LAMENTACIONS
א [àlef]*
1 Com seu tota sola, la ciutat que estava plena de gent!+
Ha quedat com una viuda, ella que estava molt poblada en comparació amb altres nacions!+
Ha sigut obligada a fer treballs forçats, ella que era una princesa entre les províncies!+
ב [bet]
2 Passa les nits plorant,+ i les llàgrimes li cobreixen les galtes.
Cap dels seus amants és allà per consolar-la.+
Tots els seus companys l’han traït,+ s’han convertit en els seus enemics.
ג [guímel]
3 Judà ha anat a l’exili+ plena de patiments i sota una dura esclavitud.+
Ha de viure entre les nacions,+ no troba descans.
Tots els seus perseguidors l’han atrapat quan estava angoixada.
ד [dàlet]
4 Els camins que porten a Sió estan de dol, perquè ja ningú ve a les festes.+
Totes les seves portes estan desolades,+ els seus sacerdots sospiren.
Les noies* estan desconsolades, i ella pateix amargament.
ה [he]
5 Els seus adversaris ara són el seu amo,* els seus enemics estan despreocupats.+
Perquè Jehovà li ha causat dolor pels molts pecats que ha comès.+
Els seus fills han anat al captiveri davant dels seus adversaris.+
ו [vau]
6 La filla de Sió ha perdut tota la seva esplendor.+
Els seus prínceps són com cérvols que no troben camps de pastura,
i caminen esgotats davant del perseguidor.
ז [zain]
7 Ara que està afligida i sense llar, Jerusalem recorda
totes les coses valuoses que tenia en temps passats.+
Quan el seu poble va caure en mans de l’adversari sense que ningú l’ajudés,+
els adversaris la van veure i es van riure* de la seva caiguda.+
ח [het]
8 Jerusalem ha comès pecats molt greus.+
Per això s’ha convertit en una cosa repugnant.
Tots els que abans l’honraven ara la tracten amb menyspreu, perquè l’han vist despullada.+
Ella gemega+ i es gira avergonyida.
ט [tet]
9 La seva impuresa ha tacat les seves faldilles.
No ha pensat en el seu futur.+
La seva caiguda ha sigut impactant, no hi ha ningú que la consoli.
Oh Jehovà, mira com pateixo, perquè l’enemic se n’ha enorgullit.+
י [iod]
10 L’adversari ha posat les mans sobre tots els seus tresors.+
Ella ha vist com les nacions han entrat al seu santuari,+
nacions a qui havies prohibit entrar a la teva congregació.
כ [caf]
11 Tot el seu poble sospira, busca pa.+
Han entregat les seves coses de valor a canvi de menjar, només per sobreviure.
Mira, oh Jehovà, i fixa’t en com m’he convertit en una dona* que no val res.
ל [làmed]
12 A vosaltres, tots els que passeu pel camí, us és igual?
Mireu, fixeu-vos-hi!
¿Hi ha cap dolor com el que se m’ha causat a mi,
com el dolor que Jehovà m’ha fet patir el dia de la seva fúria ardent?+
מ [mem]
13 Des de dalt ha enviat un foc per cremar els meus ossos,+ i els domina a tots.
Ha estès una xarxa per als meus peus, m’ha obligat a retrocedir.
M’ha convertit en una dona desolada.
Estic malalta tot el dia.
נ [nun]
14 Els meus pecats estan subjectats com un jou; ell els ha lligat amb la seva mà.
Han sigut posats sobre el meu coll, i m’he quedat sense forces.
Jehovà m’ha entregat en mans d’aquells a qui no puc oposar-me.+
ס [sàmec]
15 Jehovà m’ha tret tots els homes forts que hi havia enmig meu.+
Ha convocat contra mi una multitud per esclafar els meus homes joves.+
Jehovà ha trepitjat la filla verge de Judà al cup de vi.+
ע [ain]
16 És per això que ploro,+ que els meus ulls són un mar de llàgrimes.
Perquè tots els que em podrien consolar o animar són lluny de mi.
Els meus fills estan desolats, perquè l’enemic ha vençut.
פ [pe]
17 Sió ha estès les seves mans,+ no hi ha ningú que la consoli.
Jehovà ha donat una ordre contra Jacob a tots els adversaris que l’envolten.+
Per a ells, Jerusalem s’ha convertit en una cosa repugnant.+
צ [tsade]
18 Jehovà és just,+ perquè m’he rebel·lat contra els seus manaments.*+
Escolteu, tots els pobles, i vegeu el meu dolor.
Les meves noies* i els meus joves han anat al captiveri.+
ק [cof]
19 He cridat els meus amants, però m’han traït.+
A la ciutat, els meus sacerdots i els meus ancians han mort
mentre buscaven menjar per sobreviure.+
ר [reix]
20 Mira, oh Jehovà, perquè estic molt angoixada.
Se’m remouen les entranyes.
En el meu interior, el cor se m’ha capgirat, perquè he sigut molt rebel.+
A fora, l’espasa deixa morts;+ a casa, també hi ha la mort.
ש [xin]
21 La gent ha sentit els meus sospirs, no hi ha qui em consoli.
Tots els meus enemics s’han assabentat de la meva desgràcia.
Estan contents, perquè tu l’has provocat.+
Però tu faràs que arribi el dia que vas anunciar,+ el dia que ells acabaran com jo.+
ת [tau]
22 Que tota la seva maldat estigui davant teu. Tracta’ls amb duresa,+
igual que a mi m’has tractat amb duresa per tots els meus pecats.
Perquè no paro de sospirar i tinc el cor malalt.
א [àlef]
2 Com ha cobert Jehovà la filla de Sió amb el núvol de la seva fúria!
Ha llançat la bellesa d’Israel des del cel a la terra.+
No s’ha recordat del seu reposapeus+ el dia de la seva fúria.
ב [bet]
2 Jehovà ha devorat sense compassió totes les llars de Jacob.
Ple d’ira ha enderrocat les fortaleses de la filla de Judà.+
Ha tirat per terra i ha profanat el regne+ i els prínceps d’ella.+
ג [guímel]
3 Encès d’ira ha posat fi a tot el poder* d’Israel.
Ha retirat la seva mà dreta quan l’enemic s’ha apropat,+
i contra Jacob ha cremat com un foc que consumeix tot el que hi ha al seu voltant.+
ד [dàlet]
4 Ha tensat* el seu arc com un enemic; la seva mà dreta està llesta per atacar com un adversari.+
Ha matat tots els que eren agradables a la vista.+
I a la tenda de la filla de Sió+ ha abocat la seva còlera com si fos un foc.+
ה [he]
5 Jehovà s’ha tornat com un enemic;+
ha devorat Israel.
Ha devorat totes les seves torres,
ha destruït totes les seves fortaleses.
I ha omplert la filla de Judà de plors i laments.
ו [vau]
6 Ha destrossat la seva cabana+ com si fos la barraca d’un jardí.
Ha posat fi a la seva festa.+
Jehovà ha fet que a Sió les festes i els dissabtes caiguin en l’oblit,
i en la seva ferotge indignació no respecta ni rei ni sacerdot.+
ז [zain]
7 Jehovà ha rebutjat el seu altar,
ha refusat el seu santuari.+
Ha entregat les muralles de les torres fortificades en mans de l’enemic.+
Ells han cridat a la casa de Jehovà,+ com si fos un dia de festa.
ח [het]
8 Jehovà ha decidit destruir la muralla de la filla de Sió.+
Ha estès el cordill de mesurar.+
No ha impedit que la seva mà porti destrucció.
Fa que el terraplè i la muralla estiguin de dol;
junts han perdut tota la força.
ט [tet]
9 Les seves portes s’han enfonsat a terra.+
Ell ha destruït i trencat les seves barres.
El seu rei i els seus prínceps estan entre les nacions.+
No hi ha llei;* ni tan sols els seus profetes reben cap visió de Jehovà.+
י [iod]
10 Els ancians de la filla de Sió seuen a terra en silenci.+
Es tiren pols al cap i van vestits de sac.+
Les noies* de Jerusalem han abaixat el cap fins a terra.
כ [caf]
11 Tinc els ulls esgotats de tant plorar.+
Se’m remouen les entranyes.
El fetge se m’ha vessat a terra per la caiguda de la filla* del meu poble,+
pels fills i pels nadons que es desmaien per les places de la ciutat.+
ל [làmed]
12 No deixen de dir a les seves mares: «Tinc gana i set»,*+
mentre es desmaien com els que estan ferits a les places de la ciutat,
mentre la seva vida s’esvaeix als braços de la seva mare.
מ [mem]
13 Quin exemple* et puc posar,
o a què et puc equiparar, oh filla de Jerusalem?
A què et puc comparar per consolar-te, oh filla verge de Sió?
El teu desastre és tan immens com el mar.+ Qui et pot curar?+
נ [nun]
14 Els teus profetes t’han explicat visions falses i buides,+
i no han posat al descobert la teva falta per estalviar-te el captiveri.+
Al contrari, només t’han transmès visions falses i enganyoses.+
ס [sàmec]
15 Tots els que passen pel camí t’aplaudeixen amb menyspreu.+
Quan veuen la filla de Jerusalem xiulen de sorpresa+ i mouen el cap, dient:
«És aquesta la ciutat de la qual deien: “La seva bellesa és perfecta, ella és l’alegria de tota la terra”?»+
פ [pe]
16 Tots els teus enemics han obert la boca contra tu.
Xiulen, fan cruixir les dents i diuen: «Ens l’hem empassat.+
Aquest és el dia que tant esperàvem!+ Ja ha arribat! L’hem vist!»+
ע [ain]
17 Jehovà ha fet el que es proposava,+ ha complert el que havia dit,+
el que havia manat fa molt de temps.+
Ha destruït sense compassió.+
Ha deixat que l’enemic s’alegri a costa teva; ha augmentat la força* dels teus adversaris.
צ [tsade]
18 El cor del poble clama a Jehovà, oh muralla de la filla de Sió.
Que les llàgrimes flueixin com un torrent nit i dia.
No et donis ni un respir, no deixis descansar els teus ulls.*
ק [cof]
19 Aixeca’t! Clama durant la nit, al començament de les vetlles.
Aboca el teu cor davant del rostre de Jehovà com si fos aigua.
Aixeca les mans cap a ell per la vida dels teus fills,
que es desmaien de gana a les cantonades* de tots els carrers.+
ר [reix]
20 Mira, oh Jehovà, i fixa’t en el poble que has tractat amb tanta duresa.
¿S’han de seguir menjant les dones els seus propis fills, els nens que els han nascut amb bona salut?+
¿Han de ser assassinats els sacerdots i els profetes al santuari de Jehovà?+
ש [xin]
21 Els cadàvers de nens i vells estan estesos pels carrers.+
Les meves noies* i els meus nois han caigut a tall d’espasa.+
En el dia de la teva fúria els has matat. Els has executat sense compassió.+
ת [tau]
22 Convoques els terrors de totes direccions com si convidessis gent a una festa.+
En el dia de la fúria de Jehovà, ningú s’ha escapat ni ha sobreviscut.+
El meu enemic ha exterminat els que he donat a llum* i he criat.+
א [àlef]
3 Jo soc l’home que ha vist el patiment causat per la vara de la seva fúria.
2 Ell m’ha expulsat i em fa caminar en la foscor, no en la llum.+
3 De fet, gira la seva mà contra mi tot el dia, un cop i un altre.+
ב [bet]
4 M’ha desgastat la carn i la pell,
m’ha trencat els ossos.
5 M’ha assetjat, m’ha envoltat d’un verí amarg+ i de problemes.
6 M’ha obligat a quedar-me en llocs foscos, com els homes que van morir fa molt de temps.
ג [guímel]
7 M’ha rodejat de murs perquè no em pugui escapar,
m’ha lligat amb pesades cadenes de coure.+
8 I quan demano ajuda a crits desesperadament, ell rebutja* la meva oració.+
9 Ha bloquejat els meus camins amb pedres tallades,
ha torçat els meus senders.+
ד [dàlet]
10 Està a l’aguait per atacar-me com un os, com un lleó amagat.+
11 M’ha obligat a sortir dels camins i m’ha fet miques.*
M’ha deixat desolat.+
12 Ha tensat* el seu arc i m’ha convertit en el blanc de la seva fletxa.
ה [he]
13 M’ha clavat als ronyons les fletxes* del seu buirac.*
14 M’he convertit en la riota de tots els pobles, en el tema de les seves cançons tot el dia.
15 M’ha omplert de coses amargues i no para de fer-me beure absenta.+
ו [vau]
16 Em trenca les dents amb grava,
fa que m’encongeixi de por a les cendres.+
17 Tu em robes la pau, ja ni recordo res de bo.
18 Per això dic: «Ha desaparegut la meva esplendor, així com les meves esperances en Jehovà.»
ז [zain]
19 Recorda que pateixo molt i no tinc on viure,+ recorda l’absenta i el verí amarg.+
20 Segur que te’n recordaràs i t’inclinaràs cap a mi.+
21 Ho tinc present en el meu cor; per això esperaré amb paciència.*+
ח [het]
22 És gràcies a l’amor lleial de Jehovà que no ha arribat la nostra fi,+
perquè les seves expressions de misericòrdia no s’acaben mai.+
23 Són noves cada matí.+ La teva fidelitat és immensa.+
24 He dit: «Jehovà és la part que em pertoca,+ i per això l’esperaré amb paciència.»*+
ט [tet]
25 Jehovà és bo amb qui posa l’esperança en ell,+ amb la persona que no deixa de buscar-lo.+
26 És bo esperar en silenci*+ la salvació de part de Jehovà.+
27 És bo que l’home carregui el jou* durant la joventut.+
י [iod]
28 Que s’assegui sol i en silenci quan Déu l’hi posi al damunt.+
29 Que posi la boca a la pols;+ potser encara hi haurà esperança.+
30 Que pari la galta a qui li pega, que rebi insults fins a afartar-se’n.
כ [caf]
31 Perquè Jehovà no ens rebutjarà per sempre.+
32 Encara que ens hagi fet patir, també ens mostrarà misericòrdia per causa del seu immens amor lleial.+
33 Perquè no li produeix cap plaer causar dolor o patiment als fills dels homes.+
ל [làmed]
34 Esclafar amb els peus tots els presoners de la terra,+
35 negar a algú la justícia en presència de l’Altíssim+
36 i estafar un home en la seva causa judicial
són coses que Jehovà no tolera.
מ [mem]
37 Qui pot dir una cosa i fer que passi si Jehovà no ho mana?
38 De la boca de l’Altíssim
no surten a la vegada coses bones i dolentes.
39 Per què s’ha de queixar algú* de les conseqüències del seu pecat?+
נ [nun]
40 Examinem i analitzem la nostra conducta,*+ i tornem a Jehovà!+
41 Alcem el nostre cor i les nostres mans cap a Déu, que és al cel:+
42 «Hem pecat i ens hem rebel·lat,+ i tu no ens has perdonat.+
ס [sàmec]
43 Amb la teva fúria has impedit que ens apropem a tu,+
ens has perseguit i ens has matat sense compassió.+
44 Amb un núvol has impedit l’accés a tu perquè la nostra oració no passi.+
45 Ens has convertit en deixalles i en rebuig entre els pobles.»
פ [pe]
46 Tots els nostres enemics obren la boca contra nosaltres.+
47 La por i les trampes són el que ens ha tocat,+ la desolació i el desastre.+
48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls pel desastre de la filla del meu poble.+
ע [ain]
49 Els meus ulls ploraran sense parar, sense descans,+
50 fins que Jehovà miri i ho vegi des del cel.+
51 Els meus ulls em fan patir quan veuen totes les filles de la meva ciutat.+
צ [tsade]
52 Sense cap motiu, els meus enemics m’han caçat com un ocell.
53 Han silenciat la meva vida a la fossa, no han parat de tirar-me pedres.
54 L’aigua m’ha cobert el cap, i he dit: «Estic perdut!»
ק [cof]
55 He cridat el teu nom, oh Jehovà, des de les profunditats de la fossa.+
56 Escolta la meva veu. No et tapis les orelles quan et demano a crits que m’ajudis, que m’alleugis.
57 El dia que et vaig cridar, et vas apropar. Vas dir: «No tinguis por!»
ר [reix]
58 Has defensat la meva causa, oh Jehovà, has rescatat la meva vida.+
59 Oh Jehovà, tu has vist el mal que m’han fet. Si us plau, fes-me justícia.+
60 Has vist com s’han venjat, el que han tramat contra mi.
ש [sin] o [xin]
61 Has sentit com m’han insultat, oh Jehovà, el que han tramat contra mi.+
62 Has sentit els llavis dels meus enemics, el que murmuren tot el dia contra mi.
63 Mira’ls! Tant si estan asseguts com si estan drets, es burlen de mi a les seves cançons.
ת [tau]
64 Oh Jehovà, tu els donaràs el que es mereixen per les seves accions.
65 Faràs que es tornin tossuts: aquesta serà la teva maledicció sobre ells.
66 En la teva ira, oh Jehovà, els perseguiràs i els eliminaràs de sota el teu cel.
א [àlef]
4 Com s’ha enfosquit l’or brillant, l’or fi!+
Les pedres santes+ estan escampades per les cantonades* de tots els carrers!+
ב [bet]
2 Els preciosos fills de Sió, tan valuosos com l’or refinat,
han sigut considerats com simples gerros d’argila,
l’obra de les mans d’un terrisser!
ג [guímel]
3 Fins i tot els xacals alleten les seves cries,
però la filla del meu poble s’ha tornat cruel+ com els estruços en el desert.+
ד [dàlet]
4 Als lactants se’ls enganxa la llengua al paladar de tanta set.
Els nens petits demanen pa,+ però ningú els en dona.+
ה [he]
5 Els que menjaven plats exquisits estan estesos pels carrers de tanta gana que tenen.*+
Els que es van criar entre roba de color escarlata+ ara abracen munts de cendra.
ו [vau]
6 El càstig* de la filla del meu poble és més gran que el càstig* de Sodoma,+
que va ser arrasada en un instant, sense que ningú li donés un cop de mà.+
ז [zain]
7 Els seus nazireus+ eren més purs que la neu, més blancs que la llet.
La seva pell era més rosada que els coralls; eren com safirs polits.
ח [het]
8 Ara la seva aparença s’ha tornat més fosca que el sutge,*
no els reconeixen pels carrers.
La pell se’ls ha arrugat sobre els ossos,+ se’ls ha tornat seca com la fusta.
ט [tet]
9 És millor haver mort per l’espasa que haver mort per la fam,+
consumit, travessat per la falta de menjar als camps.
י [iod]
10 Amb les seves mans, dones compassives han cuit els seus propis fills.+
Ells s’han convertit en el seu menjar* durant el desastre de la filla del meu poble.+
כ [caf]
11 Jehovà ha expressat la seva ira,
ha vessat la seva fúria ardent.+
I encén un foc a Sió que consumeix els seus fonaments.+
ל [làmed]
12 Ni els reis de la terra ni cap dels seus habitants
creien que l’adversari i l’enemic entrarien per les portes de Jerusalem.+
מ [mem]
13 Això va passar per culpa dels pecats dels seus profetes, per les faltes dels seus sacerdots,+
que van vessar la sang dels justos enmig d’ella.+
נ [nun]
14 Han deambulat com cecs+ pels carrers.
Com que estan contaminats amb sang,+
ningú els pot tocar la roba.
ס [sàmec]
15 Els criden: «Fora d’aquí, impurs! Fora d’aquí! Fora! No ens toqueu!»
Perquè s’han quedat sense llar i caminen sense rumb.
La gent ha dit entre les nacions: «Ells no poden quedar-se aquí amb nosaltres!*+
פ [pe]
Els homes no respectaran els sacerdots+ ni tractaran amb consideració els ancians.»+
ע [ain]
17 Els nostres ulls encara estan esgotats de buscar ajuda en va.+
Hem buscat i buscat l’ajuda d’una nació que no ens podia salvar.+
צ [tsade]
18 Ells vigilaven tots els nostres passos,+ i ja no podíem caminar per les nostres places.
La nostra fi s’ha apropat; els nostres dies s’han acabat, perquè ha arribat la nostra fi.
ק [cof]
19 Els nostres perseguidors eren més ràpids que les àguiles del cel.+
Ens perseguien per les muntanyes, ens paraven emboscades al desert.
ר [reix]
20 Al seu gran forat han capturat+ l’ungit de Jehovà,+ el nostre alè de vida,
aquell de qui dèiem: «Sota la seva ombra viurem entre les nacions.»
ש [sin]
21 Alegra’t, estigues contenta, oh filla d’Edom,+ tu que vius a la terra d’Us.
Però a tu també et passaran la copa,+ i t’emborratxaràs i aniràs despullada.+
ת [tau]
22 Oh filla de Sió, el càstig per la teva culpa ja s’ha acabat;
ell no et tornarà a portar a l’exili.+
Però ara, oh filla d’Edom, ell es fixarà en la teva culpa,
posarà al descobert els teus pecats.+
5 Oh Jehovà, recorda’t del que ens ha passat.
Mira i fixa’t en la nostra humiliació.+
2 La nostra herència ha sigut entregada a desconeguts, i les nostres cases, a estrangers.+
3 Ens hem quedat orfes, no tenim pare. Les nostres mares són com viudes.+
4 Hem de pagar per beure la nostra pròpia aigua,+ i la nostra pròpia llenya l’hem de comprar.
5 Els que ens persegueixen estan a punt d’atrapar-nos;
estem esgotats, però no se’ns dona treva.+
6 Estenem la mà a Egipte+ i a Assíria+ per aconseguir prou pa per menjar.
7 Els nostres avantpassats van pecar, però ja no hi són, i ara nosaltres hem de carregar les seves culpes.
8 Ara ens governen servidors i no hi ha ningú que ens alliberi de les seves mans.
9 Aconseguim el nostre pa arriscant la vida+ a causa de l’espasa del desert.
10 La nostra pell s’ha tornat tan calenta com un forn a causa dels dolors que provoca la fam.+
11 Han humiliat* les nostres dones a Sió, i les nostres verges, a les ciutats de Judà.+
12 Han penjat els prínceps d’una sola mà,+ i no han respectat els ancians.+
13 Els joves porten el molí de mà, i els nois ensopeguen sota el pes de la llenya que carreguen.
14 Els ancians ja no són a la porta de la ciutat,+ i els joves ja no toquen música.+
15 L’alegria ha desaparegut del nostre cor, els nostres balls s’han convertit en dol.+
16 La corona ens ha caigut del cap. Ai de nosaltres, perquè hem pecat!
17 Per això el nostre cor està malalt,+
i per aquestes coses els ulls se’ns han entelat,+
18 perquè la muntanya de Sió està desolada;+ ara s’hi passegen les guineus.
19 Però tu, oh Jehovà, seus al teu tron per sempre.
El teu tron existeix generació rere generació.+
20 Per què t’has d’oblidar de nosaltres per sempre i ens has d’abandonar per tant de temps?+
21 Fes-nos tornar a tu, oh Jehovà, i amb molt de gust tornarem.+
Fes que tot torni a ser com abans.+
22 Però tu ens has rebutjat del tot.
Continues molt furiós amb nosaltres.+
Els cap. 1-4 són cançons de dol en format acròstic alfabètic, segons l’alfabet hebreu.
Lit. «verges».
Lit. «cap».
O «es van alegrar».
Aquesta dona personifica Jerusalem.
Lit. «la seva boca».
Lit. «verges».
Lit. «tot corn».
Lit. «Ha trepitjat».
O «ensenyances».
Lit. «verges».
Personificació poètica que potser expressa llàstima o compassió.
Lit. «On són els cereals i el vi?».
O «testimoni».
Lit. «ha exalçat el corn».
Lit. «la filla del teu ull».
Lit. «als caps».
Lit. «verges».
O «m’han nascut amb bona salut».
O «entorpeix», «bloqueja».
O potser «em fa quedar en guaret».
Lit. «Ha trepitjat».
Lit. «els fills».
Estoig per portar fletxes.
O «tindré una actitud d’espera».
O «tindré una actitud d’espera en ell».
O «amb paciència».
O «afronti dificultats».
Lit. «un home vivent».
O «els nostres camins».
Lit. «pels caps».
Lit. «estan desolats pels carrers».
Lit. «L’error».
Lit. «pecat».
Lit. «la negror».
O «menjar de dol».
O «viure aquí com a estrangers».
Lit. «El rostre de Jehovà».
O «Han violat».