ISAÏES
1 Aquesta és la visió que Isaïes,*+ el fill d’Amots, va tenir sobre Judà i Jerusalem en temps d’Ozies,+ Jotam,+ Acaz+ i Ezequies,+ reis de Judà:+
2 Escolta, cel! Para atenció, terra!+
Perquè Jehovà ha dit:
3 Un bou sap qui és el seu amo
i un burro coneix la menjadora del seu propietari,
el meu propi poble es comporta sense seny.»
4 Ai de la nació pecadora,+
del poble carregat de culpa,
un llinatge d’homes malvats, fills corruptes!
Han abandonat Jehovà.+
Han tractat el Sant d’Israel amb falta de respecte.
Li han girat l’esquena.
5 On més us podran pegar si us seguiu rebel·lant?+
Tot el vostre cap està malalt
i tot el vostre cor està dèbil.+
6 Des de la planta dels peus fins al cap no teniu cap part sana.
Teniu ferides, blaus i llagues obertes,
però no han sigut curades* ni embenades ni els han aplicat oli.+
7 La vostra terra està desolada.
Les vostres ciutats han sigut cremades pel foc.
Els estrangers devoren la vostra terra davant dels vostres propis ulls.+
És com una terra arrasada pels invasors.+
8 Han deixat la filla de Sió com una cabana en una vinya,
com una barraca en un camp de cogombres,
com una ciutat assetjada.+
9 Si Jehovà dels exèrcits no ens hagués deixat alguns supervivents,
hauríem acabat com Sodoma
i ens hauríem assemblat a Gomorra.+
10 Escolteu el missatge de Jehovà, dictadors* de Sodoma.+
Pareu atenció a la llei* del nostre Déu, gent de Gomorra.+
11 Jehovà diu: «De què em serveixen tots els vostres sacrificis?+
Estic fart de les ofrenes cremades d’ovelles*+ i del greix d’animals engreixats,+
i ja en tinc prou de la sang+ de toros joves,+ de corders i de cabres.+
12 Vosaltres veniu a presentar-vos davant meu,+
però, qui us ha demanat
que trepitgeu així els meus patis?+
13 Deixeu de portar ofrenes inútils de cereals.
Odio el vostre encens.+
Celebreu llunes noves+ i dissabtes,+ convoqueu reunions...,+
no suporto que feu servir màgia+ i que a la vegada celebreu assemblees solemnes.
14 Odio les vostres llunes noves i les vostres festes.
S’han convertit en una càrrega,
estic cansat d’aguantar-les.
15 Quan esteneu les vostres mans,
em tapo els ulls.+
Les vostres mans estan plenes de sang.+
16 Renteu-vos, netegeu-vos.+
Aparteu de la meva vista els vostres actes malvats.
Deixeu de fer el mal.+
17 Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia,+
corregiu l’opressor,
defenseu els drets dels orfes*
i defenseu les causes de les viudes.»+
18 Jehovà diu: «Veniu i resolguem els assumptes entre nosaltres.+
Encara que els vostres pecats siguin com l’escarlata,
es tornaran blancs com la neu.+
Encara que siguin vermells com una tela carmesí,
es tornaran com la llana.
19 Si esteu disposats a escoltar,
menjareu les coses bones de la terra.+
20 Però si us hi negueu i us rebel·leu,
sereu devorats per l’espasa,+
perquè la boca de Jehovà ho ha dit.»
21 La ciutat fidel+ s’ha convertit en una prostituta!+
Però ara només hi ha assassins.+
23 Els vostres prínceps són tossuts i són còmplices dels lladres.+
A tots ells els agraden els suborns i van darrere de regals.+
No fan justícia als orfes
i no atenen les causes de les viudes.+
24 Per tant, el Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits,
el Poderós d’Israel, diu:
«Ja n’hi ha prou! Em desfaré dels meus adversaris
i em venjaré dels meus enemics.+
25 Descarregaré la meva mà contra tu,
eliminaré la teva escòria amb lleixiu
i et trauré totes les impureses.+
26 Faré que tornis a tenir jutges com al principi
i consellers com al començament.+
Aleshores t’anomenaran Ciutat de la Justícia, Ciutat Fidel.+
27 Sió serà rescatada amb justícia,+
i els del seu poble que tornin, amb rectitud.
28 Els rebels i els pecadors seran destruïts a la vegada+
i els que abandonin Jehovà arribaran a la seva fi.+
29 Ells s’avergonyiran dels arbres imponents que desitjàveu,+
i vosaltres us avergonyireu dels jardins* que vau escollir.+
30 Sereu com un arbre gran que té les fulles marcides+
i com un jardí sense aigua.
31 L’home fort es convertirà en estopa*
i el seu treball, en una espurna.
Cremaran junts
i ningú els podrà apagar.»
2 Això és el que Isaïes, el fill d’Amots, va veure sobre Judà i Jerusalem:+
la muntanya de la casa de Jehovà
serà fermament establerta per damunt del cim de les muntanyes+
i s’elevarà per damunt dels turons,
i totes les nacions hi afluiran.+
3 Molts pobles hi aniran i diran:
«Veniu, pugem a la muntanya de Jehovà,
a la casa del Déu de Jacob.+
Ell ens farà conèixer els seus camins
i nosaltres seguirem els seus senders.»+
Ells convertiran les seves espases en relles per a les arades
i les seves llances, en falçs.+
Les nacions no aixecaran l’espasa l’una contra l’altra,
i no aprendran mai més a fer la guerra.+
5 Veniu, casa de Jacob,
i caminem en la llum de Jehovà.+
6 Has abandonat el teu poble, la casa de Jacob,+
perquè s’han omplert de coses de l’Orient.
Practiquen la màgia+ com els filisteus
i entre ells hi ha molts fills d’estrangers.
7 El seu país està ple de plata i d’or,
i els seus tresors són incomptables.
El seu país està ple de cavalls,
i els seus carros són incomptables.+
8 El seu país està ple de déus inútils.+
S’inclinen davant del que han fet amb les seves mans,
davant del que han fet amb els seus dits.
9 Els homes es rebaixen i són humiliats,
i és impossible que els perdonis.
10 Fiqueu-vos dins les roques i amagueu-vos a la pols
per causa de l’aterridora presència de Jehovà
i de la seva majestuosa esplendor.+
11 Els ulls orgullosos seran rebaixats
i l’arrogància dels homes serà humiliada.
Aquell dia, només Jehovà serà exalçat.
12 Perquè és el dia de Jehovà dels exèrcits+
i vindrà contra tots els que són orgullosos i arrogants,
contra tothom, tant si són importants com si són insignificants,+
13 contra tots els cedres del Líban, alts i elevats,
i contra tots els roures de Basan,
14 contra totes les muntanyes altes
i contra tots els turons elevats,
15 contra tota torre alta i contra tota muralla fortificada,
16 contra tots els vaixells de Tarsis+
i contra tots els vaixells luxosos.
17 L’orgull dels homes serà rebaixat
i la seva arrogància serà humiliada.
Aquell dia, només Jehovà serà exalçat.
18 Els déus inútils desapareixeran completament.+
19 La gent es ficarà a les coves de les roques
i als forats del terra+
per causa de l’aterridora presència de Jehovà
i de la seva majestuosa esplendor,+
quan ell s’aixequi per fer que la terra tremoli de por.
20 Aquell dia, els homes agafaran els déus inútils de plata i d’or
que es van fer per inclinar-se davant seu,
i els llançaran a les musaranyes* i als ratpenats,+
21 i es ficaran als forats de les roques
i a les esquerdes dels penyals
per causa de l’aterridora presència de Jehovà
i de la seva majestuosa esplendor,
quan ell s’aixequi per fer que la terra tremoli de por.
22 Per al vostre bé, deixeu de confiar en simples homes,
que no són més que l’alè del seu nas.
Per què se’ls hauria de tenir en compte?
3 El Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits,
està fent desaparèixer de Jerusalem i de Judà tota mena de suport i d’ajuda,
les provisions de pa i aigua,+
2 els homes forts i els guerrers,
els jutges i els profetes,+ els endevins i els ancians,
3 els caps de 50,+ els dignataris, els consellers,
els mags hàbils i els experts en encanteris.+
4 Faré que simples nois siguin els seus prínceps
i que els governi gent capritxosa.*
5 Les persones es maltractaran les unes a les altres,
cadascú oprimirà el seu company.+
Els nois agrediran els vells
i la gent poc important desafiarà la gent respectada.+
6 Cadascú agafarà el seu germà a casa del seu pare i li dirà:
«Tu tens un mantell, governa’ns.
Encarrega’t d’aquest munt de runes.»
7 Però en aquell dia, ell es queixarà i dirà:
«No seré jo qui us embeni les ferides.*
A casa no hi tinc ni menjar ni roba.
No em feu governar aquest poble.»
8 Jerusalem ha ensopegat
i Judà ha caigut,
perquè, amb el que diuen i amb el que fan, estan en contra de Jehovà.
Amb el seu comportament el desafien davant de la seva gloriosa presència.*+
9 L’expressió de la seva cara testifica contra ells.
Proclamen els seus pecats com la gent de Sodoma,+
no fan cap esforç per amagar-los.
Pobres d’ells, perquè s’estan buscant la seva pròpia desgràcia!
11 Ai dels malvats!
Acabaran malament,
perquè se’ls farà el que ells han fet amb les seves mans.
12 Els capatassos del meu poble l’oprimeixen,
i el governen dones.
Poble meu, els teus líders et porten a la deriva
i confonen el rumb dels teus camins.+
13 Jehovà es prepara per presentar la seva acusació,
es posa dret per dictar sentència sobre els pobles.
14 Jehovà jutjarà els ancians i els prínceps del seu poble.
«Heu cremat la vinya
i a casa hi teniu el que heu robat als pobres.+
15 Com us atreviu a esclafar el meu poble
i oprimir amb duresa els* pobres?»,+ diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits.
16 Jehovà diu: «Les filles de Sió són orgulloses
i van amb el cap ben alt,*
miren amb ulls seductors i caminen fent passetes
i fent soroll amb els adorns dels seus turmells,
17 i per això Jehovà omplirà de crostes el cap de les filles de Sió
i Jehovà farà que el seu front quedi descobert.+
18 Aquell dia, Jehovà els traurà la seva bellesa: les polseres dels seus turmells,
les cintes per al cap, els adorns en forma de mitja lluna,+
19 les arracades,* els braçalets, els vels,
20 els adorns per al cap, les cadenetes per als turmells, les cintes decoratives per al pit,
les ampolletes de perfum,* els amulets,
21 els anells i les arracades per al nas,
22 els vestits de gala, les túniques exteriors, els mantells i les bosses,
23 els miralls de mà,+ la roba de lli,*
els turbants i els vels.
24 En comptes d’oli balsàmic,+ hi haurà olor a podrit;
en comptes d’un cinturó, una corda;
en comptes d’un pentinat bonic, calvície;+
en comptes de roba luxosa, roba de sac;+
en comptes de bellesa, una marca feta amb foc.
25 Els teus homes moriran per l’espasa,
i els teus guerrers, a la batalla.+
4 Aquell dia, set dones s’agafaran a un home+ i diran:
«Menjarem el nostre propi pa
i aconseguirem la nostra roba,
però deixa’ns portar el teu nom
2 Aquell dia, el que Jehovà faci brotar serà esplèndid i gloriós, i el fruit de la terra serà l’orgull i la bellesa dels supervivents d’Israel.+ 3 Tots els que quedin a Sió i tots els que quedin a Jerusalem, tots els de Jerusalem que estiguin inscrits per a la vida,+ seran anomenats sants.
4 Quan Jehovà, per mitjà de l’esperit de judici i d’un esperit abrasador,*+ netegi la brutícia* de les filles de Sió+ i netegi la sang vessada d’enmig de Jerusalem, 5 Jehovà també crearà un núvol de fum per al dia i un foc ardent que brilli de nit+ sobre tota la muntanya de Sió i sobre el lloc on es fan les seves assemblees, perquè hi haurà una protecció que cobrirà tot el que és gloriós. 6 Hi haurà una cabana que farà ombra durant la calor del dia+ i que servirà per refugiar-se i protegir-se de les tempestes i la pluja.+
5 Si us plau, deixeu-me cantar al meu estimat
una cançó sobre el meu estimat i la seva vinya.+
El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil.
2 Va remoure la terra, va treure les pedres
i hi va plantar un cep vermell selecte.
També va construir una torre al mig de la vinya
i va excavar-hi un cup per trepitjar el raïm.+
Va esperar que donés bon raïm,
però només va donar raïm silvestre.+
3 «Doncs bé, habitants de Jerusalem i homes de Judà,
si us plau, jutgeu entre la meva vinya i jo.+
4 Què més podria haver fet per la meva vinya
que no hagi fet ja?+
Si esperava que donés bon raïm,
per què només va donar raïm silvestre?
5 Si us plau, deixeu-me que us expliqui
què li faré a la meva vinya:
6 La convertiré en una terra erma+
que no serà podada ni cavada.
S’omplirà d’arbustos espinosos i de mala herba,+
i manaré als núvols que no hi enviïn la seva pluja.+
7 La vinya de Jehovà dels exèrcits és la casa d’Israel;+
els homes de Judà són la plantació que ell estimava.
8 Ai dels que ajunten una casa amb una altra+
i dels que uneixen un camp amb un altre+
fins que no queda més espai
i són els únics que viuen al país!
9 He escoltat Jehovà dels exèrcits jurar
que hi haurà moltes cases que, encara que siguin grans i boniques,
es convertiran en un lloc esgarrifós
on no viurà ningú.+
11 Ai dels que matinen per beure alcohol+
i continuen bevent fins a la nit, fins que el vi els encén!
12 Als seus banquets tenen arpes, instruments de corda,
panderetes, flautes i vi,
però no pensen en el que fa Jehovà
i no veuen les obres de les seves mans.
13 Per tant, el meu poble anirà a l’exili
perquè no em coneix.+
Els seus homes gloriosos passaran gana+
i tota la seva gent tindrà molta set.
La seva esplendor,* les seves multituds sorolloses i els que van de festa en festa
hi baixaran sens falta.
15 Els homes seran rebaixats,
seran humiliats,
i els ulls dels orgullosos seran humiliats.
16 Jehovà dels exèrcits serà exalçat pel seu judici;*
el Déu verdader, el Sant,+ se santificarà per mitjà de la justícia.+
17 Els corders pasturaran com si estiguessin a les seves pastures;
els estrangers menjaran als llocs abandonats on abans hi havia animals ben alimentats.
18 Ai dels que arrosseguen la seva culpa amb les cordes de l’engany
i el seu pecat amb cordes de carro,
19 dels que diuen: «Que s’afanyi a actuar
perquè ho puguem veure.
20 Ai dels que diuen que el que és bo és dolent i que el que és dolent és bo,+
dels que canvien la foscor per la llum i la llum per la foscor,
dels que fan passar per dolç el que és amarg i per amarg el que és dolç!
21 Ai dels que són savis als seus propis ulls
i es pensen que són assenyats!+
22 Ai dels que són valents a l’hora de beure vi
i dels que són uns mestres barrejant begudes alcohòliques,+
23 dels que, per un suborn, declaren innocent el malvat+
i neguen la justícia als justos!+
24 Per tant, tal com una llengua de foc devora la palla
i l’herba seca es consumeix a les flames,
les seves arrels es podriran
i les seves flors s’escamparan com la pols,
perquè han rebutjat la llei* de Jehovà dels exèrcits
i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.+
25 Per aquesta raó, la ira de Jehovà crema contra el seu poble,
i ell allargarà la mà contra ells i els colpirà.+
Les muntanyes tremolaran
i els seus cadàvers seran com escombraries als carrers.+
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.
26 Ha aixecat un senyal* per a una nació llunyana,+
ha xiulat perquè vinguin des dels confins de la terra,+
i venen a tota velocitat!+
27 Cap d’ells està cansat ni ensopega,
cap d’ells té son ni s’adorm.
El cinturó que porten a la cintura no s’ha afluixat
i les corretges de les seves sandàlies no s’han trencat.
28 Totes les seves fletxes estan esmolades
i tots els seus arcs estan a punt per disparar.*
Les peülles dels seus cavalls són dures com la pedra*
i les rodes dels seus carros són com un vent de tempesta.+
29 El seu rugit és com el d’un lleó,
rugeixen com lleons joves.+
Rugiran i caçaran la presa,
se l’emportaran i ningú la podrà alliberar.
30 Aquell dia, rugiran contra ella
com rugeix el mar.+
Tots els que es quedin mirant la terra veuran una foscor angoixant;
fins i tot la llum s’haurà enfosquit a causa dels núvols.+
6 L’any que va morir el rei Ozies,+ vaig veure Jehovà assegut a un tron alt i elevat,+ i la falda del seu vestit omplia el temple. 2 Hi havia serafins damunt d’ell i cadascun tenia sis ales. Cadascun d’ells es cobria la cara amb dues ales, es cobria els peus amb dues ales i volava amb les altres dues.
3 Amb veu forta, es deien l’un a l’altre:
«Sant, sant, sant és Jehovà dels exèrcits!+
Tota la terra està plena de la seva glòria.»
4 El ressò d’aquell crit va fer tremolar els suports de les portes, i tota la casa es va omplir de fum.+
5 Llavors vaig dir: «Pobre de mi!
Soc home mort!*
Perquè soc un home de llavis impurs
i visc enmig d’un poble de llavis impurs,+
i he vist el Rei, Jehovà dels exèrcits, amb els meus propis ulls!»
6 Aleshores un dels serafins va venir volant cap a mi i, a la mà, hi portava una brasa encesa+ que havia agafat de l’altar amb unes tenalles.+ 7 Em va tocar la boca i va dir:
«Mira, això ha tocat els teus llavis.
La teva culpa ha sigut eliminada
i el teu pecat ha sigut expiat.»
8 Llavors vaig escoltar la veu de Jehovà, que deia: «A qui enviaré? Qui hi anirà per nosaltres?»+ I jo vaig contestar: «Aquí em tens! Envia-m’hi a mi!»+
9 I ell em va dir: «Ves, i digues a aquest poble:
“Escoltareu una vegada i una altra,
però no entendreu res.
Mirareu una vegada i una altra,
però no aconseguireu cap mena de coneixement.”+
10 Fes insensible el cor d’aquest poble,+
tapa’ls les orelles+
i tanca’ls els ulls
perquè no hi vegin amb els ulls
ni hi sentin amb les orelles,
perquè el seu cor no comprengui
i no tornin a Déu i es curin.»+
11 I jo vaig contestar: «Fins quan, Jehovà?» I ell va dir:
«Fins que les ciutats s’ensorrin i quedin deshabitades,
les cases estiguin buides
i la terra quedi devastada i desolada,+
12 fins que Jehovà s’endugui els homes molt lluny+
i gran part de la terra quedi abandonada.
13 »Però encara hi quedarà una desena part que tornarà a ser cremada. Serà com la soca que queda quan es tala un arbre gran o un roure. La seva soca serà una descendència santa.»
7 En temps d’Acaz,+ el fill de Jotam, el fill d’Ozies, el rei de Judà, Ressín, el rei de Síria, i Pècah,+ el fill de Romelies, el rei d’Israel, van pujar a lluitar contra Jerusalem, però no la va poder* conquerir.+ 2 Es va comunicar el següent a la casa de David: «Síria s’ha aliat amb Efraïm.»
I el cor d’Acaz i el cor del seu poble van començar a tremolar com els arbres del bosc quan bufa el vent.
3 Llavors Jehovà va dir a Isaïes: «Si us plau, ves amb el teu fill Saar-Jassub*+ a trobar-te amb Acaz al final del canal de la bassa superior,+ al costat del camí del camp del bugader, 4 i li has de dir: “Ves amb compte i no perdis la calma. No tinguis por i no et desanimis per aquests dos trossos de llenya fumejants, per la intensa fúria de Ressín i Síria i del fill de Romelies.+ 5 Perquè Síria juntament amb Efraïm i el fill de Romelies han tramat fer-te mal. Han dit: 6 ‘Pugem contra Judà i destrossem-la,* conquerim-la* i fem que el fill de Tabel en sigui el rei.’+
7 »”El Senyor Sobirà Jehovà diu:
‘No sortirà bé,
això no passarà.
8 Perquè Damasc és el cap* de Síria
i Ressín és el cap de Damasc.
En tan sols 65 anys
Efraïm serà totalment destrossat i deixarà de ser un poble.+
Si no teniu una fe forta,
no us mantindreu ferms.’”»
10 Jehovà també va dir a Acaz: 11 «Demana un senyal de Jehovà, el teu Déu.+ Pot ser tan profund com la Tomba* o tan alt com el cel.» 12 Però Acaz va dir: «No ho faré i tampoc posaré a prova Jehovà.»
13 Llavors Isaïes va dir: «Casa de David, escolteu, si us plau. No en teniu prou amb posar a prova la paciència dels homes, que també heu de posar a prova la paciència de Déu?+ 14 Per tant, Jehovà us donarà un senyal: la noia es quedarà embarassada i tindrà un fill,+ i li posarà el nom d’Emmanuel.*+ 15 Quan el nen sàpiga rebutjar el que està malament i escollir el que està bé, només tindrà mantega i mel per menjar. 16 Perquè abans que el nen sàpiga rebutjar el que està malament i escollir el que està bé, la terra dels dos reis que et fan tanta por haurà quedat totalment abandonada.+ 17 Jehovà portarà contra tu, contra el teu poble i contra la casa del teu pare un temps tan difícil com no se n’ha vist mai cap d’igual des que Efraïm es va separar de Judà,+ perquè farà venir el rei d’Assíria.+
18 »Aquell dia, Jehovà xiularà per fer venir les mosques dels llunyans braços del Nil, d’Egipte, i les abelles de la terra d’Assíria. 19 Vindran i s’establiran a les valls profundes, a les esquerdes de les roques, a tots els arbustos espinosos i a tots els llocs on beuen els animals.
20 »Aquell dia, per mitjà d’una navalla llogada de la regió del Riu,* per mitjà del rei d’Assíria,+ Jehovà t’afaitarà el cap i les cames, i la navalla també farà desaparèixer la barba.
21 »Aquell dia, un home mantindrà viva una vaca jove del ramat i dues ovelles. 22 I, com que hi haurà molta llet, s’alimentarà de mantega, perquè tots els que quedin al país només tindran mantega i mel per menjar.
23 »Aquell dia, a tot arreu on abans hi havia 1.000 ceps que valien 1.000 peces de plata, només hi haurà arbustos espinosos i males herbes. 24 Els homes hi hauran d’anar amb arcs i fletxes, perquè tot el país estarà ple d’arbustos espinosos i males herbes. 25 I, per por als arbustos espinosos i les males herbes, no t’aproparàs a les muntanyes que abans es netejaven amb l’aixada. Es convertiran en un lloc on pasturaran els bous i en un lloc que trepitjaran les ovelles.»
8 Jehovà em va dir: «Agafa una tauleta gran+ i escriu-hi amb un punxó:* Maher-salal-has-baz.* 2 Vull que ho confirmin per escrit* testimonis fidels: Uries,+ el sacerdot, i Zacaries, el fill de Jerebequies.»
3 Aleshores vaig tenir relacions sexuals amb la profetessa,* i es va quedar embarassada i va tenir un nen.+ Llavors Jehovà em va dir: «Posa-li el nom de Maher-salal-has-baz, 4 perquè abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, portaran els recursos de Damasc i el botí de Samària davant del rei d’Assíria.»+
5 Jehovà va tornar a parlar amb mi, i em va dir:
6 «Com que aquest poble ha rebutjat les aigües de Siloè* que flueixen suaument+
i s’alegra per causa de Ressín i del fill de Romelies,+
7 Jehovà farà venir contra ells
les abundants i poderoses aigües del Riu,*
el rei d’Assíria+ i tota la seva glòria.
Es desbordarà del seu llit,
inundarà totes les seves ribes
8 i travessarà Judà.
L’inundarà i l’envairà, li arribarà fins al coll.+
9 Pobles, feu mal, que sereu destrossats!
Escolteu, tots els de les parts més llunyanes de la terra!
Prepareu-vos per a la batalla, que sereu destrossats!+
Prepareu-vos per a la batalla, que sereu destrossats!
10 Trameu un pla, que fracassarà!
11 Amb la seva poderosa mà damunt meu, això és el que Jehovà em va dir per advertir-me que no seguís els passos d’aquest poble:
12 «No digueu que el que aquest poble diu que és una conspiració és una conspiració.
No temeu el que ells temen,
que no us faci tremolar.
13 És Jehovà dels exèrcits a qui heu de considerar sant,+
és a ell a qui heu de témer
i és ell qui us ha de fer tremolar.»+
14 Ell serà com un santuari,
però també com una pedra contra la qual xocar
i com una roca amb la qual ensopegar+
per a les dues cases d’Israel,
com una trampa i un parany
per als habitants de Jerusalem.
15 Molts d’ells ensopegaran, cauran i quedaran destrossats;
cauran a la trampa i els capturaran.
17 Esperaré amb il·lusió* Jehovà,+ que amaga el seu rostre de la casa de Jacob,+ i posaré la meva esperança en ell.
18 Mireu! Jo i els fills que Jehovà m’ha donat+ som com senyals+ i com miracles a Israel de part de Jehovà dels exèrcits, que viu a la muntanya de Sió.
19 I si la gent us diu: «Pregunteu als mèdiums o als endevins que xiuxiuegen i parlen entre dents», no és al seu Déu a qui un poble ha de preguntar? Han de preguntar als morts a favor dels vius?+ 20 En comptes d’això, han de consultar la llei i la confirmació escrita.*
Quan no parlen d’acord amb aquestes paraules, no tenen llum.*+ 21 Travessaran la terra afligits i afamats,+ i com que tindran gana i estaran indignats, maleiran el seu rei i el seu Déu mirant cap a dalt. 22 Llavors miraran cap a la terra i només veuran angoixa i foscor, tenebres i temps difícils, obscuritat i gens de llum.
9 Ara bé, l’obscuritat no serà com abans, quan la terra estava angoixada, quan van tractar amb menyspreu la terra de Zabuló i la terra de Neftalí.+ Però temps després, ell* farà que aquella terra —el camí del mar, a la regió del Jordà, Galilea de les nacions— rebi honor.
2 El poble que caminava a les fosques
ha vist una gran llum.
La llum ha brillat
sobre els que vivien a la terra que estava sota una gran ombra.+
3 Has fet que aquesta nació sigui molt nombrosa
i que estigui molt alegre.
S’alegren davant teu
com la gent que s’alegra durant el temps de la collita
i com els que s’alegren quan es reparteixen el botí.
4 Has fet miques el jou que carregaven,
la vara de les seves espatlles i el bastó del capatàs,
com vas fer en el dia de Madian.+
5 Totes les botes que al marxar fan tremolar la terra
i tota la roba xopa de sang
seran combustible per al foc.
Se l’anomenarà Meravellós Conseller,+ Déu Poderós,+ Pare Etern, Príncep de Pau.
7 L’expansió del seu govern
i la pau no tindran fi+
al tron de David+ i al seu regne,
per establir-lo fermament+ i mantenir-lo
per mitjà de la justícia+ i la rectitud,+
des d’ara i per sempre.
El zel de Jehovà dels exèrcits ho farà.
8 Jehovà va enviar un missatge contra Jacob
que ha vingut contra Israel.+
9 Tot el poble ho sabrà,
Efraïm i els habitants de Samària,
que diuen amb l’orgull i l’arrogància del seu cor:
10 «Els maons han caigut,
però construirem amb pedres tallades.+
Han tallat els sicòmors,
però els substituirem per cedres.»
11 Jehovà farà que els adversaris de Ressín s’aixequin contra ell
i que els seus enemics actuïn,
Ells obriran la boca i devoraran Israel.+
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.+
13 El poble no ha tornat a aquell que els colpeix,
no han buscat Jehovà dels exèrcits.+
15 El cap són els ancians respectats,
i la cua, els profetes que ensenyen mentides.+
16 Els que dirigeixen aquest poble fan que vagi perdut,
i els que els segueixen estan confosos.
17 Per aquesta raó, Jehovà no estarà content amb els seus joves
i no mostrarà misericòrdia als seus orfes* ni a les seves viudes,
perquè tots són uns apòstates i uns malvats,+
tots diuen ximpleries.
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.+
18 La maldat crema com un foc
que consumeix els arbustos espinosos i les males herbes.
Incendiarà els arbustos del bosc,
que pujaran en núvols de fum.
19 Per la fúria de Jehovà dels exèrcits
aquesta terra ha sigut incendiada
i la gent serà combustible per al foc.
Ningú tindrà compassió ni tan sols del seu propi germà.
20 Un tallarà a la dreta,
però seguirà amb gana;
un altre menjarà a l’esquerra,
però no en tindrà prou.
Cadascú devorarà la carn del seu propi braç.
21 Manassès devorarà Efraïm,
i Efraïm devorarà Manassès.
S’uniran contra Judà.+
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.+
10 Ai dels que estableixen lleis que fan mal,+
dels que sempre escriuen decrets opressius
2 per rebutjar les reclamacions dels pobres
i negar la justícia als humils del meu poble,+
per fer que les viudes siguin el seu botí
4 Només quedarà ajupir-se entre els presoners
o caure entre els morts.
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.+
A les seves mans té el bastó de la meva indignació.*
6 L’enviaré contra una nació apòstata,+
contra el poble que m’ha enfurismat.
Li manaré que els saquegi i que s’endugui un gran botí,
i que els trepitgi com es trepitja el fang dels carrers.+
7 Però ell no tindrà aquesta intenció
i el seu cor no tramarà això,
perquè està decidit a aniquilar,
a destruir moltes nacions, no pas poques.
8 Perquè ell diu:
“No són reis tots els meus prínceps?+
9 No és Calnó+ com Carquemix?+
10 La meva mà s’ha apoderat dels regnes dels déus inútils,
on hi havia més imatges esculpides que a Jerusalem i a Samària.+
11 No podré fer a Jerusalem i als seus ídols
el mateix que he fet a Samària i als seus déus inútils?”+
12 »Quan Jehovà acabi tot el que ha de fer a la muntanya de Sió i a Jerusalem, castigarà el rei d’Assíria pel seu cor insolent i per la seva mirada orgullosa i arrogant.+ 13 Perquè ell diu:
“Ho faré amb el poder de la meva mà
i amb la meva saviesa, perquè soc savi.
Eliminaré les fronteres dels pobles,+
saquejaré els seus tresors+
i, com un guerrer poderós, sotmetré els seus habitants.+
14 Com un home que fica la mà a un niu,
la meva mà s’apoderarà dels recursos dels pobles.
I com algú que recull ous abandonats,
jo em quedaré amb tota la terra.
Ningú batrà les ales ni obrirà la seva boca ni piularà.”»
15 Pot la destral pensar-se que és més important que qui talla amb ella?
Pot la serra pensar-se que és més important que qui serra amb ella?
Pot un bastó+ moure d’aquí cap allà a qui el porta?
O pot una vara aixecar a qui la porta?
16 Per tant, el Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits,
farà que els seus* homes forts quedin esquelètics+
i encendrà un foc ardent a sota de la seva glòria.+
En un sol dia cremarà i devorarà les seves males herbes i els seus arbustos espinosos.
18 Eliminarà del tot la glòria del seu bosc i del seu hort,
serà com quan un home malalt es va consumint.+
19 Quedaran tan pocs arbres al seu bosc
que fins i tot un nen els podrà comptar.
20 Aquell dia, els que quedin d’Israel
i els supervivents de la casa de Jacob
ja no confiaran en aquell que els va colpir,+
sinó que confiaran en Jehovà,
el Sant d’Israel, amb fidelitat.
21 Només una resta,
els que quedin de Jacob, tornarà al Déu Poderós.+
22 Perquè encara que el teu poble, oh Israel,
sigui com els grans de sorra del mar,
només en tornarà una resta.+
23 L’extermini que ha decretat el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits,
serà executat a tot el país.+
24 Per tant, això és el que diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits: «Poble meu, vosaltres que viviu a Sió, no tingueu por de l’assiri que us ha colpejat amb la vara+ i que ha aixecat el seu bastó contra vosaltres, igual que va fer Egipte.+ 25 Perquè d’aquí a molt poc temps, la meva indignació* s’acabarà, la meva ira es dirigirà cap a ells per destruir-los.+ 26 Jehovà dels exèrcits utilitzarà un fuet contra ell,+ igual que quan va derrotar Madian a la roca d’Oreb.+ El seu bastó estarà sobre el mar i l’aixecarà tal com va fer amb Egipte.+
27 Aquell dia, se’t traurà la càrrega que et va posar a les espatlles+
i el seu jou del teu coll,+
i el jou es trencarà+ a causa de l’oli.»
Ramà tremola, Guibeà+ de Saül ha fugit.+
30 Filla de Gal·lim, crida molt fort!
Laisà, para atenció!
Pobra Anatot!+
31 Madmenà ha fugit.
Els habitants de Guebim han buscat refugi.
32 Aquell mateix dia ell s’aturarà a Nob.+
Ell agita el puny contra la muntanya de la filla de Sió,
el turó de Jerusalem.
33 Mireu! El Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits,
està tallant branques i fa un soroll terrible.+
Els arbres més alts són talats
i els més elevats són rebaixats.
34 Arrasa els arbustos del bosc amb una destral,
i un poderós farà caure el Líban.
2 L’esperit de Jehovà estarà damunt d’ell,+
l’esperit de saviesa+ i d’enteniment,
l’esperit de consell i de poder,+
l’esperit de coneixement i del temor de Jehovà.
3 Es complaurà en el temor de Jehovà.+
No jutjarà per les aparences
ni corregirà només pel que senti dir.+
Colpejarà la terra amb la vara de la seva boca+
5 La justícia serà el cinturó de la seva cintura,
i la fidelitat, el cinturó dels seus malucs.+
6 El llop estarà* amb el corder,+
el lleopard descansarà amb el cabrit,
el vedell, el lleó i l’animal engreixat estaran tots junts*+
i un nen els guiarà.
7 La vaca i l’ossa menjaran juntes
i les seves cries descansaran juntes.
El lleó menjarà palla com el bou.+
8 Un nen petit jugarà sobre el forat d’una cobra
i un noiet posarà la mà sobre el cau d’una serp verinosa.
ni causaran cap dany a tota la meva santa muntanya,+
perquè la terra s’omplirà del coneixement de Jehovà
com les aigües cobreixen el mar.+
10 Aquell dia, l’arrel de Jessè+ s’alçarà com un senyal* per als pobles.+
11 Aquell dia, Jehovà tornarà a estendre la seva mà, per segona vegada, per recuperar d’Assíria,+ d’Egipte,+ de Patrós,+ de Cus,+ d’Elam,+ de Xinar,* d’Hamat i de les illes del mar la resta que quedi del seu poble.+ 12 Aixecarà un senyal per a les nacions i reunirà els exiliats d’Israel,+ i reunirà els dispersats de Judà des dels quatre extrems de la terra.+
13 Efraïm deixarà de tenir enveja,+
i els que s’oposen a Judà seran eliminats.
Efraïm no tindrà enveja de Judà,
i Judà no s’oposarà a Efraïm.+
14 Es llançaran sobre els vessants* dels filisteus a l’oest
i junts saquejaran la gent de l’Orient.
Colpejarà els set torrents del Riu* amb el seu alè abrasador
i farà que la gent el travessi amb sandàlies.
16 I per a la resta que quedi del seu poble,+ hi haurà un camí+ que surti d’Assíria,
igual que n’hi va haver un per a Israel el dia que van sortir de la terra d’Egipte.
12 Aquell dia, segur que diràs:
«Moltes gràcies, Jehovà!
Perquè encara que estaves enfadat amb mi,
la teva ira es va anar calmant i em vas consolar.+
2 Déu és la meva salvació.+
Ell és la meva salvació.»+
3 Traureu aigua de les fonts de salvació
amb alegria.+
4 I aquell dia direu:
«Doneu gràcies a Jehovà, invoqueu el seu nom,
doneu a conèixer les seves obres entre els pobles!+
Proclameu la grandesa del seu nom!+
5 Canteu lloances* a Jehovà,+ perquè ell ha fet coses magnífiques.+
Que s’anunciï per tota la terra!
6 Crida d’alegria i de felicitat, dona* que vius a Sió,
perquè el Sant d’Israel, que està enmig teu, és gran.»
13 Un missatge contra Babilònia+ que Isaïes,+ el fill d’Amots, va veure en una visió:
2 «Aixequeu un senyal*+ a una muntanya de roques pelades.
Crideu-los i feu senyals amb la mà
perquè entrin per les portes dels nobles.
3 He donat l’ordre a aquells que he nomenat.*+
He convocat els meus guerrers per expressar la meva ira,
i ells se n’alegren orgullosos.
4 Escolteu la gentada que hi ha a les muntanyes,
s’assembla al so d’un poble molt nombrós!
Escolteu el soroll dels regnes,
el soroll de les nacions que es reuneixen!+
Jehovà dels exèrcits està reunint l’exèrcit per a la guerra.+
5 Jehovà i les armes de la seva fúria
venen des d’una terra llunyana,+
des de l’extrem del cel,
per arrasar tota la terra.+
6 Lamenteu-vos, perquè el dia de Jehovà és a prop!
Vindrà com una destrucció de part del Totpoderós.+
7 Per aquesta raó totes les mans es quedaran sense forces
i el cor dels homes es fondrà de por.+
8 La gent està molt espantada,+
es retorcen per les convulsions i pel dolor,
com una dona que va de part.
Es miren els uns als altres horroritzats
amb les cares desfigurades per l’angoixa.
9 Mireu! El dia de Jehovà s’acosta,
implacable, amb fúria i ira ardent,
per convertir aquella terra en un lloc esgarrifós+
i per aniquilar-ne els pecadors.
Al sortir, el sol estarà fosc,
i la lluna no farà brillar la seva llum.
11 Demanaré comptes a la terra habitada per la seva maldat+
i als malvats, pel seu pecat.
Posaré fi a l’orgull dels presumptuosos
i humiliaré l’arrogància dels tirans.+
13 Per aquesta raó faré tremolar el cel,
i la terra serà sacsejada i sortirà del seu lloc+
per la fúria de Jehovà dels exèrcits el dia de la seva ira ardent.
14 Com una gasela que empaiten i com un ramat que no té qui el reuneixi,
cadascú tornarà a la seva gent,
cadascú fugirà a la seva terra.+
15 A tots els que trobin, els traspassaran,
i a tots els que capturin, els mataran amb l’espasa.+
16 Esclafaran els seus fills davant dels seus ulls,+
saquejaran les seves cases
i violaran les seves dones.
17 Enviaré contra ells els medes,+
que consideren que la plata no val res
i que no s’interessen per l’or.
18 Els seus arcs destrossaran els joves.+
No tindran llàstima del fruit del ventre
ni tindran compassió dels nens.
19 I Babilònia, el més gloriós dels regnes,+
la bellesa i l’orgull dels caldeus,+
quedarà com Sodoma i Gomorra quan Déu les va destruir.+
Els àrabs no hi plantaran les seves tendes
i els pastors no hi portaran els seus ramats a descansar.
21 Allà descansaran els animals del desert
i les cases estaran plenes de mussols.*
22 Els animals udolaran a les seves torres
i els xacals, als seus luxosos palaus.
S’acosta la seva hora, i els seus dies estan comptats.»+
14 Jehovà tindrà misericòrdia de Jacob+ i tornarà a escollir Israel.+ Els establirà* a la seva terra,+ i els estrangers s’ajuntaran amb ells i s’uniran a la casa de Jacob.+ 2 Els pobles els portaran de nou a la seva terra i, a la terra de Jehovà, es convertiran en servidors i servidores+ de la casa d’Israel, que farà presoners aquells que els van tenir captius i sotmetrà aquells que els obligaven a treballar.*
3 El dia que Jehovà et faci descansar del teu dolor, de la teva angoixa i de l’esclavitud tan dura a la qual et van sotmetre,+ 4 et burlaràs del rei* de Babilònia dient:
«Ha arribat la fi d’aquell que obligava els altres a treballar!*
L’opressió s’ha acabat!+
5 Jehovà ha trencat la vara dels malvats,
el bastó dels governants,+
6 ha destruït aquell que colpejava els pobles amb fúria i sense parar,+
que sotmetia rabiós les nacions i les perseguia sense treva.+
7 Ara tota la terra descansa tranquil·la
i la gent crida d’alegria.+
8 Fins i tot els ginebres s’alegren del que t’ha passat,
i també se n’alegren els cedres del Líban.
Diuen: “Des que has caigut,
no ha vingut cap llenyataire a talar-nos.”
9 Fins i tot la Tomba* allà baix està agitada
per rebre’t quan arribis.
A causa teva, ella desperta els que estan impotents en la mort,
tots els líders opressius* de la terra.
Fa que tots els reis de les nacions s’aixequin dels seus trons.
10 Tots ells es posen a parlar i et diuen:
“Ara tu també ets dèbil com nosaltres?
T’has tornat com nosaltres?
Sota teu tens un llit de larves,
i els cucs et fan de llençol.”
12 Has caigut del cel,
tu, estel brillant, fill de l’alba!
T’han tallat i has caigut a terra,
tu que derrotaves les nacions!+
13 Vas dir dins teu: “Pujaré fins al cel.+
Posaré el meu tron per sobre de les estrelles de Déu+
i m’asseuré a la muntanya de la reunió,
a les parts més llunyanes del nord.+
14 Pujaré per damunt dels núvols,
seré com l’Altíssim.”
15 Però, en comptes d’això, et llançaran a la Tomba,*
a les profunditats de la fossa.
16 Els que et vegin se’t quedaran mirant,
t’observaran atentament i diran:
“És aquest l’home que sacsejava la terra,
que feia tremolar els regnes?+
17 És aquest qui va convertir la terra habitada en un desert
i arrasava les seves ciutats,+
qui no deixava tornar a casa els seus presoners?”+
18 Tots els altres reis de les nacions,
tots ells, descansen amb honor,
cadascun a la seva tomba.
19 Però a tu t’han rebutjat i t’han deixat sense tomba,
com un brot odiat,*
cobert dels morts que van ser traspassats per l’espasa
i que cauen sobre les pedres de la fossa,
com un cadàver que és trepitjat.
20 No et reuniràs amb ells en una tomba
perquè vas destruir la teva pròpia terra
i vas matar el teu propi poble.
La descendència dels malvats mai més serà mencionada.
21 Prepareu un lloc per matar els seus fills
a causa de la culpa dels seus avantpassats,
perquè no s’alcin, conquereixin la terra
i l’omplin amb les seves ciutats.»
22 «M’aixecaré contra ells»,+ diu Jehovà dels exèrcits.
«Esborraré de Babilònia el seu nom, la seva resta, la seva descendència i la seva posteritat»,+ diu Jehovà.
23 «La donaré als porcs espins i la convertiré en una regió pantanosa, i l’escombraré amb l’escombra de la destrucció»,+ diu Jehovà dels exèrcits.
24 Jehovà dels exèrcits ha jurat:
«Es farà el que m’he proposat,
i el que he decidit es complirà.
25 Esclafaré l’assiri a la meva terra
i el trepitjaré a les meves muntanyes.+
El seu jou serà tret de damunt del meu poble
i la seva càrrega, de les seves espatlles.»+
26 Això és el que s’ha decidit contra tota la terra,
i aquesta és la mà que està estesa contra* totes les nacions.
27 Jehovà dels exèrcits ho ha decidit,
i qui pot impedir que això passi?+
La seva mà està estesa,
i qui la pot fer tornar enrere?+
28 L’any que el rei Acaz va morir,+ es va donar aquest missatge:
29 «Filistea, que cap dels teus s’alegri
només perquè s’hagi trencat el bastó d’aquell que et colpejava.
Perquè de l’arrel de la serp+ en sortirà una serp verinosa,+
i la seva descendència serà una serp verinosa i veloç.
30 Els primogènits dels pobres menjaran
i els pobres descansaran segurs,
però jo faré morir de gana la teva arrel,
i el que quedi de tu serà destruït.+
31 Lamenta’t, oh porta! Crida, oh ciutat!
Tots vosaltres us desanimareu, oh Filistea!
Perquè ve un fum des del nord
i, a les seves files, ningú es queda enrere.»
32 Què han de respondre als missatgers de la nació?
Que Jehovà ha posat els fonaments de Sió+
i que els pobres del seu poble s’hi refugiaran.
15 Un missatge contra Moab:+
Ar+ de Moab ha sigut devastada en una sola nit,
se l’ha fet callar.
Quir+ de Moab ha sigut devastada en una sola nit,
se l’ha fet callar.
2 La gent ha pujat al temple i a Dibon,+
als llocs alts sagrats, per plorar.
Moab es lamenta per Nebó+ i per Medebà.+
Tots s’han rapat el cap+ i s’han afaitat la barba.+
3 Porten roba de sac pels carrers.
Tots es lamenten als seus terrats i a les seves places.
Baixen plorant.+
Per això els soldats de Moab no deixen de cridar.
La nació està tremolant.
5 El meu cor crida per Moab.
Els seus fugitius han fugit fins a Sóar+ i Eglat-Selisià.+
Ploren mentre pugen la costa de Luhit,
i pel camí d’Horonaim criden per la catàstrofe.+
6 Les aigües de Nimrim s’han assecat del tot,
els prats s’han assecat,
ja no hi ha herba, no queda res verd.
7 Per això s’enduen el que queda de les seves provisions i de les seves riqueses.
Estan creuant la vall* dels pollancres.
8 Els crits ressonen per tot el territori de Moab.+
Els plors arriben fins a Eglaim,
els plors arriben fins a Beerelim.
9 Les aigües de Dimon estan plenes de sang,
i tinc reservada alguna cosa més per a Dimon:
un lleó que ataqui aquells de Moab que s’escapin
i els que quedin al país.+
16 Envieu una ovella al governant del país,
des de Sela, a través del desert,
fins a la muntanya de la filla de Sió.
2 Com un ocell que han fet fora del seu niu,+
així seran les filles de Moab als llocs de pas* de l’Arnon.+
3 «Doneu consells, porteu a terme la decisió.
Fes que al migdia la teva ombra sigui com la nit.
Amaga els dispersats i no traeixis els que fugin.
4 Moab, que els meus dispersats visquin enmig teu.
Converteix-te en el seu amagatall a causa del destructor.+
A l’opressor li arribarà la seva fi,
la destrucció s’acabarà
i els que trepitgen els altres desapareixeran de la terra.
5 Llavors un tron serà fermament establert sobre l’amor lleial.
Aquell que s’assegui en aquest tron a la tenda de David serà fidel.+
Jutjarà amb imparcialitat i farà justícia ràpidament.»+
6 Hem sentit a parlar de l’orgull de Moab, perquè és molt orgullós,+
de la seva arrogància, del seu orgull i de la seva fúria,+
però les seves paraules buides acabaran en no res.
7 Per això, Moab es lamentarà per Moab,
tots ells es lamentaran.+
Els que hagin sigut colpits ploraran pels pans de panses de Quir-Harèset.+
Els governants de les nacions han trepitjat les seves branques de color vermell intens.*
Les seves branques havien arribat fins a Jazer+
i s’havien estès cap al desert.
Els seus brots havien crescut i havien arribat fins al mar.
9 Per això ploraré pel cep de Sibmà igual que ploro per Jazer.
Us inundaré amb les meves llàgrimes, oh Heixbon i Elealé,+
perquè s’han acabat els crits d’alegria pels vostres fruits d’estiu i per la vostra collita.*
10 L’alegria i la felicitat han desaparegut de l’hort
i no se senten crits ni cançons d’alegria a les vinyes.+
Als cups ja no s’hi trepitja raïm,
perquè he fet que els crits d’alegria s’acabin.+
11 Per això, dins meu tremolo per Moab+
com les cordes d’una arpa,
i el meu interior tremola per Quir-Harèset.+
12 Encara que Moab s’esgoti al lloc alt sagrat i vagi a orar al seu santuari, no aconseguirà res.+
13 Aquest és el missatge que Jehovà havia donat anteriorment sobre Moab. 14 I ara Jehovà diu: «Dintre de tres anys, comptats com els anys d’un treballador contractat,* la glòria de Moab serà avergonyida a causa de tot tipus de disturbis, i els que quedin seran pocs i insignificants.»+
17 Un missatge contra Damasc:+
«Damasc deixarà de ser una ciutat,
es convertirà en un munt de ruïnes.+
2 Les ciutats d’Aroer+ seran abandonades,
es convertiran en llocs on els ramats descansaran
sense que ningú els espanti.
Els que quedin de Síria
seran com la glòria dels israelites», diu Jehovà dels exèrcits.
4 «Aquell dia, la glòria de Jacob disminuirà,
i el seu cos, que estava sa, s’aprimarà.
5 Serà com quan el segador recull els cereals
i amb el seu braç recull les espigues,
com quan algú recull les espigues que han quedat* a la vall de Rafaïm.+
6 Només en quedaran algunes per recollir,
igual que quan es baten les branques d’una olivera,
quan només queden dues o tres olives madures a la branca més alta
i quatre o cinc a les branques que donen fruit»,+ diu Jehovà, el Déu d’Israel.
7 Aquell dia, els homes miraran el seu Creador, i els seus ulls miraran cap al Sant d’Israel. 8 No miraran els altars,+ que són l’obra de les seves mans.+ Tampoc miraran cap al que han fet els seus dits: ni els pals sagrats* ni els altars d’encens.
9 Aquell dia, les seves ciutats fortificades seran com un lloc abandonat enmig del bosc,+
com una branca que va ser abandonada davant dels israelites.
Serà una desolació.
10 De fet, tu has oblidat el Déu+ de la teva salvació
i no et recordes de la Roca+ de la teva fortalesa.
Per això plantes boniques plantacions
i entre elles hi plantes el brot d’un estranger.*
11 De dia poses una tanca a la teva plantació amb molta cura
i al matí fas brotar la teva llavor,
però el dia de la malaltia i del dolor incurable la collita desapareixerà.+
12 Escolteu! Se sent el soroll de molts pobles,
estan agitats com els mars!
Se sent el rugit de les nacions,
és com el rugit de les aigües impetuoses!
13 Les nacions faran un soroll semblant al rugit de moltes aigües.
Ell les reprendrà i fugiran ben lluny,
perseguides com la palla de les muntanyes que s’emporta el vent,
com un card sec que surt volant quan hi ha una ventada.
14 Al vespre hi ha terror.
Abans del matí, ja han deixat d’existir.
Això és el que rebran els que ens saquegen
i el que els tocarà als que s’emporten les nostres possessions.
18 Ai de la terra on se sent el brunzit de les ales dels insectes
a la regió dels rius d’Etiòpia,+
2 la terra que envia missatgers per mar,
en barques de papir per les aigües, i diu:
«Aneu, missatgers veloços,
a una nació de gent alta i de pell fina,
a un poble temut per tot arreu,+
a una nació forta i conqueridora,*
d’una terra erosionada pels rius.»
3 El que tots vosaltres veureu, habitants de la terra i els que viviu en ella,
serà com un senyal* que s’aixeca a les muntanyes,
i escoltareu un so com el del toc d’un corn.
4 Perquè això és el que em va dir Jehovà:
«Mantindré la calma i miraré cap al meu lloc* establert,
com la calor de la llum del sol,
com la rosada en la calor de la collita.
5 Abans de la collita,
quan la floració s’hagi acabat i el raïm estigui madurant,
els brots es podaran amb les falçs
i es tallaran els circells.
6 Tots ells es deixaran per als ocells rapinyaires de les muntanyes
i per als animals de la terra.
Els ocells rapinyaires s’alimentaran d’ells durant l’estiu,
i tots els animals de la terra, durant el temps de la collita.
7 En aquell temps, a Jehovà dels exèrcits se li portarà un regal
de part d’una nació de gent alta i de pell fina,
d’un poble temut per tot arreu,
d’una nació forta i conqueridora,
d’una terra erosionada pels rius,
al lloc que porta el nom de Jehovà dels exèrcits, a la muntanya de Sió.»+
19 Un missatge contra Egipte:+
Mireu! Jehovà entra a Egipte cavalcant sobre un núvol veloç.
Els déus inútils d’Egipte tremolaran davant d’ell+
i el cor d’Egipte es fondrà dins seu.
2 «Faré que els egipcis vagin els uns contra els altres,
i lluitaran entre ells.
Cadascú anirà en contra del seu germà i del seu veí,
ciutat contra ciutat, regne contra regne.
3 L’esperit d’Egipte quedarà desconcertat
i jo capgiraré els seus plans.+
Ells acudiran als déus inútils,
als que fan encanteris, als mèdiums i als endevins.+
4 Entregaré Egipte a un amo cruel,
i un rei despietat els dominarà»,+ diu el Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits.
5 L’aigua del mar s’assecarà
i el riu s’eixugarà i quedarà sec.+
6 Els rius faran pudor.
Els canals del Nil d’Egipte minvaran i s’assecaran.
Les canyes i els joncs es marciran.+
7 Les plantes de la vora del riu, a la desembocadura del Nil,
El vent s’ho endurà tot, tot desapareixerà.
8 Els pescadors estaran de dol,
els que tiren els hams al Nil es lamentaran
i cada vegada hi haurà menys gent que estengui les xarxes a l’aigua.
9 Els que treballen el lli cardat+
i els que teixeixen teles blanques al teler seran avergonyits.
10 Els seus teixidors seran esclafats
i els treballadors contractats estaran desconsolats.
11 Els prínceps de Sóan+ són uns ximples.
Els consellers més savis del faraó donen consells sense sentit.+
Com podeu dir al faraó:
«Soc un descendent dels savis,
un descendent dels reis del passat»?
12 On són els teus savis?+
Que t’expliquin què ha decidit Jehovà dels exèrcits sobre Egipte, si és que ho saben.
13 Els prínceps de Sóan s’han comportat com uns ximples.
Els prínceps de Nof*+ han sigut enganyats.
Els caps de les seves tribus han fet que Egipte es desviï.
14 Jehovà ha vessat sobre ella un esperit de confusió,+
i ells han fet que Egipte es desviï en tot el que fa,
com un borratxo que trontolla sobre el seu vòmit.
15 Egipte no tindrà res a fer,
ni el cap ni la cua, ni la branca ni el jonc.*
16 Aquell dia, els egipcis es tornaran com dones; tremolaran i estaran espantats per la mà amenaçadora que Jehovà dels exèrcits aixecarà contra ells.+ 17 La terra de Judà es convertirà en el terror d’Egipte. Tindran por només de sentir a parlar d’ella per la decisió que Jehovà dels exèrcits ha pres contra ells.+
18 Aquell dia, hi haurà cinc ciutats a la terra d’Egipte que parlaran l’idioma de Canaan+ i que juraran lleialtat a Jehovà dels exèrcits. Una de les ciutats s’anomenarà Ciutat de la Demolició.
19 Aquell dia, hi haurà un altar per a Jehovà al mig de la terra d’Egipte i una columna per a Jehovà a la seva frontera. 20 Servirà de senyal i de testimoni per a Jehovà dels exèrcits a la terra d’Egipte, perquè quan supliquin Jehovà a causa dels opressors, ell els enviarà un salvador, un gran salvador, que els salvarà. 21 Jehovà es donarà a conèixer als egipcis, i aquell dia els egipcis coneixeran Jehovà, li oferiran sacrificis i regals, i faran un vot a Jehovà i el compliran. 22 Jehovà colpirà Egipte;+ el colpirà i el curarà. Ells tornaran a Jehovà i ell respondrà a les seves súpliques i els curarà.
23 Aquell dia, hi haurà un camí+ que sortirà d’Egipte cap a Assíria. Llavors Assíria entrarà a Egipte i Egipte entrarà a Assíria, i Egipte servirà Déu amb Assíria. 24 Aquell dia, Israel serà el tercer amb Egipte i Assíria,+ una benedicció enmig de la terra, 25 perquè Jehovà dels exèrcits l’haurà beneït al dir: «Beneït sigui el meu poble, Egipte, i l’obra de les meves mans, Assíria, i la meva herència, Israel.»+
20 L’any que Sargon, el rei d’Assíria, va enviar el tartan* a Asdod,+ aquest va lluitar contra Asdod i la va conquerir.+ 2 Per aquell temps, Jehovà va dir a Isaïes,+ el fill d’Amots: «Ves i treu-te la roba de sac de la cintura, i treu-te també les sandàlies dels peus.» Ell ho va fer, i anava despullat* i descalç.
3 Aleshores Jehovà va dir: «Tal com el meu servent Isaïes ha anat despullat i descalç durant tres anys com a senyal+ i advertència del que els passarà a Egipte+ i a Etiòpia,+ 4 el rei d’Assíria s’emportarà els captius d’Egipte+ i els exiliats d’Etiòpia, tant nens com vells, i aniran despullats, descalços i amb les natges descobertes per a vergonya d’Egipte. 5 Tindran molta por i s’avergonyiran d’Etiòpia, la seva esperança, i d’Egipte, el seu orgull.* 6 Aquell dia, els habitants d’aquesta terra costanera diran: “Mireu què li ha passat a la nostra esperança, a qui vam acudir per demanar ajuda i perquè ens alliberés del rei d’Assíria! Com ens escaparem ara?”»
21 Un missatge contra el desert del mar:*+
S’acosta com els vents de tempesta que escombren el sud,
ve des del desert, des d’una terra temible.+
2 Se m’ha revelat una visió terrible:
La nació traïdora està traint
i la nació destructora està destruint.
Avança, Elam! Assetja, Mèdia!+
Posaré fi a tots els sospirs que ella ha provocat.+
3 Per això estic tan angoixat.*+
Em retorço de dolor
com una dona que està donant a llum.
Estic tan trasbalsat que no hi sento
i tan atordit que no hi veig.
4 Em falla el cor, m’esgarrifo de por.
El capvespre, que tant esperava, ara em fa tremolar.
5 Pareu taula i prepareu els seients!
Mengeu i beveu!+
Prínceps, aixequeu-vos i ungiu l’escut!*
6 Això és el que Jehovà em va dir:
«Ves, posa un vigilant perquè avisi del que vegi.»
7 I ell va veure un carro de guerra tirat per un parell de cavalls,
un carro de guerra tirat per burros
i un carro de guerra tirat per camells.
Vigilava amb atenció, amb molta cura.
8 Llavors va cridar com un lleó:
«Jehovà, estic dret tot el dia a la torre de vigilància,
cada nit faig guàrdia al meu lloc.+
9 Mireu el que està arribant:
venen homes en un carro de guerra tirat per un parell de cavalls!»+
Aleshores va aixecar la veu i va dir:
«Ha caigut! Babilònia ha caigut!+
Ell ha estavellat contra el terra totes les imatges esculpides dels seus déus!»+
10 Oh poble meu, que has sigut trillat com el gra,
us he explicat el que he escoltat de part de Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel.
11 Un missatge contra Dumà:*
Algú em crida des de Seïr:+
«Vigilant! Quant li queda a la nit?
Vigilant! Quant li queda a la nit?»
12 I el vigilant diu:
«El matí s’apropa, i la nit també.
Si voleu preguntar, pregunteu.
Torneu a venir!»
13 Un missatge contra la plana desèrtica:
Oh caravanes de Dedan,+
passareu la nit al bosc de la plana desèrtica.
15 Perquè ells han fugit de les espases, de l’espasa desembeinada,
de l’arc tensat i de la crueltat de la guerra.
16 Perquè això és el que Jehovà em va dir: «Dintre d’un any, comptat com els anys d’un treballador contractat,* tota la glòria de Quedar+ s’acabarà. 17 Els arquers que quedin dels guerrers de Quedar seran pocs, perquè Jehovà, el Déu d’Israel, ho ha dit.»
22 Un missatge sobre la Vall de la Visió:*+
Què et passa? Per què tots els teus habitants han pujat als terrats?
2 Estaves plena d’enrenou,
eres una ciutat sorollosa, una ciutat plena d’eufòria.
Als teus morts no els van matar amb l’espasa
ni van morir a la batalla.+
3 Tots els teus dictadors han fugit junts.+
Els van fer presoners sense utilitzar l’arc.
A tots els que van trobar se’ls van endur presoners,+
encara que havien fugit molt lluny.
4 Per això vaig dir: «Aparteu la vista de mi,
deixeu que plori amargament.+
5 Perquè és un dia de confusió, de derrota i de pànic+
de part del Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits,
a la Vall de la Visió.
La muralla està sent enderrocada+
i la gent crida cap a la muntanya.
6 Elam+ agafa el buirac de les fletxes
i ve amb homes en carros i amb cavalls,*
i Quir+ desenfunda l’escut.
7 Les teves millors valls
s’ompliran de carros de guerra,
els cavalls* ocuparan els seus llocs a la porta
8 i es traurà la protecció* de Judà.
»Aquell dia mirareu cap a l’arsenal de la Casa del Bosc+ 9 i veureu moltes bretxes a la Ciutat de David.+ Recollireu l’aigua de la bassa inferior,+ 10 comptareu les cases de Jerusalem i les enderrocareu per reforçar la muralla, 11 i fareu un dipòsit entre les dues muralles per a l’aigua de la bassa vella. Però no mirareu al Gran Creador de tot això, i no veureu aquell que ho va formar fa molt de temps.
12 Aquell dia el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits,
farà una crida perquè ploreu i estigueu de dol,+
perquè us afaiteu el cap i us poseu roba de sac.
“Mengem i beguem, que demà morirem.”»+
14 Aleshores Jehovà dels exèrcits em va revelar el següent: «“No se us perdonarà aquest pecat fins que moriu”,+ diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits.»
15 Això és el que diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits: «Ves a veure Xebnà,+ l’administrador que està a càrrec de la casa,* i pregunta-li: 16 “Quin interès hi tens aquí, i qui hi tens aquí perquè t’hi hagis excavat una tomba?” Ell s’està excavant una tomba a un lloc alt, s’està tallant un lloc de descans a una roca. 17 “Mira! Jehovà et llançarà cap a baix amb fúria i t’agafarà amb força. 18 T’embolicarà ben tibat, com una pilota, i et llançarà a una terra àmplia. Allà moriràs i allà acabaran els teus carros gloriosos, una vergonya per a la casa del teu amo. 19 Et trauré del teu lloc i et faré fora del teu càrrec.
20 »”Aquell dia cridaré el meu servent Eliaquim,+ el fill d’Helquies, 21 el vestiré amb la teva túnica i li lligaré ben fort la teva faixa,+ i posaré la teva autoritat a les seves mans. Ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la casa de Judà. 22 Posaré la clau de la casa de David+ a la seva espatlla. Quan ell obri, ningú tancarà, i quan ell tanqui, ningú obrirà. 23 El clavaré com un clau en un lloc ferm, i serà com un tron de glòria per a la casa del seu pare. 24 I hi penjaran tota la glòria* de la casa del seu pare, els descendents i els fills, tots els gerros petits, els recipients en forma de bol i també totes les gerres.”
25 »Jehovà dels exèrcits diu: “Aquell dia el clau que està clavat en un lloc ferm serà tret,+ serà tallat i caurà, i la càrrega que el clau sostenia caurà i es trencarà, perquè Jehovà mateix ho ha dit.”»
23 Un missatge sobre Tir:+
Lamenteu-vos, vaixells de Tarsis!+
Perquè el port ha sigut destruït i no s’hi pot entrar.
La notícia els ha arribat des de la terra de Quitim.+
2 Calleu, habitants de la terra costanera!
Els comerciants de Sidó+ que travessen el mar t’han enriquit.
3 Els cereals de Sihor*+ i la collita del Nil,
la seva font d’ingressos, han creuat moltes aigües,
i això s’ha convertit en els guanys de les nacions.+
4 Avergonyeix-te, Sidó, la fortalesa del mar,
perquè el mar ha dit:
«No he tingut dolors de part i no he donat a llum.
Tampoc he criat nois ni he educat noies.»+
5 La gent s’angoixarà per la notícia sobre Tir+
igual que es van angoixar quan van escoltar la notícia sobre Egipte.+
6 Creueu el mar i aneu a Tarsis!
Lamenteu-vos, habitants de la terra costanera!
7 És aquesta la vostra ciutat, la que desbordava alegria des de temps antics, des dels seus inicis?
Els seus peus la portaven a viure a països llunyans.
8 Qui ha decidit això contra Tir?
Ella concedia corones,
els seus comerciants eren prínceps
i els seus mercaders rebien honra a tota la terra.+
9 Jehovà dels exèrcits és qui ho ha decidit
per profanar l’orgull que ella sent per la seva bellesa,
per humiliar tots els que rebien honra per tota la terra.+
10 Oh filla de Tarsis, travessa la teva terra com el riu Nil.
11 Ell ha estès la seva mà sobre el mar,
ha sacsejat regnes.
Jehovà ha ordenat que es destrueixin les fortaleses fenícies.+
12 I diu: «No t’alegraràs més,+
tu, l’oprimida, la filla verge de Sidó.
Aixeca’t, travessa fins a Quitim.+
Allà tampoc trobaràs descans.»
13 Mireu! La terra dels caldeus.+
Aquest poble, i no pas Assíria,+
és qui la va convertir en un lloc per als animals del desert.
Han erigit torres de setge,
han enderrocat les seves torres fortificades+
i l’han convertit en un munt de ruïnes.
14 Lamenteu-vos, vaixells de Tarsis,
perquè la vostra fortalesa ha sigut destruïda.+
15 Des d’aquell dia, Tir serà oblidada durant 70 anys,+ igual que els dies de la vida d’un rei. Quan s’acabin els 70 anys, a Tir li passarà el que diu la cançó d’una prostituta:
16 «Agafa l’arpa i ves per la ciutat, prostituta oblidada.
Toca bé la teva arpa.
Canta moltes cançons
perquè es recordin de tu.»
17 Quan s’acabin els 70 anys, Jehovà dirigirà la seva atenció cap a Tir i ella tornarà a vendre els seus serveis i es prostituirà amb tots els regnes que hi ha sobre la terra. 18 Però els seus guanys i el seu salari es convertiran en una cosa santa per a Jehovà. No els emmagatzemarà ni els acumularà, perquè el seu salari serà per als que viuen davant de Jehovà, perquè puguin menjar fins a quedar satisfets i portar roba elegant.+
24 Mireu! Jehovà buida la terra i la deixa desolada.+
Posa la terra cap per avall+ i escampa els seus habitants.+
2 A tots els passarà el mateix:
al del poble i al sacerdot,
al servidor i al seu amo,
a la servidora i a la seva mestressa,
al que compra i al que ven,
al que presta i al que demana,
al creditor i al deutor.+
3 Aquesta terra quedarà completament buida,
serà completament saquejada+
perquè Jehovà ha dit aquestes paraules.
4 La terra està de dol,*+ s’està consumint.
La terra fèrtil es marceix, s’està esvaint.
La gent important d’aquesta terra defalleix.
5 La terra ha sigut contaminada pels seus habitants+
perquè han desobeït les lleis,+
han canviat les normes+
6 Per això la maledicció devora aquesta terra,+
i als seus habitants se’ls considera culpables.
Per això cada vegada hi viu menys gent
i hi queden molt pocs homes.+
8 S’ha acabat l’alegria de les panderetes,
ja no s’escolta el soroll dels que estan de festa
i s’ha acabat l’alegre música de l’arpa.+
9 Ja no se senten cançons quan beuen vi
i l’alcohol té gust amarg per als que en beuen.
10 La ciutat deserta està en ruïnes.+
Totes les cases estan tancades perquè ningú hi pugui entrar.
11 Criden pels carrers suplicant vi.
L’alegria s’ha acabat del tot,
la felicitat de la terra ha marxat.+
12 La ciutat ha quedat en ruïnes.
La porta ha sigut destrossada, no és més que un munt de runa.+
13 Això és el que li passarà a aquesta terra enmig dels pobles:
serà com quan es baten les branques d’una olivera,+
com quan es recullen els raïms que queden al final de la collita.+
14 Aixecaran la seva veu,
cridaran d’alegria.
Proclamaran la majestat de Jehovà des del mar.*+
15 Per això glorificaran Jehovà a la regió de la llum.*+
A les illes del mar, glorificaran el nom de Jehovà, el Déu d’Israel.+
16 Sentim cançons des de les parts més llunyanes de la terra:
«Glòria al Just!»+
Però jo dic: «M’estic consumint, m’estic consumint!
Pobre de mi! Els traïdors traeixen.
Els traïdors traeixen amb traïció.»+
17 Habitant d’aquesta terra, t’esperen terror, forats i trampes.+
18 Qui fugi del so del terror caurà al forat,
i qui surti del forat caurà a la trampa.+
Perquè les comportes de dalt seran obertes
i els fonaments de la terra seran sacsejats.
20 La terra es balanceja com un borratxo,
trontolla com una barraca moguda pel vent.
El seu pecat pesa molt damunt seu.+
Caurà i no es podrà tornar a aixecar.
21 Aquell dia, Jehovà dirigirà la seva atenció a l’exèrcit de dalt, a les altures,
i als reis de la terra, sobre la terra.
22 Seran reunits
com presoners a un forat,
i els tancaran a la masmorra.
Després de molts dies, ell dirigirà la seva atenció cap a ells.
23 La lluna plena serà avergonyida
i el sol brillant serà avergonyit,+
perquè Jehovà dels exèrcits ha arribat a ser Rei+ a la muntanya de Sió+ i a Jerusalem,
i la seva glòria brilla davant dels ancians del seu poble.*+
25 Jehovà, tu ets el meu Déu.
T’exalço i alabo el teu nom
perquè has fet coses meravelloses,+
coses que t’havies proposat des de temps antics.+
Has actuat amb fidelitat+ i lleialtat.
2 Has convertit una ciutat en un munt de pedres,
una ciutat fortificada en una ruïna.
La fortalesa de l’estranger ja no és una ciutat,
mai més serà reconstruïda.
3 Per això un poble fort et glorificarà,
la ciutat de nacions tiràniques et tindrà por.+
4 Ets una fortalesa per als afligits,
una fortalesa per als pobres en la seva angoixa,+
un refugi contra la tempesta
i una ombra contra la calor.+
Quan la fúria dels tirans és com una tempesta contra un mur,
5 com la calor en una terra seca,
tu fas callar l’enrenou dels estrangers.
Igual que l’ombra d’un núvol calma la calor,
tu poses fi a la cançó dels tirans.
6 En aquesta muntanya,+ Jehovà dels exèrcits farà un banquet per a tots els pobles,
un banquet de plats deliciosos,+
un banquet de vi bo,*
de plats deliciosos plens de moll de l’os,
de vi bo i filtrat.
7 En aquesta muntanya, eliminarà* el llençol que embolica tots els pobles
i el vel que cobreix totes les nacions.
Farà desaparèixer de la terra la deshonra del seu poble,
perquè Jehovà ho ha dit.
9 Aquell dia ells diran:
«Mireu! Aquest és el nostre Déu!+
Aquest és Jehovà!
Hem posat la nostra esperança en ell.
Estiguem molt contents i alegrem-nos per la seva salvació.»+
10 La mà de Jehovà descansarà en aquesta muntanya+
i Moab serà trepitjat al seu lloc,+
igual que es trepitja la palla sobre els fems.
11 Estendrà les seves mans i el colpejarà
com un nadador que colpeja l’aigua quan neda,
i esclafarà la seva arrogància+
amb els moviments experts de les seves mans.
12 Enderrocarà la ciutat fortificada
i les muralles altes que la protegien,
la tirarà a terra, a la pols.
26 Aquell dia es cantarà aquesta cançó+ a la terra de Judà:+
«Tenim una ciutat forta.+
Ell fa que la salvació sigui com les seves muralles i els seus terraplens.+
2 Obriu les portes+ perquè entri la nació justa,
una nació que es comporta fidelment.
3 Protegiràs els que confien totalment en tu.*
5 Ha rebaixat els que viuen a les altures, a la ciutat elevada.
Ell l’enderroca,
la tira a terra,
la llança a la pols.
6 Serà trepitjada
pels peus dels que pateixen, pels passos dels afligits.»
7 El camí dels justos és recte.*
Com que tu ets recte,
aplanaràs el camí dels justos.
8 Jehovà, seguim el camí dels teus judicis
i posem la nostra esperança en tu.
Atresorem el teu nom i desitgem que sigui recordat.
Perquè, quan jutges la terra,
els seus habitants aprenen justícia.+
10 Encara que se li mostri favor al malvat,
no aprendrà justícia.+
11 Jehovà, tens la mà aixecada, però no la veuen.+
Veuran el gran amor que sents pel teu poble i seran avergonyits.
El foc reservat per als teus adversaris els consumirà.
14 Ells estan morts, no viuran.
Estan impotents en la mort, no s’aixecaran.+
Perquè els has prestat atenció
per exterminar-los i esborrar qualsevol record d’ells.
Has eixamplat moltíssim totes les fronteres d’aquesta terra.+
16 Jehovà, quan estaven angoixats, acudien a tu,
i quan els vas disciplinar, van vessar la seva oració amb un xiuxiueig.+
17 Com una dona que crida pels dolors de part
quan està a punt de donar a llum,
així hem estat nosaltres a causa teva, oh Jehovà.
18 Ens vam quedar embarassats i vam tenir dolors de part,
però és com si haguéssim donat a llum vent.
No hem portat salvació a aquesta terra,
i no neix ningú per habitar-la.
19 «Els teus morts viuran.
Els meus cadàvers s’aixecaran.+
Desperteu-vos i crideu d’alegria,
vosaltres que viviu a la pols!+
Perquè la teva rosada és com la rosada del matí,*
i la terra farà que els que estan impotents en la mort tornin a viure.*
Amaga’t un moment,
fins que hagi passat la ira.+
21 Perquè Jehovà ve des del seu lloc
per passar comptes amb els habitants d’aquesta terra pel seu pecat.
La terra posarà al descobert la sang que s’hi ha vessat
i ja no amagarà més els seus morts.»
27 Aquell dia, amb la seva espasa implacable, gran i forta,+
Jehovà castigarà Leviatan,* la serp que llisca,
Leviatan, la serp que es mou sinuosa,
i matarà el monstre que hi ha al mar.
2 Aquell dia, canteu-li a ella:*
3 Jo, Jehovà, la protegeixo.+
La rego constantment.+
La protegeixo nit i dia
perquè ningú li faci mal.+
4 No estic furiós.+
Qui s’enfrontarà amb mi a la batalla amb arbustos espinosos i males herbes?
Els trepitjaré i els cremaré tots alhora.
5 En lloc d’això, que es refugiï a la meva fortalesa.
Que faci les paus amb mi,
que faci les paus amb mi.»
6 Vindrà el dia que Jacob arrelarà,
Israel florirà i brotarà,+
i ompliran aquesta terra dels seus fruits.+
7 ¿Se l’ha de colpir amb el cop de qui el colpeix a ell?
¿Se l’ha de matar amb la matança dels seus morts?
8 Amb un crit estremidor, entraràs en judici amb ella quan la facis fora.
Ell l’expulsarà amb la seva bufada impetuosa el dia del vent de l’est.+
9 D’aquesta manera, l’error de Jacob serà expiat,+
i quan s’emportin el seu pecat, aquest en serà el resultat:
ell farà que totes les pedres de l’altar
acabin com pedres de calç triturades,
i no quedarà cap pal sagrat ni cap altar d’encens.+
10 La ciutat fortificada quedarà deserta;
les pastures seran oblidades i quedaran abandonades com un desert.+
Allà, el vedell pasturarà i descansarà
i es menjarà les seves branques.+
11 Quan els seus brots s’hagin assecat,
vindran dones que els arrencaran
i faran foc amb ells.
I és que aquest poble no té enteniment.+
Per això el seu Creador no els tindrà misericòrdia,
i aquell que els va formar no els tindrà compassió.+
12 Aquell dia, Jehovà batrà* el fruit des del corrent del Riu* fins al torrent* d’Egipte,+ i sereu reunits un per un, oh poble d’Israel.+ 13 Aquell dia, sonarà un gran corn,+ i els que estiguin agonitzant a la terra d’Assíria+ i els que hagin sigut dispersats per la terra d’Egipte+ vindran i s’inclinaran davant de Jehovà a la santa muntanya de Jerusalem.+
28 Ai de l’ostentosa* corona* dels borratxos d’Efraïm+
i de la seva gloriosa bellesa, que és una flor que es marceix
i que està al cap de la fèrtil vall de la gent dominada pel vi!
2 Jehovà té algú fort i poderós.
Com una forta pedregada, com una ventada destructora,
com una tempesta de pluges torrencials,
ell la llançarà a terra amb força.
3 Les ostentoses corones dels borratxos d’Efraïm
seran trepitjades.+
4 I la seva gloriosa bellesa, que és una flor que es marceix
i que està al cap de la fèrtil vall,
serà com una figa primerenca abans de l’estiu.
Quan algú la veu, se l’empassa tan aviat com la cull.
5 Aquell dia, Jehovà dels exèrcits es convertirà en una corona gloriosa i en una garlanda bonica per als que quedin del seu poble.+ 6 Es convertirà en un esperit de justícia per a aquell que s’asseu a jutjar i en una font de poder per a aquells que defensen de l’atac la porta de la ciutat.+
7 Aquests també es desvien per culpa del vi,
les seves begudes alcohòliques els fan trontollar.
Els sacerdots i els profetes es desvien per culpa de l’alcohol,
el vi els confon
i trontollen per culpa de l’alcohol.
Les seves visions els desvien
i ensopeguen al jutjar.+
8 Les seves taules estan plenes de vòmit fastigós,
no hi queda res de net!
9 A qui vol ensenyar,
a qui li explicarà el missatge?
Als que acaben de ser deslletats?
Als que acaben de deixar el pit?
10 Perquè sempre és «manament rere manament, manament rere manament,
regla rere regla, regla rere regla,*+
una mica aquí, una mica allà».
11 Per tant, ell parlarà a aquest poble en un idioma estranger i per mitjà dels que tartamudegen.+ 12 Una vegada els va dir: «Aquest és el lloc de descans. Que els que estiguin cansats descansin. Aquest és el lloc de repòs.» Però ells no van voler escoltar.+ 13 Per això, Jehovà els dirà el següent:
«Manament rere manament, manament rere manament,
regla rere regla, regla rere regla,+
una mica aquí, una mica allà.»
14 Així doncs, escolteu el que diu Jehovà, fanfarrons,
governants d’aquest poble a Jerusalem.
15 Perquè vosaltres dieu:
Quan passi de sobte la violenta inundació,
no ens agafarà,
perquè hem fet que una mentida sigui el nostre refugi
i ens hem amagat en la falsedat.»+
16 Per tant, això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà:
Qui demostri fe no caurà presa del pànic.+
La pedregada arrasarà el refugi de mentides
i les aigües inundaran l’amagatall.
Quan passi de sobte la violenta inundació,
us esclafarà.
19 Cada cop que passi,
se us endurà.+
Perquè passarà un matí rere l’altre,
de nit i de dia.
Només el terror farà que entenguin el missatge.»*
20 Perquè el llit és massa curt per estirar-s’hi
i el llençol és massa estret per tapar-se.
21 Jehovà s’aixecarà com va fer al mont Perassim,
es despertarà com va fer a la vall prop de Gabaon,+
per complir amb la seva obra, la seva estranya obra,
i per realitzar la seva tasca, la seva insòlita tasca.+
22 No us en burleu,+
no sigui que s’estrenyin més les vostres cadenes.
Perquè he sentit de part del Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits,
23 Pareu atenció i escolteu la meva veu.
Estigueu atents i escolteu el que dic.
24 És que el pagès es passa tot el dia llaurant abans de sembrar?
Que potser remou la terra i passa el rascle sense parar?+
25 Quan ha aplanat la terra,
no hi sembra la pebreta i el comí?
No sembra blat, mill i ordi al lloc que els correspon
i espelta+ per les vores?
27 Perquè la pebreta no es tritura amb el trill+
i no es fa girar una roda de carro sobre el comí.
La pebreta es bat amb un pal
i el comí, amb una vara.
28 Quan algú trilla, que potser tritura els cereals per fer pa?
No, no hi ha ningú que trilli el gra sense parar.+
I si algú fa passar el corró del seu carro tirat per cavalls per damunt dels cereals,
no els tritura fins a convertir-los en pols.+
29 Això també ve de Jehovà dels exèrcits.
29 «Ai d’Ariel,* Ariel, la ciutat on va acampar David!+
Que passin els anys,
que segueixi el cicle de les festes.+
2 Però faré que Ariel s’angoixi,+
hi haurà dol i laments,+
i per mi, ella serà com el fogar de l’altar de Déu.+
3 Acamparé al teu voltant per lluitar contra tu,
et rodejaré amb estaques
i construiré estructures de setge per atacar-te.+
4 Seràs rebaixada,
parlaràs des del terra
i la pols ofegarà les teves paraules.
La teva veu sortirà del terra+
com la veu d’un mèdium,
i les teves paraules sortiran de la pols com un xiuxiueig.
5 La multitud dels teus enemics* serà com la pols fina+
i la multitud dels tirans, com la palla que s’emporta el vent.+
Això passarà de sobte, en un instant.+
6 Jehovà dels exèrcits us prestarà atenció
amb trons, terratrèmols i un gran soroll,
amb ventades, tempestes i les flames d’un foc devorador.»+
7 Aleshores la multitud de totes les nacions que fan guerra contra Ariel+
—tots els que lluiten contra ella,
els que aixequen torres de setge contra ella
i els que li provoquen angoixa—
serà com un somni, com una visió de la nit.
8 Serà com quan algú que té gana somia que està menjant
però es desperta amb gana,
i com quan algú que té set somia que està bevent
però es desperta cansat i amb set.
Això mateix li passarà a la multitud de totes les nacions
que fan guerra contra la muntanya de Sió.+
Estan borratxos, però no de vi,
trontollen, però no a causa de l’alcohol.
10 Perquè Jehovà ha abocat un esperit de son profund damunt vostre.+
Ha tancat els vostres ulls, els profetes,+
i ha cobert els vostres caps, els homes que tenen visions.+
11 Per a vosaltres, les visions són com les paraules d’un llibre segellat.+ Quan el donen a algú que sap llegir i li diuen: «Si us plau, llegeix això en veu alta», ell respon: «No puc, perquè està segellat.» 12 I quan el donen a algú que no sap llegir i li diuen: «Si us plau, llegeix això», ell respon: «No sé llegir.»
13 Jehovà diu: «Aquest poble només s’apropa a mi de paraula
i només m’honra amb els llavis,+
però el seu cor està molt lluny de mi.
El temor que em tenen es basa en manaments d’homes, en manaments que els han ensenyat.+
14 Per tant, jo soc qui tornarà a fer coses sorprenents amb aquest poble,+
una cosa impressionant rere una altra.
La saviesa dels seus savis s’acabarà
i l’enteniment dels seus homes assenyats desapareixerà.»+
15 Ai dels que fan tot el possible per amagar els seus plans de Jehovà!+
16 Com distorsioneu les coses!*
Que potser el terrisser és igual que el fang?+
Pot un objecte dir de qui l’ha fet:
«Ell no m’ha fet»?+
I pot la terrissa dir de qui li ha donat forma:
«No entén res»?+
18 Aquell dia, els sords sentiran les paraules del llibre,
i els ulls dels cecs, alliberats de les tenebres i la foscor, hi veuran.+
19 Els mansos s’alegraran molt a causa de Jehovà
i els pobres estaran molt contents a causa del Sant d’Israel.+
20 Perquè els tirans desapareixeran,
als fanfarrons els arribarà la seva fi
i tots els que estan a punt per fer mal seran destruïts,+
21 aquells que culpen els altres amb acusacions falses,
que posen trampes a qui presenta una defensa* a la porta de la ciutat+
i que neguen la justícia al just amb arguments buits.+
22 Per tant, això és el que Jehovà, que va rescatar Abraham,+ diu a la casa de Jacob:
23 Perquè quan ell vegi els seus fills al seu voltant,
que són l’obra de les meves mans,+
ells santificaran el meu nom.
Santificaran el Sant de Jacob
i sentiran un profund respecte pel Déu d’Israel.+
24 Els que tenen un esperit rebel aconseguiran enteniment,
i els que es queixen es deixaran instruir.»
30 Jehovà diu: «Ai dels fills tossuts+
que duen a terme plans que no són meus,+
que fan pactes* sense la guia del meu esperit
per acumular un pecat rere l’altre.
2 Baixen a Egipte+ sense consultar-me+
per buscar refugi sota la protecció del faraó
i refugiar-se a l’ombra d’Egipte.
3 Però la protecció del faraó es convertirà en la vostra vergonya
i el refugi a l’ombra d’Egipte serà la vostra humiliació.+
4 Els seus prínceps estan a Sóan+
i els seus ambaixadors han arribat a Hanés.
5 Tots ells seran avergonyits
per un poble que no els serveix de res,
un poble que no els ofereix ajuda ni res de bo,
només vergonya i deshonra.»+
6 Un missatge contra els animals del sud:
Per la terra d’angoixa i de patiment,
de lleons, de lleons que rugeixen,
d’escurçons i de serps verinoses i veloces,
porten les seves riqueses a l’esquena dels burros
i les seves provisions a la gepa dels camells.
Però tot això no servirà de res al poble.
7 Perquè l’ajuda d’Egipte no serveix de res.+
Per això l’he anomenat «Rahab,+ la que no fa res».
8 «Ara ves, escriu-ho davant d’ells a una tauleta
i apunta-ho a un llibre+
perquè serveixi com a testimoni permanent
per al dia de demà.+
10 Diuen als vidents: “Deixeu de tenir visions”,
i als que tenen visions: “No ens expliqueu visions verdaderes.+
Digueu-nos coses afalagadores, profetitzeu il·lusions falses.+
11 Aparteu-vos del camí, desvieu-vos de la sendera.
Deixeu de posar el Sant d’Israel davant nostre.”»+
12 Per tant, això és el que diu el Sant d’Israel:
«Com que rebutgeu aquest missatge,+
confieu en l’engany i la falsedat
i busqueu el seu suport,+
13 per a vosaltres aquest pecat serà com un mur esquerdat,
com un mur alt que fa panxa i que està a punt de caure.
Caurà de cop, de sobte.
14 Es trencarà com una gran gerra de terrissa.
Es partirà en trossos tan petits que no se’n podrà aprofitar cap
per treure brases del foc
o agafar aigua d’un bassal.»*
15 Perquè això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà, el Sant d’Israel:
«Si torneu a mi i esteu tranquils, us salvareu.
Sereu forts si manteniu la calma i confieu en mi.»+
Però no heu volgut.+
16 En comptes d’això, heu dit: «No, fugirem a cavall!»
Ja ho crec que fugireu!
«Muntarem cavalls ràpids!»+
Doncs els que us persegueixin seran ràpids!+
17 Mil tremolaran davant de l’amenaça d’un de sol,+
i davant de l’amenaça de cinc, vosaltres fugireu
fins que el que quedi de vosaltres sigui com un pal al cim d’una muntanya,
18 Però Jehovà espera amb paciència* per mostrar-vos compassió,+
s’aixecarà per mostrar-vos misericòrdia.+
Perquè Jehovà és un Déu de justícia.+
Feliços tots els que l’esperen amb il·lusió.*+
19 Quan el poble visqui a Sió, a Jerusalem,+ no ploraràs més.+ Ell et tindrà compassió quan senti el teu crit d’ajuda. Respondrà tan aviat com t’escolti.+ 20 Encara que Jehovà et donarà angoixa com si fos pa i opressió com si fos aigua,+ el teu Gran Instructor no s’amagarà més. Veuràs el teu Gran Instructor+ amb els teus propis ulls. 21 I, en cas que te’n vagis cap a la dreta o cap a l’esquerra,+ escoltaràs una veu darrere teu que dirà: «Aquest és el camí.+ Segueix-lo.»
22 Contaminaràs la plata que recobreix les teves imatges esculpides i la capa d’or de les teves estàtues de metall.+ Les llançaràs com si fossin un drap tacat de sang de menstruació i els diràs: «Fora d’aquí!»*+ 23 Ell donarà pluja per a la llavor que sembris al camp,+ i el pa que el camp produirà serà bo i abundant.*+ Aquell dia, els teus ramats pasturaran en prats immensos.+ 24 I els bous i els burros que llauren el camp menjaran farratge barrejat amb agrella i ventat amb la pala i la forca. 25 El dia de la gran matança, quan caiguin les torres, hi haurà rius i torrents a totes les muntanyes altes i a tots els turons alts.+ 26 I el dia que Jehovà embeni la ferida* del seu poble+ i curi la greu ferida causada pel cop que li va donar,+ la llum de la lluna plena serà com la llum del sol, i la llum del sol serà set vegades més forta,+ serà com la llum de set dies.
27 El nom de Jehovà ve des de molt lluny,
encès amb la seva ira i envoltat de núvols densos.
Els seus llavis estan plens d’indignació
i la seva llengua és un foc devorador.+
28 El seu esperit* és un torrent desbordat que arriba fins al coll
per passar els pobles per un sedàs de destrucció,*
i els pobles portaran una brida a les mandíbules+ que els desviarà del camí.
29 Però la vostra cançó serà com la que es canta de nit
quan algú es prepara* per a una festa,+
i el vostre cor s’alegrarà
com algú que camina al so de la flauta
cap a la muntanya de Jehovà, la Roca d’Israel.+
30 Jehovà farà que se senti la seva veu majestuosa+
i farà que es vegi el seu braç,+ que baixarà amb tota la seva ira,+
amb la flama d’un foc devorador,+
32 Cada cop que Jehovà li doni a Assíria
amb el seu bastó de càstig
anirà acompanyat de panderetes i arpes+
mentre aixeca el seu braç contra ells a la batalla.+
Ell ha fet ampla i profunda la pila de llenya,
amb molt de foc i molta fusta.
L’alè de Jehovà, com un torrent de sofre,
li calarà foc.
31 Ai dels que baixen a Egipte per demanar ajuda,+
dels que confien en cavalls,+
dels que confien en carros de guerra perquè són molt nombrosos
i en cavalls de guerra* perquè són poderosos,
però no miren al Sant d’Israel
ni busquen Jehovà.
2 Però ell també és savi i portarà una desgràcia,
i complirà el que ha dit.
S’aixecarà contra la casa dels malvats
i contra aquells que ajuden els que fan el mal.+
3 Però els egipcis són simples homes, no són Déu.
Els seus cavalls són carn, i no esperit.+
Quan Jehovà estengui la seva mà,
qui ofereixi ajuda ensopegarà
i qui rebi ajuda caurà;
tots ells moriran a la vegada.
4 Perquè això és el que Jehovà m’ha dit:
«Tal com un lleó, un lleó jove i fort, rugeix sobre la seva presa
quan un grup de pastors es reuneix per espantar-lo,
però no s’espanta amb els seus crits
ni s’acovardeix amb el soroll que fan,
Jehovà dels exèrcits baixarà per lluitar
a favor de la muntanya de Sió i el seu turó.
5 Igual que un ocell es llança en picat, Jehovà dels exèrcits defensarà Jerusalem.+
La defensarà i la salvarà.
La perdonarà i la rescatarà.»
6 «Poble d’Israel, torneu a aquell contra qui us heu rebel·lat descaradament.+ 7 Perquè aquell dia, cadascú rebutjarà els seus déus de plata inútils i els seus déus d’or que no valen per a res. Aquests déus els vau fer amb les vostres pròpies mans, i així vau cometre un pecat.
8 L’assiri morirà per l’espasa, però no per l’espasa d’un home,
i una espasa el devorarà, però no serà l’espasa d’un humà.+
Fugirà per l’espasa
i els seus joves hauran de fer treballs forçats.
9 La seva roca desapareixerà a causa del terror
i els seus prínceps tindran molta por a causa del senyal»,* diu Jehovà,
que té la seva llum* a Sió i el seu forn a Jerusalem.
2 Cada un d’ells serà com un refugi contra el vent,
com un amagatall contra la pluja,
com rierols en una terra seca+
i com l’ombra d’una gran roca en una terra àrida.
3 Els ulls dels que hi veuen ja no estaran tancats
i les orelles dels que hi senten estaran atentes.
4 El cor dels que són impetuosos reflexionarà en el coneixement
i la llengua dels tartamuts parlarà amb fluïdesa i claredat.+
5 Ja no es dirà que els insensats són generosos
ni que els homes sense principis són nobles.
6 Perquè l’insensat dirà coses sense sentit
i el seu cor tramarà coses dolentes+
per promoure l’apostasia* i dir mentides contra Jehovà,
per fer que qui tingui gana es quedi sense menjar res
i que qui tingui set no pugui beure res.
7 Les tàctiques de l’home sense principis són dolentes;+
promou el comportament vergonyós
per perjudicar l’afligit amb mentides+
encara que el pobre tingui raó.
8 Qui és noble* té intencions nobles
i s’esforça per ser generós.
9 «Dones confiades, aixequeu-vos i escolteu la meva veu!
Filles despreocupades,+ pareu atenció al que dic!
10 D’aquí a poc més d’un any, vosaltres que esteu tan despreocupades, tremolareu,
perquè quan acabi la verema, no s’haurà collit res.+
11 Tremoleu, dones confiades!
Tremoleu, vosaltres que viviu despreocupades!
Traieu-vos la roba
i poseu-vos roba de sac a la cintura.+
12 Doneu-vos cops al pit en senyal de dol
pels camps fèrtils i per la vinya fructífera.
13 La terra del meu poble s’omplirà d’arbustos espinosos i bardisses,
i cobriran totes les cases on hi havia alegria,
la ciutat que estava plena d’eufòria.+
14 Perquè la torre fortificada ha quedat desolada,
la ciutat bulliciosa ha quedat abandonada.+
Ófel+ i la torre de vigilància han quedat permanentment deserts,
un lloc extraordinari per als ases salvatges
i un lloc de pastura per als ramats,+
15 fins que des de dalt es vessi l’esperit sobre nosaltres,+
el desert es converteixi en un hort
i l’hort sigui considerat un bosc.+
16 Aleshores la justícia residirà al desert
i la rectitud, a l’hort.+
17 El resultat de la verdadera rectitud serà la pau+
i el fruit de la verdadera rectitud serà tranquil·litat i seguretat permanents.+
18 El meu poble viurà a un lloc pacífic,
a cases segures i llocs tranquils per descansar.+
19 Però la pedregada arrasarà el bosc
i la ciutat quedarà totalment derruïda.
20 Feliços els que sembreu a tot arreu on hi ha aigua,
els que deixeu solts el bou i el burro.»+
33 Ai de tu, destructor que no has sigut destruït,+
traïdor que no has sigut traït!
Quan acabis de destruir, seràs destruït,+
i quan acabis de trair, seràs traït.
2 Jehovà, tingues compassió de nosaltres.+
Tu ets la nostra esperança.
3 Quan se sent l’aldarull, els pobles fugen.
Quan t’aixeques, les nacions es dispersen.+
4 Tal com s’ajunten les llagostes voraces, la gent reunirà el vostre botí
i s’hi llançarà a sobre com un eixam de llagostes.
5 Jehovà serà exalçat,
perquè ell viu a les altures.
Omplirà Sió de justícia i rectitud.
6 Ell és l’estabilitat dels teus dies.
7 Els seus herois criden als carrers,
els missatgers de pau ploren amargament.
8 Els camins estan deserts,
no hi passa ningú.
Ell* ha trencat el pacte
i ha rebutjat les ciutats.
No li importa l’home mortal.+
9 Aquesta terra està de dol* i es marceix.
El Líban ha quedat avergonyit,+ s’ha pansit.
Saron s’ha tornat com un desert,
i Basan i el Carmel espolsen les seves fulles.+
11 Vosaltres concebeu herba seca i doneu a llum palla.
El vostre esperit us consumirà com un foc.+
12 Els pobles seran calcinats.
Els calaran foc com als arbustos espinosos que han sigut tallats.+
13 Vosaltres que esteu lluny, escolteu el que faré!
I vosaltres que esteu a prop, reconeixeu el meu poder!
14 Els pecadors de Sió estan atemorits,+
els apòstates tremolen de por:
“Qui de nosaltres pot viure on hi ha un foc devorador?+
Qui de nosaltres pot viure entre flames que no es poden apagar?”
15 Qui sempre fa el que està bé,+
qui diu la veritat,+
qui rebutja els guanys deshonestos i fraudulents
i no deixa que les seves mans acceptin un suborn,+
qui es tapa les orelles quan sent parlar de vessament de sang
i qui tanca els ulls per no veure la maldat.
16 Aquest viurà a les altures.
17 Els teus ulls veuran un rei en la seva esplendor,
veuran una terra llunyana.
18 El teu cor recordarà* el terror:
«On és el secretari?
On és qui pesava el tribut?+
On és qui comptava les torres?»
19 No tornaràs a veure el poble insolent,
un poble que parla un idioma incomprensible
i que té una llengua tartamuda que no pots entendre.+
20 Contempla Sió, la ciutat de les nostres festes!+
Els teus ulls veuran que Jerusalem és un lloc tranquil on viure,
una tenda que ningú mourà.+
Les seves estaques mai seran arrencades
i cap de les seves cordes serà trencada.
21 Allà, el Majestuós, Jehovà,
serà per a nosaltres una terra de rius, d’amples canals,
on no hi passarà cap flota de galeres
ni cap vaixell majestuós.
Ell és qui ens salvarà.+
23 Les cordes de l’enemic s’afluixaran,
no podran aguantar el pal major ni desplegar la vela.
Aleshores es repartirà un gran botí,
i fins i tot els coixos faran un gran saqueig.+
24 I ningú que visqui allà dirà: «Estic malalt.»+
Es perdonarà el pecat dels que visquin en aquesta terra.+
34 Nacions, acosteu-vos per escoltar.
Pobles, pareu atenció.
Que escolti la terra i tot el que l’omple,
la terra i tot el que hi creix.
Les condemnarà a la destrucció,
les entregarà a la matança.+
3 Els seus morts seran llançats a fora
i la pudor dels seus cadàvers pujarà.+
La seva sang dissoldrà* les muntanyes.+
4 Tot l’exèrcit del cel es podrirà
i el cel serà enrotllat com un rotlle.
Tot el seu exèrcit es marcirà
tal com una fulla seca cau del cep
i una figa seca, de la figuera.
5 «Al cel, la meva espasa quedarà xopa.+
Baixarà sobre Edom per executar el meu judici,+
sobre el poble que he condemnat a la destrucció.
6 Jehovà té una espasa que acabarà plena de sang.
Perquè Jehovà ha preparat un sacrifici a Bosrà,
una gran matança a la terra d’Edom.+
7 Els toros salvatges baixaran amb ells,
tant els joves com els forts.
La seva terra quedarà xopa de sang
i la seva pols quedarà impregnada de greix.»
9 Els seus* torrents es convertiran en quitrà
i la seva pols, en sofre,
i la seva terra serà com quitrà encès.
10 No s’apagarà ni de nit ni de dia,
el seu fum seguirà pujant per sempre.
Quedarà devastada de generació en generació,
mai més hi tornarà a passar ningú.+
11 Els pelicans i els porcs espins s’apropiaran d’ella
i els mussols banyuts i els corbs hi viuran.
Ell estendrà sobre ella el cordill per mesurar el que està buit
i la plomada* de la desolació.
12 No faran rei a cap dels seus nobles
i tots els seus prínceps acabaran en no res.
13 A les seves torres fortificades hi creixeran arbustos d’espines,
i a les seves fortaleses, ortigues i plantes espinoses.
Es convertirà en un cau per als xacals+
i en un lloc on viuran els estruços.
14 Els animals del desert es trobaran amb els animals que udolen
i les cabres salvatges* es cridaran l’una a l’altra.
Allà viurà l’ocell nocturn* i hi trobarà un lloc per descansar.
15 La serp hi farà el seu cau i hi pondrà els ous,
els incubarà i els reunirà sota la seva ombra.
Allà s’hi ajuntaran els milans, cadascun amb la seva parella.
16 Busqueu en el llibre de Jehovà i llegiu-lo en veu alta.
No en faltarà ni un de sol,
cap d’ells es quedarà sense parella,
perquè la boca de Jehovà ho ha ordenat
i el seu esperit els ha reunit.
17 Ell és qui els ha tirat les sorts
i la seva mà ha mesurat el lloc que els ha tocat.
Serà d’ells per sempre,
viuran allà per totes les generacions.
35 El desert i la terra seca s’ompliran d’alegria,+
i la plana desèrtica estarà contenta i florirà com el safrà.+
2 Sens falta florirà,+
estarà contenta i cridarà d’alegria.
La gent veurà la glòria de Jehovà, l’esplendor del nostre Déu.
3 Enfortiu les mans dèbils
i feu forts els genolls que tremolen.+
4 Digueu als que tenen el cor angoixat:
«Sigueu forts. No tingueu por.
El vostre Déu vindrà amb venjança,
Déu vindrà amb càstig.+
Vindrà i us salvarà.»+
L’aigua brollarà al desert
i els torrents, a la plana desèrtica.
7 La terra seca per la calor es convertirà en un estany ple de canyes,
i la terra assedegada, en fonts d’aigua.+
Als caus on descansaven els xacals+
hi haurà herba, canyes i papirs.
L’impur no hi passarà.+
Està reservat per als que van pel camí,
cap ximple hi podrà entrar.
Només hi caminaran els que hagin sigut recomprats.+
10 Els que hagin sigut rescatats per Jehovà tornaran+ i vindran a Sió amb crits d’alegria.+
Una felicitat infinita serà la corona dels seus caps.+
Estaran plens d’alegria i de felicitat,
i la tristesa i els sospirs desapareixeran.+
36 L’any 14 del regnat d’Ezequies, Senaquerib, el rei d’Assíria,+ va pujar a atacar totes les ciutats fortificades de Judà i les va conquerir.+ 2 Llavors el rei d’Assíria va enviar el rabsaquè*+ amb un gran exèrcit des de Laquix+ a Jerusalem, on estava el rei Ezequies. Es van col·locar al costat del canal de la bassa superior,+ que està al camí del camp del bugader.+ 3 Aleshores van sortir a trobar-lo Eliaquim,+ el fill d’Helquies, que s’encarregava de la casa* del rei, Xebnà,+ el secretari, i Joah, el fill d’Assaf, el cronista.
4 Així que el rabsaquè els va dir: «Si us plau, digueu a Ezequies: “Això és el que diu el gran rei, el rei d’Assíria: ‘Per què et sents tan segur?+ 5 Tu dius: «Tinc una estratègia i poder per a la guerra», però són paraules buides. En qui confies, que t’atreveixes a rebel·lar-te contra mi?+ 6 Confies en el suport d’Egipte, una canya trencada que es clavarà a la mà de qualsevol que s’hi recolzi i l’hi travessarà. Això és el faraó, el rei d’Egipte, per a tots els que confien en ell.+ 7 I vosaltres potser em direu: «Confiem en Jehovà, el nostre Déu.» Però, no ha destruït Ezequies els seus llocs alts sagrats i els seus altars+ dient a Judà i a Jerusalem que és davant d’aquest altar on s’han d’inclinar?’”+ 8 Fes una aposta, si us plau, amb el meu senyor, el rei d’Assíria:+ et donaré 2.000 cavalls si ets capaç d’aconseguir prou genets que els muntin. 9 Llavors, com podries vèncer un dels governadors del meu senyor, ni tan sols el més insignificant, si confies en els carros i els genets d’Egipte? 10 A més, que potser no tinc el permís de Jehovà per pujar a atacar aquest país i destruir-lo? Jehovà mateix m’ha dit: “Puja a atacar aquest país i destrueix-lo.”»
11 Llavors Eliaquim, Xebnà+ i Joah van dir al rabsaquè:+ «Si us plau, parla als teus servidors en arameu,*+ perquè també l’entenem. No ens parlis en la llengua dels jueus davant de la gent que hi ha a la muralla.»+ 12 Però el rabsaquè va dir: «Que potser el meu senyor només m’ha enviat a parlar amb el teu senyor i amb tu? No m’ha enviat també a parlar amb els que estan asseguts a la muralla, aquells que, igual que vosaltres, hauran de menjar-se els seus excrements i beure’s la seva orina?»
13 Aleshores el rabsaquè es va aixecar i va cridar en la llengua dels jueus:+ «Escolteu el que diu el gran rei, el rei d’Assíria.+ 14 Això és el que diu el rei: “No deixeu que Ezequies us enganyi, perquè no us podrà salvar.+ 15 No permeteu que Ezequies us faci confiar en Jehovà+ dient-vos: ‘Segur que Jehovà ens salvarà, i aquesta ciutat no caurà en mans del rei d’Assíria.’ 16 No escolteu Ezequies, perquè això és el que diu el rei d’Assíria: ‘Feu la pau amb mi i rendiu-vos,* i tots vosaltres podreu menjar de la vostra vinya i de la vostra figuera i podreu beure aigua de la vostra cisterna 17 fins que jo vingui i us porti a una terra com la vostra,+ una terra de cereals i vi nou, una terra de pa i vinyes. 18 No deixeu que Ezequies us enganyi dient: «Jehovà ens salvarà.» Hi ha hagut cap déu de les nacions que hagi pogut salvar el seu país de les mans del rei d’Assíria?+ 19 On són els déus d’Hamat i d’Arpad?+ On són els déus de Sefarvaim?+ Que potser han salvat Samària de les meves mans?+ 20 Si cap déu d’aquestes nacions ha pogut salvar el seu país de les meves mans, com podrà Jehovà salvar Jerusalem de les meves mans?’”»+
21 Però es van quedar callats i no li van contestar res, perquè el rei els havia ordenat: «No li contesteu.»+ 22 Llavors Eliaquim, el fill d’Helquies, l’encarregat de la casa del rei, Xebnà,+ el secretari, i Joah, el fill d’Assaf, el cronista, es van presentar davant d’Ezequies amb els vestits esquinçats i li van explicar el que havia dit el rabsaquè.
37 Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va posar roba de sac i va entrar a la casa de Jehovà.+ 2 Aleshores el rei va enviar Eliaquim, l’encarregat de la casa* del rei, Xebnà, el secretari, i els ancians dels sacerdots a veure el profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, vestits amb roba de sac, 3 i li van dir: «Això és el que diu Ezequies: “Avui és un dia d’angoixa, de reprensió* i d’humiliació, perquè els fills estan a punt de néixer, però no hi ha força per donar a llum.+ 4 Pot ser que Jehovà, el teu Déu, escolti el que ha dit el rabsaquè, a qui el seu senyor, el rei d’Assíria, ha enviat per desafiar el Déu viu,+ i li demani comptes per tot el que Jehovà, el teu Déu, ha escoltat. Per això, fes una oració+ a favor dels que han sobreviscut.”»+
5 Quan els servidors del rei Ezequies van anar a veure Isaïes,+ 6 Isaïes els va dir: «Digueu al vostre senyor: “Això és el que diu Jehovà: ‘No tinguis por+ del que has escoltat, de les blasfèmies que els servidors del rei d’Assíria+ han dit contra mi. 7 Posaré un pensament al seu cap,* i ell escoltarà una notícia i tornarà al seu país,+ i allà el faré caure per l’espasa.’”»+
8 Quan el rabsaquè va sentir que el rei d’Assíria havia marxat de Laquix, va tornar amb el rei i el va trobar lluitant contra Libnà.+ 9 Llavors al rei li van dir això sobre Taraca, el rei d’Etiòpia: «Ha sortit a lluitar contra tu.» Quan va rebre aquesta notícia, el rei va tornar a enviar missatgers a Ezequies,+ i els va dir: 10 «Això és el que heu de dir a Ezequies, el rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient: ‘Jerusalem no caurà en mans del rei d’Assíria.’+ 11 Ja saps el que els reis d’Assíria han fet a tots els països, com els han destruït.+ I penses que tu te n’escaparàs? 12 Quan els meus avantpassats van destruir aquelles nacions, les van poder salvar els seus déus?+ Què se n’ha fet, de Gozan, d’Haran,+ de Rèssef i de la gent d’Edèn que vivia a Telassar? 13 I què se n’ha fet, del rei d’Hamat, del rei d’Arpad i dels reis de les ciutats de Sefarvaim,+ d’Enà i d’Ivà?”»
14 Ezequies va agafar les cartes que havien portat els missatgers i les va llegir. Llavors va pujar a la casa de Jehovà i les va estendre davant de Jehovà.+ 15 I Ezequies es va posar a orar a Jehovà,+ i va dir: 16 «Oh Jehovà dels exèrcits,+ el Déu d’Israel, que estàs assegut al teu tron sobre* els querubins, tu ets l’únic Déu verdader de tots els regnes de la terra. Tu vas fer el cel i la terra. 17 Jehovà, presta atenció i escolta!+ Jehovà, obre els ulls i mira!+ Escolta totes les paraules que Senaquerib ha enviat per desafiar el Déu viu.+ 18 Jehovà, és veritat que els reis d’Assíria han devastat tots els països,+ inclòs el seu. 19 I han llançat els déus d’aquests països al foc,+ perquè no eren déus, sinó objectes fets per mans humanes,+ eren fusta i pedra. Per això els han pogut destruir. 20 Però ara, Jehovà, Déu nostre, salva’ns de la mà del rei d’Assíria perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu, Jehovà, ets l’únic Déu.»+
21 Llavors Isaïes, el fill d’Amots, va enviar aquest missatge a Ezequies: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Com que m’has fet aquesta oració sobre Senaquerib, el rei d’Assíria,+ 22 això és el que Jehovà ha dit contra ell:
‘La filla verge de Sió et menysprea, es burla de tu.
La filla de Jerusalem mou el cap quan et veu.
23 A qui has desafiat+ i blasfemat?
Contra qui has aixecat la veu+
i has mirat amb arrogància?
Contra el Sant d’Israel!+
24 Has desafiat Jehovà+ amb els teus servidors, i has dit:
«Pujaré al cim de les muntanyes,
a les parts més llunyanes del Líban,
amb tots els meus carros de guerra.+
Tallaré els seus grans cedres i els seus millors ginebres.
Entraré als seus amagatalls més alts i als seus boscos més densos.
25 Cavaré pous i beuré aigua.
Assecaré els rius* d’Egipte amb la planta dels meus peus.»
26 No ho has sentit? Això es va decidir fa molt de temps.
Convertiràs les ciutats fortificades en munts de ruïnes desolades.+
27 Els seus habitants estaran indefensos.
S’aterriran i seran avergonyits.
Seran com la vegetació del camp i l’herba verda,
com l’herba de les teulades que el vent de l’est asseca.
28 Sé quan t’asseus, quan surts, quan entres+
i quan estàs enrabiat amb mi,+
29 perquè els teus rugits i la ràbia que sents contra mi+ han arribat a les meves orelles.+
Per això, et posaré el meu garfi al nas i la meva brida+ a la boca,
i et faré tornar pel camí per on has vingut.’
30 »”Això et* servirà de senyal: aquest any menjareu el que creixi per si sol,* el segon any menjareu el gra que allò produeixi, però el tercer any sembrareu i recollireu, plantareu vinyes i menjareu el seu fruit.+ 31 Els supervivents de la casa de Judà, els que quedin,+ arrelaran cap a baix i donaran fruit cap a dalt. 32 Perquè de Jerusalem en sortirà una resta i de la muntanya de Sió, supervivents.+ El zel de Jehovà dels exèrcits ho farà.+
33 »”Per tant, això és el que diu Jehovà sobre el rei d’Assíria:+
‘No entrarà a aquesta ciutat,+
no hi dispararà cap fletxa,
no s’hi enfrontarà amb cap escut
i no aixecarà cap terraplè per atacar-la.’”+
34 Jehovà diu: “Tornarà pel camí per on ha vingut.
No entrarà a aquesta ciutat.
36 I l’àngel de Jehovà va sortir i va matar 185.000 homes al campament dels assiris. Els que es van aixecar ben d’hora al matí, van veure tots els cadàvers.+ 37 Així que Senaquerib, el rei d’Assíria, se’n va anar, va tornar a Nínive+ i es va quedar allà.+ 38 I, mentre s’inclinava al temple del seu déu Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa,+ i després van fugir a la terra d’Ararat.+ I el seu fill Asar-Hadon+ va començar a regnar en lloc seu.
38 Per aquell temps, Ezequies es va posar malalt i estava a punt de morir.+ El profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, el va anar a veure i li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Dona instruccions als de casa teva, perquè moriràs. No et recuperaràs.”»+ 2 Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i va orar a Jehovà. Li va dir: 3 «Jehovà, si us plau, et suplico que recordis+ que he seguit els teus camins fidelment i amb un cor complet,+ i que he fet el que a tu t’agrada.» I es va posar a plorar desconsoladament.
4 Aleshores Isaïes va rebre aquest missatge de Jehovà: 5 «Torna i digues a Ezequies:+ “Això és el que diu Jehovà, el Déu de David, el teu avantpassat: ‘He escoltat la teva oració+ i he vist les teves llàgrimes.+ Allargaré la teva vida 15 anys,+ 6 i et salvaré a tu i a aquesta ciutat de les mans del rei d’Assíria, i defensaré aquesta ciutat.+ 7 Aquest és el senyal que Jehovà et donarà i que et demostrarà que Jehovà complirà el que ha dit:+ 8 faré que l’ombra del sol, que ha baixat per les escales* d’Acaz, retrocedeixi deu graons.’”»+ De manera que l’ombra, que ja havia baixat per les escales, va retrocedir deu graons.
9 Una composició escrita per Ezequies, el rei de Judà, quan es va posar malalt i es va recuperar de la seva malaltia.
10 Vaig dir: «A la meitat de la meva vida
he d’entrar per les portes de la Tomba,*
privat dels anys de vida que em queden.»
11 Vaig dir: «No veuré Jah,* no veuré Jah a la terra dels vius.+
No veuré mai més cap home
quan estigui amb els habitants del lloc on tot s’acaba.
12 El lloc on visc ha sigut desmuntat i se l’han emportat+
igual que la tenda d’un pastor.
He enrotllat la meva vida igual que fa un teixidor.
Ell em talla com els fils de l’ordit.
Des de l’alba fins a la posta del sol fas que em consumeixi.+
13 Intento mantenir la calma fins al matí.
Com un lleó, ell continua trencant tots els meus ossos.
Des de l’alba fins a la posta del sol fas que em consumeixi.+
Els meus ulls estan cansats de tant mirar cap a dalt:+
“Jehovà, estic molt angoixat.
Ajuda’m!”+
15 Què puc dir?
Ell m’ha parlat i ha actuat.
Caminaré amb humilitat* la resta de la meva vida
a causa d’aquesta angoixa tan amarga.
16 “Jehovà, l’home viu gràcies a aquestes coses*
i, per mitjà d’elles, viu el meu esperit.
Em curaràs i em mantindràs viu.+
17 En comptes de tenir pau, estava molt angoixat.
Però per l’amor que em tens
m’has salvat del forat de la destrucció.+
Has llançat darrere teu* tots els meus pecats.+
Els que baixen a la fossa ja no poden posar la seva esperança en la teva fidelitat.+
19 Els vius, i només els vius, et poden alabar
tal com jo faig avui.
Un pare pot ensenyar als seus fills que ets fidel.+
20 Jehovà, salva’m,
i tocarem les meves cançons amb instruments de corda+
a la casa de Jehovà tots els dies de la nostra vida.”»+
21 Llavors Isaïes va dir: «Porteu una pasta de figues seques i apliqueu-la a l’úlcera perquè es recuperi.»+ 22 Ezequies havia preguntat: «Quin senyal rebré per saber que pujaré a la casa de Jehovà?»+
39 Va ser per aquell temps que Merodac-Baladan, el rei de Babilònia, el fill de Baladan, va enviar cartes i un regal a Ezequies+ perquè havia sentit que havia estat malalt i s’havia recuperat.+ 2 Ezequies va rebre amb molt de gust els missatgers i els va ensenyar la sala del tresor:+ la plata, l’or, l’oli balsàmic i altres olis molt valuosos, tot el seu arsenal i tot el que tenia al seu tresor. No hi va haver res que Ezequies no els ensenyés, tant de casa seva* com de tots els seus dominis.
3 Després, el profeta Isaïes es va presentar davant del rei Ezequies i li va preguntar: «Què t’han dit aquests homes? D’on han vingut?» I Ezequies va dir: «Han vingut d’un país llunyà, de Babilònia.»+ 4 Llavors Isaïes li va preguntar: «Què han vist a casa teva?» I Ezequies va respondre: «Ho han vist tot. No hi ha res al meu tresor que no els hagi ensenyat.»
5 Aleshores Isaïes va dir a Ezequies: «Escolta el missatge de Jehovà dels exèrcits: 6 “S’acosta el dia en què s’enduran a Babilònia tot el que tens a casa teva i tot el que els teus avantpassats han acumulat fins ara. No en quedarà res”,+ diu Jehovà.+ 7 “I a alguns dels teus fills, dels quals n’arribaràs a ser pare, se’ls enduran i seran funcionaris reials al palau del rei de Babilònia.”»+
8 Llavors Ezequies va dir a Isaïes: «El missatge que m’has donat de part de Jehovà és bo.» I va afegir: «Perquè hi haurà pau i estabilitat* mentre jo visqui.»+
40 «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.+
2 «Parleu a Jerusalem, parleu-li al cor,*
i anuncieu-li que el seu servei obligatori ja s’ha acabat,
que la seva culpa ja està pagada.+
Ha rebut de la mà de Jehovà una quantitat completa* per tots els seus pecats.»+
3 Hi ha una veu que crida al desert:
«Prepareu el camí de Jehovà!+
Feu un camí recte+ per al nostre Déu al desert.+
4 Que totes les valls s’aixequin
i que totes les muntanyes i turons s’abaixin.
El terreny abrupte s’aplanarà
i el terreny accidentat es convertirà en una plana.+
6 Escolta! Algú diu: «Crida!»
I un altre pregunta: «Què he de cridar?»
I és que les persones no són més que herba.
9 Dona que portes bones notícies per a Sió,+
puja a una muntanya alta.
Dona que portes bones notícies per a Jerusalem,
alça ben fort la teva veu.
Alça la veu, no tinguis por.
Proclama a les ciutats de Judà: «Aquí està el vostre Déu.»+
Ell porta la recompensa que dona
i té davant seu el sou que paga.+
11 Cuidarà el seu ramat com un pastor.+
Reunirà els corders amb el seu braç
i els portarà al pit.
Guiarà amb delicadesa les ovelles que alleten les seves cries.+
Qui ha fet cabre la pols de la terra en un recipient?*+
Qui ha pesat les muntanyes a una balança
i els turons a una bàscula?
13 Qui ha mesurat* l’esperit de Jehovà?
Qui el pot aconsellar i instruir?+
14 A qui ha preguntat per poder entendre?
Qui li ensenya quin és el camí de la justícia?
Qui li ensenya el coneixement
i qui li mostra el camí del verdader enteniment?+
15 Les nacions són com una gota en una galleda,
per a ell són com una capa de pols sobre unes balances.+
Ell aixeca les illes com si fossin pols.
16 Ni tan sols el Líban podria mantenir viu un foc,*
i tampoc tindria prou animals salvatges per fer una ofrena cremada.
17 Davant d’ell, totes les nacions són com no res,+
per a ell és com si no existissin, no tenen cap valor.+
18 Amb qui podeu comparar Déu?+
A què es pot assemblar?+
20 Un home escull un arbre per a la seva ofrena,+
un arbre que no es podreixi,
i busca un artesà hàbil
perquè li talli una imatge que no caigui.+
21 És que no ho sabeu?
No ho heu sentit?
No se us ha explicat des del principi?
¿Seguiu sense entendre-ho des que es van col·locar els fonaments de la terra?+
22 Hi ha algú que viu per damunt del cercle* de la terra,+
i els seus habitants semblen saltamartins.
Ell estén el cel com una tela fina
i el desplega com una tenda on viure.+
23 Redueix els alts funcionaris a no res
i fa que els jutges* de la terra siguin insignificants.
24 Tan bon punt els planten,
tan bon punt els sembren,
tan bon punt comencen a fer arrels a terra,
s’assequen d’una bufada
i el vent se’ls emporta com la palla.+
25 «A qui em podeu comparar? Qui és com jo?», diu el Sant.
26 «Alceu els ulls cap al cel i mireu.
Qui ha creat totes aquestes coses?+
Aquell que les fa sortir com un exèrcit i les compta una a una
i que les crida a totes pel seu nom.+
La seva energia dinàmica és tan immensa i el seu poder tan impressionant+
que no en falta cap.
27 Per què dius, oh Jacob, i per què afirmes, oh Israel:
“Per a Jehovà, el meu camí està amagat,
Déu no em fa justícia”?+
28 És que no ho saps? No ho has sentit?
Jehovà, el Creador dels confins de la terra, és un Déu per tota l’eternitat.+
Mai es cansa ni s’esgota.+
La seva saviesa supera tota comprensió.+
30 Els nois es cansen i s’esgoten
i els joves s’entrebanquen i cauen,
31 però els que confien en Jehovà recuperaran les forces.
Remuntaran el vol com si tinguessin ales d’àguila.+
Correran i no s’esgotaran,
caminaran i no es cansaran.»+
41 «Illes, escolteu-me en silenci.
Que les nacions recuperin les forces.
Que s’acostin i parlin.+
Reunim-nos per al judici.
2 Qui ha fet venir algú des de l’est+
i l’ha cridat als seus peus* per fer justícia,
per entregar-li nacions
i perquè sotmeti reis?+
Qui els redueix a pols amb la seva espasa
i els dispersa amb el seu arc com la palla que el vent s’emporta?
3 Ell els persegueix, avança sense impediments
per camins que els seus peus mai han trepitjat.
4 Qui ha actuat i ha fet això,
convocant les generacions des del principi?
5 Les illes ho han vist i s’han espantat.
Els confins de la terra van començar a tremolar.
S’ajunten i avancen.
6 Cadascú ajuda el seu company
i diu al seu germà: «Sigues fort.»
7 Així, l’artesà anima l’orfebre,+
i qui aplana amb el martell de forja
anima a qui dona cops de martell a l’enclusa
i diu de la soldadura: «Ha quedat bé.»
Llavors fixen l’ídol amb claus perquè no caigui.
8 «Però tu, Israel, ets el meu servent,+
tu, Jacob, ets qui he escollit,+
la descendència del meu amic Abraham,+
9 tu, a qui vaig portar dels confins de la terra,+
tu, a qui vaig cridar de les regions més llunyanes.
Et vaig dir: “Tu ets el meu servent.+
T’he escollit i no t’he rebutjat.+
10 No tinguis por, perquè estic amb tu.+
No t’angoixis, perquè soc el teu Déu.+
Jo et donaré forces, jo t’ajudaré.+
T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia.”
11 Tots els que estan furiosos amb tu seran avergonyits i humiliats.+
Els que lluiten contra tu quedaran reduïts a no res i desapareixeran.+
12 Buscaràs els que lluiten contra tu, però no els trobaràs.
Els que fan guerra contra tu seran com no res, com allò que no existeix.+
13 Perquè jo, Jehovà, el teu Déu, et tinc agafada la mà dreta.
Jo soc qui et diu: “No tinguis por, que jo t’ajudaré.”+
14 No tinguis por, petit cuc* Jacob,+
perquè jo t’ajudaré, poble d’Israel», diu Jehovà, el teu Recomprador,+ el Sant d’Israel.
15 «Mira! He fet de tu un trill nou,+
un trill amb dents de doble tall.
Trepitjaràs les muntanyes i les trituraràs,
i convertiràs els turons en palla.
16 Els ventaràs
i el vent se’ls emportarà,
una tempesta de vent els dispersarà.
17 «Els necessitats i els pobres busquen aigua, però no n’hi ha.
Tenen la llengua seca de tanta set.+
Jo, Jehovà, els respondré.+
Jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.+
Convertiré el desert en un estany ple de canyes
i la terra àrida en fonts d’aigua.+
19 Al desert hi plantaré cedres,
acàcies, murtres i pins.+
I a la plana desèrtica hi plantaré ginebres,
freixes i xiprers+
20 perquè tothom vegi i sàpiga,
presti atenció i entengui
que ho ha fet la mà de Jehovà
i que ho ha creat el Sant d’Israel.»+
21 «Exposeu el vostre cas», diu Jehovà.
«Presenteu els vostres arguments», diu el Rei de Jacob.
22 «Presenteu proves i expliqueu-nos les coses que passaran.
Expliqueu-nos les coses del passat
perquè hi puguem reflexionar* i saber com acabaran,
o bé anuncieu-nos les coses que vindran.+
23 Digueu-nos què passarà al futur
perquè sapiguem que sou déus.+
Feu alguna cosa, sigui bona o dolenta,
perquè la puguem veure i ens sorprengui.+
24 Mireu! Vosaltres no sou res
i les coses que feu són inútils.+
Tots els que us escullen són detestables.+
Trepitjarà governants com si fossin fang,+
igual que un terrisser trepitja el fang humit.
26 Qui va parlar d’això des del principi perquè ho sabéssim
o des de temps passats perquè poguéssim dir: “Té raó”?+
De fet, ningú ho va anunciar!
Ningú ho va proclamar!
Ningú us va sentir dir res!»+
27 Jo vaig ser el primer a dir a Sió: «Ja són aquí!»+
I enviaré un missatger que porti bones notícies a Jerusalem.+
28 Vaig seguir mirant i no hi havia ningú,
no hi havia ningú entre ells que pogués donar cap consell.
I els vaig continuar demanant que responguessin.
29 Tots ells són una mentida.*
Les seves obres no són res.
Les seves imatges de metall són vent i una irrealitat.+
42 Mireu! Aquest és el meu servent,+ a qui dono suport!
El meu escollit,+ que té la meva aprovació!+
Portarà justícia amb fidelitat.+
4 No perdrà les forces ni es trencarà fins que estableixi la justícia a la terra.+
Les illes esperen la seva llei.*
5 Això és el que diu el Déu verdader, Jehovà,
el Creador del cel i el Gran Déu que el va estendre,+
que va fer* la terra i tot el que produeix,+
que dona alè a les persones que hi viuen+
i esperit als que caminen per ella:+
6 «Jo, Jehovà, t’he cridat per fer justícia,
t’he agafat ben fort de la mà.
Et protegiré i et donaré com a pacte per al poble+
i com a llum de les nacions+
7 perquè obris els ulls dels cecs,+
alliberis els presoners del calabós
i facis sortir de la presó els que seuen en la foscor.+
8 Jo soc Jehovà, aquest és el meu nom.
9 Mireu, les primeres coses ja han passat,
ara anuncio coses noves.
Abans que arribin, us les faig saber.»+
10 Vosaltres, els que navegueu pel mar, i tot el que l’omple,
vosaltres, illes, i tots els seus habitants,+
canteu a Jehovà una cançó nova,+
canteu la seva lloança des dels confins de la terra.+
Que els habitants de les zones rocoses facin crits d’alegria,
que cridin des del cim de les muntanyes.
12 Que donin glòria a Jehovà
i facin sentir la seva alabança a les illes.+
13 Jehovà sortirà com un guerrer poderós.+
Està desitjant actuar com un guerrer.+
Cridarà, llançarà un crit de guerra
i demostrarà que és més poderós que els seus enemics.+
14 «He callat durant molt de temps,
he guardat silenci i m’he contingut.
Gemegaré, esbufegaré i cridaré alhora
com una dona que està donant a llum.
15 Arrasaré les muntanyes i els turons
i assecaré tota la seva vegetació.
Això és el que faré per ells, i no els abandonaré.»
17 Als que confien en imatges esculpides,
als que diuen a les estàtues de metall fos: «Vosaltres sou els nostres déus»,
se’ls obligarà a retirar-se i quedaran totalment avergonyits.+
18 Sords, escolteu.
Cecs, mireu i vegeu.+
19 Qui és cec, sinó el meu servent,
i qui és tan sord com el missatger que jo envio?
Qui és tan cec com qui ha sigut recompensat,
tan cec com el servent de Jehovà?+
20 Veus moltes coses, però no prestes atenció.
Tens les orelles obertes, però no escoltes.+
21 Per la seva justícia
Jehovà es complau en engrandir la llei* i donar-li glòria.
22 Però aquest és un poble que ha sigut saquejat i robat.+
Tots estan atrapats en forats i tancats a presons.+
Els han saquejat sense que ningú els salvi,+
se’ls han emportat sense que ningú digui: «Torneu-los!»
23 Qui d’entre vosaltres ho sentirà?
Qui prestarà atenció i escoltarà pensant en el futur?
24 Qui ha entregat Jacob com a botí
i Israel als saquejadors?
No és Jehovà aquell contra qui hem pecat?
25 Ell va seguir vessant damunt d’ells la seva ira,
la seva indignació i la fúria de la guerra,+
que ho va consumir tot al seu voltant, però no van prestar atenció.+
Va cremar contra ells, però no van fer cas.+
43 Ara, això és el que diu Jehovà,
el teu Creador, oh Jacob, aquell que et va formar, oh Israel:+
«No tinguis por, perquè t’he recomprat.+
T’he cridat pel teu nom.
Tu em pertanys.
Quan caminis pel foc, no et cremaràs
i les flames no et faran cap mal.
3 Perquè jo soc Jehovà, el teu Déu,
el Sant d’Israel, el teu Salvador.
He entregat Egipte per rescatar-te
i he donat Etiòpia i Sebà a canvi teu.
Per això, entregaré gent a canvi teu
i nacions a canvi de la teva vida.
5 No tinguis por, perquè estic amb tu.+
Faré venir els teus descendents des de l’est
i et reuniré des de l’oest.+
6 Diré al nord: “Torna’ls!”,+
i al sud: “No te’ls quedis.
Porta els meus fills des de lluny i les meves filles des dels confins de la terra,+
7 tots els que porten el meu nom+
i que vaig crear per a la meva glòria,
a qui vaig crear i vaig fer.”+
8 Fes sortir un poble que és cec, tot i que té ulls,
i que és sord, tot i que té orelles.+
9 Que totes les nacions s’ajuntin en un sol lloc
i que els pobles es reuneixin.+
Qui d’entre ells pot anunciar això?
Ens poden fer escoltar les primeres coses?*+
Que presentin els seus testimonis per demostrar que tenen raó.
Que els escoltin i diguin: “És veritat!”»+
10 Jehovà diu: «Vosaltres sou els meus testimonis,+
el meu servent, a qui jo he escollit,+
perquè em conegueu, tingueu fe* en mi
i comprengueu que soc el mateix.+
Abans de mi no existia cap Déu,
i després de mi no n’hi ha hagut cap altre.+
11 Jo soc Jehovà,+ i a part de mi no hi ha cap altre salvador.»+
12 «Soc jo qui ho va anunciar, us va salvar i ho va fer saber
quan no hi havia cap déu estranger entre vosaltres.+
Així que vosaltres sou els meus testimonis, i jo soc Déu»,+ diu Jehovà.
13 «A més, sempre soc el mateix.+
Ningú em pot prendre res de les mans.+
Quan faig una cosa, qui m’ho pot impedir?»+
14 Això és el que diu Jehovà, el vostre Recomprador,+ el Sant d’Israel:+
«Per vosaltres, enviaré algú a Babilònia i trencaré totes les barres de les seves portes,+
i els caldeus cridaran angoixats des dels seus vaixells.+
15 Jo soc Jehovà, el vostre Sant,+ el Creador d’Israel,+ el vostre Rei.»+
16 Això és el que diu Jehovà,
aquell que obre un camí a través del mar
i una ruta fins i tot a través d’aigües turbulentes,+
17 aquell que fa sortir els carros de guerra i els cavalls,+
l’exèrcit i els guerrers poderosos:
«Cauran i no s’aixecaran.+
Seran extingits i apagats com la flama d’una metxa.»
18 «No heu de recordar les coses d’abans
i no heu de pensar en el passat.
19 Mireu! Faré una cosa nova+
que ja comença.
No us n’adoneu?
20 Els animals salvatges m’honraran,
els xacals i els estruços,
perquè dono aigua a la terra àrida,
rius al desert,+
perquè el meu poble begui, el meu escollit,+
21 el poble que vaig formar per a mi
perquè proclamés la meva alabança.+
23 No m’has portat ovelles per a les teves ofrenes cremades
ni m’has donat glòria amb els teus sacrificis.
No t’he obligat a portar-me un regal
ni t’he cansat exigint-te olíban.+
24 No m’has comprat canya aromàtica amb els teus diners
i no m’has saciat amb el greix dels teus sacrificis,+
sinó que m’has carregat amb els teus pecats
i m’has esgotat amb els teus errors.+
26 Anem a judici. Refresca’m la memòria.
Explica la teva versió dels fets per demostrar que tens raó.
28 Per això, profanaré els prínceps del lloc sant,
entregaré Jacob a la destrucció
i faré que insultin Israel.+
44 Ara escolta, oh Jacob, el meu servent,
i tu també, oh Israel, a qui he escollit.+
2 Això és el que diu Jehovà,
el teu Creador, que et va formar,+
aquell que t’ha ajudat des que vas néixer:*
Abocaré el meu esperit sobre la teva descendència+
i la meva benedicció sobre els teus descendents.
4 Creixeran com l’herba,+
com els pollancres al costat de torrents d’aigua.
5 Un dirà: ‘Jo soc de Jehovà’,+
un altre portarà el nom de Jacob
i encara un altre s’escriurà a la mà: ‘Propietat de Jehovà’,
i es posarà el nom d’Israel.”
“Jo soc el primer i jo soc l’últim.+
A part de mi, no hi ha cap altre Déu.+
7 Qui és com jo?+
Que parli, que ho digui i que m’ho demostri!+
Que diguin les coses que han de passar
i les que passaran més endavant,
tal com jo he fet des que vaig establir el poble de temps antics.
No us ho vaig dir per endavant a cadascun de vosaltres? No us ho vaig anunciar?
Vosaltres sou els meus testimonis.+
Hi ha cap altre Déu a part de mi?
No, no hi ha cap altra Roca.+ No en conec cap.”»
9 Tots els que fabriquen imatges esculpides no valen res
i els objectes que tant valoren no serviran per a res.+
Són* uns testimonis que no veuen res ni saben res,+
i per això els que les fabriquen seran avergonyits.+
10 A qui se li acut fabricar un déu o fondre una imatge de metall
que no serveix per a res?+
11 Tots els seus companys seran avergonyits!+
Els artesans són simples humans.
Que es reuneixin i ocupin el seu lloc.
Quedaran aterrits i tots junts seran avergonyits.
12 El ferrer treballa el ferro damunt les brases amb la seva eina.
Li dona forma a cops de martell,
el forja amb la força del seu braç.+
Després li ve gana i es queda sense forces,
no beu aigua i s’esgota.
13 Qui talla la fusta estén el cordill de mesurar i dibuixa el disseny amb un guix vermell.
Li dona forma amb un cisell i la marca amb un compàs.
14 N’hi ha un que tala cedres.
Escull un arbre, un roure,
i deixa que creixi fort entre els arbres del bosc.+
Planta un llorer i la pluja el fa créixer.
15 Llavors algú fa servir la fusta per fer foc.
En fa servir una part per escalfar-se,
fa un foc i cou pa.
Però també es fabrica un déu i l’adora.
Converteix la fusta en una imatge i s’inclina davant d’ella.+
16 En crema la meitat al foc,
i amb aquesta meitat rosteix la carn que es menja i queda tip.
També s’escalfa i diu:
«Oh, que bé que m’escalfo mentre miro el foc.»
17 Però amb la fusta que queda es fa un déu, una imatge.
S’inclina davant seu i l’adora.
Li fa oració i li diu:
«Salva’m, perquè ets el meu déu.»+
18 No saben què fan ni entenen res+
perquè tenen els ulls tapats i no hi veuen,
i el seu cor és incapaç d’entendre.
19 Ningú reflexiona dins del seu cor
ni té prou coneixement o enteniment per dir:
«N’he cremat la meitat al foc
i he cuit pa i he rostit carn damunt les brases.
Llavors, hauria de fer una cosa detestable amb el que en queda?+
Hauria d’adorar un tros de fusta d’un arbre?»
20 S’alimenta de cendres.
El seu cor enganyat l’ha desviat.
No es pot salvar a si mateix ni pot dir:
«No és un engany el que tinc a la mà dreta?»
21 «Recorda aquestes coses, oh Jacob, i tu, oh Israel,
perquè ets el meu servent.
Jo et vaig fer i ets el meu servent.+
Israel, no t’oblidaré.+
22 Esborraré les teves ofenses com si les cobrís amb un núvol+
i els teus pecats com si els cobrís amb un núvol molt dens.
Torna a mi, perquè jo et recompraré.+
23 Cel, crida d’alegria,
perquè Jehovà ha actuat!
Profunditats de la terra, feu un crit de victòria!
Muntanyes, crideu de felicitat,+
i també tu, bosc, i tots els teus arbres!
Perquè Jehovà ha recomprat Jacob
i mostra la seva esplendor per mitjà d’Israel.»+
24 Això és el que diu Jehovà, el teu Recomprador,+
que et va fer quan estaves al ventre:
«Jo soc Jehovà, aquell que ho va fer tot.
Qui hi havia amb mi?
25 Frustro els senyals dels profetes falsos*
i soc jo qui fa que els endevins es comportin com bojos,+
qui confon els savis
i converteix el seu coneixement en ximpleria.+
26 Soc jo qui fa que la paraula del seu servent es compleixi
i qui duu a terme completament les prediccions dels seus missatgers,+
aquell que diu de Jerusalem: “Serà habitada”,+
i de les ciutats de Judà: “Seran reconstruïdes+
i restauraré les seves ruïnes.”+
27 Soc jo qui diu a les aigües profundes: “Eixugueu-vos;
assecaré tots els teus rius”,+
28 aquell que diu de Cir:+ “Ell és el meu pastor
i complirà totalment la meva voluntat”,+
aquell que diu de Jerusalem: “Serà reconstruïda”,
i al temple: “Es posaran els teus fonaments.”»+
45 Això és el que Jehovà diu al seu ungit, a Cir,+
a qui tinc agafat de la mà dreta+
per sotmetre nacions davant seu,+
per desarmar* reis,
per obrir davant seu les portes de dues fulles,
de manera que les portes no estiguin tancades:
Faré miques les portes de coure
i partiré les barres de ferro.+
3 Et donaré els tresors que estan a la foscor
i els tresors que estan amagats als llocs ocults+
perquè sàpigues que jo soc Jehovà,
el Déu d’Israel, que et crida pel teu nom.+
4 Et crido pel teu nom
a causa del meu servent Jacob i del meu escollit Israel.
Et dono un nom d’honor, encara que no m’hagis conegut.
5 Jo soc Jehovà, no n’hi ha cap altre.
No existeix cap Déu a part de mi.+
T’enfortiré,* encara que no m’hagis conegut,
6 perquè tothom sàpiga
d’est a oest
que no n’hi ha cap altre a part de mi.+
Jo soc Jehovà, no n’hi ha cap altre.+
Jo, Jehovà, faig totes aquestes coses.
8 Cel, deixa caure la pluja.+
Que els núvols vessin justícia.
Que la terra s’obri i doni el fruit de la salvació
i que al mateix temps faci brotar la justícia.+
Jo, Jehovà, ho he creat.»
9 Pobre d’aquell que discuteix amb qui el va fer,
perquè només és un tros de fang
entre trossos de terrissa escampats per terra!
¿Li hauria de dir el fang al Terrisser:* «Què fas»?+
¿O hauria de dir la teva obra: «Ell no té mans»?*
10 Pobre d’aquell que digui a un pare: «Què és això que has engendrat?»
I pobre d’aquell que digui a una dona: «Què és això que estàs donant a llum?»
11 Això és el que diu Jehovà, el Sant d’Israel,+ aquell que el va fer:
«¿Em voleu qüestionar sobre el que ha de passar
i dir-me què he de fer amb els meus fills+ i amb l’obra de les meves mans?
12 Vaig fer la terra+ i vaig crear els homes que hi viuen.+
13 Jehovà dels exèrcits diu: «En la meva justícia, he fet aparèixer un home,+
i faré que tots els seus camins siguin rectes.
Ell és qui construirà la meva ciutat+
i qui alliberarà els meus exiliats+ sense rebre a canvi cap preu ni cap suborn.»+
14 Això és el que diu Jehovà:
«Els guanys* d’Egipte, les mercaderies* d’Etiòpia i els sabeus, que són homes alts,
vindran a tu i seran teus.
Caminaran darrere teu lligats amb cadenes.
Vindran i s’inclinaran davant teu.+
Et diran amb gran respecte: “Sens dubte, Déu està amb tu,+
no n’hi ha cap altre. No hi ha cap altre Déu.”»
15 Sens dubte, tu ets un Déu que s’amaga,
oh Déu d’Israel, el Salvador.+
16 Tots seran avergonyits i humiliats.
Els que fan ídols marxaran coberts de deshonra.+
17 Però Jehovà salvarà Israel amb una salvació eterna.+
Mai sereu avergonyits ni deshonrats.+
18 Això és el que diu Jehovà,
el Creador del cel,+ el Déu verdader,
que va formar la terra, la va fer i la va establir fermament,+
que no la va crear sense cap objectiu,* sinó que la va fer perquè fos habitada:+
«Jo soc Jehovà, no n’hi ha cap altre.
19 No vaig parlar des d’un amagatall,+ des d’una terra de foscor.
No vaig dir a la descendència de Jacob:
“Busqueu-me per a no res.”
Jo soc Jehovà, aquell que diu el que és just i anuncia el que és recte.+
20 Reuniu-vos i veniu.
Acosteu-vos, vosaltres que heu fugit de les nacions.+
Els que carreguen arreu imatges esculpides
i fan oracions a un déu que no els pot salvar, no saben res.+
21 Presenteu el vostre informe, presenteu el vostre cas.
Que es consultin els uns als altres.
Qui ho va predir des de fa molt de temps
i ho va anunciar des de temps passats?
No vaig ser jo, Jehovà?
23 He jurat això per mi mateix,
i la paraula que ha sortit de la meva boca és certa
i no tornarà enrere:+
tots els genolls es doblegaran davant meu,
totes les boques juraran lleialtat+
24 i diran: “Sens dubte, en Jehovà hi ha verdadera justícia i força.
Els que estan furiosos amb ell es presentaran davant seu avergonyits.
25 Gràcies a Jehovà quedarà demostrat que tota la descendència d’Israel té raó,+
i parlaran d’ell amb orgull.”»
46 Bel s’inclina,+ Nebó s’ajup.
Els seus ídols van sobre animals, sobre bèsties de càrrega,+
com equipatge que pesa sobre els animals esgotats.
3 «Escolteu-me, casa de Jacob i tots els que quedeu de la casa d’Israel,+
vosaltres, a qui he donat suport des que vau néixer i he cuidat des que estàveu al ventre.+
4 Encara que us feu vells jo seré el mateix,+
encara que els vostres cabells es tornin blancs us seguiré sostenint.
Us portaré, us sostindré i us alliberaré, tal com he fet fins ara.+
5 A qui em podria assemblar o a qui m’igualareu?+
Amb qui em comparareu, com si fóssim semblants?+
6 Hi ha gent que treu grans quantitats d’or de la seva bossa,
que pesa la plata a les balances.
Contracten un orfebre i ell ho converteix en un déu.+
Llavors s’inclinen davant seu i l’adoren.+
7 Se’l carreguen a l’espatlla,+
el transporten, el posen al seu lloc i allà es queda.
No es mou del seu lloc.+
Encara que el cridin, no respon,
no pot salvar ningú de l’angoixa.+
8 Recordeu això i sigueu valents.
Pecadors, preneu-vos-ho seriosament.
9 Recordeu les coses que van passar fa molt de temps,
que jo soc Déu,* no n’hi ha cap altre.
Jo soc Déu, no hi ha ningú com jo.+
11 Faré venir un ocell rapinyaire des de l’est,+
des d’una terra llunyana, l’home que durà a terme la meva decisió.*+
Ho he dit i ho compliré.
M’ho he proposat i ho faré.+
12 Escolteu-me, els que teniu un cor tossut,*
vosaltres que esteu ben lluny de la justícia.
Concediré la salvació a Sió i la meva esplendor a Israel.»+
47 Filla verge de Babilònia,
baixa i seu a la pols.+
Filla dels caldeus,
seu a terra on no hi ha cap tron,+
perquè mai més t’anomenaran delicada i consentida.
2 Agafa un molí de mà i mol farina.
Treu-te el vel.
Treu-te la faldilla, destapa’t les cames
i creua els rius.
3 La teva nuesa serà destapada.
La gent veurà la teva vergonya.
Em venjaré+ i ningú m’ho impedirà.*
5 Filla dels caldeus,
seu allà en silenci i entra a la foscor.+
Mai més t’anomenaran Reina* de Regnes.+
6 Em vaig indignar amb el meu poble.+
7 Vas dir: «Sempre seré la Reina, ho seré per sempre més.»+
No et vas prendre les coses seriosament,
no vas pensar com acabaria tot.
8 Ara escolta això, tu que estimes els plaers,+
que seus confiada i dius en el teu cor:
«Soc única, i no hi ha ningú com jo.+
No em quedaré viuda
i mai sabré què és perdre fills.»+
9 Però en un sol dia, aquestes dues coses et vindran de sobte:+
perdràs els fills i et quedaràs viuda.
10 Vas confiar en la teva maldat.
Vas dir: «Ningú em veu.»
La teva saviesa i el teu coneixement t’han desviat,
i dius en el teu cor: «Soc única, i no hi ha ningú com jo.»
11 Però la calamitat et caurà a sobre,
i cap dels teus encanteris ho podrà impedir.
La desgràcia t’arribarà, no podràs evitar-la.
De cop et vindrà una destrucció com no n’has vist mai cap.+
12 Així que continua amb els teus conjurs i totes les teves bruixeries+
que t’has esforçat tant a practicar des que eres jove.
Potser podràs treure’n algun profit,
potser podràs impressionar la gent.
13 T’has cansat de tant consultar tots els consellers que tens.
Doncs bé, que s’aixequin i et salvin
aquells que adoren el cel,* els que observen les estrelles,+
aquells que en lluna nova fan prediccions
sobre les coses que et sobrevindran.
14 Mira! Són com la palla,
un foc els consumirà.
No es poden salvar del poder de les flames.
Aquestes brases no són per escalfar-se
i aquest foc no és per seure-hi al davant.
15 Així acabaran els que fan encanteris,
amb qui has treballat tant des de jove.
Ells aniran d’aquí cap allà, cada un pel seu cantó.
No hi haurà ningú que et salvi.+
48 Escolteu això, casa de Jacob,
vosaltres que porteu el nom d’Israel+
i que heu sortit de les aigües* de Judà,
vosaltres que jureu pel nom de Jehovà+
i que invoqueu el Déu d’Israel,
encara que no ho feu amb sinceritat ni amb justícia.+
2 Ells porten el nom de la ciutat santa+
i busquen el suport del Déu d’Israel,+
que té per nom Jehovà dels exèrcits.
3 «Fa molt de temps us vaig anunciar les coses que han passat.
Van sortir de la meva boca
i les vaig fer saber.+
De sobte vaig actuar i es van complir.+
4 Com que sabia que eres molt tossut,
que el teu coll és un tendó de ferro i que el teu front és de coure,+
5 t’ho vaig dir des de fa molt de temps.
Abans que passés, t’ho vaig fer saber,
perquè no poguessis dir: “Això ho ha fet el meu ídol,
ho han ordenat la meva imatge esculpida i la meva imatge de metall fos.”
6 Has vist i sentit tot això.
No ho proclamaràs?+
A partir d’ara t’anunciaré coses noves,+
secrets ben guardats que no coneixies.
7 Aquestes coses s’estan creant ara i no pas fa temps,
són coses que no havies sentit fins avui,
perquè no puguis dir: “Jo ja ho sabia.”
8 No, ni ho havies sentit+ ni ho havies conegut,
i en el passat et tapaves les orelles.
9 Però per causa del meu nom reprimiré la meva ira.+
Per a la meva glòria, em refrenaré
i no et destruiré.+
10 T’he purificat, però no com es fa amb la plata.+
T’he provat* al forn de l’aflicció.+
No li dono la meva glòria a* ningú altre.
12 Escolta’m, Jacob, i tu, Israel, a qui he cridat.
Jo soc el mateix.+ Jo soc el primer, i també soc l’últim.+
Quan els crido, tots ells es presenten.
14 Reuniu-vos, tots vosaltres, i escolteu.
Qui d’entre ells ha anunciat tot això?
Aquell a qui Jehovà ha estimat+
complirà la seva voluntat contra Babilònia,+
i el seu braç vindrà contra els caldeus.+
15 Jo mateix he parlat i l’he cridat.+
L’he fet venir i la seva missió triomfarà.+
16 Acosteu-vos a mi i escolteu això.
Des del principi, mai he parlat en secret.+
Quan això va passar, jo estava allà.»
Ara el Senyor Sobirà Jehovà m’ha enviat a mi i al seu esperit.
17 Això és el que diu Jehovà, el teu Recomprador, el Sant d’Israel:+
«Jo, Jehovà, soc el teu Déu.
18 Tant de bo fessis cas dels meus manaments!+
19 La teva descendència arribaria a ser com la sorra,
i els teus descendents, tan nombrosos com els grans de sorra.+
El teu nom mai seria eliminat ni esborrat del meu davant.»
20 Sortiu de Babilònia!+
Fugiu dels caldeus!
Anuncieu-ho amb crits d’alegria! Proclameu-ho!+
Feu-ho saber fins als confins de la terra.+
Digueu: «Jehovà ha recomprat el seu servent Jacob.+
21 Ells no van passar set quan els va guiar per llocs desolats.+
Va fer sortir aigua de la roca per a ells;
va partir una roca i va fer que en ragés molta aigua.»+
22 «No hi ha pau per als malvats», diu Jehovà.+
49 Illes, escolteu-me.
Nacions llunyanes, presteu atenció.+
Jehovà em va cridar abans que jo nasqués,*+
va mencionar el meu nom quan encara era al ventre de la meva mare.
2 Va fer que la meva boca fos com una espasa afilada,
m’ha amagat a l’ombra de la seva mà.+
Em va convertir en una fletxa polida,
em va guardar al seu buirac.*
4 Però vaig dir: «He treballat molt per no res.
He gastat totes les meves forces en va per una cosa irreal.
5 I ara, Jehovà, aquell que em va formar des de la matriu perquè fos el seu servent,
m’ha demanat que faci que Jacob torni a ell
perquè Israel es reuneixi amb ell.+
Seré glorificat als ulls de Jehovà
i el meu Déu serà la meva força.
6 I ell va dir: «No n’hi ha prou que siguis el meu servent
i que aixequis les tribus de Jacob
i facis tornar els supervivents* d’Israel.
També t’he donat com a llum de les nacions+
perquè la meva salvació arribi fins als confins de la terra.»+
7 Això és el que Jehovà, el Recomprador d’Israel, el seu Sant,+ diu a aquell que és menyspreat,+ a aquell que la nació detesta, al servent de governants:
«Els reis s’aixecaran pel que veuran
i els prínceps s’inclinaran
a causa de Jehovà, que és fidel,+
del Sant d’Israel, que t’ha escollit.»+
8 Això és el que diu Jehovà:
Et vaig protegir per donar-te com a pacte per al poble+
per restaurar la terra,
perquè tornessin a posseir les seves herències desolades,+
9 per dir als presoners: “Sortiu!”,+
i als que estan a la foscor:+ “Mostreu-vos!”
Trobaran menjar a la vora dels camins,
les seves pastures estaran al llarg de totes les senderes per on passa molta gent.*
11 Convertiré totes les meves muntanyes en un camí
i els meus camins principals seran alçats.+
13 Cel, crida d’alegria! Terra, alegra’t!+
Que les muntanyes es posin contentes i cridin de felicitat!+
14 Però Sió no deixava de dir:
«Jehovà m’ha abandonat,+ Jehovà s’ha oblidat de mi.»+
15 Pot una dona oblidar-se del seu nadó
o no tenir compassió del fill que ha portat al seu ventre?
Encara que aquestes dones se n’oblidessin, jo mai m’oblidaria de tu.+
16 Mira! T’he gravat als palmells de les meves mans.
Sempre tinc les teves muralles al meu davant.
17 Els teus fills tornen corrents.
Els que et van enderrocar i devastar s’allunyaran de tu.
18 Aixeca la vista i mira al voltant.
Tots ells s’estan reunint,+
venen cap a tu.
Jehovà diu: «Tan cert com que estic viu,
te’ls posaràs com si fossin adorns
i t’adornaràs amb ells com fa una núvia.
19 Estaves devastada i desolada i la teva terra estava en ruïnes,+
però ara es tornarà massa petita per als seus habitants+
20 Els fills que van néixer després que vas perdre els teus fills et diran:
“Aquest lloc és massa petit per a nosaltres.
Fes-nos lloc perquè hi puguem viure.”+
21 I diràs dins del teu cor:
“Si he perdut els meus fills i soc una dona estèril,
desterrada i presonera,
qui és el pare d’aquests fills que he rebut?
Qui els ha criat?+
Jo m’havia quedat sola.+
Per tant, d’on han sortit?”»+
22 Això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà:
Portaran els teus fills en braços
i les teves filles a l’espatlla.+
Ells s’inclinaran davant teu de cara a terra+
i lleparan la pols dels teus peus,+
i hauràs de saber que jo soc Jehovà.
Els que confien en mi no seran avergonyits.»+
24 Se li poden prendre a un guerrer poderós les persones que ha capturat?
O poden ser rescatats els presoners d’un tirà?
25 Però això és el que diu Jehovà:
«Fins i tot al guerrer poderós se li prendran els presoners,+
i els que han sigut capturats pel tirà seran rescatats.+
M’enfrontaré als que s’enfrontin amb tu+
i salvaré els teus fills.
26 Faré que els que et maltracten es mengin la seva pròpia carn,
i s’emborratxaran amb la seva pròpia sang com si fos vi dolç.
I tothom* haurà de saber que jo soc Jehovà,+
el teu Salvador+ i el teu Recomprador,+
el Poderós de Jacob.»+
50 Això és el que diu Jehovà:
«On és el certificat de divorci+ de la vostra mare, a qui vaig fer marxar?
A quin dels meus creditors us vaig vendre?
Vau ser venuts per culpa dels vostres pecats+
i la vostra mare va haver de marxar per culpa de les vostres ofenses.+
2 Aleshores, per què no hi havia ningú quan vaig venir?
I per què no va contestar ningú quan vaig cridar?+
És que la meva mà és tan curta que no pot rescatar?
Que potser no tinc prou poder per salvar?+
Els seus peixos es podreixen per falta d’aigua
i moren de set.
3 Vesteixo el cel de foscor+
i el cobreixo amb roba de sac.»
4 El Senyor Sobirà Jehovà m’ha donat la llengua dels que han sigut ensenyats,*+
perquè sàpiga respondre* a qui està cansat amb les paraules adequades.+
Em desperta cada matí,
desperta la meva orella perquè escolti com ho fa un alumne.+
No vaig anar en direcció contrària.+
6 Vaig parar l’esquena als que em pegaven
i les galtes als que m’arrencaven la barba.
No vaig amagar el rostre a les humiliacions ni a les escopinades.+
7 Però el Senyor Sobirà Jehovà m’ajudarà.+
Per aquesta raó no em sentiré humiliat.
8 Tinc a prop aquell que em declara just.
Qui em pot acusar?+
Posem-nos drets.*
Qui té una causa contra mi?
Que se m’acosti!
9 El Senyor Sobirà Jehovà m’ajudarà.
Qui em declararà culpable?
Tots ells es gastaran com un vestit.
Les arnes se’ls menjaran.
10 Qui d’entre vosaltres tem Jehovà
i escolta la veu del seu servent?+
Qui ha caminat en la foscor profunda, sense res de llum?
Que confiï en el nom de Jehovà i busqui el suport del seu Déu.
11 «Tots els que enceneu un foc
i feu saltar les espurnes,
camineu a la llum del vostre foc
entre les espurnes que surten volant!
Això és el que rebreu de la meva mà:
quedareu estesos plens de dolor.
51 Escolteu-me, vosaltres que aneu darrere de la justícia
i que busqueu Jehovà.
Mireu la roca d’on us van tallar
i la pedrera d’on us van treure.
2 Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara,+ que us va donar a llum.
3 Jehovà consolarà Sió,+
consolarà totes les seves ruïnes,+
i farà que el seu desert sigui com l’Edèn+
i les seves planes desèrtiques, com el jardí de Jehovà.+
Allà hi haurà alegria i felicitat,
expressions d’agraïment i cançons melodioses.+
4 Presta’m atenció, poble meu,
i escolta’m, nació meva.+
Els meus braços jutjaran els pobles.+
Les illes posaran la seva esperança en mi+
i confiaran en el poder del meu braç.
6 Alceu els ulls cap al cel
i mireu cap a baix, a la terra.
Perquè el cel s’esvairà com el fum,
la terra es gastarà com un vestit
i els seus habitants moriran com els mosquits.
7 Escolteu-me, vosaltres que coneixeu la justícia
No tingueu por de les amenaces dels homes
ni us espanteu pels seus insults.
8 L’arna se’ls menjarà com si fossin un vestit,
Però la meva justícia durarà per sempre
i la meva salvació, per totes les generacions.»+
9 Desperta’t! Desperta’t! Vesteix-te de força,
braç de Jehovà!+
Desperta’t com en temps passats, com en generacions anteriors.
10 No vas ser tu qui va assecar el mar, les aigües profundes?+
No vas ser tu qui va fer que el fons del mar es convertís en un camí perquè els recomprats hi poguessin passar?+
11 Els que Jehovà va rescatar tornaran.+
Estaran plens de felicitat i d’alegria,
i les penes i els sospirs desapareixeran.+
12 «Soc jo qui us consola.+
Per què hauries de tenir por d’un simple home que morirà+
i d’un fill de l’home que s’assecarà com l’herba?
13 Per què t’oblides de Jehovà, el teu Creador,+
aquell que va estendre el cel+ i va posar els fonaments de la terra?
Tot el dia tenies por de la fúria del teu opressor
com si fos capaç de destruir-te.
On és ara la fúria del teu opressor?
14 Els que estan encorbats i lligats amb cadenes aviat seran alliberats.+
No moriran ni aniran al forat,
i tampoc els faltarà pa.
15 Jo soc Jehovà, el teu Déu,
aquell que agita el mar i fa rugir les seves onades.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.+
16 Posaré les meves paraules a la teva boca
i et cobriré amb l’ombra de la meva mà+
per establir el cel i posar els fonaments de la terra+
i dir a Sió: “Ets el meu poble.”+
17 Desperta’t! Desperta’t! Aixeca’t, Jerusalem,+
tu que has begut de la mà de Jehovà la copa de la seva ira.
T’has begut el calze,
has begut fins a l’última gota de la copa que fa trontollar.+
18 Ni tan sols un dels fills que va tenir és allà per guiar-la,
ni tan sols un dels fills que ha criat l’ha agafat de la mà.
19 Aquestes dues coses t’han caigut al damunt.
Qui es compadirà de tu?
Destrucció i ruïna, gana i espasa!+
Qui et consolarà?+
20 Els teus fills s’han desmaiat,+
estan estesos per les cantonades* de tots els carrers
com ovelles salvatges atrapades a una xarxa.
Estan plens de la ira de Jehovà, de la reprensió del teu Déu.»
21 Per tant, escolta això, si us plau,
dona afligida i borratxa, però no pas de vi.
22 Això és el que diu el teu Senyor Jehovà, el teu Déu, que defensa el seu poble:
«Et trauré de la mà la copa que fa trontollar,+
el calze, la copa de la meva ira.
No en tornaràs a beure mai més.+
23 La posaré a les mans dels teus torturadors,+
dels que et deien: “Inclina’t, que passarem per damunt teu!”
D’aquesta manera vas fer que la teva esquena fos com el terra,
com un carrer per on ells poguessin caminar.»
52 Desperta’t! Desperta’t! Vesteix-te de força,+ oh Sió!+
Posa’t els teus vestits més bonics,+ oh Jerusalem, la ciutat santa!
Perquè els incircumcisos i els impurs no entraran mai més dins teu.+
2 Jerusalem, treu-te la pols, aixeca’t i seu en un lloc d’honor.
Filla captiva de Sió, deslliga’t les cordes del coll.+
3 Perquè això és el que diu Jehovà:
4 Això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà:
«Primer, el meu poble va baixar a Egipte per viure-hi com a estranger,+
i després Assíria el va oprimir sense cap raó.»
5 «Per tant, què he de fer ara?», diu Jehovà.
«Es van endur el meu poble a canvi de res.»
Jehovà diu: «Els que els dominen fan crits de victòria+
i el meu nom es tracta amb falta de respecte constantment, tot el dia.+
6 Per això el meu poble coneixerà el meu nom.+
Per això aquell dia sabran que soc jo qui parla.
Sí, soc jo!»
7 Que bonics, sobre les muntanyes, són els peus de qui porta bones notícies,+
de qui proclama la pau,+
de qui porta bones notícies d’una cosa millor,
de qui proclama la salvació,
de qui diu a Sió: «El teu Déu ha arribat a ser Rei!»+
8 Escolta! Els teus vigilants aixequen la veu.
Criden d’alegria tots alhora
perquè, quan Jehovà faci tornar Sió, ells ho veuran clarament.*
9 Alegreu-vos, ruïnes de Jerusalem, i crideu de felicitat totes alhora,+
perquè Jehovà ha consolat el seu poble,+ ha recomprat Jerusalem.+
10 Jehovà ha destapat el seu braç sant a la vista de totes les nacions.+
Tots els extrems de la terra veuran els actes de salvació* del nostre Déu.+
11 Aparteu-vos, aparteu-vos! Sortiu d’allà+ i no toqueu res impur!+
12 No marxareu presos del pànic
ni haureu de fugir,
perquè Jehovà anirà davant vostre+
i el Déu d’Israel serà la vostra rereguarda.+
13 El meu servent+ actuarà amb perspicàcia.
Serà posat en alt,
serà elevat i molt exalçat.+
14 De la mateixa manera que molts se’l van quedar mirant atònits
—perquè la seva aparença es va desfigurar més que la de qualsevol altre home
i el seu aspecte digne, més que el dels humans—,
15 ell deixarà atònites moltes nacions.+
Els reis tancaran la boca* davant seu+
perquè veuran el que no se’ls havia explicat
i pensaran en el que no havien sentit.+
53 Qui ha posat fe en el nostre missatge?*+
A qui ha estat revelat el poder* de Jehovà?+
2 Ell creixerà davant seu* com una branqueta,+ com una arrel en una terra seca.
No té un aspecte majestuós ni cap esplendor+
i, quan el veiem, la seva aparença no ens atrau.
3 Va ser un home menyspreat i el van evitar,+
un home que s’hauria d’enfrontar al* dolor i que coneixia bé la malaltia.
Era com si el seu rostre estigués amagat de nosaltres.*
Va ser menyspreat i el vam considerar insignificant.+
Però nosaltres el teníem per algú que ha sigut afligit, colpit per Déu i humiliat.
Va suportar el càstig perquè nosaltres tinguéssim pau,+
i ens vam curar gràcies a les seves ferides.+
6 Tots nosaltres anàvem com ovelles perdudes,+
cadascú seguia el seu camí,
i Jehovà ha fet que tots els nostres pecats recaiguin damunt seu.+
El van portar com porten una ovella a l’escorxador,+
com una ovella que està callada davant dels seus esquiladors,
i ell no va obrir la boca.+
8 Se’l van emportar per mitjà d’un judici injust.*
I qui es preocuparà dels detalls dels seus orígens?*
9 Li van donar una tomba* amb els malvats+
i, quan va morir, el van enterrar amb els rics,*+
tot i que no havia fet res dolent*
i a la seva boca no hi havia engany.+
10 Però la voluntat de Jehovà era esclafar-lo,* i va permetre que patís.
Si ofereixes la seva vida com una ofrena per la culpa,+
ell veurà la seva descendència i allargarà els seus dies,+
11 Després d’haver patit tant, quedarà satisfet amb el que veurà.
Per mitjà del seu coneixement, el just, el meu servent,+
farà que moltes persones siguin considerades justes+
i carregarà els seus pecats.+
12 Per aquesta raó li donaré una part amb la multitud,
i ell es repartirà el botí amb els poderosos,
ja que va vessar la seva vida fins a la mort+
i va ser comptat entre els pecadors.+
54 «Crida d’alegria, dona estèril que no has tingut fills!+
Estigues contenta i crida de felicitat,+ tu que mai has tingut dolors de part,+
perquè la dona abandonada té molts més fills
2 «Fes la teva tenda més gran.+
Estén les teles de la teva gran tenda.
No hi posis límits, allarga les seves cordes
i fixa ben fort les seves estaques.+
3 T’estendràs a dreta i esquerra.
La teva descendència dominarà les nacions
i poblarà les ciutats desolades.+
4 No tinguis por,+ perquè no seràs avergonyida.+
No et sentis humiliada, perquè no seràs decebuda.
T’oblidaràs de la vergonya que vas passar de jove
i ja no recordaràs més la deshonra que vas patir quan eres viuda.»
5 «El teu Gran Creador+ és com un marit* per a tu,+
el seu nom és Jehovà dels exèrcits,
i el Sant d’Israel és el teu Recomprador.+
L’anomenaran el Déu de tota la terra.+
6 Jehovà et va cridar com si fossis una esposa abandonada i profundament abatuda,*+
com una dona que es va casar de jove i que després va ser rebutjada», diu el teu Déu.
7 «Per un instant et vaig abandonar,
però amb gran misericòrdia et faré tornar.+
8 En un esclat d’indignació, vaig amagar per un moment el meu rostre de tu,+
però amb un amor lleial etern et tindré misericòrdia»,+ diu el teu Recomprador,+ Jehovà.
9 «Per mi, això és com els dies de Noè.+
De la mateixa manera que vaig jurar que les aigües de Noè no tornarien a cobrir la terra,+
juro que no m’indignaré més amb tu ni et reprendré.+
10 Encara que les muntanyes desapareguin
i els turons siguin sacsejats,
el meu amor lleial no s’apartarà de tu+
ni el meu pacte de pau serà sacsejat»,+ diu Jehovà, que té misericòrdia de tu.+
11 «Dona afligida,+ sacsejada per la tempesta i desconsolada,+
col·locaré les teves pedres amb morter
i faré els teus fonaments amb safirs.+
12 Faré els merlets de la teva muralla amb robins
i les teves portes, amb pedres brillants,*
i delimitaré el teu territori amb pedres precioses.
14 Estaràs fermament establerta en la justícia.+
L’opressió estarà molt lluny de tu,+
no temeràs res ni tindràs cap motiu per sentir por,
perquè no se t’acostarà res aterridor.+
15 Si algú t’ataca,
no serà per ordre meva.
Qui t’ataqui, caurà davant teu.»+
16 «Jo he creat el ferrer
que bufa sobre les brases
i que, amb el seu treball, forja una arma.
També he creat l’home destructor que porta la ruïna.+
17 Cap arma que fabriquin contra tu servirà de res,+
i condemnaràs qualsevol llengua que t’acusi en un judici.
Aquesta és l’herència dels servents de Jehovà,
i la seva justícia ve de mi», diu Jehovà.+
55 Tots els que teniu set,+ veniu i beveu aigua!+
Els que no teniu diners, veniu, compreu i mengeu!
Veniu, compreu vi i llet+ sense diners i sense pagar res.+
2 Per què seguiu pagant diners pel que no és pa
i us gasteu el salari que heu guanyat amb tant d’esforç en coses que no us satisfan?
3 Presteu atenció i veniu.+
Escolteu i seguireu vius,
i faré un pacte etern amb vosaltres+
d’acord amb les mostres d’amor lleial que vaig prometre a David, que són fidels.+
5 Cridaràs una nació que no coneixes,
i la gent d’una nació que no t’ha conegut vindrà corrents cap a tu
a causa de Jehovà, el teu Déu,+ el Sant d’Israel,
perquè ell et glorificarà.+
6 Busqueu Jehovà mentre se’l pugui trobar.+
Crideu-lo mentre sigui a prop.+
Que torni a Jehovà, que tindrà misericòrdia d’ell.+
Que torni al nostre Déu, perquè ell el perdonarà amb generositat.+
8 «Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments,+
i els vostres camins no són els meus camins», diu Jehovà.
9 «Perquè de la mateixa manera que el cel està per damunt de la terra,
els meus camins estan per damunt dels vostres camins
i els meus pensaments per damunt dels vostres pensaments.+
10 Perquè, tal com la pluja i la neu cauen del cel
i no hi tornen fins que reguen la terra i la fan brotar i produir
perquè doni llavor al sembrador i pa al qui menja,
11 així serà la paraula que surt de la meva boca,+
no tornarà a mi sense donar resultats.+
Les muntanyes i els turons s’alegraran davant vostre amb crits de felicitat,+
i tots els arbres del camp aplaudiran.+
13 En lloc d’arbustos espinosos creixeran ginebres,+
i en lloc d’ortigues creixeran murtres.
56 Això és el que diu Jehovà:
«Defenseu la justícia+ i feu el que està bé,
perquè la meva salvació vindrà aviat
i la meva justícia serà revelada.+
2 Feliç l’home que fa tot això
i feliç el fill de l’home que s’hi aferra,
que respecta el dissabte i no el profana+
i que refrena la seva mà de tota maldat!
3 Que l’estranger que s’uneix a Jehovà+ no digui:
“Segur que Jehovà m’apartarà del seu poble.”
I que l’eunuc no digui: “Soc un arbre sec.”»
4 Perquè això és el que diu Jehovà:
«Als eunucs que respecten els meus dissabtes,
que escullen fer el que a mi m’agrada
i que s’aferren al meu pacte,
5 els donaré un nom i un monument a casa meva i a dins de les meves muralles,
una cosa millor que fills i filles.
Els donaré un nom etern,
un nom que no desapareixerà.
6 Als estrangers que s’uneixen a Jehovà per servir-lo,
per estimar el nom de Jehovà+
i per ser els seus servents,
tots els que respecten el dissabte, no el profanen
i s’aferren al meu pacte,
7 també els portaré a la meva santa muntanya+
i faré que s’alegrin a la meva casa d’oració.
Acceptaré les seves ofrenes cremades i els seus sacrificis al meu altar.
La meva casa s’anomenarà casa d’oració per a tots els pobles.»+
8 El Senyor Sobirà Jehovà, que està reunint els dispersats d’Israel,+ diu:
«Faré que uns altres es reuneixin amb els que ja han sigut reunits.»+
9 Veniu a menjar, tots vosaltres, animals salvatges del camp,
tots vosaltres, animals salvatges del bosc.+
10 Els seus vigilants són cecs,+ cap d’ells s’adona de res.+
Són gossos muts, no poden bordar.+
Esbufeguen i estan ajaguts, els encanta dormir.
11 Són gossos que tenen una gana voraç,*
mai es queden tips.
Són pastors que no entenen res,+
tots van a la seva.
Cadascun d’ells, sense excepció, busca el seu propi benefici de manera deshonesta i diu:
12 «Veniu, que aniré a buscar vi
i beurem fins a emborratxar-nos.+
I demà serà com avui, o encara millor!»
57 El just ha mort
però a ningú li importa.
S’emporten* els homes lleials+
sense que ningú s’adoni que s’han endut el just
a causa* de la desgràcia.
2 Ell entra en la pau.
Tots els que caminen amb rectitud descansen als seus llits.*
3 «I vosaltres, apropeu-vos,
fills d’una bruixa,
fills d’un adúlter i una prostituta.
4 De qui us rieu?
Contra qui obriu la boca per burlar-vos i a qui li traieu la llengua?
¿No sou vosaltres fills del pecat,
fills de l’engany,+
5 aquells que s’encenen de passió entre els arbres grans,+
sota tots els arbres frondosos,+
i aquells que maten els seus fills a les valls,+
a les esquerdes de les roques?
6 Les pedres llises de la vall són la teva porció,+
són la teva herència.
Fins i tot els fas regals i els vesses ofrenes líquides.*+
Que potser hauria d’estar content* amb tot això?
8 Vas posar el teu símbol idolàtric darrere de la porta i dels muntants.
Em vas abandonar i et vas despullar.
Vas pujar i vas fer lloc al teu llit.
Vas fer un pacte amb ells.
9 Vas baixar a Mèlec* amb oli
i amb molt de perfum.
Vas enviar els teus missatgers molt lluny,
i així vas baixar a la Tomba.*
10 Et vas esgotar d’anar per tants camins,
però mai vas dir: “No serveix de res!”
Vas recuperar les forces,
i per això no et rendeixes.*
11 De qui tenies por?
A qui temies, que vas començar a mentir?+
No et vas recordar de mi.+
No t’importava res.+
¿No m’he quedat callat i m’he mantingut al marge?*+
Per això no m’has temut.
13 Quan cridis demanant ajuda,
la teva col·lecció d’ídols no et salvarà.+
El vent se’ls emportarà a tots,
una simple bufada se’ls endurà,
però qui es refugia en mi heretarà la terra
i posseirà la meva santa muntanya.+
14 I algú dirà: “Feu un camí, feu un camí! Prepareu-lo!+
Traieu tots els obstacles del camí del meu poble.”»
«Visc al lloc alt i sant,+
però també visc amb els esclafats i d’esperit humil,
per revifar l’esperit dels humils
i per revifar el cor dels esclafats.+
16 No estaré en contra d’ells per sempre
ni estaré per sempre indignat.+
Si fos així, l’esperit de l’home es debilitaria a causa meva,+
i també tots els éssers que respiren i que he creat.
17 Estava indignat pel seu pecat, perquè anava darrere de guanys deshonestos,+
i per això el vaig castigar i vaig amagar el meu rostre tot indignat.
Però ell va continuar rebel·lant-se+ i va seguir el camí del seu cor.
19 Jehovà diu: «Jo soc qui crea el fruit dels llavis.
Tant qui estigui lluny com qui estigui a prop rebrà una pau contínua,+
i jo el curaré.»
20 «Però els malvats són com el mar agitat que no es pot calmar
i que no deixa de llançar algues i fang.
21 No hi ha pau per als malvats», diu el meu Déu.+
58 «Crida ben fort, no et continguis!
Aixeca la veu com un corn.
Proclama al meu poble la seva rebel·lió,+
a la casa de Jacob, els seus pecats.
2 Em busquen dia rere dia
i diuen que els encanta conèixer els meus camins
com si fossin una nació que ha actuat amb justícia
i que no ha abandonat les lleis del seu Déu.+
Com si els agradés apropar-se a Déu,+
em demanen judicis justos:
3 “Quan dejunem, per què no ho veus?+
I quan ens humiliem, per què no te n’adones?”+
4 Els vostres dejunis acaben en discussions i baralles,
i doneu cops amb el puny de la maldat.
No podeu dejunar d’aquesta manera i esperar que s’escolti la vostra veu al cel.
5 És així el dejuni que jo vull?
¿Ha de ser un dia per humiliar-se,
inclinar el cap com un jonc
i estirar-se sobre roba de sac i cendres?
És això el que anomenes dejuni i un dia que a Jehovà li agrada?
6 No. El dejuni que jo vull
és que trenquis els grillons de la maldat,
que deslliguis les corretges del jou,+
que alliberis els oprimits,+
que parteixis tots els jous per la meitat,
7 que comparteixis el pa amb els que passen gana,+
que acullis a casa teva els pobres i els que no tenen casa,
que vesteixis els que vegis que van despullats+
i que no els giris l’esquena als teus germans.
8 Aleshores, la teva llum brillarà com l’alba+
i et curaràs ràpidament.
La teva justícia anirà davant teu
i la glòria de Jehovà serà la teva rereguarda.+
9 Llavors cridaràs i Jehovà respondrà,
cridaràs demanant ajuda i ell dirà: “Soc aquí!”
Si treus d’enmig teu el jou
i deixes d’assenyalar amb el dit i de parlar amb malícia,+
10 si dones als que passen gana el que tu mateix desitges+
i satisfàs les necessitats dels afligits,
llavors la teva llum brillarà fins i tot en la foscor
i la teva obscuritat serà com el migdia.+
11 Jehovà sempre et guiarà
i satisfarà les teves necessitats, fins i tot en una terra seca.+
Ell enfortirà els teus ossos,
i tu seràs com un jardí ben regat,+
com una font d’aigua que mai s’esgota.
12 Per tu, reconstruiran les ruïnes antigues,+
i tu restauraràs els fonaments de generacions passades.+
T’anomenaran el reparador de muralles destrossades,*+
el restaurador de camins al llarg dels quals es pot viure.
13 Si respectes el dissabte i per això no busques el teu propi benefici* durant el meu dia sant+
i dius que el dissabte és un dia de gran alegria, un dia sant de Jehovà, un dia que ha de ser glorificat,+
i el glorifiques en comptes de buscar el teu propi benefici i dir coses buides,
14 llavors Jehovà serà la teva alegria
i et faré cavalcar pels llocs alts de la terra.+
59 La mà de Jehovà no és tan curta que no pugui salvar+
ni la seva orella tan dura que no pugui escoltar.+
2 El que us ha allunyat del vostre Déu són els vostres errors.+
Els vostres pecats han fet que ell amagui el seu rostre de vosaltres
i que es negui a escoltar-vos.+
3 Els palmells de les vostres mans estan tacats de sang+
i els vostres dits, de pecats.
Els vostres llavis parlen mentides,+ i la vostra llengua xiuxiueja coses injustes.
4 No hi ha ningú que aixequi la veu per defensar la justícia+
i no hi ha ningú que vagi a judici amb la veritat.
Confien en coses que no existeixen*+ i diuen coses inútils.
Conceben problemes i donen a llum maldats.+
5 Incuben els ous d’una serp verinosa
i teixeixen les teranyines d’una aranya.+
Qui mengi els seus ous morirà,
i de l’ou que es trenqui en sortirà un escurçó.
6 Les seves teranyines no serviran de vestit,
i ells no es podran cobrir amb el que fan.+
El que fan és perjudicial
i les seves mans fan coses violentes.+
7 Els seus peus corren a fer el mal
i s’afanyen a vessar sang innocent.+
Els seus pensaments són perjudicials
i als seus camins hi ha ruïna i desgràcia.+
8 No han conegut el camí de la pau
i no hi ha justícia a les seves senderes.+
Fan tortuosos els seus camins,
i ningú que hi passi coneixerà la pau.+
9 Per això la justícia està molt lluny de nosaltres
i la rectitud no arriba fins a nosaltres.
Continuem esperant la llum, però, mira, només hi ha obscuritat.
Continuem esperant la claror, però seguim caminant a les fosques.+
10 Anem palpant la paret com els cecs,
anem a les palpentes com els que no tenen ulls.+
Ensopeguem a plena llum del dia igual que en la foscor del vespre.
Som com morts entre homes forts.
11 Seguim grunyint com els ossos
i parrupem amb tristesa com els coloms.
Esperem la justícia, però no n’hi ha.
Esperem la salvació, però està molt lluny de nosaltres.
12 Perquè ens hem rebel·lat moltes vegades davant teu+
i cadascun dels nostres pecats testifica contra nosaltres.+
Perquè som conscients de les nostres rebel·lions
i sabem molt bé quins són els nostres errors.+
13 Hem pecat i hem renegat de Jehovà,
li hem girat l’esquena al nostre Déu.
Hem parlat d’opressions i revoltes,+
hem concebut mentides i hem xiuxiuejat coses falses al nostre cor.+
Perquè la veritat* ha ensopegat a les places
i allò que és just no hi pot entrar.
15 La veritat ha desaparegut,+
saquegen a qualsevol que s’aparta de la maldat.
Jehovà ho va veure i es va disgustar,
perquè no hi havia justícia.+
16 Va veure que no hi havia ningú que els ajudés,
i es va sorprendre que ningú intercedís per ells.
Per això el seu braç va portar la salvació*
i la seva justícia li va donar suport.
18 Els donarà el que es mereixen pel que han fet:+
ira als seus adversaris i càstig als seus enemics.+
Donarà a les illes el que es mereixen.
19 A l’oest temeran el nom de Jehovà,
i a l’est, la seva glòria,
perquè ell vindrà com un riu impetuós
impulsat per l’esperit de Jehovà.
21 «I aquest és el pacte que faig amb ells»,+ diu Jehovà. «El meu esperit, que està damunt teu, i les meves paraules, que he posat a la teva boca, no s’apartaran de la teva boca ni de la boca dels teus fills ni de la boca dels teus nets, des d’ara i per sempre», diu Jehovà.
60 «Aixeca’t, dona,+ que la teva llum resplendeixi, perquè la teva llum ha arribat.
La glòria de Jehovà brilla damunt teu.+
2 Perquè l’obscuritat cobrirà la terra
i una densa foscor, les nacions.
Però Jehovà brillarà damunt teu
i la seva glòria es veurà damunt teu.
4 Aixeca la vista i mira al teu voltant.
Tots han sigut reunits, venen cap a tu.
5 En aquell temps, ho veuràs i estaràs radiant,+
el teu cor bategarà amb força i es desbordarà d’alegria,
perquè les riqueses del mar es dirigiran cap a tu,
els recursos de les nacions aniran cap a tu.+
6 Un munt de camells ompliran la teva terra,
camells joves de Madian i d’Efà.+
Tota la gent de Saba vindrà
i portarà or i olíban.
Proclamaran les alabances de Jehovà.+
7 Reuniran tots els ramats de Quedar+ i te’ls portaran.
Les ovelles* de Nebaiot+ et serviran.
8 Qui són aquests que volen com núvols,
com coloms que van al seu colomar?
9 Les illes esperaran en mi.+
Els vaixells de Tarsis van els primers*
per portar els teus fills des de molt lluny+
i també la seva plata i el seu or.
Ho fan per al nom de Jehovà, el teu Déu, i per al Sant d’Israel,
perquè ell et glorificarà.+
10 Els estrangers construiran les teves muralles
i els seus reis et serviran,+
perquè en la meva indignació et vaig castigar,
però en la meva bona voluntat et tindré misericòrdia.+
11 Les teves portes estaran sempre obertes.+
No es tancaran ni de nit ni de dia
perquè et portin els recursos de les nacions
amb els seus reis al capdavant.+
12 Perquè qualsevol nació i qualsevol regne que no et serveixi desapareixerà,
i les nacions seran completament destruïdes.+
13 La glòria del Líban vindrà cap a tu,+
el ginebre, el freixe i el xiprer, tots junts,+
per fer més bonic el meu santuari.
Glorificaré el lloc on poso els peus.+
14 Els fills dels que et van oprimir vindran i s’inclinaran davant teu.
Tots els que et van tractar amb falta de respecte s’hauran d’inclinar als teus peus
i t’hauran d’anomenar la ciutat de Jehovà,
Sió del Sant d’Israel.+
15 En comptes de ser odiada i abandonada, sense que ningú passi per tu,+
faré que siguis un motiu d’orgull etern,
un motiu d’alegria per totes les generacions.+
I sens dubte sabràs que jo, Jehovà, soc el teu Salvador
i que el Poderós de Jacob és el teu Recomprador.+
17 En lloc de coure, portaré or,
i en lloc de ferro, plata.
En lloc de fusta, portaré coure,
i en lloc de pedres, ferro.
18 Mai més se sentirà a parlar de violència a la teva terra
ni de destrucció i ruïna dins les teves fronteres.+
A les teves muralles les anomenaràs Salvació,+ i a les teves portes, Lloança.
19 El sol ja no serà la teva llum durant el dia
i la claror de la lluna no t’il·luminarà.
20 El teu sol no es pondrà més
i la teva lluna no minvarà,
perquè Jehovà serà per a tu una llum eterna+
i els dies del teu dol s’hauran acabat.+
21 Tot el teu poble serà just,
posseirà aquesta terra per sempre.
22 El petit es convertirà en un miler
i el menut, en una nació poderosa.
Jo mateix, Jehovà, ho acceleraré al seu temps.»
61 L’esperit del Senyor Sobirà Jehovà està a sobre meu,+
perquè Jehovà m’ha ungit per anunciar bones notícies als mansos.+
M’ha enviat per embenar els que tenen el cor destrossat,
per proclamar als captius que seran alliberats
i per anunciar que els ulls dels presoners seran totalment oberts,+
2 per proclamar l’any de la bona voluntat* de Jehovà
i el dia de la venjança del nostre Déu,+
per consolar tots els que estan de dol,+
3 per cuidar els que ploren per Sió,
per donar-los un adorn per al cap en comptes de cendres,
l’oli d’alegria en comptes de laments,
el vestit de lloança en comptes d’un esperit abatut.
Els anomenaran grans arbres de justícia,
la plantació de Jehovà, perquè ell sigui glorificat.+
4 Reconstruiran les ruïnes antigues.
Aixecaran els llocs desolats del passat+
i restauraran les ciutats devastades,+
els llocs que han estat desolats durant generacions.+
5 «Vindran estrangers i pasturaran els teus ramats,
i forasters+ seran els teus llauradors i els teus vinyaters.+
7 En comptes de vergonya, tindreu una porció doble,
i en comptes de sentir-se humiliat, el meu poble cridarà d’alegria pel que ha rebut.
Rebran una porció doble a la seva terra.+
Seran feliços per sempre.+
Els donaré fidelment el seu salari
i faré un pacte etern amb ells.+
9 La seva descendència serà coneguda entre les nacions+
i els seus descendents, entre els pobles.
Tots els que els vegin
reconeixeran que són la descendència que Jehovà ha beneït.»+
10 M’alegraré molt a causa de Jehovà.
Tota la meva persona estarà alegre gràcies al meu Déu.+
Perquè m’ha vestit amb la roba* de la salvació,+
m’ha cobert amb el mantell de la justícia,
com un nuvi que porta un turbant com el d’un sacerdot+
i com una núvia que s’arregla amb els seus adorns.
11 Perquè, així com la terra fa créixer els seus brots
i el jardí fa brotar el que s’hi sembra,
el Senyor Sobirà Jehovà
farà brotar la justícia+ i la lloança+ davant de totes les nacions.
62 A causa de Sió no em quedaré callat+
i a causa de Jerusalem no em quedaré quiet,
fins que la seva justícia resplendeixi com una llum brillant+
i la seva salvació il·lumini com una torxa.+
Et coneixeran per un nom nou+
que la pròpia boca de Jehovà et posarà.
3 Seràs una bella corona a les mans de Jehovà,
un turbant reial al palmell del teu Déu.
Al contrari, t’anomenaran El Meu Plaer És Ella,+
i la teva terra serà anomenada Dona Casada.
Perquè Jehovà es complaurà en tu,
i la teva terra serà com una dona casada.
5 Tal com un jove es casa amb una verge,
els teus fills es casaran amb tu.
Igual que la núvia és l’alegria del nuvi,
tu seràs l’alegria del teu Déu.+
6 He apostat vigilants sobre les teves muralles, oh Jerusalem.
En cap moment han de quedar-se callats, ni de nit ni de dia.
Vosaltres, els que parleu de Jehovà,
no descanseu
7 i no li doneu descans fins que estableixi fermament Jerusalem,
fins que la converteixi en la lloança de la terra.»+
8 Jehovà ha fet un jurament amb la seva mà dreta, amb el seu braç fort:
«Mai més donaré als teus enemics els teus cereals perquè se’ls mengin,
i els estrangers tampoc es beuran el teu vi nou, que tanta feina t’ha portat,+
9 sinó que els que seguin els cereals seran els que se’ls menjaran i lloaran Jehovà,
i els que recullin el raïm seran els que es beuran el vi als meus patis sants.»+
10 Passeu, passeu per les portes.
Prepareu el camí per al poble.+
Construïu, construïu el camí principal,
traieu-ne les pedres.+
Aixequeu un senyal* per als pobles.+
11 Jehovà ha proclamat aquest missatge fins als confins de la terra:
«Digueu a la filla de Sió:
“Mira! La teva salvació ja ve.+
Ell porta la recompensa que dona
i té davant seu el sou que paga.”»+
12 La gent dirà que són el poble sant, aquells que Jehovà ha recomprat,+
i tu seràs anomenada Desitjada, Ciutat No Abandonada.+
63 Qui és aquest que ve d’Edom,+
de Bosrà,+ amb roba de colors vius,*
aquest que porta roba esplèndida
i que avança amb gran poder?
«Soc jo, aquell que parla amb justícia,
aquell que té gran poder per salvar.»
2 Per què és vermella la teva roba
i per què els teus vestits són com els d’algú que trepitja raïm al cup?+
3 «He trepitjat el cup de vi tot sol.
No hi havia ningú de cap poble amb mi.
En la meva fúria, no vaig deixar de trepitjar-los,
i en la meva ira, no vaig deixar d’esclafar-los.+
Els meus vestits van quedar esquitxats de la seva sang,
i he tacat tota la meva roba.
4 Perquè el dia de la venjança és dins del meu cor+
i l’any dels meus recomprats ha arribat.
5 Vaig mirar, però no hi havia ningú que oferís ajuda,
em vaig quedar consternat al veure que ningú va oferir el seu suport.
6 En la meva fúria, vaig trepitjar pobles,
els vaig emborratxar amb la meva ira+
i vaig vessar la seva sang a terra.»
7 Parlaré dels actes d’amor lleial de Jehovà,
dels actes dignes de lloança de Jehovà,
a causa de tot el que Jehovà ha fet per nosaltres,+
de totes les coses bones que ha fet a favor de la casa d’Israel
per la seva misericòrdia i el seu gran amor lleial.
8 Perquè va dir: «Sens dubte, ells són el meu poble, són fills que no seran deslleials.»+
De manera que ell es va convertir en el seu Salvador.+
9 Durant tots els seus patiments, ell també va patir.+
El seu missatger personal* els va salvar.+
Pel seu amor i per la seva compassió els va recomprar,+
i els va aixecar i els va portar en braços tots els dies de temps passats.+
10 Però ells es van rebel·lar+ i van entristir el seu esperit sant.+
11 I van recordar els temps passats,
els dies del seu servent Moisès:
«On és aquell que els va fer sortir del mar+ amb els pastors del seu ramat?+
On és aquell que va posar dins d’ell el seu esperit sant,+
12 aquell que va fer que el seu braç gloriós estigués amb la mà dreta de Moisès,+
aquell que va dividir les aigües davant d’ells+
per fer-se un nom etern,+
13 aquell que els va fer caminar a través de les aigües turbulentes,*
de manera que van caminar sense ensopegar,
com un cavall a camp obert?*
14 L’esperit de Jehovà els va fer descansar+
igual que el bestiar descansa quan baixa a la plana.»
Així vas guiar el teu poble
per fer-te un nom majestuós.+
15 Mira cap a baix des del cel
i observa des de la teva elevada residència, santa i gloriosa.
Ens has privat d’ells.
16 Perquè tu ets el nostre Pare.+
Encara que Abraham no ens conegui
i que Israel no ens reconegui,
tu, Jehovà, ets el nostre Pare.
Des de temps antics, el teu nom és El Nostre Recomprador.+
17 Jehovà, per què permets* que ens desviem dels teus camins?
Per què permets que els nostres cors s’endureixin i que no et temem?+
Torna per amor als teus servents,
les tribus de la teva herència.+
18 Per poc temps, el teu poble sant va posseir la terra.
Els nostres enemics han trepitjat el teu santuari.+
19 Fa massa temps que som com els que mai has governat,
com els que mai han portat el teu nom.
64 Tant de bo haguessis esquinçat el cel i haguessis baixat!
Així, les muntanyes haurien tremolat davant teu,
2 com quan el foc crema la malesa
i fa bullir l’aigua.
Llavors, els teus enemics coneixerien el teu nom
i les nacions tremolarien davant teu!
3 Quan vas fer coses impressionants que ni tan sols esperàvem,+
vas baixar i les muntanyes van tremolar davant teu.+
4 Des de temps antics, ningú ha sentit ni escoltat,
i no hi ha cap ull que hagi vist un Déu, a part de tu,
5 Has sortit a trobar els que, amb alegria, fan el que està bé,+
aquells que es recorden de tu i segueixen els teus camins.
Et vas indignar perquè no deixàvem de pecar,+
i ho vam fer durant molt de temps.
I ara mereixem que se’ns salvi?
6 Tots nosaltres som com algú impur
i tots els nostres actes justos són com un drap per a la menstruació.+
Ens assecarem com una fulla,
i els nostres pecats ens arrossegaran com el vent.
7 No hi ha ningú que invoqui el teu nom,
ningú que reaccioni i s’aferri a tu,
perquè has amagat el teu rostre de nosaltres+
i has fet que ens consumim* pels nostres pecats.
8 Però ara, Jehovà, tu ets el nostre Pare.+
9 Jehovà, no t’indignis massa+
i no recordis per sempre els nostres pecats.
Si us plau, mira’ns, perquè tots nosaltres som el teu poble.
10 Les teves ciutats santes s’han convertit en un desert.
Sió s’ha convertit en un desert,
Jerusalem s’ha convertit en un lloc desolat.+
11 El foc ha cremat
la nostra casa santa i gloriosa,*+
on et lloaven els nostres avantpassats,
i tot el que estimàvem està en ruïnes.
12 Jehovà, et seguiràs retenint en vista de tot això?
Et quedaràs callat i permetràs que se’ns faci patir tant?+
65 «M’he deixat buscar pels que no van preguntar per mi,
m’he deixat trobar pels que no em van buscar.+
A una nació que no invocava el meu nom li vaig dir: “Soc aquí, soc aquí!”+
2 Tot el dia he tingut les mans esteses cap a un poble tossut,+
cap a aquells que van pel mal camí+
i darrere de les seves pròpies idees,+
3 un poble que em provoca constantment a la meva cara,+
fent sacrificis als jardins+ i fent pujar el fum dels sacrificis sobre maons.
5 Diuen: “Queda’t on estàs, no te m’acostis,
perquè soc més sant que tu.”*
Són fum al meu nas, un foc que crema tot el dia.
6 Mireu! Està escrit davant meu.
No em quedaré quiet,
sinó que els donaré el seu merescut,+
els donaré el seu merescut per complet
7 pels seus pecats i també pels pecats dels seus avantpassats»,+ diu Jehovà.
«Com que han fet pujar el fum dels sacrificis a les muntanyes
i m’han ofès als turons,+
el primer que faré serà donar-los el que es mereixen, tot el seu salari.»
8 Això és el que diu Jehovà:
«Tal com passa quan algú veu que pot treure vi nou d’un grapat de raïm
i diu: “No te’n desfacis, perquè es pot aprofitar”,
jo faré el mateix amb els meus servents,
no els destruiré a tots.+
9 Faré que de Jacob en surti una descendència,
i de Judà, qui hereti les meves muntanyes.+
Els meus escollits posseiran aquella terra
i els meus servents viuran allà.+
10 Saron+ es convertirà en un lloc on les ovelles pasturaran
i la vall d’Acor,+ en un lloc on les vaques descansaran.
Això és el que faré per als que em busquin del meu poble.
11 Però vosaltres esteu entre els que abandonen Jehovà,+
els que obliden la meva santa muntanya,+
els que paren taula al déu de la Bona Sort
i omplen copes de vi barrejat per al déu del Destí.
I és que us cridava, però no contestàveu,
parlava, però no escoltàveu.+
Vau seguir fent el que estava malament als meus ulls
i vau preferir fer el que em desagradava.»+
13 Per tant, això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà:
«Els meus servents menjaran, però vosaltres passareu gana.+
Els meus servents beuran,+ però vosaltres passareu set.
Els meus servents s’alegraran,+ però vosaltres passareu vergonya.+
14 Els meus servents cridaran de felicitat perquè tindran el cor alegre,
però vosaltres cridareu perquè tindreu el cor adolorit
i us lamentareu perquè tindreu l’esperit desfet.
15 L’únic que quedarà de vosaltres serà un nom que els meus escollits utilitzaran per fer malediccions.
El Senyor Sobirà Jehovà us executarà a cadascun de vosaltres,
però als seus servents els donarà un altre nom,+
16 de manera que qui vulgui aconseguir una benedicció a la terra
serà beneït pel Déu de la veritat,*
i qui faci un jurament a la terra
jurarà pel Déu de la veritat.+
Els patiments del passat seran oblidats,
desapareixeran de la meva vista.+
17 Perquè crearé* un cel nou i una terra nova,+
i les coses del passat no seran recordades
ni tornaran al cor.+
18 Per això, alegreu-vos i estigueu contents per sempre pel que crearé.
Crearé Jerusalem perquè sigui un motiu d’alegria
i el seu poble perquè sigui un motiu de felicitat.+
19 M’alegraré per Jerusalem i estaré content pel meu poble.+
Ja no s’hi sentiran més plors ni crits d’angoixa.»+
20 «Allà ja no hi haurà cap nadó que només visqui uns dies
ni cap vell que no visqui tots els seus dies.
Perquè qui mori amb cent anys serà considerat un nen
i el pecador serà maleït, encara que tingui cent anys.*
22 No construiran perquè un altre hi visqui
ni plantaran perquè un altre s’ho mengi.
Perquè els dies del meu poble seran com els dies d’un arbre,+
i els meus escollits gaudiran al màxim del seu treball.
23 No s’esforçaran* per no res+
ni tindran fills perquè pateixin,
perquè ells i els seus fills+
són la descendència formada pels que Jehovà ha beneït.+
24 Fins i tot abans que cridin, jo els respondré;
mentre encara estiguin parlant, jo els escoltaré.
25 El llop i el corder menjaran junts,
el lleó menjarà palla com el bou+
i la serp s’alimentarà de pols.
No faran cap mal ni cap destrossa en tota la meva santa muntanya»,+ diu Jehovà.
66 Això és el que diu Jehovà:
«El cel és el meu tron i la terra és el meu reposapeus.+
3 Qui mata un toro és com qui assassina una persona.+
Qui sacrifica una ovella és com qui trenca el coll a un gos.+
Qui fa una ofrena... és com qui ofereix sang de porc!+
Qui ofereix olíban+ és com qui beneeix fent servir paraules màgiques.*+
Ells han escollit els seus propis camins
i els encanten les coses repugnants.
4 Per això decidiré de quines maneres els castigaré+
i faré venir damunt seu les coses que els fan tanta por.
Perquè, quan jo cridava, ningú contestava,
i quan parlava, ningú escoltava.+
Van seguir fent el que estava malament als meus ulls
i van preferir fer el que em desagradava.»+
5 Vosaltres, els que tremoleu davant* la seva paraula, escolteu el que diu Jehovà:
«Els vostres germans, que us odien i us marginen per causa del meu nom, han dit: “Que Jehovà sigui glorificat!”+
Però ell s’apareixerà i vosaltres us alegrareu
mentre que ells seran avergonyits.»+
6 Se sent un enrenou que ve de la ciutat, un soroll que surt del temple!
És Jehovà que dona als seus enemics el que es mereixen.
7 Abans de posar-se de part, ella va donar a llum.+
Abans de tenir dolors de part, va donar a llum un nen.
8 Qui ha sentit mai res de semblant?
Qui ha vist coses així?
Naixerà un país en un sol dia?
Naixerà una nació de cop?
Doncs bé, tan aviat com Sió es va posar de part, va donar a llum els seus fills.
9 «¿Faré que comenci el part i després impediré que neixi el nadó?», diu Jehovà.
«¿O bé provocaré el part i després tancaré la matriu?», diu el teu Déu.
10 Alegreu-vos amb Jerusalem i estigueu contents amb ella,+ tots els que l’estimeu.+
Alegreu-vos molt amb ella, tots els que esteu de dol per ella,
11 perquè us alimentareu del seu pit i quedareu totalment satisfets i consolats,
i beureu molta llet i gaudireu de l’abundància de la seva glòria.
12 Això és el que diu Jehovà:
«Li donaré pau, que serà com un riu,+
i la glòria de les nacions, que serà com un torrent desbordant.+
Us alimentareu del seu pit i us portarà en braços,
i us balancejarà sobre els seus genolls.
13 Com una mare consola el seu fill,
jo us seguiré consolant a vosaltres,+
i sereu consolats a causa de Jerusalem.+
14 Quan veureu això, el vostre cor s’alegrarà
i els vostres ossos estaran plens de vida com l’herba tendra.
Jehovà farà que els seus servents coneguin la seva mà,*
però condemnarà públicament els seus enemics.»+
15 «Perquè Jehovà vindrà com un foc+
—els seus carros són com un vent de tempesta—+
per donar-los el que es mereixen amb la seva gran fúria
i reprendre’ls amb flames de foc.+
16 Perquè Jehovà executarà la seva sentència contra tota la humanitat*
amb foc, amb la seva espasa,
i molts moriran a mans de Jehovà.
17 »Els que se santifiquen i es purifiquen per entrar als jardins*+ darrere d’aquell que hi ha al mig, els que mengen carn de porc,+ coses fastigoses i ratolins,+ tots plegats arribaran a la seva fi», diu Jehovà. 18 «Com que sé el que fan i el que pensen, vindré a reunir gent de totes les nacions i llengües, i ells vindran i veuran la meva glòria.»
19 «Posaré un senyal entre ells, i a alguns dels que fugin els enviaré a les nacions que no han sentit a parlar de mi ni han vist la meva glòria: a Tarsis,+ Pul i Lud,+ que són arquers experts, a Tubal i Javan+ i a les illes llunyanes. I ells anunciaran la meva glòria entre les nacions.+ 20 De totes les nacions, portaran tots els vostres germans+ a la meva santa muntanya, a Jerusalem. Els portaran en cavalls, en carros, en carretes cobertes, en mules i en camells ràpids com un regal per a Jehovà, igual que el poble d’Israel porta el seu regal a la casa de Jehovà en un recipient pur», diu Jehovà.
21 «A alguns els escolliré perquè siguin sacerdots i levites», diu Jehovà.
22 «De la mateixa manera que el cel nou i la terra nova+ que estic fent perduraran davant meu», diu Jehovà, «la vostra descendència i el vostre nom també perduraran.»+
23 «De lluna nova en lluna nova i de dissabte en dissabte,
24 «I sortiran i veuran els cadàvers dels que es van rebel·lar contra mi,
perquè els seus cucs no moriran
i el foc que els consumeix no s’apagarà mai,+
i seran una cosa fastigosa per a tothom.»
Significa ‘la salvació de Jehovà’.
O «no coneix el seu amo».
Lit. «premudes».
O «governants».
O «les ensenyances».
Lit. «d’ovelles mascles».
Lit. «orfes de pare».
O «cervesa de blat».
Sembla que fa referència a arbres i jardins relacionats amb la idolatria.
Una fibra que s’assembla a la corda i que crema amb facilitat.
O «Als últims dies».
O «les ensenyances sortiran».
O «corregirà».
Petit mamífer voraç.
O «inestable».
O «el vostre metge».
Lit. «dels ulls de la seva glòria».
Lit. «menjaran el fruit de les seves accions».
Lit. «triturar les cares dels».
Lit. «coll estirat».
O «els penjolls».
Lit. «cases de l’ànima».
O «roba interior».
Fa referència a la humiliació de no tenir ni marit ni fills.
O «purificador».
Lit. «l’excrement».
Una jovada és l’extensió de terra que una parella de bous pot llaurar en un dia.
Consulta l’ap. B14.
Consulta l’ap. B14.
Consulta l’ap. B14.
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O «Els seus nobles».
O «per la seva justícia».
O «la decisió».
O «les ensenyances».
O «pal».
O «tensats».
O «el sílex».
Lit. «He sigut reduït a silenci!».
O potser «no la van poder».
Significa ‘només tornarà una resta’.
O potser «aterrim-la».
O «obrim una bretxa a les seves muralles».
O «la capital».
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Significa ‘Déu està amb nosaltres’.
Fa referència al riu Eufrates.
Lit. «amb el punxó d’un humà».
Possiblement significa ‘de pressa al botí, ràpid al saqueig’.
O «ho presenciïn».
Fa referència a la dona d’Isaïes.
Siloè era un canal d’aigua.
Fa referència al riu Eufrates.
Significa ‘Déu està amb nosaltres’.
O «el testimoni».
O «se segellin les ensenyances».
O «Estaré a l’expectativa de».
O «el testimoni».
Lit. «albada».
És a dir, Déu.
O «l’autoritat per governar estarà sobre les seves espatlles».
Lit. «des de darrere».
O potser «la palma i la canya».
Lit. «orfes de pare».
Lit. «orfes de pare».
O «de passar comptes».
O «la vostra glòria».
O «denúncia».
Fa referència als homes forts de l’assiri que es menciona als v. 5 i 24.
O «el càstig».
O «denúncia».
O «gual».
O «imparcialitat».
O «l’esperit».
O «viurà per un temps».
O potser «el vedell i el lleó menjaran junts».
O «pal».
O «el buscaran».
Fa referència a Babilònia.
Lit. «les espatlles».
O «Estendran el seu poder sobre».
O potser «assecarà».
Lit. «la llengua».
Fa referència al riu Eufrates.
O potser «Colpejarà el Riu i el dividirà en set torrents».
Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O «Toqueu música per».
Fa referència a la població de Sió en conjunt.
O «pal».
Lit. «he santificat».
Lit. «els seus Quesils». Potser fa referència a la constel·lació d’Orió i a les del voltant.
O «ducs».
O potser «els dimonis semblants a cabres».
O «Els donarà descans».
O «els seus capatassos».
O «recitaràs aquest proverbi contra el rei».
O «del capatàs».
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Lit. «bocs».
O «al Xeol». Consulta el glossari.
O «al Xeol». Consulta el glossari.
O «una branca odiada».
O «preparada per colpir».
O «el uadi».
O «guals».
O «carregades de raïm vermell».
O potser «perquè el crit de guerra ha caigut sobre els vostres fruits d’estiu i la vostra collita».
O «comptats meticulosament com ho fa un treballador contractat», és a dir, exactament en tres anys.
O «espigola».
Consulta el glossari.
O «déu estranger».
Lit. «que trepitja».
O «pal».
O potser «miraré des del meu lloc».
O «Memfis».
O potser «ni la palma ni la canya».
O «comandant».
O «amb poca roba».
O «de qui admiraven la seva bellesa».
Sembla que fa referència a la regió de l’antiga Babilònia.
Lit. «els meus malucs estan plens de dolor».
O «poseu oli a l’escut».
Lit. «fill».
Significa ‘silenci’.
O «comptat meticulosament com ho fa un treballador contractat», és a dir, exactament en un any.
Pel que sembla, fa referència a Jerusalem.
Personificació poètica que potser expressa pena o compassió.
O «genets».
O «genets».
O «cortina».
O «del palau».
Lit. «tot el pes».
Fa referència a un braç del riu Nil.
O potser «port».
O potser «s’està assecant».
O «antic».
O potser «s’està assecant».
O «des de l’oest».
O «a l’est».
Lit. «dels seus ancians».
O «de vi que ha reposat sobre el seu pòsit».
Lit. «s’empassarà».
Lit. «S’empassarà».
O potser «els que tenen una disposició inalterable».
Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O «pla».
Consulta el glossari.
O potser «la rosada de les herbes/malves».
O «donarà a llum els que estan impotents en la mort».
Consulta el glossari.
Sembla que fa referència a Israel. Aquí està personificat amb una dona i comparat a una vinya.
O «vi que escumeja», és a dir, en procés de fermentació.
O «farà caure».
Fa referència al riu Eufrates.
O «uadi».
O «l’arrogant».
Sembla que fa referència a la ciutat de Samària, la capital.
O «cordill de mesurar rere cordill de mesurar, cordill de mesurar rere cordill de mesurar».
O potser «hem tingut una visió».
O «el Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O «la plomada».
O «el Xeol». Consulta el glossari.
O potser «Quan ho entenguin, quedaran completament aterrits».
O «tota la terra».
O «el disciplina», «el castiga».
O «i la seva saviesa pràctica, grandiosa».
Possiblement significa ‘el fogar de l’altar de Déu’. Sembla que fa referència a Jerusalem.
Lit. «estrangers».
O «Que perversos sou!».
Lit. «a qui reprèn».
És a dir, pàl·lida de vergonya i decepció.
Lit. «que vessen una ofrena líquida». Pel que sembla, fa referència a fer un acord.
O «les ensenyances».
O potser «d’una cisterna».
O «pal».
O «expectació».
O «expectació».
O potser «i diràs que són fastigoses».
Lit. «greixós i amb molt d’oli».
O «la fractura», «l’enfonsament».
O «alè».
Lit. «d’inutilitat».
O «se santifica».
Aquí Tófet és un lloc simbòlic on es crema amb foc, i representa destrucció.
O «genets».
O «pal».
O «el seu foc».
O «per actuar de manera irreverent».
O «generós».
O «la nostra força».
Fa referència a l’enemic.
O potser «s’està assecant».
O «lloc alt segur».
O «meditarà en».
O «correrà per».
Pel que sembla, fa referència a Bosrà, la capital d’Edom.
Lit. «les pedres».
O potser «els dimonis semblants a cabres».
O «l’enganyapastors».
O «coper principal».
O «del palau».
O «siri».
Lit. «Feu una benedicció amb mi i sortiu cap a mi».
O «del palau».
O «d’insults».
Lit. «un esperit dins seu».
O potser «entre».
O «canals del Nil».
Fa referència a Ezequies.
O «el que produeixi el gra caigut a terra».
Aquestes escales potser s’utilitzaven per mesurar el temps com si fossin un rellotge de sol.
O «del Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O potser «la grua».
O «solemnement».
Fa referència a les paraules i accions de Déu.
O «Has apartat de la teva vista».
O «el Xeol». Consulta el glossari.
O «del seu palau».
Lit. «veritat».
O «amb paraules de consol».
O «el doble».
Lit. «tota carn».
Lit. «tota carn és».
O «l’esperit».
Consulta l’ap. B14.
O «una mesura».
O potser «Qui ha entès».
O «podria donar prou llenya».
O «de l’esfera».
O «governants».
És a dir, l’ha cridat perquè el serveixi.
És a dir, indefens i insignificant.
O «posar el cor».
O «no existeixen».
O «les seves ensenyances».
Lit. «va desplegar».
O «No comparteixo la meva glòria amb».
O «terra ferma».
O «les ensenyances».
O «les seves ensenyances».
Possiblement fa referència a les primeres coses que passarien en el futur.
O «confieu».
Lit. «no m’has invocat».
O «rebel·lions».
Possiblement fa referència als mestres de la Llei.
Lit. «des de la matriu».
Significa ‘persona recta’. Títol honorífic que fa referència a Israel.
O «sobre qui té set».
Fa referència a les imatges.
O «un santuari».
O «dels que parlen coses buides».
Lit. «descenyir».
Lit. «Et cenyiré».
O «a qui li ha donat forma».
O potser «¿O hauria de dir el fang: “La teva obra no té nanses”?».
O potser «Els treballadors».
O potser «els mercaders».
O potser «perquè estigués buida».
Fa referència als ídols que carreguen els animals.
O «el Diví».
O «El meu propòsit».
O «el meu propòsit».
Lit. «poderós».
O potser «i no em trobaré amablement amb ningú».
O «Mestressa».
O potser «a pesar de».
O potser «aquells que divideixen el cel», «els astròlegs».
O potser «que sou descendents».
O «T’he examinat». O potser «T’he escollit».
O «No comparteixo la meva glòria amb».
Lit. «des de la matriu».
Estoig per portar fletxes.
O «Jehovà em farà justícia».
O «em paga».
O «els que han sigut protegits».
O «de bona voluntat».
O potser «de tots els turons pelats».
O «pal».
O «nodrisses».
Lit. «tota carn».
O «una llengua ben ensenyada».
O potser «donar forces».
O «el sílex».
O «Enfrontem-nos l’un amb l’altre».
O «les meves ensenyances».
O potser «els cucs».
Consulta el glossari.
Lit. «pels caps».
O «ull a ull».
O «la victòria».
O «no sabran què dir».
O potser «en el que hem sentit».
Lit. «braç».
Pot fer referència a créixer davant d’un observador qualsevol o davant de Déu.
O «entenia el».
O potser «Era com algú de qui la gent amagava el rostre».
Lit. «d’opressió i judici».
O «de la seva manera de viure». Lit. «de la seva generació».
O «va ser ferit de mort».
O «Algú li donarà la seva tomba».
Lit. «un home ric».
O «violent».
O «Però Jehovà es va complaure a esclafar-lo».
O «el desig».
O «amo».
O «amo».
Lit. «ferida d’esperit».
O «pedres de foc».
O «la meva voluntat».
O «farà un nom».
O «ànima forta».
És a dir, moren.
O potser «i així s’ha escapat».
És a dir, a la tomba.
O «libacions».
O «de consolar-me».
Possiblement fa referència a l’adoració d’ídols.
O potser «al rei».
O «al Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Lit. «no et canses».
O «he amagat els assumptes».
O «plaer».
Lit. «de l’esquerda».
O «plaer».
O «gaudeixis».
O «buides».
O «l’honestedat».
O «la seva pròpia victòria».
O «victòria».
O «la túnica sense mànigues».
O «la claror de la teva albada».
Lit. «ovelles mascles».
O «com al principi».
O «superintendent».
O «del favor».
O «riquesa».
O «la túnica sense mànigues».
O «pal».
O potser «de color vermell viu».
O «em va portar la victòria».
O «L’àngel que hi havia a la seva presència».
O «profundes».
O «al desert».
Lit. «la commoció de les teves entranyes».
Lit. «fas».
O «estan a l’expectativa d’ell».
Lit. «fonguem».
O «tu ets qui ens va donar forma».
O «el nostre temple sant i gloriós».
O potser «a cabanes de vigilància».
O «impures».
O potser «perquè et puc transmetre la meva santedat».
O «la fidelitat». Lit. «l’amén».
Lit. «estic creant».
O potser «i a qui no arribi als cent anys, se’l considerarà maleït».
O «No treballaran de valent».
O «respecta profundament».
O potser «com qui alaba un ídol».
O «respecteu profundament».
O «el seu poder».
Lit. «tota carn».
Fa referència a jardins que s’utilitzaven per adorar ídols.
Lit. «tota carn».
O «a adorar-me».