JEREMIES
1 Aquestes són les paraules de Jeremies,* el fill d’Helquies, un dels sacerdots d’Anatot,+ de la terra de Benjamí. 2 Va rebre el missatge de Jehovà en temps de Josies,+ el fill d’Amon,+ el rei de Judà, l’any 13 del seu regnat. 3 I va seguir rebent el seu missatge en temps de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, fins a la fi de l’any 11 de Sedecies,+ el fill de Josies, el rei de Judà, fins que Jerusalem va anar a l’exili en el cinquè mes.+
4 Vaig rebre aquest missatge de Jehovà:
Et vaig fer profeta per a les nacions.»
6 Però vaig contestar: «Ai, Senyor Sobirà Jehovà!
Jo no sé parlar.+ Només soc un noi.»*+
7 Llavors Jehovà em va dir:
«No diguis: “Només soc un noi.”
Perquè has d’anar a tots els que t’enviï,
i els has de dir tot el que t’ordeni.+
8 No et deixis intimidar per la seva aparença,+
perquè Jehovà diu: “Estic al teu costat per salvar-te.”»+
9 Aleshores Jehovà va allargar la mà i em va tocar la boca.+ I Jehovà em va dir: «He posat les meves paraules a la teva boca.+ 10 Avui t’he donat autoritat sobre les nacions i sobre els regnes, per arrencar i per fer caure, per destruir i per enderrocar, per construir i per plantar.»+
11 Vaig tornar a rebre un missatge de Jehovà que deia: «Què veus, Jeremies?» Aleshores vaig contestar: «Veig una branca d’ametller.»*
12 I Jehovà em va dir: «Ho has vist bé, perquè estic ben despert per complir la meva paraula.»
13 I vaig rebre el missatge de Jehovà per segona vegada. Em va dir: «Què veus?» I jo vaig respondre: «Veig una olla que bull,* i la seva boca està inclinada des del nord cap al sud.» 14 Llavors Jehovà em va dir:
«Del nord vindrà el desastre
contra tots els habitants del país.+
15 Jehovà diu: “Convocaré totes les tribus dels regnes del nord.+
Vindran, i cadascú posarà el seu tron
a les portes de Jerusalem,+
contra les muralles que l’envolten
i contra totes les ciutats de Judà.+
16 Proclamaré les meves sentències contra elles per tota la seva maldat,
perquè m’han abandonat.+
Fan pujar el fum dels sacrificis a altres déus+
i s’inclinen davant del que han fet amb les seves mans.”+
17 Però tu, prepara’t per actuar.*
Aixeca’t i ves a dir-los tot el que jo t’ordeni.
No els tinguis por,+
perquè si no, jo et faré tenir por davant d’ells.
18 Perquè avui t’he convertit en una fortalesa,
en una columna de ferro i en muralles de coure contra tot el país,+
contra els reis de Judà i els seus prínceps,
contra els seus sacerdots i la gent del país.+
19 I lluitaran contra tu,
però no et venceran,
perquè Jehovà diu: “Estic al teu costat+ per salvar-te.”»
2 Vaig rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Ves i proclama a orelles de tot Jerusalem: “Això és el que diu Jehovà:
‘Recordo molt bé la devoció* que em tenies quan eres jove,+
com m’estimaves quan estaves promesa amb mi+
i com em seguies pel desert,
per una terra que ningú sembra.+
3 Israel era sant per a Jehovà,+ les primícies de la seva collita.’”
Jehovà diu: “Tots els que intentaven devorar-lo es feien culpables
i la desgràcia els queia al damunt.”»+
4 Casa de Jacob, escolta el missatge de Jehovà,
i també tots vosaltres, famílies de la casa d’Israel.
5 Això és el que diu Jehovà:
«Quina falta van trobar en mi els vostres avantpassats+
perquè s’allunyessin tant de mi
i anessin darrere d’ídols inútils+ i es tornessin inútils ells mateixos?+
6 No es van preguntar: “On és Jehovà,
que ens va fer sortir de la terra d’Egipte+
i ens va guiar pel desert,
per una terra àrida+ i d’esquerdes,
per una terra seca+ i de gran foscor,
per una terra on no hi passa ningú
i on no hi viu ningú?”
7 Us vaig portar a una terra d’horts
perquè mengéssiu el seu fruit i les seves coses bones.+
Però vau venir i vau contaminar la meva terra,
i vau convertir la meva herència en una cosa repugnant.+
8 Els sacerdots no es van preguntar: “On és Jehovà?”+
Els que havien d’ensenyar la Llei no em coneixien,
els pastors es van rebel·lar contra mi,+
els profetes profetitzaven en nom de Baal+
i anaven darrere dels que no podien fer res de profit.
9 Jehovà diu: “Per això us seguiré acusant,+
i també acusaré els fills dels vostres fills.”
10 “Creueu cap a les costes* de Quitim+ i observeu amb atenció.
Envieu gent a Quedar+ i penseu detingudament.
Fixeu-vos si mai ha passat res de semblant.
11 Hi ha cap país que hagi canviat els seus déus per altres que no són déus?
Però el meu propi poble ha canviat la meva glòria pel que no val res.+
12 Cel, mira això esgarrifat
i tremola ple de terror”, diu Jehovà.
13 “Perquè el meu poble ha fet dues coses malament:
m’han abandonat a mi, la font d’aigua viva,+
i s’han excavat* cisternes,
cisternes esquerdades que no poden retenir l’aigua.”
14 “És Israel un servent o un esclau nascut a casa del seu amo?
Llavors, per què se l’han repartit com a botí?
15 Lleons joves rugeixen contra ell,+
han aixecat la veu
i han convertit la seva terra en un lloc esgarrifós.
Les seves ciutats han sigut incendiades, de manera que ja no hi viu ningú.
16 Els habitants de Nof*+ i de Tahfanhés+ es mengen la coroneta del teu cap.
19 La teva maldat t’hauria d’escarmentar,
i la teva infidelitat t’hauria de reprendre.
Aprèn i adona’t que és molt dolorós i amarg+
abandonar Jehovà, el teu Déu.
No m’has tingut cap temor”,+ diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits.
20 “Ja fa temps que vaig trencar el teu jou+
i et vaig treure les cadenes.
Però tu has dit: ‘No vull servir-te.’
I a tots els turons alts i a sota de tots els arbres frondosos+
t’estiraves amb les cames obertes i et prostituïes.+
21 Et vaig plantar com un cep vermell selecte,+ de llavor bona.
Per tant, com és que t’has degenerat davant meu i t’has convertit en un cep silvestre?”+
22 El Senyor Sobirà Jehovà diu: “Encara que et rentessis amb sosa i utilitzessis molt de lleixiu,*
la teva culpa seguiria sent una taca davant meu.”+
23 Però, com pots dir: “No m’he contaminat
ni he seguit els Baals”?
Fixa’t en el teu comportament a la vall
i pensa en el que has fet.
Ets com una camella jove i ràpida
que va d’aquí cap allà pels camins,
24 com una burra salvatge acostumada al desert
i que ensuma l’aire plena de desig sexual.
Qui pot controlar-la quan està en zel?
Els mascles no s’hauran de cansar buscant-la.
Quan ella estigui en zel,* la trobaran.
25 Vigila que els teus peus no vagin descalços
i que la teva gola no tingui set.
Però tu has dit: “És inútil!+
26 Tal com un lladre s’avergonyeix quan l’enxampen,
els de la casa d’Israel han sigut avergonyits,
tant ells com els seus reis, els seus prínceps,
els seus sacerdots i els seus profetes.+
27 Diuen a un arbre: “Tu ets el meu pare”,+
i a una pedra: “Tu em vas donar a llum.”
Però a mi m’han girat l’esquena.*+
I quan arribi la seva desgràcia diran:
“Vine a salvar-nos!”+
28 On són els déus que et vas fer?+
Que vinguin si et poden salvar de la teva desgràcia!
Perquè els teus déus, oh Judà, són tan nombrosos com les teves ciutats.+
29 Jehovà diu: “Per què em seguiu acusant,
i per què us heu rebel·lat tots contra mi?”+
La vostra espasa va devorar els vostres profetes+
com si fos un lleó ferotge.
31 Vosaltres, gent d’aquesta generació, reflexioneu en el que diu Jehovà.
És que m’he convertit en un desert per a Israel
o en una terra d’una foscor angoixant?
Per què diu el meu poble: “Volem anar a la nostra
i no vindrem més a tu”?+
32 Es pot oblidar una verge dels seus adorns
i una núvia de les seves cintes?*
Però ja fa molt de temps que el meu poble em va oblidar.+
33 Que bé saps anar en busca de l’amor, oh dona!
T’has fet una experta en els camins de la maldat.+
34 Has tacat els teus vestits amb la sang de gent pobra i innocent,+
encara que no els vaig veure entrar a la força a casa teva.
Tens tota la roba tacada de sang.+
35 Però dius: “Soc innocent.
Segur que la seva ira s’ha apartat de mi.”
Doncs ara executaré la sentència contra tu,
perquè dius que no has pecat.
36 Per què canvies de rumb tan a la lleugera?
37 Per això també sortiràs avergonyida,*+
perquè Jehovà ha rebutjat aquells en qui vas confiar;
no et seran de cap ajuda.»
3 La gent pregunta: «Si un home fa marxar la seva dona, i ella se’n va i es casa amb un altre, pot tornar amb ella una altra vegada?»
No s’ha contaminat del tot aquella terra?+
Jehovà diu: «I tu, que t’has prostituït amb molts amants,+
pots tornar amb mi?
2 Aixeca la vista cap als turons pelats i mira.
On no t’han violat?
T’asseies als camins esperant els amants,
com un nòmada* al desert.
Contamines la terra
amb la teva prostitució i la teva maldat.+
3 Per això no cauen ruixats+
i no plou a la primavera.
Tens la mirada descarada d’una esposa que es prostitueix,
i no vols avergonyir-te’n.+
4 I ara em dius:
“Pare, tu ets el company de la meva joventut!+
5 Has d’estar enfadat per sempre?
Has de guardar rancor per sempre?”
Això és el que dius,
però segueixes fent totes les maldats que pots.»+
6 En temps del rei Josies,+ Jehovà em va dir: «“Has vist tot el que ha fet la infidel nació d’Israel? Ha pujat a totes les muntanyes altes i s’ha posat sota tots els arbres frondosos per prostituir-se.+ 7 I fins i tot després d’haver fet tot això, li vaig seguir dient que tornés amb mi,+ però no va tornar, i Judà veia el que feia la seva germana traïdora.+ 8 Quan ho vaig veure, vaig fer marxar la infidel nació d’Israel amb un certificat de divorci+ per causa del seu adulteri.+ Però la seva germana, la traïdora Judà, no va tenir por i també es va prostituir.+ 9 No li va importar prostituir-se, i seguia contaminant la terra i cometent adulteri amb pedres i arbres.+ 10 I a pesar de tot això, la seva germana, la traïdora Judà, no va tornar a mi de tot cor, només ho va fer veure”, diu Jehovà.»
11 Aleshores Jehovà em va dir: «La infidel nació d’Israel ha sigut més justa que la traïdora Judà.+ 12 Ves i proclama aquestes paraules cap al nord:+
»“Jehovà diu: ‘Torna, rebel nació d’Israel.’+ Jehovà diu: ‘No us miraré enfadat,*+ perquè soc lleial.’ ‘No guardaré rancor per sempre. 13 Només has de reconèixer la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra Jehovà, el teu Déu. Vas anar repartint els teus favors als desconeguts* sota els arbres frondosos i no vas obeir la meva veu’, diu Jehovà.”»
14 «Torneu, fills rebels», diu Jehovà. «Perquè m’he convertit en el vostre amo verdader,* i us reuniré, un de cada ciutat i dos de cada família, i us portaré a Sió.+ 15 Us donaré pastors que actuïn d’acord amb la meva voluntat,*+ i ells us alimentaran amb coneixement i amb perspicàcia. 16 Aquells dies us multiplicareu i arribareu a ser molts al país», diu Jehovà.+ «I ells no tornaran a dir: “L’arca del pacte de Jehovà!” No hi pensaran, no la recordaran ni la trobaran a faltar, i no se’n tornarà a fer una altra. 17 En aquell temps, a Jerusalem l’anomenaran el tron de Jehovà.+ I totes les nacions es reuniran a Jerusalem per lloar el nom de Jehovà,+ i deixaran de seguir el seu cor tossut i malvat.»
18 «En aquell temps, la casa de Judà i la casa d’Israel caminaran juntes,+ i vindran juntes des de la terra del nord fins a la terra que vaig donar com a herència als vostres avantpassats.+ 19 I vaig pensar: “Estava molt content de posar-te entre els meus fills i de donar-te una terra desitjable, l’herència més bonica entre les nacions.”*+ També vaig pensar que em diríeu “Pare” i que no us separaríeu de mi. 20 Jehovà diu: “Casa d’Israel, m’has traït de la mateixa manera que una dona traeix el seu marit* i el deixa.”»+
21 Sobre els turons pelats se sent un so,
els plors i les súpliques del poble d’Israel,
perquè han torçat el seu camí,
s’han oblidat del seu Déu Jehovà.+
«Aquí ens tens! Hem vingut a tu,
perquè tu, oh Jehovà, ets el nostre Déu.+
23 De fet, els turons i el soroll que hi ha a les muntanyes són una mentida,+
i la salvació d’Israel pertany a Jehovà, el nostre Déu.+
24 Però des de joves, la cosa vergonyosa* ha consumit tot el treball dels nostres avantpassats,+
les seves ovelles i les seves vaques,
els seus fills i les seves filles.
25 Estirem-nos en la nostra vergonya,
i que la nostra humiliació ens cobreixi,
perquè nosaltres i els nostres pares, des de la nostra joventut fins al dia d’avui,+
hem pecat contra Jehovà, el nostre Déu,+
i no hem obeït la veu de Jehovà, el nostre Déu.»
4 Jehovà diu: «Si tornes a mi, oh Israel,
si tornes a mi
i fas desaparèixer els teus ídols repugnants de davant meu,
llavors no seràs un fugitiu.+
2 I si jures
amb veritat, justícia i dret, i dius: “Tan cert com que Jehovà està viu!”,
les nacions aconseguiran una benedicció per mitjà d’ell
i parlaran d’ell amb orgull.»+
3 Això és el que diu Jehovà als homes de Judà i a Jerusalem:
«Llaureu terra cultivable,
i deixeu de sembrar entre les espines.»+
4 Homes de Judà i habitants de Jerusalem,
circumcideu-vos per a Jehovà
i traieu el prepuci del vostre cor,+
perquè la meva ira no s’encengui com un foc
i cremi sense que ningú la pugui apagar
per culpa de les vostres males accions.»+
5 Digueu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem.
Crideu i feu sonar un corn per tot el país.+
Crideu fort i digueu: «Reuniu-vos
i fugim a les ciutats fortificades!+
6 Aixequeu un senyal* en direcció a Sió.
Busqueu refugi i no us atureu»,
perquè portaré una desgràcia des del nord,+ una gran catàstrofe.
Ha sortit del seu lloc per convertir la teva terra en un lloc esgarrifós.
Les teves ciutats acabaran en ruïnes, no hi quedarà ningú.+
8 Per tant, poseu-vos roba de sac,+
estigueu de dol* i lamenteu-vos,
perquè la intensa fúria de Jehovà no s’ha apartat de nosaltres.
9 Jehovà diu: «Aquell dia el rei perdrà la valentia*+
i els prínceps perdran el coratge,*
els sacerdots s’aterriran i els profetes s’espantaran.»+
10 Llavors vaig dir: «Ai, Senyor Sobirà Jehovà! Has enganyat del tot aquest poble+ i Jerusalem, perquè els has dit: “Tindreu pau”,+ quan en realitat tenim l’espasa al coll.»
11 Aleshores diran a aquest poble i a Jerusalem:
«Un vent abrasador que ve dels turons pelats del desert
bufarà sobre la filla* del meu poble.
Però no vindrà ni per ventar ni per netejar el gra.
12 Des d’allà, el vent bufa amb força per ordre meva.
Ara pronunciaré sentències contra el meu poble.
13 Vindrà com els núvols de pluja,
i els seus carros són com el vent de tempesta.+
Els seus cavalls són més ràpids que les àguiles.+
Pobres de nosaltres! Estem perduts!
14 Jerusalem, neteja el teu cor de maldat per salvar-te.+
Fins quan tindràs mals pensaments?
15 Perquè una veu porta notícies des de Dan+
i anuncia el desastre des de les muntanyes d’Efraïm.
16 Anuncieu-ho a les nacions,
proclameu-ho contra Jerusalem.»
«Venen vigilants* des d’una terra llunyana
i llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.
18 «Pagaràs pel teu comportament i per tot el que has fet.+
Que amarga és la teva desgràcia,
perquè et penetra fins al cor!»
19 Ai, quina angoixa!* Quina angoixa!
Sento un gran dolor dins del cor.*
El cor em batega amb força.
20 Han arribat notícies de desgràcies i més desgràcies,
perquè tot el país ha sigut destruït.
De cop han destruït les meves tendes,
i en un instant, les seves teles.+
21 Fins quan hauré de veure el senyal?
I fins quan hauré d’escoltar el so del corn?+
22 «El meu poble és ximple,+
no em presta atenció.
Són fills estúpids que no entenen res.
Són prou llestos per fer el mal,
però no saben fer el bé.»
23 Vaig veure la seva terra, i estava buida i desolada.+
Vaig mirar cap al cel, i no hi havia llum.+
24 Vaig veure que les muntanyes tremolaven
i que els turons se sacsejaven.+
25 Vaig mirar, i vaig veure que no hi havia ningú,
i tots els ocells havien fugit.+
26 Vaig veure que l’hort s’havia convertit en un desert
i que totes les seves ciutats havien estat enderrocades.+
Tot això ho va fer Jehovà,
ho va fer per la seva gran fúria.
27 Això és el que diu Jehovà: «Tota aquesta terra quedarà desolada,+
però no la destruiré completament.
Ho he dit, ho he decidit,
i no canviaré d’opinió ni em faré enrere.+
29 Al sentir el so dels genets i dels arquers,
tota la ciutat fuig.+
La gent s’amaga entre els arbustos
i trepa per les roques.+
Totes les ciutats queden abandonades,
ja no hi viu ningú.»
30 Què faràs ara que t’han deixat devastada?
Et vesties de color escarlata,
t’adornaves amb joies d’or
i et pintaves els ulls de negre per realçar-los.
Però no va servir de res que et posessis guapa,+
perquè els teus amants t’han rebutjat,
i ara volen matar-te.+
31 He sentit crits com els d’una dona amb dolors,*
gemecs com els d’una dona que està donant a llum el seu primer fill.
És la veu de la filla de Sió que respira amb dificultat
i, estenent les mans,+ diu:
«Pobra de mi, perquè estic esgotada per culpa dels assassins!»
5 Recorreu els carrers de Jerusalem.
Mireu per tot arreu i fixeu-vos-hi bé.
Busqueu a les places
a veure si trobeu algú que actuï amb justícia+
i que s’esforci per ser fidel,
i llavors perdonaré la ciutat.
2 Encara que diguessin: «Tan cert com que Jehovà està viu!»,
jurarien en fals.+
3 Jehovà, no busquen els teus ulls gent fidel?+
Has castigat el teu poble, però no ha servit per a res.*
L’has exterminat, però no ha volgut acceptar la disciplina.+
Han fet que les seves cares es tornin més dures que una pedra+
i no han volgut tornar al teu costat.+
4 Però jo em vaig dir: «Segur que aquests són de classe baixa.
Es comporten com uns ximples perquè no coneixen el camí de Jehovà,
el judici del seu Déu.
5 Aniré a parlar amb els homes prominents,
perquè segur que han tingut en compte el camí de Jehovà,
el judici del seu Déu.+
Però tots havien trencat el jou
i s’havien desfet dels lligams.»
6 Per això, un lleó del bosc els ataca,
un llop del desert els està destruint
i un lleopard espera despert a les seves ciutats.
Tots els que surten de les ciutats són destrossats,
perquè han comès molts pecats
i moltes infidelitats.+
7 Com t’ho podria perdonar, tot això?
Els teus fills m’han deixat
i juren pel que no és Déu.+
Els vaig donar el que necessitaven,
però van seguir cometent adulteri
i van anar en massa a la casa d’una prostituta.
9 Jehovà diu: «No els hauria de demanar comptes per tot això?
No m’hauria de venjar d’una nació com aquesta?»+
10 «Pugeu a atacar les terrasses de les seves vinyes i devasteu-les,
però no les destruïu del tot.+
I arrenqueu-ne els brots que estan sortint,
perquè no són de Jehovà.
11 Perquè la casa d’Israel i la casa de Judà
m’han traït del tot», diu Jehovà.+
12 «Han renegat de Jehovà, i diuen:
No caurà cap desgràcia sobre nosaltres.
No veurem ni l’espasa ni la fam.”+
13 Els profetes no són més que vent,
i la paraula* no està en ells.
Ells també quedaran reduïts a no res!»
14 Per tant, això és el que diu Jehovà, el Déu dels exèrcits:
«Com que aquests homes van dient això,
faré que les meves paraules siguin un foc a la teva boca.+
Aquest poble és la llenya,
i el foc els consumirà.»+
15 Jehovà diu: «Casa d’Israel, faré que una nació llunyana vingui contra vosaltres.+
És una nació que existeix des de fa molt de temps,
una nació antiga,
una nació que té un idioma que no coneixes
i que, quan parla, no pots entendre el que diu.+
16 El seu buirac* és com una tomba oberta.
Tots ells són guerrers.
17 Devoraran les teves collites i el teu pa.+
Devoraran els teus fills i les teves filles.
Devoraran les teves ovelles i les teves vaques.
Devoraran les teves vinyes i les teves figueres.
Destruiran amb l’espasa les teves ciutats fortificades, aquelles en què tant confies.»
18 Jehovà diu: «Però en aquesta ocasió tampoc us destruiré del tot.+ 19 I quan preguntin: “Per què Jehovà, el nostre Déu, ens ha fet tot això?”, els hauràs de dir: “Com que em vau deixar per servir un déu estranger a la vostra terra, haureu de servir els estrangers en una terra que no és vostra.”»+
20 Digueu això a la casa de Jacob,
i anuncieu-ho a Judà:
21 «Escolta això, poble estúpid i insensat:*+
22 Jehovà diu: “És que no em temeu?
No hauríeu de tremolar de por davant meu?
Vaig ser jo qui va posar la sorra com a límit per al mar,
una norma permanent que no pot passar per alt.
Encara que les onades estiguin agitades, no poden anar més enllà,
i encara que siguin molt fortes, no poden passar aquest límit.+
23 Però aquest poble té un cor tossut i rebel.
S’han allunyat i han seguit el seu camí.+
24 I no diuen dins seu:
‘Temem Jehovà, el nostre Déu,
que fa ploure quan és el temps,
tant a la tardor com a la primavera,
i s’assegura que tinguem les setmanes destinades a la collita.’+
25 Els vostres errors han impedit que això passi
i els vostres pecats us han privat del que és bo.+
26 Al meu poble hi ha gent malvada.
Vigilen com els caçadors d’ocells que estan ajupits.
Posen trampes mortals
per caçar persones.
27 Les seves cases estan plenes d’engany,+
igual que una gàbia que està plena d’ocells.
Per això s’han tornat poderosos i rics.
28 S’han engreixat i tenen la pell lluent.
Han sobrepassat els límits de la maldat.
29 Jehovà diu: «No els hauria de demanar comptes per tot això?
No m’hauria de venjar d’una nació com aquesta?
30 Ha passat una cosa espantosa i horrible al país:
31 els profetes profetitzen mentides+
i els sacerdots utilitzen la seva autoritat per dominar els altres.
I al meu poble li agrada tot això.+
Però, què fareu quan arribi la fi?»
6 Fills de Benjamí, refugieu-vos lluny de Jerusalem.
S’aproxima una calamitat des del nord, una gran catàstrofe.+
2 La filla de Sió és com una dona bonica i delicada.+
3 Els pastors vindran amb els seus ramats,
plantaran les seves tendes al voltant d’ella+
i cadascú portarà a pasturar el seu ramat.+
4 «Prepareu-vos* per fer guerra contra ella!
Anem! Ataquem-la al migdia!»
«Ai de nosaltres! Perquè s’està acabant el dia
i les ombres del vespre s’estan allargant.»
5 «Anem! Ataquem-la durant la nit
i destruïm les seves torres fortificades.»+
6 Perquè això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Talleu arbres i aixequeu un terraplè per atacar Jerusalem.+
És la ciutat que ha de ser castigada,
dins seu no hi ha més que opressió.+
7 Igual que un pou manté l’aigua fresca,
ella manté fresca la seva maldat.
Dins seu s’hi escolta violència i destrucció;+
no hi veig més que malalties i calamitats.
8 Jerusalem! Fes cas de l’advertència o m’apartaré de tu amb fàstic.+
Faré que siguis una terra desolada i deshabitada.»+
9 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Recolliran del tot la resta d’Israel, tal com es recullen els últims raïms d’una vinya.
I tu, torna a passar la mà per les vinyes com fan els que recullen raïm.»
10 «A qui he de parlar i advertir?
Qui escoltarà?
Ells tenen les orelles tapades,* i per això no poden parar atenció.+
Menyspreen les paraules de Jehovà,+
no els agraden gens.
11 Per això estic ple de la fúria de Jehovà,
i estic cansat de contenir-la.»+
«Aboca-la sobre els nens als carrers+
i sobre els grups de joves que estan reunits.
Els atraparà a tots, tant a l’home com a la seva dona,
tant als que són vells com als que són molt vells.+
12 Les seves cases seran entregades a uns altres,
i també els seus camps i les seves esposes,+
perquè estendré la meva mà contra els habitants del país», diu Jehovà.
13 «Des del més petit fins al més gran, tots obtenen beneficis de manera deshonesta.+
Des del profeta fins al sacerdot, tots són uns estafadors.+
14 Intenten curar superficialment les ferides* del meu poble, dient:
“Hi ha pau! Hi ha pau!”,
quan no hi ha pau.+
15 ¿S’avergonyeixen de les coses detestables que han fet?
No s’avergonyeixen de res!
Ni tan sols saben què és la vergonya!+
Per tant, cauran entre els que han caigut.
Quan els castigui, s’entrebancaran», diu Jehovà.
16 Això és el que diu Jehovà:
«Pareu-vos a les cruïlles dels camins i mireu.
Però ells diuen: «No el seguirem.»+
17 «Vaig nomenar vigilants+ que van dir:
“Escolteu el so del corn!”»+
Però ells van contestar: «No l’escoltarem.»+
18 «Per això, escolteu, oh nacions!
Sapigueu què els espera,
oh poble!
19 Escolta, oh terra!
Faré venir una desgràcia sobre aquest poble,+
el resultat de les seves maquinacions,
perquè no van escoltar les meves paraules
i van rebutjar la meva llei.»*
20 «Per què em porteu olíban de Saba
i canya aromàtica d’una terra llunyana?
No accepto les vostres ofrenes cremades
i no m’agraden els vostres sacrificis.»+
21 Per tant, això és el que diu Jehovà:
«Posaré obstacles davant d’aquest poble,
i ensopegaran amb ells,
els pares i els seus fills,
els veïns i els seus companys,
i tots ells moriran.»+
22 Això és el que diu Jehovà:
«Mira! Ve un poble de la terra del nord,
i una gran nació es despertarà des de les parts més llunyanes de la terra.+
23 Agafaran l’arc i la javelina.
Són cruels i no tindran compassió.
La seva veu rugirà com el mar
i van muntats a cavall.+
Filla de Sió, venen contra tu com guerrers en ordre de batalla.»
24 Hem escoltat aquesta notícia.
Ens fallen les forces,+
l’angoixa s’ha apoderat de nosaltres,
uns dolors com els d’una dona que dona a llum.+
25 No vagis al camp
ni vagis pels camins,
perquè l’enemic porta una espasa;
hi ha terror per tot arreu.
26 Filla del meu poble,
vesteix-te amb roba de sac+ i rebolca’t a les cendres.
Lamenta’t i plora amargament+ com algú que perd el seu únic fill,
perquè el destructor vindrà de sobte sobre nosaltres.+
27 «T’he fet* examinador de metall enmig del meu poble,
algú que fa una anàlisi completa.
Has de fixar-te en la seva conducta i examinar-la.
Són com el coure i el ferro,
tots ells són uns corruptes.
29 Les manxes s’han socarrat.
Del foc en surt plom.
30 La gent dirà que són plata de rebuig,
perquè Jehovà els ha rebutjat.»+
7 Aquest és el missatge que Jehovà va donar a Jeremies. Li va dir: 2 «Posa’t dret a la porta de la casa de Jehovà i proclama aquest missatge: “Poble de Judà, tots vosaltres que entreu per aquestes portes per inclinar-vos davant de Jehovà, escolteu el missatge de Jehovà. 3 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Corregiu la vostra conducta i les vostres accions, i així deixaré que seguiu vivint en aquest lloc.+ 4 No confieu en paraules enganyoses ni digueu: «Aquest* és el temple de Jehovà! El temple de Jehovà! El temple de Jehovà!»+ 5 Si de veritat canvieu la vostra conducta i les vostres accions, si de veritat defenseu el que és just quan hi ha una disputa entre un home i el seu veí,+ 6 si no oprimiu els estrangers que viuen entre vosaltres ni els orfes* ni les viudes,+ si no vesseu sang innocent en aquest lloc i si no aneu darrere d’altres déus en perjudici vostre,+ 7 llavors deixaré que seguiu vivint en aquest lloc, a la terra que vaig donar per sempre* als vostres avantpassats.’”»
8 «Però vosaltres confieu en paraules enganyoses+ que no us portaran res de bo. 9 ¿Creieu que podeu robar,+ assassinar, cometre adulteri, jurar en fals,+ fer sacrificis* a Baal+ i anar darrere de déus que no coneixíeu, 10 i després venir a aquesta casa que porta el meu nom, presentar-vos davant meu i dir: “Ens salvarem!”, a pesar de fer totes aquestes coses detestables? 11 Que potser aquesta casa que porta el meu nom s’ha convertit en una cova de lladres per a vosaltres?+ Això és el que jo he vist», diu Jehovà.
12 «“Aneu ara al meu lloc a Siló,+ on vaig fer que residís el meu nom al principi,+ i veureu què li vaig fer per culpa de la maldat del meu poble Israel.+ 13 Però vosaltres vau seguir fent totes aquestes coses”, diu Jehovà. “I encara que us vaig advertir una vegada rere una altra,* no em vau escoltar.+ Us cridava, però no em contestàveu.+ 14 Per tant, tal com vaig fer a Siló,+ així faré a la casa que porta el meu nom,+ en la qual confieu,+ i a aquest lloc que us vaig donar a vosaltres i als vostres avantpassats. 15 Us apartaré de la meva vista igual que vaig apartar tots els vostres germans, tots els descendents d’Efraïm.”+
16 »I tu, no facis oracions per aquest poble. No supliquis, no facis oracions i no em demanis amb insistència per ells,+ perquè no t’escoltaré.+ 17 No veus el que estan fent a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem? 18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer pans de sacrifici per a la Reina del Cel.*+ Vessen ofrenes líquides* a altres déus per provocar-me.+ 19 “Però, és a mi a qui fan mal?”,* diu Jehovà. “No s’estan fent mal a ells mateixos, per a la seva pròpia vergonya?”+ 20 Per tant, això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà: “Vessaré la meva fúria i la meva ira sobre aquest lloc,+ sobre les persones i els animals, sobre els arbres del camp i els fruits de la terra. La meva fúria cremarà i no s’apagarà.”+
21 »Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Vinga, ajunteu les vostres ofrenes cremades amb els altres sacrificis i mengeu-vos la seva carn.+ 22 El dia que vaig fer sortir els vostres avantpassats de la terra d’Egipte no els vaig dir ni manar res sobre les ofrenes cremades ni els sacrificis.+ 23 Però sí que els vaig manar això: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.+ Seguiu sempre el camí que us indiqui, i tot us anirà bé.’”+ 24 Però no van escoltar ni van fer cas.*+ En comptes d’això, van seguir els seus propis consells i el seu cor tossut i malvat.+ Van anar cap enrere en comptes d’anar cap endavant, 25 des del dia que els vostres avantpassats van sortir de la terra d’Egipte fins al dia d’avui.+ Per això no vaig deixar d’enviar-vos els meus servents, els profetes, i us els enviava cada dia, una vegada i una altra.+ 26 Però ells no em van voler escoltar i no van fer cas.+ Van ser uns tossuts i es van comportar pitjor que els seus avantpassats!
27 »Els diràs tot això,+ però no t’escoltaran. Els cridaràs, però no et contestaran. 28 Els has de dir: “Aquest és el poble que no ha obeït la veu de Jehovà, el seu Déu, i que s’ha negat a acceptar la disciplina. La fidelitat ha mort i ni tan sols la mencionen.”*+
29 »Talla’t el cabell* i llença’l. Canta una cançó de dol als turons pelats, perquè Jehovà ha rebutjat aquesta generació que l’ha enfurismat tant, i l’abandonarà. 30 Jehovà diu: “El poble de Judà ha fet el que està malament als meus ulls. Han col·locat els seus ídols repugnants a la casa que porta el meu nom per tal de contaminar-la.+ 31 Han construït els llocs alts sagrats de Tófet, que està a la vall del Fill d’Hinnom,*+ per cremar els seus fills i les seves filles al foc,+ cosa que jo no havia manat ni m’havia passat mai pel cap.”*+
32 »“Per tant, arribarà el moment”, diu Jehovà, “en què ja no se l’anomenarà ni Tófet ni la vall del Fill d’Hinnom, sinó la vall de la Matança. Enterraran els morts a Tófet fins que no hi quedi lloc.+ 33 Els ocells del cel i els animals de la terra es menjaran els cadàvers d’aquest poble sense que ningú els espanti.+ 34 Faré que a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem no s’hi escoltin els crits d’alegria i de felicitat, i tampoc la veu del nuvi i de la núvia,+ perquè tot el país quedarà desolat.”»+
8 «En aquell temps», diu Jehovà, «trauran de les tombes els ossos dels reis de Judà, els ossos dels seus prínceps, els ossos dels sacerdots, els ossos dels profetes i els ossos dels habitants de Jerusalem. 2 Els escamparan davant del sol, de la lluna i de tot l’exèrcit del cel, als quals ells han estimat i adorat, seguit i consultat, i davant dels quals s’han inclinat.+ No els recolliran ni els enterraran. Seran com fems damunt la terra.»+
3 Jehovà dels exèrcits diu: «A tots els llocs on els dispersi, els que sobrevisquin d’aquesta nació malvada escolliran la mort abans que la vida.»
4 «Els has de dir: “Això és el que diu Jehovà:
‘Cauran i no s’aixecaran?
Si algú torna enrere, no tornarà enrere també l’altre?
5 Per què els habitants de Jerusalem no deixen de ser-me infidels?
S’aferren a l’engany
i es neguen a tornar enrere.+
6 Vaig parar atenció i vaig escoltar atentament, però el que deien no estava bé.
Ningú es va penedir de la seva maldat ni va preguntar: «Què he fet?»+
Tots ells sempre tornen a anar per on va la majoria, com els cavalls que es llancen a la batalla.
7 Al cel, fins i tot la cigonya coneix la seva estació,*
la tórtora, el falciot i el tord* tornen* quan n’és el temps,
però el meu poble no entén el judici de Jehovà.’”+
8 “Com podeu dir: ‘Som savis i tenim la llei* de Jehovà’,
quan, en realitat, la ploma enganyosa+ dels escribes només s’ha utilitzat per dir mentides?
9 Els savis han quedat avergonyits.+
S’han espantat molt i seran atrapats.
Quina saviesa poden tenir
si han rebutjat les paraules de Jehovà?
10 Per tant, donaré les seves esposes a uns altres homes,
i els seus camps a uns altres amos.+
Perquè, des del més petit fins al més gran, tots obtenen beneficis de manera deshonesta.+
Des del profeta fins al sacerdot, tots són uns estafadors.+
11 Intenten curar superficialment les ferides* de la filla del meu poble, dient:
‘Hi ha pau! Hi ha pau!’,
quan no hi ha pau.+
12 ¿S’avergonyeixen de les coses detestables que han fet?
No s’avergonyeixen de res!
Ni tan sols saben què és la vergonya!+
Per tant, cauran entre els que han caigut.
Quan els castigui, s’entrebancaran”,+ diu Jehovà.
13 Jehovà diu: “Quan els reculli, els destruiré.
No quedaran raïms a la vinya ni figues a la figuera, i les fulles s’assecaran.
Perdran el que els vaig donar.”»
14 «Per què estem aquí asseguts?
Reunim-nos, entrem a les ciutats fortificades+ i morim allà,
perquè Jehovà, el nostre Déu, ens destruirà.
Jehovà ens dona aigua enverinada per beure,+
perquè hem pecat contra ell.
15 Esperàvem la pau, però no va venir res de bo.
Esperàvem un temps de curació, però només hi ha terror.+
16 Des de Dan se sent bufar els seus cavalls.
Tot el país tremola
al so dels renills* dels seus sementals.
Els enemics entren i devoren el país i tot el que hi ha,
la ciutat i els seus habitants.»
17 Jehovà diu: «Us envio serps verinoses,
serps contra les quals no existeix cap encanteri,
i us mossegaran.»
18 La meva pena no té remei,
el meu cor està malalt.
19 Se sent un crit d’auxili des d’una terra llunyana,
és la filla del meu poble, que diu:
«No està Jehovà a Sió?
Ja no hi és el seu rei?»
«Per què m’han provocat amb les seves imatges esculpides,
amb els seus déus estrangers inútils?»
20 «La collita ha passat, l’estiu s’ha acabat,
però nosaltres no hem vist la salvació!»
21 Estic destrossat per les ferides* de la filla del meu poble.+
Estic molt trist.
La por s’ha apoderat de mi.
22 No hi ha bàlsam* a Galaad?+
No hi ha cap metge allà?+
Per què no s’ha curat la filla del meu poble?+
9 Tant de bo que el meu cap fos aigua,
i els meus ulls, una font de llàgrimes!+
Aleshores ploraria nit i dia
pels que han mort del meu poble.
2 Tant de bo pogués trobar un alberg de viatgers al desert!
Aleshores deixaria el meu poble i m’allunyaria d’ells,
perquè tots són uns adúlters,+
una colla de traïdors.
3 La seva llengua és com un arc a punt de disparar.
Al país hi regna la mentida, i no la fidelitat.+
Jehovà diu: «Van de mal en pitjor
i no em presten atenció.»+
4 «Aneu amb compte amb el vostre veí,
no confieu ni tan sols en el vostre germà.
5 Tothom enganya el seu veí
i ningú diu la veritat.
A la seva llengua li han ensenyat a dir mentides.+
Estan esgotats de tant fer mal.
6 Vius enmig de l’engany.
Com que són uns mentiders, no m’han volgut conèixer», diu Jehovà.
7 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Els fondré i els posaré a prova,+
perquè, què més puc fer amb la filla del meu poble?
8 La seva llengua és una fletxa mortal que diu mentides.
Amb la boca parlen de pau al seu veí,
però dins seu preparen una emboscada.»
9 Jehovà diu: «No els hauria de demanar comptes per tot això?
No m’hauria de venjar d’una nació com aquesta?+
10 Ploraré i em lamentaré per causa de les muntanyes
i cantaré una cançó de dol per causa de les pastures del desert,
perquè les han cremat i ja no hi passa ningú,
i no se sent el soroll del bestiar.
Els ocells del cel i els animals han fugit, ja no en queda cap.+
11 Faré que Jerusalem sigui un munt de runes,+ un cau de xacals,+
i faré que les ciutats de Judà quedin desolades, sense cap habitant.+
12 Qui és prou savi per entendre això?
A qui l’hi ha dit Jehovà, perquè ho pugui anunciar?
Per què ha mort la terra?
Per què està socarrada com el desert
i ja no hi passa ningú?»
13 Jehovà va contestar: «Perquè han rebutjat la llei* que els vaig donar i perquè no l’han seguit i no m’han obeït. 14 Han seguit el seu cor tossut+ i han anat darrere de les imatges de Baal, tal com els van ensenyar els seus pares.+ 15 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Faré que aquest poble mengi absenta, i faré que begui aigua enverinada.+ 16 Els dispersaré entre nacions desconegudes per a ells i per als seus pares,+ i enviaré una espasa que els perseguirà fins que els extermini a tots.”+
17 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
“Comporteu-vos amb seny.
Reuniu les dones que canten cançons de dol+
i feu venir les dones expertes.
18 Que s’afanyin i cantin una lamentació per nosaltres,
i que els nostres ulls s’omplin de llàgrimes
i caigui aigua de les nostres parpelles.+
19 Perquè des de Sió se sent el so d’aquest lament:+
‘Ens han devastat!
Quina vergonya tan gran!
Hem abandonat la nostra terra i han enderrocat les nostres cases.’+
20 Dones, escolteu el missatge de Jehovà,
i que les vostres orelles escoltin les paraules de la seva boca.
Ensenyeu aquesta lamentació a les vostres filles,
i ensenyeu-vos aquesta cançó de dol les unes a les altres.+
21 Perquè la mort ha entrat per les nostres finestres;
ha entrat a les nostres torres fortificades
per emportar-se els nens dels carrers
i els joves de les places.”+
22 Digues: “Això és el que diu Jehovà:
‘Els cadàvers de la gent quedaran estesos com fems sobre els camps,
com espigues acabades de tallar que el segador deixa enrere
i que ningú recull.’”»+
23 Això és el que diu Jehovà:
«Que el savi no presumeixi de la seva saviesa,+
que el poderós no presumeixi del seu poder
i que el ric no presumeixi de la seva riquesa.»+
24 «Qui presumeixi, que presumeixi d’això:
d’entendre’m i de coneixe’m,+
de saber que jo soc Jehovà i que demostro amor lleial, rectitud i justícia a la terra,+
perquè aquestes són les coses que m’agraden»,+ diu Jehovà.
25 Jehovà diu: «Arribarà el temps en què passaré comptes amb tots els circumcisos que en realitat són incircumcisos,+ 26 amb Egipte,+ amb Judà,+ amb Edom,+ amb els ammonites,+ amb Moab+ i amb tots els que s’afaiten les temples* i que viuen al desert.+ Perquè totes les nacions són incircumcises, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.»+
10 Casa d’Israel, això és el que Jehovà ha dit contra tu. 2 Jehovà diu:
«No imiteu el que fan les nacions+
i no tingueu por dels senyals del cel,
encara que les nacions en tinguin.+
3 Perquè els costums dels pobles són inútils.*
Els seus ídols no són més que un arbre del bosc que ha sigut talat
i que les mans d’un artesà han treballat amb les seves eines.+
5 No poden parlar, són com un espantaocells en un hort de cogombres.+
Els han de portar d’un lloc a l’altre perquè no poden caminar.+
No els heu de tenir por, perquè no poden fer cap mal
ni poden fer cap bé.»+
6 Jehovà, no hi ha ningú com tu.+
Tu ets gran, i el teu nom és gran i poderós.
7 Qui no et temerà, Rei de les nacions?+ Perquè tu t’ho mereixes!
Entre tots els savis de les nacions i tots els seus regnes,
no hi ha ningú com tu.+
8 Són uns ximples i uns estúpids.+
Les ensenyances d’un arbre són un engany.*+
9 Importen làmines de plata des de Tarsis+ i or des d’Ufaz
que els artesans i les mans dels orfebres treballen.
La seva roba està feta de fil blau i llana porpra.
Els han fet artesans experts.
10 Però Jehovà és el Déu verdader.
Ell és el Déu viu+ i el Rei etern.+
La seva indignació farà que la terra tremoli,+
i cap nació suportarà la seva ira.
11 * Els heu de dir això:
«Els déus que no han fet ni el cel ni la terra
seran eliminats de la terra i de sota el cel.»+
12 Ell és qui va fer la terra amb el seu poder,
qui va establir el món amb la seva saviesa+
i qui va estendre el cel amb la seva intel·ligència.+
13 Quan fa sentir la seva veu
les aigües del cel s’agiten,+
i fa pujar els núvols* des de les parts més llunyanes de la terra.+
14 Tothom actua sense seny i sense coneixement.
Tots els que treballen el metall passaran vergonya a causa de les imatges que han esculpit,+
perquè els seus ídols de metall són falsos
15 Són un engany,* són ridículs.+
El dia que es passi comptes amb ells, desapareixeran.
16 Ell, la Porció de Jacob, no és com aquestes coses,
perquè és qui ho va crear tot,
i Israel és el bastó de la seva herència.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.+
17 Oh dona assetjada pels enemics,
recull de terra el teu farcell.
18 Això és el que diu Jehovà:
19 Pobre de mi! Quina gran desgràcia!*+
La meva ferida no es curarà mai.
I vaig dir: «Aquesta és la meva malaltia i hauré de suportar-la.
20 Han destruït la meva tenda i han trencat totes les seves cordes.+
Els meus fills m’han abandonat i ja no hi són.+
No queda ningú que pugui muntar la meva tenda i que li posi les seves teles.
Per això no han sigut assenyats
i tots els seus ramats han sigut dispersats.»+
22 Escolteu! Arriba una notícia!
Ve una gran tremolor de la terra del nord,+
i farà que les ciutats de Judà quedin desolades, que siguin un cau de xacals.+
23 Jehovà, sé que l’home no és amo del seu camí
i que ni tan sols pot dirigir* els seus passos quan camina.+
24 Jehovà, corregeix-me amb justícia.
Però no ho facis amb ira,+ perquè no em destrueixis del tot.+
25 Vessa la teva fúria sobre les nacions que t’ignoren+
i sobre les famílies que no invoquen el teu nom.
11 Jehovà va donar aquest missatge a Jeremies: 2 «Poble, escolta les paraules d’aquest pacte!
»Anuncia-les* als homes de Judà i als habitants de Jerusalem, 3 i digue’ls: “Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: ‘Maleït sigui l’home que no obeeix les paraules d’aquest pacte,+ 4 el pacte que vaig fer amb els vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir de la terra d’Egipte,+ del forn per fondre ferro.+ Els vaig dir: «Escolteu la meva veu i feu tot el que us mani, i vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.+ 5 Així podré complir el jurament que vaig fer als vostres avantpassats de donar-los una terra que regalima llet i mel,+ com he fet fins ara.»’”»
I vaig contestar: «Amén,* Jehovà.»
6 Aleshores Jehovà em va dir: «Anuncia aquest missatge a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem: “Escolteu les paraules d’aquest pacte i compliu-les. 7 Perquè des del dia que vaig fer sortir els vostres avantpassats de la terra d’Egipte fins al dia d’avui, els he advertit molt seriosament una vegada rere una altra, dient: ‘Escolteu la meva veu.’+ 8 Però ells no van escoltar ni van fer cas. Tot al contrari, van seguir el seu cor tossut i malvat.+ Per això vaig portar contra ells totes les paraules d’aquest pacte que els havia manat que obeïssin i que ells es van negar a complir.”»
9 Llavors Jehovà em va dir: «Els homes de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat una conspiració. 10 Han tornat a cometre els mateixos errors que els seus avantpassats de temps antics, que es van negar a obeir-me.+ Ells també han seguit altres déus i els han servit.+ La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats.+ 11 Per tant, això és el que diu Jehovà: “Els enviaré una desgràcia+ de la qual no es podran escapar. Quan em demanin ajuda, no els escoltaré.+ 12 Aleshores les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem aniran a demanar ajuda als déus als quals fan sacrificis,*+ però aquests no els salvaran quan arribi la seva desgràcia. 13 Tens tants déus com ciutats, oh Judà, i has fet tants altars dedicats a la cosa vergonyosa* com carrers té Jerusalem, altars per fer sacrificis a Baal.”+
14 »I tu,* no facis oracions per aquest poble. No supliquis ni facis oracions per ells,+ perquè no els escoltaré quan em demanin ajuda en el temps de la seva desgràcia.
15 Quin dret té el meu poble estimat* a estar a casa meva
si n’hi ha tants que han dut a terme els seus plans malvats?
Quan arribi la teva desgràcia, la podran evitar oferint carn santa?*
T’alegraràs en aquell moment?
16 Jehovà va dir que eres una olivera frondosa,
bonica i que donava bon fruit.
Amb un gran estrèpit, li ha calat foc,
i ells han trencat les seves branques.
17 »Jehovà dels exèrcits, aquell que et va plantar,+ ha anunciat que t’arribarà una desgràcia per totes les coses dolentes que la casa d’Israel i la casa de Judà han fet al provocar-me fent sacrificis a Baal.»+
18 Jehovà m’ho va explicar perquè ho sabés.
En aquell temps em vas fer veure el que feien.
19 Jo era com un corder dòcil que portaven a matar.
No sabia que tramaven un complot contra mi,+ dient:
«Destruïm l’arbre i el seu fruit
i arrenquem-lo de la terra dels vius
perquè el seu nom no es recordi mai més.»
Deixa’m veure com et venges d’ells,
perquè he deixat la meva causa a les teves mans.
21 Per tant, això és el que Jehovà diu contra els homes d’Anatot,+ que volen matar-te i que et diuen: «No profetitzis en nom de Jehovà+ o et matarem.» 22 Per això Jehovà dels exèrcits diu: «Els demanaré comptes. Els joves moriran per l’espasa,+ i els seus fills i les seves filles moriran de gana.+ 23 No en quedarà ni un, perquè portaré una desgràcia sobre els homes d’Anatot+ l’any que passi comptes amb ells.»
12 Jehovà, tu ets just+ quan et presento la meva queixa
i quan parlo amb tu sobre assumptes de justícia.
Però, per què tenen èxit els malvats?+
I per què viuen tranquils els traïdors?
2 Tu els vas plantar, i han arrelat.
Han crescut i han donat fruit.
Estàs a prop de la seva boca, però molt lluny dels seus pensaments més íntims.*+
3 Però tu em coneixes bé+ i em veus, Jehovà.
Has examinat el meu cor i has vist que està amb tu.+
Separa’ls com ovelles a les quals mataran,
i reserva’ls per al dia de la matança.
4 Fins quan se seguirà assecant la terra?
I fins quan se seguirà pansint la vegetació del camp?+
Els animals i els ocells han desaparegut
per causa de la maldat dels que hi viuen.
Perquè han dit: «Ell no veu el que ens passarà.»
5 Si et canses corrent amb homes,
com podràs córrer contra cavalls?+
Potser et sents segur vivint a una terra on hi ha pau,
però, com t’anirà entre els arbustos frondosos del Jordà?
6 Perquè fins i tot els teus germans, els de la casa del teu pare,
t’han traït.+
Han cridat molt fort contra tu.
Encara que et diguin coses bones,
no te’n fiïs.
7 «He deixat la meva casa+ i he abandonat la meva herència.+
He entregat la meva estimada en mans dels seus enemics.+
8 Per mi, la meva herència s’ha tornat com un lleó al bosc,
ha rugit contra mi.
Per això l’odio.
9 Per mi, la meva herència és com un ocell rapinyaire de molts colors.*
Els altres ocells rapinyaires l’envolten i l’ataquen.+
Veniu i reuniu-vos, tots vosaltres, els animals del camp,
veniu a menjar.+
Han convertit el meu estimat tros de terra en un desert desolat.
11 S’ha convertit en un desert,
s’ha assecat.*
Està abandonat davant meu.+
Tot el país està desolat,
però a ningú li importa.+
12 Els destructors han arribat per tots els camins del desert,
perquè l’espasa de Jehovà està devorant el país d’un extrem a l’altre.+
No hi ha pau per a ningú.
13 Han sembrat blat, però han recollit espines.+
S’han esgotat per no res.
S’avergonyiran de la seva collita
per causa de la gran ira de Jehovà.»
14 Això és el que diu Jehovà: «Arrencaré de la seva terra+ tots els meus veïns malvats, que estan tocant l’herència que vaig donar al meu poble Israel,+ i també arrencaré la casa de Judà d’enmig d’ells. 15 I un cop els hagi arrencat, els tornaré a mostrar misericòrdia i faré que cadascun d’ells torni a la seva herència i a la seva terra.»
16 «I si ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, realment aprenen a fer les coses com el meu poble i a jurar pel meu nom, dient: “Tan cert com que Jehovà està viu!”, aleshores podran viure entre el meu poble. 17 Però si alguna nació no vol obeir, l’arrencaré; l’arrencaré i la destruiré», diu Jehovà.+
13 Jehovà em va dir: «Ves, compra’t un cinturó de lli i posa-te’l a la cintura, però no el fiquis a l’aigua.» 2 I, tal com em va dir Jehovà, em vaig comprar un cinturó i me’l vaig posar a la cintura. 3 Després, Jehovà va tornar a parlar amb mi, i em va dir: 4 «Agafa el cinturó que t’has comprat i que portes posat i ves fins al riu Eufrates. Allà, amaga’l al forat d’una roca.» 5 Així que hi vaig anar i el vaig amagar a la vora de l’Eufrates, tal com Jehovà m’havia manat.
6 Al cap de molts dies, Jehovà em va dir: «Aixeca’t, ves a l’Eufrates i agafa el cinturó que et vaig manar que amaguessis.» 7 Per tant, vaig anar a l’Eufrates i vaig desenterrar el cinturó, i el vaig treure d’on l’havia amagat. El cinturó s’havia fet malbé i ja no servia per a res.
8 Llavors vaig rebre aquest missatge de Jehovà: 9 «Això és el que diu Jehovà: “D’aquesta manera destruiré l’orgull de Judà i l’immens orgull de Jerusalem.+ 10 Aquest poble malvat, que es nega a fer cas de les meves paraules,+ que segueix el seu cor tossut+ i que va darrere d’altres déus per servir-los i inclinar-se davant d’ells, serà com aquest cinturó que no serveix per a res.” 11 Jehovà diu: “De la mateixa manera que un cinturó se cenyeix a la cintura, jo havia fet que tota la casa d’Israel i tota la casa de Judà s’unissin a mi i fossin per a mi un poble,+ un nom,+ una alabança i una cosa bonica. Però no em van obeir.”+
12 »També els has de donar aquest missatge: “Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: ‘Les gerres s’omplen de vi.’” I ells et contestaran: “Ja sabem que les gerres s’omplen de vi.” 13 Després digue’ls: “Això és el que diu Jehovà: ‘Doncs jo faré que s’emborratxin completament tots els habitants d’aquest país,+ els reis que s’asseuen al tron de David, els sacerdots, els profetes i tots els habitants de Jerusalem.’ 14 Jehovà diu: ‘Els esmicolaré els uns contra els altres, tant els pares com els fills.+ No em faran pena, no els tindré compassió i no els mostraré misericòrdia. Res impedirà que els destrueixi.’”+
15 Escolteu i pareu atenció.
Jehovà ha parlat, no sigueu arrogants.
16 Doneu glòria a Jehovà, el vostre Déu,
abans que ell porti la foscor
i abans que els vostres peus ensopeguin a les muntanyes quan es fa fosc.
17 I si us negueu a escoltar,
ploraré en secret per culpa del vostre orgull.
Vessaré moltes llàgrimes, els meus ulls es desfaran en llàgrimes+
perquè s’han endut captiu el ramat de Jehovà.+
18 Digues al rei i a la reina mare:+ “Seieu a un lloc més baix,
perquè us caurà del cap la bonica corona que porteu.”
19 Les ciutats del sud estan tancades* i no hi ha ningú que les obri.
S’han endut tot Judà a l’exili, se’ls han endut a tots.+
20 Aixeca la vista i mira els que venen del nord.+
On és el ramat que vas rebre, les teves precioses ovelles?+
21 Què diràs quan vingui el teu càstig
de part dels que sempre has tractat com a amics íntims?+
¿No t’agafaran dolors de part, com els que té una dona que està donant a llum?+
22 Quan et preguntis com és que t’han passat aquestes coses,+
que sàpigues que t’han arrencat la falda i que han tractat els teus talons amb violència
per culpa dels teus grans errors.+
23 Pot un cusita* canviar la seva pell? Pot un lleopard canviar les seves taques?+
Si ells poguessin canviar, vosaltres que esteu tan acostumats a fer el mal
també podríeu fer el bé.
24 Els dispersaré com la palla que el vent del desert fa volar.»+
25 Jehovà diu: «Això és el que us passarà, aquesta és la porció que us he reservat,
26 Per això t’aixecaré la falda fins a la cara
i se’t veuran les vergonyes.+
He vist el teu comportament fastigós
als turons i al camp.+
Pobra de tu, Jerusalem!
Fins quan seguiràs impura?»+
14 Aquest és el missatge que Jehovà li va donar a Jeremies sobre les sequeres:+
2 Judà es lamenta.+ Les seves portes estan desolades,
cauen a terra molt tristes.
Un crit d’angoixa puja de Jerusalem.
3 Els amos envien els servidors a buscar aigua,
però quan van a les cisternes,* no en troben
i tornen amb les gerres buides.
Es cobreixen el cap
avergonyits i decebuts.
4 Com que no plou,
la terra està esquerdada,+
i per això els pagesos estan desanimats i es cobreixen el cap.
5 Fins i tot la cérvola abandona la seva cria
perquè no hi ha herba al camp.
6 Sobre els turons pelats, els ases salvatges
esbufeguen com els xacals,
i els seus ulls defalleixen perquè no hi ha herba.+
7 Jehovà, actua per causa del teu nom+
encara que els nostres errors testifiquen contra nosaltres.
Perquè la nostra infidelitat és molt gran+
i hem pecat contra tu.
8 Tu ets l’esperança d’Israel, el seu Salvador+ en moments difícils.
Per què actues com un foraster al país,
com un viatger que només s’atura per passar la nit?
9 Per què actues com algú que està desconcertat,
com algú poderós que no és capaç de salvar el seu poble?
No ens abandonis.
10 Això és el que Jehovà diu d’aquest poble: «Els encanta anar d’aquí cap allà,+ no han refrenat els seus peus,+ i per aquesta raó Jehovà no està gens content amb ells.+ Ara recordarà els seus errors i els demanarà comptes pels seus pecats.»+
11 Llavors Jehovà em va dir: «No facis oracions perquè al poble li vagi bé.+ 12 Quan dejunen, no escolto les seves súpliques,+ i quan em presenten ofrenes cremades i ofrenes de cereals, no les accepto.+ Els eliminaré amb l’espasa, la fam i les epidèmies.»*+
13 I jo vaig dir: «Ai, Senyor Sobirà Jehovà! Els profetes els estan dient: “No veureu l’espasa ni passareu gana, Déu farà que tingueu pau de veritat en aquest lloc.”»+
14 Aleshores Jehovà em va contestar: «Els profetes profetitzen mentides en nom meu,+ però jo no els he enviat, no els he manat res i no he parlat amb ells.+ Les seves profecies són visions falses, prediccions inútils i les mentides del seu cor.+ 15 Per tant, això és el que Jehovà diu sobre els profetes que profetitzen en nom meu sense que jo els hagi enviat, i que diuen que no vindrà ni l’espasa ni la fam al país: “Aquests profetes moriran per l’espasa i per la fam.+ 16 I la gent a la qual profetitzen acabarà estesa pels carrers de Jerusalem per la fam i per l’espasa. No hi haurà ningú que els enterri,+ ni a ells ni a les seves dones, ni als seus fills ni a les seves filles, perquè faré que caigui sobre ells la desgràcia que es mereixen.”+
17 »Els has de donar aquest missatge:
“Que els meus ulls s’inundin de llàgrimes nit i dia, i que plorin sense parar,+
perquè han destrossat i esclafat del tot la filla verge del meu poble,+
li han fet una ferida molt greu.
18 Si vaig al camp,
veig els que han mort per l’espasa!+
Si entro a la ciutat,
veig les malalties que la fam ha provocat!+
Tant el profeta com el sacerdot han deambulat per una terra que no coneixen.”»+
19 Has rebutjat totalment Judà? Has odiat Sió?+
Per què ens has ferit? Ara ja no hi ha cura per a nosaltres.+
Esperàvem la pau, però no va venir res de bo.
Esperàvem un temps de curació, però només hi ha terror.+
20 Jehovà, reconeixem la nostra maldat
i els errors dels nostres avantpassats.
Hem pecat contra tu.+
21 Però per amor al teu nom, no ens rebutgis;+
no menyspreïs el teu gloriós tron.
Recorda el pacte que vas fer amb nosaltres, i no el trenquis.+
22 Poden els ídols inútils de les nacions fer ploure?
Pot el cel enviar pluges per si mateix?
Jehovà, Déu nostre, no ets l’únic que ho pot fer?+
Confiem en tu,
perquè ets l’únic que ha fet tot això.
15 Llavors Jehovà em va dir: «Encara que Moisès i Samuel es presentessin davant meu,+ no donaria suport a aquest poble. Treu-me’l del davant, que marxi! 2 I si et pregunten: “On hem d’anar?”, els has de dir: “Això és el que diu Jehovà:
‘Qui hagi de morir per una plaga mortal, que mori per la plaga!
Qui hagi de morir per l’espasa, que mori per l’espasa!+
Qui hagi de morir de fam, que mori de fam!
I qui hagi d’anar al captiveri, que vagi al captiveri!’”+
3 »Jehovà diu: “Els enviaré quatre desgràcies:*+ l’espasa perquè els mati, els gossos perquè arrosseguin els seus cossos i els ocells del cel i els animals de la terra perquè els destrossin i els devorin.+ 4 A causa del que Manassès, el fill d’Ezequies, el rei de Judà, va fer a Jerusalem,+ faré que tots els regnes de la terra s’esgarrifin al veure’ls.+
5 Jerusalem, qui et tindrà compassió?
Qui et tindrà llàstima?
I qui es pararà a preguntar com estàs?”
Per això, allargaré la meva mà contra tu i et destruiré.+
Ja estic cansat de tenir-te llàstima.
7 Els ventaré amb una forca a les portes del país.
Els deixaré sense fills.+
Destruiré el meu poble
perquè no ha volgut canviar la seva conducta.+
8 Les seves viudes seran més nombroses que la sorra del mar.
Al migdia, faré venir contra ells un destructor, contra les mares i contra els joves.
De sobte, faré que caigui sobre ells terror i confusió.
9 La dona que va tenir set fills s’està quedant sense forces,
li costa respirar.
El seu sol s’ha post mentre encara és de dia,
i ha causat vergonya i humiliació.”*
Jehovà diu: “Als pocs que quedin d’ells,
els entregaré a l’espasa dels seus enemics.”»+
10 Ai de mi, mare, per què em vas donar a llum?+
Sempre soc el centre de baralles i conflictes amb tot el país.
Mai he prestat res i mai m’han fet cap préstec,
però tothom em maleeix.
11 Jehovà ha dit: «Sense cap mena de dubte t’ajudaré.
Sense cap mena de dubte intercediré per tu davant de l’enemic
quan arribi el temps de les desgràcies i de l’angoixa.
12 Hi ha algú que pugui trencar el ferro,
el ferro que ve del nord, i el coure?
13 Donaré com a botí, a canvi de res, els teus recursos i els teus tresors,+
i ho faré per culpa de tots els pecats que has comès per tot el teu territori.
14 Els donaré als teus enemics
perquè se’ls emportin a una terra que no coneixes.+
Perquè la meva ira ha encès un foc
que crema contra vosaltres.»+
15 Jehovà, tu saps tot el que em passa,
recorda’t de mi i presta’m atenció.
Recorda que suporto aquests insults per tu.+
16 Les teves paraules van venir a mi, i me les vaig menjar.+
El teu missatge es va convertir en el goig i l’alegria del meu cor,
perquè jo porto el teu nom, Jehovà, el Déu dels exèrcits.
17 No m’assec amb els que només volen divertir-se, no m’ho passo bé amb ells.+
18 Per què no marxa la meva pena i no es tanca la meva ferida?
No es vol curar.
¿Seràs per a mi com una font d’aigua enganyosa
en la qual no es pot confiar?
19 Per tant, això és el que diu Jehovà:
«Si tornes, tornaràs a tenir el meu favor
i estaràs davant meu.
Si separes el que és valuós del que no val res,
seràs la meva boca.*
Ells hauran de tornar a tu,
però tu no tornaràs a ells.»
20 Jehovà diu: «Faré que siguis una sòlida muralla de coure per a aquest poble.+
Ells lluitaran contra tu
però no et venceran,+
perquè jo estic al teu costat per salvar-te i alliberar-te.
21 T’alliberaré de la mà dels malvats
i et rescataré de la mà dels cruels.»
16 Vaig tornar a rebre un missatge de Jehovà que deia: 2 «No t’has de casar i no has de tenir fills ni filles en aquest lloc. 3 Perquè això és el que diu Jehovà dels fills i les filles que neixen aquí, de les mares que els donen a llum i dels pares que els engendren en aquest país: 4 “Moriran de malalties mortals,+ però ningú plorarà per ells ni els enterrarà. Seran com fems damunt la terra.+ Moriran per l’espasa i per la fam,+ i els ocells del cel i els animals de la terra es menjaran els seus cadàvers.”
5 Això és el que diu Jehovà:
“No entris a cap casa on s’estigui celebrant un banquet de dol,
i no hi vagis a plorar ni a donar el condol.”+
Jehovà diu: “Perquè he tret la meva pau a aquest poble
i ja no els mostro amor lleial ni misericòrdia.+
6 Tant el gran com el petit moriran en aquest país.
7 Ningú donarà menjar als que estan de dol
per consolar-los per la seva pèrdua.
Ningú els donarà la copa del consol
perquè beguin per la pèrdua del seu pare o la seva mare.
8 Tampoc entris a cap casa on hi hagi una festa
per asseure’t amb ells a menjar i beure.”
9 »Perquè això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Aquí mateix, en els vostres dies i davant dels vostres ulls, posaré fi als crits d’alegria i de goig i a la veu del nuvi i de la núvia.”+
10 »Quan donis al poble aquest missatge, ells et preguntaran: “Per què ha dit Jehovà que vindrà aquesta gran desgràcia contra nosaltres? Quin error o quin pecat hem comès contra Jehovà, el nostre Déu?”+ 11 I tu els has de contestar: “Jehovà diu: ‘És perquè els vostres avantpassats em van abandonar,+ van anar darrere d’altres déus, els van servir i es van inclinar davant seu.+ Però a mi em van abandonar i no van complir la meva llei.+ 12 I vosaltres us heu comportat encara pitjor que els vostres avantpassats.+ Tots feu cas del vostre cor malvat i tossut en comptes d’obeir-me a mi.+ 13 Us faré fora d’aquesta terra i us faré anar a una terra que no heu conegut, ni vosaltres ni els vostres avantpassats.+ Allà haureu de servir altres déus nit i dia,+ perquè no tindreu el meu favor.’”
14 »Jehovà diu: “Però ve el temps en què ja no diran: ‘Tan cert com que Jehovà està viu! Ell és aquell que va fer sortir els israelites de la terra d’Egipte.’+ 15 En lloc d’això diran: ‘Tan cert com que Jehovà està viu! Ell és aquell que va fer sortir els israelites de la terra del nord i de totes les terres on els va dispersar.’ I jo els tornaré a portar a la seva terra, a la terra que vaig donar als seus avantpassats.”+
16 Jehovà diu: “Enviaré molts pescadors
que els pescaran.
Després, enviaré molts caçadors
que els caçaran a totes les muntanyes i turons
i als forats de les roques.
17 Els meus ulls veuen tot el que fan.*
No es poden amagar de mi
ni poden amagar els seus errors de la meva vista.
18 Primer els tornaré tot el que es mereixen pels seus errors i els seus pecats,+
perquè han contaminat la meva terra amb les figures sense vida* dels seus ídols repugnants
i han omplert la meva herència amb les seves coses detestables.”»+
19 Jehovà, tu ets la meva força i la meva fortalesa,
el meu refugi en dies d’angoixa.+
A tu vindran les nacions des de les parts més llunyanes de la terra,
i diran: «Els nostres avantpassats van heretar una mentida,
coses inútils i buides que no serveixen per a res.»+
20 Pot un home fer-se els seus propis déus?
El que fa no són déus de veritat.+
21 «Per tant, faré que em coneguin.
Aquesta vegada els faré veure el meu poder i la meva força,
i hauran de saber que el meu nom és Jehovà.»
17 «El pecat de Judà està escrit amb un punxó de ferro.
Està gravat amb una punta de diamant al seu cor*
i a les banyes dels seus altars,
2 i els seus fills recorden els seus altars i els seus pals sagrats,*+
que estan al costat dels arbres frondosos, sobre els turons alts+
3 i sobre les muntanyes del camp.
Entregaré com a botí els teus recursos i tots els teus tresors,+
entregaré els teus llocs alts sagrats per culpa dels pecats que has comès en tot el teu territori.+
4 Per voluntat pròpia, renunciaràs a l’herència que et vaig donar.+
I jo t’obligaré a servir els teus enemics a una terra que no coneixes,+
perquè heu encès la meva ira com un foc,*+
i cremarà per sempre.»
5 Això és el que diu Jehovà:
«Maleït sigui l’home que confia en simples humans,+
i que allunya el seu cor de Jehovà.
6 Serà com un arbre solitari al desert.
Quan vinguin coses bones, no les veurà,
sinó que viurà als llocs secs del desert,
en una terra salada on ningú hi pot viure.
7 Però l’home que confia en Jehovà,
que posa la seva esperança en Jehovà, rebrà benediccions.+
8 Serà com un arbre plantat al costat de l’aigua,
que estén les seves arrels cap al corrent d’aigua.
Quan arribi la calor, no la notarà,
i les seves fulles sempre estaran verdes.+
L’any de sequera no patirà
ni deixarà de produir fruit.
9 El cor és més traïdor* que qualsevol altra cosa, i és desesperat.*+
Qui el pot conèixer?
10 Jo, Jehovà, miro què hi ha dins del cor,+
examino els pensaments més íntims*
per donar a cadascú el que es mereix segons la seva conducta,
segons els resultats de les seves accions.+
11 Qui aconsegueix riqueses de manera deshonesta+
és com una perdiu que reuneix els ous que no ha post.
Les riqueses l’abandonaran a la meitat de la seva vida,
i finalment es demostrarà que és un insensat.»
12 El nostre santuari
és un tron gloriós que ha sigut exalçat des del principi.+
13 Jehovà, tu ets l’esperança d’Israel,
i tots els que t’abandonin quedaran avergonyits.
Els que s’allunyen* de tu* estaran escrits a la sorra,+
perquè han abandonat Jehovà, la font d’aigua viva.+
15 Hi ha qui em diu:
«On són les paraules de Jehovà?+
Si us plau, que es compleixin!»
16 Però jo no vaig deixar de seguir-te com a pastor
ni vaig desitjar que arribés el dia del desastre.
Tu saps tot el que han dit els meus llavis.
Tot va passar davant teu!
17 No em facis tenir por,
tu ets el meu refugi en el dia de la desgràcia.
18 Fes que els que em persegueixen quedin avergonyits,+
però no deixis que jo quedi avergonyit.
Fes que tinguin por,
però no deixis que jo tingui por.
19 Això és el que Jehovà em va dir: «Ves i posa’t dret a la porta dels fills del poble, per on entren i surten els reis de Judà, i també a les altres portes de Jerusalem.+ 20 Els has de dir: “Reis de Judà, poble de Judà i habitants de Jerusalem, vosaltres que entreu per aquestes portes, escolteu el missatge de Jehovà. 21 Això és el que diu Jehovà: ‘Aneu amb compte i no transporteu cap càrrega en dissabte ni entreu amb ella per les portes de Jerusalem.+ 22 No tragueu cap càrrega de casa vostra ni feu cap treball en dissabte.+ Mantingueu sagrat el dissabte, tal com vaig manar als vostres avantpassats.+ 23 Però ells no van escoltar ni van fer cas, van ser tossuts i es van negar a obeir i a acceptar la disciplina.’”+
24 »“Jehovà diu: ‘Però si vosaltres m’obeïu de debò, no entreu cap càrrega per les portes d’aquesta ciutat en dissabte i manteniu sagrat el dissabte no fent cap treball aquell dia,+ 25 aleshores els reis i els prínceps que s’asseuen al tron de David+ també entraran per les portes d’aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, tant ells i els seus prínceps com els homes de Judà i els habitants de Jerusalem.+ I aquesta ciutat estarà habitada per sempre. 26 Vindrà gent de les ciutats de Judà, dels voltants de Jerusalem, de la terra de Benjamí,+ de la terra baixa,+ de les muntanyes i del Nègueb,* i portaran ofrenes cremades,+ sacrificis,+ ofrenes de cereals,+ olíban i sacrificis d’agraïment a la casa de Jehovà.+
27 »”’Ara bé, si em desobeïu i no manteniu sagrat el dissabte i transporteu càrregues i les entreu a la ciutat per les portes de Jerusalem en dissabte, calaré foc a les seves portes, i el foc consumirà les torres fortificades de Jerusalem+ i no s’apagarà.’”»+
18 Això és el que Jehovà va dir a Jeremies: 2 «Aixeca’t i baixa a casa del terrisser,+ i allà et comunicaré el meu missatge.»
3 Per tant, vaig baixar a casa del terrisser, i vaig veure que estava treballant al torn. 4 Però el recipient de fang que estava fent es va fer malbé a les seves mans. Així que el terrisser va fer un altre recipient amb el mateix fang, i el va fer tal com ell va voler.
5 Aleshores vaig rebre aquest missatge de Jehovà: 6 «Jehovà diu: “Casa d’Israel, és que no puc fer amb vosaltres el mateix que ha fet el terrisser? Casa d’Israel, a les meves mans, vosaltres sou com el fang a les mans del terrisser.+ 7 Si alguna vegada dic que arrencaré, enderrocaré i destruiré una nació o un regne+ 8 i aquesta nació deixa la maldat contra la qual vaig parlar, jo també canviaré d’opinió* i no portaré la calamitat que havia pensat portar contra ella.+ 9 Però si alguna vegada dic que edificaré i arrelaré una nació o un regne 10 i aquesta nació fa el que està malament als meus ulls i no obeeix la meva veu, canviaré d’opinió i no li faré el bé que havia pensat fer-li.”
11 »I ara, si us plau, digues als homes de Judà i als habitants de Jerusalem: “Això és el que diu Jehovà: ‘Estic preparant una calamitat i dissenyant un pla contra vosaltres. Si us plau, deixeu els vostres mals camins i corregiu el vostre comportament i les vostres accions.’”»+
12 Però ells van dir: «És inútil+ que insisteixis! Seguirem les nostres pròpies idees i ens deixarem portar pel nostre cor tossut i malvat.»+
13 Per tant, això és el que diu Jehovà:
«Si us plau, pregunteu als altres països
si han sentit res de semblant.
La verge d’Israel ha fet una cosa terrible.+
14 Desapareix la neu que hi ha a les roques dels vessants de les muntanyes del Líban?
S’assequen les aigües fredes que venen des de lluny?
15 Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi.+
Fan sacrificis* a coses inútils+
i fan que la gent ensopegui en els seus camins, els camins antics,+
per fer-los anar per camins que no han sigut aplanats ni anivellats.
Tots els que passin per allà es quedaran mirant horroritzats i mouran el cap.+
17 Els escamparé davant de l’enemic com fa el vent de l’est.
El dia de la seva desgràcia, els donaré l’esquena.»*+
18 I ells van dir: «Veniu i fem un complot contra Jeremies.+ Perquè la llei* dels nostres sacerdots, els consells dels savis i les paraules dels profetes no deixaran d’existir. Veniu i acusem-lo,* i no fem cas del que diu.»
19 Jehovà, si us plau, escolta’m,
i fixa’t en el que diuen els meus enemics.
20 S’ha de tornar mal per bé?
Han cavat una fossa per a mi!+
Recorda que em vaig presentar davant teu per parlar a favor d’ells
perquè apartessis la teva ira d’ells.
21 Per això, entrega’ls a l’espasa+
i entrega els seus fills a la fam.
Que les seves dones es quedin viudes i sense fills,+
que els seus homes morin per una plaga mortal
i que els seus joves morin per l’espasa a la guerra.+
22 Que se sentin crits des de les seves cases
quan de sobte els enviïs saquejadors,
perquè han fet un forat per caçar-me
i han parat trampes per als meus peus.+
23 Però tu, Jehovà,
coneixes bé tot el que han tramat per matar-me.+
No perdonis el seu error
i no esborris el seu pecat de davant teu.
19 Jehovà em va dir: «Ves a un terrisser+ i compra-li un gerro de fang. Demana a alguns ancians del poble i a alguns ancians dels sacerdots que t’acompanyin 2 a la vall del Fill d’Hinnom,+ a l’entrada de la Porta de la Terrissa. Allà has d’anunciar el missatge que et donaré. 3 Hauràs de dir: “Reis de Judà i habitants de Jerusalem, escolteu el missatge de Jehovà. Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel:
»”‘Estic a punt de portar una desgràcia sobre aquest lloc, i qui en senti a parlar s’esgarrifarà.* 4 Tot això passarà perquè m’han abandonat+ i han deixat aquest lloc irreconeixible.+ Hi estan fent sacrificis a altres déus, déus que ni ells ni els seus avantpassats ni els reis de Judà havien conegut, i han omplert aquest lloc amb la sang de gent innocent.+ 5 Han construït els llocs alts sagrats de Baal per cremar els seus fills al foc com a ofrenes cremades per a Baal,+ cosa que jo no havia manat ni dit i que ni tan sols m’havia passat pel cap.’”*+
6 »“‘Per tant, arribarà el moment’, diu Jehovà, ‘en què a aquest lloc ja no se l’anomenarà ni Tófet ni la vall del Fill d’Hinnom, sinó la vall de la Matança.+ 7 Faré que els plans de Judà i de Jerusalem fracassin en aquest lloc, i faré que morin per l’espasa dels seus enemics i a mans dels que els volen matar. Faré que els ocells del cel i els animals de la terra es mengin els seus cadàvers.+ 8 Convertiré aquesta ciutat en un lloc esgarrifós, i la gent se’n burlarà.* Tots els que passin per allà es quedaran mirant horroritzats i es riuran de les seves plagues.+ 9 Faré que es mengin la carn dels seus fills i les seves filles. Es menjaran els uns als altres per culpa del setge i de la desesperació que sentiran quan estiguin envoltats pels seus enemics i pels que els volen matar.’”+
10 »Després, trenca el gerro davant dels homes que t’acompanyin, 11 i digue’ls: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: ‘Trencaré aquest poble i aquesta ciutat com quan algú trenca un gerro de fang i ja no es pot arreglar. Enterraran els morts a Tófet fins que no hi quedi lloc per enterrar-los.’”+
12 »Jehovà diu: “Això és el que faré amb aquest lloc i amb els seus habitants, per fer que aquesta ciutat sigui com Tófet. 13 I les cases de Jerusalem i les cases dels reis de Judà es tornaran impures com Tófet,+ perquè van oferir sacrificis a tot l’exèrcit del cel+ i van vessar ofrenes líquides a altres déus sobre els terrats de les cases.”»+
14 Quan Jeremies va tornar de Tófet, on Jehovà l’havia enviat a profetitzar, va anar al pati de la casa de Jehovà i va dir a tot el poble: 15 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Portaré la desgràcia que he anunciat contra aquesta ciutat i contra els seus pobles, perquè han sigut uns tossuts i s’han negat a obeir les meves paraules.”»+
20 El sacerdot Paixhur, el fill d’Immer, que era el supervisor principal de la casa de Jehovà i que va escoltar el que Jeremies havia profetitzat, 2 va colpejar el profeta Jeremies i el va posar al cep+ que hi havia a la Porta Superior de Benjamí, a la casa de Jehovà. 3 L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, Jeremies li va dir:
«Jehovà t’ha canviat el nom, i en lloc de Paixhur et diràs Terror per Tot Arreu.+ 4 Perquè això és el que diu Jehovà: “Faré que tu i tots els teus amics tingueu por pel que et passarà, i amb els teus propis ulls veuràs com cauen per l’espasa dels seus enemics.+ Entregaré tot Judà en mans del rei de Babilònia, i ell se’ls endurà a l’exili a Babilònia i els matarà amb l’espasa.+ 5 I donaré als seus enemics totes les riqueses d’aquesta ciutat, tots els seus recursos, totes les seves coses valuoses i tots els tresors dels reis de Judà.+ I ells saquejaran totes aquestes coses, les agafaran i se les emportaran a Babilònia.+ 6 Paixhur, tu i tots els que viuen a casa teva anireu al captiveri. Aniràs a Babilònia, moriràs allà i allà t’enterraran amb tots els teus amics, perquè els has profetitzat mentides.”»+
7 M’has enganyat, oh Jehovà. M’has enganyat.
Has utilitzat la teva força contra mi i has guanyat.+
Tot el dia es burlen de mi,
tothom es riu de mi.+
8 Quan parlo, sempre he de cridar i anunciar:
«Violència i destrucció!»
El missatge de Jehovà ha fet que la gent m’insulti i es burli de mi tot el dia.+
Però dins del meu cor, les seves paraules es van tornar com un foc que cremava dins dels meus ossos,
i em vaig cansar de contenir-les,
ja no podia aguantar més.+
10 Com que vaig sentir els rumors malintencionats que explicaven,
el terror em va envoltar.+
«Denunciem-lo! Denunciem-lo!»
Tots els que em desitjaven pau esperaven la meva caiguda,+ i deien:
«Potser farà alguna estupidesa
i llavors el podrem vèncer i ens venjarem d’ell.»
11 Però Jehovà va estar al meu costat com un guerrer temible.+
Per això, els que em persegueixen ensopegaran i no venceran.+
Fracassaran i quedaran avergonyits.
La seva humiliació durarà per sempre, no s’oblidarà mai.+
13 Canteu a Jehovà! Alabeu Jehovà!
Perquè ha rescatat els pobres de les mans dels malvats.
14 Maleït sigui el dia que vaig néixer!
Que no sigui beneït el dia que la meva mare em va donar a llum!+
15 Maleït sigui l’home que va portar bones notícies al meu pare i li va dir:
«Has tingut un fill, un nen!»,
i li va donar una gran alegria.
16 Que aquell home acabi com les ciutats que Jehovà va destruir sense remordiments.
Que senti crits al matí i el senyal d’alarma al migdia.
17 Per què no em va fer morir quan estava a la panxa?
Així la meva mare hauria sigut la meva tomba
i hauria estat embarassada per sempre.+
18 Per què vaig sortir de la panxa de la meva mare
per veure patiment i tristesa
i acabar els meus dies avergonyit?+
21 Jeremies va rebre el missatge de Jehovà quan el rei Sedecies+ va enviar Paixhur,+ el fill de Melquies, i Sofonies,+ el fill de Maasies, el sacerdot, a parlar amb ell. Ells li van dir: 2 «Si us plau, pregunta a Jehovà què ens passarà, perquè Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ens està atacant.+ Potser Jehovà farà un dels seus actes extraordinaris a favor nostre que l’obligui a retirar-se.»+
3 Jeremies els va contestar: «Això és el que heu de dir a Sedecies: 4 “Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: ‘Faré que es girin contra vosaltres les armes que teniu a les mans, les armes amb les quals lluiteu contra el rei de Babilònia+ i contra els caldeus que us estan assetjant des de fora de les muralles. Les* reuniré enmig d’aquesta ciutat. 5 Jo mateix lluitaré contra vosaltres+ amb mà forta i braç poderós, amb fúria, ira i molta indignació.+ 6 Destruiré els habitants d’aquesta ciutat, tant els homes com els animals. Moriran a causa d’una gran epidèmia.’”*+
7 »“Jehovà diu: ‘Després d’això, entregaré Sedecies, el rei de Judà, i també els seus servidors i la gent d’aquesta ciutat que hagi sobreviscut a les epidèmies, l’espasa i la fam, en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, en mans dels seus enemics i en mans dels que els volen matar.+ Ell els matarà amb l’espasa. No els tindrà pena ni compassió ni cap mena de misericòrdia.’”+
8 »I això és el que has de dir a aquest poble: “Això és el que diu Jehovà: ‘Poso davant vostre el camí de la vida i el camí de la mort. 9 Els que es quedin a la ciutat moriran per l’espasa, la fam i les epidèmies. Però els que en surtin i es rendeixin als caldeus que us estan assetjant podran seguir vivint; salvaran la seva vida.’”*+
10 »“Jehovà diu: ‘Perquè estic decidit a portar una desgràcia contra aquesta ciutat* en comptes de portar-li coses bones.+ Caurà en mans del rei de Babilònia,+ i ell la cremarà amb foc.’+
11 »”Casa del rei de Judà, escolta el missatge de Jehovà. 12 Casa de David, això és el que diu Jehovà:
‘Defenseu la justícia cada matí,
i allibereu les víctimes de les mans dels estafadors,+
perquè la meva ira no s’encengui com un foc+
i cremi sense que ningú la pugui apagar
per culpa de les vostres males accions.’”+
13 Jehovà diu: “Habitant de la vall, roca de la plana,
aquí em tens contra tu.”
“A vosaltres que dieu: ‘Qui baixarà contra nosaltres?
“Incendiaré el teu bosc,
i el foc consumirà tot el que t’envolta.”»+
22 Això és el que diu Jehovà: «Baixa a la casa* del rei de Judà i dona aquest missatge: 2 “Rei de Judà, tu que t’asseus al tron de David, escolta el missatge de Jehovà, tu, juntament amb els teus servidors i el teu poble, els que entren per aquestes portes. 3 Això és el que diu Jehovà: ‘Defenseu el dret i la justícia. Allibereu les víctimes de les mans dels estafadors. No maltracteu els estrangers que viuen entre vosaltres ni feu mal als orfes* ni a les viudes.+ I no vesseu sang innocent en aquest lloc.+ 4 Perquè si us assegureu de complir aquestes paraules, els reis que s’asseuen al tron de David+ entraran per les portes d’aquesta casa muntats sobre carros i cavalls, tant ells com els seus servidors i el seu poble.’”+
5 »Jehovà diu: “Però si no feu cas de tot el que us he dit, juro per mi mateix que aquesta casa es convertirà en un munt de ruïnes.”+
6 »Això és el que diu Jehovà sobre la casa del rei de Judà:
“Per mi ets com Galaad,
com el cim del Líban.
Però et convertiré en un desert,
totes les teves ciutats quedaran deshabitades.+
Tallaran els teus millors cedres
i els tiraran al foc.+
8 »”Moltes nacions passaran per aquesta ciutat i es diran les unes a les altres: ‘Per què Jehovà li ha fet això a aquesta gran ciutat?’+ 9 I contestaran: ‘Perquè van abandonar el pacte que havien fet amb Jehovà, el seu Déu, i es van inclinar davant d’altres déus i els van servir.’”+
10 »No ploris pel qui ha mort
ni et lamentis per ell.
En comptes d’això, plora desconsoladament pel qui se’n va,
perquè no tornarà mai més per veure la terra on va néixer.
11 »Perquè això és el que diu Jehovà sobre Sal·lum,*+ el fill de Josies, el rei de Judà que regna en lloc del seu pare Josies+ i que ha marxat d’aquest lloc: “No tornarà mai més. 12 Morirà a l’exili, al lloc on l’han portat, i mai més tornarà a veure aquesta terra.”+
13 »Ai d’aquell que construeix la seva casa amb injustícies
i les sales del pis de dalt de manera deshonesta,
que fa que els altres treballin per a ell a canvi de no res
i es nega a pagar-los un sou.+
14 Aquell que diu: “Em faré una casa molt gran
amb sales espaioses al pis de dalt.
Li posaré finestres,
la revestiré amb fusta de cedre i la pintaré de vermell.”*
15 Creus que seguiràs regnant perquè utilitzes més cedre que els altres?
16 Defensava els drets dels pobres i dels oprimits,
i tot anava bé.
Jehovà diu: “No és això el que significa coneixe’m?
17 Però els teus ulls i el teu cor només volen aconseguir beneficis de manera deshonesta,
vessar sang innocent,
cometre fraus i extorsionar.”
18 »Per tant, això és el que diu Jehovà sobre Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà:
“No es lamentaran per ell dient:
‘Ai, germà! Ai, germana!’
No es lamentaran per ell dient:
‘Ai, senyor! Ai, la seva majestat!’
19 L’enterraran com s’enterren els burros:+
l’arrossegaran i el llençaran
fora de les portes de Jerusalem.”+
20 Puja al Líban i crida,
fes sentir la teva veu a Basan
i crida des d’Abarim,+
perquè han esclafat tots els teus amants apassionats.+
21 Vaig parlar amb tu quan et senties segura,
però vas contestar: “No penso obeir!”+
T’has comportat així des de jove,
no m’has obeït.+
22 Un vent pasturarà tots els teus pastors,+
i els teus amants apassionats aniran al captiveri.
Llavors, per culpa de la teva desgràcia, seràs avergonyida i humiliada.
Patiràs com una dona que dona a llum.»+
24 «Jehovà diu: “Tan cert com que estic viu, encara que tu, Conies,*+ fill de Joiaquim,+ el rei de Judà, fossis l’anell de segellar de la meva mà dreta, t’arrencaria d’allà! 25 T’entregaré en mans dels que et volen matar, en mans dels que et fan por, en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i en mans dels caldeus.+ 26 Us llançaré, a tu i a la teva mare, que et va donar a llum, a una terra que no és la terra on vau néixer, i allà morireu. 27 Mai tornaran a la terra que tant enyoren.+
28 »”És Conies tan sols una olla trencada i menyspreada,
un gerro que no vol ningú?
Per què els llancen, a ell i als seus descendents,
i els tiren a una terra que no coneixen?”+
29 Oh terra, terra, terra, escolta el missatge de Jehovà.
30 Això és el que diu Jehovà:
“Inscriviu aquest home com algú sense fills,
com algú que fracassarà a la vida,
perquè cap dels seus descendents
podrà seure al tron de David i governar un altre cop a Judà.”»+
23 Jehovà diu: «Ai dels pastors que escampen i destrueixen les ovelles de les meves pastures!»+
2 Per tant, això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel, contra els pastors que pasturen el meu poble: «Heu escampat les meves ovelles, les heu dispersat i no les heu cuidat.»+
Jehovà diu: «Per això us castigaré per les vostres malvades accions.»
3 «Després reuniré les ovelles que quedin d’entre tots els països als quals les he dispersat.+ Faré tornar les meves ovelles a les seves pastures,+ es reproduiran i es multiplicaran.+ 4 Nomenaré pastors que les pasturin de veritat.+ Ja no tindran por ni s’espantaran, i no se’n perdrà cap», diu Jehovà.
5 Jehovà diu: «Arribarà el dia en què faré sortir de David un brot* just.+ Un rei regnarà,+ actuarà amb seny i defensarà la justícia i la rectitud a la terra.+ 6 Durant els seus dies, Judà se salvarà+ i Israel viurà segur.+ I aquest és el nom que li donaran: Jehovà És la Nostra Justícia.»+
7 Jehovà diu: «Però ve el temps en què ja no diran: “Tan cert com que Jehovà està viu! Ell és aquell que va fer sortir els israelites de la terra d’Egipte.”+ 8 En lloc d’això diran: “Tan cert com que Jehovà està viu! Ell és aquell que va fer sortir i va fer tornar els descendents de la casa d’Israel de la terra del nord i de totes les terres on els vaig dispersar.” I ells viuran a la seva terra.»+
9 Pel que fa als profetes:
tinc el cor trencat dins meu,
i tots els meus ossos tremolen.
Soc com un borratxo,
com un home vençut pel vi
degut a Jehovà i les seves santes paraules.
Les pastures del desert s’han assecat.+
Ells actuen de manera malvada i abusen del seu poder.
11 Jehovà diu: «Els profetes i els sacerdots estan contaminats.*+
He trobat la seva maldat fins i tot a casa meva.»+
12 Jehovà diu: «Per això el seu camí es tornarà relliscós i fosc.+
Els empenyeran i cauran.
Perquè l’any que passi comptes amb ells
els portaré una desgràcia.»
13 «He vist coses fastigoses en els profetes de Samària.+
Les seves profecies venen de part de Baal
i desvien del camí el meu poble Israel.
14 També he vist coses horribles en els profetes de Jerusalem.
Cometen adulteri+ i viuen en la mentida.+
Donen suport als* que fan coses dolentes
i no abandonen la seva maldat.
15 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits contra els profetes:
«Els faré menjar absenta
i els donaré aigua enverinada,+
perquè l’apostasia s’ha escampat per tot el país per culpa dels profetes de Jerusalem.»
16 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«No escolteu el que us diuen els profetes que profetitzen per a vosaltres.+
Us estan enganyant.*
17 A aquells que no em respecten els diuen una vegada i una altra:
“Jehovà ha dit: ‘Tindreu pau.’”+
I a tots els que fan cas del seu cor tossut els diuen:
“No us passarà res dolent.”+
18 Qui forma part del grup d’amics íntims de Jehovà
i pot veure i escoltar les seves paraules?
Qui ha parat atenció i ha escoltat les seves paraules?
19 La tempesta de vent de Jehovà esclatarà amb fúria,
una tempesta que baixarà amb força com un remolí sobre el cap dels malvats.+
20 La ira de Jehovà no es farà enrere
fins que ell hagi complert i realitzat les intencions del seu cor.
Ho entendreu clarament a la part final dels dies.
21 No he enviat els profetes, però ells hi han anat corrents.
No he parlat amb ells, però ells han profetitzat.+
22 Si haguessin format part del meu grup d’amics íntims,
haurien fet que el meu poble escoltés les meves paraules
i haurien fet que deixessin el seu mal camí i les seves males accions.»+
23 Jehovà diu: «¿Soc un Déu només quan estic a prop i no quan estic lluny?»
24 Jehovà diu: «Pot algú amagar-se en un amagatall on jo no el pugui veure?»+
Jehovà diu: «No omplo jo el cel i la terra?+
25 »He sentit el que diuen els profetes. Profetitzen mentides en nom meu i diuen: “He tingut un somni! He tingut un somni!”+ 26 Fins quan hi haurà al cor dels profetes això de profetitzar mentides? Són profetes de les mentides del seu cor.+ 27 Amb els somnis que s’expliquen els uns als altres, volen aconseguir que el meu poble s’oblidi del meu nom, tal com els seus pares es van oblidar del meu nom per culpa de Baal.+ 28 El profeta que tingui un somni, que l’expliqui, però qui tingui les meves paraules, que les transmeti fidelment.»
Jehovà diu: «En què s’assemblen la palla i el gra?»
29 Jehovà diu: «No és el meu missatge com un foc+ i com un martell de forja que esmicola la roca?»+
30 Jehovà diu: «Estic en contra dels profetes que es roben les meves paraules els uns als altres.»+
31 Jehovà diu: «Estic en contra dels profetes que utilitzen la seva llengua per dir: “Ell ha dit!”»+
32 Jehovà diu: «Estic en contra dels profetes que expliquen somnis falsos i que desvien el meu poble amb les seves mentides i la seva arrogància.»+
Jehovà diu: «Jo no els vaig enviar ni els vaig manar res. Per això no li faran cap bé a aquest poble.»+
33 «Quan algú del poble, un profeta o un sacerdot et pregunti: “Quina és la càrrega* de Jehovà?”, has de contestar: “Jehovà diu: ‘Vosaltres sou la càrrega! I jo em desfaré de vosaltres.’”+ 34 Si un profeta, un sacerdot o algú del poble diu: “Aquesta és la càrrega* de Jehovà”, demanaré comptes a ell i als de casa seva. 35 Això és el que cadascun de vosaltres pregunta al seu company i al seu germà: “Què ha contestat Jehovà? Què ha dit Jehovà?” 36 Però no heu de parlar més de la càrrega* de Jehovà, perquè per a cadascú la càrrega* són les seves pròpies paraules. Heu canviat el missatge del Déu viu, Jehovà dels exèrcits, el nostre Déu.
37 »Això és el que has de preguntar al profeta: “Què t’ha contestat Jehovà? Què ha dit Jehovà? 38 Si continueu dient: ‘La càrrega* de Jehovà!’, Jehovà us dirà: ‘Com que dieu: «Aquest missatge és la càrrega* de Jehovà», encara que jo us he dit que no digueu: «La càrrega* de Jehovà!», 39 us aixecaré i us llançaré lluny de mi, tant a vosaltres com a la ciutat que us vaig donar a vosaltres i als vostres avantpassats. 40 I us portaré una deshonra i una humiliació que duraran per sempre i mai seran oblidades.’”»+
24 Després que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, es va endur de Jerusalem a Jeconies,*+ el fill de Joiaquim,+ el rei de Judà, juntament amb els prínceps de Judà, els artesans i els ferrers,* per portar-los a l’exili a Babilònia,+ Jehovà em va mostrar dos cistells de figues que estaven davant del temple de Jehovà. 2 Un cistell tenia figues molt bones, com les figues primerenques, mentre que l’altre tenia figues molt dolentes, tan dolentes que no es podien menjar.
3 Llavors Jehovà em va preguntar: «Què veus, Jeremies?» I jo li vaig contestar: «Figues. Les figues bones són molt bones, però les figues dolentes són molt dolentes, tan dolentes que no es poden menjar.»+
4 Aleshores vaig rebre aquest missatge de Jehovà: 5 «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Tal com la gent mira amb bons ulls aquestes figues bones, jo miraré amb bons ulls els exiliats de Judà, que vaig fer marxar d’aquest lloc a la terra dels caldeus. 6 Posaré la meva mirada damunt d’ells perquè els vagi bé, i els faré tornar a aquesta terra.+ Els edificaré i no els enderrocaré, els plantaré i no els arrencaré.+ 7 Els donaré un cor que desitgi coneixe’m, perquè sàpiguen que jo soc Jehovà.+ Ells seran el meu poble, i jo seré el seu Déu,+ perquè tornaran a mi de tot cor.+
8 »”Però pel que fa a les figues dolentes, que són tan dolentes que no es poden menjar,+ això és el que diu Jehovà: ‘Així mateix consideraré Sedecies,+ el rei de Judà, i els seus prínceps i els que quedin de Jerusalem, tant els que viuen en aquesta terra com els que viuen a la terra d’Egipte.+ 9 Portaré una desgràcia tan gran sobre ells que tots els regnes de la terra s’esgarrifaran.+ A tots els llocs on els dispersi,+ els insultaran, els ridiculitzaran,* es burlaran d’ells i els mencionaran quan facin malediccions.+ 10 Enviaré contra ells l’espasa,+ la fam i les epidèmies*+ fins que desapareguin de la terra que els vaig donar a ells i als seus avantpassats.’”»
25 El quart any de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, és a dir, el primer any de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, Jeremies va rebre un missatge sobre tot el poble de Judà. 2 Això és el que el profeta Jeremies va dir de* tot el poble de Judà i tots els habitants de Jerusalem:
3 «Durant 23 anys, des de l’any 13 de Josies,+ el fill d’Amon, el rei de Judà, fins al dia d’avui, he rebut missatges de Jehovà i us he parlat una vegada i una altra, però vosaltres no heu volgut escoltar.+ 4 Jehovà us ha enviat tots els seus servents, els profetes, una vegada rere una altra, però vosaltres no heu escoltat ni heu fet cas.+ 5 Ells deien: “Si us plau, deixeu el vostre mal camí i les vostres males accions,+ i així podreu viure per molt de temps a la terra que Jehovà us va donar fa molt de temps a vosaltres i als vostres avantpassats. 6 No aneu darrere d’altres déus, no els serviu ni us inclineu davant d’ells, i així no em provocareu amb el que fan les vostres mans i no faré caure una calamitat sobre vosaltres.”
7 »Jehovà diu: “Però vosaltres no m’heu escoltat. Tot al contrari, m’heu provocat amb el que fan les vostres mans per a desgràcia vostra.”+
8 »Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits: “‘Com que no heu fet cas de les meves paraules, 9 convocaré totes les famílies del nord’,+ diu Jehovà, ‘convocaré el meu servent Nabucodonosor, el rei de Babilònia,+ i els faré venir contra aquesta terra,+ contra els seus habitants i contra totes aquestes nacions del voltant.+ Els destruiré,* faré que la gent que els vegi s’esgarrifi i es burli d’ells* i els convertiré en una ruïna eterna. 10 Posaré fi als crits d’alegria i de felicitat,+ a la veu del nuvi i de la núvia,+ al soroll del molí de mà i a la llum de les llànties. 11 Tota aquesta terra es convertirà en un munt de ruïnes i qui la vegi s’esgarrifarà, i aquestes nacions serviran el rei de Babilònia durant 70 anys.’”+
12 »Jehovà diu: “Quan s’hagin complert els 70 anys,+ passaré comptes amb* el rei de Babilònia i amb aquella nació pel seu error,+ i faré que la terra dels caldeus es converteixi en un desert desolat per sempre.+ 13 Compliré tot el que he dit contra aquella terra, tot el que hi ha escrit en aquest llibre i que Jeremies ha profetitzat contra totes les nacions. 14 Moltes nacions i grans reis+ els faran esclaus,+ i jo els donaré el que es mereixen per les seves accions i per les obres de les seves mans.”»+
15 Això és el que m’ha dit Jehovà, el Déu d’Israel: «Agafa de la meva mà aquesta copa del vi de la ira i fes que en beguin totes les nacions a les quals t’envio. 16 En beuran, es balancejaran i actuaran com bojos per l’espasa que enviaré contra ells.»+
17 Per tant, vaig agafar la copa de la mà de Jehovà i en vaig fer beure a totes les nacions a les quals Jehovà em va enviar.+ 18 Primer en van beure Jerusalem i les ciutats de Judà,+ els seus reis i els seus prínceps, per fer d’ells una ruïna, un lloc esgarrifós, perquè es burlin d’ells* i perquè es converteixin en una maledicció,+ com és el cas avui; 19 després en van beure faraó, el rei d’Egipte, i els seus servidors, els seus prínceps, tot el seu poble+ 20 i tots els diferents pobles que viuen allà; tots els reis de la terra d’Us; tots els reis de la terra dels filisteus,+ Ascaló,+ Gaza, Ecron i els que queden d’Asdod; 21 Edom,+ Moab+ i els ammonites;+ 22 tots els reis de Tir, tots els reis de Sidó+ i els reis de l’illa del mar; 23 Dedan,+ Temà, Buz i tots els que s’afaiten les temples;*+ 24 tots els reis dels àrabs+ i tots els reis dels diferents pobles que viuen al desert; 25 tots els reis de Zimrí, tots els reis d’Elam+ i tots els reis dels medes;+ 26 tots els reis del nord, els de prop i els de lluny, un darrere l’altre, i tots els altres regnes que hi ha sobre la terra. I després d’ells en beurà el rei de Xeixac.*+
27 «Els has de dir: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Beveu! Emborratxeu-vos! Vomiteu! Caieu i no us aixequeu!+ Perquè enviaré una espasa contra vosaltres.’” 28 I si es neguen a agafar la copa de la teva mà per beure’n, els has de dir: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: ‘N’heu de beure! 29 Perquè si començo enviant una calamitat a la ciutat que porta el meu nom,+ us quedareu vosaltres sense càstig?’”+
»Jehovà dels exèrcits diu: “No us escapareu del càstig, perquè faré venir una espasa contra tots els habitants de la terra.”
30 »Els has de profetitzar totes aquestes paraules i els has de dir:
“Jehovà rugirà des de les altures,
i des del lloc sant on viu farà que s’escolti la seva veu.
Rugirà amb força contra el lloc on resideix.
Cridarà com els que trepitgen el raïm,
cantarà triomfant contra tots els habitants de la terra.”
31 Jehovà diu: “Ressonarà un soroll fins als confins de la terra
perquè Jehovà té una causa contra les nacions.
32 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
“S’escamparà una calamitat de nació en nació,+
i s’aixecarà una gran tempesta des de les parts més llunyanes de la terra.+
33 »”Els que Jehovà mati en aquell dia estaran escampats d’un extrem a l’altre de la terra. Ningú es lamentarà per ells, i no els recolliran ni els enterraran. Es convertiran en fems damunt de la terra.”
34 Pastors, ploreu i crideu!
Majestuosos del ramat, rebolqueu-vos per terra,
perquè ha arribat l’hora de la vostra matança i de ser dispersats.
Caureu i us trencareu com un gerro molt valuós!
35 Els pastors no tenen on fugir
i els majestuosos del ramat no tenen escapatòria.
36 Escolteu els crits dels pastors
i els plors dels majestuosos del ramat,
perquè Jehovà està destruint les seves pastures.
37 Els llocs tranquils on vivien s’han quedat sense vida
per la fúria ardent de Jehovà.
38 Ell ha sortit del seu cau com un lleó jove,+
i aquesta terra s’ha convertit en un lloc esgarrifós
a causa de l’espasa cruel
i a causa de la seva fúria ardent.»
26 Al principi del regnat de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, Jehovà va donar aquest missatge: 2 «Això és el que diu Jehovà: “Posa’t dret al pati de la casa de Jehovà i parla a* tots els habitants de les ciutats de Judà que venen a adorar* a la casa de Jehovà. Digue’ls tot el que jo et mani, no et deixis ni una sola paraula. 3 Potser escoltaran i deixaran la seva mala conducta, i jo canviaré d’opinió sobre la desgràcia que pensava portar contra ells per les seves males accions.+ 4 Digue’ls: ‘Això és el que diu Jehovà: «Si no m’escolteu i no obeïu la llei* que us vaig donar 5 i no escolteu tot el que us diuen els meus servents, els profetes, que us envio una vegada i una altra i a qui no voleu escoltar,+ 6 faré que aquesta casa acabi igual que Siló+ i que aquesta ciutat sigui una maledicció per a totes les nacions de la terra.»’”»+
7 Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies va proclamar aquest missatge a la casa de Jehovà.+ 8 Quan Jeremies va acabar de proclamar tot el que Jehovà li havia manat que digués al poble, aleshores els sacerdots, els profetes i tot el poble el van agafar i li van dir: «Ets home mort! 9 Per què has profetitzat en nom de Jehovà i has dit: “Aquesta casa acabarà igual que Siló i aquesta ciutat serà destruïda i no hi quedarà ningú”?» I tot el poble es va reunir al voltant de Jeremies, a la casa de Jehovà.
10 Quan els prínceps de Judà es van assabentar del que havien dit, van pujar de la casa* del rei a la casa de Jehovà i es van asseure a l’entrada de la porta nova de la casa de Jehovà.+ 11 I els sacerdots i els profetes van dir als prínceps i a tot el poble: «Aquest home mereix la pena de mort,+ perquè ha profetitzat contra aquesta ciutat, tal com vosaltres mateixos heu sentit.»+
12 Llavors Jeremies va dir als prínceps i a tot el poble: «És Jehovà qui m’ha enviat a profetitzar tot el que heu sentit contra aquesta casa i contra aquesta ciutat.+ 13 Per tant, corregiu la vostra conducta i les vostres accions i obeïu el que Jehovà, el vostre Déu, us mana. Si ho feu, Jehovà canviarà d’opinió sobre la desgràcia que ha dit que us portaria.+ 14 Ara bé, jo estic a les vostres mans. Feu amb mi el que us sembli just i correcte. 15 Però tingueu clar que si em mateu, tant vosaltres com aquesta ciutat i els seus habitants sereu responsables de la sang d’un home innocent, perquè és cert que Jehovà m’ha enviat a vosaltres a proclamar-vos aquestes paraules.»
16 Aleshores els prínceps i tot el poble van dir als sacerdots i als profetes: «Aquest home no mereix la pena de mort, perquè ens ha parlat en nom de Jehovà, el nostre Déu.»
17 I alguns ancians del país es van aixecar i van dir a tot el poble que estava reunit:* 18 «Miquees+ de Morèset va profetitzar en els dies d’Ezequies,+ el rei de Judà, i va dir a tot el poble de Judà: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
‘Sió serà llaurada com un camp,
Jerusalem es convertirà en munts de runes+
i la muntanya de la Casa* serà com un turó ple d’arbres.’”*+
19 »Que potser Ezequies, el rei de Judà, juntament amb el poble de Judà, va matar Miquees? Tot al contrari, ell va témer Jehovà i va demanar el favor de Jehovà, i així Jehovà va canviar d’opinió sobre la desgràcia que havia anunciat contra ells.+ En canvi, nosaltres estem a punt de fer venir una gran desgràcia damunt nostre.
20 »Hi va haver un altre home que profetitzava en nom de Jehovà: Urià, el fill de Semeïes, de Quiriat-Jearim,+ que va profetitzar contra aquesta ciutat i contra aquesta terra amb paraules semblants a les de Jeremies. 21 El rei Joiaquim,+ tots els seus guerrers i tots els prínceps van escoltar el que va dir, i el rei va decidir matar-lo.+ Quan Urià se’n va assabentar, li va agafar por i va fugir a Egipte. 22 Llavors el rei Joiaquim va enviar Elnatan,+ el fill d’Acbor, juntament amb altres homes, a Egipte. 23 Ells es van endur Urià d’Egipte i el van portar al rei Joiaquim, que el va matar amb l’espasa+ i va llançar el seu cos al cementiri de la gent comuna.»
24 Però Ahicam,+ el fill de Safan,+ va ajudar Jeremies perquè no l’entreguessin en mans del poble i no el matessin.+
27 Al principi del regnat de Joiaquim, el fill de Josies, el rei de Judà, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Això és el que Jehovà m’ha dit: “Fes-te corretges i jous, i posa-te’ls al coll. 3 Després envia’ls al rei d’Edom,+ al rei de Moab,+ al rei dels ammonites,+ al rei de Tir+ i al rei de Sidó+ per mitjà dels missatgers que han vingut a Jerusalem a trobar-se amb Sedecies, el rei de Judà. 4 Encarrega’ls que comuniquin aquesta ordre als seus amos:
»”‘Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, i el que vosaltres heu de dir als vostres amos: 5 «Amb la meva gran força i amb el meu braç poderós he fet la terra, les persones i els animals que hi ha a la terra, i l’he donat a qui jo he volgut.*+ 6 I ara he donat tots aquests països al meu servent Nabucodonosor,+ el rei de Babilònia. Fins i tot li he donat els animals salvatges perquè el serveixin. 7 Totes les nacions el serviran, tant a ell com al seu fill i al seu net, fins que al seu país li arribi l’hora+ i moltes nacions i grans reis el facin el seu esclau.»+
8 »”’Jehovà diu: «Si alguna nació o regne es nega a servir Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i es nega a posar el seu coll sota el jou del rei de Babilònia, castigaré aquesta nació amb l’espasa,+ la fam i les epidèmies* fins que l’hagi exterminat per mitjà d’ell.»
9 »”’«Per tant, no escolteu els vostres profetes, endevins, intèrprets de somnis, mags i bruixots, que us diuen: “No haureu de servir el rei de Babilònia.” 10 Us profetitzen mentides que faran que se us enduguin molt lluny de la vostra terra, que jo us dispersi i que moriu.»
11 »”’Jehovà diu: «Però a la nació que posi el seu coll sota el jou del rei de Babilònia i el serveixi, li permetré quedar-se* a la seva terra perquè la cultivi i hi visqui.»’”»
12 A Sedecies,+ el rei de Judà, també li vaig dir el mateix: «Poseu els vostres colls sota el jou del rei de Babilònia i serviu-lo a ell i al seu poble. Si ho feu, podreu seguir vivint.+ 13 Per què heu de morir tu i el teu poble per l’espasa,+ la fam+ i les epidèmies,+ tal com Jehovà ha dit que li passarà a la nació que no serveixi el rei de Babilònia? 14 No escolteu els profetes que us diuen: “No haureu de servir el rei de Babilònia”,+ perquè les seves profecies són mentida.+
15 »Jehovà diu: “Perquè jo no els he enviat, però ells profetitzen mentides en nom meu que faran que jo us dispersi i que moriu, tant vosaltres com els profetes que us anuncien aquestes profecies.”»+
16 I vaig dir als sacerdots i a tot el poble: «Això és el que diu Jehovà: “No escolteu les profecies dels vostres profetes, que us diuen: ‘Molt aviat tornaran de Babilònia els utensilis de la casa de Jehovà!’+ El que us profetitzen és mentida.+ 17 No els escolteu! Serviu el rei de Babilònia i seguireu vivint.+ Per què s’ha de convertir aquesta ciutat en un munt de ruïnes? 18 Però si són profetes i de veritat han rebut la paraula de Jehovà, que supliquin a Jehovà dels exèrcits que no s’emportin a Babilònia els utensilis que encara queden a la casa de Jehovà, a la casa* del rei de Judà i a Jerusalem.”
19 »Perquè això és el que Jehovà dels exèrcits diu de les columnes,+ del Mar,*+ de les carretes+ i dels altres utensilis que queden en aquesta ciutat 20 i que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, no es va emportar quan es va endur de Jerusalem a Jeconies, el fill de Joiaquim, el rei de Judà, per portar-lo a l’exili a Babilònia, juntament amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem;+ 21 això és el que Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu sobre els utensilis que queden a la casa de Jehovà, a la casa del rei de Judà i a Jerusalem: 22 “Jehovà diu: ‘Se’ls enduran a Babilònia,+ i es quedaran allà fins al dia que em recordi d’ells. Aleshores els faré tornar i els tornaré a posar en aquest lloc.’”»+
28 Aquell mateix any, al principi del regnat de Sedecies,+ el rei de Judà, en el quart any, en el cinquè mes, el profeta Hananies, el fill d’Azur, que era de Gabaon,+ em va dir a la casa de Jehovà, davant dels sacerdots i de tot el poble: 2 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Trencaré el jou del rei de Babilònia.+ 3 D’aquí a dos anys* faré que tornin a aquest lloc tots els utensilis de la casa de Jehovà que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va agafar d’aquí i es va emportar a Babilònia.”+ 4 Jehovà diu: “També faré tornar Jeconies,+ el fill de Joiaquim,+ el rei de Judà, i tots els exiliats de Judà que van anar a Babilònia,+ perquè trencaré el jou del rei de Babilònia.”»
5 Llavors el profeta Jeremies va respondre al profeta Hananies davant dels sacerdots i de tot el poble que hi havia a la casa de Jehovà. 6 I el profeta Jeremies va dir: «Amén!* Que així ho faci Jehovà! Que Jehovà compleixi el que has profetitzat i faci tornar de Babilònia els utensilis de la casa de Jehovà i tots els exiliats! 7 Però, si us plau, escolta el missatge que ara et donaré a tu i a aquest poble: 8 “Els profetes del passat que ens han precedit a tu i a mi van profetitzar guerres, desgràcies i epidèmies* contra molts països i grans regnes. 9 Si un profeta profetitza que hi haurà pau i el que ha dit es compleix, aleshores se sabrà que Jehovà realment l’ha enviat.”»
10 Llavors el profeta Hananies va agafar el jou del coll del profeta Jeremies i el va trencar.+ 11 I Hananies va dir davant de tot el poble: «Això és el que diu Jehovà: “Així és com, d’aquí a dos anys, trencaré el jou que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ha posat sobre el coll de totes les nacions.”»+ I el profeta Jeremies se’n va anar.
12 Després que el profeta Hananies va trencar el jou del coll del profeta Jeremies, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 13 «Ves i digues a Hananies: “Això és el que diu Jehovà: ‘Has trencat un jou de fusta,+ però en lloc seu en faràs un de ferro.’ 14 Perquè això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Posaré un jou de ferro al coll de totes aquestes nacions perquè serveixin Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i l’hauran de servir.+ Fins i tot li donaré els animals salvatges.’”»+
15 Llavors el profeta Jeremies va dir al profeta Hananies:+ «Si us plau, Hananies, escolta! Jehovà no t’ha enviat, i tu has fet que aquest poble confiï en una mentida.+ 16 Per tant, això és el que diu Jehovà: “Et faré desaparèixer de damunt la terra. Aquest any moriràs, perquè els has animat a rebel·lar-se contra Jehovà.”»+
17 I aquell mateix any, en el setè mes, el profeta Hananies va morir.
29 Això és el que deia la carta que el profeta Jeremies va enviar des de Jerusalem als ancians que hi havia entre els exiliats, als sacerdots, als profetes i a tot el poble, aquells que Nabucodonosor es va endur de Jerusalem per portar-los a l’exili a Babilònia, 2 després que el rei Jeconies,+ la reina mare,+ els funcionaris de la cort, els prínceps de Judà i de Jerusalem, els artesans i els ferrers* marxessin de Jerusalem.+ 3 Va enviar aquesta carta per mitjà d’Elassà, el fill de Safan,+ i de Gamaries, el fill d’Helquies, aquells que Sedecies,+ el rei de Judà, havia enviat a Babilònia per presentar-se davant de Nabucodonosor, el rei de Babilònia. Això és el que deia la carta:
4 «Això és el que Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu a tots els exiliats que he fet sortir de Jerusalem per portar-los a l’exili a Babilònia: 5 “Construïu cases i habiteu-les. Planteu horts i mengeu-ne els fruits. 6 Busqueu esposes i tingueu fills i filles. Caseu els vostres fills i doneu les vostres filles en matrimoni perquè també tinguin fills i filles. Multipliqueu-vos i no disminuïu. 7 Busqueu la pau de la ciutat on us he exiliat, i oreu per ella a Jehovà, perquè la seva pau serà la vostra pau.+ 8 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘No permeteu que els profetes i els endevins que hi ha entre vosaltres us enganyin,+ i no escolteu els somnis que us expliquen. 9 Jehovà diu: «Estan profetitzant mentides en nom meu, però jo no els he enviat.»’”+
10 »Això és el que diu Jehovà: “Quan s’hagin complert 70 anys a Babilònia, actuaré a favor vostre+ i compliré la meva promesa fent-vos tornar a aquest lloc.”+
11 »Jehovà diu: “Sé molt bé el que vull* per a vosaltres. Vull que tingueu pau i que no patiu cap desgràcia.+ Vull donar-vos un futur i una esperança.+ 12 Em cridareu, vindreu a mi i em fareu oracions, i jo us escoltaré.”+
13 »“Em buscareu i em trobareu,+ perquè em buscareu de tot cor,+ 14 i jo em deixaré trobar”,+ diu Jehovà. “Us faré tornar del captiveri i us reuniré d’entre totes les nacions i llocs on us he dispersat”,+ diu Jehovà. “Us faré tornar al lloc d’on us vaig exiliar.”+
15 »Però vosaltres heu dit: “Jehovà ens ha donat profetes a Babilònia.”
16 »Això és el que diu Jehovà al rei que seu al tron de David+ i a tot el poble que viu a aquesta ciutat, els vostres germans que no han marxat amb vosaltres a l’exili: 17 “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: ‘Enviaré contra ells l’espasa, la fam i les epidèmies,*+ i faré que siguin com figues podrides,* tan dolentes que no es poden menjar.’”+
18 »“Els perseguiré amb l’espasa,+ la fam i les epidèmies, i faré que tots els regnes de la terra s’esgarrifin al veure’ls+ i que les nacions on els he dispersat els mencionin quan facin malediccions, se sorprenguin quan els vegin, es burlin d’ells*+ i els insultin,+ 19 perquè no han escoltat els missatges que els he donat a través dels meus servents, els profetes, que vaig enviar una vegada i una altra”,+ diu Jehovà.
»“I vosaltres tampoc heu volgut escoltar”,+ diu Jehovà.
20 »Per això, escolteu el missatge de Jehovà, tots vosaltres, els exiliats que he enviat de Jerusalem a Babilònia. 21 Això és el que Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu d’Acab, el fill de Colies, i de Sedecies, el fill de Maasies, que us estan profetitzant mentides en nom meu:+ “Els entregaré en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i ell els matarà davant vostre. 22 I tots els exiliats de Judà que hi ha a Babilònia utilitzaran el que els passarà a Sedecies i a Acab com una maledicció. Diran: ‘Que Jehovà faci que acabis com Sedecies i Acab, a qui el rei de Babilònia va fer rostir al foc!’ 23 Això passarà perquè han actuat de manera vergonyosa a Israel:+ han comès adulteri amb les dones dels altres i, en nom meu, han explicat coses falses que jo no els he manat que expliquessin.+
»”Jehovà diu: ‘Jo ho sé i en soc testimoni.’”»+
24 «I a Semeïes+ de Nehelam li has de dir: 25 “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Has enviat cartes en nom teu a la gent que hi ha a Jerusalem, a Sofonies,+ el fill de Maasies, el sacerdot, i a tots els sacerdots, dient: 26 «Jehovà t’ha fet sacerdot en lloc del sacerdot Jehoiadà perquè supervisis la casa de Jehovà i perquè t’encarreguis de qualsevol boig que es comporti com un profeta i el posis al cep i a l’argolla.+ 27 Doncs, per què no has castigat Jeremies d’Anatot,+ que fa de profeta per a vosaltres?+ 28 Perquè fins i tot ens ha enviat aquest missatge a Babilònia: “Això va per llarg! Construïu cases i habiteu-les. Planteu horts i mengeu-ne els fruits...”»’”»+
29 Quan el sacerdot Sofonies+ va llegir la carta davant del profeta Jeremies, 30 Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 31 «Envia aquest missatge a tots els exiliats: “Això és el que diu Jehovà sobre Semeïes de Nehelam: ‘Com que Semeïes ha estat profetitzant per a vosaltres, tot i que jo no l’he enviat, i ha intentat que confieu en mentides,+ 32 això és el que diu Jehovà: «Castigaré Semeïes de Nehelam i els seus descendents. No quedarà ningú de la seva família enmig d’aquest poble, i ell no podrà veure el bé que li faré al meu poble, perquè els ha animat a rebel·lar-se contra Jehovà», diu Jehovà.’”»
30 Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Escriu en un llibre tot el que et digui. 3 Jehovà diu: ‘Ve el temps en què reuniré els captius d’Israel i de Judà, el meu poble’,+ diu Jehovà, ‘i els faré tornar a la terra que vaig donar als seus avantpassats, i tornarà a ser seva.’”»+
4 Això és el que Jehovà va dir a Israel i a Judà.
5 Això és el que diu Jehovà:
«Hem escoltat els crits de pànic.
Només hi ha terror; no hi ha pau.
6 Si us plau, pregunteu si un home pot donar a llum.
Aleshores, per què veig tots els homes forts amb les mans a la panxa*
com si fossin una dona que està donant a llum?+
Per què s’han tornat pàl·lides totes les cares?
7 Oh no! Aquell dia serà terrible.*+
No n’hi ha hagut cap d’igual.
Serà un temps d’angoixa per a Jacob,
però en serà salvat.»
8 Jehovà dels exèrcits diu: «Aquell dia trencaré el jou del teu coll i partiré les teves corretges en dos. Els estrangers no tornaran a fer-lo el seu esclau. 9 Serviran Jehovà, el seu Déu, i David, el seu rei, a qui aixecaré per a ells.»+
10 Jehovà diu: «I tu, Jacob, el meu servent, no t’espantis.
No tinguis por, oh Israel.+
Perquè et salvaré d’un lloc llunyà
i salvaré els teus descendents de la terra del seu captiveri.+
Jacob tornarà, i viurà tranquil i sense que el molestin,
sense que ningú l’espanti.»+
11 Jehovà diu: «Estic al teu costat per salvar-te.
12 Perquè això és el que diu Jehovà:
«No hi ha cura per a la teva desgràcia,+
la teva ferida és incurable.
13 No hi ha ningú que defensi la teva causa,
no hi ha remei per a la teva úlcera.
Res et pot curar.
14 Tots els teus amants apassionats t’han oblidat,+
ja no s’interessen per tu.
Per la teva gran culpa i per haver comès tants pecats+
t’he colpejat com colpeja un enemic,
t’he castigat com castiga algú cruel.+
15 Per què et queixes de la teva desgràcia?
El teu dolor no té cura!
T’he fet això
per la teva gran culpa i per haver comès tants pecats.+
Robaran als que et roben
i faré que saquegin a tots els teus saquejadors.»+
17 Jehovà diu: «Encara que ells van dir que eres una marginada,
perquè deien: “Ningú pregunta per Sió”,+
faré que recuperis la salut i curaré les teves ferides.»+
18 Això és el que diu Jehovà:
«Reuniré els captius de les tendes de Jacob+
i tindré compassió de les tendes on viuen.
Reconstruiran la ciutat sobre el seu turó,+
i la fortalesa estarà al lloc que li pertoca.
19 Ells donaran gràcies i cridaran d’alegria.+
Jo els multiplicaré i no disminuiran.+
20 Els seus fills seran com abans
i, davant meu, la seva assemblea quedarà ben establerta.+
M’encarregaré de tots els que els oprimeixen.+
21 El seu líder serà un dels seus
i d’entre ells sortirà el seu governant.
Faré que s’apropi, i ell s’aproparà a mi.»
«Perquè si no fos així, qui s’atreviria a* apropar-se a mi?», diu Jehovà.
22 «Vosaltres sereu el meu poble+ i jo seré el vostre Déu.»+
23 Una tempesta de vent de Jehovà esclatarà amb fúria,+
una tempesta arrasadora que baixarà com un remolí sobre el cap dels malvats.
24 La ira encesa de Jehovà no es farà enrere
fins que ell hagi complert i realitzat les intencions del seu cor.+
Ho entendreu a la part final dels dies.+
31 Jehovà diu: «En aquell temps, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel i ells seran el meu poble.»+
2 Això és el que diu Jehovà:
«Als que van sobreviure a l’espasa se’ls va mostrar favor al desert
quan Israel es dirigia cap al seu lloc de descans.»
3 Des de lluny, Jehovà se’m va aparèixer i em va dir:
4 Et tornaré a reconstruir i seràs reconstruïda.+
5 Tornaràs a plantar vinyes a les muntanyes de Samària,+
i els que les planten gaudiran del seu fruit.+
6 Perquè arribarà el dia en què els vigilants de les muntanyes d’Efraïm cridaran:
“Anem, pugem a Sió, a Jehovà, el nostre Déu.”»+
7 Perquè això és el que diu Jehovà:
«Crideu amb alegria a Jacob.
Crideu feliços, perquè esteu per damunt de les nacions.+
Anuncieu-ho, lloeu Déu i digueu:
“Oh Jehovà, salva el teu poble, els que queden d’Israel.”+
8 Els faré tornar de la terra del nord.+
Els reuniré des de les parts més llunyanes de la terra.+
Entre ells hi haurà cecs i coixos,+
dones embarassades i dones que estan a punt de donar a llum, tots junts.
Els que tornaran aquí seran una gran multitud.+
9 Vindran plorant.+
Els guiaré mentre supliquen el meu favor.
Els conduiré a rius d’aigua+
per un camí pla que no els farà ensopegar.
Perquè soc un Pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill primogènit.»+
10 Nacions, escolteu el missatge de Jehovà,
anuncieu-lo a les illes llunyanes:+
«Aquell que va dispersar Israel, el tornarà a reunir.
El protegirà com un pastor protegeix el seu ramat.+
12 Vindran i cridaran d’alegria al cim de Sió.+
Estaran radiants de felicitat per la bondat* de Jehovà,
pels cereals, pel vi nou,+ per l’oli
i per les cries de les ovelles i de les vaques.+
13 «En aquell temps, les noies ballaran d’alegria,
i els nois i els vells ballaran junts.+
Convertiré la seva pena en felicitat,+
els consolaré i faré que estiguin contents en comptes de tristos.+
14 Donaré menjar en abundància als sacerdots,
i el meu poble se satisfarà amb la meva bondat»,+ diu Jehovà.
15 «Això és el que diu Jehovà:
“A Ramà+ se sent una veu, laments i plors amargs.
És Raquel que plora pels seus fills.+
No s’ha deixat consolar,
perquè els seus fills ja no hi són.”»+
16 Això és el que diu Jehovà:
«Jehovà diu: “Deixa de plorar i eixuga’t les llàgrimes,
perquè el que has fet tindrà la seva recompensa.
Tornaran de la terra de l’enemic.”+
17 Jehovà diu: “Pots mirar el futur amb esperança,+
perquè els teus fills tornaran a la seva terra.”»+
18 «He escoltat els laments d’Efraïm:
“M’has corregit i he sigut corregit
com un vedell que no ha sigut domat.
Fes-me tornar, i tornaré de seguida,
perquè tu ets Jehovà, el meu Déu.
19 Perquè quan vaig tornar, vaig tenir remordiments.+
Un cop m’ho van fer entendre, em vaig donar cops a la cuixa en senyal de pena.
Em sentia avergonyit i humiliat,+
perquè carregava la deshonra de quan era jove.”»
20 Jehovà diu: «No és Efraïm un fill preciós per a mi, un fill estimat?+
Perquè cada vegada que parlo contra ell, el recordo amb afecte.
21 Posa’t marques al camí
i col·loca-hi senyals.+
Presta atenció al camí, el camí per on has d’anar.+
Torna, verge d’Israel, torna a les teves ciutats.
22 Oh filla infidel, fins quan dubtaràs?
Perquè Jehovà ha fet una cosa nova a la terra:
una dona buscarà amb ànsia un home.»
23 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: «Tornaran a pronunciar aquestes paraules a la terra de Judà i a les seves ciutats quan faci tornar els seus captius: “Que Jehovà et beneeixi, oh lloc on habita la justícia,+ oh muntanya santa.”+ 24 Allà viuran tots junts, tant Judà com les seves ciutats, els pagesos i els pastors.+ 25 Saciaré els que estan esgotats i satisfaré tots els que estan defallint.»+
26 Aleshores em vaig despertar i vaig obrir els ulls. Havia tingut un son molt dolç.
27 Jehovà diu: «Ve el temps en què sembraré la casa d’Israel i la casa de Judà amb llavors* d’homes i llavors de bestiar.»+
28 Jehovà diu: «I tal com vaig estar pendent d’ells per arrencar, enderrocar, ensorrar, destruir i fer mal,+ ara estaré pendent d’ells per edificar i plantar.+ 29 Aleshores ja no diran: “Els pares menjaven el raïm verd, però als fills els quedava el gust àcid a la boca.”*+ 30 Cadascú morirà pel seu error. Qui mengi raïm verd tindrà el gust àcid a la seva boca.»
31 Jehovà diu: «Venen dies en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà.+ 32 Aquest pacte no serà com el que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que els vaig agafar de la mà per fer-los sortir de la terra d’Egipte.+ Jehovà diu: “Ells van trencar el meu pacte,+ encara que jo era el seu amo* verdader.”»
33 Jehovà diu: «Aquest és el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies. Posaré la meva llei dins seu+ i l’escriuré al seu cor.+ Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.»+
34 Jehovà diu: «Cap d’ells ja no ensenyarà al seu veí ni al seu germà, dient: “Has de conèixer Jehovà!”,+ perquè tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran.+ Perdonaré el seu error, i no recordaré més el seu pecat.»+
35 Això és el que diu Jehovà,
aquell que ha fet el sol perquè il·lumini el dia
i les lleis de la lluna i les estrelles perquè il·luminin la nit,
que agita el mar i fa rugir les seves onades
i que té per nom Jehovà dels exèrcits:+
36 «Jehovà diu: “Si un dia fallessin aquestes normes,
només llavors la descendència d’Israel deixaria de ser una nació davant meu per sempre més.”»+
37 Això és el que diu Jehovà: «Jehovà diu: “Si el cel es pogués mesurar i els fonaments de la terra es poguessin explorar, només llavors podria rebutjar tota la descendència d’Israel per tot el que han fet.”»+
38 Jehovà diu: «Ve el temps en què la ciutat serà reconstruïda+ per a Jehovà des de la Torre d’Hananel+ fins a la Porta de la Cantonada.+ 39 I el cordill de mesurar+ s’estendrà directament cap al turó de Gareb i girarà cap a Goà. 40 I tota la vall dels cadàvers i de les cendres* i tots els camps* que hi ha fins a la vall de Cedró+ fins a la cantonada de la Porta dels Cavalls,+ cap a l’est, serà una cosa santa per a Jehovà.+ Mai més serà arrencada ni enderrocada.»
32 Jeremies va rebre un missatge de part de Jehovà l’any 10 del regnat de Sedecies, el rei de Judà, és a dir, l’any 18 del regnat de Nabucodonosor.+ 2 Per aquell temps, l’exèrcit del rei de Babilònia rodejava Jerusalem, i el profeta Jeremies estava tancat al Pati de la Guàrdia,+ a la casa* del rei de Judà. 3 Sedecies, el rei de Judà, l’havia tancat+ i li havia dit: «Per què profetitzes aquestes coses? Tu dius: “Això és el que diu Jehovà: ‘Entregaré aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, i ell la conquerirà.+ 4 I Sedecies, el rei de Judà, no s’escaparà dels caldeus, perquè sens dubte serà entregat en mans del rei de Babilònia, parlarà amb ell cara a cara i el veurà amb els seus propis ulls.’”+ 5 Jehovà diu: “El rei s’endurà Sedecies a Babilònia, i allà es quedarà fins que jo decideixi què fer amb ell. Encara que lluiteu contra els caldeus, no vencereu.”»+
6 Jeremies va dir: «He rebut aquest missatge de Jehovà: 7 “Hanamel, el fill del teu oncle* Sal·lum, vindrà a dir-te: ‘Compra’m el camp que tinc a Anatot,+ perquè tu ets el primer que té dret a recomprar-lo.’”»+
8 I tal com Jehovà havia dit, Hanamel, el fill del meu oncle, va venir al Pati de la Guàrdia i em va dir: «Si us plau, compra’m el camp que tinc a Anatot, a la terra de Benjamí, perquè tens el dret de quedar-te’l i de recomprar-lo. Compra el camp.» I en aquell moment vaig entendre que allò era la paraula de Jehovà.
9 Per tant, vaig comprar el camp que Hanamel, el fill del meu oncle, tenia a Anatot, i li vaig pesar els diners:+ set sicles* i deu peces de plata. 10 Aleshores vaig redactar l’escriptura,+ la vaig segellar, vaig cridar testimonis+ i vaig pesar els diners amb les balances. 11 Llavors vaig agafar l’escriptura de compra que s’havia segellat segons la llei i els requisits legals i també la que s’havia deixat sense segellar, 12 i vaig donar l’escriptura de compra a Baruc,+ el fill de Neries,+ el fill de Mahseià, davant d’Hanamel, el fill del meu oncle, davant dels testimonis que van signar l’escriptura i davant de tots els jueus que estaven asseguts al Pati de la Guàrdia.+
13 I davant de tots vaig manar a Baruc: 14 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Agafa aquestes escriptures, l’escriptura de compra que està segellada i la que no ho està, i guarda-les en un gerro de fang perquè es conservin durant molt de temps.” 15 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “En aquest país es tornaran a comprar cases, camps i vinyes un altre cop.”»+
16 Després de donar l’escriptura de compra a Baruc, el fill de Neries, vaig fer aquesta oració a Jehovà: 17 «Oh Senyor Sobirà Jehovà! Amb la teva gran força i amb el teu braç poderós has fet el cel i la terra.+ Per a tu no hi ha res impossible. 18 Tu mostres amor lleial a milers, però fas que el pecat dels pares recaigui sobre els fills.+ Tu ets el Déu verdader, gran i poderós, i el teu nom és Jehovà dels exèrcits. 19 Els teus propòsits són grandiosos i els teus actes són poderosos.+ Els teus ulls es fixen en tot el que fan els humans+ per donar a cadascú el que es mereix per la seva conducta i per les seves accions.+ 20 Vas fer senyals i miracles a la terra d’Egipte que es recorden fins al dia d’avui, i així vas fer que el teu nom es conegués a Israel i entre tota la humanitat,+ tal com és el cas avui. 21 Vas fer sortir el teu poble Israel de la terra d’Egipte amb senyals, miracles, mà forta, braç poderós i actes aterridors.+
22 »Després els vas donar aquesta terra, una terra que regalima llet i mel+ i que vas jurar que donaries als seus avantpassats.+ 23 Ells hi van entrar i la van ocupar, però no et van obeir i no van viure d’acord amb la teva llei. No han fet res del que els has manat, i per això els has enviat aquesta desgràcia.+ 24 Mira! Han vingut homes a conquerir la ciutat amb terraplens+ i, per culpa de l’espasa,+ de la fam i de les epidèmies,*+ la ciutat caurà en mans dels caldeus que l’estan atacant. Tal com pots veure, tot el que has dit s’ha complert. 25 Però tu, Senyor Sobirà Jehovà, m’has dit: “Compra’t aquell camp amb diners i crida testimonis”, encara que la ciutat sens falta serà entregada en mans dels caldeus.»
26 Aleshores Jehovà va donar aquest missatge a Jeremies: 27 «Jo soc Jehovà, el Déu de tota la humanitat.* Hi ha res impossible per a mi? 28 Per això, Jehovà diu: “Entregaré aquesta ciutat en mans dels caldeus i en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i ell la conquerirà.+ 29 I els caldeus que estan atacant aquesta ciutat hi entraran i li calaran foc.+ La cremaran amb les cases on, a dalt dels terrats, la gent oferia sacrificis a Baal i vessava ofrenes líquides a altres déus per provocar-me.”+
30 »Jehovà diu: “El poble d’Israel i de Judà només ha fet el que està malament als meus ulls des que eren joves.+ El poble d’Israel m’està provocant amb tot el que fa. 31 Perquè aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d’avui, no ha fet res més que provocar la meva ira i la meva fúria.+ Per tant, l’eliminaré del meu davant+ 32 per totes les coses malvades que el poble d’Israel i de Judà ha fet per provocar-me, tant ells com els seus reis,+ els seus prínceps,+ els seus sacerdots, els seus profetes,+ els homes de Judà i els habitants de Jerusalem. 33 Ells no van deixar de donar-me l’esquena*+ tot i que vaig intentar ensenyar-los una vegada rere una altra; ni un de sol va voler acceptar la meva correcció.+ 34 I van col·locar els seus ídols repugnants a la casa que porta el meu nom per contaminar-la.+ 35 A més, van construir els llocs alts sagrats de Baal a la vall del Fill d’Hinnom*+ per cremar els seus fills i les seves filles al foc i sacrificar-los a Mólec,+ cosa que jo no els havia manat.+ Mai m’havia passat pel cap* demanar-los fer una cosa tan detestable i així fer que Judà pequés.”
36 »Vosaltres dieu que aquesta ciutat caurà en mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i les epidèmies. Però això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: 37 “Els reuniré de tots els països on els he dispersat amb la meva ira, la meva fúria i la meva gran indignació,+ i els faré tornar a aquest lloc i viuran tranquils.+ 38 Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.+ 39 Faré que tinguin un sol cor+ i una sola manera de comportar-se* perquè sempre em temin, pel seu propi bé i pel bé dels fills que tindran.+ 40 Faré amb ells un pacte etern:+ mai deixaré de fer-los el bé.+ Faré que sentin temor per mi dins del seu cor perquè no s’allunyin de mi.+ 41 M’alegraré molt de fer coses bones per ells+ i els establiré permanentment en aquesta terra.+ Ho faré amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima.”»*
42 «Això és el que diu Jehovà: “De la mateixa manera que he portat contra aquest poble aquesta gran desgràcia, també els portaré totes les coses bones que els he promès.+ 43 En aquest país es tornaran a comprar camps,+ encara que vosaltres dieu: ‘El país està desolat i no hi viuen ni homes ni animals. Ha sigut entregat en mans dels caldeus.’”
44 »Jehovà diu: “Es compraran camps amb diners, es redactaran i segellaran escriptures de compra i es cridaran testimonis a la terra de Benjamí,+ als voltants de Jerusalem, a les ciutats de Judà,+ a les ciutats que hi ha a les muntanyes, a les ciutats que hi ha a la terra baixa+ i a les ciutats del sud, perquè faré tornar els seus captius.”»+
33 Quan encara estava tancat al Pati de la Guàrdia,+ Jeremies va rebre per segona vegada un missatge de Jehovà. Li va dir: 2 «Jehovà, que va fer la terra, Jehovà, que la va crear i la va establir fermament, ell, que es diu Jehovà, diu: 3 “Crida’m, i jo et contestaré i t’explicaré coses grans i incomprensibles, coses que no saps.”»+
4 «Això és el que Jehovà, el Déu d’Israel, diu sobre les cases d’aquesta ciutat i les cases dels reis de Judà que han sigut enderrocades per defensar-se dels terraplens i l’espasa,+ 5 i també sobre els que venen a lluitar contra els caldeus i que ompliran aquestes cases amb els cossos dels que faré morir amb la meva ira i la meva fúria, aquells que per la seva maldat han fet que jo rebutgi aquesta* ciutat: 6 “Faré que es recuperi i que recobri la salut,+ els curaré i els donaré pau i estabilitat* en abundància.+ 7 Faré tornar els captius de Judà i els captius d’Israel,+ els restabliré i tornaran a ser com al principi.+ 8 Els purificaré de tota la culpa dels pecats que han comès contra mi,+ i els perdonaré tota la culpa dels pecats i les ofenses que han comès contra mi.+ 9 El nom d’aquesta ciutat em farà estar alegre, i la ciutat em donarà alabança i glòria davant de totes les nacions de la terra que s’assabentin de totes les coses bones que dono al meu poble.+ Tindran por i tremolaran+ per totes les coses bones i per la pau que li donaré.”»+
10 «Això és el que diu Jehovà: “En aquest lloc, del qual vosaltres direu: ‘Està desolat, sense homes ni animals’, a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem que estan desolats, sense homes ni habitants ni animals, s’hi tornaran a escoltar 11 els crits d’alegria i de goig,+ la veu del nuvi i de la núvia i la veu dels que diuen: ‘Donem gràcies a Jehovà dels exèrcits, perquè Jehovà és bo,+ i el seu amor lleial dura per sempre!’”+
»Jehovà diu: “Portaran ofrenes d’agraïment a la casa de Jehovà,+ perquè faré tornar els que es van endur captius d’aquesta terra, com al principi.”»
12 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: “En aquesta terra desolada, on no viuen ni homes ni animals, i a totes les seves ciutats tornaran a haver-hi pastures perquè els pastors hi facin descansar els seus ramats.”+
13 »Jehovà diu: “Els pastors tornaran a comptar les ovelles que passin sota les seves mans a les ciutats que hi ha a les muntanyes, a les ciutats que hi ha a la terra baixa, a les ciutats del sud, a la terra de Benjamí, als voltants de Jerusalem+ i a les ciutats de Judà.”»+
14 «Jehovà diu: “Ve el temps en què compliré la bona promesa que vaig fer sobre la casa d’Israel i la casa de Judà.+ 15 En aquells dies i en aquell temps faré sortir de David un brot* just+ que actuarà amb justícia i rectitud a la terra.+ 16 En aquell temps Judà se salvarà,+ i Jerusalem viurà segura+ i li donaran aquest nom: Jehovà És la Nostra Justícia.”»+
17 «Perquè això és el que diu Jehovà: “Sempre hi haurà un descendent de David que s’assegui al tron de la casa d’Israel,+ 18 i els sacerdots levites sempre tindran un home que serveixi davant meu per fer ofrenes cremades, cremar ofrenes de cereals i oferir sacrificis.”»
19 I Jehovà va tornar a donar un missatge a Jeremies. Li va dir: 20 «Això és el que diu Jehovà: “Si poguéssiu trencar el pacte que he fet amb el dia i el pacte que he fet amb la nit, i així fer que el dia i la nit no vinguin en el moment que els toca,+ 21 només aleshores es podria trencar el pacte que he fet amb el meu servent David+ i no hi hauria cap fill seu regnant sobre el seu tron,+ i també es podria trencar el pacte que he fet amb els sacerdots levites, els meus servents.+ 22 Tal com l’exèrcit del cel no es pot comptar i la sorra del mar no es pot mesurar, jo multiplicaré la descendència del meu servent David i els levites que m’estan servint.”»
23 I Jehovà va tornar a donar un missatge a Jeremies. Li va dir: 24 «No has vist què diu aquesta gent? Diuen: “Jehovà rebutjarà les dues famílies que va escollir.” A més, tracten el meu poble amb falta de respecte i ja no el consideren una nació.
25 »Això és el que diu Jehovà: “Tan cert com que he establert un pacte amb el dia i la nit,+ les lleis del cel i la terra,+ 26 mai rebutjaré la descendència de Jacob i del meu servent David, i de la seva descendència escolliré governants per als descendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Perquè faré tornar els seus captius+ i els tindré compassió.”»+
34 Quan Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit, tots els regnes de la terra sota el seu poder i tots els pobles lluitaven contra Jerusalem i totes les seves ciutats, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà:+
2 «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Ves a parlar amb Sedecies,+ el rei de Judà, i digue-li: ‘Això és el que diu Jehovà: «Entregaré aquesta ciutat al rei de Babilònia, i ell la cremarà amb foc.+ 3 No t’escaparàs de les seves mans, sinó que seràs capturat i t’entregaran en mans del rei de Babilònia.+ El veuràs amb els teus propis ulls, parlarà amb tu cara a cara i se t’enduran a Babilònia.»+ 4 Però escolta el que Jehovà diu, oh Sedecies, rei de Judà: «Això és el que Jehovà diu sobre tu: “No moriràs per l’espasa. 5 Moriràs en pau,+ i en el teu funeral cremaran perfums, tal com van fer pels teus pares, els reis que hi va haver abans que tu, i es lamentaran per tu, dient: ‘Ai, senyor!’ Perquè Jehovà diu: ‘Soc jo qui ho ha dit.’”»’”»
6 Llavors el profeta Jeremies va dir tot això a Sedecies, el rei de Judà, a Jerusalem, 7 mentre l’exèrcit del rei de Babilònia lluitava contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà que encara quedaven:+ Laquix+ i Azecà.+ Aquestes eren les úniques ciutats fortificades d’entre les ciutats de Judà que no havien sigut conquerides.
8 Jeremies va rebre un missatge de Jehovà després que el rei Sedecies fes un pacte amb tot el poble de Jerusalem per anunciar un alliberament+ 9 perquè tothom deixés lliures els seus esclaus hebreus, tant homes com dones, i ningú tingués com a esclau un altre jueu. 10 I tots els prínceps i el poble van obeir. Tots es van comprometre a complir el pacte d’alliberar els seus esclaus i les seves esclaves perquè ja no fossin més els seus esclaus. Van obeir i els van deixar lliures. 11 Però més tard van fer tornar els esclaus i les esclaves que havien alliberat, i els van obligar a ser els seus esclaus un altre cop. 12 Per tant, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà. Jehovà li va dir:
13 «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Quan vaig fer sortir els vostres avantpassats d’Egipte, de la terra on éreu esclaus,+ vaig fer aquest pacte amb ells:+ 14 ‘Al cap de set anys, heu d’alliberar el vostre germà hebreu que vau comprar i que us ha estat servint durant sis anys. L’heu d’alliberar.’+ Però els vostres avantpassats no em van escoltar ni em van obeir. 15 Ara bé, fa poc vosaltres vau canviar i vau fer el que està bé als meus ulls, ja que vau alliberar els vostres companys. Vau fer un pacte davant meu a la casa que porta el meu nom. 16 Però després us vau fer enrere i vau profanar el meu nom+ al fer tornar els vostres esclaus i esclaves, als que havíeu alliberat, tal com ells desitjaven, i els vau obligar a ser esclaus un altre cop.”
17 »Per tant, això és el que diu Jehovà: “Jehovà diu: ‘No m’heu obeït i no heu alliberat el vostre germà ni el vostre company.+ Per això, ara jo també us allibero; us allibero perquè moriu per l’espasa, les epidèmies* i la fam,+ i faré que tots els regnes de la terra s’esgarrifin al veure-us.+ 18 Això és el que els passarà als que han trencat el meu pacte, aquells que no han complert el pacte que van fer davant meu quan van tallar el vedell en dos i van passar entre les dues meitats,+ 19 és a dir, als prínceps de Judà, als prínceps de Jerusalem, als funcionaris reials, als sacerdots i a tota la gent del país que va passar entre les dues meitats del vedell: 20 els entregaré en mans dels seus enemics i en mans dels que els volen matar, i els ocells del cel i els animals de la terra es menjaran els seus cadàvers.+ 21 Entregaré Sedecies, el rei de Judà, i els seus prínceps en mans dels seus enemics, en mans dels que els volen matar i en mans de l’exèrcit del rei de Babilònia,+ que s’està retirant.’”+
22 »Jehovà diu: “Donaré l’ordre i els faré tornar a aquesta ciutat. L’atacaran, la conqueriran i la cremaran amb foc,+ i faré que les ciutats de Judà es converteixin en un desert on no visqui ningú.”»+
35 En temps de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Ves a veure la família dels recabites+ per parlar amb ells. Porta’ls a un dels menjadors* de la casa de Jehovà i ofereix-los vi.»
3 Aleshores vaig portar Jaazanià, el fill de Jeremies, el fill d’Habsanies, els seus germans, tots els seus fills i tota la família dels recabites 4 a la casa de Jehovà. Els vaig portar al menjador dels fills d’Hanan, el fill d’Igdaliahu, un home del Déu verdader, que estava al costat del menjador dels prínceps que hi havia a sobre del menjador de Maasies, el fill de Sal·lum, el porter. 5 I llavors vaig posar gots i copes plens de vi davant dels homes de la família dels recabites, i els vaig dir: «Beveu vi.»
6 Però ells li van contestar: «No en beurem, perquè Jehonadab,*+ el fill de Recab, el nostre avantpassat, ens va manar: “No heu de beure vi, ni vosaltres ni els vostres fills. 7 Tampoc heu de construir-vos cases ni sembrar camps ni plantar o tenir vinyes. En comptes d’això, heu de viure en tendes tota la vida per tal que pugueu viure molt de temps en aquesta terra on esteu vivint com a estrangers.” 8 I nosaltres seguim obeint tot el que ens va manar Jehonadab, el fill de Recab, el nostre avantpassat, i mai bevem vi, ni nosaltres ni les nostres dones ni els nostres fills ni les nostres filles. 9 No construïm cases per viure-hi i no tenim vinyes ni camps ni llavors. 10 Seguim vivint en tendes i no hem deixat d’obeir tot el que Jehonadab,* el nostre avantpassat, ens va manar. 11 Però quan Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va pujar a atacar el país,+ vam dir: “Anem, entrem a Jerusalem per escapar-nos de l’exèrcit dels caldeus i dels siris.” I per això ara estem vivint a Jerusalem.»
12 Llavors Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 13 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Ves a dir al poble de Judà i als habitants de Jerusalem: ‘Jehovà diu: «No se us ha demanat una vegada i una altra que m’obeïu?+ 14 Jehonadab, el fill de Recab, va manar als seus descendents que no beguessin vi, i ells han complert aquest manament fins al dia d’avui, i així han obeït el que els va ordenar el seu avantpassat.+ Però no m’heu obeït, encara que he parlat amb vosaltres una vegada rere una altra.+ 15 I vaig seguir enviant-vos tots els meus servents, els profetes, una vegada i una altra,+ perquè us diguessin: “Si us plau, deixeu els vostres mals camins+ i feu el bé. No aneu darrere d’altres déus per servir-los, i així seguireu vivint a la terra que us vaig donar a vosaltres i als vostres avantpassats.”+ Però vosaltres no vau fer cas ni em vau escoltar. 16 Els descendents de Jehonadab, el fill de Recab, han complert el manament que els va donar el seu avantpassat,+ però aquest poble no m’ha obeït.»’”»
17 «Per tant, això és el que diu Jehovà, el Déu dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Portaré contra Judà i contra tots els habitants de Jerusalem totes les desgràcies sobre les quals els he advertit.+ Perquè quan parlava amb ells no m’escoltaven, i quan els cridava no em contestaven.”»+
18 I Jeremies va dir a la família dels recabites: «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Com que heu obeït el manament que us va donar Jehonadab, el vostre avantpassat, i no heu deixat de complir totes les seves ordres i heu fet exactament el que ell us va manar, 19 això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Sempre hi haurà algun descendent de Jehonadab,* el fill de Recab, que serveixi davant meu.’”»
36 El quart any del regnat de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Agafa un rotlle* i escriu-hi tot el que t’he dit contra Israel, contra Judà+ i contra totes les nacions,+ des del primer dia que vaig parlar amb tu en temps de Josies fins al dia d’avui.+ 3 Qui sap si els de la casa de Judà, quan sentin tota la calamitat que penso enviar-los, deixaran el seu mal camí i així els podré perdonar els seus errors i els seus pecats.»+
4 Aleshores Jeremies va cridar Baruc,+ el fill de Neries, i li va dictar tot el que Jehovà li havia dit, i Baruc ho va escriure al rotlle.*+ 5 Després Jeremies va donar aquesta ordre a Baruc: «A mi m’han prohibit entrar a la casa de Jehovà. 6 Per tant, ves-hi tu i llegeix en veu alta tot el que t’he dictat de part de Jehovà i que has escrit en aquest rotlle. Llegeix-lo davant del poble a la casa de Jehovà en un dia de dejuni; llegeix-lo davant de tota la gent de Judà que hi arriba des d’altres ciutats. 7 Potser la seva súplica arribarà a Jehovà i cadascun d’ells deixarà el seu mal camí, perquè la fúria i la ira que Jehovà ha anunciat contra aquest poble són molt grans.»
8 Així que Baruc, el fill de Neries, va fer tot el que el profeta Jeremies li havia manat: va anar a la casa de Jehovà i va llegir en veu alta les paraules de Jehovà que hi havia escrites al rotlle.+
9 El cinquè any del regnat de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, en el novè mes, es va proclamar un dejuni davant de Jehovà+ per a tota la gent de Jerusalem i per a tots els que havien arribat a Jerusalem des de les ciutats de Judà. 10 Llavors Baruc va llegir en veu alta les paraules de Jeremies a la casa de Jehovà. Va llegir el rotlle davant de tot el poble a la sala* de Gamaries,+ el fill del copista* Safan,+ que estava al pati superior, a l’entrada de la porta nova de la casa de Jehovà.+
11 Quan Micaià, el fill de Gamaries, el fill de Safan, va sentir les paraules de Jehovà que hi havia escrites al rotlle, 12 va baixar a la casa* del rei, a la sala del secretari. Allà estaven asseguts tots els prínceps:* Elisamà,+ el secretari; Dalaïes, el fill de Semeïes; Elnatan,+ el fill d’Acbor;+ Gamaries, el fill de Safan; Sedecies, el fill d’Hananies, i tots els altres prínceps. 13 I Micaià els va explicar tot el que havia escoltat quan Baruc llegia el rotlle davant del poble.
14 Aleshores tots els prínceps van enviar Jehudí, que era fill de Natanies, el fill de Selemies, el fill de Cuixí, a parlar amb Baruc. Li va dir: «Vine i porta el rotlle que has llegit davant del poble.» I Baruc, el fill de Neries, va agafar el rotlle i va anar on estaven els funcionaris reials. 15 Ells li van dir: «Si us plau, seu i llegeix-nos el rotlle.» I Baruc els va llegir el rotlle.
16 Tan aviat com ho van sentir, es van mirar els uns als altres molt espantats i van dir a Baruc: «Hem de fer saber al rei el que diu el rotlle.» 17 I també li van preguntar: «Si us plau, explica’ns d’on has tret tot això. T’ho ha dictat Jeremies?» 18 Baruc els va contestar: «Ell em va dictar totes aquestes paraules i jo les vaig escriure amb tinta en aquest rotlle.» 19 I els prínceps van dir a Baruc: «Marxeu i amagueu-vos, tu i Jeremies, i que ningú sàpiga on sou.»+
20 Després van deixar el rotlle a la sala d’Elisamà, el secretari, van anar al pati a veure el rei i li van explicar tot el que havien sentit.
21 El rei va enviar Jehudí+ a buscar el rotlle, i ell el va agafar de la sala d’Elisamà, el secretari. I Jehudí va començar a llegir-lo davant del rei i de tots els prínceps que estaven drets al costat del rei. 22 Era el novè mes* i el rei estava assegut a una de les seves habitacions d’hivern, davant del foc d’un braser. 23 Cada vegada que Jehudí llegia tres o quatre columnes del rotlle, el rei tallava aquell tros amb un ganivet de secretari i el llençava al foc del braser, fins que el rotlle sencer va acabar al braser. 24 Ara bé, ni el rei ni cap dels seus servidors van tenir por ni es van esquinçar els vestits quan van escoltar totes aquestes paraules. 25 Elnatan,+ Dalaïes+ i Gamaries+ van suplicar al rei que no cremés el rotlle, però ell no els va escoltar. 26 A més, el rei va ordenar a Jerahmeel, el fill del rei, a Saraïes, el fill d’Azriel, i a Selemies, el fill d’Abdeel, que capturessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies, però Jehovà els va mantenir amagats.+
27 Després que el rei cremés el rotlle on hi havia escrit tot el que Jeremies havia dictat a Baruc, Jeremies va tornar a rebre un missatge de Jehovà,+ que deia: 28 «Agafa un altre rotlle i escriu-hi el mateix que hi havia escrit al rotlle que Joiaquim, el rei de Judà, ha cremat.+ 29 I això és el que has de dir contra Joiaquim, el rei de Judà: “Això és el que diu Jehovà: ‘Has cremat aquest rotlle i has dit: «Per què hi has escrit que el rei de Babilònia vindrà i devastarà aquesta terra i en farà desaparèixer les persones i els animals?»+ 30 Per tant, això és el que Jehovà diu contra Joiaquim, el rei de Judà: «Cap dels seus descendents s’asseurà al tron de David,+ i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i a les gelades de la nit.+ 31 Els demanaré comptes pels seus errors, tant a ell com als seus descendents i als seus servidors. Faré caure damunt d’ells, damunt dels habitants de Jerusalem i damunt dels homes de Judà tota la calamitat que els he anunciat+ i que no han volgut escoltar.»’”»+
32 Aleshores Jeremies va agafar un altre rotlle i el va donar al secretari Baruc, el fill de Neries,+ i Jeremies li va dictar tot el que hi havia escrit al rotlle que Joiaquim, el rei de Judà, havia cremat.+ I s’hi van escriure moltes més coses com aquelles.
37 El rei Sedecies,+ el fill de Josies, va començar a regnar en lloc de Conies,*+ el fill de Joiaquim, perquè Nabucodonosor, el rei de Babilònia, el va fer rei de la terra de Judà.+ 2 Però ni ell ni els seus servidors ni la gent del poble van fer cas del que Jehovà va dir per mitjà del profeta Jeremies.
3 El rei Sedecies va enviar Jehucal,+ el fill de Selemies, i Sofonies,+ el fill de Maasies, el sacerdot, a parlar amb el profeta Jeremies. Li van dir: «Si us plau, fes oració per nosaltres a Jehovà, el nostre Déu.» 4 Jeremies es podia moure amb llibertat entre el poble, ja que encara no l’havien tancat a la presó.+ 5 L’exèrcit del faraó havia sortit d’Egipte,+ i quan els caldeus que estaven assetjant Jerusalem se’n van assabentar, es van retirar de la ciutat.+ 6 Llavors el profeta Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà: 7 «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Aquesta és la resposta que heu de donar al rei de Judà, que us ha enviat a parlar amb mi: ‘L’exèrcit del faraó, que ve a ajudar-vos, haurà de tornar-se’n al seu país, a Egipte.+ 8 I els caldeus tornaran, atacaran la ciutat, la conqueriran i la cremaran amb foc.’+ 9 Això és el que diu Jehovà: ‘No us enganyeu pensant que els caldeus se n’aniran i no ens atacaran, perquè no se n’aniran. 10 Encara que derrotéssiu tot l’exèrcit dels caldeus que lluita contra vosaltres i només li quedessin homes malferits, aquests sortirien de les seves tendes i cremarien aquesta ciutat amb foc.’”»+
11 Quan l’exèrcit dels caldeus es va retirar de Jerusalem a causa de l’exèrcit del faraó,+ 12 Jeremies va decidir sortir de Jerusalem per anar a la terra de Benjamí+ i rebre la part que li corresponia allà entre el seu poble. 13 Però quan va arribar a la Porta de Benjamí, l’encarregat de la guàrdia, que es deia Irià i era el fill de Selemies, el fill d’Hananies, va agafar el profeta Jeremies i li va dir: «Tu et vols passar als caldeus!» 14 I Jeremies li va contestar: «No és veritat! No em vull passar als caldeus!» Però Irià no el va voler escoltar. El va arrestar i el va portar als prínceps. 15 Els prínceps es van enfadar molt amb Jeremies,+ li van pegar i el van tancar*+ a la casa de Jehonatan, el secretari, perquè l’havien convertit en una presó. 16 Van posar Jeremies a la masmorra, a una de les cel·les,* i s’hi va estar molts dies.
17 Aleshores el rei Sedecies el va enviar a buscar per fer-li preguntes en secret a casa seva.*+ Li va preguntar: «Has rebut algun missatge de part de Jehovà?» I Jeremies va contestar: «Sí. Seràs entregat en mans del rei de Babilònia!»+
18 Jeremies també va dir al rei Sedecies: «Quin pecat he comès contra tu, contra els teus servidors i contra aquest poble, perquè em tanqueu a la presó? 19 On són ara els vostres profetes que us deien que el rei de Babilònia no vindria a atacar-vos ni a vosaltres ni a aquest país?+ 20 Si us plau, rei i senyor meu, escolta’m. T’ho suplico, concedeix-me el que et demano: no m’enviïs un altre cop a la casa de Jehonatan,+ el secretari, perquè allà moriré.»+ 21 Per tant, el rei Sedecies va ordenar que tanquessin Jeremies al Pati de la Guàrdia,+ i cada dia li donaven un pa rodó del carrer dels forners+ fins que es va acabar el pa a la ciutat.+ I Jeremies es va quedar al Pati de la Guàrdia.
38 I Safaties, el fill de Mattan, Guedelies, el fill de Paixhur, Jucal,+ el fill de Selemies, i Paixhur,+ el fill de Melquies, van sentir el que Jeremies deia al poble: 2 «Això és el que diu Jehovà: “Qui es quedi a la ciutat morirà per l’espasa, la fam i les epidèmies.*+ Però qui es rendeixi* als caldeus sobreviurà; salvarà la seva vida* i viurà.”+ 3 Jehovà diu això: “Aquesta ciutat sens falta caurà en mans de l’exèrcit del rei de Babilònia, i ell la conquerirà.”»+
4 I els prínceps van dir al rei: «Si us plau, fes que matin aquest home,+ perquè amb les seves paraules està desmoralitzant els* soldats que queden a la ciutat i està desanimant tot el poble. Aquest home no busca el bé del poble, sinó la seva desgràcia.» 5 I el rei Sedecies els va contestar: «Aquí el teniu, està a les vostres mans, perquè el rei no pot fer res per aturar-vos.»
6 Així que van agafar Jeremies i el van ficar a la cisterna de Melquies, el fill del rei, que estava al Pati de la Guàrdia;+ el van baixar amb unes cordes. Però a la cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies es va començar a enfonsar al fang.
7 Èbed-Mèlec,+ l’etíop, un eunuc* de la casa* del rei, va sentir que havien llançat Jeremies a la cisterna. Com que el rei estava assegut a la Porta de Benjamí,+ 8 Èbed-Mèlec va sortir de la casa del rei i va anar a dir-li: 9 «Rei i senyor meu, el que aquests homes han fet al profeta Jeremies és molt cruel. L’han llançat a la cisterna i allà morirà de gana, perquè a la ciutat no hi queda pa.»+
10 Llavors el rei va donar aquesta ordre a Èbed-Mèlec, l’etíop: «Emporta’t d’aquí 30 homes i aneu a treure el profeta Jeremies de la cisterna abans que mori.» 11 Per tant, Èbed-Mèlec va agafar els homes i va anar a la casa del rei, a sota de la sala del tresor,+ i es van endur d’allà alguns draps vells i trossos de roba gastats, i els van baixar amb cordes a Jeremies a la cisterna. 12 I Èbed-Mèlec, l’etíop, va dir a Jeremies: «Si us plau, posa’t els draps i els trossos de roba entre les aixelles i les cordes.» Jeremies ho va fer, 13 i ells el van estirar amb les cordes i el van treure de la cisterna. I Jeremies es va quedar al Pati de la Guàrdia.+
14 El rei Sedecies va fer que li portessin el profeta Jeremies a la tercera entrada de la casa de Jehovà, i li va dir: «Vull fer-te una pregunta. No m’amaguis res.» 15 I Jeremies va dir a Sedecies: «Si et contesto, segur que em mataràs, i si et dono un consell, no m’escoltaràs.» 16 Aleshores Sedecies li va fer aquest jurament en secret: «Tan cert com que Jehovà està viu, que ens ha donat la vida, no et mataré ni t’entregaré als homes que et volen matar.»
17 Jeremies va dir a Sedecies: «Això és el que diu Jehovà, el Déu dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Si et rendeixes* als prínceps del rei de Babilònia, salvaràs la teva vida i no calaran foc a aquesta ciutat, i tu i la teva casa us salvareu.+ 18 Però si no et rendeixes als prínceps del rei de Babilònia, els caldeus conqueriran aquesta ciutat, li calaran foc+ i tu no t’escaparàs de les seves mans.”»+
19 Aleshores el rei Sedecies va dir a Jeremies: «Tinc por dels jueus que s’han passat als caldeus, perquè si m’entreguen a les seves mans, potser seran cruels amb mi.» 20 I Jeremies li va contestar: «No t’hi entregaran. Si us plau, escolta la veu de Jehovà i fes cas del que et dic, i tot t’anirà bé i seguiràs vivint. 21 Però si no et vols rendir, Jehovà m’ha revelat 22 que s’enduran les dones que quedin a la casa del rei de Judà i les portaran als prínceps del rei de Babilònia,+ i elles diran:
“Els homes en qui has confiat* t’han enganyat i t’han vençut.+
Han fet que els teus peus s’enfonsin en el fang.
Ara han fet mitja volta en retirada.”
23 »I totes les teves dones i els teus fills seran entregats als caldeus, i tu no t’escaparàs d’ells. El rei de Babilònia et capturarà,+ i per culpa teva cremaran aquesta ciutat.»+
24 Després, Sedecies va dir a Jeremies: «No diguis a ningú res de tot això o moriràs. 25 I si els prínceps s’assabenten que he parlat amb tu i et diuen: “Si us plau, explica’ns què has dit al rei i no ens amaguis res si vols seguir viu.+ Què t’ha dit el rei?”, 26 els has de contestar: “Li he demanat al rei que no em faci tornar a la casa de Jehonatan, perquè allà moriria.”»+
27 Amb el temps, tots els prínceps van anar a veure Jeremies i el van interrogar. Ell els va explicar tot el que el rei li havia ordenat que digués. I llavors el van deixar estar, perquè ningú havia sentit la conversa. 28 Jeremies va estar-se al Pati de la Guàrdia fins al dia que van conquerir Jerusalem;+ encara estava allà quan van conquerir Jerusalem.+
39 El novè any del regnat de Sedecies, el rei de Judà, en el desè mes, Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit van arribar a Jerusalem i la van rodejar.+
2 L’any 11 del regnat de Sedecies, el dia nou del quart mes, van obrir una bretxa a la muralla de la ciutat.+ 3 Tots els prínceps del rei de Babilònia van entrar i es van asseure a la Porta del Mig.+ Eren Nergal-Sarèsser, el samgar; Nebó-Sarsequim, el rabsaris;* Nergal-Sarèsser, el rabmag,* i tots els altres prínceps del rei de Babilònia.
4 Quan Sedecies, el rei de Judà, i tots els soldats els van veure, van fugir de la ciutat.+ Van sortir de nit pel jardí del rei, per la porta que hi ha a la muralla doble, i se’n van anar pel camí que va a l’Arabà.+ 5 Però l’exèrcit dels caldeus els va perseguir i va atrapar Sedecies a les planes desèrtiques de Jericó.+ El van fer presoner i el van portar a Riblà,+ a la terra d’Hamat,+ davant de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i el rei va pronunciar sentència contra ell. 6 El rei de Babilònia va fer que matessin els fills de Sedecies a Riblà davant dels seus propis ulls, i també va fer que matessin tots els nobles de Judà.+ 7 Aleshores va cegar Sedecies i li va posar grillons de coure per endur-se’l a Babilònia.+
8 A més, els caldeus van incendiar la casa* del rei i les cases de la gent,+ i van enderrocar les muralles de Jerusalem.+ 9 Nebuzaradan,+ el cap de la guàrdia, va endur-se a l’exili a Babilònia els que quedaven a la ciutat, els desertors que s’havien passat als caldeus i tots els altres que quedaven.
10 Però Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, va deixar a la terra de Judà a alguns dels més pobres, als que no tenien res, i aquell mateix dia els va donar vinyes i camps per treballar.*+
11 Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va donar aquesta ordre sobre Jeremies a Nebuzaradan, el cap de la guàrdia: 12 «Ves a buscar-lo i protegeix-lo. No li facis cap mal i fes tot el que et demani.»+
13 Per això, Nebuzaradan, el cap de la guàrdia; Nabusazban, el rabsaris;* Nergal-Sarèsser, el rabmag,* i tots els homes importants del rei de Babilònia van ordenar 14 que traguessin Jeremies del Pati de la Guàrdia+ i el van entregar a Guedelies,+ el fill d’Ahicam,+ el fill de Safan,+ perquè el dugués a casa seva. Així que Jeremies va viure entre el poble.
15 Mentre Jeremies encara estava tancat al Pati de la Guàrdia,+ va rebre aquest missatge de Jehovà: 16 «Ves a dir a Èbed-Mèlec,+ l’etíop: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Compliré tot el que he dit sobre aquesta ciutat per a la seva desgràcia i no per al seu bé. Aquell dia veuràs com es compleix tot això.’”
17 »Jehovà diu: “Però aquell dia et salvaré i no t’entregaran als homes que et fan por.”
18 »Jehovà diu: “Sens dubte et salvaré, i no moriràs per l’espasa. Salvaràs la teva vida*+ perquè has confiat en mi.”»+
40 Jeremies va rebre un missatge de Jehovà després que Nebuzaradan,+ el cap de la guàrdia, l’alliberés a Ramà.+ L’havia enviat allà lligat amb manilles amb tots els desterrats de Jerusalem i de Judà que anaven a l’exili a Babilònia. 2 Llavors el cap de la guàrdia va agafar Jeremies i li va dir: «Jehovà, el teu Déu, va predir que portaria aquesta desgràcia contra aquest lloc, 3 i Jehovà l’ha portat, tal com va dir, perquè heu pecat contra Jehovà i no l’heu obeït. Per aquesta raó us ha passat tot això.+ 4 Et trec les manilles que portes a les mans. Si et sembla bé venir amb mi a Babilònia, vine, i jo m’ocuparé de tu. Però si no vols venir amb mi a Babilònia, no vinguis. Tens tot el país per anar on vulguis, ves on et sembli millor.»+
5 Quan Jeremies encara no havia marxat, Nebuzaradan li va dir: «Ves amb Guedelies,+ el fill d’Ahicam,+ el fill de Safan,+ a qui el rei de Babilònia ha fet governador de les ciutats de Judà. Ves amb ell i viu entre la gent o ves on et sembli millor.»
Aleshores el cap de la guàrdia li va donar menjar, li va fer un regal i el va deixar marxar. 6 Així que Jeremies se’n va anar amb Guedelies, el fill d’Ahicam, a Mispà,+ i es va quedar amb ell i va viure al país amb la gent que hi havia quedat.
7 Amb el temps, tots els caps de l’exèrcit que estaven al camp amb els seus homes van sentir que el rei de Babilònia havia fet governador del país a Guedelies, el fill d’Ahicam, i que li havia confiat la gent pobra del país que no havia sigut exiliada a Babilònia, homes, dones i nens.+ 8 Així que van anar a Mispà a veure Guedelies.+ Hi van anar Ismael,+ el fill de Natanies; Johanan+ i Jonatan, els fills de Caréah; Saraïes, el fill de Tanhúmet; els fills d’Efai, el netofatita, i Jezonies,+ el fill del maacatita, acompanyats dels seus homes. 9 I Guedelies, el fill d’Ahicam, el fill de Safan, els va fer un jurament a ells i als seus homes. Els va dir: «No tingueu por de servir els caldeus. Quedeu-vos a viure al país i serviu el rei de Babilònia, i tot us anirà bé.+ 10 Jo em quedaré a Mispà per representar-vos* davant dels caldeus que vinguin. Vosaltres heu de recollir vi, fruits d’estiu i oli i guardar-ho en recipients, i heu d’establir-vos a les ciutats que heu ocupat.»+
11 I tots els jueus que hi havia a Moab, a Ammon, a Edom i a tots els altres països també van sentir que el rei de Babilònia havia permès que una part del poble es quedés a Judà i que els havia posat com a governador Guedelies, el fill d’Ahicam, el fill de Safan. 12 Per això, tots els jueus van tornar de tots els llocs on havien sigut dispersats. Van anar a la terra de Judà, a Mispà, on estava Guedelies, i van recollir molt vi i molts fruits d’estiu.
13 Johanan, el fill de Caréah, i tots els caps de l’exèrcit que estaven al camp van anar a Mispà a veure Guedelies 14 i li van dir: «No saps que Baalís, el rei dels ammonites,+ ha enviat Ismael, el fill de Natanies, perquè et mati?»+ Però Guedelies, el fill d’Ahicam, no se’ls va creure.
15 Aleshores Johanan, el fill de Caréah, va dir en secret a Guedelies, a Mispà: «Deixa’m anar a matar Ismael, el fill de Natanies. No se n’assabentarà ningú. ¿Hem de deixar que et mati, que tota la gent de Judà que ha vingut a reunir-se amb tu es dispersi i que els que queden de Judà morin?» 16 Però Guedelies,+ el fill d’Ahicam, va contestar a Johanan, el fill de Caréah: «No ho facis, perquè el que dius d’Ismael no és veritat.»
41 El setè mes, Ismael,+ el fill de Natanies, el fill d’Elisamà, que era de la família reial* i un dels homes importants del rei, va anar a Mispà acompanyat de 10 homes a veure Guedelies, el fill d’Ahicam.+ Quan estaven menjant tots junts a Mispà, 2 Ismael, el fill de Natanies, i els 10 homes que l’acompanyaven es van aixecar i van matar amb l’espasa Guedelies, el fill d’Ahicam, el fill de Safan. Així que Ismael va matar l’home que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país, 3 i també va matar tots els jueus i els soldats caldeus que estaven a Mispà amb Guedelies.
4 El dia després de l’assassinat de Guedelies, quan encara no ho sabia ningú, 5 van arribar 80 homes de Siquem,+ de Siló+ i de Samària.+ S’havien afaitat la barba, s’havien esquinçat els vestits i s’havien fet talls al cos,+ i portaven ofrenes de cereals i olíban+ a la casa de Jehovà. 6 Ismael, el fill de Natanies, va sortir de Mispà per rebre’ls, i anava plorant pel camí. Quan es va trobar amb ells, els va dir: «Veniu a veure Guedelies, el fill d’Ahicam.» 7 Però quan van entrar a la ciutat, Ismael, el fill de Natanies, i els seus homes els van matar i els van llançar a una cisterna.
8 Però n’hi va haver 10 d’aquell grup que van dir a Ismael: «No ens matis, perquè al camp hi tenim amagat blat, ordi, oli i mel.» Així que no els va matar com havia fet amb els seus germans. 9 Ismael va llançar els cossos dels homes que havia matat a una gran cisterna, la cisterna que el rei Asà va construir quan Baasà, el rei d’Israel, l’amenaçava.+ Aquesta va ser la cisterna que Ismael, el fill de Natanies, va omplir amb els cadàvers.
10 Ismael va fer presoners tots els que quedaven a Mispà,+ tant les filles del rei com tots els altres que quedaven a Mispà i que Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, havia confiat a Guedelies,+ el fill d’Ahicam. Ismael, el fill de Natanies, els va fer presoners i se’ls va endur en direcció a la terra dels ammonites.+
11 Quan Johanan,+ el fill de Caréah, i tots els caps de l’exèrcit que estaven amb ell van sentir les atrocitats que Ismael, el fill de Natanies, havia comès, 12 van agafar tots els homes i van sortir per lluitar contra Ismael, el fill de Natanies, i el van trobar a prop de les grans aigües* de Gabaon.
13 Tots els que estaven amb Ismael es van alegrar molt de veure Johanan, el fill de Caréah, i els caps de l’exèrcit que l’acompanyaven. 14 Aleshores tots els que Ismael havia fet presoners a Mispà+ van fer mitja volta i van tornar amb Johanan, el fill de Caréah. 15 Però Ismael, el fill de Natanies, es va escapar de Johanan amb vuit dels seus homes i van anar a la terra dels ammonites.
16 Llavors Johanan, el fill de Caréah, i els caps de l’exèrcit que estaven amb ell es van endur els que havien quedat de Mispà, aquells que havien rescatat de les mans d’Ismael, el fill de Natanies, després que va matar Guedelies,+ el fill d’Ahicam. Van marxar de Gabaon amb els homes, els soldats, les dones, els nens i els funcionaris reials. 17 De camí, es van quedar al campament de Quimham, a prop de Betlem,+ amb la intenció d’anar a Egipte,+ 18 perquè tenien por dels caldeus, ja que Ismael, el fill de Natanies, havia matat Guedelies, el fill d’Ahicam, a qui el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.+
42 Aleshores tots els caps de l’exèrcit, juntament amb Johanan,+ el fill de Caréah, Jezonies, el fill d’Osaïes, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, van anar a parlar 2 amb el profeta Jeremies i li van dir: «Si us plau, escolta la nostra súplica i fes oració a Jehovà, el teu Déu, per nosaltres i per tots els que queden, perquè érem molts però, tal com pots veure, n’hem quedat molt pocs.+ 3 Que Jehovà, el teu Déu, ens digui quin camí hem de seguir i què és el que hem de fer.»
4 El profeta Jeremies els va contestar: «D’acord. Faré oració a Jehovà, el vostre Déu, tal com m’heu demanat, i us diré tot el que Jehovà us respongui. No us amagaré res del que em digui.»
5 I ells van dir a Jeremies: «Que Jehovà sigui un testimoni fidel i verdader contra nosaltres si no fem exactament tot el que Jehovà, el teu Déu, t’encarregui dir-nos. 6 Tant si ens agrada com si no, farem cas del que ens digui Jehovà, el nostre Déu, a qui t’hem demanat que consultis de part nostra. Perquè farem cas del que digui Jehovà, el nostre Déu, i ens anirà bé.»
7 Al cap de deu dies, Jeremies va rebre un missatge de Jehovà. 8 Per tant, va cridar Johanan, el fill de Caréah, tots els caps de l’exèrcit que estaven amb ell i tot el poble, des del més petit fins al més gran,+ 9 i els va dir: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel, a qui m’heu demanat que supliqui per vosaltres: 10 “Si us quedeu en aquest país, jo us edificaré i no us enderrocaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè em sabrà greu* la desgràcia que us he portat.+ 11 No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta.”+
»Jehovà diu: “No li tingueu por, perquè estic al vostre costat per salvar-vos i per alliberar-vos d’ell. 12 Perquè jo us mostraré misericòrdia,+ i ell us mostrarà misericòrdia i us farà tornar a la vostra terra.
13 »”Però si dieu: ‘No ens quedarem en aquest país!’ i desobeïu el que us diu Jehovà, el vostre Déu, 14 i dieu: ‘En lloc de quedar-nos aquí anirem a Egipte,+ perquè allà no hi veurem guerres ni escoltarem el so del corn ni passarem gana; és allà on viurem’, 15 en aquest cas, escolteu el que diu Jehovà, vosaltres els que quedeu de Judà. Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Si esteu totalment decidits a marxar a Egipte i aneu a viure-hi,* 16 l’espasa que us fa tanta por us atraparà a la terra d’Egipte i la fam que us espanta us perseguirà fins allà i morireu.+ 17 Tots els que estan decidits a anar a viure a Egipte moriran per l’espasa, per la fam i per les epidèmies.* Cap d’ells sobreviurà o s’escaparà de la desgràcia que els enviaré.’”
18 »Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Tal com vaig abocar la meva fúria i la meva ira sobre els habitants de Jerusalem,+ també abocaré la meva fúria sobre vosaltres si aneu a Egipte, i us convertireu en una maledicció i en una deshonra, els que us vegin s’esgarrifaran, la gent us insultarà+ i mai més tornareu a veure aquest lloc.”
19 »Jehovà ha parlat contra vosaltres, els que quedeu de Judà. No aneu a Egipte. Que us quedi clar que avui us he advertit 20 que el vostre error us costarà la vida. Perquè vosaltres em vau demanar que consultés Jehovà, el vostre Déu, quan em vau dir: “Fes oració per nosaltres a Jehovà, el nostre Déu, i digue’ns tot el que Jehovà, el nostre Déu, et respongui, i ho farem.”+ 21 Avui us he comunicat la seva resposta, però vosaltres no obeireu el que us ha dit Jehovà, el vostre Déu, ni fareu res del que m’ha encarregat que us digui.+ 22 Per tant, tingueu clar que morireu per l’espasa, la fam i les epidèmies al lloc on voleu anar a viure.»+
43 Quan Jeremies va acabar de dir al poble tot el que Jehovà, el seu Déu, havia dit, totes i cadascuna de les paraules que Jehovà, el seu Déu, li havia manat que digués, 2 Azaries, el fill d’Osaïes, Johanan,+ el fill de Caréah, i tots els altres homes arrogants van dir a Jeremies: «El que dius no és veritat! Jehovà, el nostre Déu, no t’ha enviat a dir-nos: “No aneu a viure a Egipte.” 3 És Baruc,+ el fill de Neries, qui t’està posant en contra nostra perquè caiguem en mans dels caldeus i així ens matin o ens portin a l’exili a Babilònia.»+
4 Per tant, Johanan, el fill de Caréah, tots els caps de l’exèrcit i la gent del poble van desobeir el que Jehovà els havia dit i no es van quedar a la terra de Judà. 5 En comptes d’això, Johanan, el fill de Caréah, i tots els caps de l’exèrcit es van emportar els que havien quedat de Judà que havien tornat de totes les nacions on havien sigut dispersats per viure a la terra de Judà.+ 6 Es van emportar els homes, les dones, els nens, les filles del rei i tots els que Nebuzaradan,+ el cap de la guàrdia, havia posat a càrrec de Guedelies,+ el fill d’Ahicam,+ el fill de Safan,+ a més del profeta Jeremies i de Baruc, el fill de Neries. 7 I van anar a la terra d’Egipte, fins a Tahfanhés,+ perquè no van obeir Jehovà.
8 Aleshores Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà a Tahfanhés: 9 «Agafa pedres grans i tapa-les amb morter al paviment de maons que hi ha a l’entrada de la casa del faraó a Tahfanhés. Fes-ho davant dels jueus, 10 i digue’ls: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Faré venir Nabucodonosor, el rei de Babilònia, el meu servent,+ i posaré el seu tron damunt d’aquestes pedres que he tapat, i ell hi estendrà la seva tenda reial a sobre.+ 11 Vindrà i atacarà la terra d’Egipte.+ Qui hagi de morir per una plaga mortal, morirà per una plaga mortal, qui hagi d’anar al captiveri, anirà al captiveri, i qui hagi de morir per l’espasa, morirà per l’espasa.+ 12 Calaré foc als temples dels déus d’Egipte,+ i ell els cremarà i se’ls emportarà captius. Igual que un pastor es cobreix amb el seu mantell, ell es cobrirà amb la terra d’Egipte, i marxarà d’allà sa i estalvi.* 13 Farà miques les columnes* de Bet-Xèmeix,* que està a la terra d’Egipte, i calarà foc als temples dels déus d’Egipte.’”»
44 Jeremies va rebre aquest missatge per a tots els jueus que vivien a la terra d’Egipte,+ els que vivien a Migdol,+ a Tahfanhés,+ a Nof*+ i a la terra de Patrós:+ 2 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Heu vist la desgràcia que he portat sobre Jerusalem+ i sobre totes les ciutats de Judà, que ara estan en ruïnes i deshabitades.+ 3 Tot això ha passat per culpa del mal que vau fer per provocar-me quan fèieu sacrificis+ i servíeu déus que ni vosaltres ni els vostres avantpassats coneixíeu.+ 4 Us vaig enviar els meus servents, els profetes, una vegada rere una altra per dir-vos: ‘Si us plau, no feu aquestes coses detestables que tant odio.’+ 5 Però vosaltres no vau escoltar ni vau fer cas i no vau deixar de fer coses malvades, sinó que vau seguir fent sacrificis a altres déus.+ 6 Per això, vaig abocar la meva ira i la meva fúria, i aquestes van cremar contra les ciutats de Judà i contra els carrers de Jerusalem, que es van convertir en un munt de ruïnes i en un desert, i segueixen així fins al dia d’avui.”+
7 »Per tant, això és el que diu Jehovà, el Déu dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Per què feu venir una desgràcia tan gran contra vosaltres mateixos i provoqueu l’extermini de tots els homes, dones, nens i nadons de Judà, de manera que no quedi ningú de vosaltres? 8 Per què em provoqueu amb tot el que feu, oferint sacrificis a altres déus a la terra d’Egipte, el lloc on heu anat a viure? Morireu i, a totes les nacions de la terra, us convertireu en una maledicció i en un insult.+ 9 És que us heu oblidat de les maldats dels vostres avantpassats, de les maldats dels reis de Judà+ i de les maldats de les seves dones,+ així com de les vostres maldats i de les maldats de les vostres dones,+ les maldats que s’han comès a Judà i als carrers de Jerusalem? 10 Fins al dia d’avui no us heu humiliat ni m’heu tingut cap mena de temor,+ i tampoc heu obeït les lleis i els decrets que us vaig donar a vosaltres i als vostres avantpassats.”+
11 »Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Estic decidit a portar una desgràcia damunt vostre i destruir tot Judà. 12 Faré que tots els que queden de Judà i que estaven decidits a anar a viure a la terra d’Egipte morin a la terra d’Egipte.+ Moriran per l’espasa i per la gana; des del més petit fins al més gran moriran per l’espasa i per la gana. I es convertiran en una maledicció i en una deshonra, els insultaran i els que els vegin s’esgarrifaran.+ 13 Castigaré els que estan vivint a la terra d’Egipte, tal com vaig castigar Jerusalem amb l’espasa, la fam i les epidèmies.*+ 14 Els que queden de Judà i que han anat a viure a la terra d’Egipte no s’escaparan ni sobreviuran per poder tornar a la terra de Judà. Desitjaran tornar a viure allà, però no ho faran, excepte alguns que s’escaparan.”»
15 I tots els homes que sabien que les seves esposes havien fet sacrificis a altres déus i totes les esposes que estaven allà, que eren un grup molt gran, a més de tota la gent que vivia a Patrós,+ a la terra d’Egipte,+ van contestar a Jeremies: 16 «No farem cas del que ens has dit en nom de Jehovà, 17 sinó que farem tot el que nosaltres hem dit. Farem sacrificis a la Reina del Cel* i li vessarem ofrenes líquides+ tal com nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres prínceps vam fer a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem quan teníem molt de pa i no ens faltava res, quan no vèiem cap desgràcia. 18 Perquè des del moment en què vam deixar de fer sacrificis i de vessar ofrenes líquides a la Reina del Cel ens ha faltat de tot i hem mort per l’espasa i per la fam.»
19 Les dones van afegir: «Quan fèiem sacrificis a la Reina del Cel i li vessàvem ofrenes líquides, i quan fèiem pans de sacrifici amb la seva imatge i li vessàvem ofrenes líquides, no ho vam fer amb el permís dels nostres marits?»
20 Llavors Jeremies va contestar a tot el poble, tant als homes i les seves dones com a tota la gent que parlava amb ell: 21 «Jehovà tenia ben present i recordava els sacrificis que vosaltres, els vostres avantpassats, els vostres reis, els vostres prínceps i tot el poble fèieu a les ciutats de Judà i als carrers de Jerusalem.+ 22 Però va arribar el moment en què Jehovà ja no va poder suportar més la vostra maldat i totes les coses detestables que fèieu, i la vostra terra es va convertir en un lloc desolat i deshabitat, en un lloc que esgarrifa i en una maledicció, com es pot veure avui.+ 23 És precisament per culpa d’aquells sacrificis i dels pecats que heu comès contra Jehovà que aquesta desgràcia us ha caigut a sobre, tal com es pot veure avui, perquè no heu obeït Jehovà i no heu seguit les seves lleis, els seus decrets i les seves advertències.»+
24 I Jeremies va seguir dient al poble i a totes les dones: «Escolteu el missatge de Jehovà, tots vosaltres, els jueus que esteu a la terra d’Egipte. 25 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “El que vosaltres i les vostres dones heu dit, ho heu complert. Perquè vau dir: ‘Tant sí com no, complirem els nostres vots de fer sacrificis a la Reina del Cel i vessar-li ofrenes líquides.’+ I és clar que vosaltres, dones, complireu els vostres vots i fareu el que heu promès.”
26 »Per tot això, escolteu el que diu Jehovà, tots vosaltres, els jueus que viviu a la terra d’Egipte: “Jehovà diu: ‘Juro pel meu gran nom que, a tota la terra d’Egipte, cap jueu utilitzarà el meu nom per fer juraments+ dient: «Tan cert com que el Senyor Sobirà Jehovà està viu!»+ 27 Ara estic pendent d’ells per enviar-los desgràcies, i no pas res de bo.+ Tots els jueus que viuen a la terra d’Egipte moriran per l’espasa i per la fam, fins que no en quedi ni un.+ 28 Només uns pocs sobreviuran a l’espasa i podran tornar a Judà des de la terra d’Egipte.+ Llavors, tots els que queden de Judà que van venir a viure a la terra d’Egipte sabran què és el que s’ha complert: el que jo he dit o el que ells han dit.’”»
29 «Jehovà diu: “Amb el següent senyal sabreu que us castigaré en aquest lloc, i així sabreu que la desgràcia que vaig prometre que portaria contra vosaltres es complirà sens falta. 30 Això és el que diu Jehovà: ‘Entregaré el faraó Hofrà, el rei d’Egipte, en mans dels seus enemics i dels que el volen matar, tal com vaig entregar Sedecies, el rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.’”»+
45 Aquest és el missatge que el profeta Jeremies va donar a Baruc,+ el fill de Neries, el quart any del regnat de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, quan Baruc escrivia en un llibre tot el que Jeremies li dictava:+
2 «Baruc, això és el que Jehovà, el Déu d’Israel, diu sobre tu: 3 “Has dit: ‘Pobre de mi, perquè Jehovà ha fet més dolorós el meu patiment! Estic esgotat de tant lamentar-me, i no aconsegueixo tenir pau.’”*
4 »Li has de dir: “Això és el que diu Jehovà: ‘Enderrocaré el que he construït i arrencaré el que he plantat, i ho faré a tot el país.+ 5 Però tu vas darrere de* grans coses. Deixa de fer-ho!’”
»“Perquè estic a punt de portar una desgràcia sobre tothom,+ però t’asseguro que, vagis on vagis, salvaràs la teva vida”,*+ diu Jehovà.»
46 El profeta Jeremies va rebre aquest missatge sobre les nacions de part de Jehovà.+ 2 Aquest és el missatge per a Egipte,+ per a l’exèrcit del faraó Necó,+ el rei d’Egipte, que va ser derrotat a Carquemix, a la vora del riu Eufrates, per Nabucodonosor, el rei de Babilònia, el quart any del regnat de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà:
3 «Prepareu els escuts grans i els escuts petits,*
i aneu a la batalla.
4 Genets, prepareu els cavalls i munteu-los.
Ocupeu els vostres llocs i poseu-vos els cascos.
Poliu les llances i poseu-vos les cuirasses.
5 Jehovà diu: “Per què estan tan espantats?
S’estan retirant, els seus guerrers han sigut derrotats.
Han fugit morts de por, els seus guerrers no han mirat enrere.
Hi ha terror per tot arreu.
6 Els més ràpids no poden fugir i els guerrers no es poden escapar.
Al nord, a la riba del riu Eufrates,
han ensopegat i han caigut.”+
7 Qui és aquest que puja com el riu Nil,
com els rius d’aigües turbulentes?
8 Egipte puja igual que el riu Nil,+
com els rius d’aigües turbulentes,
i diu: “Pujaré i inundaré la terra.
Destruiré la ciutat i els seus habitants.”
9 Cavalls, pugeu!
Carros, correu com bojos!
Que els guerrers avancin!
Que avancin els homes de Cus i Put que porten els escuts,+
10 »Aquell dia és del Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits. És un dia de venjança, un dia per venjar-se dels seus enemics. L’espasa devorarà i s’atiparà, i se saciarà amb la seva sang, perquè el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits, ha preparat un sacrifici* a la terra del nord, a la vora del riu Eufrates.+
11 Filla verge d’Egipte,
puja a buscar bàlsam a Galaad.+
Tots els remeis que has buscat no serveixen de res
perquè res et pot curar.+
12 Les nacions s’han assabentat de la teva deshonra,+
i els teus crits han omplert la terra.
Perquè un guerrer ensopega amb un altre,
i tots dos cauen alhora.»
13 Aquest és el missatge que Jehovà va donar al profeta Jeremies sobre l’arribada de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, per atacar Egipte:+
14 «Proclameu-ho a Egipte, anuncieu-ho a Migdol.+
Anuncieu-ho a Nof* i a Tahfanhés.+
Digueu: “Ocupeu els vostres llocs i prepareu-vos
perquè una espasa devorarà tot el que hi ha al vostre voltant.
15 Per què han caigut els teus homes poderosos?
No han resistit
perquè Jehovà els ha fet caure.
16 N’hi ha molts que ensopeguen i cauen,
i es diuen els uns als altres:
‘Aixequem-nos! Tornem amb el nostre poble, a la nostra terra,
fugim de l’espasa cruel.’”
17 Allà diuen:
“El faraó, el rei d’Egipte, fa molt soroll per a no res.
Ha deixat escapar l’oportunitat.”*+
18 El Rei, que té per nom Jehovà dels exèrcits, diu: “Tan cert com que estic viu,
ell* s’alçarà com el Tabor+ s’alça entre les muntanyes,
i com el Carmel+ s’alça a la vora del mar.
19 Filla que vius a Egipte,
prepara l’equipatge per anar a l’exili.
Perquè calaran foc a la ciutat de Nof* i la deixaran sense cap habitant,+
i els que la vegin s’esgarrifaran.
20 Egipte és com una vedella bonica,
però des del nord vindran mosques a picar-la.
21 Els seus mercenaris són com vedells grassos
que també han fet mitja volta i han fugit.
22 “El soroll que fa és com el d’una serp que s’arrossega,
perquè venen contra ella amb totes les seves forces, venen amb destrals
com si fossin homes que talen arbres.*
23 Talaran el seu bosc encara que sembla impenetrable”, diu Jehovà,
“ja que són més nombrosos que les llagostes i no es poden comptar.
24 La filla d’Egipte serà avergonyida,
serà entregada al poble del nord.”+
25 »Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu: “Passaré comptes amb Amon,+ el déu de No,*+ amb el faraó, amb Egipte, amb els seus déus+ i amb els seus reis; passaré comptes amb el faraó i amb tots els que confien en ell.”+
26 »Jehovà diu: “Els entregaré en mans dels que els volen matar, en mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia,+ i dels seus servidors. Però, després, Egipte tornarà a estar habitat com abans.+
27 Però tu, Jacob, el meu servent, no tinguis por.
No t’espantis, Israel.+
Perquè et salvaré d’un lloc llunyà
i salvaré els teus descendents de la terra on estan captius.+
Jacob tornarà, i viurà tranquil i sense que el molestin,
sense que ningú l’espanti.”+
28 Jehovà diu: “No tinguis por, Jacob, el meu servent, perquè estic al teu costat.
47 Aquest és el missatge que Jehovà va donar al profeta Jeremies sobre els filisteus+ abans que el faraó ataqués Gaza. 2 Això és el que diu Jehovà:
«Venen aigües del nord
que es convertiran en un torrent desbordat.
Inundaran el país i tot el que hi ha,
la ciutat i els que hi viuen.
Els homes cridaran
i tots els habitants del país es lamentaran.
3 Quan sentin el galop dels cavalls de l’enemic,
el soroll dels seus carros de guerra
i l’estrèpit de les seves rodes,
els pares ni tan sols faran mitja volta per anar a buscar els seus fills,
perquè els fallaran les forces.
4 Perquè aquell dia vindrà i destruirà tots els filisteus;+
5 La calvície* arribarà a Gaza.
S’ha fet callar Ascaló.+
Vosaltres, els que quedeu a la seva plana,
fins quan us seguireu fent talls al cos?+
6 Ai, espasa de Jehovà!+
Quan t’aturaràs?
Torna a la teva beina,
descansa i queda’t quieta.
7 Com es pot quedar quieta
si és Jehovà qui li ha donat una ordre?
L’ha enviat
contra Ascaló i contra la costa.»+
48 Això és el que Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu sobre Moab:+
«Ai de Nebó,+ perquè l’han destruït!
Han avergonyit i conquerit Quiriataim.+
Han avergonyit i destrossat el refugi* segur.+
2 Ja no lloaran més Moab.
Han tramat la seva caiguda a Heixbon.+ Han dit:
“Veniu, fem que desaparegui aquesta nació.”
I tu, Madmén, també has d’estar callat,
perquè l’espasa t’està perseguint.
3 Se sent un crit des d’Horonaim,+
un crit de destrucció i de desastre total.
4 Han destruït Moab,
els seus petits ploren.
5 La gent plora sense parar mentre puja a Luhit,
i quan baixen d’Horonaim escolten els crits d’angoixa per la catàstrofe.+
6 Fugiu, salveu les vostres vides!
Sigueu com un ginebre al desert.
7 Com que confies en el que fas i en els teus tresors,
també seràs conquerida.
Quemoix+ anirà a l’exili
amb els seus sacerdots i els seus prínceps.
8 El destructor entrarà a totes les ciutats,
i no se n’escaparà ni una.+
La vall morirà
i la plana serà destruïda,* tal com ha dit Jehovà.
9 Poseu un senyal per a Moab,
perquè quan s’ensorri, fugirà.
Les seves ciutats quedaran deshabitades,+
i la gent que les vegi s’esgarrifarà.
10 Maleït sigui qui compleixi l’encàrrec de Jehovà amb desgana!
Maleït sigui qui refreni la seva espasa de vessar sang!
11 Els moabites han viscut tranquils des que eren joves,
com el vi que reposa sobre el seu pòsit.
No els han passat d’un recipient a un altre
i mai se’ls han endut a l’exili.
Per això, el seu sabor segueix sent el mateix
i la seva aroma no ha canviat.
12 »Jehovà diu: “Ve el temps en què enviaré homes perquè els aboquin. Els abocaran, buidaran els seus recipients i faran miques les seves gerres. 13 I els moabites s’avergonyiran de Quemoix de la mateixa manera que Israel s’avergonyeix de Betel, en qui havia confiat.+
14 Com podeu dir: ‘Som guerrers poderosos i estem preparats per a la guerra’?”+
15 El Rei, que té per nom Jehovà dels exèrcits, diu:+
16 El desastre dels moabites està a punt d’arribar,
i la seva caiguda s’acosta ràpidament.+
17 Tots els que els envolten es compadiran d’ells,
tots els que coneixen el seu nom.
Digue’ls: “Com s’ha trencat la vara poderosa, el bastó de la bellesa!”
Perquè el destructor de Moab ha vingut contra tu
i destruirà les teves fortificacions.+
19 Habitant d’Aroer,+ atura’t a la vora del camí i mira.
Pregunta als homes que fugen i a les dones que s’escapen: “Què ha passat?”
20 Moab ha sigut avergonyida i està morta de por.
Lamenteu-vos i crideu.
Anuncieu a Arnon+ que han destruït Moab.
21 »El judici ha arribat a la plana,*+ contra Holon, Jahas+ i Mefàat;+ 22 contra Dibon,+ Nebó+ i Bet-Deblataim; 23 contra Quiriataim,+ Bet-Gamul i Bet-Maon;+ 24 contra Queriot+ i Bosrà, i contra totes les ciutats de la terra de Moab, les que estan a prop i les que estan lluny.
25 Jehovà diu: “Han posat fi a la força* de Moab,
han trencat el seu braç.
26 Emborratxeu Moab,+ perquè s’ha engrandit contra Jehovà.+
Es rebolca en el seu vòmit
i la gent se’n burla.
27 I tu, no et burlaves d’Israel?+
És que potser el van trobar entre els lladres
perquè tu sacsegis el cap i parlis contra ell?
28 Habitants de Moab, deixeu les ciutats i viviu entre les roques.
Sigueu com els coloms que fan el niu a les parets dels barrancs.”»
29 «Hem sentit a parlar de l’orgull de Moab, perquè és molt arrogant,
de la seva altivesa, el seu orgull, la seva arrogància i la vanitat del seu cor.»+
30 «Jehovà diu: “Conec la seva fúria,
però les seves paraules buides acabaran en no res.
No faran res de res.
31 Per això ploraré per Moab.
Cridaré a causa de tot Moab
i em lamentaré pels homes de Quir-Heres.+
Els teus exuberants sarments han creuat el mar.
Han arribat fins al mar, fins a Jazer.
El destructor ha baixat
sobre els teus fruits d’estiu i sobre la teva collita de raïm.+
33 El goig i la felicitat han desaparegut de l’hort
i de la terra de Moab.+
He fet que el vi deixi de rajar del cup.*
Ningú trepitjarà el raïm cridant d’alegria;
hi haurà crits, però no seran d’alegria.”»+
34 «“Se sent un crit que va des d’Heixbon+ fins a Elealé.+
Fins i tot les aigües de Nimrim s’assecaran.+
35 Eliminaré de Moab
els que porten ofrenes als llocs alts sagrats
i els que fan sacrificis al seu déu”, diu Jehovà.
36 “És per aquesta raó que el meu cor es lamentarà per Moab com una flauta,*+
i el meu cor es lamentarà pels homes de Quir-Heres com una flauta,
perquè les riqueses que ha aconseguit s’acabaran.
37 S’han rapat el cap+
i s’han afaitat la barba.
38 «Jehovà diu: “A tots els terrats de Moab
i a totes les seves places
només s’hi senten plors.
Perquè he trencat Moab
com un gerro que no vol ningú.
39 Té molta por! Lamenteu-vos!
Moab s’ha retirat avergonyida!
Moab s’ha convertit en una riota
i esgarrifa tots els que l’envolten.”»
40 «Perquè això és el que diu Jehovà:
“De la mateixa manera que una àguila es llança en picat sobre la seva presa,+
ell estendrà les seves ales sobre Moab.+
41 Conqueriran els pobles
i capturaran les seves fortaleses.
Aquell dia el cor dels guerrers de Moab
serà com el cor d’una dona que dona a llum.”»
43 Habitant de Moab,
davant teu tens el terror, el forat i la trampa”, diu Jehovà.
44 “Qui fugi del terror caurà al forat,
i qui surti del forat caurà a la trampa.
Perquè portaré sobre Moab l’any del seu càstig”, diu Jehovà.
45 “Els que fugen s’aturen sense forces a l’ombra d’Heixbon.
Sortirà un foc d’Heixbon
i una flama d’enmig de Sehon+
que devorarà el front de Moab
i el crani dels fills violents.”+
46 “Ai de tu, Moab!
La gent de Quemoix+ ha mort.
S’han endut els teus fills al captiveri,
i les teves filles han anat a l’exili.+
47 Però a la part final dels dies reuniré els captius de Moab”, diu Jehovà.
“Aquí acaba el judici contra Moab.”»+
49 Això és el que Jehovà diu sobre els ammonites:+
«Que potser no té fills Israel?
No té cap hereu?
2 «Jehovà diu: “Ve el temps
en què faré que s’escolti el senyal de guerra* contra Rabà+ dels ammonites.+
Es convertirà en un munt de ruïnes
i calaran foc als seus pobles dependents.”*
“Israel recuperarà la terra que ells li van prendre”,+ diu Jehovà.
3 “Heixbon, lamenta’t! Perquè Ai ha sigut destruïda.
Pobles dependents de Rabà, crideu!
Poseu-vos roba de sac.
Lamenteu-vos i vagueu entre els corrals* de pedra,
perquè Malcam anirà a l’exili
amb els seus sacerdots i els seus prínceps.+
4 Per què presumeixes de les teves valls
i de la teva fèrtil plana, oh filla infidel?
Confies en els teus tresors
i dius: ‘Qui m’atacarà?’”»
5 «El Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits, diu: “Faré caure sobre tu una desgràcia aterridora
que vindrà de part de tots els que t’envolten.
Sereu dispersats en totes direccions,
i ningú reunirà els que fugin.”»
6 «“Però després reuniré els captius dels ammonites”, diu Jehovà.»
7 Això és el que Jehovà dels exèrcits diu sobre Edom:
«Ja no hi queda saviesa a Teman?+
Ja no donen bons consells els entesos?
S’ha podrit la seva saviesa?
8 Feu mitja volta! Fugiu!
Habitants de Dedan,+ aneu a viure a les profunditats!
Perquè portaré una desgràcia sobre Esaú
quan arribi el temps de passar comptes amb ell.
9 Si els veremadors vinguessin a recollir el raïm,
no en deixarien una mica perquè altres en recollissin?
Si uns lladres vinguessin a robar de nit,
no farien malbé només el que volguessin?+
10 Però jo despullaré Esaú.
Deixaré al descobert els seus amagatalls
perquè no es pugui amagar.
12 Això és el que diu Jehovà: «Si els que no estaven sentenciats a beure de la copa també se l’han de beure, hauràs de quedar-te tu sense càstig? No, no et quedaràs sense càstig perquè te l’hauràs de beure.»+
13 Jehovà diu: «He jurat per mi mateix que Bosrà es convertirà en un lloc desolat i en una maledicció, la gent la insultarà i els que la vegin s’esgarrifaran,+ i totes les seves ciutats es convertiran en un munt de ruïnes per sempre més.»+
14 He escoltat un informe de part de Jehovà,
i s’ha enviat un missatger per dir a les nacions:
«Reuniu-vos i ataqueu-la,
prepareu-vos per lluitar.»+
15 «He fet que siguis insignificant entre les nacions,
he fet que et menyspreïn.+
16 T’has deixat enganyar per la por que provocaves
i per l’arrogància del teu cor,
tu que vius als amagatalls de les roques,
a la muntanya més alta.
Encara que facis el teu niu tan alt com les àguiles,
et faré baixar d’allà», diu Jehovà.
17 «Els que vegin Edom s’esgarrifaran.+ Tots els que passin per allà es quedaran mirant-la horroritzats i xiularan al veure totes les seves calamitats. 18 Tal com va passar quan Sodoma i Gomorra i les ciutats del seu voltant van ser destruïdes,+ allà tampoc viurà ningú, cap persona s’hi establirà»,+ diu Jehovà.
19 «Algú atacarà les pastures segures com un lleó+ que surt dels arbustos frondosos del Jordà, però en un instant el faré fugir d’allà. Nomenaré sobre ella a qui jo he escollit. Perquè, qui és com jo? I qui s’atrevirà a desafiar-me? Hi ha cap pastor que em pugui plantar cara?+ 20 Per això, escolteu la decisió que Jehovà ha pres contra Edom, i el que ha pensat contra els habitants de Teman:+
Els petits del ramat seran arrossegats.
Farà que el lloc on viuen quedi desolat a causa d’ells.+
21 Amb el soroll de la seva caiguda, la terra ha tremolat.
Se senten crits!
S’han escoltat fins al mar Roig.+
22 L’enemic s’elevarà i es llançarà en picat com una àguila,+
i estendrà les seves ales sobre Bosrà.+
Aquell dia, el cor dels guerrers d’Edom
serà com el cor d’una dona que dona a llum.»
23 Sobre Damasc:+
«Hamat+ i Arpad han sigut avergonyides
perquè han rebut males notícies.
Es fonen de por.
El mar està angoixat i no es pot calmar.
24 Damasc ha perdut el coratge.
Ha fet mitja volta per fugir, però el pànic l’ha atrapat.
L’angoixa i el dolor s’han apoderat d’ella
com li passa a una dona que està donant a llum.
25 Com és que no han abandonat la ciutat gloriosa,
la ciutat de l’alegria?
26 Els seus joves moriran a les places,
i tots els seus soldats moriran aquell dia», diu Jehovà dels exèrcits.
27 «Calaré foc a la muralla de Damasc,
i el foc consumirà les torres fortificades de Ben-Hadad.»+
28 Això és el que Jehovà diu sobre Quedar+ i els regnes d’Hassor, que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va conquerir:
«Aixequeu-vos i pugeu a Quedar,
i elimineu els fills de l’Orient.
29 Els prendran les tendes i els ramats,
les teles de les tendes i tots els seus béns.
S’emportaran els seus camells.
I els cridaran: “Hi ha terror per tot arreu!”»
30 Jehovà diu: «Fugiu ben lluny!
Habitants d’Hassor, aneu a viure a les profunditats,
perquè Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ha planejat una estratègia
i ha tramat un pla contra vosaltres.»
31 Jehovà diu: «Aixequeu-vos i ataqueu la nació que viu en pau
i que viu segura.
No té portes ni barres; viuen aïllats.
32 S’enduran com a botí els seus camells
i també els seus grans ramats.
Dispersaré en totes direccions*
els que s’afaiten les temples,*+
i faré que la seva desgràcia els arribi de tots costats», diu Jehovà.
33 «Hassor es convertirà en un cau de xacals,
en un lloc desolat per sempre més.
No hi viurà ningú,
cap persona s’hi establirà.»
34 Això és el que Jehovà va dir al profeta Jeremies sobre Elam+ al principi del regnat de Sedecies,+ el rei de Judà: 35 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits: “Trencaré l’arc d’Elam,+ l’origen del seu poder. 36 Faré venir els quatre vents sobre Elam des dels quatre extrems del cel, i dispersaré els seus habitants cap a tots aquests vents. No hi haurà cap nació on no vagin els que hagin sigut dispersats d’Elam.”»
37 Jehovà diu: «Destrossaré els elamites davant dels seus enemics i davant dels que els volen matar. Els enviaré una calamitat, la meva fúria encesa. I faré que l’espasa els persegueixi fins que els hagi exterminat.»
38 «Posaré el meu tron a Elam,+ i destruiré el seu rei i els seus prínceps», diu Jehovà.
39 «Però a la part final dels dies reuniré els captius d’Elam», diu Jehovà.
50 Això és el que Jehovà va dir sobre Babilònia,+ sobre la terra dels caldeus, per mitjà del profeta Jeremies:
2 «Proclameu-ho entre les nacions i anuncieu-ho.
Aixequeu un senyal* i anuncieu-ho.
No amagueu res!
Digueu: “Han conquerit Babilònia.+
Bel ha sigut avergonyit.+
Merodac s’ha espantat.
Les seves imatges han sigut avergonyides.
Els seus ídols repugnants* s’han espantat.”
3 Des del nord ha vingut una nació a atacar-la+
i ha fet que la gent que vegi aquella terra s’esgarrifi.
No hi viu ningú,
perquè tant els homes com els animals han fugit,
tots han marxat.»
4 Jehovà diu: «En aquells dies i en aquell temps, el poble d’Israel i el poble de Judà vindran junts.+ Faran el camí plorant+ i buscaran Jehovà, el seu Déu, tots junts.+ 5 Preguntaran quin és el camí de Sió i, mirant cap a aquella direcció,+ diran: “Veniu, unim-nos a Jehovà amb un pacte etern que no s’oblidarà mai.”+ 6 El meu poble s’ha convertit en un ramat d’ovelles perdudes.+ Els seus pastors van fer que es perdessin.+ Se les van endur a les muntanyes, les van fer vagar per les muntanyes i els turons, i elles es van oblidar del seu lloc de descans. 7 Tots els que les han trobat les han devorat,+ i els seus enemics han dit: “No som culpables, perquè han pecat contra Jehovà, contra el lloc on viu la justícia, l’esperança dels seus avantpassats, Jehovà.”»
8 «Fugiu de Babilònia,
sortiu de la terra dels caldeus+
i sigueu com els animals que van davant del ramat.
9 Convocaré un grup de grans nacions de la terra del nord
perquè ataqui Babilònia.+
Vindran contra ella en ordre de batalla
i des d’allà la conqueriran.
Les seves fletxes són com les d’un guerrer,
que deixen els pares sense fills+
i sempre encerten el blanc.
Escarbàveu la terra com una vedella escarba l’herba,
i no deixàveu de renillar* com cavalls sementals.
12 La vostra mare ha sigut avergonyida,+
la que us va donar a llum ha sigut decebuda.
És la més insignificant de les nacions,
un lloc àrid i un desert!+
Tots els que passin per Babilònia es quedaran mirant-la horroritzats
i xiularan al veure totes les seves calamitats.+
14 Veniu en ordre de batalla contra Babilònia i ataqueu-la per tots costats,
tots vosaltres que tenseu* l’arc.
15 Feu un crit de guerra contra ella des de tots costats.
S’ha rendit.
Les seves columnes han caigut i les seves muralles s’han enfonsat,+
perquè aquesta és la venjança de Jehovà.+
Vengeu-vos d’ella,
feu-li el mateix que ella ha fet.+
16 Elimineu de Babilònia els sembradors
i els que fan servir la falç durant la collita.+
A causa de l’espasa cruel, cadascú tornarà amb el seu poble,
cadascú fugirà a la seva terra.+
17 »La gent d’Israel són ovelles escampades.+ Els lleons les han dispersat.+ Primer, el rei d’Assíria les va devorar+ i, després, Nabucodonosor, el rei de Babilònia, en va rosegar els ossos.+ 18 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Passaré comptes amb el rei de Babilònia i amb la seva terra, tal com vaig fer amb el rei d’Assíria.+ 19 Faré tornar Israel a les seves pastures.+ Pasturarà al Carmel i a Basan,+ i se saciarà a les muntanyes d’Efraïm+ i de Galaad.”»+
20 Jehovà diu: «En aquells dies i en aquell temps
buscaran la culpa d’Israel,
però no n’hi haurà cap,
i no trobaran els pecats de Judà,
perquè perdonaré aquells que he deixat que sobrevisquin.»+
21 Jehovà diu: «Ataca la terra de Merataim i els habitants de Pecod.+
Que siguin massacrats i destruïts del tot.
Fes tot el que t’he manat.
22 Al país se sent el soroll de guerra,
una gran catàstrofe.
23 Com han trencat i destrossat el martell de forja de tota la terra!+
Com s’ha convertit Babilònia en un lloc que esgarrifa les nacions!+
24 Babilònia, t’he posat una trampa i hi has caigut
sense adonar-te’n.
T’han trobat i t’han capturat,+
perquè és a Jehovà a qui et vas oposar.
25 Jehovà ha obert el seu magatzem
i treu les armes de la seva indignació.+
Perquè el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits, té una feina a fer
a la terra dels caldeus.
26 Veniu a atacar-la des de llocs llunyans.+
Obriu els seus graners.+
Apileu-la com si apiléssiu el gra.
Destruïu-la del tot,+
que no hi quedi ningú.
27 Mateu tots els seus vedells,+
que baixin a l’escorxador.
Ai d’ells! Perquè ha arribat el seu dia,
el temps de passar comptes amb ells!
28 Se sent el soroll dels que fugen,
dels que s’escapen de la terra de Babilònia
per anunciar a Sió la venjança de Jehovà, el nostre Déu,
la venjança pel seu temple.+
29 Convoqueu arquers contra Babilònia,
tots els que tensen l’arc.+
Acampeu al seu voltant, no deixeu que s’escapi ningú.
Pagueu-li el que es mereix pel que ha fet.+
Feu-li el mateix que ella ha fet.+
Perquè s’ha comportat de manera arrogant amb Jehovà,
amb el Sant d’Israel.+
30 Per això, els seus joves moriran a les places,+
i tots els seus soldats moriran* aquell dia», diu Jehovà.
31 El Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits, diu: «Aquí em tens contra tu,+ insolent,+
perquè ha arribat el teu dia, el temps en què et demanaré comptes.
32 I tu, insolent, ensopegaràs i cauràs,
i ningú t’aixecarà.+
Cremaré les teves ciutats
i el foc consumirà tot el que t’envolta.»
33 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«La gent d’Israel i de Judà està oprimida,
i els que se’ls van emportar captius els tenen retinguts,+
no volen deixar-los anar.+
34 Però el seu Recomprador és fort.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.+
Sens falta defensarà la seva causa+
per donar descans al país+
i per fer tremolar els habitants de Babilònia.»+
35 Jehovà diu: «Vindrà una espasa contra els caldeus,
contra els habitants de Babilònia, contra els seus prínceps i contra els seus savis.+
36 Vindrà una espasa contra els profetes falsos,* i es comportaran com insensats.
Vindrà una espasa contra els seus guerrers, i s’aterriran.+
37 Vindrà una espasa contra els seus cavalls i contra els seus carros de guerra,
contra tots els diferents pobles que hi ha enmig seu,
i es tornaran com dones.+
Vindrà una espasa contra els seus tresors, i els saquejaran.+
38 Vindrà una devastació sobre les seves aigües, i aquestes s’assecaran.+
Perquè és una terra d’imatges esculpides,+
i es comporten com bojos per les visions espantoses que tenen.
39 Per això, els animals del desert hi viuran amb els animals que udolen,
i també hi viuran estruços.+
Ningú hi tornarà a viure mai més
i estarà deshabitada per totes les generacions.»+
40 Jehovà diu: «Tal com va passar quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra+ i les ciutats del seu voltant,+ allà tampoc viurà ningú, cap persona s’hi establirà.+
41 Ve un poble des del nord.
42 Porten arcs i javelines.+
Són cruels i no tindran compassió.+
Quan cavalquen sobre els seus cavalls,
el soroll que fan és com el del mar agitat.+
Filla de Babilònia, venen contra tu en ordre de batalla, com un sol home.+
L’angoixa s’apodera d’ell,
dolors com els d’una dona que dona a llum.
44 »Algú atacarà les pastures segures com un lleó que surt dels arbustos frondosos del Jordà, però en un instant els faré fugir d’allà. Nomenaré sobre ella a qui jo he escollit.+ Perquè, qui és com jo? I qui s’atrevirà a desafiar-me? Hi ha cap pastor que em pugui plantar cara?+ 45 Per això, escolteu la decisió que Jehovà ha pres contra Babilònia,+ i el que ha pensat contra la terra dels caldeus.
Els petits del ramat seran arrossegats.
Farà que el lloc on viuen quedi desolat a causa d’ells.+
46 La terra tremolarà amb el soroll de la conquesta de Babilònia
i se sentirà un crit entre les nacions.»+
51 Això és el que diu Jehovà:
2 Enviaré ventadors a Babilònia
que la ventaran i deixaran buida la seva terra.
En el dia de la desgràcia, vindran contra ella de tots costats.+
3 Que els seus arquers no tensin* l’arc
i que ningú s’aixequi amb la seva cuirassa.
No tingueu compassió dels seus joves.+
Destruïu* tot el seu exèrcit.
4 Cauran morts a la terra dels caldeus,
cauran traspassats als seus carrers.+
5 Israel i Judà no han enviudat del seu Déu, de Jehovà dels exèrcits.+
Però la seva terra* està plena de culpa als ulls del Sant d’Israel.
6 Fugiu de Babilònia
i salveu la vostra vida.+
No moriu per culpa del seu error.
Perquè ha arribat el temps de la venjança de Jehovà.
Ell li tornarà el que es mereix pel que ha fet.+
7 A les mans de Jehovà, Babilònia ha sigut una copa d’or
que ha emborratxat tota la terra.
8 Babilònia ha caigut de sobte i s’ha fet miques.+
Ploreu per ella!+
Aconseguiu bàlsam per al seu dolor; potser es curarà.»
9 «Vam intentar curar Babilònia, però no s’ha curat.
Deixeu-la i marxem, cadascú al seu país.+
La seva culpa ha arribat fins al cel,
ha pujat fins als núvols.+
10 Jehovà ens ha fet justícia.+
Veniu, expliquem a Sió el que Jehovà, el nostre Déu, ha fet.»+
11 «Poliu les fletxes+ i agafeu els escuts rodons.*
Perquè aquesta és la venjança de Jehovà, la venjança pel seu temple.
12 Aixequeu un senyal*+ contra les muralles de Babilònia.
Reforceu la guàrdia, col·loqueu els vigilants al seu lloc.
Prepareu els que fan l’emboscada.
Perquè Jehovà ha dissenyat l’estratègia
i complirà el que ha promès contra els habitants de Babilònia.»+
13 «Dona que vius sobre moltes aigües+
i que tens molts tresors,+
ha arribat la teva fi, s’han acabat els teus guanys injustos.+
14 Jehovà dels exèrcits ha jurat per si mateix:
“T’ompliré d’homes, n’hi haurà tants com llagostes,
i cridaran victoriosos contra tu.”+
15 Ell és qui va fer la terra amb el seu poder,
qui va establir el món amb la seva saviesa+
i qui va estendre el cel amb la seva intel·ligència.+
16 Quan fa sentir la seva veu,
les aigües del cel s’agiten.
Fa pujar els núvols* des de les parts més llunyanes de la terra.
17 Tothom actua sense seny i sense coneixement.
Tots els que treballen el metall passaran vergonya a causa de les imatges que han esculpit,+
perquè els seus ídols de metall són falsos
18 Són un engany,*+ són ridículs.
El dia que es passi comptes amb ells, desapareixeran.
19 Ell, la Porció de Jacob, no és com aquestes coses,
perquè és qui ho va crear tot,
fins i tot el bastó de la seva herència.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.»+
20 «Per a mi ets com un garrot, una arma de guerra,
perquè amb tu esclafaré nacions.
Amb tu destruiré regnes.
21 Amb tu esclafaré els cavalls i els seus genets.
Amb tu esclafaré els carros de guerra i els seus conductors.
22 Amb tu esclafaré homes i dones.
Amb tu esclafaré vells i nens.
Amb tu esclafaré nois i noies.
23 Amb tu esclafaré pastors i els seus ramats.
Amb tu esclafaré pagesos i els seus animals de llaurar.
Amb tu esclafaré governadors i subgovernadors.
24 Faré pagar a Babilònia i a tots els habitants de Caldea
tot el mal que han comès a Sió davant dels vostres ulls»,+ diu Jehovà.
Estendré la meva mà contra tu i et faré rodolar des de les roques,
i faré que siguis una muntanya cremada», diu Jehovà.
26 «No trauran de tu cap pedra angular ni cap pedra de fonament,
perquè quedaràs desolada per sempre»,+ diu Jehovà.
27 «Aixequeu un senyal al país.+
Toqueu el corn entre les nacions.
Escolliu* nacions per atacar-la.
Convoqueu contra ella els regnes d’Ararat,+ Minní i Aixquenaz.+
Nomeneu contra ella un reclutador.
Feu que pugin cavalls com llagostes joves.
28 Escolliu nacions per atacar-la:
els reis de Mèdia,+ els seus governadors, tots els seus subgovernadors
i totes les terres que ells governen.
29 La terra tremolarà i s’estremirà,
perquè es complirà el que Jehovà ha decidit contra Babilònia.
Convertirà la terra de Babilònia en un lloc esgarrifós i deshabitat.+
30 Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar.
S’asseuen a les seves fortaleses.
S’han quedat sense forces.+
S’han tornat com dones.+
Les cases de Babilònia han sigut incendiades.
Li han trencat les seves barres.+
31 Un missatger corre per trobar-se amb un altre missatger
i un enviat corre per trobar-se amb un altre enviat,
per informar el rei de Babilònia que la seva ciutat ha sigut conquerida per tots costats,+
32 que s’han apoderat dels llocs de pas del riu,+
que han cremat les barques de papir
i que els soldats estan morts de por.»
33 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel:
«La filla de Babilònia és com una era.
És el moment de trepitjar-la fins que quedi compacta.
Ben aviat li arribarà el moment de la collita.»
34 «Nabucodonosor, el rei de Babilònia, m’ha devorat.+
M’ha fet caure presa del pànic.
M’ha deixat com un gerro buit.
Se m’ha empassat com una gran serp+
i ha omplert el seu estómac amb les meves millors coses.
M’ha fet fora amb aigua.
35 La gent que viu a Sió diu: “Que Babilònia pateixi la violència feta contra mi i contra la meva persona.”+
Jerusalem diu: “Que la meva sang caigui sobre els habitants de Caldea.”»
36 Per tant, això és el que diu Jehovà:
Assecaré el seu mar i els seus pous.+
38 Rugiran tots plegats com lleons joves,
grunyiran com cadells de lleons.»
39 Jehovà diu: «Quan estiguin excitats els serviré un banquet i faré que s’emborratxin
perquè estiguin eufòrics.+
Llavors s’adormiran amb un son permanent
del qual no despertaran.+
40 Els faré baixar com corders a l’escorxador,
com ovelles i cabres.»
41 «Com ha sigut conquerida Xeixac!*+
Com s’han apoderat de la ciutat que tot el món alabava!+
Com s’ha convertit Babilònia en un lloc que esgarrifa les nacions!
42 El mar ha pujat contra Babilònia
i l’ha cobert amb les seves onades.
43 Les seves ciutats s’han convertit en un lloc esgarrifós, en una terra àrida i en un desert.
Serà una terra deshabitada que ningú travessarà.+
Les nacions ja no acudiran més a ell
i la muralla de Babilònia caurà.+
45 Sortiu d’enmig d’ella, poble meu!+
Salveu les vostres vides+ de la ira encesa de Jehovà!+
46 No us acovardiu ni tingueu por de les notícies que se sentiran al país.
Un any vindrà una notícia
i el següent any en vindrà una altra,
notícies de violència al país i de governant contra governant.
47 S’acosta el temps
en què passaré comptes amb les imatges esculpides de Babilònia.
Tota la seva terra quedarà avergonyida
i tots els seus morts cauran enmig d’ella.+
48 El cel, la terra i tot el que contenen
cridaran feliços pel que li passarà a Babilònia,+
perquè els seus destructors vindran des del nord»,+ diu Jehovà.
49 «Babilònia no va fer morir només la gent d’Israel,+
a Babilònia també hi ha mort gent de tota la terra.
50 Vosaltres, els que us escapeu de l’espasa, seguiu endavant, no us atureu!+
Recordeu-vos de Jehovà encara que esteu lluny
i porteu Jerusalem als vostres cors.»+
51 «Hem quedat avergonyits perquè hem sentit insults.
La humiliació ha cobert les nostres cares,
perquè els estrangers han atacat els llocs sants de la casa de Jehovà.»+
52 Jehovà diu: «Ve el temps
en què passaré comptes amb les seves imatges esculpides,
i els ferits gemegaran a tota la seva terra.»+
53 «Encara que Babilònia pugés al cel+
i encara que reforcés les seves enormes fortaleses,
els seus destructors hi anirien de part meva»,+ diu Jehovà.
54 «Escolteu, se sent un crit des de Babilònia,+
el so d’un gran desastre des de la terra dels caldeus.+
55 Perquè Jehovà està destruint Babilònia
i farà callar la seva gran veu.
Les onades dels seus enemics rugiran com moltes aigües.
Se sentirà el so de la seva veu.
Perquè Jehovà és un Déu que castiga amb justícia+
i que sempre dona a cadascú el que es mereix.+
57 Emborratxaré els seus prínceps i els seus savis,+
els seus governadors, els seus subgovernadors i els seus guerrers,
i s’adormiran amb un son permanent
del qual no despertaran»,+ diu el Rei, que té per nom Jehovà dels exèrcits.
58 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«La muralla de Babilònia, encara que és ampla, serà completament destruïda,+
i les seves portes, encara que són altes, seran incendiades.
Els pobles hauran treballat molt per no res
i les nacions s’hauran esgotat només per acabar alimentant el foc.»+
59 Això és el que el profeta Jeremies va manar a Saraïes, el fill de Neries,+ el fill de Mahseià, quan Saraïes va marxar a Babilònia amb Sedecies, el rei de Judà, en el quart any del seu regnat. Saraïes era l’encarregat de l’allotjament del rei. 60 Jeremies va escriure en un llibre tota la desgràcia que patiria Babilònia, totes aquestes paraules escrites contra Babilònia. 61 I Jeremies va dir a Saraïes: «Quan arribis a Babilònia i la vegis, has de llegir en veu alta totes aquestes paraules. 62 I després has de dir: “Jehovà, tu has dit que aquest lloc serà destruït i que no hi viurà ningú, ni home ni animal, i que quedarà desolat per sempre més.”+ 63 Quan hagis acabat de llegir el llibre, lliga-li una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates. 64 Llavors digues: “Així s’enfonsarà Babilònia, i mai més s’aixecarà+ a causa de la calamitat que li enviaré, i quedaran esgotats.”»+
Aquí s’acaben les paraules de Jeremies.
52 Sedecies+ tenia 21 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 11 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal,+ i era la filla de Jeremies, que era de Libnà. 2 Sedecies no va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà, igual que havia fet Joiaquim.+ 3 Tot això va passar a Jerusalem i a Judà perquè Jehovà estava furiós, i va acabar expulsant-los de la seva vista.+ I Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.+ 4 El novè any del regnat de Sedecies, el dia 10 del desè mes, Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va venir contra Jerusalem amb tot el seu exèrcit. Van acampar contra ella i van construir un mur de setge al seu voltant.+ 5 I la ciutat va estar assetjada fins a l’any 11 del regnat de Sedecies.
6 El dia nou del quart mes,+ la fam era terrible a la ciutat, no hi havia menjar per a la gent.+ 7 Finalment, els caldeus van obrir una bretxa a la muralla de la ciutat. De nit, mentre els caldeus envoltaven la ciutat, els soldats van fugir de la ciutat sortint per la porta que hi ha a la muralla doble, prop del jardí del rei, i se’n van anar pel camí que va a l’Arabà.+ 8 Però l’exèrcit dels caldeus va perseguir el rei Sedecies, i el van atrapar+ a les planes desèrtiques de Jericó, i tots els seus soldats es van dispersar. 9 Llavors van fer presoner el rei i el van portar davant del rei de Babilònia, a Riblà, a la terra d’Hamat, i el rei va pronunciar sentència contra ell. 10 El rei de Babilònia va matar els fills de Sedecies a Riblà, davant dels seus propis ulls, i també va matar tots els prínceps de Judà. 11 Aleshores el rei de Babilònia va cegar Sedecies,+ li va posar grillons de coure, se’l va emportar a Babilònia i el va tenir empresonat fins al dia de la seva mort.
12 L’any 19 del regnat de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, el dia 10 del cinquè mes, Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, que era un dels ajudants del rei de Babilònia, va entrar a Jerusalem.+ 13 Va cremar la casa de Jehovà,+ la casa* del rei i totes les cases de Jerusalem, i també va cremar totes les cases grans. 14 I tots els soldats caldeus que anaven amb el cap de la guàrdia van enderrocar les muralles que envoltaven Jerusalem.+
15 Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, va endur-se a l’exili alguns dels pobres del poble i els que quedaven a la ciutat. També es va endur els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i tots els artesans experts que quedaven.+ 16 Però Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, hi va deixar alguns dels més pobres del país perquè cuidessin les vinyes i fessin treballs forçats.+
17 Els caldeus van fer trossos les columnes de coure+ de la casa de Jehovà, les carretes+ i el Mar de coure+ que hi havia a la casa de Jehovà, i es van endur tot el coure a Babilònia.+ 18 També es van endur les galledes, les pales, els apagadors,* els bols,+ les copes+ i tots els utensilis de coure que s’utilitzaven per al servei del temple. 19 El cap de la guàrdia es va endur els recipients,+ els braserets, els bols, les galledes, els canelobres,+ les copes i els altres bols; tot era d’or pur i de plata pura.+ 20 Pel que fa a les dues columnes, el Mar, els 12 toros de coure+ que hi havia sota el Mar i les carretes que el rei Salomó havia fet per a la casa de Jehovà, el coure de totes aquestes coses era tant que no es podia pesar.
21 Cada columna feia 18 colzades* d’alçada i es podia envoltar amb un cordill de mesurar de 12 colzades.+ Feien 4 dits* de gruix i estaven buides per dins. 22 La primera columna tenia un capitell de coure de 5 colzades d’alçada.+ La xarxa i les magranes que envoltaven el capitell estaven fetes de coure. La segona columna era exactament igual que la primera, i les magranes també. 23 Hi havia 96 magranes als costats; en total, al voltant de la xarxa hi havia 100 magranes.+
24 El cap de la guàrdia també es va endur el sacerdot principal Saraïes,+ el segon sacerdot Sofonies+ i els tres porters.+ 25 Es va endur de la ciutat un funcionari reial que supervisava els soldats i set consellers personals del rei que també estaven a la ciutat. A més, es va emportar el secretari del cap de l’exèrcit, que era l’encarregat de reclutar la gent del país, i 60 homes d’entre la gent del país que encara estaven a la ciutat. 26 Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, se’ls va endur i els va portar al rei de Babilònia, a Riblà. 27 I el rei de Babilònia els va matar a Riblà,+ a la terra d’Hamat. Així és com van desterrar Judà de la seva terra.+
28 Aquest és el nombre de persones que Nabucodonosor es va endur a l’exili el setè any: 3.023 jueus.+
29 L’any 18 de Nabucodonosor,+ es van endur 832 persones de Jerusalem.
30 L’any 23 de Nabucodonosor, Nebuzaradan, el cap de la guàrdia, es va endur 745 jueus a l’exili.+
En total es van endur a l’exili 4.600 persones.
31 L’any 37 de l’exili de Joiaquín,+ el rei de Judà, el dia 25 del dotzè mes, Evil-Merodac, el rei de Babilònia, l’any que va començar a regnar, va alliberar* Joiaquín, el rei de Judà, i el va treure de la presó.+ 32 Va ser amable amb ell i va posar el seu tron per damunt dels trons dels altres reis que estaven amb ell a Babilònia. 33 Per tant, Joiaquín es va treure la roba de presoner i va menjar a la taula del rei la resta de la seva vida. 34 Va rebre menjar del rei de Babilònia la resta de la seva vida, dia rere dia, fins al dia de la seva mort.
Possiblement significa ‘Jehovà exalça’.
O «t’havia escollit».
O «vaig reservar».
O «Soc molt jove».
Lit. «d’un que s’està despertant».
Lit. «sobre la qual es bufa». Vol dir que s’aviva el foc que hi ha a sota amb aire.
Lit. «cenyeix-te els lloms».
O «l’amor lleial».
O «illes».
Probablement a la roca.
O «Memfis».
Fa referència a un braç del riu Nil.
Fa referència al riu Eufrates.
O «sabó».
Lit. «En el seu mes».
O «déus estrangers».
Lit. «m’han donat l’esquena i no la cara».
Cintes decoratives que les núvies portaven al voltant del pit el dia de la boda.
Lit. «amb les mans al cap».
Lit. «àrab».
Lit. «No faré que el meu rostre caigui sobre vosaltres».
O «déus estrangers».
O potser «el vostre marit».
Lit. «el meu cor».
Lit. «els exèrcits de les nacions».
Lit. «company».
O «el déu vergonyós».
O «pal».
O «doneu-vos cops al pit».
Lit. «el cor».
Lit. «el cor».
Personificació poètica que potser expressa pena o compassió.
Fa referència als que vigilen la ciutat per decidir quan atacar-la.
Lit. «els meus intestins».
Lit. «a les parets del meu cor».
O potser «el so del crit de guerra».
O potser «malalta».
Lit. «no s’han debilitat».
O «criden».
O potser «No existeix».
Fa referència al missatge de Déu.
Estoig per portar fletxes.
Lit. «sense cor».
Lit. «orfes de pare».
O «Santifiqueu-vos».
Lit. «Les seves orelles no estan circumcidades».
O «la fractura», «l’enfonsament».
O «les meves ensenyances».
És a dir, a Jeremies.
Fa referència a tots els edificis del complex del temple.
Lit. «orfes de pare».
O «des de sempre i per sempre».
O «fer pujar el fum dels sacrificis».
Lit. «matinant i parlant».
Títol d’una deessa que adoraven els israelites apòstates. Possiblement una deessa de la fertilitat.
O «libacions».
O «provoquen».
Lit. «ni van inclinar la seva orella».
Lit. «ha sigut suprimida de la seva boca».
O «cabell llarg», «cabell dedicat».
Consulta Gehenna al glossari.
Lit. «cor».
O «el seu temps assenyalat».
O potser «la grua».
O «migren».
O «les ensenyances».
O «la fractura», «l’enfonsament».
O «crits».
O «la fractura», «l’enfonsament».
O «bàlsam calmant».
O «les ensenyances».
O «els polsos».
O «una mentida».
O «no serveixen per a res».
Aquest versicle es va escriure originalment en arameu.
O «vapors».
O potser «comportes».
O «alè».
O «No serveixen per a res».
O «llançaré amb una fona».
O «fractura».
És a dir, no té la capacitat ni l’autoritat de fer-ho.
Sembla que va donar aquesta ordre a Jeremies.
O «Que així sigui».
O «fan pujar el fum dels sacrificis».
O «al déu vergonyós».
Fa referència a Jeremies.
Lit. «la meva estimada».
Fa referència als sacrificis fets al temple.
O «les emocions més profundes». Lit. «els ronyons».
O «de les seves emocions més profundes». Lit. «dels seus ronyons».
O «tacat».
O potser «es lamenta».
O «assetjades».
O «etíop».
O «renills».
O «sèquies».
O «malalties».
O potser «quatre tipus de judicis». Lit. «quatre famílies».
O potser «s’ha quedat avergonyit i humiliat».
Lit. «no te m’enduguis».
O «d’un missatge de denúncia».
O «el meu portaveu».
Costums de dol pagans que sembla que es practicaven a la nació apòstata d’Israel.
Lit. «tots els seus camins».
Lit. «els cadàvers».
Lit. «a la tauleta del seu cor».
Consulta el glossari.
O potser «per la meva ira heu sigut encesos com un foc».
Lit. «fa que la carn sigui el seu braç».
O «mentider».
O potser «no té remei».
O «les emocions més profundes». Lit. «els ronyons».
O «apostaten».
Lit. «de mi», sembla que fa referència a Jehovà.
O «destrueix-los dues vegades».
O «sud».
O «a mi també em sabrà greu».
O «Fan pujar el fum dels sacrificis».
Lit. «el xiularà».
Lit. «els donaré l’esquena i no la cara».
O «les ensenyances».
Lit. «colpegem-lo amb la llengua».
Lit. «sentirà un formigueig a les orelles».
Lit. «cor».
Lit. «la xiularà».
O «les emocions més profundes». Lit. «els ronyons».
O potser «Els».
O «malaltia».
O «la seva vida serà el seu botí».
Lit. «he posat el meu rostre contra aquesta ciutat per a desgràcia».
O «al palau».
Lit. «orfes de pare».
Lit. «Santificaré».
També anomenat Jehoahaz.
O «vermelló».
També anomenat Joiaquín i Jeconies.
O «hereu».
O «són apòstates».
Lit. «Enforteixen les mans dels».
O «Us omplen d’esperances falses».
O «Quin és el missatge de pes». La paraula hebrea pot significar ‘missatge de pes diví’ o ‘una cosa pesada’.
O «Aquest és el missatge de pes».
O «del missatge de pes».
O «el missatge de pes».
O «El missatge de pes».
O «el missatge de pes».
O «El missatge de pes».
També anomenat Joiaquín i Conies.
O potser «constructors de fortificacions».
O «es convertiran en un proverbi».
O «malalties».
O «a».
O «Els condemnaré a la destrucció».
Lit. «els xiulin».
O «castigaré».
Lit. «els xiulin».
O «els polsos».
Sembla que aquest és un nom criptogràfic per a Babel (Babilònia).
Lit. «tota carn».
O «sobre».
O «inclinar-se».
O «les ensenyances».
O «del palau».
Lit. «tota la congregació del poble».
O «del temple».
O «com els llocs alts d’un bosc».
Lit. «a qui és just als meus ulls».
O «malalties».
Lit. «descansar».
O «al palau».
Fa referència al Mar de coure del temple.
Lit. «anys de dies».
O «Que així sigui!».
O «malalties».
O potser «constructors de fortificacions».
O «quins són els meus pensaments».
O «malalties».
O potser «rebentades».
Lit. «els xiulin».
O «als lloms».
Lit. «gran».
O «corregiré».
O potser «que els honrin».
Lit. «donaria el seu cor com a penyora per».
O «t’he continuat mostrant amor lleial».
O «ballaràs amb els que riuen».
O «les coses bones que venen».
O «descendents».
Lit. «als fills se’ls esmussaven les dents».
O potser «marit».
O «cendres greixoses», és a dir, cendres xopes del greix dels sacrificis.
O «totes les terrasses».
O «al palau».
Fa referència a l’oncle patern.
Un sicle equivalia a 11,4 g. Consulta l’ap. B14.
O «malalties».
Lit. «tota carn».
Lit. «Ells em van donar l’esquena i no la cara».
Consulta Gehenna al glossari.
Lit. «cor».
Lit. «un sol camí».
Consulta el glossari.
Lit. «amagui el meu rostre d’aquesta».
Lit. «veritat».
O «hereu».
O «malalties».
O «una de les sales».
Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
Lit. «un rotlle d’un llibre».
Lit. «al rotlle del llibre».
O «al menjador».
O «de l’escriba».
O «al palau».
O «funcionaris de la cort».
Correspon a la segona meitat de novembre i a la primera meitat de desembre. Consulta l’ap. B15.
També anomenat Joiaquín i Jeconies.
Lit. «el van posar a la casa dels grillons».
Lit. «a la casa de la cisterna, a les habitacions amb volta».
O «al seu palau».
O «malalties».
Lit. «surti».
O «la seva vida serà el seu botí».
Lit. «debilitant les mans dels».
O «funcionari de la cort».
O «del palau».
Lit. «surts».
Lit. «Els homes de la teva pau».
O segons una altra manera de dividir les paraules del text hebreu, «Nergal-Sarèsser, Samgar-Nebó, Sarsequim, Rabsaris».
O «el mag/l’astròleg principal».
O «el palau».
O potser «i treballs forçats».
O «el cap dels funcionaris reials».
O «el mag/l’astròleg principal».
O «La teva vida serà el teu botí».
Lit. «estar dret».
Lit. «descendència del regne».
O potser «la gran bassa».
O «lamentaré».
O «a viure-hi un temps».
O «malalties».
Lit. «en pau».
O «els obeliscs».
O «de la Casa/del Temple del Sol». Fa referència a Heliòpolis.
O «Memfis».
O «malalties».
Títol d’una deessa que adoraven els israelites apòstates. Possiblement una deessa de la fertilitat.
Lit. «no trobo descans».
O «esperes».
O «et donaré la teva vida com a botí».
O «broquers», escuts petits que sovint portaven els arquers.
Lit. «trepitgen».
O «una matança».
O «Memfis».
Lit. «el temps fixat».
Fa referència al conqueridor d’Egipte.
O potser «Nof es convertirà en un desert».
O «recullen llenya».
Fa referència a Tebes.
O «corregiré».
Fa referència a Creta.
Fa referència a afaitar-se el cap en senyal de dol i de vergonya.
O «lloc alt».
O «l’altiplà serà destruït».
O potser «al terra sec».
O «l’altiplà».
Lit. «al corn».
Lloc on es trepitja el raïm.
Fa referència a una flauta que es tocava als funerals en senyal de dol.
O potser «el so del crit de guerra».
O «del voltant».
O «corrals d’ovelles».
Lit. «orfes de pare».
Lit. «a tots els vents».
O «els polsos».
O «pal».
La paraula hebrea podria estar relacionada amb una paraula que vol dir ‘fems’ i s’utilitza per expressar menyspreu.
O «cridar».
Lit. «trepitgeu».
Lit. «seran silenciats».
O «els que parlen coses buides».
Sembla que aquest és un nom criptogràfic per a Caldea.
Lit. «no trepitgin».
O «Condemneu a la destrucció».
Fa referència a la terra dels caldeus.
O potser «ompliu els buiracs».
Lit. «ha despertat l’esperit dels».
O «pal».
O «vapors».
O potser «comportes».
O «alè».
O «No serveixen per a res».
Lit. «Santifiqueu».
Lit. «la xiularà».
Sembla que aquest és un nom criptogràfic per a Babel (Babilònia).
O «el palau».
Consulta el glossari.
Una colzada equivalia a 44,5 cm. Consulta l’ap. B14.
Un dit equivalia a 1,85 cm. Consulta l’ap. B14.
Lit. «va aixecar el cap de».