res per menjar. No vull que marxin sense menjar, perquè podrien defallir pel camí.»+ 33 Però els deixebles li van dir: «En un lloc aïllat com aquest, d’on traurem prou pa per alimentar tanta gent?»+ 34 Jesús els va preguntar: «Quants pans teniu?» Ells van dir: «Set, i uns quants peixets.» 35 Llavors va fer que la gent s’assegués a terra, 36 va agafar els set pans i els peixos i, després de donar gràcies a Déu, els va partir i els va anar donant als deixebles, i els deixebles els van donar a la gent.+ 37 Tots en van menjar i van quedar satisfets, i van omplir set cistells grans amb els trossos que van sobrar.+ 38 En van menjar 4.000 homes, a més de dones i nens. 39 I després d’acomiadar la gent, va pujar a la barca i va anar a la regió de Magadan.+

16 Allà, els fariseus i els saduceus se li van acostar i, per posar-lo a prova, li van demanar que els mostrés algun senyal del cel.+ 2 Ell els va respondre: «Cap al vespre dieu: “Farà bon temps, perquè el cel és rogenc”, 3 i al matí dieu: “Avui farà mal dia i plourà, perquè el cel és rogenc però està ennuvolat.” Sabeu interpretar l’aspecte del cel però no podeu interpretar els senyals dels temps. 4 Aquesta generació infidel* i malvada sempre busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà+ és el senyal de Jonàs.»+ Aleshores els va deixar i se’n va anar.

5 Llavors els deixebles van passar a l’altra banda del mar, però es van oblidar d’agafar pa.+ 6 I Jesús els va dir: «Tingueu els ulls ben oberts i aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i els saduceus.»+ 7 Per això, van començar a parlar entre ells i deien: «No hem portat pa.» 8 Jesús se’n va adonar i els va dir: «Homes de poca fe, per què us dieu els uns als altres que no heu portat pa? 9 Encara no ho enteneu? ¿No us recordeu dels 5.000 homes que van menjar dels cinc pans i de tots els cistells que vau recollir del que va sobrar?+ 10 ¿Us heu oblidat dels 4.000 homes que van menjar dels set pans i de tots els cistells grans que vau recollir del que va sobrar?+ 11 Com és que no heu entès que no us parlava del pa? Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i els saduceus.»+ 12 Llavors van comprendre que no els deia que anessin amb compte amb el llevat del pa, sinó amb les ensenyances dels fariseus i els saduceus.

13 Quan va arribar a la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’Home?»+ 14 Ells van contestar: «Alguns diuen que és Joan el Baptista,+ d’altres diuen que és Elies+ i d’altres, que és Jeremies o un dels profetes.» 15 Ell els va dir: «I vosaltres, qui dieu que soc?» 16 Simó Pere va contestar: «Tu ets el Crist,+ el Fill del Déu viu.»+ 17 Jesús li va respondre: «Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat cap home,* sinó el meu Pare que està al cel.+ 18 A més, et dic que tu ets Pere,+ i sobre aquesta roca+ edificaré la meva congregació, i les portes de la Tomba* no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel, i tot el que lliguis a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslliguis a la terra ja haurà estat deslligat al cel.» 20 Llavors va ordenar fermament als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.+

21 Des d’aleshores, Jesús va començar a explicar als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que patiria molt a mans dels ancians, dels sacerdots principals i dels escribes i que l’executarien, però que al tercer dia seria ressuscitat.*+ 22 Llavors Pere se’l va emportar a part i el va renyar, dient: «Senyor, no siguis tan dur* amb tu mateix. No et passarà res de tot això.»+ 23 Però, donant-li l’esquena, Jesús li va dir: «Posa’t darrere meu, Satanàs! M’ets un obstacle,* perquè no penses com pensa Déu, sinó com els homes.»+

24 Llavors Jesús va dir als seus deixebles: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix,* que agafi el seu pal de turment* i que em segueixi constantment.+ 25 Qui intenti salvar la vida, la perdrà, però qui perdi la vida per mi, la trobarà.+ 26 Perquè, de què li serveix a algú guanyar tot el món si perd la vida?+ O què pot donar una persona a canvi de la seva vida?+ 27 Perquè el Fill de l’Home vindrà en la glòria del seu Pare amb els seus àngels, i llavors donarà a cadascú el que es mereixi segons el seu comportament.+ 28 Us asseguro que alguns dels que són aquí no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l’Home venint en el seu Regne.»+

17 Sis dies després, Jesús es va endur Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i van pujar a una muntanya alta on van estar sols.+ 2 I Jesús es va transfigurar* davant d’ells: la seva cara va començar a resplendir com el sol i la seva roba es va tornar brillant* com la llum.+ 3 Aleshores se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que parlaven amb Jesús. 4 I Pere va dir a Jesús: «Senyor, que bé que puguem estar aquí! Si vols, prepararé tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.» 5 Mentre encara parlava, de sobte els va cobrir un núvol brillant, i llavors una veu des del núvol va dir: «Aquest és el meu Fill estimat. Ell té la meva aprovació.+ Escolteu-lo.»+ 6 Al sentir-ho, els deixebles es van inclinar de cara a terra molt espantats. 7 Llavors Jesús es va apropar i, tocant-los, els va dir: «Aixequeu-vos. No tingueu por.» 8 Quan van alçar el cap, només van veure Jesús. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar: «No expliqueu aquesta visió a ningú fins que el Fill de l’Home sigui ressuscitat* d’entre els morts.»+

10 Però els deixebles li van preguntar: «Aleshores, per què diuen els escribes que Elies ha de venir primer?»+ 11 Ell va respondre: «És cert que Elies vindrà primer i ho restaurarà tot.+ 12 Però jo us dic que Elies ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet amb ell el que han volgut.+ De la mateixa manera, el Fill de l’Home també patirà a les seves mans.»+ 13 Llavors els deixebles es van adonar que els parlava de Joan el Baptista.

14 Quan van arribar on hi havia la multitud,+ un home se li va apropar, es va agenollar davant seu i li va dir: 15 «Senyor, tingues compassió* del meu fill, perquè és epilèptic i està molt malalt. Moltes vegades cau al foc i moltes altres, a l’aigua.+ 16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.» 17 Jesús va respondre: «Generació perversa i sense fe!+ Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.» 18 Aleshores Jesús va reprendre el dimoni i el dimoni va sortir del noi, i el noi es va curar immediatament.+ 19 Llavors els deixebles es van acostar a Jesús en privat i li van preguntar: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?» 20 Ell els va respondre: «Perquè teniu poca fe. Us asseguro que si la vostra fe és de la mida d’un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Mou-te d’aquí cap a allà”, i es mourà, i no hi haurà res impossible per a vosaltres.»+ 21 *

22 Mentre Jesús estava reunit amb els seus deixebles a Galilea, els va dir: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels homes,+ 23 i el mataran, però al tercer dia serà ressuscitat.»*+ I els deixebles es van posar molt tristos.

24 Quan van arribar a Cafarnaüm, els homes que cobraven l’impost de les dues dracmes* es van apropar a Pere i li van preguntar: «El teu mestre no paga l’impost de les dues dracmes?»+ 25 I ell els va respondre: «Sí que el paga.» Però quan Pere va entrar a la casa, abans que pogués dir res, Jesús li va preguntar: «Què et sembla, Simó? De qui cobren els reis de la terra els tributs i els impostos?* Dels seus fills o dels estranys?» 26 Quan va respondre: «Dels estranys», Jesús li va dir: «Llavors, els fills no han de pagar impostos. 27 Però per no escandalitzar-los,*+ ves al mar i tira l’ham. Quan obris la boca del primer peix que pesquis, hi trobaràs una moneda de plata.* Agafa-la i dona’ls-la per mi i per tu.»

18 En aquella ocasió, els deixebles es van apropar a Jesús i li van preguntar: «Qui és el més gran al Regne del cel?»+ 2 Llavors Jesús va cridar un nen, el va posar enmig d’ells 3 i va dir: «Us asseguro que si no canvieu* i us torneu com els nens,+ no entrareu mai al Regne del cel.+ 4 Per tant, qui es faci humil com aquest nen és el més gran al Regne del cel,+ 5 i qui rep un d’aquests nens per causa del meu nom, també em rep a mi. 6 Però a qui faci ensopegar un d’aquests petits que tenen fe en mi, més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els burros i l’enfonsessin al mig del mar.+

7 »Ai del món per les coses que fan ensopegar! És clar, és inevitable que vinguin coses que facin ensopegar, però ai de la persona que les faci venir! 8 Si la mà o el peu et fan ensopegar,* talla-te’ls i llança’ls ben lluny.+ Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense mà o sense peu, que no pas que et llancin al foc etern amb les dues mans o els dos peus.+ 9 I si l’ull et fa ensopegar,* arrenca-te’l i llança’l ben lluny. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui amb un sol ull, que no pas que et llancin a la Gehenna* de foc amb els dos ulls.+ 10 Aneu amb compte de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels al cel veuen contínuament el rostre* del meu Pare que està al cel.+ 11 *

12 »Què us sembla? Si un home té 100 ovelles i se’n perd una,+ ¿no deixarà les altres 99 a la muntanya i sortirà a buscar la que s’ha perdut?+ 13 I si la troba, us asseguro que s’alegrarà més per aquesta que per les 99 que no s’havien perdut. 14 Igualment, el meu* Pare que està al cel no vol que es perdi ni un d’aquests petits.+

15 »Per tant, si el teu germà peca contra tu, ves i fes-li veure el seu error* en privat.+ Si t’escolta, hauràs recuperat* el teu germà.+ 16 Però si no t’escolta, torna-hi acompanyat d’una o dues persones més, perquè tot quedi confirmat* per mitjà* de dos o tres testimonis.+ 17 Si no els escolta, fes-ho saber a la congregació, i si tampoc escolta la congregació, considera’l com algú de les nacions+ o com un cobrador d’impostos.+

18 »Us asseguro que tot el que lligueu a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslligueu a la terra ja haurà estat deslligat al cel. 19 També us asseguro que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per demanar alguna cosa important, el meu Pare que està al cel els ho donarà.+ 20 Perquè on hi ha dues o tres persones reunides en nom meu,+ jo estic amb elles.»

21 Llavors Pere se li va apropar i li va dir: «Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà si peca contra mi? Fins a set vegades?» 22 Jesús li va respondre: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a 77 vegades.+

23 »Per això, el Regne del cel es pot comparar a un rei que volia passar comptes amb els seus esclaus. 24 Quan va començar a passar comptes, li van portar un esclau que li devia 10.000 talents.* 25 Però com que no tenia amb què pagar, l’amo va ordenar que ell, la seva dona, els seus fills i tots els seus béns fossin venuts per pagar el deute.+ 26 Però l’esclau es va llançar als seus peus, es va inclinar davant seu* i li va suplicar: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.” 27 L’amo es va compadir d’ell, va deixar que marxés i li va perdonar el deute.+ 28 Però l’esclau va sortir i es va trobar un company que li devia 100 denaris,* el va agafar i, escanyant-lo, li va dir: “Paga’m tot el que em deus!” 29 I el seu company es va llançar als seus peus i li va suplicar: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.” 30 Però no el va voler escoltar, sinó que se’n va anar i el va fer tancar a la presó fins que pagués tot el que li devia. 31 Quan els altres esclaus van veure el que havia passat, els va saber molt de greu i van anar a explicar-ho a l’amo. 32 Aleshores l’amo el va fer cridar i li va dir: “Esclau malvat! Et vaig perdonar tot el deute quan m’ho vas suplicar. 33 ¿No hauries d’haver tingut misericòrdia del teu company, tal com jo vaig tenir misericòrdia de tu?”+ 34 I l’amo es va indignar tant que el va entregar als carcellers fins que pagués tot el que li devia. 35 Així és com us tractarà el meu Pare celestial+ si no perdoneu de tot cor els vostres germans.»+

19 Després de dir aquestes coses, Jesús va marxar de Galilea i va arribar als límits de Judea, a l’altra banda del Jordà.+ 2 El va seguir una gran multitud de persones, i allà va curar els malalts.

3 Aleshores els fariseus se li van acostar amb la intenció de posar-lo a prova i li van preguntar: «Està permès que un home es divorciï de la seva dona per qualsevol motiu?»+ 4 Jesús els va respondre: «¿No heu llegit que, al principi, aquell que els va crear els va fer home i dona+ 5 i va dir: “Per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà* a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn”?*+ 6 De manera que ja no són dos, sinó una sola carn. Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separi cap home.»+ 7 I ells li van dir: «Llavors, per què va manar Moisès que l’home havia de donar un certificat de divorci a la seva dona i l’havia d’acomiadar?»+ 8 Jesús va contestar: «Moisès us va permetre divorciar-vos de les vostres dones per la duresa del vostre cor,+ però no era així al principi.+ 9 Jo us dic que qui es divorcia de la seva dona, a menys que sigui per immoralitat sexual,* i es casa amb una altra, comet adulteri.»+

10 Els deixebles li van dir: «Si aquest és el cas entre un home i la seva esposa, val més no casar-se.» 11 Ell els va contestar: «No tothom pot fer això, sinó només els que tenen el do.+ 12 Perquè hi ha eunucs que han nascut així. A d’altres els han fet eunucs els homes. I n’hi ha que s’han fet eunucs ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui fer, que ho faci.»+

13 Aleshores li van portar uns nens perquè posés les mans sobre ells* i orés per ells, però els deixebles els van renyar.+ 14 Però Jesús va dir: «Deixeu estar els nens. No impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels que són com ells.»+ 15 Llavors va posar les mans sobre els nens i va marxar.

16 Després se li va apropar un home i li va preguntar: «Mestre, quines coses bones he de fer per aconseguir la vida eterna?»+ 17 Ell li va respondre: «Per què em preguntes sobre què és bo? De bo, només n’hi ha un.+ Per tant, si vols obtenir la vida, obeeix sempre els manaments.»+ 18 L’home li va dir: «Quins?» I Jesús va contestar: «No assassinis,+ no cometis adulteri,+ no robis,+ no acusis falsament ningú,+ 19 honra el teu pare i la teva mare+ i estima els altres com t’estimes a tu mateix.»+ 20 El jove li va dir: «Ja obeeixo tots aquests manaments. Què més he de fer?» 21 I Jesús li va respondre: «Si vols ser perfecte,* ves, ven el que tens i dona els diners als pobres, i tindràs un tresor al cel.+ Després, vine i segueix-me.»+ 22 Quan el jove va sentir aquestes paraules, se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes possessions.+ 23 Aleshores Jesús va dir als seus deixebles: «Us asseguro que per a un ric serà difícil entrar al Regne del cel.+ 24 I us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.»+

25 Quan els deixebles van sentir això, van quedar molt desconcertats i van dir: «Així, qui es pot salvar?»+ 26 Jesús els va mirar fixament i els va dir: «Per als homes això és impossible, però per a Déu tot és possible.»+

27 Llavors Pere va dir: «Nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?»+ 28 Jesús els va dir: «Us asseguro que, quan es facin noves totes les coses* i el Fill de l’Home s’assegui al seu tron gloriós, vosaltres, els que m’heu seguit, també seureu en 12 trons i jutjareu les 12 tribus d’Israel.+ 29 I qui hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps per causa del meu nom, en rebrà 100 vegades més i heretarà la vida eterna.+

30 »Però molts dels que són els primers seran els últims, i molts dels que són els últims seran els primers.+

20 »Perquè el Regne del cel és com l’amo d’una casa que va sortir de bon matí a contractar treballadors per a la seva vinya.+ 2 Després d’acordar amb ells que els pagaria un denari* al dia, els va enviar a la seva vinya. 3 Quan va tornar a sortir cap a la tercera hora,* va veure a la plaça* uns altres homes que no tenien feina 4 i els va dir: “Aneu també a la vinya i us pagaré el que sigui just.” 5 I hi van anar. Després, l’amo va tornar a sortir cap a la sisena hora* i cap a la novena hora,* i va fer el mateix. 6 Finalment va sortir cap a l’onzena hora* i va trobar uns altres homes que estaven sense feina i els va dir: “Per què heu estat aquí tot el dia sense treballar?” 7 Ells van respondre: “Perquè no ens ha contractat ningú.” I ell els va dir: “Aneu també a la vinya.”

8 »Al vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal.+ Comença pels últims i acaba pels primers.” 9 Van venir els que havien començat a treballar a l’onzena hora i cadascun d’ells va cobrar un denari. 10 Quan van arribar els primers, van donar per fet que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Per això, van començar a protestar contra l’amo de la casa, 12 dient: “Aquests últims han treballat una hora, però els has pagat el mateix que a nosaltres, que hem treballat tot el dia a ple sol!” 13 Però l’amo va respondre a un d’ells: “Company, no et faig cap injustícia. ¿No vam quedar que et pagaria un denari?+ 14 Agafa el que és teu i ves-te’n. Vull donar als últims el mateix que a tu. 15 ¿No tinc dret a fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè soc generós* amb ells?”+ 16 Així, els últims seran els primers, i els primers, els últims.»+

17 Mentre pujava a Jerusalem, Jesús es va endur els 12 deixebles a part i els va dir:+ 18 «Mireu, estem pujant a Jerusalem i el Fill de l’Home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort+ 19 i l’entregaran als de les nacions perquè se’n burlin, l’assotin i l’executin en un pal.+ Però al tercer dia serà ressuscitat.»*+

20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu+ se li va acostar amb els seus fills i es va inclinar davant seu* per fer-li una petició.+ 21 Jesús li va preguntar: «Què vols?» I ella va respondre: «Digues que els meus dos fills s’asseguin amb tu al teu Regne, un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.»+ 22 Jesús va respondre: «No sabeu què em demaneu. ¿Podeu beure de la copa que estic a punt de beure?»+ Ells van dir: «Sí que podem.» 23 I ell els va dir: «És veritat que beureu de la meva copa,+ però jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra. Aquells llocs són per als qui el meu Pare els ha preparat.»+

24 Quan els altres deu ho van sentir, es van indignar amb els dos germans.+ 25 Però Jesús els va reunir a tots i els va dir: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i els homes importants les tenen sota el seu control.+ 26 Però no ha de ser així entre vosaltres.+ Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els* altres,+ 27 i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser el vostre esclau.+ 28 Això és el que va fer el Fill de l’Home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres+ i donar la seva vida* com a rescat a canvi de moltes persones.»+

29 Mentre sortien de Jericó, el seguia una gran gentada. 30 Aleshores dos homes cecs que estaven asseguts al costat del camí van sentir que Jesús passava per allà i van cridar: «Senyor, Fill de David, tingues compassió* de nosaltres!»+ 31 La gent els va renyar perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: «Senyor, Fill de David, tingues compassió de nosaltres!» 32 Així que Jesús es va aturar, els va cridar i els va dir: «Què voleu que faci per vosaltres?» 33 Ells li van dir: «Senyor, fes que se’ns obrin els ulls.» 34 I Jesús se’n va compadir i els va tocar els ulls.+ A l’instant van recuperar la vista, i el van seguir.

21 Quan s’apropaven a Jerusalem i van arribar a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles+ 2 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allà i de seguida trobareu una burra lligada i un burret al seu costat. Deslligueu-los i porteu-me’ls. 3 Si algú us pregunta res, digueu-li: “El Senyor els necessita.” I de seguida deixarà que els agafeu.»

4 Això va passar perquè es complís el que s’havia dit per mitjà del profeta: 5 «Digueu a la filla de Sió: “Mira! El teu rei ve cap a tu.+ És dòcil+ i ve sobre un burro, sobre un burret, la cria d’un animal de càrrega.”»+

6 Per tant, els deixebles hi van anar i van fer el que Jesús els havia manat.+ 7 Van portar la burra i el burret, els van posar els seus mantells al damunt i Jesús s’hi va asseure.+ 8 Gran part de la multitud va estendre els seus mantells pel camí,+ i d’altres tallaven branques dels arbres i les estenien pel camí. 9 A més, la gent que anava davant d’ell i els que el seguien no paraven de cridar: «Si us plau, salva* el Fill de David!+ Beneït qui ve en nom de Jehovà!*+ Si us plau, salva’l, tu que ets a les altures!»+

10 Quan va entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va agitar i la gent preguntava: «Qui és aquest?» 11 I la multitud deia: «És el profeta Jesús,+ de Natzaret de Galilea!»

12 Jesús va entrar al temple i va fer fora tots els que hi compraven i venien, i va tombar les taules dels que canviaven diners i els bancs dels venedors de coloms.+ 13 I els va dir: «Està escrit: “La meva casa s’anomenarà casa d’oració”,+ però vosaltres la convertiu en una cova de lladres.»+ 14 Al temple també se li van acostar persones cegues i coixes i les va curar.

15 Els sacerdots principals i els escribes es van indignar+ quan van veure les coses meravelloses que feia i els nens que cridaven al temple: «Si us plau, salva el Fill de David!»+ 16 I van dir a Jesús: «No sents què diuen?» I ell els va contestar: «Sí. ¿No heu llegit mai: “Has fet que de la boca dels nens i dels nadons surtin lloances”?»+ 17 Llavors els va deixar, va marxar de la ciutat i va anar a Betània, on va passar la nit.+

18 De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana.+ 19 Va veure una figuera prop del camí i s’hi va acostar, però només hi va trobar fulles,+ i li va dir: «Que mai més donis fruit.»+ I la figuera es va assecar a l’instant. 20 Quan els deixebles ho van veure, es van sorprendre i van dir: «Com és que la figuera s’ha assecat a l’instant?»+ 21 Jesús els va respondre: «Us asseguro que si teniu fe i no dubteu, no només podreu fer el que jo he fet a aquesta figuera, sinó que fins i tot direu a aquesta muntanya: “Aixeca’t i tira’t al mar”, i passarà.+ 22 Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració.»+

23 Després va entrar al temple i, mentre ensenyava, els sacerdots principals i els ancians van anar a preguntar-li: «Amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat aquesta autoritat?»+ 24 Jesús els va contestar: «Jo també us faré una pregunta. Si me la responeu, us diré amb quina autoritat faig aquestes coses. 25 D’on venia el bateig de Joan? Del cel o dels homes?»* Van començar a raonar entre ells, i deien: «Si diem: “Del cel”, ens dirà: “Aleshores, per què no el vau creure?”+ 26 Però si diem: “Dels homes”, ens fa por la reacció de la gent, perquè tots pensen que Joan era un profeta.» 27 Per tant, li van contestar: «No ho sabem.» I ell els va respondre: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses.

28 »Què us sembla? Un home tenia dos fills, i va anar al primer i li va dir: “Fill, ves a treballar avui a la vinya.” 29 I aquest li va dir: “No hi aniré.” Però després li va saber greu i hi va anar. 30 Va dir el mateix al segon, i aquest va contestar: “Hi aniré, senyor”, però no hi va anar. 31 Quin dels dos va fer el que volia el seu pare?» Ells van contestar: «El primer.» I Jesús els va dir: «Us asseguro que els cobradors d’impostos i les prostitutes van davant vostre al Regne de Déu.* 32 Perquè Joan va venir i us va mostrar el camí de la justícia, però no el vau creure. En canvi, els cobradors d’impostos i les prostitutes sí que el van creure.+ Però vosaltres, ni tan sols després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

33 »Escolteu una altra comparació: l’amo d’unes terres va plantar una vinya,+ va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar el raïm i va construir-hi una torre.+ Llavors la va llogar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger.+ 34 Quan va arribar el temps de la verema, va enviar els seus esclaus als vinyaters per rebre el fruit que li corresponia. 35 Però els vinyaters van agafar els esclaus, i a un el van apallissar, a un altre el van matar i a un altre el van apedregar.+ 36 De nou hi va enviar uns esclaus, un grup més gran que el primer, però els van fer el mateix.+ 37 En últim lloc els va enviar el seu fill, perquè va pensar: “Al meu fill el respectaran.” 38 Quan els vinyaters van veure el fill, es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu.+ Vinga, matem-lo i quedem-nos amb la seva herència!” 39 I el van agafar, el van treure fora de la vinya i el van matar.+ 40 Per tant, quan torni l’amo de la vinya, què farà amb els vinyaters?» 41 Ells li van dir: «Com que són malvats, els destruirà completament i llogarà la vinya a uns altres vinyaters, i ells li donaran els fruits quan sigui el temps.»

42 Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures? “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra angular principal.*+ Aquesta ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls.”+ 43 És per això que us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a una nació que produeixi els seus fruits. 44 A més, qui caigui sobre aquesta pedra serà fet miques.+ I si aquesta pedra cau a sobre d’algú, l’esclafarà.»+

45 Quan els sacerdots principals i els fariseus van sentir aquestes comparacions, es van adonar que parlava d’ells.+ 46 I el volien arrestar, però tenien por de la multitud, perquè el consideraven un profeta.+

22 Jesús els va tornar a parlar amb comparacions i els va dir: 2 «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de casament+ per al seu fill. 3 Va enviar els seus esclaus a cridar els convidats al banquet, però els convidats no hi van voler anar.+ 4 Va tornar a enviar uns altres esclaus a dir als convidats: “Ja tinc el menjar preparat, he fet matar els bous i els animals engreixats i tot està a punt. Veniu al banquet de casament.” 5 Però no van fer cas i se’n van anar, alguns al seu camp i uns altres al seu negoci,+ 6 i la resta van agafar els esclaus, els van maltractar i els van matar.

7 »El rei es va enfurismar, va enviar les seves tropes, va matar aquells assassins i els va cremar la ciutat.+ 8 Aleshores va dir als seus esclaus: “El banquet està a punt, però els convidats no mereixien ser-hi.+ 9 Per tant, aneu als camins que surten de la ciutat i convideu al banquet tots els que hi trobeu.”+ 10 Els esclaus van sortir als camins i van convidar tots els que van trobar, tant gent bona com dolenta. I la sala del banquet es va omplir de convidats.

11 »Quan el rei va entrar a veure els convidats, es va fixar en un home que no portava vestit de casament 12 i li va preguntar: “Amic, què fas aquí sense vestit de casament?” Però ell es va quedar callat. 13 Llavors el rei va dir als seus servidors: “Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a la foscor de fora. Allà és on plorarà i cruixirà les dents.”

14 »Perquè hi ha molts convidats, però pocs escollits.»

15 Aleshores els fariseus van marxar i van planejar la manera d’entrampar-lo en alguna cosa que digués.+ 16 I van enviar els seus deixebles amb els partidaris d’Herodes+ a dir-li: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat, que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat i que no busques l’aprovació de la gent perquè no et fixes en la seva aparença. 17 Així que, digues, què et sembla? Està permès* pagar l’impost* al Cèsar, o no?» 18 Però Jesús, que coneixia la seva maldat, els va dir: «Hipòcrites! Per què em poseu a prova? 19 Ensenyeu-me la moneda de l’impost.» I ells li van portar un denari.* 20 Aleshores Jesús els va dir: «De qui és aquesta imatge i aquesta inscripció?» 21 Ells van contestar: «Del Cèsar.» Llavors els va dir: «Doncs pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.»+ 22 Quan ho van sentir, es van quedar impressionats, i el van deixar i se’n van anar.

23 Aquell mateix dia, els saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+ 24 «Mestre, Moisès va dir: “Si un home mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.”+ 25 Doncs bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer es va casar i, com que va morir sense tenir fills, el seu germà es va casar amb la viuda. 26 Li va passar el mateix al segon, al tercer... i així fins al setè. 27 Finalment, la dona també va morir. 28 Per tant, en la resurrecció, quin dels set germans serà el seu marit? Perquè va estar casada amb tots ells.»

29 Jesús els va contestar: «Us equivoqueu, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu.+ 30 Perquè en la resurrecció, ni els homes es casen ni les dones són donades en matrimoni, sinó que són com els àngels al cel.+ 31 I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit que Déu us va dir: 32 “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”?+ Ell no és Déu de morts, sinó de vius.»+ 33 Al sentir-ho, la multitud es va quedar admirada de la seva ensenyança.+

34 Quan els fariseus van saber que havia fet callar els saduceus, van anar tots junts a veure’l. 35 I un d’ells, que era expert en la Llei, li va preguntar per posar-lo a prova: 36 «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?»+ 37 Ell li va contestar: «“Estima Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima* i amb tota la teva ment.”+ 38 Aquest és el primer manament i el més important. 39 El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com t’estimes a tu mateix.”+ 40 Aquests dos manaments són el fonament de tota la Llei i dels Profetes.»+

41 Mentre els fariseus encara estaven allà reunits, Jesús els va preguntar:+ 42 «Què penseu del Crist? De qui és fill?» Ells li van dir: «De David.»+ 43 Llavors els va preguntar: «Doncs així, com és que David, guiat per l’esperit,+ l’anomena Senyor quan diu: 44 “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus’”?+ 45 Si David li diu Senyor, com pot ser el seu fill?»+ 46 Però ningú va ser capaç de respondre-li res. I des d’aquell dia ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.

23 Llavors Jesús va dir a les multituds i als seus deixebles: 2 «Els escribes i els fariseus s’han assegut al lloc de Moisès. 3 Per tant, feu i compliu tot el que us diguin, però no feu el que ells fan, perquè no posen en pràctica el que ensenyen.+ 4 Preparen càrregues pesades i les posen damunt les espatlles de la gent,+ però ells no les volen moure ni amb un dit.+ 5 Tot el que fan, ho fan perquè els vegin.+ Fan més grans les capsetes amb fragments de les Escriptures que porten com a amulets*+ i s’allarguen els serrells de la seva roba.+ 6 Els agrada ocupar els llocs més importants als sopars i els seients del davant* a les sinagogues,+ 7 i també que la gent els saludi a les places* i els anomeni rabí.* 8 Però vosaltres no heu de deixar que us anomenin rabí, perquè només teniu un Mestre,+ i tots vosaltres sou germans. 9 A més, no heu d’anomenar pare a ningú a la terra, perquè només teniu un Pare,+ el celestial. 10 Tampoc heu de deixar que us anomenin líders, perquè només teniu un Líder, el Crist. 11 El més gran entre vosaltres ha de ser el vostre servidor.*+ 12 Qui s’exalça serà humiliat,+ i qui s’humilia serà exalçat.+

13 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè tanqueu les portes del Regne del cel a la gent. Vosaltres no hi entreu ni deixeu que hi entrin els que intenten fer-ho.+ 14 *

15 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites!+ Perquè travesseu terra i mar per convertir una sola persona* i, quan ho aconseguiu, feu que mereixi la Gehenna* el doble que vosaltres.

16 »Ai de vosaltres, guies cecs,+ perquè dieu: “Si algú jura pel temple, no vol dir res, però si algú jura per l’or del temple, està obligat a complir el jurament.”+ 17 Insensats i cecs! Què és més important: l’or o el temple que fa que l’or sigui sagrat? 18 També dieu: “Si algú jura per l’altar, no vol dir res, però si algú jura per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, està obligat a complir el jurament.” 19 Cecs! Què és més important: l’ofrena o l’altar que fa que l’ofrena sigui sagrada? 20 Per tant, qui jura per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi ha al damunt. 21 Qui jura pel temple, jura pel temple i per Déu, aquell que hi viu.+ 22 I qui jura pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell que hi seu.

23 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè doneu la desena part de la menta, l’anet i el comí,+ però heu desatès les coses més importants de la Llei: la justícia,+ la misericòrdia+ i la fidelitat. És veritat que havíeu de donar la desena part d’aquestes coses, però no havíeu de desatendre les altres.+ 24 Guies cecs,+ que coleu el mosquit+ però us empasseu el camell!+

25 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè netegeu la copa i el plat per fora,+ però per dins estan plens de cobdícia+ i desitjos descontrolats.+ 26 Fariseu cec, primer neteja la copa i el plat per dins, i així també estarà net per fora.

27 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites!+ Perquè sou com tombes emblanquinades,+ que per fora semblen boniques, però per dins estan plenes d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa.* 28 Vosaltres també sembleu justos per fora, però per dins esteu plens d’hipocresia i de maldat.*+

29 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites!+ Perquè construïu els sepulcres dels profetes i decoreu les tombes* dels justos,+ 30 i dieu: “Si haguéssim viscut als dies dels nostres avantpassats, no ens hauríem fet els seus còmplices a l’hora de vessar la sang dels profetes.” 31 Dient això us acuseu a vosaltres mateixos de ser fills dels que van assassinar els profetes.+ 32 Per tant, acabeu el que van començar els vostres avantpassats!*

33 »Serps, cria d’escurçons!+ Com us escapareu del judici* de la Gehenna?*+ 34 Per aquesta raó, us enviaré profetes,+ savis i mestres.*+ A alguns els matareu+ i els executareu en un pal, i a d’altres els assotareu+ a les vostres sinagogues i els perseguireu+ de ciutat en ciutat. 35 Així acabareu pagant per* tota la sang justa que ha sigut vessada a la terra, des de la sang del just Abel+ fins a la sang de Zacaries, el fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar.+ 36 Us asseguro que aquesta generació haurà de pagar per tot això.

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que et són enviats!+ Quantes vegades he volgut reunir els teus fills com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut.+ 38 Mireu! La vostra casa queda abandonada a les vostres mans.*+ 39 Perquè us dic que de cap manera em veureu més fins que digueu: “Beneït qui ve en nom de Jehovà!”»*+

24 Quan Jesús sortia del temple, els seus deixebles se li van acostar i li van assenyalar els edificis del temple. 2 Ell els va dir: «Veieu tot això? Us asseguro que aquí no hi quedarà pedra sobre pedra. Tot serà enderrocat.»+

3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles se li van apropar en privat i li van preguntar: «Digue’ns, quan passarà això, i quin serà el senyal de la teva presència*+ i de la part final del sistema?»*+

4 I Jesús els va respondre: «Aneu amb compte que ningú us enganyi,+ 5 perquè molts vindran fent servir el meu nom i diran: “Jo soc el Crist”, i enganyaran molta gent.+ 6 Sentireu a parlar de guerres i de notícies de guerres. Però compte, no us alarmeu, perquè tot això ha de passar, però encara no és la fi.+

7 »Una nació lluitarà* contra una altra nació, i un regne contra un altre regne,+ i hi haurà fam+ i terratrèmols a un lloc rere un altre.+ 8 Totes aquestes coses seran el començament de grans sofriments.*

9 »Llavors us perseguiran*+ i us mataran,+ i totes les nacions us odiaran per causa del meu nom.+ 10 Llavors molts perdran la fe,* i es trairan i s’odiaran els uns als altres. 11 Apareixeran molts falsos profetes que enganyaran molta gent+ 12 i, com que cada vegada hi haurà més maldat,* es refredarà l’amor de la majoria. 13 Però qui aguanti fins a la fi se salvarà.+ 14 I les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra habitada per donar testimoni a totes les nacions,+ i llavors vindrà la fi.

15 »Quan vegeu la cosa repugnant i destructora dreta en un lloc sant,+ tal com va dir el profeta Daniel (que el lector faci servir discerniment), 16 llavors els que estiguin a Judea, que fugin a les muntanyes.+ 17 Qui estigui al terrat, que no baixi a agafar res de casa seva, 18 i qui estigui al camp, que no torni a buscar el seu mantell. 19 Ai de les dones que estiguin embarassades i de les que estiguin alletant els seus fills en aquells dies! 20 Oreu una vegada rere una altra perquè no hàgiu de fugir a l’hivern ni en dissabte. 21 Perquè llavors hi haurà una gran tribulació*+ com no n’hi ha hagut mai cap des del començament del món fins ara, ni n’hi haurà cap més.+ 22 De fet, si aquell temps no s’escurcés, no se salvaria ningú, però s’escurçarà per causa dels escollits.+

23 »Llavors, si algú us diu: “Mireu, el Crist és aquí!”,+ o us diu: “És allà!”, no us ho cregueu.+ 24 Perquè apareixeran falsos cristos i falsos profetes,+ i faran grans senyals i coses impressionants per enganyar,+ si fos possible, fins i tot els escollits. 25 Us he avisat per endavant. 26 Per això, si la gent us diu: “Mireu, és al desert!”, no hi aneu, i si us diu: “Mireu, és dins de la casa!”, no us ho cregueu.+ 27 Perquè, tal com el llampec surt de l’est i brilla fins a l’oest, així serà la presència* del Fill de l’Home.+ 28 On hi hagi el cadàver, allà es reuniran les àguiles.+

29 »Just després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà,+ la lluna no farà brillar la seva llum, les estrelles cauran del cel i els poders del cel seran sacsejats.+ 30 Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i tots els pobles* de la terra es donaran cops al pit lamentant-se,+ i veuran el Fill de l’Home+ venint sobre els núvols del cel amb poder i gran glòria.+ 31 I enviarà els seus àngels amb un so de trompeta molt fort i ells reuniran els seus escollits des dels quatre vents, des d’un extrem del cel fins a l’altre extrem.+

32 »Apreneu això de la comparació de la figuera: quan les branques noves creixen i treuen fulles, sabeu que s’apropa l’estiu.+ 33 Igualment, quan vegeu totes aquestes coses, sapigueu que ell* és a prop, a les portes.+ 34 Us asseguro que aquesta generació de cap manera desapareixerà fins que es realitzin totes aquestes coses. 35 El cel i la terra desapareixeran, però les meves paraules no desapareixeran mai.+

36 »Pel que fa al dia i l’hora, ningú els sap,+ ni els àngels del cel ni el Fill, sinó només el Pare.+ 37 Perquè, tal com van ser els dies de Noè,+ així serà la presència* del Fill de l’Home.+ 38 Els dies abans del Diluvi, la gent menjava i bevia, els homes es casaven i les dones eren donades en matrimoni... fins el dia que Noè va entrar a l’arca.+ 39 I no van parar atenció fins que va venir el Diluvi i se’ls va endur a tots.+ Així serà la presència del Fill de l’Home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: a un se l’emportaran i a l’altre l’abandonaran. 41 I hi haurà dues dones molent amb el molí de mà: a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran.+ 42 Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quin dia ve el vostre Senyor.+

43 »Sapigueu això: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit* vindria el lladre,+ s’hauria quedat despert i no hauria permès que entrés a casa seva.+ 44 Per tant, vosaltres també heu d’estar a punt,+ perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora que menys us penseu.

45 »Qui és realment l’esclau fidel i assenyat* a qui el seu amo va posar a càrrec dels servents de la casa per donar-los l’aliment al temps degut?+ 46 Que feliç serà aquest esclau si l’amo, quan arriba, el troba fent això!+ 47 Us asseguro que el posarà a càrrec de tots els seus béns.

48 »Però si l’esclau és dolent i* alguna vegada diu dins seu: “El meu amo tarda”+ 49 i comença a pegar als seus companys i a menjar i beure amb els borratxos, 50 l’amo d’aquest esclau vindrà un dia que ell no s’ho espera i a una hora que ell no sap,+ 51 i el castigarà amb el pitjor dels càstigs i el posarà amb els hipòcrites. Allà és on plorarà i cruixirà les dents.+

25 »Llavors, el Regne del cel es pot comparar a deu noies verges que van agafar els seus llums d’oli+ i van sortir a rebre el nuvi.+ 2 N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades.*+ 3 Les que no tenien seny van agafar els llums, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades van agafar els llums i també ampolletes amb oli. 5 Com que el nuvi tardava, totes es van anar endormiscant i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir aquest crit: “El nuvi és aquí, sortiu a rebre’l!” 7 Llavors totes les verges es van aixecar i van preparar els seus llums d’oli.+ 8 I les que no tenien seny van dir a les assenyades: “Doneu-nos una mica del vostre oli, perquè els nostres llums estan a punt d’apagar-se.” 9 Les assenyades van contestar: “Potser no n’hi haurà prou per a nosaltres i per a vosaltres. Aneu als venedors d’oli i compreu-ne.” 10 Mentre hi anaven, va arribar el nuvi. Les verges que estaven preparades van entrar amb ell al banquet de casament,+ i la porta es va tancar. 11 Després van arribar les altres i van dir: “Senyor, Senyor, obre’ns!”+ 12 Però ell va respondre: “Us asseguro que no us conec.”

13 »Per tant, estigueu sempre alerta,+ perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.+

14 »El Regne també es pot comparar a un home que estava a punt d’anar de viatge a l’estranger. Abans de marxar, va reunir els seus esclaus i els va confiar els seus béns.+ 15 A un li va donar cinc talents,* a un altre dos i a un altre un, a cadascun segons la seva capacitat. I després se’n va anar a l’estranger. 16 El que havia rebut els cinc talents de seguida se’n va anar a fer negocis i en va guanyar cinc més. 17 I el que n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però l’esclau que només n’havia rebut un se’n va anar i va enterrar els diners* del seu amo.

19 »Al cap de molt de temps, l’amo d’aquests esclaus va tornar i va passar comptes amb ells.+ 20 Primer es va presentar el que havia rebut cinc talents i en va portar cinc més, i va dir: “Amo, em vas confiar cinc talents. Mira, n’he guanyat cinc més.”+ 21 L’amo li va dir: “Ben fet, esclau bo i fidel! Com que has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes coses.+ Vine i alegra’t amb el teu amo.”+ 22 Després es va presentar el que havia rebut dos talents i va dir: “Amo, em vas confiar dos talents. Mira, n’he guanyat dos més.”+ 23 L’amo li va dir: “Ben fet, esclau bo i fidel! Com que has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes coses. Vine i alegra’t amb el teu amo.”

24 »Finalment es va presentar el que havia rebut un talent i va dir: “Amo, sabia que ets un home exigent, que segues el que no has sembrat i reculls el que no has ventat.+ 25 Per això vaig tenir por i vaig enterrar el talent que em vas donar. Aquí tens el que és teu.” 26 I l’amo li va contestar: “Esclau malvat i gandul! Així que sabies que sego el que no he sembrat i recullo el que no he ventat? 27 Llavors, hauries d’haver portat els meus diners al banc i, al tornar, els hauria recuperat amb interessos.

28 »”Preneu-li el talent i doneu-lo al que en té deu.+ 29 Perquè a qui té, se li donarà més, i en tindrà en abundància. Però a qui no té, se li prendrà fins i tot el que té.+ 30 I llanceu aquest esclau inútil a la foscor de fora. Allà és on plorarà i cruixirà les dents.”

31 »Quan el Fill de l’Home+ vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àngels,+ llavors s’asseurà al seu tron gloriós. 32 Totes les nacions seran reunides davant seu, i ell separarà la gent en dos grups com un pastor separa les ovelles de les cabres. 33 Posarà les ovelles+ a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.+

34 »Llavors el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts pel meu Pare. Hereteu el Regne que ha sigut preparat per a vosaltres des de la fundació del món. 35 Perquè vaig tenir gana i em vau donar menjar, vaig tenir set i em vau donar alguna cosa per beure, era un desconegut i vau ser hospitalaris amb mi,+ 36 estava despullat* i em vau vestir,+ vaig estar malalt i em vau cuidar, vaig estar a la presó i em vau venir a veure.”+ 37 Llavors els justos li respondran: “Senyor, ¿quan et vam veure amb gana i et vam donar menjar, o amb set i et vam donar alguna cosa per beure?+ 38 ¿Quan vas ser un desconegut i vam ser hospitalaris amb tu, o vam veure que estaves despullat i et vam vestir? 39 ¿Quan vas estar malalt o a la presó i et vam venir a veure?” 40 I el Rei els contestarà: “Us asseguro que tot el que vau fer a un dels meus germans més petits, m’ho vau fer a mi.”+

41 »Llavors dirà als de la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi,+ vosaltres que heu sigut maleïts. Aneu al foc etern+ que ha estat preparat per al Diable i els seus àngels.+ 42 Perquè vaig tenir gana i no em vau donar res per menjar, vaig tenir set i no em vau donar res per beure, 43 era un desconegut i no vau ser hospitalaris amb mi, estava despullat i no em vau vestir, vaig estar malalt i a la presó i no em vau cuidar.” 44 Llavors ells també li preguntaran: “Senyor, quan et vam veure amb gana o amb set, o quan vas ser un desconegut o vas estar despullat, malalt o a la presó i no et vam ajudar?” 45 Llavors ell els contestarà: “Us asseguro que tot el que no vau fer a un dels més petits, no m’ho vau fer a mi.”+ 46 Aquests aniran a la destrucció* eterna,+ però els justos aniran a la vida eterna.»+

26 Quan Jesús va acabar d’explicar totes aquestes coses, va dir als seus deixebles: 2 «Ja sabeu que d’aquí a dos dies és la Pasqua,+ i el Fill de l’Home serà entregat perquè l’executin en un pal.»+

3 Aleshores els sacerdots principals i els ancians es van reunir al pati del gran sacerdot, que es deia Caifàs,+ 4 i van conspirar+ per arrestar Jesús amb astúcia* i matar-lo. 5 Però deien: «Que no sigui durant la festa, perquè no es produeixi un aldarull entre la gent.»

6 Jesús estava a Betània, a casa de Simó el Leprós,+ 7 i mentre menjava* se li va apropar una dona que portava una ampolleta d’alabastre plena d’oli perfumat molt car, i el va començar a vessar sobre el cap de Jesús. 8 Al veure-ho, els deixebles es van indignar i van dir: «Per què el malgasta d’aquesta manera? 9 S’hauria pogut vendre per molts diners i es podrien haver donat als pobres.» 10 Jesús, que se’n va adonar, els va preguntar: «Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una cosa molt bona per mi. 11 Perquè sempre teniu els pobres amb vosaltres,+ però a mi no em tindreu sempre.+ 12 Quan ha vessat l’oli perfumat sobre el meu cos, m’ha preparat per al meu enterrament.+ 13 Us asseguro que, a qualsevol lloc del món on es prediquin aquestes bones notícies, també s’explicarà el que aquesta dona ha fet, i serà recordada.»+

14 Llavors un dels Dotze, el que es deia Judes Iscariot,+ va anar als sacerdots principals+ 15 i els va preguntar: «Què em donareu si us entrego* Jesús?»+ Ells van dir que li donarien 30 monedes de plata.+ 16 I, des d’aquell moment, Judes va buscar l’ocasió per trair-lo.

17 El primer dia de la Festa dels Pans sense Llevat,+ els deixebles van anar a preguntar a Jesús: «On vols que fem els preparatius perquè mengis la Pasqua?»+ 18 Ell els va respondre: «Aneu a la ciutat, busqueu a tal persona i digueu-li: “El Mestre diu: ‘La meva hora* és a prop. Celebraré la Pasqua amb els meus deixebles a casa teva.’”» 19 Per tant, els deixebles van fer el que Jesús els havia manat i ho van preparar tot per a la Pasqua.

20 Al vespre,+ Jesús estava reclinat a taula amb els 12 deixebles,+ 21 i mentre menjaven va dir: «Us asseguro que un de vosaltres em trairà.»+ 22 Es van posar molt tristos, i tots i cadascun d’ells van començar a preguntar-li: «Senyor, no soc jo, veritat?» 23 Ell va contestar: «Qui fica la mà al mateix plat que jo és qui em trairà.+ 24 És veritat que el Fill de l’Home se’n va, tal com s’ha escrit d’ell, però ai+ de qui traeix el Fill de l’Home!+ Més li valdria no haver nascut.»+ 25 Judes, que estava a punt de trair-lo, va dir: «Rabí, no soc jo, veritat?» Jesús li va respondre: «Tu mateix ho has dit.»

26 Mentre continuaven menjant, Jesús va agafar un pa i, després de fer una oració,* el va partir+ i el va donar als deixebles. Va dir: «Teniu, mengeu. Això representa el meu cos.»+ 27 Després va agafar una copa, va donar gràcies a Déu i els la va donar. I va dir: «Beveu-ne tots,+ 28 perquè representa la meva “sang+ del pacte”,+ que serà vessada a favor de moltes persones+ perquè els seus pecats siguin perdonats.+ 29 Us dic que no tornaré a beure del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres al Regne del meu Pare.»+ 30 Finalment, després de cantar lloances,* van marxar cap a la muntanya de les Oliveres.+

31 Llavors Jesús els va dir: «Aquesta nit, tots vosaltres fallareu* per causa meva, perquè està escrit: “Feriré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran.”+ 32 Però quan hagi ressuscitat,* aniré davant vostre a Galilea.»+ 33 Pere li va dir: «Encara que tots els altres fallin* per causa teva, jo no fallaré mai!»+ 34 Però Jesús li va dir: «T’asseguro que aquesta nit, abans que canti un gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes.»+ 35 Pere li va dir: «Encara que hagi de morir amb tu, mai negaré que et conec.»+ I tots els altres deixebles van dir el mateix.

36 Després, Jesús va anar amb els seus deixebles al lloc que s’anomena Getsemaní,+ i els va dir: «Seieu aquí mentre vaig allà a orar.»+ 37 Llavors es va emportar Pere i els dos fills de Zebedeu, i va començar a sentir una gran tristesa i molta angoixa.+ 38 I els va dir: «Estic tan angoixat que sento que moriré. Quedeu-vos aquí i mantingueu-vos desperts amb mi.»+ 39 I va anar una mica més enllà, es va deixar caure de cara a terra i va orar:+ «Pare, si és possible, allunya de mi aquesta copa.+ Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.»+

40 Va tornar on eren els deixebles i els va trobar dormint, i va dir a Pere: «¿No us heu pogut quedar desperts amb mi ni tan sols una hora?+ 41 Mantingueu-vos desperts+ i oreu constantment+ per no caure en la temptació.+ Per descomptat, l’esperit desitja fer el que està bé,* però la carn és dèbil.»+ 42 Se’n va anar per segona vegada i va orar: «Pare, si no és possible que s’allunyi de mi aquesta copa sense que la begui, que es faci la teva voluntat.»+ 43 Va tornar una altra vegada i els va trobar dormint, perquè els pesaven els ulls. 44 De nou va marxar i va orar per tercera vegada dient el mateix. 45 Després va tornar on eren els deixebles i els va dir: «Com és que dormiu i descanseu en un moment així? S’ha acostat l’hora perquè el Fill de l’Home sigui entregat* en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! Mireu, qui em traeix ja és a prop.» 47 En aquell moment, mentre encara parlava, va arribar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’una gran gentada que portaven espases i garrots i que venien de part dels sacerdots principals i els ancians del poble.+

48 El traïdor els havia donat aquest senyal: «L’home que busqueu és aquell a qui faci un petó. Arresteu-lo!» 49 I va anar directament cap a Jesús i li va dir: «Hola, Rabí!», i li va fer un petó amb tendresa. 50 Jesús li va preguntar: «Per què has vingut?»+ Llavors es van apropar a Jesús, el van agafar i el van detenir. 51 Però de sobte, un dels que estaven amb Jesús va treure l’espasa, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella.+ 52 Jesús li va dir: «Guarda l’espasa,+ perquè tots els que fan servir l’espasa moriran per l’espasa.+ 53 ¿Creus que no puc suplicar al meu Pare que m’enviï més de 12 legions d’àngels ara mateix?+ 54 Però si ho fes, com es complirien les Escriptures, que diuen que ha de passar d’aquesta manera?» 55 En aquell moment Jesús va dir a la multitud: «¿Heu vingut a arrestar-me amb espases i garrots com si fos un lladre? Cada dia m’asseia al temple a ensenyar,+ i no em vau detenir.+ 56 Però tot això ha passat perquè es compleixin els escrits dels profetes.»+ I tots els deixebles el van abandonar i van fugir.+

57 Els que havien detingut Jesús el van portar a casa de Caifàs,+ el gran sacerdot, on s’havien reunit els escribes i els ancians.+ 58 Pere el va seguir de lluny, fins que va arribar al pati del gran sacerdot. I un cop a dins, es va asseure amb els servents de la casa per veure què passaria.+

59 Els sacerdots principals i tot el Sanedrí buscaven alguna acusació falsa contra Jesús per poder-lo matar+ 60 però no en van trobar cap de vàlida, tot i que hi van anar molts testimonis falsos.+ Finalment, n’hi van anar dos 61 que van declarar: «Aquest home va dir: “Puc destruir el temple de Déu i tornar-lo a construir en tres dies.”»+ 62 Llavors el gran sacerdot es va aixecar i li va preguntar: «No tens res a dir? Què en dius, de les acusacions que aquests homes presenten contra tu?»+ 63 Però Jesús es va quedar callat.+ I el gran sacerdot li va dir: «Jura pel Déu viu i digues si tu ets el Crist, el Fill de Déu!»+ 64 Jesús li va respondre: «Tu mateix ho has dit. Però jo us dic: des d’ara veureu el Fill de l’Home+ assegut a la dreta del poder+ i venint sobre els núvols del cel.»+ 65 Aleshores el gran sacerdot es va esquinçar els vestits i va dir: «Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Acabeu de sentir la blasfèmia! 66 Què en penseu?» I ells van respondre: «Mereix morir!»+ 67 Llavors li van escopir a la cara+ i li van donar cops de puny.+ Uns altres li donaven bufetades+ 68 i li deien: «Crist, profetitza per a nosaltres! Qui t’ha pegat?»

69 Mentre Pere estava assegut a fora, al pati, se li va apropar una serventa i li va dir: «Tu també anaves amb Jesús el Galileu!»+ 70 Però ell ho va negar davant de tothom, dient: «No sé de què em parles.» 71 Quan va anar cap al portal, una altra noia el va veure i va dir als que eren allà: «Aquest home anava amb Jesús el Natzarè.»+ 72 I Pere ho va tornar a negar. Va jurar: «No conec aquest home!» 73 Poc després, els que estaven per allà es van acostar a Pere i li van dir: «No hi ha dubte que tu també ets un d’ells. Si fins i tot se’t nota per l’accent.»* 74 I Pere va començar a maleir i a jurar: «No conec aquest home!» I a l’instant va cantar un gall. 75 Aleshores Pere va recordar el que Jesús li havia dit: «Abans que canti un gall, negaràs tres vegades que em coneixes.»+ I va sortir a fora i va plorar desconsoladament.

27 Quan es va fer de dia, tots els sacerdots principals i els ancians del poble es van reunir per decidir com matar Jesús.+ 2 I després de lligar-lo, se’l van endur i el van entregar a Pilat, el governador.+

3 Quan Judes, el que el va trair, va veure que havien condemnat Jesús, va tenir remordiments i va anar a tornar les 30 monedes de plata als sacerdots principals i als ancians,+ 4 i els va dir: «He pecat al trair sang innocent.» Però ells li van respondre: «I a nosaltres què ens importa? Això és problema teu!» 5 Llavors va llançar les monedes de plata al temple, va marxar i es va penjar.+ 6 Però els sacerdots principals van agafar les monedes de plata i van dir: «No està permès posar-les al tresor sagrat, perquè són diners tacats de sang.»* 7 Després de parlar-ho, van decidir utilitzar els diners per comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per enterrar-hi els forasters. 8 Per això, aquell camp s’anomena Camp de Sang+ fins al dia d’avui. 9 Així es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Jeremies: «Van agafar les 30 monedes* de plata, el preu que li havien posat a l’home, el preu que alguns fills d’Israel li havien posat, 10 i van comprar el camp del terrisser, tal com Jehovà* m’havia manat.»+

11 Jesús estava davant del governador, i aquest li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» I Jesús li va contestar: «Tu mateix ho dius.»+ 12 Però quan els sacerdots principals i els ancians l’acusaven, no contestava res.+ 13 Llavors Pilat li va dir: «¿No sents tot el que diuen contra tu?» 14 Però ell no li va respondre res, ni tan sols una paraula, i el governador es va quedar molt sorprès.

15 Cada festa, el governador tenia el costum d’alliberar el presoner que la gent volgués.+ 16 En aquell moment hi havia un presoner famós que es deia Barrabàs. 17 Quan la gent es va reunir, Pilat va preguntar: «A qui voleu que alliberi: a Barrabàs o a Jesús, a qui anomenen Crist?», 18 perquè Pilat s’havia adonat que li havien entregat Jesús per enveja. 19 A més, mentre estava assegut al tribunal, la seva dona li va fer arribar aquest missatge: «No tinguis res a veure amb aquest home just, perquè avui he patit molt en un somni per causa d’ell.» 20 Però els sacerdots principals i els ancians van convèncer la multitud perquè demanessin la llibertat de Barrabàs+ i la mort de Jesús.+ 21 I el governador els va tornar a preguntar: «A quin dels dos voleu que alliberi?» Ells van respondre: «A Barrabàs!» 22 Pilat els va preguntar: «I què he de fer amb Jesús, a qui anomenen Crist?» Tots van dir: «Mata’l al pal!»+ 23 I Pilat els va contestar: «Per què? Quin mal ha fet?» Però ells cridaven encara més fort: «Mata’l al pal!»+

24 Quan va veure que no en treia res, sinó que es començava a formar un aldarull, Pilat va agafar aigua, es va rentar les mans davant de tothom i va dir: «Soc innocent de la sang d’aquest home. Ara és cosa vostra!» 25 I tota la gent va respondre: «Nosaltres i els nostres fills ens fem responsables de la seva mort.»*+ 26 Aleshores Pilat va alliberar Barrabàs, però va fer assotar Jesús+ i el va entregar perquè l’executessin en un pal.+

27 Llavors els soldats del governador van portar Jesús al palau del governador i van reunir tota la tropa al seu voltant.+ 28 Li van treure la roba, el van cobrir amb un mantell de color escarlata,+ 29 van trenar una corona d’espines i l’hi van posar al cap. A la mà dreta li van posar una canya. I agenollats davant seu, se’n burlaven dient: «Visca el rei dels jueus!» 30 Aleshores li van escopir,+ li van agafar la canya i van començar a donar-li cops al cap. 31 Finalment, després d’haver-se’n burlat, li van treure el mantell, li van tornar a posar la seva roba i se’l van endur per clavar-lo al pal.+

32 Quan sortien, van trobar un home de Cirene que es deia Simó, i el van obligar a prestar el servei de portar el pal de turment.*+ 33 Quan van arribar a un lloc anomenat Gòlgota, és a dir, el Lloc de la Calavera,+ 34 li van donar vi barrejat amb fel,*+ però quan el va tastar, no en va voler beure. 35 Després de clavar-lo al pal, es van repartir la seva roba jugant-se-la a sorts+ 36 i es van asseure allà per vigilar-lo. 37 Damunt del seu cap van escriure el motiu de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»+

38 Al seu costat van posar dos lladres en un pal cadascun, un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra.+ 39 I els que passaven per allà l’insultaven+ movent el cap+ 40 i dient: «Tu que vas dir que destruiries el temple i el construiries en tres dies,+ salva’t a tu mateix! Si ets fill de Déu, baixa del pal de turment!»+ 41 Els sacerdots principals, amb els escribes i els ancians, van començar a burlar-se d’ell de la mateixa manera i deien:+ 42 «Ha salvat altres persones, però no es pot salvar a si mateix! És el rei d’Israel!+ Que baixi ara del pal de turment i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu. Que Déu el salvi si el vol ajudar.+ ¿No va dir: “Soc Fill de Déu”?»+ 44 Fins i tot els lladres que estaven al seu costat als pals l’insultaven de la mateixa manera.+

45 Des de la sisena hora* fins a la novena hora* una foscor va cobrir tota aquella terra.+ 46 I cap a la novena hora, Jesús va cridar amb veu forta: «Eli, Eli, lama sabactani?», que vol dir «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?».+ 47 Quan ho van sentir, alguns dels que estaven allà van començar a dir: «Aquest home crida Elies.»+ 48 Immediatament, un d’ells va anar corrents a agafar una esponja, la va sucar en vi agre, la va posar en una canya i l’hi va acostar perquè en begués.+ 49 Però els altres van dir: «Deixa’l! A veure si Elies ve a salvar-lo.» 50 Llavors Jesús va tornar a cridar amb veu forta i va entregar el seu esperit.*+

51 Aleshores la cortina del santuari+ es va esquinçar de dalt a baix en dos trossos,+ la terra va tremolar i les roques es van partir. 52 Les tombes* es van obrir i molts cossos dels sants que havien mort van ser aixecats,* 53 i molta gent els va veure. (Després que ell va ser aixecat, algunes persones que venien de les tombes van entrar a la ciutat santa.) 54 Però quan el centurió i els que estaven amb ell vigilant Jesús van veure el terratrèmol i tot el que passava, van tenir molta por i van dir: «No hi ha dubte que era el Fill de Déu.»+

55 I moltes dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea per servir-lo estaven allà mirant des de lluny.+ 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, que era la mare de Jaume i de Josès, i la mare dels fills de Zebedeu.+

57 A última hora de la tarda va arribar Josep, un home ric d’Arimatea que també s’havia fet deixeble de Jesús,+ 58 i va parlar amb Pilat per demanar-li el cos de Jesús.+ Llavors Pilat va ordenar que l’hi donessin.+ 59 I Josep va agafar el cos, el va embolicar amb lli net de bona qualitat+ 60 i el va posar a la tomba* nova+ que s’havia excavat a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada de la tomba i se’n va anar. 61 Però Maria Magdalena i l’altra Maria es van quedar allà, assegudes davant de la tomba.+

62 L’endemà, el dia després de la preparació,+ els sacerdots principals i els fariseus es van presentar davant de Pilat 63 i li van dir: «Senyor, hem recordat que, mentre encara estava viu, aquest impostor va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”*+ 64 Per això, ordena que s’asseguri la tomba fins al tercer dia, perquè no vinguin els seus deixebles, robin el cos+ i diguin a la gent: “Ha ressuscitat* d’entre els morts!” Aquest engany seria pitjor que el primer.» 65 I Pilat els va dir: «Emporteu-vos un grup de soldats. Aneu i assegureu la tomba tan bé com pugueu.» 66 Ells hi van anar i, per assegurar la tomba, van segellar la pedra de l’entrada i van deixar-hi els soldats.

28 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l’altra Maria van anar a veure la tomba.+

2 Hi havia hagut un gran terratrèmol, perquè l’àngel de Jehovà* havia baixat del cel i havia fet rodolar la pedra. L’àngel, que s’havia assegut damunt la pedra,+ 3 brillava com un llamp, i la seva roba era tan blanca com la neu.+ 4 Els que vigilaven la tomba van tenir tanta por de l’àngel que es van posar a tremolar i es van quedar com morts.

5 Però l’àngel va dir a les dones: «No tingueu por. Ja sé que busqueu Jesús, que va ser executat en un pal.+ 6 No és aquí, perquè ha ressuscitat,* tal com ell va dir.+ Veniu a veure el lloc on el van posar. 7 Aneu de seguida a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat* d’entre els morts i ara va davant vostre a Galilea.+ Allà el veureu.” Això és el que us havia de dir.»+

8 Així que elles van marxar immediatament de la tomba* i van córrer a explicar-ho als deixebles. Tenien por, però també estaven molt contentes.+ 9 Aleshores Jesús les va trobar pel camí i els va dir: «Hola!» Elles se li van acostar, se li van abraçar als peus i li van fer homenatge.* 10 Jesús els va dir: «No tingueu por! Aneu i expliqueu-ho als meus germans perquè vagin a Galilea. Allà em veuran.»

11 Mentre elles hi anaven, alguns dels guàrdies+ van entrar a la ciutat i van explicar als sacerdots principals tot el que havia passat. 12 Els sacerdots principals es van reunir amb els ancians i van decidir donar una gran quantitat de monedes de plata als soldats, 13 i els van dir: «Digueu: “Els seus deixebles van venir de nit i van robar el cos mentre dormíem.”+ 14 I si arriba a orelles del governador, no us preocupeu, ja parlarem nosaltres amb ell.»* 15 Els soldats van agafar les monedes de plata i van fer el que els havien manat. Aquesta és la versió de la història que circula entre els jueus fins al dia d’avui.

16 I els 11 deixebles van anar a Galilea,+ a la muntanya on Jesús els havia dit que es trobarien.+ 17 Quan el van veure, li van fer homenatge,* però alguns van tenir dubtes. 18 Jesús es va apropar a ells i els va dir: «He rebut tota l’autoritat al cel i a la terra.+ 19 Per tant, aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions.+ Bategeu-los+ en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant 20 i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat.+ Recordeu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la part final del sistema.»*+