DANIEL

1 El tercer any del regnat de Joiaquim,+ el rei de Judà, Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem i la va assetjar.+ 2 Temps després, Jehovà va entregar a les seves mans Joiaquim,+ el rei de Judà, a més d’alguns utensilis de la casa* del Déu verdader. Nabucodonosor se’ls va endur a la terra de Xinar,*+ a la casa* del seu déu, i va posar els utensilis al tresor del seu déu.+

3 Llavors el rei va ordenar a Aixpenaz, el cap dels funcionaris de la seva cort, que portés alguns israelites, inclosos alguns descendents de la reialesa i de la noblesa.+ 4 Havien de ser joves sense cap defecte i de bona presència. Havien de tenir saviesa, coneixement i discerniment+ i ser capaços de servir al palau del rei. I Aixpenaz els havia d’ensenyar l’escriptura i l’idioma dels caldeus. 5 A més, el rei va ordenar que els donessin una ració diària dels seus menjars exquisits i del vi que ell bevia. Els havien d’educar* durant tres anys, i al final d’aquell període entrarien al servei del rei.

6 Entre aquests joves n’hi havia alguns de la tribu* de Judà: Daniel,*+ Hananies,* Misael* i Azaries.*+ 7 El funcionari principal de la cort els va posar uns altres noms:* a Daniel li va posar Belteixassar;+ a Hananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó.+

8 Però dins del seu cor, Daniel va decidir no contaminar-se ni amb els menjars exquisits del rei ni amb el seu vi. Per això va demanar al funcionari principal de la cort que li permetés no contaminar-se amb aquelles coses. 9 I el Déu verdader va fer que el funcionari principal de la cort tractés Daniel amb bondat i compassió.*+ 10 Ara bé, el funcionari principal de la cort va dir a Daniel: «Tinc por del meu senyor, el rei, perquè és ell qui ha decidit què heu de menjar i beure. Què passarà si veu que la vostra aparença és pitjor que la dels altres joves de la vostra edat? Posaríeu el meu cap en perill davant del rei.» 11 Llavors Daniel va dir al guardià a qui el funcionari principal de la cort havia posat a càrrec de Daniel, Hananies, Misael i Azaries: 12 «Si us plau, fes una prova amb els teus servidors durant deu dies, i que ens donin vegetals per menjar i aigua per beure. 13 Després compara la nostra aparença amb l’aparença dels joves que mengen els menjars exquisits del rei i, segons el que vegis, decideix què fer amb els teus servidors.»

14 Ell va acceptar la proposta i els va posar a prova durant deu dies. 15 Quan es van acabar els deu dies, la seva aparença era millor i més sana que la de tots els joves que menjaven els menjars exquisits del rei. 16 Així que el guardià s’emportava els menjars exquisits i el vi i els donava vegetals. 17 I el Déu verdader va donar a aquests quatre joves coneixement, saviesa i perspicàcia en tota mena d’escriptura. I Daniel va rebre la capacitat d’entendre tot tipus de visions i somnis.+

18 Quan es va acabar el període de temps que el rei havia fixat perquè es presentessin davant seu,+ el funcionari principal de la cort els va portar davant de Nabucodonosor. 19 Quan el rei va parlar amb ells, no n’hi va haver cap com Daniel, Hananies, Misael i Azaries+ en tot el grup, i es van quedar al servei del rei. 20 I cada vegada que el rei els preguntava sobre algun assumpte que requeria saviesa i enteniment, ells eren deu vegades millors que tots els sacerdots que practicaven màgia i endevins+ que hi havia a tot el seu regne. 21 I Daniel va seguir allà fins al primer any del rei Cir.+

2 El segon any del seu regnat, Nabucodonosor va tenir diversos somnis, i estava* tan neguitós+ que no podia dormir. 2 Així que el rei va fer cridar els sacerdots que practicaven màgia, els endevins, els bruixots i els caldeus* perquè li expliquessin aquests somnis. Quan van arribar, es van presentar davant del rei,+ 3 i el rei els va dir: «He tingut un somni, i estic* neguitós perquè vull saber què he somiat.» 4 Els caldeus van contestar al rei en arameu:*+ «Que el rei visqui per sempre! Explica el somni als teus servidors i l’interpretarem.»

5 Aleshores el rei va respondre als caldeus: «Aquesta és la meva última paraula: si no em feu saber el meu somni i la seva interpretació, sereu tallats a trossos i les vostres cases es convertiran en latrines públiques.* 6 Però si em dieu què he somiat i quina és la interpretació del meu somni, us donaré regals, una recompensa i grans honors.+ Per tant, digueu-me què he somiat i quina és la interpretació del somni.»

7 Ells van contestar per segona vegada: «Que el rei expliqui el somni als seus servidors i li direm quina és la seva interpretació.»

8 I el rei els va dir: «Sé prou bé que esteu intentant guanyar temps, perquè sabeu quina és la meva última paraula. 9 Si no m’expliqueu el somni, a tots vosaltres us espera el mateix càstig. Però us heu posat d’acord per dir-me una mentida i enganyar-me fins que la situació canviï. Per tant, digueu-me què he somiat i així sabré que podeu dir-me la seva interpretació.»

10 Els caldeus van respondre al rei: «No hi ha cap home sobre la terra que sigui capaç de fer el que el rei demana, perquè cap gran rei ni cap governador ha demanat mai una cosa semblant a un sacerdot que practiqui màgia, a un endeví o a un caldeu. 11 El que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú que ho pugui explicar al rei. Només els déus, que no viuen entre els mortals, ho podrien fer.»

12 Quan el rei ho va sentir, es va posar molt furiós i va ordenar que matessin tots els savis de Babilònia.+ 13 Un cop es va emetre l’ordre i estaven a punt de matar els savis, també van anar a buscar Daniel i els seus companys per matar-los.

14 Llavors Daniel va anar a parlar amb molta discreció i cautela amb Arioc, el cap de la guàrdia personal del rei, que havia sortit a matar els savis de Babilònia. 15 I va preguntar a Arioc, el funcionari del rei: «Per què ha donat una ordre tan severa el rei?» I Arioc va explicar a Daniel què passava.+ 16 Per tant, Daniel es va presentar davant del rei perquè li concedís temps per interpretar-li el somni.

17 Aleshores Daniel se’n va anar a casa seva i va explicar als seus companys Hananies, Misael i Azaries el que havia passat. 18 Els va dir que supliquessin misericòrdia al Déu del cel perquè els revelés aquest secret i així no matessin Daniel i els seus companys amb la resta de savis de Babilònia.

19 Llavors, durant la nit, es va revelar el secret a Daniel en una visió.+ Per això, Daniel va alabar el Déu del cel, 20 i va dir:

24 Llavors Daniel es va presentar davant d’Arioc, a qui el rei havia ordenat que matés els savis de Babilònia,+ i li va dir: «No matis cap dels savis de Babilònia. Porta’m davant del rei i li diré la interpretació del somni.»

25 De seguida, Arioc va portar Daniel davant del rei i li va dir: «He trobat un home entre els exiliats de Judà+ que pot fer saber la interpretació del somni al rei.» 26 El rei va preguntar a Daniel, a qui anomenaven Belteixassar:+ «De debò em pots dir què he somiat i quina és la seva interpretació?»+ 27 I Daniel va respondre al rei: «Cap savi, endeví, sacerdot que practica màgia o astròleg és capaç d’explicar al rei el secret que ell vol saber.+ 28 Però hi ha un Déu al cel que revela els secrets,+ i ell ha fet saber al rei Nabucodonosor què passarà a la part final dels dies. Això és el que has somiat, i aquestes són les visions del teu cap quan estaves estirat al llit:

29 »Oh rei, quan estaves al teu llit, et vas posar a pensar en el que passarà en el futur, i aquell que revela els secrets t’ha fet saber què passarà. 30 Aquest secret no m’ha sigut revelat perquè jo sigui més savi que cap altra persona, sinó per fer saber al rei la interpretació del somni i que així puguis conèixer els pensaments del teu cor.+

31 »Oh rei, mentre miraves, vas veure una estàtua immensa. L’estàtua, que era enorme i brillava moltíssim, estava davant teu i el seu aspecte era aterridor. 32 El cap de l’estàtua era d’or pur,+ el pit i els braços eren de plata,+ el ventre i les cuixes eren de coure,+ 33 les cames eren de ferro+ i els peus eren en part de ferro i en part de fang.*+ 34 Mentre miraves l’estàtua, es va tallar una pedra, encara que no amb mans humanes. La pedra va colpejar els peus de ferro i de fang de l’estàtua, i els va fer miques.+ 35 Llavors el ferro, el fang, el coure, la plata i l’or, tots junts, van quedar fets miques i es van tornar com la palla de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va endur perquè no en quedés ni rastre. Però la pedra que va colpejar l’estàtua es va convertir en una gran muntanya que va omplir tota la terra.

36 »Aquest és el somni, i ara explicarem al rei la seva interpretació. 37 Tu, oh rei —el rei de reis a qui el Déu del cel ha donat el regne,+ el poder, la força i la glòria, 38 a qui ha donat autoritat sobre els homes a qualsevol lloc on visquin, sobre els animals del camp i sobre els ocells del cel, i a qui ha fet governant sobre tots ells—,+ tu ets el cap d’or.+

39 »Però després de tu s’aixecarà un altre regne+ que serà inferior a tu. Llavors s’aixecarà un tercer regne que serà de coure i governarà tota la terra.+

40 »El quart regne serà fort com el ferro,+ que tot ho fa miques i tot ho polvoritza. I tal com el ferro destrueix, aquest regne farà miques i destruirà tots aquests altres regnes.+

41 »També vas veure que els peus i els dits dels peus eren en part de fang de terrisser i en part de ferro. Per això, el regne estarà dividit, però tindrà una mica de la duresa del ferro, igual que el ferro barrejat amb fang humit que vas veure. 42 I tal com els dits dels peus eren en part de ferro i en part de fang, el regne serà en part fort i en part fràgil. 43 Igual que vas veure que el ferro estava barrejat amb fang humit, ells* estaran barrejats amb el poble.* Però no es mantindran units els uns amb els altres, igual que el ferro no es barreja amb el fang.

44 »En els dies d’aquells reis, el Déu del cel establirà un regne+ que mai serà destruït.+ Aquest regne no passarà a les mans de cap altre poble.+ Farà miques i eliminarà tots aquests regnes,+ i serà l’únic que durarà per sempre.+ 45 Passarà tal com vas veure que passava quan es va tallar una pedra de la muntanya, però no amb mans humanes, que va fer miques el ferro, el coure, el fang, la plata i l’or.+ El Gran Déu ha fet saber al rei què passarà en el futur.+ El somni és veritat i la seva interpretació és fiable.»

46 Llavors el rei Nabucodonosor es va inclinar fins a terra davant de Daniel, li va fer homenatge i va ordenar que li oferissin un regal i encens. 47 I el rei va dir a Daniel: «El vostre Déu realment és un Déu de déus, un Senyor de reis i aquell que revela secrets, perquè has pogut revelar aquest secret.»+ 48 Aleshores el rei va donar un càrrec molt important a Daniel i li va fer molts regals valuosos, i el va fer governant de tota la província de Babilònia+ i prefecte en cap de tots els savis de Babilònia. 49 A més, a petició de Daniel, el rei va encarregar l’administració de la província de Babilònia a Xadrac, Meixac i Abed-Negó,+ però Daniel es va quedar a la cort reial.

3 El rei Nabucodonosor va fer una estàtua* d’or que feia 60 colzades* d’alçada per 6 colzades* d’amplada i la va erigir a la plana de Dura, a la província de Babilònia. 2 Aleshores va convocar els sàtrapes, els prefectes, els governadors, els consellers, els tresorers, els jutges, els magistrats i tots els administradors de les províncies per a la inauguració de l’estàtua que el rei Nabucodonosor havia fet.

3 Així que els sàtrapes, els prefectes, els governadors, els consellers, els tresorers, els jutges, els magistrats i tots els administradors de les províncies es van reunir per a la inauguració de l’estàtua que el rei Nabucodonosor havia fet. Quan estaven drets davant de l’estàtua que Nabucodonosor havia erigit, 4 l’herald va proclamar amb veu forta: «Gent de tots els pobles, nacions i llengües, se us ordena que, 5 quan escolteu el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, us agenolleu i adoreu l’estàtua d’or que el rei Nabucodonosor ha erigit. 6 Qui no s’agenolli i l’adori serà llançat immediatament al forn de foc.»+ 7 Per tant, quan la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda i la resta d’instruments, es van agenollar i van adorar l’estàtua d’or que el rei Nabucodonosor havia fet.

8 En aquell moment, alguns caldeus es van apropar i van acusar* els jueus. 9 I van dir al rei Nabucodonosor: «Que el rei visqui per sempre! 10 Oh rei, vas ordenar que, quan s’escoltés el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, tothom s’havia d’agenollar i havia d’adorar l’estàtua d’or, 11 i que si algú no s’agenollava i l’adorava, seria llançat al forn.+ 12 Però hi ha uns jueus, a qui vas nomenar per administrar la província de Babilònia, que no t’han mostrat cap respecte, oh rei. Són Xadrac, Meixac i Abed-Negó.+ Ells no serveixen els teus déus i es neguen a adorar l’estàtua d’or que has erigit.»

13 Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va ordenar que li portessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó. Així que els van portar davant del rei, 14 i Nabucodonosor els va dir: «Xadrac, Meixac i Abed-Negó, ¿és cert que no serviu els meus déus+ i que us negueu a adorar l’estàtua d’or que he erigit? 15 Si ara, quan escolteu el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, esteu disposats a agenollar-vos i adorar l’estàtua que he fet, està bé. Però si us negueu a adorar-la, sereu llançats immediatament al forn de foc. I, quin déu us podrà salvar de les meves mans?»+

16 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van contestar: «Rei Nabucodonosor, no ens cal dir-te res més sobre aquest assumpte. 17 Si ha de ser així, oh rei, el Déu a qui servim ens pot salvar del forn de foc i de les teves mans.+ 18 Però encara que no ens salvi, has de saber, oh rei, que no servirem els teus déus i no adorarem l’estàtua d’or que has erigit.»+

19 Nabucodonosor es va enfurismar tant amb Xadrac, Meixac i Abed-Negó que li va canviar l’expressió de la cara,* i va ordenar que escalfessin el forn set vegades més del normal. 20 Aleshores va manar a uns homes forts del seu exèrcit que lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i que els llancessin al forn de foc.

21 Els van lligar i els van llançar al forn mentre encara portaven els seus mantells, els seus vestits, els seus barrets i la resta de la roba. 22 Com que l’ordre del rei era tan severa i el forn estava tan calent, els que van morir per les flames van ser els homes que van portar Xadrac, Meixac i Abed-Negó. 23 Però Xadrac, Meixac i Abed-Negó van caure lligats dins del forn.

24 Llavors el rei Nabucodonosor, espantat, es va aixecar de seguida i va dir als seus alts funcionaris: «No havíem lligat i llançat tres homes al foc?» Ells van contestar: «Sí, oh rei.» 25 I el rei va dir: «Mireu! Hi ha quatre homes que caminen deslligats enmig del foc sense que els passi res, i el quart sembla un fill dels déus.»

26 Aleshores Nabucodonosor es va acostar a la porta del forn i va dir: «Xadrac, Meixac, Abed-Negó! Servents del Déu Altíssim!+ Sortiu i veniu aquí!» I Xadrac, Meixac i Abed-Negó van sortir d’enmig del foc. 27 Els sàtrapes, els prefectes, els governadors i els alts funcionaris del rei que estaven allà reunits+ van veure que el foc no els havia fet res.+ No s’havia cremat ni un dels seus cabells, la seva roba estava intacta i ni tan sols feien olor de fum.

28 Llavors Nabucodonosor va dir: «Alabat sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó,+ que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents. Ells han confiat en ell, han anat en contra de l’ordre del rei i han estat disposats a morir abans que servir o adorar cap altre déu que no fos el seu Déu.+ 29 Per això, dono la següent ordre: qualsevol persona, sense importar el seu poble, nació o llengua, que digui res contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, serà tallada a trossos i la seva casa es convertirà en una latrina pública,* perquè no hi ha cap déu que pugui salvar com ell.»+

30 Aleshores el rei va donar un càrrec més important a Xadrac, Meixac i Abed-Negó a la província de Babilònia.+

4 «Del rei Nabucodonosor a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que viuen a tota la terra: Que tingueu molta pau! 2 Em complau explicar els senyals i les coses impressionants que el Déu Altíssim ha fet amb mi. 3 Que grans són els seus senyals i que extraordinàries les coses impressionants que fa! El seu regne és un regne etern, i ell governa de generació en generació.+

4 »Jo, Nabucodonosor, estava tranquil a casa meva i gaudia de prosperitat al meu palau 5 quan vaig tenir un somni que em va fer por. Mentre estava estirat al llit, les imatges i les visions del meu cap em van espantar.+ 6 Així que vaig ordenar que fessin venir davant meu tots els savis de Babilònia perquè m’expliquessin la interpretació del somni.+

7 »Llavors van venir els sacerdots que practiquen màgia, els endevins, els caldeus* i els astròlegs,+ però quan els vaig explicar el somni, no el van poder interpretar.+ 8 Finalment va venir Daniel, que es diu Belteixassar+ en honor al nom del meu déu+ i que té l’esperit dels déus sants,+ i li vaig explicar el somni:

9 »“Belteixassar, ets el cap dels sacerdots que practiquen màgia+ i sé que l’esperit dels déus sants és amb tu+ i que no hi ha cap secret que no puguis revelar.+ Explica’m les visions que vaig veure en el meu somni i la seva interpretació.

10 »”Quan estava al llit, a les visions del meu cap vaig veure un arbre+ altíssim+ al mig de la terra. 11 L’arbre va créixer i es va fer fort, i la seva copa va arribar al cel. Es podia veure des de qualsevol extrem de la terra. 12 El seu fullatge era molt bonic, donava molt de fruit i en ell hi havia menjar per a tots. Els animals buscaven la seva ombra, els ocells vivien a les seves branques i tots els éssers vius s’alimentaven d’ell.

13 »”Mentre estava al llit i veia les visions del meu cap, vaig veure un vigilant, un sant, que baixava del cel.+ 14 I va cridar amb veu forta: ‘Taleu l’arbre,+ talleu-li les branques, arrenqueu-li les fulles i escampeu el seu fruit! Que els animals fugin de sota l’arbre i els ocells marxin de les seves branques. 15 Però deixeu la soca i les arrels a terra amb un lligam de ferro i coure, entre l’herba del camp. Que la rosada del cel el mulli i que estigui amb els animals, entre la vegetació de la terra.+ 16 Que se li canviï el cor: en lloc del cor d’un home que se li doni el cor d’un animal, i que passin set temps+ per a ell.+ 17 Això ho proclamen els vigilants+ i aquesta sentència l’anuncien els sants, perquè la gent que viu sàpiga que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat+ i que ell el dona a qui ell vol, i sobre ell hi col·loca fins i tot l’home més humil.’

18 »”Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig veure. Belteixassar, explica’m la seva interpretació, perquè cap dels altres savis del meu regne ha pogut interpretar el meu somni.+ Però tu sí que ho pots fer perquè tens l’esperit dels déus sants.”

19 »Llavors Daniel, que es diu Belteixassar,+ es va quedar desconcertat per un moment i els seus pensaments el van espantar.

»El rei va dir: “Belteixassar, no deixis que el somni i la seva interpretació t’espantin.”

»I Belteixassar va contestar: “Oh senyor meu, que el somni es compleixi en els que t’odien i la seva interpretació, en els teus enemics.

20 »”L’arbre que vas veure, que va créixer i es va fer fort, que tenia una copa que arribava al cel i es podia veure per tota la terra,+ 21 que tenia un fullatge molt bonic, que donava molt de fruit i que tenia menjar per a tots, i a sota del qual hi vivien els animals i a les seves branques hi vivien els ocells,+ 22 aquest arbre ets tu, oh rei, perquè t’has fet gran i fort, la teva grandesa ha crescut i ha arribat fins al cel,+ i el teu domini s’ha estès fins als extrems de la terra.+

23 »”El rei també va veure un vigilant, un sant,+ que baixava del cel i deia: ‘Taleu l’arbre i destruïu-lo, però deixeu la soca i les arrels a terra amb un lligam de ferro i coure, entre l’herba del camp. Que la rosada del cel el mulli i que estigui amb els animals fins que passin set temps per a ell.’+ 24 Oh rei, aquesta és la interpretació i aquest és el decret de l’Altíssim que vindrà sobre el meu senyor, el rei. 25 T’expulsaran d’entre els homes, viuràs amb els animals del camp i menjaràs herba com els bous. La rosada del cel et mullarà+ i passaran set temps+ per a tu+ fins que sàpigues que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat i que ell el dona a qui ell vol.+

26 »”Però com que van dir que es deixés la soca de l’arbre amb les arrels,+ recuperaràs el teu regne quan sàpigues que el cel està governant. 27 Per tant, oh rei, accepta el meu consell, si us plau. Aparta’t dels teus pecats i fes el que està bé, aparta’t de la teva maldat i sigues compassiu* amb els pobres. Potser així la teva prosperitat s’allargarà.”»+

28 Tot això li va passar al rei Nabucodonosor.

29 Dotze mesos després, mentre caminava pel terrat del palau reial de Babilònia, 30 el rei va dir: «No és aquesta Babilònia la Gran, que jo mateix he construït per a la casa reial amb la meva força i el meu poder i per a la glòria de la meva majestat?»

31 Mentre el rei encara tenia aquestes paraules a la boca, es va sentir una veu del cel: «Rei Nabucodonosor, aquest missatge és per a tu: “T’han pres el regne+ 32 i seràs expulsat d’entre els homes. Viuràs amb els animals del camp i menjaràs herba com els bous. Passaran set temps per a tu fins que sàpigues que l’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat i que ell el dona a qui ell vol.”»+

33 En aquell mateix moment aquestes paraules es van complir en Nabucodonosor. Va ser expulsat d’entre els homes i va començar a menjar herba com els bous. El seu cos es mullava amb la rosada del cel, el cabell li va créixer com les plomes de les àguiles i les seves ungles eren com les urpes dels ocells.+

34 «Quan es va acabar aquell període,+ jo, Nabucodonosor, vaig mirar al cel i vaig recuperar el seny. Llavors vaig alabar l’Altíssim; vaig alabar i donar glòria a aquell que viu per sempre, perquè el seu govern és un govern etern i el seu regne dura de generació en generació.+ 35 Comparats amb ell, els habitants de la terra no són res, i ell actua segons la seva voluntat amb l’exèrcit del cel i els habitants de la terra. No hi ha ningú que pugui aturar la seva mà+ ni que pugui dir-li: “Què has fet?”+

36 »En aquell moment vaig recuperar el seny, i també vaig recuperar la glòria del meu regne, la meva majestat i la meva esplendor.+ Els meus alts funcionaris i els nobles van començar a venir a mi amb molt d’interès. Vaig recuperar el meu regne, i la meva glòria es va fer encara més gran.

37 »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel,+ perquè totes les seves obres són veritat i els seus camins són justos+ i perquè pot humiliar els orgullosos.»+

5 El rei Belsatsar+ va fer un gran banquet per a mil dels seus nobles i va estar bevent vi davant d’ells.+ 2 Sota l’efecte del vi, Belsatsar va ordenar que portessin els recipients d’or i de plata que Nabucodonosor, el seu pare, havia agafat del temple de Jerusalem,+ perquè el rei, els seus nobles, les seves concubines i les seves esposes secundàries hi beguessin. 3 Llavors li van portar els recipients d’or que s’havien endut del temple de la casa de Déu a Jerusalem, i el rei, els seus nobles, les seves concubines i les seves esposes secundàries hi van beure. 4 Van beure vi i van lloar els déus d’or, de plata, de coure, de ferro, de fusta i de pedra.

5 De sobte, van aparèixer els dits de la mà d’un home i van començar a escriure sobre el guix de la paret del palau del rei, davant del canelobre, i el rei veia la mà que escrivia. 6 Aleshores el rei es va posar pàl·lid,* i els seus pensaments el van espantar tant que les cames li fallaven+ i els genolls li xocaven l’un amb l’altre.

7 El rei es va posar a cridar que fessin venir els endevins, els caldeus* i els astròlegs.+ I va dir als savis de Babilònia: «Qui llegeixi aquesta inscripció i em digui què vol dir, faré que el vesteixin de porpra i que li posin un collaret d’or al coll,+ i ocuparà el tercer lloc al regne.»+

8 Llavors van entrar tots els savis del rei, però no van ser capaços de llegir la inscripció ni d’explicar al rei què volia dir.+ 9 El rei Belsatsar es va espantar molt i es va posar pàl·lid, i els seus nobles estaven desconcertats.+

10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus nobles, es va presentar a la sala del banquet, i va dir: «Que el rei visqui per sempre! No deixis que els teus pensaments t’espantin ni et posis pàl·lid. 11 Al teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare, era conegut pel seu coneixement, la seva perspicàcia i la seva saviesa, que era com la saviesa dels déus.+ El rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels sacerdots que practiquen màgia, dels endevins, dels caldeus i dels astròlegs.+ Això és el que va fer el teu pare, oh rei. 12 I és que Daniel, a qui el rei va posar el nom de Belteixassar,+ tenia una saviesa extraordinària, coneixement i perspicàcia per interpretar somnis, explicar enigmes i resoldre problemes complicats.*+ Fes-lo venir, i ell t’explicarà què vol dir la inscripció.»

13 Per tant, van portar Daniel davant del rei, i el rei li va preguntar: «Ets tu Daniel, un dels exiliats de Judà+ que el meu pare, el rei, va portar de Judà?+ 14 He sentit que tens l’esperit dels déus+ i que se’t coneix per la teva meravellosa comprensió, la teva perspicàcia i la teva extraordinària saviesa.+ 15 M’han portat els savis i els endevins perquè llegeixin aquesta inscripció i em diguin què vol dir, però no han sigut capaços d’explicar què significa aquest missatge.+ 16 Però he sentit que tu pots donar interpretacions i que pots resoldre problemes complicats.+ Per això, si ets capaç de llegir la inscripció i explicar-me què vol dir, faré que et vesteixin de porpra i que et posin un collaret d’or al coll, i ocuparàs el tercer lloc al regne.»+

17 Aleshores Daniel va contestar al rei: «No em donis els teus regals, dona a altres les teves recompenses. Tot i així, llegiré la inscripció al rei i li explicaré què vol dir. 18 Oh rei, el Déu Altíssim va concedir el regne, la grandesa, l’honor i la majestat a Nabucodonosor, el teu pare.+ 19 Per la grandesa que li va donar, gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant seu.+ Matava o deixava viure a qui ell volia, i exalçava o humiliava a qui ell volia.+ 20 Però quan el seu cor es va tornar orgullós i el seu esperit es va endurir, va actuar amb arrogància+ i se li van treure el tron del seu regne i la seva dignitat. 21 El van expulsar d’entre els homes, el seu cor es va tornar com el d’un animal i vivia amb els ases salvatges. Menjava herba com els bous i el seu cos es mullava amb la rosada del cel, fins que va reconèixer que el Déu Altíssim governa al regne de la humanitat i que sobre ell hi col·loca a qui ell vol.+

22 »Però tu, Belsatsar, el seu fill, encara que sabies tot això, no has humiliat el teu cor, 23 sinó que has desafiat el Senyor del cel.+ Has fet que et portin els recipients de la seva casa,+ i tu, els teus nobles, les teves concubines i les teves esposes secundàries hi heu begut vi i heu lloat déus de plata, d’or, de coure, de ferro, de fusta i de pedra, déus que no veuen ni escolten ni saben res.+ Però no has glorificat el Déu que té a les seves mans el teu alè+ i tots els teus camins. 24 Per això, ell ha enviat la mà que ha fet aquesta inscripció.+ 25 I això és el que ha escrit: mené, mené, tequel i parsín.

26 »I aquesta és la interpretació d’aquestes paraules. Mené: Déu ha comptat els dies del teu regne i li ha posat fi.+

27 »Tequel: se t’ha pesat a les balances i no peses prou.

28 »Perés: el teu regne ha sigut dividit i ha sigut entregat als medes i als perses.»+

29 Llavors Belsatsar va ordenar que vestissin Daniel de porpra i que li posessin un collaret d’or al coll, i van proclamar que ocuparia el tercer lloc al regne.+

30 Aquella mateixa nit van matar Belsatsar, el rei caldeu.+ 31 I Darius,+ el mede, va rebre el regne quan tenia uns 62 anys.

6 Darius va decidir nomenar 120 sàtrapes sobre tot el regne,+ 2 i per damunt d’ells hi havia tres alts funcionaris, un dels quals era Daniel.+ Els sàtrapes+ els havien de donar comptes del que feien, i així es protegien els interessos del rei. 3 Però Daniel destacava per sobre dels altres alts funcionaris i dels sàtrapes perquè tenia una saviesa extraordinària,+ i el rei volia posar-lo a càrrec de tot el regne.

4 Els alts funcionaris i els sàtrapes buscaven alguna raó per acusar Daniel d’alguna cosa relacionada amb els assumptes d’estat.* Però no van trobar res per poder-lo acusar ni van trobar cap indici de corrupció, perquè era digne de confiança i no el podien acusar de cap negligència ni de corrupció. 5 Així que aquests homes van dir: «No trobarem cap motiu per poder acusar Daniel, a menys que trobem alguna cosa relacionada amb la llei del seu Déu.»+

6 Llavors els alts funcionaris i els sàtrapes es van presentar tots a la vegada davant del rei i li van dir: «Oh rei Darius, que visquis per sempre! 7 Tots els funcionaris del rei, els prefectes, els sàtrapes, els alts funcionaris reials i els governadors s’han posat d’acord perquè es promulgui un decret reial i es faci complir la següent prohibició: durant 30 dies, qui faci una petició a qualsevol déu o home que no siguis tu, oh rei, serà llançat a la fossa dels lleons.+ 8 Oh rei, promulga el decret i signa’l+ perquè ningú el pugui canviar, ja que la llei dels medes i dels perses no es pot anul·lar.»+

9 Així que el rei Darius va signar el decret i la prohibició.

10 Tan aviat com Daniel es va assabentar que s’havia signat el decret, va marxar a casa seva. La casa tenia les finestres de l’habitació del terrat obertes cap a Jerusalem.+ No va deixar d’agenollar-se, de fer oració i d’alabar el seu Déu tres vegades al dia, tal com havia estat fent fins a aquell dia. 11 Llavors aquells homes van entrar de sobte i van trobar Daniel fent oració i súpliques al seu Déu.

12 Aleshores es van presentar davant del rei i li van recordar el decret reial: «No vas signar un decret que deia que, durant 30 dies, si algú feia una petició a qualsevol déu o home que no fossis tu, oh rei, seria llançat a la fossa dels lleons?» El rei els va contestar: «L’assumpte està ben establert segons la llei dels medes i dels perses, que no es pot anul·lar.»+ 13 De seguida li van dir: «Doncs Daniel, un dels exiliats de Judà,+ no t’ha obeït, oh rei, i tampoc ha obeït el decret que has signat, perquè segueix fent oració tres vegades al dia.»+ 14 Tan bon punt el rei ho va sentir, es va angoixar molt i va intentar trobar la manera de salvar Daniel. Va fer tot el possible per salvar-lo fins que es va pondre el sol. 15 Finalment es van presentar tots aquells homes a la vegada davant del rei, i li van dir: «Oh rei, recorda que, segons la llei dels medes i dels perses, no es pot canviar cap prohibició o decret que el rei promulgui.»+

16 Aleshores el rei va ordenar que portessin Daniel i el llancessin a la fossa dels lleons.+ I el rei va dir a Daniel: «El teu Déu, a qui serveixes amb constància, et salvarà.» 17 Llavors van portar una pedra i la van posar a l’entrada* de la fossa, i el rei la va segellar amb el seu anell de segellar i amb l’anell de segellar dels seus nobles perquè no es pogués canviar la decisió que s’havia pres contra Daniel.

18 El rei va tornar al seu palau i va passar la nit dejunant. No va voler cap tipus de diversió* i no va poder dormir.* 19 A trenc d’alba, es va aixecar i va córrer a la fossa dels lleons. 20 Quan es va acostar a la fossa, va cridar amb veu trista a Daniel, i li va preguntar: «Daniel, servent del Déu viu, t’ha pogut salvar dels lleons el teu Déu, a qui serveixes amb constància?» 21 De seguida, Daniel va contestar: «Oh rei, que visquis per sempre! 22 El meu Déu ha enviat el seu àngel i ha tancat la boca dels lleons,+ i no m’han fet cap mal,+ perquè Déu m’ha considerat innocent. I tampoc he fet res dolent contra tu, oh rei.»

23 El rei es va alegrar molt i va manar que traguessin Daniel de la fossa. Quan el van treure, no tenia ni una sola esgarrapada, perquè havia confiat en el seu Déu.+

24 Llavors el rei va ordenar que portessin els homes que havien acusat* Daniel, i els van llançar a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Abans que arribessin al fons de la fossa, els lleons ja els havien agafat i els havien triturat tots els ossos.+

25 Aleshores el rei Darius va escriure a la gent de tots els pobles, nacions i llengües de la terra:+ «Que tingueu molta pau! 26 Dono una ordre perquè la gent de tots els racons del meu regne tremoli de por davant del Déu de Daniel.+ Perquè ell és el Déu viu, i existirà per sempre. El seu regne mai serà destruït i la seva governació* és eterna.+ 27 Ell salva,+ allibera i fa senyals i coses impressionants al cel i a la terra,+ perquè ha salvat Daniel de les urpes dels lleons.»

28 I Daniel va prosperar al regne de Darius+ i al regne de Cir, el persa.+

7 El primer any de Belsatsar,+ el rei de Babilònia, Daniel va tenir un somni i visions al seu cap mentre estava al llit.+ Després va escriure el somni,+ i en va deixar escrits tots els detalls. 2 Daniel va dir:

«A les visions que vaig tenir durant la nit, vaig veure els quatre vents del cel que agitaven el gran mar.+ 3 I quatre bèsties enormes+ van sortir del mar, cada una diferent de les altres.

4 »La primera era com un lleó+ i tenia ales d’àguila.+ Mentre jo mirava, li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, van fer que es posés dreta sobre dues potes com un home i li van donar el cor d’un home.

5 »Vaig veure una segona bèstia, que era com un os.+ Estava dreta sobre un dels seus costats, i a la boca, entre les dents, tenia tres costelles. I se li va dir: “Vinga, menja molta carn.”+

6 »Després, vaig seguir mirant i vaig veure una altra bèstia. Era com un lleopard,+ però a l’esquena tenia quatre ales com les d’un ocell. Aquesta bèstia tenia quatre caps+ i va rebre autoritat per governar.

7 »Després, vaig seguir mirant i, a les visions de la nit, vaig veure una quarta bèstia. Era temible, espantosa i extraordinàriament forta, i tenia unes grans dents de ferro. Ho devorava i triturava tot, i el que quedava ho esclafava amb les potes.+ Era diferent de totes les anteriors i tenia deu banyes. 8 Mentre observava les banyes, vaig veure que d’entre elles va sortir una altra banya, una de petita,+ i tres de les primeres banyes van ser arrencades davant seu. I vaig veure que aquesta banya tenia ulls com els d’un humà i una boca que parlava amb arrogància.*+

9 »Vaig seguir mirant i vaig veure que es van col·locar trons i que l’Ancià de Dies+ va seure.+ La seva roba era blanca com la neu+ i el seu cabell era com la llana neta. El seu tron eren flames de foc i les seves rodes eren un foc ardent.+ 10 Un riu de foc fluïa i sortia de davant d’ell.+ Hi havia mil milers que el servien i deu mil vegades deu mil que estaven drets davant d’ell.+ El Tribunal+ es va asseure i es van obrir uns llibres.

11 »Llavors em vaig quedar mirant a causa de les paraules que la banya deia amb arrogància.*+ Em vaig quedar mirant fins que van matar la bèstia i van llançar el seu cos al foc i el van destruir. 12 Però a les altres bèsties+ els van prendre l’autoritat per governar i els van allargar la vida per un temps i una època.

13 »Vaig seguir mirant i, a les visions de la nit, vaig veure que algú com un fill de l’home+ venia amb els núvols del cel, i li van donar accés a l’Ancià de Dies+ i el van portar davant d’ell. 14 I va rebre autoritat,+ honor+ i un regne, perquè la gent de tots els pobles, nacions i llengües el servissin.+ La seva autoritat és una autoritat eterna que no s’acabarà, i el seu regne mai serà destruït.+

15 »I jo, Daniel, em vaig sentir molt angoixat perquè les visions del meu cap em van espantar.+ 16 Em vaig apropar a un dels que estaven allà drets i li vaig preguntar què significava tot allò. Ell em va contestar i em va explicar la interpretació d’aquelles coses:

17 »“Aquestes quatre bèsties enormes+ són quatre reis que sorgiran de la terra.+ 18 Però els sants del Suprem+ rebran el regne,+ i el regne serà seu+ per sempre, ho serà per sempre més.”

19 »Llavors vaig voler saber més coses sobre la quarta bèstia, que era diferent de totes les altres, extraordinàriament temible, amb dents de ferro i urpes de coure, i que ho devorava i triturava tot i esclafava amb les potes el que quedava.+ 20 També volia saber més coses sobre les deu banyes+ del seu cap i sobre l’altra banya que va sortir i davant de la qual van caure tres banyes,+ la banya que tenia ulls i una boca que parlava amb arrogància i que semblava més gran que les altres.

21 »Vaig seguir mirant mentre la banya feia la guerra contra els sants. I la banya guanyava,+ 22 fins que l’Ancià de Dies+ va venir i va dictar sentència a favor dels sants del Suprem,+ i va arribar el temps assenyalat perquè els sants prenguessin possessió del regne.+

23 »Això és el que em va dir: “La quarta bèstia és un quart regne que hi haurà a la terra. Serà diferent de tots els altres regnes i devorarà, esclafarà i triturarà tota la terra.+ 24 Les deu banyes són deu reis que sorgiran d’aquest regne. I després d’ells sorgirà un altre rei que serà diferent dels primers i humiliarà tres reis.+ 25 Parlarà contra l’Altíssim+ i no deixarà de perseguir els sants del Suprem. Intentarà canviar els temps i la llei, i ells seran entregats a les seves mans durant un temps, dos temps i mig temps.*+ 26 Però el Tribunal es va asseure i li van prendre l’autoritat a fi d’aniquilar-lo i destruir-lo del tot.+

27 »”I el regne, l’autoritat per governar i la grandesa dels regnes que hi ha sota el cel van ser entregats al poble que està format pels sants del Suprem.+ El seu regne és un regne etern,+ i tots els governs els serviran i els obeiran.”

28 »Aquest és el final del relat. I jo, Daniel, em vaig espantar tant pels meus pensaments que em vaig quedar pàl·lid,* però vaig guardar totes aquestes coses dins del meu cor.»

8 El tercer any del regnat del rei Belsatsar,+ jo, Daniel, vaig tenir una visió després de la que ja havia tingut.+ 2 Vaig tenir la visió i vaig veure que estava al castell* de Susa,+ a la província d’Elam.+ A la visió, vaig veure que estava a prop del corrent d’aigua de l’Ulai. 3 Quan vaig alçar la mirada, vaig veure que hi havia un moltó*+ davant del corrent d’aigua, i tenia dues banyes.+ Les dues banyes eren altes, però una era més alta que l’altra, i la que era més alta havia crescut després.+ 4 Vaig veure que el moltó envestia cap a l’oest, cap al nord i cap al sud. Cap animal salvatge podia fer-li front i ningú podia alliberar els que havien caigut a les seves mans.+ Feia el que volia i s’exalçava a si mateix.

5 Mentre mirava, vaig veure un boc*+ que venia des de l’oest i que creuava tota la terra sense tocar a terra. El boc tenia una banya prominent entre els dos ulls+ 6 i s’apropava al moltó que tenia dues banyes i que jo havia vist davant del corrent d’aigua. Corria cap a ell amb tota la seva fúria.

7 Vaig veure que s’apropava al moltó amb molta ràbia. El va envestir i li va trencar les dues banyes, i el moltó no va ser capaç de fer-li front. Va tirar el moltó a terra i el va trepitjar, i ningú el va poder salvar de les seves mans.

8 Llavors el boc es va exalçar encara més, però tan bon punt es va fer poderós, la gran banya es va trencar. Aleshores van sortir quatre banyes prominents en lloc seu, en direcció als quatre vents del cel.+

9 D’una d’elles va sortir una altra banya, una de petita, i va créixer moltíssim cap al sud, cap a l’est i cap a la Terra Bonica.+ 10 Va créixer tant que va arribar fins a l’exèrcit del cel, i va fer que alguns de l’exèrcit i algunes estrelles caiguessin a la terra, i els va trepitjar. 11 Fins i tot va desafiar el Príncep de l’exèrcit, i al Príncep se li va prendre el sacrifici constant, i el santuari que ell havia establert va ser enderrocat.+ 12 Per causa de l’ofensa, un exèrcit va ser entregat juntament amb el sacrifici constant, i la banya va continuar tirant la veritat per terra. Ho va fer així i va tenir èxit.

13 Vaig sentir un sant que parlava, i un altre sant li va preguntar: «Quant durarà la visió del sacrifici constant i de l’ofensa que causa devastació+ que fa que el lloc sant i l’exèrcit siguin trepitjats?» 14 I em va dir: «Fins que passin 2.300 vespres i matins. Aleshores el lloc sant tornarà a tenir la condició que li pertoca.»

15 De sobte, mentre jo, Daniel, mirava la visió i intentava entendre-la, vaig veure davant meu algú que semblava un home. 16 Aleshores vaig sentir la veu d’un home al mig de l’Ulai+ que va cridar: «Gabriel,+ fes-li entendre el que ha vist!»+ 17 Per tant, ell es va apropar a mi i, quan ho va fer, jo estava tan espantat que em vaig agenollar de cara a terra. I em va dir: «Fill de l’home, has d’entendre que la visió és per al temps de la fi.»+ 18 Però mentre parlava amb mi, em vaig quedar profundament adormit de cara a terra. Per això, em va tocar, em va fer posar dret al mateix lloc on estava+ 19 i em va dir: «Ara et faré saber què passarà a la part final del temps de la ira, perquè la visió és per al temps assenyalat de la fi.+

20 »El moltó de dues banyes que vas veure representa els reis de Mèdia i Pèrsia.+ 21 El boc pelut representa el rei de Grècia,+ i la gran banya que tenia entre els ulls representa el primer rei.+ 22 En lloc de la banya que es va trencar en van sortir quatre.+ Doncs bé, de la nació d’aquest rei en sortiran quatre regnes, però no tindran el mateix poder.

23 »A la part final dels seus regnats, quan les accions dels ofensors arribin al límit, sorgirà un rei d’aspecte ferotge que entendrà paraules ambigües.* 24 Es tornarà molt poderós, però no pel seu propi poder. Causarà una destrucció terrible, tindrà èxit i actuarà amb eficàcia. Farà mal a poderosos i també al poble format pels sants.+ 25 Enganyarà amb astúcia per tenir èxit, s’exalçarà a si mateix dins del seu cor i farà mal a molts durant un temps de seguretat.* Fins i tot s’aixecarà contra el Príncep de prínceps, però serà destruït sense la intervenció de cap humà.

26 »El que s’ha dit a la visió dels vespres i els matins és veritat, però has de mantenir en secret la visió, perquè fa referència a un temps llunyà.»+

27 Jo, Daniel, vaig quedar esgotat i vaig estar malalt durant uns dies.+ Llavors em vaig aixecar i vaig continuar amb la feina que feia per al rei.+ Però la visió em va deixar desconcertat, i ningú la podia entendre.+

9 El primer any de Darius,+ el fill d’Assuer, que era un descendent dels medes a qui havien fet rei sobre el regne dels caldeus,+ 2 en el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig comprendre gràcies als llibres,* segons el que Jehovà havia dit al profeta Jeremies, quants anys duraria la desolació de Jerusalem;+ duraria 70 anys.+ 3 Llavors em vaig dirigir a Jehovà, el Déu verdader, i li vaig fer súpliques i oracions dejunant,+ vestit amb roba de sac i cobert de cendra. 4 Vaig fer oració al meu Déu, Jehovà, i vaig fer una confessió. Vaig dir:

«Jehovà, el Déu verdader, gran i imponent, que compleixes el teu pacte i mostres amor lleial+ als que t’estimen i obeeixen els teus manaments,+ 5 hem pecat, hem fet el que està malament, hem actuat amb maldat i ens hem rebel·lat.+ Ens hem desviat dels teus manaments i de les teves decisions judicials. 6 No hem fet cas dels teus servents, els profetes,+ que van parlar en nom teu als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres avantpassats i a tot el poble. 7 Jehovà, la justícia és teva, però la vergonya és nostra, com es pot veure avui, tant dels homes de Judà com dels habitants de Jerusalem i de tot Israel, tant dels que estan lluny com dels que estan a prop, a tots els països on els has escampat per haver-te sigut infidels.+

8 »Jehovà, la vergonya és nostra, dels nostres reis, dels nostres prínceps i dels nostres avantpassats, perquè hem pecat contra tu. 9 La misericòrdia i el perdó són de Jehovà,+ el nostre Déu, perquè ens hem rebel·lat contra ell.+ 10 No hem obeït la veu de Jehovà, el nostre Déu; no hem obeït les lleis que ens va donar per mitjà dels seus servents, els profetes.+ 11 Tot Israel ha trencat la teva Llei i s’ha allunyat al desobeir la teva veu. Per tant, vas vessar sobre nosaltres la maledicció i el jurament que estan escrits a la Llei de Moisès, el servent del Déu verdader,+ perquè hem pecat contra tu. 12 Ha complert tot el que va dir que faria contra nosaltres+ i contra els governants que ens governaven* al portar aquesta gran desgràcia sobre nosaltres. Sota el cel, mai s’ha fet res semblant al que se li va fer a Jerusalem.+ 13 Tota aquesta desgràcia ens ha vingut al damunt tal com està escrit a la Llei de Moisès,+ però nosaltres no hem suplicat el favor de Jehovà, el nostre Déu, abandonant els nostres pecats+ i demostrant que hem entès la teva veritat.*

14 »Jehovà va estar atent i ens va portar aquesta desgràcia, perquè Jehovà, el nostre Déu, és just en tot el que fa. Però nosaltres no hem obeït la seva veu.+

15 »Oh Jehovà, Déu nostre, aquell que va fer sortir el seu poble de la terra d’Egipte amb mà poderosa+ i es va fer un nom fins al dia d’avui,+ hem pecat i ens hem comportat malament. 16 Si us plau, Jehovà, d’acord amb els teus actes justos,+ fes enrere la teva ira i la teva fúria de la teva ciutat, Jerusalem, la teva santa muntanya, perquè per culpa dels nostres pecats i dels errors dels nostres avantpassats tots els que ens envolten es burlen de Jerusalem i del teu poble.+ 17 Escolta, Déu nostre, l’oració del teu servent i les seves súpliques, i a causa del teu nom, oh Jehovà, fes que el teu rostre brilli sobre el teu santuari,+ que ara està desolat.+ 18 Déu meu, presta’ns atenció i escolta’ns! Obre els ulls i mira l’estat deplorable en què ens trobem i mira la ciutat que porta el teu nom, perquè no et supliquem basant-nos en els nostres actes justos sinó en la teva gran misericòrdia.+ 19 Oh Jehovà, escolta! Oh Jehovà, perdona!+ Oh Jehovà, presta atenció i actua! Déu meu, per causa del teu nom, no tardis, perquè la teva ciutat i el teu poble porten el teu nom.»+

20 Mentre encara estava parlant, fent oració i confessant el meu pecat i el pecat del meu poble Israel, i mentre suplicava per la santa muntanya del meu Déu+ davant de Jehovà, el meu Déu, 21 mentre encara estava orant, va venir Gabriel,+ l’home que havia vist a la visió.+ Era més o menys l’hora de l’ofrena del vespre, i jo estava molt esgotat. 22 Ell em va ajudar a entendre tot això, al dir-me:

«Daniel, he vingut per fer-te comprendre i entendre tot això. 23 Quan vas començar la teva súplica, Déu va donar un missatge i he vingut a donar-te’l, perquè ets algú molt estimat.*+ Així que analitza l’assumpte i entén la visió.

24 »S’han fixat 70 setmanes* per al teu poble i per a la teva ciutat santa,+ per posar fi a les ofenses, posar fi al pecat,+ fer expiació pels errors,+ portar justícia eterna,+ segellar la visió i la profecia,*+ i ungir el Sant dels Sants.* 25 Has de saber i entendre que, des que es doni l’ordre de restaurar i reconstruir Jerusalem+ fins que aparegui el Messies,*+ el Líder,+ passaran 7 setmanes i també 62 setmanes.+ La ciutat serà restaurada i reconstruïda amb una plaça i un fossat, però en temps d’angoixa.

26 »Després de les 62 setmanes mataran el Messies,+ sense res per a ell.+

»I el poble d’un líder que vindrà destruirà la ciutat i el lloc sant.+ El final li arribarà per una inundació. Hi haurà guerra fins a la fi. S’ha decidit que hi haurà desolació.+

27 »Ell mantindrà el pacte en vigor per a molts durant una setmana. I, a la meitat de la setmana, farà que els sacrificis i les ofrenes s’acabin.+

»Qui provoca la desolació vindrà sobre l’ala de coses repugnants.+ I el que s’ha decidit també serà vessat sobre el que està desolat, fins a l’extermini.»

10 El tercer any de Cir,+ el rei de Pèrsia, Daniel, a qui anomenaven Belteixassar,+ va rebre una revelació. El missatge era cert i tractava d’un gran conflicte. Daniel va entendre el missatge i se li va concedir entendre el que havia vist.

2 Per aquell temps, jo, Daniel, havia estat de dol+ tres setmanes senceres. 3 No havia menjat res exquisit, a la meva boca no hi havia entrat ni carn ni vi i no m’havia posat oli al cos durant tres setmanes senceres. 4 El dia 24 del primer mes, mentre estava a la vora del gran riu, el Tigris,*+ 5 vaig alçar la vista i vaig veure un home vestit amb roba de lli+ que portava un cinturó d’or d’Ufaz a la cintura. 6 El seu cos era com el crisòlit,+ la seva cara semblava un llampec, els seus ulls eren com torxes de foc, els seus braços i els seus peus semblaven de coure polit+ i el so de les seves paraules era com el so d’una multitud. 7 Només jo, Daniel, vaig veure la visió. Els homes que estaven amb mi no la van veure,+ però es van posar a tremolar i van marxar corrents a amagar-se.

8 Em vaig quedar sol, i quan vaig veure aquesta gran visió, em vaig quedar sense forces, em vaig posar molt pàl·lid i vaig perdre tota l’energia.+ 9 Aleshores vaig sentir parlar aquell home, però quan el vaig sentir parlar, em vaig quedar profundament adormit de cara a terra.+ 10 Llavors una mà em va tocar,+ em va sacsejar i em va fer posar sobre les mans i els genolls. 11 Aleshores ell em va dir:

«Daniel, ets molt estimat.*+ Escolta el que ara et diré. Aixeca’t, perquè m’han enviat a tu.»

Quan m’ho va dir, em vaig posar dret tremolant.

12 I em va dir: «Daniel, no tinguis por.+ Des del primer dia que et vas proposar de tot cor entendre aquestes coses i humiliar-te davant de Déu, ell ha estat escoltant les teves paraules, i per això he vingut.+ 13 Però el príncep+ del regne de Pèrsia em va oposar resistència durant 21 dies. Llavors Miquel,*+ un dels prínceps més importants,* va venir a ajudar-me, i jo em vaig quedar allà, al costat dels reis de Pèrsia. 14 He vingut per fer-te entendre què li passarà al teu poble a la part final dels dies,+ perquè aquesta visió és per al futur.»+

15 Quan em va dir tot això, vaig baixar el cap i no podia parlar. 16 Llavors algú que semblava un home em va tocar els llavis,+ i jo vaig obrir la boca i vaig dir al que estava davant meu: «Senyor meu, estic tremolant per la visió i m’he quedat sense forces.+ 17 Com podria jo, el servent del meu senyor, parlar amb el meu senyor?+ Perquè m’he quedat sense forces i em falta l’alè.»+

18 El que semblava un home em va tornar a tocar i em va donar forces.+ 19 Aleshores em va dir: «Home molt estimat,+ no tinguis por.+ Que tinguis pau.+ Sigues fort, sí, sigues fort!» I mentre em parlava, vaig recuperar les forces i vaig dir: «Senyor meu, parla, perquè m’has enfortit.»

20 Així que va dir: «Saps per què he vingut? Ara me’n tornaré per lluitar contra el príncep de Pèrsia.+ I quan jo marxi, vindrà el príncep de Grècia. 21 Però et diré el que hi ha escrit als escrits de la veritat. Tan sols n’hi ha un que m’ajuda en aquestes coses: és Miquel,+ el vostre príncep.+

11 »El primer any de Darius,+ el mede, em vaig posar dret per donar-li suport i enfortir-lo.* 2 El que ara et diré és veritat:

»Sorgiran tres reis més a Pèrsia, i el quart acumularà més riqueses que tots els altres. I quan es faci poderós gràcies a les seves riqueses, ho mobilitzarà tot contra el regne de Grècia.+

3 »Sorgirà un rei poderós que governarà amb gran poder*+ i farà el que voldrà. 4 Però quan hagi sorgit, el seu regne es trencarà i es dividirà als quatre vents del cel,+ però no serà per als seus descendents ni serà tan poderós com quan ell governava. El seu regne serà arrencat i passarà a altres que no són aquests.

5 »El rei del sud, és a dir, un dels seus prínceps, es farà fort. Però un altre s’imposarà i governarà amb gran poder, amb més poder que el que tenia aquest.

6 »Al cap d’uns anys faran una aliança, i la filla del rei del sud anirà al rei del nord per fer un acord equitatiu. Però ella no mantindrà el poder del seu propi braç. I ni ell ni el seu braç es mantindran drets. Ella serà entregada, ella i els que la van portar i aquell que va causar el seu naixement i el que la va fer forta en aquells temps. 7 De les arrels d’ella s’aixecarà un brot que ocuparà el lloc d’ell. Aleshores ell sortirà cap a l’exèrcit i contra la fortalesa del rei del nord, i els atacarà i vencerà. 8 També s’endurà a Egipte els seus déus, els seus ídols de metall fos, els seus objectes preciosos de plata i d’or i captius. I durant uns anys es mantindrà allunyat del rei del nord. 9 Aquest vindrà contra el regne del rei del sud, però després tornarà a la seva terra.

10 »Els seus fills es prepararan per a la guerra i reuniran un exèrcit gran i nombrós. Ell avançarà i arrasarà el país com una inundació. Però tornarà i lluitarà fins arribar a la seva fortalesa.

11 »El rei del sud s’enfurismarà i sortirà a lluitar contra ell, és a dir, contra el rei del nord. Aquest reunirà una multitud molt gran, però la multitud caurà en mans de l’altre. 12 S’enduran la multitud. El cor d’ell s’exalçarà, i ell farà que caiguin desenes de milers, però no s’aprofitarà de la seva posició poderosa.

13 »El rei del nord tornarà i reunirà una multitud més gran que la primera. I al final dels temps, després d’uns anys, sortirà amb un gran exèrcit i amb molts recursos. 14 En aquells dies, molts s’alçaran contra el rei del sud.

»Els violents* del teu poble seran empesos a intentar fer realitat una visió, però ensopegaran.

15 »El rei del nord sortirà, aixecarà un terraplè i capturarà una ciutat fortificada. Els braços* del sud i els seus millors homes no resistiran. No tindran forces per resistir. 16 Aquell que vindrà contra ell farà el que voldrà, i ningú li podrà fer front. Es plantarà a la Terra Bonica+ i a les seves mans tindrà el poder d’exterminar. 17 Estarà decidit a* sortir amb tota la força del seu regne, i s’arribarà a un acord equitatiu amb ell; i ell farà el que es proposa. Se li permetrà destruir la filla de les dones. Ella no resistirà i deixarà de ser d’ell. 18 Ell dirigirà l’atenció cap a les terres costaneres i en capturarà moltes. Però un comandant farà que s’acabin les humiliacions que va patir a mans d’ell, i així aquelles humiliacions s’acabaran. I farà que les seves humiliacions es tornin contra ell. 19 Llavors ell dirigirà l’atenció cap a les fortaleses del seu propi país, però ensopegarà i caurà, i no el trobaran.

20 »En lloc seu, sorgirà algú que farà que passi un cobrador d’impostos* per tot l’esplèndid regne. Però al cap de pocs dies serà destruït, encara que no serà destruït amb ira ni en una guerra.

21 »En lloc seu, sorgirà algú que serà menyspreat,* i ells no li donaran la majestat del regne. Arribarà durant un temps de seguretat* i s’apoderarà del regne per mitjà d’enganys.* 22 Per causa seva, els braços* de la inundació seran arrasats i destruïts, i al Líder+ del pacte+ li passarà el mateix. 23 Degut a l’aliança que hauran fet amb ell, utilitzarà enganys, s’aixecarà i es tornarà poderós gràcies a una nació petita. 24 Durant un temps de seguretat* entrarà a les regions més riques de la província i farà el que els seus pares i els pares dels seus pares no van fer. Repartirà el botí, les despulles i les riqueses entre ells. També tramarà complots contra llocs fortificats, però només per un temps.

25 »Reunirà forces i valor* per anar amb un gran exèrcit contra el rei del sud, i el rei del sud es prepararà per a la guerra amb un exèrcit extraordinàriament gran i poderós. Però no resistirà perquè tramaran complots contra ell. 26 Els que mengen els seus menjars exquisits causaran la seva caiguda.

»El seu exèrcit serà arrasat i molts moriran.

27 »El cor d’aquests dos reis s’inclinarà a fer el que està malament, i s’asseuran a la mateixa taula i es diran mentides l’un a l’altre. Però res tindrà èxit, perquè la fi encara és per al temps assenyalat.+

28 »I ell tornarà al seu país amb moltes riqueses i el seu cor estarà en contra del pacte sant. Farà el que es proposa i tornarà al seu país.

29 »Al temps assenyalat tornarà a anar contra el sud. Però aquesta vegada no serà com abans, 30 perquè els vaixells de Quitim+ aniran contra ell, i serà humiliat.

»Tornarà i vessarà la seva fúria* contra el pacte sant+ i farà el que es proposa. Tornarà i prestarà atenció als que deixen el pacte sant. 31 D’ell s’aixecaran braços,* i ells profanaran el santuari,+ la fortalesa, i aturaran el sacrifici constant.+

»I col·locaran la cosa repugnant i destructora.+

32 »Amb paraules enganyoses,* ell portarà a l’apostasia els que actuen amb maldat contra el pacte. Però el poble que coneix el seu Déu vencerà i farà el que es proposi. 33 Els que tenen perspicàcia+ entre la gent n’instruiran a molts. Durant uns dies, se’ls farà ensopegar per l’espasa, el foc, el captiveri i el saqueig. 34 Però quan se’ls faci ensopegar, rebran una mica d’ajuda. Molts s’uniran a ells per mitjà de paraules enganyoses.* 35 A alguns dels que tenen perspicàcia se’ls farà ensopegar, per fer una purificació a causa d’ells i per fer una neteja i un blanqueig+ fins al temps de la fi, perquè encara és per al temps assenyalat.

36 »El rei farà el que voldrà, s’exalçarà i s’engrandirà per damunt de tots els altres déus i dirà coses sorprenents contra el Déu de déus.+ Tindrà èxit fins que la fúria arribi a la fi, perquè el que s’ha decidit es complirà. 37 No respectarà el Déu dels seus pares i tampoc respectarà el desig de les dones ni cap altre déu, sinó que s’engrandirà per damunt de tots. 38 En comptes d’això, donarà glòria al déu de les fortaleses. Amb or, plata, pedres precioses i coses valuoses, donarà glòria a un déu que els seus pares no coneixien. 39 Amb un* déu estranger, farà el que es proposi contra les fortaleses més fortificades. Omplirà de gran glòria els que li donin suport* i farà que governin a molts. Repartirà la terra per un preu.

40 »Al temps de la fi, el rei del sud entrarà en un conflicte* amb ell, i el rei del nord arremetrà contra ell amb carros, genets i molts vaixells. Ell entrarà als països i els arrasarà com una inundació. 41 També entrarà a la Terra Bonica,+ i a molts països se’ls farà ensopegar. Però els que s’escaparan de les seves mans seran Edom, Moab i la part principal dels ammonites. 42 Continuarà alçant la seva mà contra els països, i la terra d’Egipte no s’escaparà. 43 Controlarà els tresors amagats d’or i de plata i les coses valuoses d’Egipte. Els libis i els etíops seguiran els seus passos.

44 »Però notícies de l’est i del nord l’inquietaran, i sortirà amb gran fúria per aniquilar i destruir a molts. 45 Plantarà les seves tendes reials entre el gran mar i la santa muntanya de la Terra Bonica.+ Arribarà a la seva fi, i ningú l’ajudarà.

12 »Durant aquell temps, s’aixecarà Miquel,*+ el gran príncep+ que està dret a favor del teu poble. I hi haurà un temps d’angoixa com no n’hi ha hagut mai cap des que va començar a existir una nació fins aleshores. I durant aquell temps el teu poble se salvarà,+ tots els que tinguin el seu nom escrit al llibre.+ 2 Molts dels que dormen a la pols de la terra es despertaran, alguns a vida eterna i d’altres a humiliació i a menyspreu etern.

3 »Els que tenen perspicàcia brillaran tant com el cel, i els que porten a molts a la justícia brillaran com les estrelles per sempre més.

4 »I tu, Daniel, mantingues aquestes paraules en secret i segella el llibre fins al temps de la fi.+ Molts l’examinaran amb cura* i el coneixement verdader augmentarà.»+

5 Llavors jo, Daniel, vaig veure que n’hi havia dos més que estaven drets, un a aquesta banda del riu i l’altre a l’altra banda.+ 6 Un d’ells va dir a l’home que anava vestit de lli+ i que estava sobre les aigües del riu: «Quant de temps passarà fins a la fi d’aquestes coses meravelloses?» 7 Després vaig escoltar parlar l’home que anava vestit de lli i que estava sobre les aigües del riu. Va aixecar la mà dreta i la mà esquerra cap al cel i va jurar per aquell que viu per sempre:+ «Passarà un temps assenyalat, dos temps assenyalats i mig temps. Tan bon punt s’acabi de destruir el poder del poble sant,+ totes aquestes coses s’acabaran.»

8 Jo ho vaig escoltar, però no ho vaig entendre,+ així que vaig dir: «Senyor meu, com acabaran totes aquestes coses?»

9 I ell va dir: «Ves-te’n, Daniel, perquè aquestes paraules s’han de mantenir en secret i segellades fins al temps de la fi.+ 10 Molts es netejaran, es blanquejaran i seran purificats.+ Els malvats actuaran amb maldat i cap d’ells ho entendrà, però els que tenen perspicàcia sí que ho entendran.+

11 »I des que s’aturi el sacrifici constant+ i es col·loqui la cosa repugnant i destructora,+ passaran 1.290 dies.

12 »Feliç qui està a l’expectativa* i arriba als 1.335 dies!

13 »I tu, continua fins a la fi. Descansaràs, però t’aixecaràs per rebre la teva part* al final dels dies.»+