ESTER

1 Aquesta història va passar en temps d’Assuer,* l’Assuer que governava 127 províncies+ des de l’Índia fins a Etiòpia.* 2 En aquells dies, el rei Assuer regnava des del castell* de Susa.+ 3 El tercer any del seu regnat, va celebrar un banquet per a tots els seus prínceps i servents. Al banquet hi van anar els caps de l’exèrcit de Pèrsia+ i Mèdia,+ els nobles i els prínceps de les províncies. 4 I durant molts dies, 180 en total, el rei els va mostrar la riquesa del seu gloriós regne i l’extraordinària esplendor de la seva grandesa. 5 Passats aquests dies, el rei va celebrar un banquet que va durar set dies al pati del jardí del seu palau, i hi va convidar a totes les persones que estaven al castell de Susa, des del més important fins al menys important. 6 Hi havia cortines de lli, de cotó de qualitat i de tela blava agafades amb cordes de tela de qualitat, cintes de llana de color porpra lligades a anelles de plata i columnes de marbre. També hi havia divans d’or i plata sobre un terra de pedra de pòrfir, marbre blanc, nacre i marbre negre.

7 El vi se servia en copes* d’or, i totes les copes eren diferents. I hi havia moltíssim vi de la casa reial, tant com només el rei en podia oferir. 8 En aquesta ocasió, la norma que es va seguir va ser que ningú estava obligat a beure,* perquè el rei havia ordenat als funcionaris del palau que cadascú begués el que volgués.

9 La reina Vasti+ també va celebrar un banquet per a les dones al palau del rei Assuer.

10 Al setè dia, quan el rei* estava de bon humor perquè havia begut vi, va dir a Mehuman, Bizetà, Harbonà,+ Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs, els set funcionaris reials que servien personalment el rei Assuer, 11 que portessin davant seu la reina Vasti amb el turbant reial per mostrar als pobles i als prínceps la seva bellesa, perquè era molt bonica. 12 Però la reina Vasti es va negar una vegada i una altra a obeir l’ordre que el rei li havia donat per mitjà dels funcionaris reials. El rei es va enfadar moltíssim, i estava encès de ràbia.

13 Llavors el rei va parlar amb els savis que coneixien bé els precedents legals.* (El rei tractava els assumptes amb tots els experts en la llei i en causes judicials, 14 i els més propers a ell eren Carsena, Setar, Admata, Tarsis, Meres, Marsenà i Memucan, set prínceps+ de Pèrsia i Mèdia que tenien accés al rei i ocupaven els llocs més prominents del regne.) 15 El rei els va preguntar: «Segons la llei, què s’ha de fer amb la reina Vasti? Perquè no ha obeït l’ordre que el rei Assuer li ha donat per mitjà dels funcionaris reials.»

16 Aleshores Memucan va dir davant del rei i dels prínceps: «El que ha fet la reina Vasti+ no només perjudica el rei, sinó també tots els prínceps i tota la gent que viu a totes les províncies del rei Assuer. 17 Perquè totes les dones sabran el que ha fet la reina, i menysprearan els seus marits i diran: “El rei Assuer va ordenar que portessin la reina Vasti davant seu, però ella s’hi va negar.” 18 Avui mateix, les princeses de Pèrsia i Mèdia que sàpiguen el que ha fet la reina parlaran amb els seus marits, els prínceps del rei, i això provocarà molt de menyspreu i indignació. 19 Si al rei li sembla bé, que publiqui un decret reial que digui que Vasti no podrà presentar-se mai més davant del rei Assuer, i que faci que aquest decret s’escrigui a les lleis de Pèrsia i Mèdia, que no es poden anul·lar.+ I que el rei esculli com a reina una dona que sigui millor que ella. 20 Quan aquest decret es faci públic per tot l’immens regne, totes les dones honraran els seus marits, des del més important fins al menys important.»

21 Al rei i als prínceps els va agradar aquesta proposta, i el rei va fer el que Memucan havia dit. 22 Per tant, el rei va enviar cartes a totes les províncies reials,+ a cada província en la seva escriptura i a cada poble en el seu idioma, perquè tots els marits fossin amos de casa seva i parlessin en l’idioma del seu poble.

2 Després de tot això, quan la ira del rei Assuer+ s’havia calmat, va tornar a pensar en el que Vasti havia fet+ i en el que ell havia decidit fer per castigar-la.+ 2 Aleshores els ajudants personals del rei li van dir: «Que busquin noies verges i boniques per al rei. 3 Que el rei esculli delegats a totes les províncies del seu regne+ perquè portin totes les noies verges i boniques al castell* de Susa, a la casa de les dones.* Que les posin a càrrec d’Egai,+ l’eunuc del rei i guardià de les dones, i que rebin tractaments de bellesa.* 4 I la noia que més li agradi al rei, que sigui reina en comptes de Vasti.»+ Al rei li va agradar molt aquest consell, i això és el que va fer.

5 Al castell de Susa+ hi havia un jueu que es deia Mardoqueu,+ que era fill de Jaïr, el fill de Semeí, el fill de Quix, un benjaminita,+ 6 que estava entre els que van ser desterrats amb Jeconies,*+ el rei de Judà, a qui Nabucodonosor, el rei de Babilònia, s’havia endut de Jerusalem. 7 Mardoqueu va criar* la seva cosina* Adassà,* coneguda com Ester,+ perquè era òrfena. La noia tenia una figura bonica i era molt atractiva i, quan van morir els seus pares, Mardoqueu la va adoptar com a filla. 8 Quan es va proclamar l’ordre del rei i el seu decret, van portar moltes noies al castell de Susa i les van posar a càrrec d’Egai.+ Ester va ser una de les noies que van portar al palau del rei i que van posar a càrrec d’Egai, el guardià de les dones.

9 Egai va veure la jove amb bons ulls, i ella es va guanyar el seu favor.* Per tant, de seguida va fer que rebés tractaments de bellesa*+ i seguís una dieta especial, i li va donar set de les millors noies que servien al palau del rei. També va traslladar Ester i les seves servidores al millor lloc de la casa de les dones. 10 Però Ester no va dir res del seu poble+ ni de la seva família, perquè Mardoqueu+ li havia manat que no ho digués a ningú.+ 11 Cada dia, Mardoqueu passava per davant del pati de la casa de les dones per saber com estava Ester i com la tractaven.

12 Totes les noies es presentaven per torn al rei Assuer. Però primer havien de rebre un tractament de bellesa de 12 mesos, que consistia a aplicar oli de mirra+ durant 6 mesos i oli balsàmic+ i diverses cremes durant els 6 mesos restants. 13 Llavors la noia ja estava llesta per presentar-se davant del rei. I quan havia d’anar de la casa de les dones al palau del rei, li donaven tot el que demanava. 14 Al vespre hi entrava, i al matí tornava a la segona casa de les dones, que estava a càrrec de Xaaixgaz, l’eunuc del rei+ i guardià de les concubines. La noia no tornava a presentar-se davant del rei a menys que al rei li hagués agradat tant que la fes cridar per nom.+

15 Quan a Ester, la filla adoptiva de Mardoqueu,+ que era nebot d’Abihail, el pare de la noia, li va tocar el torn de presentar-se davant del rei, ella només va demanar el que Egai, l’eunuc del rei i guardià de les dones, li va recomanar. (Durant tot aquest temps, Ester s’anava guanyant el favor de tots els que la veien.) 16 Van portar Ester al palau del rei el desè mes, és a dir, el mes de tevet,* el setè any+ del regnat d’Assuer. 17 I el rei va estimar Ester més que a totes les altres dones, i ella es va guanyar el seu favor i la seva aprovació,* més que les altres verges. Per això, ell li va posar el turbant reial al cap i la va fer reina+ en lloc de Vasti.+ 18 I el rei va celebrar un gran banquet per a tots els seus prínceps i servents, el banquet d’Ester. Llavors va proclamar una amnistia a les províncies i va fer regals, tants com només el rei en podia oferir.

19 Quan van portar noies verges+ per segona vegada, Mardoqueu estava assegut al seu lloc a la porta del palau del rei. 20 Ester no deia res de la seva família ni del seu poble,+ tal com Mardoqueu li havia manat, perquè seguia obeint-lo com quan ell la cuidava.+

21 Per aquell temps, mentre Mardoqueu estava assegut a la porta del palau del rei, Bigtan i Tarés, dos funcionaris reials que eren porters, es van indignar i van tramar l’assassinat del rei Assuer. 22 Però quan Mardoqueu ho va saber, de seguida ho va explicar a la reina Ester. Llavors Ester va parlar amb el rei en nom de Mardoqueu.* 23 L’assumpte es va investigar, i finalment es va descobrir que era veritat, així que van penjar els dos homes a un pal. I tot això es va escriure en presència del rei al llibre dels registres històrics.+

3 Després d’això, el rei Assuer va donar una posició més important a Aman,+ el fill d’Amedata, l’agaguita,+ i el va exalçar posant el seu tron per sobre de tots els altres prínceps.+ 2 I tots els servents del rei que estaven a la porta del palau del rei s’agenollaven i s’inclinaven davant d’Aman, perquè el rei ho havia ordenat. Però Mardoqueu es negava a agenollar-se i inclinar-se davant d’ell. 3 Per això, els servents del rei que estaven a la porta del palau del rei van dir a Mardoqueu: «Per què desobeeixes l’ordre del rei?» 4 Cada dia li preguntaven el mateix, però ell no els escoltava. Així que ho van explicar a Aman per saber si es continuaria tolerant la conducta de Mardoqueu.+ I és que Mardoqueu els havia dit que era jueu.+

5 Ara bé, quan Aman va veure que Mardoqueu es negava a agenollar-se i inclinar-se davant seu, es va enrabiar.+ 6 I com que li havien dit a quin poble pertanyia Mardoqueu, no en tenia prou amb matar-lo només a ell. Per això, Aman va començar a buscar la manera d’exterminar tots els jueus del regne d’Assuer, tot el poble de Mardoqueu.

7 Així que, per establir el dia i el mes en què s’hauria de fer, van tirar el pur + (és a dir, la sort) en presència d’Aman el primer mes, el mes de nissan,* l’any 12+ del regnat d’Assuer. I la sort va caure en el dotzè mes, el mes d’adar.*+ 8 Aleshores Aman va dir al rei Assuer: «Hi ha un poble escampat i dispersat per totes les províncies del teu regne,+ i les seves lleis són diferents a les dels altres pobles. No obeeixen les lleis del rei, i al rei no li convé deixar-los tranquils. 9 Si al rei li sembla bé, que s’emeti un decret per exterminar-los. I jo donaré 10.000 talents* de plata als funcionaris perquè els ingressin al tresor reial.»*

10 Llavors el rei es va treure l’anell de segellar+ de la mà i el va donar a Aman,+ que era el fill d’Amedata, l’agaguita,+ i l’enemic dels jueus. 11 I el rei va dir a Aman: «Queda’t amb la plata i amb el poble, i fes amb ells el que vulguis.» 12 Aleshores el dia 13 del primer mes van fer cridar els secretaris del rei+ perquè escrivissin+ tot el que Aman havia ordenat als sàtrapes del rei, als governadors de les províncies i als prínceps de cada poble, a cada província en la seva escriptura i a cada poble en el seu idioma. Es va escriure en nom del rei Assuer i es va segellar amb l’anell de segellar del rei.+

13 Després, els missatgers van portar a totes les províncies del rei les cartes que ordenaven matar, exterminar i eliminar tots els jueus —joves i vells, nens i dones— en un sol dia, el dia 13 del dotzè mes, el mes d’adar.+ També ordenaven que s’apoderessin de les seves possessions.+ 14 A cada província s’havia de publicar com a llei el contingut del document, i s’havia d’anunciar a tots els pobles, perquè estiguessin preparats per aquell dia. 15 Per ordre del rei, els missatgers van sortir de seguida.+ La llei es va publicar al castell* de Susa.+ Llavors el rei i Aman van seure a beure, però la ciutat de Susa estava desconcertada.

4 Quan Mardoqueu+ va saber tot el que havia passat,+ es va esquinçar els vestits, es va vestir amb roba de sac i es va cobrir de cendra. Llavors va sortir i va anar per la ciutat cridant fort i desconsoladament 2 fins que va arribar a la porta del palau del rei, perquè no s’hi podia entrar vestit amb roba de sac. 3 I a cada província+ on s’anunciava l’ordre del rei i el seu decret, els jueus quedaven totalment desconsolats, i dejunaven,+ ploraven i es lamentaven. Molts s’estiraven sobre roba de sac i sobre cendres.+ 4 Quan les servidores i els eunucs d’Ester van entrar a explicar-li el que passava, la reina es va preocupar molt. Llavors ella va enviar vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va voler. 5 I Ester va fer cridar Hatac, un dels eunucs del rei, a qui el rei havia posat al servei d’Ester, i li va ordenar que preguntés a Mardoqueu què passava i què significava tot allò.

6 Per tant, Hatac va anar a buscar Mardoqueu a la plaça de la ciutat, que estava davant de la porta del palau del rei. 7 Mardoqueu li va explicar tot el que li havia passat, i li va dir la quantitat exacta de diners+ que Aman havia promès que pagaria al tresor reial perquè exterminessin els jueus.+ 8 També li va donar una còpia del decret que s’havia publicat a Susa+ i que ordenava exterminar els jueus. Hatac l’havia d’ensenyar a Ester i explicar-li la situació, i també li havia de dir que es presentés davant del rei+ per suplicar el seu favor i que intercedís personalment pel seu poble.

9 Llavors Hatac va tornar i va explicar a Ester el que Mardoqueu li havia dit. 10 I Ester va donar a Hatac aquest missatge per a Mardoqueu:+ 11 «Tots els servents i els habitants de les províncies del rei saben que només hi ha una llei per a qualsevol home o dona que entri al pati interior+ del rei sense que hagi sigut cridat: ha de morir. Només se li perdona la vida si el rei li estén el seu ceptre d’or.+ I el rei no m’ha fet cridar des de fa 30 dies.»

12 Quan Mardoqueu va rebre la resposta d’Ester, 13 li va contestar: «No et pensis que, perquè estàs al palau del rei, tens més possibilitats de salvar-te que els altres jueus. 14 Perquè si ara et quedes callada, els jueus rebran l’ajuda i la salvació d’alguna altra banda,+ però tu i la família del teu pare morireu. I qui sap si has arribat a ser reina per ajudar en un moment com aquest?»+

15 Llavors Ester va respondre a Mardoqueu: 16 «Ves i reuneix tots els jueus de Susa, i dejuneu+ per mi. No mengeu ni begueu durant tres dies+ i tres nits. Les meves servidores i jo també dejunarem. Em presentaré davant del rei, encara que vagi contra la llei. I si he de morir, moriré.» 17 I Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia manat.

5 Al tercer dia,+ Ester es va posar els vestits reials, va entrar al pati interior del palau i es va quedar dreta davant de la sala del rei. El rei estava a la sala del rei assegut al seu tron de cara a l’entrada. 2 Tan bon punt el rei va veure la reina Ester dreta al pati, es va alegrar de veure-la i li va estendre el ceptre d’or+ que duia a la mà. Llavors Ester es va apropar i va tocar la punta del ceptre.

3 El rei li va preguntar: «Què et passa, reina Ester? Què vols? Et donaré el que sigui, fins i tot la meitat del meu regne!» 4 I Ester li va dir: «Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman+ al banquet que li he preparat en el seu honor.» 5 Aleshores el rei va ordenar als seus homes: «Digueu a Aman que vingui de seguida, tal com demana Ester.» Així que el rei i Aman van anar al banquet que Ester havia preparat.

6 Durant el banquet de vi,* el rei va dir a Ester: «Què vols? Digue-m’ho i t’ho donaré! Què desitges? Et donaré el que em demanis, fins i tot la meitat del meu regne!»+ 7 Ester li va contestar: «El que demano i el que desitjo és el següent: 8 si tinc el favor del rei, i si al rei li sembla bé fer el que demano i concedir-me el meu desig, que vingui amb Aman al banquet que faré per a vosaltres demà. I demà respondré a la pregunta del rei.»

9 Aquell dia, Aman se’n va anar molt content i de bon humor. Ara bé, quan va veure Mardoqueu a la porta del palau del rei i es va adonar que no s’aixecava quan ell passava i que no li tenia por, es va enrabiar amb ell.+ 10 Però es va contenir i va marxar a casa seva. Després va fer cridar els seus amics i Zèreix,+ la seva dona. 11 I Aman es va posar a presumir de la seva gran riquesa, de tots els fills que tenia+ i de la posició que el rei li havia donat i de com l’havia exalçat per sobre dels prínceps i dels servents del rei.+

12 Llavors Aman va afegir: «I encara més! La reina Ester només m’ha convidat a mi perquè acompanyi el rei al banquet que ha preparat.+ A més, demà també m’ha convidat a estar amb ella i el rei.+ 13 Però res d’això em satisfà mentre Mardoqueu, el jueu, continuï assegut a la porta del palau del rei.» 14 Aleshores la seva dona Zèreix i tots els seus amics li van dir: «Ordena que preparin un pal de 50 colzades* d’alt i, demà al matí, digues al rei que hi pengin Mardoqueu.+ Després ves al banquet amb el rei i passa-t’ho bé.» A Aman li va agradar la idea, i va ordenar que preparessin el pal.

6 Aquella nit el rei no podia dormir, i per això va demanar que li portessin el llibre dels registres històrics+ i que l’hi llegissin. 2 Hi van trobar escrit que Mardoqueu havia denunciat Bigtan i Tarés, dos funcionaris reials que eren porters i que havien tramat l’assassinat del rei Assuer.+ 3 El rei va preguntar: «Quina honra i reconeixement s’ha donat a Mardoqueu pel que va fer?» I els ajudants personals del rei li van contestar: «No s’ha fet res per ell.»

4 Més tard, el rei va preguntar: «Qui hi ha al pati?» Aman havia entrat al pati exterior+ del palau per demanar al rei que pengessin Mardoqueu al pal que havia preparat.+ 5 I els seus ajudants li van respondre: «És Aman,+ que està esperant al pati.» Aleshores el rei va dir: «Feu-lo entrar.»

6 Quan Aman va entrar, el rei li va preguntar: «Què s’hauria de fer a l’home a qui el rei vol honrar?» Aman va pensar: «A qui, sinó a mi, voldrà honrar el rei?»+ 7 Per això, Aman va dir al rei: «Si el rei vol honrar algú, 8 que portin un vestit reial+ dels que porta el rei i un cavall amb l’adorn reial al cap, un dels que el rei munta. 9 I que un dels prínceps més importants del rei s’encarregui del vestit i del cavall. Han de posar el vestit a l’home a qui el rei vol honrar i han de fer que es passegi damunt del cavall per la plaça de la ciutat. I han d’anar davant seu proclamant: “Així es fa a l’home a qui el rei vol honrar!”»+ 10 De seguida, el rei va dir a Aman: «Afanya’t! Agafa el vestit i el cavall i fes tot això a Mardoqueu, el jueu que seu a la porta del palau del rei. No t’oblidis de fer res del que has dit.»

11 Per tant, Aman va agafar el vestit i el cavall, va vestir Mardoqueu+ i va fer que es passegés damunt del cavall per la plaça de la ciutat, i va anar davant seu proclamant: «Així es fa amb l’home a qui el rei vol honrar!» 12 Després d’això, Mardoqueu va tornar a la porta del palau del rei, però Aman va marxar corrents cap a casa, lamentant-se i amb el cap cobert. 13 Quan Aman va explicar a la seva dona Zèreix+ i a tots els seus amics tot el que li havia passat, els seus consellers* i la seva dona li van dir: «Si Mardoqueu és d’origen jueu, no el venceràs. Has començat a caure davant seu, no hi ha dubte que cauràs del tot.»

14 I mentre encara parlaven amb ell, van arribar els funcionaris reials, i de seguida es van endur Aman al banquet que Ester havia preparat.+

7 Llavors el rei i Aman+ van anar al banquet que havia preparat la reina Ester. 2 El segon dia, durant el banquet de vi, el rei va tornar a preguntar a Ester: «Què vols, reina Ester? Digue-m’ho i t’ho donaré. Què desitges? Et donaré el que em demanis, fins i tot la meitat del meu regne!»+ 3 I la reina Ester li va contestar: «Si tinc el favor del rei, i si al rei li sembla bé, el que demano és que em salvis la vida, i el que desitjo és que salvis el meu poble.+ 4 Perquè el meu poble i jo hem sigut venuts+ perquè ens matin, ens exterminin i ens eliminin.+ Si simplement haguéssim sigut venuts com a esclaus i esclaves, no hauria dit res. Però aquesta desgràcia no s’ha de permetre, perquè perjudicarà el rei.»

5 Aleshores el rei Assuer va dir a la reina Ester: «Qui s’ha atrevit a fer això? On és?» 6 Ester li va contestar: «L’adversari i l’enemic és aquest home pervers, Aman.»

I Aman es va espantar molt a causa del rei i la reina. 7 Llavors el rei es va aixecar furiós del banquet de vi i va sortir al jardí del palau. Però, com que Aman es va adonar que el rei el castigaria, es va aixecar per suplicar la reina Ester per la seva vida. 8 Quan el rei va tornar del jardí del palau al lloc on se celebrava el banquet de vi i va veure que Aman s’havia llançat sobre el divan on estava Ester, va cridar: «És que també seràs capaç de violar la reina a casa meva?» Tan bon punt el rei va dir això, van cobrir la cara a Aman. 9 I Harbonà,+ un dels funcionaris reials, va dir: «Aman també ha preparat un pal per a Mardoqueu,+ l’home que va salvar el rei quan va denunciar el complot.+ El pal està a casa d’Aman, i fa 50 colzades* d’alt.» Llavors el rei va dir: «Pengeu-lo a ell al pal.» 10 Així que van penjar Aman al pal que havia preparat per a Mardoqueu. I la ira del rei es va calmar.

8 Aquell mateix dia, el rei Assuer va entregar totes les possessions d’Aman,+ l’enemic dels jueus,+ a la reina Ester. I Mardoqueu es va presentar davant del rei, perquè Ester va explicar al rei que eren parents.+ 2 Llavors el rei es va treure l’anell de segellar+ que havia pres a Aman i el va donar a Mardoqueu. I Ester va posar Mardoqueu a càrrec de tot el que Aman tenia.+

3 A més, Ester va parlar amb el rei una altra vegada. Va caure als seus peus plorant i li va suplicar que desfés el mal que havia causat Aman, l’agaguita, i que aturés el pla que havia tramat contra els jueus.+ 4 El rei va estendre el ceptre d’or cap a Ester,+ i ella es va aixecar i es va quedar dreta davant del rei. 5 Aleshores Ester li va dir: «Si al rei li sembla bé i tinc la seva aprovació, i si el rei hi està d’acord i tinc el seu favor, que s’emeti un decret per anul·lar els documents que ha escrit el manipulador Aman,+ el fill d’Amedata, l’agaguita,+ per eliminar els jueus que viuen a totes les províncies del rei. 6 Perquè, com podré suportar veure la desgràcia que vindrà sobre el meu poble? I, com podré suportar veure com maten els meus parents?»

7 Aleshores el rei Assuer va dir a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu: «He donat a Ester totes les possessions d’Aman+ i he fet que el pengin a un pal+ per haver tramat l’atac contra els jueus. 8 Podeu escriure en nom del rei el que us sembli millor per ajudar els jueus, i podeu segellar el decret amb l’anell de segellar del rei. Perquè els decrets que s’escriuen en nom del rei i se segellen amb l’anell de segellar del rei no es poden anul·lar.»+

9 Per tant, van fer cridar els secretaris del rei el dia 23 del tercer mes, és a dir, el mes de sivan.* I van posar per escrit tot el que Mardoqueu havia ordenat als jueus, als sàtrapes,+ als governadors i als prínceps de les províncies+ que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, 127 províncies. Van escriure a cada província en la seva escriptura i a cada poble en el seu idioma, i als jueus en la seva escriptura i en el seu idioma.

10 Mardoqueu va escriure els documents en nom del rei Assuer i els va segellar amb l’anell de segellar+ del rei, i els va enviar per mitjà de missatgers que muntaven cavalls* molt ràpids de les quadres del rei. 11 En aquests documents, el rei donava permís als jueus de totes les ciutats perquè es reunissin i es defensessin, i perquè matessin, exterminessin i eliminessin qualsevol grup armat de qualsevol poble o província que els ataqués, fins i tot les dones i els nens, i que es quedessin amb les seves possessions.+ 12 Tot això havia de passar el mateix dia a totes les províncies del rei Assuer, el dia 13 del dotzè mes, és a dir, el mes d’adar.*+ 13 A cada província s’havia de publicar com a llei el contingut del document. S’havia d’anunciar a tots els pobles perquè aquell dia els jueus poguessin estar preparats per venjar-se dels seus enemics.+ 14 Per ordre del rei, els missatgers van sortir immediatament i a tota velocitat amb els cavalls* que s’utilitzaven per servir el rei. I aquesta llei també es va anunciar al castell* de Susa.+

15 Quan Mardoqueu va sortir de davant del rei, portava un vestit reial blau i blanc, una gran corona d’or i una capa de llana de color porpra de qualitat.+ I la ciutat de Susa cridava d’alegria. 16 Per als jueus hi va haver esperança,* goig, alegria i honor. 17 I a totes les províncies i ciutats, a qualsevol lloc on arribaven el decret i la llei del rei, els jueus es posaven molt contents i feliços, i celebraven festes i banquets. I moltes persones d’altres pobles* es feien jueves,+ perquè la por als jueus havia caigut damunt d’ells.

9 Va arribar el dia 13 del dotzè mes, és a dir, el mes d’adar,*+ i s’havien de complir l’ordre del rei i la seva llei.+ Era el dia en què els enemics dels jueus esperaven derrotar-los, però va passar tot el contrari, perquè van ser els jueus els que van vèncer els que els odiaven.+ 2 Els jueus es van reunir a les seves ciutats, a totes les províncies del rei Assuer,+ per lluitar contra els que els volien fer mal. I com que la por a ells havia caigut damunt de tots els pobles, ningú els va poder oposar resistència.+ 3 A més, tots els prínceps de les províncies, els sàtrapes,+ els governadors i els que s’encarregaven dels assumptes del rei donaven suport als jueus, perquè tenien por de Mardoqueu. 4 Mardoqueu havia rebut molta autoritat+ al palau del rei, i la seva fama s’anava escampant per totes les províncies, perquè cada vegada tenia més autoritat.

5 Els jueus van atacar tots els seus enemics amb l’espasa, i els van matar i exterminar. Van fer el que van voler amb els que els odiaven.+ 6 Al castell* de Susa,+ els jueus van matar i exterminar 500 homes. 7 També van matar Parxandata, Dalfon, Aspata, 8 Porata, Adalia, Aridata, 9 Permesta, Arissai, Aridai i Vaizata, 10 els deu fills d’Aman, el fill d’Amedata, l’enemic dels jueus.+ Els van matar, però no es van quedar amb les seves possessions.+

11 Aquell dia van informar el rei del nombre de morts que hi havia hagut al castell de Susa.

12 Llavors el rei va dir a la reina Ester: «Al castell de Susa, els jueus han matat i exterminat 500 homes i els deu fills d’Aman. Què hauran fet a les altres províncies del rei?+ I ara, vols alguna cosa més? Digue-m’ho i t’ho donaré! Què més desitges? Et donaré el que em demanis.» 13 Ester li va contestar: «Si al rei li sembla bé,+ que deixi que els jueus de Susa demà també puguin actuar segons la llei d’avui,+ i que faci penjar a un pal els cossos dels deu fills d’Aman.»+ 14 Aleshores el rei va ordenar que es fes així. La llei es va publicar a Susa i van penjar els cossos dels deu fills d’Aman.

15 Per tant, els jueus de Susa es van tornar a reunir el dia 14 del mes d’adar+ i van matar 300 homes més a Susa, però no es van quedar amb les seves possessions.

16 Els altres jueus que vivien a les províncies del rei també es van reunir per defensar-se.+ Van matar 75.000 enemics, i així es van alliberar dels que els odiaven,+ però no es van quedar amb les seves possessions. 17 Tot això va passar el dia 13 del mes d’adar. I el dia 14 van descansar i el van convertir en un dia de banquets i alegria.

18 Els jueus de Susa es van reunir el dia 13+ i el dia 14+ per defensar-se. El dia 15 van descansar, i van celebrar aquell dia amb banquets i alegria. 19 Però els jueus del camp, els que vivien a les ciutats dels districtes que estaven als afores, van celebrar el dia 14 del mes d’adar amb alegria i banquets. Va ser un dia de festa+ i una ocasió per enviar-se menjar els uns als altres.+

20 Mardoqueu+ va escriure tot el que havia passat i va enviar cartes oficials als jueus de totes les províncies del rei Assuer, tant als que vivien a prop com als que vivien lluny. 21 Els va ordenar que cada any celebressin el dia 14 i el dia 15 del mes d’adar, 22 perquè aquells dies els jueus es van alliberar dels seus enemics i, aquell mes, la seva pena es va convertir en alegria i el seu dol,+ en un dia de festa. Per això, havien de celebrar aquells dies amb banquets i alegria, i havien de regalar-se menjar els uns als altres i fer regals als pobres.

23 Els jueus van estar d’acord a seguir celebrant la festa que havien començat a celebrar i a fer el que Mardoqueu els havia escrit. 24 I és que Aman,+ el fill d’Amedata, l’agaguita,+ que era l’enemic de tots els jueus, havia tramat un complot contra els jueus per exterminar-los,+ i havia tirat el pur,+ és a dir, la sort, per fer-los agafar por i eliminar-los. 25 Però quan Ester es va presentar davant del rei, ell va manar per escrit:+ «Que el malvat complot que ha tramat contra els jueus+ recaigui sobre el seu cap.» I a Aman i als seus fills els van penjar a un pal.+ 26 Per això, a aquesta festa la van anomenar Purim, que ve de la paraula pur.*+ Així doncs, per tot el que hi havia escrit a la carta de Mardoqueu, pel que havien vist i pel que els havia passat, 27 els jueus es van comprometre que, tant ells com els seus descendents i tots els que s’unissin a ells,+ sempre celebrarien aquests dos dies i que, cada any, al temps fixat, seguirien el que hi havia escrit sobre aquesta festa. 28 De generació en generació, totes les famílies havien de recordar i celebrar aquesta festa a totes les províncies i a totes les ciutats. Els jueus sempre haurien de celebrar el Purim, i els seus descendents sempre haurien de commemorar-lo.

29 Aleshores es va escriure una segona carta sobre el Purim, i la reina Ester, la filla d’Abihail, i Mardoqueu, el jueu, la van confirmar amb l’autoritat que se’ls havia donat. 30 Mardoqueu va enviar cartes oficials a tots els jueus de les 127 províncies+ del regne d’Assuer+ amb paraules de pau i veritat 31 per confirmar que se celebrés el Purim al temps que s’havia fixat, tal com Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester els havien manat,+ i tal com els jueus mateixos havien dit que farien, tant ells com els seus descendents.+ També s’havien de fer dejunis+ i súpliques.+ 32 L’ordre d’Ester va confirmar tots els assumptes relacionats amb el Purim,+ i es va escriure en un llibre.

10 El rei Assuer va sotmetre a treballs forçats els que vivien al seu territori, tant al continent com a les illes.

2 I tots els actes grans i poderosos del rei i el relat detallat de com Mardoqueu+ va ser engrandit pel rei+ estan escrits al llibre de la història+ dels reis de Mèdia i Pèrsia.+ 3 Mardoqueu, el jueu, era la persona més poderosa després del rei Assuer. Els jueus el tenien en alta estima,* i tots els seus germans el respectaven molt. Treballava a favor dels jueus i buscava el benestar dels* descendents del poble.