NEHEMIES

1 Aquestes són les paraules de Nehemies,*+ el fill d’Hecalies: En el mes de quisleu,* l’any 20,* jo estava al castell* de Susa.+ 2 Per aquell temps, em va venir a visitar Hananí,+ un dels meus germans, amb altres homes de Judà. Els vaig preguntar pels jueus que quedaven i que havien sobreviscut al captiveri,+ i també els vaig preguntar per Jerusalem. 3 Ells em van contestar: «Els que queden a la província que han sobreviscut al captiveri estan en una situació terrible i vergonyosa.+ Les muralles de Jerusalem estan enderrocades,+ i les seves portes han sigut cremades.»+

4 Quan vaig escoltar aquestes paraules, em vaig asseure i em vaig posar a plorar. Durant alguns dies vaig estar de dol, dejunant+ i orant al Déu del cel. 5 I vaig dir: «Jehovà, el Déu del cel, el Déu gran i imponent, que compleixes el teu pacte i mostres amor lleial als que t’estimen i obeeixen els teus manaments,+ 6 si us plau, que la teva orella estigui atenta i els teus ulls ben oberts per escoltar l’oració del teu servent, l’oració que et faig avui. Nit i dia+ oro pels teus servents, els israelites, i confesso els pecats que el poble d’Israel ha comès contra tu. Hem pecat, tant la casa del meu pare com jo.+ 7 Sens dubte ens hem corromput i hem pecat contra tu,+ perquè no hem obeït els manaments, les normes i les decisions judicials que vas donar al teu servent Moisès.+

8 »Recorda, si us plau, el que vas dir* al teu servent Moisès: “Si em sou infidels, us dispersaré entre els pobles.+ 9 Però si torneu a mi i obeïu els meus manaments, encara que estigueu dispersats fins al punt més llunyà de l’horitzó, des d’allà us ajuntaré+ i us portaré al lloc que he escollit perquè hi resideixi el meu nom.”+ 10 Ells són els teus servents i el teu poble, a qui vas alliberar* amb el teu gran poder i amb la teva mà forta.+ 11 Si us plau, Jehovà, que la teva orella estigui atenta per escoltar l’oració del teu servent, i també l’oració dels teus servents que desitgen témer el teu nom. I si us plau, fes que al teu servent li vagi bé avui i que el rei es compadeixi de mi.»+

En aquella època, jo era el coper del rei.+

2 Un dia, en el mes de nissan* de l’any 20+ del regnat d’Artaxerxes,+ el rei volia beure vi i jo, com de costum, vaig agafar el vi i l’hi vaig servir.+ Però jo mai havia estat trist davant d’ell. 2 Per això, el rei em va dir: «Per què se’t veu tan trist si no estàs malalt? Deu ser que el teu cor està trist.» En aquell moment vaig tenir molta por.

3 Llavors li vaig contestar: «Llarga vida al rei! Per què no hauria d’estar trist si la ciutat on estan enterrats els meus avantpassats està en ruïnes i les seves portes han sigut consumides pel foc?»+ 4 El rei em va preguntar: «Què és el que vols?» A l’instant vaig fer una oració al Déu del cel.+ 5 Aleshores vaig dir al rei: «Si al rei li sembla bé i està content amb el seu servidor, envia’m a Judà, a la ciutat on estan enterrats els meus avantpassats, perquè la reconstrueixi.»+ 6 Llavors el rei, que tenia la reina asseguda al seu costat, em va preguntar: «Quant de temps durarà el teu viatge, i quan tornaràs?» I com que li va semblar bé que hi anés,+ li vaig dir el temps que estaria fora.+

7 I vaig dir al rei: «Si al rei li sembla bé, que se’m donin cartes per als governadors de la regió que està a l’oest del riu Eufrates*+ perquè em deixin passar lliurement fins a Judà, 8 i una carta per a Assaf, el guarda del bosc reial,* perquè em doni fusta per a les bigues de les portes de la Fortalesa+ de la Casa,* per a les muralles de la ciutat+ i per a la casa on aniré.» I el rei me les va donar,+ perquè el meu Déu* estava amb mi.+

9 Temps després vaig arribar on estaven els governadors de la regió que està a l’oest del riu Eufrates, i els vaig entregar les cartes del rei. A més, el rei va enviar capitans de l’exèrcit i soldats a cavall perquè m’acompanyessin. 10 Però Sanbal·lat,+ l’horonita, i Tobies,+ el funcionari* ammonita,+ es van enfadar molt quan es van assabentar que hi havia anat algú per ajudar el poble d’Israel.

11 Finalment vaig arribar a Jerusalem. Tres dies després, 12 vaig sortir de nit, acompanyat d’un grupet d’homes, i no li vaig dir a ningú el que el meu Déu m’havia impulsat a* fer per Jerusalem. L’únic animal que dúiem era el que jo muntava. 13 Aquella nit vaig sortir per la Porta de la Vall+ i vaig passar per davant de la Font de la Gran Serp fins a arribar a la Porta dels Munts de Cendra.+ Vaig inspeccionar les muralles de Jerusalem, que estaven enderrocades, i les seves portes, que havien sigut consumides pel foc.+ 14 Després vaig seguir fins a la Porta de la Font+ i fins a la Bassa del Rei, però no hi havia prou espai perquè passés l’animal que jo muntava. 15 Tot i així, vaig continuar pujant per la vall*+ mentre encara era de nit, inspeccionant les muralles. Després vaig fer mitja volta, vaig entrar per la Porta de la Vall i me’n vaig tornar.

16 Els subgovernadors+ no sabien on havia anat ni què estava fent, perquè encara no havia dit res als jueus, als sacerdots, als nobles, als subgovernadors ni als altres treballadors. 17 Finalment els vaig dir: «Ja veieu en quina situació tan lamentable estem, que Jerusalem està en ruïnes i les seves portes han sigut cremades. Veniu, reconstruïm les muralles de Jerusalem perquè acabi aquesta situació tan vergonyosa.» 18 Llavors els vaig explicar com m’estava ajudant el meu Déu*+ i els vaig mencionar tot el que el rei m’havia dit.+ I ells van dir: «Som-hi! Comencem la reconstrucció!» Així que es van animar els uns als altres* per fer aquesta bona obra.+

19 Ara bé, quan Sanbal·lat, l’horonita, Tobies,+ el funcionari* ammonita,+ i Guèixem, l’àrab,+ se’n van assabentar, van començar a burlar-se de nosaltres+ i a menysprear-nos dient: «Què esteu fent? Que potser us esteu rebel·lant contra el rei?»+ 20 Però jo els vaig contestar: «El Déu del cel farà que tot ens vagi bé,+ i nosaltres, els seus servents, començarem la reconstrucció. Però vosaltres no teniu res a veure amb Jerusalem, ni hi teniu cap dret legal ni formeu part de la seva història.»+

3 El gran sacerdot Eliasib+ i els seus germans, els sacerdots, es van posar a reconstruir la Porta de les Ovelles.+ Després la van dedicar a Déu*+ i van col·locar les fulles* de la porta. A més, van dedicar a Déu el tram de muralla que va fins a la Torre de Meà+ i fins a la Torre d’Hananel.+ 2 Els homes de Jericó+ van reconstruir el següent tram. I Zacur, el fill d’Imrí, en va reconstruir el següent.

3 Els fills d’Hasnaà van reconstruir la Porta del Peix.+ Van posar-hi les bigues+ i després van col·locar-hi les fulles, els panys* i les barres. 4 Meremot,+ el fill d’Urià, el fill d’Acòs, va reparar el següent tram; Meixul·lam,+ el fill de Berequià, el fill de Mesezebel, en va reparar el següent, i Sadoc, el fill de Baana, el següent. 5 Els tecoïtes+ van reparar el tram del costat, però els seus homes prominents no es van voler rebaixar* per treballar sota les ordres dels encarregats de l’obra.

6 Joiadà, el fill de Passéah, i Meixul·lam, el fill de Besodies, van reparar la Porta de la Ciutat Vella.+ Van posar-hi les bigues i després van col·locar-hi les fulles, els panys i les barres. 7 Melties, el gabaonita,+ i Jadon, el meronotita, van reparar el següent tram. Ells eren homes de Gabaon i de Mispà+ que estaven sota l’autoritat del governador de la regió que està a l’oest del riu Eufrates.*+ 8 Uziel, el fill d’Harahies, que era un dels orfebres, va reparar el següent tram, i Hananies, un dels fabricants de perfums, en va reparar el següent. Ells van pavimentar* Jerusalem fins a la Muralla Ampla.+ 9 El tram del costat, el va reparar Rafaïes, el fill d’Hur, un príncep de la meitat del districte de Jerusalem. 10 Jedaià, el fill d’Harumaf, va reparar el següent tram, que estava davant de casa seva. I Hatús, el fill d’Hasebnies, en va reparar el següent.

11 Melquies, el fill d’Harim,+ i Hasub, el fill de Pahat-Moab,+ van reparar un altre tram* i també la Torre dels Forns.+ 12 Sal·lum, el fill d’Halohés, un príncep de la meitat del districte de Jerusalem, va reparar el següent tram amb les seves filles.

13 Hanun i els habitants de Zanóah+ van reparar la Porta de la Vall.+ La van reconstruir i després van col·locar-hi les fulles, els panys i les barres. I també van reparar 1.000 colzades* de muralla fins a la Porta dels Munts de Cendra.+ 14 Melquies, el fill de Recab, un príncep del districte de Betaquèrem,+ va reparar la Porta dels Munts de Cendra. La va reconstruir i va col·locar-hi les fulles, els panys i les barres.

15 Xal·lun, el fill de Colhozè, un príncep del districte de Mispà,+ va reparar la Porta de la Font.+ La va reconstruir, li va posar el sostre i va col·locar-hi les fulles, els panys i les barres. I també va reparar la muralla de la Bassa del Canal,+ que està al costat del Jardí del Rei,+ fins a l’Escala+ que baixa de la Ciutat de David.+

16 Nehemies, el fill d’Azbuc, un príncep de la meitat del districte de Bet-Sur,+ va reparar el següent tram, que va des de davant del Cementiri Reial de David+ fins a la bassa+ artificial i fins a la Casa dels Poderosos.

17 Els levites van reparar el següent tram sota la supervisió de Rehum, el fill de Baní. Hasabies, un príncep de la meitat del districte de Queilà,+ va reparar el següent tram en representació del seu districte. 18 Altres levites van reparar el següent tram. Estaven sota la supervisió de Bavai, el fill d’Henadad, un príncep de la meitat del districte de Queilà.

19 Éser, el fill de Jeixua,+ un príncep de Mispà, va reparar el següent tram, que estava davant de la pujada de l’Arsenal, al Contrafort.+

20 Baruc, el fill de Zabai,+ va treballar amb entusiasme i va reparar el tram del costat, des del Contrafort fins a l’entrada de la casa del gran sacerdot Eliasib.+

21 Meremot,+ el fill d’Urià, el fill d’Acòs, va reparar el següent tram, des de l’entrada de la casa d’Eliasib fins on s’acabava la casa.

22 Els sacerdots de la plana del Jordà*+ van reparar el tram del costat. 23 Benjamí i Hasub van reparar el següent tram, que estava davant de casa seva. Azaries, el fill de Maasies, el fill d’Ananià, va reparar el següent tram, que estava a prop de casa seva. 24 Binnui, el fill d’Henadad, va reparar el següent tram, des de la casa d’Azaries fins al Contrafort+ i fins a la cantonada.

25 Palal, el fill d’Uzai, va reparar el següent tram, davant del Contrafort i de la torre que sobresurt de la Casa* del Rei,+ la que està més a dalt i que forma part del Pati de la Guàrdia.+ Pedaià, el fill de Paroix,+ va reparar el següent tram.

26 Els servents del temple*+ que vivien a Ófel+ van reparar el tram que va fins al davant de la Porta de l’Aigua,+ a l’est, i fins a la torre que sobresurt.

27 Els tecoïtes+ van reparar el tram del costat, des del davant de la gran torre que sobresurt fins a la muralla d’Ófel.

28 Els sacerdots van reparar el tram que va des de la Porta dels Cavalls+ cap amunt, cadascun davant de casa seva.

29 Sadoc,+ el fill d’Immer, va reparar el següent tram, que estava davant de casa seva.

I Semeïes, el fill de Sequenies, que era el guardià de la Porta de l’Est,+ va reparar el següent tram.

30 Hananies, el fill de Selemies, i Hanun, el sisè fill de Salaf, van reparar el següent tram.

A continuació, Meixul·lam,+ el fill de Berequià, va reparar el tram que està davant de casa seva.*

31 Melquies, un membre del gremi dels orfebres, va reparar el següent tram, fins a la casa dels servents del temple+ i dels comerciants, davant de la Porta de la Inspecció i fins a l’habitació superior de la cantonada.

32 I els orfebres i els comerciants van reparar el tram que estava entre l’habitació superior de la cantonada i la Porta de les Ovelles.+

4 Quan Sanbal·lat+ va escoltar que estàvem reconstruint la muralla, es va enfadar i es va indignar* molt, i va començar a burlar-se dels jueus. 2 I davant dels seus companys i de l’exèrcit de Samària, va dir: «Què estan fent aquests jueus escarransits?* Es pensen que ho podran fer tots sols? Oferiran sacrificis? És que ho acabaran en un sol dia? Que potser faran reviure les pedres cremades d’enmig dels munts de runa?»+

3 I Tobies,+ l’ammonita,+ que estava al seu costat, va dir: «Només que una guineu salti a sobre del que estan construint, aquesta muralla de pedra caurà a terra.»

4 Llavors vaig orar: «Escolta, Déu nostre, perquè ens estan menyspreant.+ Fes que les seves burles es tornin contra ells,*+ i que se’ls emportin captius a un altre país com a botí de guerra. 5 No cobreixis els seus errors ni esborris els seus pecats de la teva vista,+ perquè han insultat els constructors.»

6 Així que vam seguir reconstruint la muralla i vam tapar totes les seves esquerdes fins a mitja altura, i el poble va continuar posant el cor a la feina.

7 Quan Sanbal·lat, Tobies,+ els àrabs,+ els ammonites i els asdodites+ es van assabentar que la reparació de les muralles de Jerusalem seguia avançant i que s’estaven tapant les esquerdes, es van enfadar molt. 8 I tots junts van conspirar per venir a lluitar contra Jerusalem i causar-hi problemes. 9 Però vam orar al nostre Déu i vam posar guàrdies de nit i de dia per protegir-nos d’ells.

10 Ara bé, la gent de Judà deia: «Els treballadors* s’han quedat sense forces, i hi ha molta runa. Mai podrem reconstruir la muralla.»

11 A més, els nostres enemics deien: «Abans que se n’assabentin o que ens vegin, estarem enmig d’ells i els matarem. Així aturarem les obres.»

12 I quan venien els jueus que vivien a prop d’ells, ens deien una vegada rere l’altra:* «Vindran a atacar-nos per tots costats.»

13 Per això, vaig posar guardians darrere de la muralla, a les parts més baixes i desprotegides, i els vaig distribuir per famílies. Anaven armats amb espases, llances i arcs. 14 Però quan vaig veure que tenien por, de seguida vaig anar a dir als nobles,+ als subgovernadors i a la resta del poble: «No els tingueu por.+ Recordeu-vos de Jehovà, que és gran i imponent,+ i lluiteu pels vostres germans, els vostres fills, les vostres filles, les vostres esposes i les vostres cases.»

15 Ara bé, els nostres enemics es van assabentar que havíem descobert el que estaven tramant i que el Déu verdader havia frustrat el seu pla. Llavors tots nosaltres vam tornar a treballar a la muralla. 16 A partir d’aquell dia, la meitat dels meus homes treballaven a l’obra+ i l’altra meitat portaven llances, escuts, arcs i cuirasses. I els prínceps+ donaven suport a* tots els de la casa de Judà 17 que estaven reconstruint la muralla. Els que portaven càrregues pesades treballaven amb una mà, i amb l’altra aguantaven una arma.* 18 Tots els constructors portaven una espasa a la cintura mentre treballaven, i l’home que havia de tocar el corn+ en cas de perill estava al meu costat.

19 Llavors vaig dir als nobles, als subgovernadors i a la resta del poble: «Hi ha molta feina a fer, i estem treballant a la muralla molt allunyats els uns dels altres. 20 Quan sentiu el so del corn, veniu tots on estiguem. El nostre Déu lluitarà per nosaltres.»+

21 I des de la sortida del sol fins que apareixien les estrelles, la meitat de nosaltres treballàvem mentre l’altra meitat aguantaven les llances. 22 En aquell moment vaig dir al poble: «Que cada home passi la nit a Jerusalem amb el seu ajudant. Treballaran durant el dia, i faran guàrdia per torns durant la nit.» 23 Per tant, ni jo ni els meus germans ni els meus ajudants+ ni els guàrdies que em seguien ens trèiem la roba. I tots portàvem l’arma a la mà dreta.

5 Ara bé, els homes del poble i les seves esposes es van queixar molt dels seus germans jueus.+ 2 Alguns deien: «Tenim fills i filles i, entre tots, som molts. Necessitem aconseguir cereals per poder menjar i sobreviure.» 3 Altres deien: «Hi ha poc aliment i, per poder obtenir cereals, estem posant com a garantia* els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases.» 4 I uns altres també es queixaven dient: «Per pagar el tribut del rei, hem hagut de demanar diners prestats i posar com a garantia els nostres camps i les nostres vinyes.+ 5 Som de la mateixa sang que els nostres germans,* i els nostres fills són iguals que els seus fills. Amb tot, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a l’esclavitud. De fet, algunes de les nostres filles ja són esclaves.+ Però no podem fer res per aturar-ho, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.»

6 Quan vaig escoltar les seves queixes i aquelles paraules, em vaig enfadar moltíssim. 7 Després d’analitzar el problema detingudament,* em vaig encarar amb els nobles i els subgovernadors i els vaig dir: «Tots vosaltres esteu reclamant interessos* als vostres germans.»+

Llavors vaig convocar una gran assemblea a causa del que havien fet. 8 I els vaig dir: «Hem fet tot el que hem pogut per recomprar els nostres germans jueus que havien sigut venuts a les nacions. ¿I ara vendreu els vostres propis germans,+ i nosaltres els haurem de tornar a comprar?» A l’escoltar això, es van quedar callats perquè no sabien què dir. 9 Llavors vaig dir: «El que feu no està bé. Hauríeu de caminar en el temor del nostre Déu+ perquè les nacions, els nostres enemics, no es puguin burlar de nosaltres, no creieu? 10 A més, tant jo com els meus germans i els meus ajudants els estem prestant diners i cereals. Si us plau, deixem de fer préstecs amb interessos!+ 11 Us demano que els torneu avui mateix els seus camps,+ les seves vinyes, les seves plantacions d’oliveres i les seves cases, així com els interessos* que els heu demanat per tot el que els heu prestat: diners, cereals, vi nou i oli.»

12 I ells van contestar: «Els tornarem aquestes coses i no els demanarem res a canvi. Ho farem tal com dius.» Així que vaig cridar els sacerdots i vaig fer que els culpables juressin davant d’ells que complirien la seva promesa. 13 I em vaig espolsar els plecs del vestit* i vaig dir: «Que el Déu verdader espolsi de la mateixa manera a qualsevol que no compleixi aquesta promesa, i que li prengui la seva casa i les seves propietats. Que sigui espolsat d’aquesta manera i que es quedi sense res.» Al sentir-ho, tota la congregació va dir: «Amén!»* Llavors van lloar Jehovà, i el poble va complir el que havia promès.

14 A més, des del dia que el rei em va nomenar governador+ a la terra de Judà —des de l’any 20+ fins a l’any 32+ del regnat d’Artaxerxes,+ és a dir, 12 anys en total— ni els meus germans ni jo vam menjar de l’aliment que correspon al governador.+ 15 Però els governadors anteriors havien sobrecarregat el poble i els havien estat exigint 40 sicles* de plata per al pa i el vi de cada dia, i els seus ajudants també havien oprimit el poble. Però jo no ho vaig fer+ perquè temo Déu.+

16 A més, vaig col·laborar en la reconstrucció d’aquesta muralla, i tots els meus ajudants també hi van treballar. I no vam adquirir cap terreny.+ 17 A la meva taula menjaven 150 jueus i subgovernadors, així com els que venien a visitar-nos d’altres nacions. 18 I cada dia es preparava a compte meu* un bou, sis de les millors ovelles i algunes aus. I cada deu dies ens servien una gran quantitat de vins de tota mena. A pesar de tot això, no vaig demanar l’aliment que correspon al governador, perquè el poble ja estava prou sobrecarregat amb el treball que realitzava. 19 Déu meu, no t’oblidis de mi i beneeix-me* per tot el que he fet per aquest poble.+

6 Quan Sanbal·lat, Tobies,+ l’àrab Guèixem+ i la resta dels nostres enemics es van assabentar que jo havia reconstruït la muralla+ i que ja no hi quedava cap esquerda (tot i que en aquell moment encara no havia col·locat les fulles* a les portes),+ 2 Sanbal·lat i Guèixem de seguida em van enviar aquest missatge: «Quedem per trobar-nos a un dels pobles de la plana d’Onó.»+ Però en realitat estaven tramant fer-me mal. 3 Així que els vaig enviar missatgers per dir-los: «Estic ocupat en un treball molt important i no puc baixar. Per què hauria d’aturar la feina per venir a trobar-me amb vosaltres?» 4 Però ells em van enviar el mateix missatge quatre vegades, i cada vegada els vaig respondre el mateix.

5 Llavors Sanbal·lat em va enviar el mateix missatge per cinquena vegada mitjançant el seu ajudant, que portava una carta oberta a la mà. 6 La carta deia: «Corre el rumor entre les nacions que tu i els jueus esteu planejant rebel·lar-vos,+ i això mateix ho confirma Guèixem.+ Per això esteu construint la muralla. I, segons el que diuen, tu seràs el seu rei. 7 Fins i tot has nomenat profetes perquè facin aquest anunci sobre tu per tot Jerusalem: “Judà té un rei!” I ara aquestes coses arribaran a orelles del rei. Així que vine i parlem-ne.»

8 Però jo li vaig respondre: «No ha passat res del que dius. Tot això t’ho estàs inventant.»* 9 En realitat tots ells intentaven intimidar-nos perquè pensaven: «Així es desanimaran* i no acabaran l’obra.»+ Per això, Déu meu, dona’m forces.*+

10 Aleshores vaig anar a veure Semeïes, el fill de Dalaïes, el fill de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. I em va dir: «Quedem per trobar-nos a la casa del Déu verdader, al temple, i tanquem les portes, perquè vindran a matar-te. Sí, volen venir a matar-te de nit.» 11 Però li vaig contestar: «¿Hauria de fugir, jo que soc el governador? Pot un home com jo entrar al temple i seguir amb vida?+ No hi entraré pas!» 12 Llavors em vaig adonar que Déu no l’havia enviat, sinó que Tobies i Sanbal·lat+ li havien donat diners perquè profetitzés això contra mi. 13 Li havien donat diners perquè m’espantés i em fes pecar. Així tindrien motius per embrutar la meva reputació i per parlar malament de mi.

14 Déu meu, recorda’t de tot el que van fer Tobies+ i Sanbal·lat, i també de la profetessa Noadies i de la resta de profetes que van intentar intimidar-me tantes vegades.

15 Finalment, vam acabar de reconstruir les muralles el dia 25 del mes d’elul,* en 52 dies.

16 Quan tots els nostres enemics se’n van assabentar i les nacions del voltant ho van veure, es van sentir molt humiliats,*+ i es van adonar que aquesta obra s’havia pogut fer gràcies a l’ajuda del nostre Déu. 17 Per aquell temps, els nobles+ de Judà enviaven moltes cartes a Tobies, i Tobies les responia. 18 Molta gent de Judà li va jurar lleialtat, perquè ell era gendre de Sequenies, el fill d’Aré,+ i el seu fill Jehohanan s’havia casat amb la filla de Meixul·lam,+ el fill de Berequià. 19 A més, contínuament em parlaven bé d’ell i després li explicaven el que jo deia. Llavors Tobies enviava cartes per intimidar-me.+

7 Un cop vam acabar de reconstruir les muralles,+ vaig col·locar les fulles* de les portes+ i vaig nomenar els porters,+ els cantants+ i els levites.+ 2 Llavors vaig posar el meu germà Hananí+ a càrrec de Jerusalem, juntament amb Hananies, el comandant de la Fortalesa,+ ja que era un home digne de confiança i temia el Déu verdader,+ més que molts altres. 3 Així que els vaig dir: «Les portes de Jerusalem no s’han d’obrir fins que el sol escalfi. Abans que els porters acabin les seves feines, que tanquin les portes i hi posin les barres. Encarregueu als habitants de Jerusalem que facin guàrdia, alguns als seus llocs de guàrdia i altres davant de casa seva.» 4 Encara que la ciutat era gran i espaiosa, hi vivia poca gent+ i les cases no s’havien reconstruït.

5 Però el meu Déu em va posar al cor la idea de reunir els nobles, els subgovernadors i la gent del poble perquè es registressin per famílies.+ Llavors vaig trobar el llibre del registre genealògic dels que havien pujat primer, on hi havia escrit això:

6 «Aquests van ser els habitants de la província que van sortir del captiveri i que van tornar a Jerusalem i a Judà, cadascú a la seva ciutat,+ temps després que Nabucodonosor,+ el rei de Babilònia, els hagués portat a l’exili.+ 7 Ells van ser els que van tornar amb Zorobabel,+ Jeixua,+ Nehemies, Azaries, Raamies, Nahamaní, Mardoqueu, Bilxan, Mispèret, Bigvai, Nehum i Baanà.

»Aquest va ser el nombre d’homes israelites:+ 8 els fills de Paroix, 2.172; 9 els fills de Safaties, 372; 10 els fills d’Aré,+ 652; 11 els fills de Pahat-Moab,+ dels fills de Jeixua i Joab,+ 2.818; 12 els fills d’Elam,+ 1.254; 13 els fills de Zatú, 845; 14 els fills de Zacai, 760; 15 els fills de Binnui, 648; 16 els fills de Bebai, 628; 17 els fills d’Azgad, 2.322; 18 els fills d’Adonicam, 667; 19 els fills de Bigvai, 2.067; 20 els fills d’Adín, 655; 21 els fills d’Ater, de la família d’Ezequies, 98; 22 els fills d’Hasum, 328; 23 els fills de Besai, 324; 24 els fills d’Harif, 112; 25 els fills de Gabaon,+ 95; 26 els homes de Betlem i Netofà, 188; 27 els homes d’Anatot,+ 128; 28 els homes de Bet-Azmàvet, 42; 29 els homes de Quiriat-Jearim,+ Quefirà i Beerot,+ 743; 30 els homes de Ramà i Gueba,+ 621; 31 els homes de Macmàs,+ 122; 32 els homes de Betel+ i Ai,+ 123; 33 els homes de l’altra Nebó, 52; 34 els fills de l’altre Elam, 1.254; 35 els fills d’Harim, 320; 36 els fills de Jericó, 345; 37 els fills de Lod, Hadid i Onó,+ 721, 38 i els fills de Senaà, 3.930.

39 »Aquests van ser els sacerdots:+ els fills de Jedaià, de la família de Jeixua, 973; 40 els fills d’Immer, 1.052; 41 els fills de Paixhur,+ 1.247, 42 i els fills d’Harim,+ 1.017.

43 »Aquests van ser els levites:+ els fills de Jeixua, de la família de Cadmiel,+ dels fills d’Odavià, 74. 44 Aquests van ser els cantants:+ els fills d’Assaf,+ 148. 45 Aquests van ser els porters:+ els fills de Sal·lum, els fills d’Ater, els fills de Talmon, els fills d’Acub,+ els fills d’Hatità i els fills de Sobai, 138.

46 »Aquests van ser els servents del temple:*+ els fills de Sihà, els fills d’Hassufà, els fills de Tabaot, 47 els fills de Querós, els fills de Sià, els fills de Padon, 48 els fills de Lebanà, els fills d’Hagabà, els fills de Xalmai, 49 els fills d’Hanan, els fills de Guidel, els fills de Gahar, 50 els fills de Raaïes, els fills de Ressín, els fills de Necodà, 51 els fills de Gazam, els fills d’Ozà, els fills de Passéah, 52 els fills de Bessai, els fills de Meünim, els fills de Nefusessim, 53 els fills de Bacbuc, els fills d’Hacufà, els fills d’Harhur, 54 els fills de Baslit, els fills de Mehidà, els fills d’Harsà, 55 els fills de Barcós, els fills de Sísara, els fills de Tèmah, 56 els fills de Nasia i els fills d’Hatifà.

57 »Aquests van ser els fills dels servidors de Salomó:+ els fills de Sotai, els fills de Sofèret, els fills de Peridà, 58 els fills de Jaalà, els fills de Darcon, els fills de Guidel, 59 els fills de Safaties, els fills d’Hatil, els fills de Poquèret-Assebaïm i els fills d’Amon. 60 En total, els servents del temple+ i els fills dels servidors de Salomó van ser 392.

61 »Aquests van ser els que van pujar de Tel-Mèlah, Tel-Harsà, Querub, Adon i Immer, però que no van poder demostrar, ni per la seva casa paterna ni pel seu origen, que eren israelites:+ 62 els fills de Dalaïes, els fills de Tobies i els fills de Necodà, 642. 63 I dels sacerdots: els fills d’Hobies, els fills d’Acòs+ i els fills de Barzil·lai, que es deia així perquè es va casar amb una de les filles de Barzil·lai,+ el galaadita, i va adoptar el nom de la família d’ella. 64 Aquests van buscar els noms de les seves famílies als registres per confirmar la seva genealogia, però no els van poder trobar, i per això no se’ls va permetre servir com a sacerdots.*+ 65 I el governador*+ els va dir que no podien menjar de les coses santíssimes+ fins que hi hagués un sacerdot que pogués consultar l’Urim i el Tummim.+

66 »En total, el grup* va ser de 42.360,+ 67 a part de 7.337 esclaus i esclaves,+ i 245 cantants, tant homes com dones.+ 68 Tenien 736 cavalls, 245 mules, 69 435 camells i 6.720 burros.

70 »Alguns caps de les cases paternes van fer donacions per a l’obra.+ El governador* va donar al tresor 1.000 dracmes d’or,* 50 bols i 530 túniques de sacerdot.+ 71 Alguns caps de les cases paternes van donar per al fons de l’obra 20.000 dracmes d’or i 2.200 mines* de plata. 72 I la resta del poble va donar 20.000 dracmes d’or, 2.000 mines de plata i 67 túniques de sacerdot.

73 »Els sacerdots, els levites, els porters, els cantants,+ alguns del poble, els servents del temple i tots els altres israelites es van establir a les seves ciutats.+ Quan va arribar el setè mes,+ els israelites ja s’havien establert a les seves ciutats.»+

8 Tot el poble es va reunir amb un mateix propòsit a la plaça del davant de la Porta de l’Aigua,+ i van dir al copista* Esdres+ que portés el llibre de la Llei de Moisès,+ que Jehovà havia donat a Israel.+ 2 Així que, el primer dia del setè mes,+ el sacerdot Esdres va portar la Llei davant de la congregació+ formada per homes, dones i tots els que eren capaços d’entendre el que es deia. 3 I allà, a la plaça del davant de la Porta de l’Aigua, des de ben d’hora al matí fins al migdia, va llegir de la Llei en veu alta+ a tothom: als homes, les dones i tots els que eren capaços d’entendre el que es deia. I la gent va escoltar amb atenció+ el llibre de la Llei. 4 El copista Esdres estava dret a sobre d’una plataforma de fusta feta per a l’ocasió. I drets al seu costat, a la seva dreta, hi havia Matitià, Xemà, Anaïes, Uries, Helquies i Maasies; i a la seva esquerra, Pedaià, Misael, Melquies,+ Hasum, Hasbadana, Zacaries i Meixul·lam.

5 Esdres, que estava situat en un lloc elevat, va obrir el llibre davant de tot el poble. A l’obrir-lo, tothom es va aixecar. 6 Aleshores Esdres va lloar Jehovà, el Déu gran i verdader, i tot el poble va respondre: «Amén!* Amén!»,+ i van aixecar les mans. A continuació es van agenollar davant de Jehovà i es van inclinar fins a terra. 7 I Jeixua, Baní, Serebies,+ Jamín, Acub, Sebetai, Hodaïes, Maasies, Quelità, Azaries, Jozabad,+ Hanan i Pelaià, que eren levites, van explicar la Llei al poble+ mentre tothom estava dret. 8 I van continuar llegint en veu alta el llibre, la Llei del Déu verdader, i anaven explicant amb claredat i de manera senzilla el que volia dir. Així van ajudar el poble a entendre el que s’estava llegint.+

9 I Nehemies, que era el governador,* Esdres,+ el sacerdot i copista, i els levites que estaven ensenyant al poble van dir a tothom: «Avui és un dia sant per a Jehovà, el vostre Déu.+ No us lamenteu ni ploreu», perquè tot el poble plorava mentre escoltaven les paraules de la Llei. 10 I Nehemies els va dir: «Aneu, mengeu un bon àpat,* preneu begudes dolces i compartiu el menjar+ amb els que no en tenen. Perquè avui és un dia sant per al nostre Senyor. No estigueu tristos, perquè el goig de Jehovà és la vostra fortalesa.»* 11 I els levites calmaven la gent, dient: «No ploreu, que avui és un dia sant. No estigueu tristos.» 12 Llavors tot el poble se’n va anar a menjar i beure, i a compartir aliments amb els altres i celebrar una festa alegre,+ perquè havien entès el que els havien explicat.+

13 Al segon dia, els caps de les cases paternes de tot el poble, els sacerdots i els levites es van reunir amb el copista Esdres perquè volien entendre millor les paraules de la Llei. 14 I, a la Llei, hi van trobar escrit que Jehovà, mitjançant Moisès, havia manat que els israelites visquessin en cabanes durant la festa del setè mes+ 15 i que difonguessin+ per Jerusalem i totes les altres ciutats la següent proclamació: «Aneu a les muntanyes i agafeu branques frondoses d’olivera, de pi i de murtra, fulles de palmera i branques d’altres arbres frondosos per fer cabanes, tal com està escrit.»

16 La gent hi va anar i van agafar branques. Llavors es van fer cabanes als seus terrats, als seus patis, als patis de la casa del Déu verdader,+ a la plaça de la Porta de l’Aigua+ i a la plaça de la Porta d’Efraïm.+ 17 Així, tots els que havien tornat del captiveri es van fer cabanes per passar-hi la festa. Els israelites estaven molt contents+ perquè, des del temps de Josuè,+ el fill de Nun, era la primera vegada que se celebrava la festa d’aquesta manera. 18 I cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, es va llegir el llibre de la Llei del Déu verdader.+ La festa va durar set dies, i al vuitè dia hi va haver una assemblea solemne, tal com estava establert.+

9 El dia 24 del setè mes, els israelites es van reunir i van dejunar vestits de sac i coberts de pols.+ 2 Llavors els que eren de descendència israelita es van separar dels estrangers.+ Després es van aixecar i van confessar els seus pecats i els errors dels seus pares.+ 3 Drets al seu lloc, es van posar a llegir en veu alta el llibre de la Llei+ de Jehovà, el seu Déu, durant tres hores.* Després, durant tres hores més, van confessar els seus pecats i es van inclinar davant de Jehovà, el seu Déu.

4 Jeixua, Baní, Cadmiel, Sebenies, Bunní, Serebies,+ Baní i Quenaní van pujar a la plataforma+ dels levites i van clamar a Jehovà, el seu Déu. 5 I els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Hasebnies, Serebies, Hodaïes, Sebenies i Petahià van dir: «Aixequeu-vos i alabeu Jehovà, el vostre Déu, per tota l’eternitat.*+ Oh Déu, que alabin el teu nom gloriós, que està per sobre de tota benedicció i lloança.

6 »Només tu ets Jehovà.+ Tu vas fer els cels, sí, el cel dels cels i tot el seu exèrcit, la terra i tot el que hi ha en ella, i els mars i tot el que hi ha en ells. Tu ho mantens tot amb vida. I l’exèrcit dels cels s’inclina davant teu. 7 Tu ets Jehovà, el Déu verdader. Vas escollir Abram,+ el vas fer sortir d’Ur+ dels caldeus i li vas posar el nom d’Abraham.+ 8 Vas veure que el seu cor t’era fidel,+ i per això vas fer un pacte amb ell, per donar a ell i als seus descendents+ la terra dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels jebuseus i dels guirgaseus. I vas complir les teves promeses perquè ets just.

9 »Vas veure com patien els nostres avantpassats a Egipte,+ i vas escoltar els seus crits d’auxili al mar Roig. 10 Vas fer senyals i miracles per castigar el faraó, els seus servidors i la gent de la seva terra,+ perquè sabies que havien tractat el teu poble amb arrogància.+ Et vas fer un nom que perdura fins al dia d’avui.+ 11 Vas separar el mar davant d’ells perquè el poguessin creuar per terra seca,+ i vas llançar els seus perseguidors a les profunditats del mar, com una pedra llançada a les aigües agitades.+ 12 De dia els vas guiar amb una columna de núvol i de nit amb una columna de foc, i així els vas il·luminar el camí per on havien d’anar.+ 13 Vas baixar a la muntanya del Sinaí,+ els vas parlar des del cel+ i els vas donar decisions judicials justes, lleis fiables* i normes i manaments excel·lents.+ 14 Els vas donar a conèixer el teu dissabte sant,+ i els vas donar manaments, normes i una llei mitjançant el teu servent Moisès. 15 Quan van patir gana, els vas donar pa del cel,+ i quan van tenir set, vas fer que sortís aigua de la roca.+ Els vas dir que entressin a la terra que havies jurat* donar-los i que la conquerissin.

16 »Però ells, els nostres avantpassats, es van tornar tossuts+ i arrogants,+ i no van obeir els teus manaments. 17 No van voler obeir,+ i no es van recordar de les coses extraordinàries que vas fer entre ells. Al contrari, es van tornar tossuts i van escollir un líder per tornar a l’esclavitud d’Egipte.+ Però tu ets un Déu que estàs disposat a perdonar,* ets compassiu, misericordiós i pacient,* i tens molt amor lleial.+ Per això no els vas abandonar.+ 18 Es van fer un vedell de metall* i van dir: “Aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir d’Egipte.”+ I van demostrar una gran falta de respecte. 19 Fins i tot llavors, vas tenir molta misericòrdia i no els vas abandonar al desert.+ La columna de núvol que durant el dia els guiava pel camí no es va apartar de damunt d’ells, i tampoc ho va fer la columna de foc que durant la nit il·luminava el camí per on havien d’anar.+ 20 Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin perspicaços,+ no els vas deixar d’alimentar amb el teu mannà,+ i els vas donar aigua quan van tenir set.+ 21 Durant 40 anys, els vas donar menjar al desert.+ No els va faltar res. La seva roba no es va desgastar+ i els seus peus no es van inflar.

22 »Els vas donar regnes i pobles, i vas repartir les terres entre ells.+ Així que van ocupar la terra de Sehon,+ és a dir, la terra del rei d’Heixbon,+ i també la terra d’Og,+ el rei de Basan. 23 Vas fer que tinguessin tants fills com estrelles hi ha al cel,+ i els vas portar a la terra que havien de conquerir, tal com havies promès als seus avantpassats.+ 24 Els seus fills van entrar a la terra i la van ocupar,+ i vas fer que els cananeus, que eren els habitants d’aquella terra, se sotmetessin a ells.+ Vas entregar a les seves mans els reis i els pobles d’aquella terra perquè fessin amb ells el que volguessin. 25 Van conquerir ciutats fortificades+ i una terra fèrtil.+ A més, van ocupar cases plenes de tota mena de coses bones, cisternes ja excavades, vinyes, oliveres+ i un munt d’arbres fruiters. Menjaven fins a quedar-se tips i s’engreixaven, i eren feliços gràcies a la teva gran bondat.

26 »Però ells es van tornar desobedients, es van rebel·lar contra tu+ i li van donar l’esquena a la teva Llei.* Van matar els teus profetes, que els havien donat advertències perquè tornessin a tu, i van demostrar una gran falta de respecte.+ 27 Per això els vas entregar en mans dels seus enemics,+ que els feien patir.+ Però quan tenien problemes, clamaven a tu perquè els ajudessis, i tu els escoltaves des del cel. I com que la teva misericòrdia és tan gran, els vas enviar salvadors per alliberar-los de la mà dels seus enemics.+

28 »Però tan aviat com la seva situació millorava, tornaven a fer coses dolentes davant dels teus propis ulls,+ i tu els entregaves en mans dels seus enemics, que els oprimien.*+ Llavors tornaven a tu i et demanaven ajuda,+ i per la teva gran misericòrdia, els escoltaves des del cel i els alliberaves una vegada rere l’altra.+ 29 Encara que els donaves advertències perquè tornessin a obeir la teva Llei, van ser arrogants i no van voler obeir els teus manaments.+ Van pecar, perquè no van seguir les teves normes, que donen vida a qui les obeeix.+ Et van donar l’esquena i es van fer tossuts una vegada rere l’altra, i no van voler obeir. 30 Durant molts anys, vas ser pacient amb ells+ i els vas continuar advertint amb el teu esperit per mitjà dels teus profetes, però no van voler escoltar. Finalment els vas entregar en mans dels pobles del voltant.+ 31 Però, com que la teva misericòrdia és tan gran, no els vas destruir+ ni els vas abandonar, perquè ets un Déu compassiu i misericordiós.+

32 »I ara, Déu nostre, el Déu gran, poderós i imponent, que ha complert el seu pacte i ha mostrat amor lleial,+ no t’oblidis de tots els problemes que hem passat nosaltres, els nostres reis, els nostres prínceps,+ els nostres sacerdots,+ els nostres profetes,+ els nostres avantpassats i tot el teu poble des dels dies dels reis d’Assíria+ fins al dia d’avui. 33 Has sigut just en tot el que ens ha passat, perquè has actuat fidelment. Som nosaltres els que ens hem comportat malament.+ 34 I és que els nostres reis, els nostres prínceps, els nostres sacerdots i els nostres avantpassats no han obeït la teva Llei, i tampoc han estat atents als teus manaments ni a les advertències* que els vas donar. 35 Fins i tot quan estaven en el seu propi regnat, gaudint de totes les coses bones que els donaves, i vivien en la terra espaiosa i fèrtil que tu els vas entregar, no et van servir+ ni van deixar les seves pràctiques dolentes. 36 Per això avui som esclaus.+ Som esclaus a la terra que vas donar als nostres avantpassats perquè mengessin dels seus fruits i gaudissin de totes les seves coses bones. 37 Per culpa dels nostres pecats, les abundants collites són per als reis estrangers que has posat damunt nostre.+ Ells governen sobre nosaltres* i sobre els nostres ramats segons veuen convenient. I estem patint molt.

38 »Així que, en vista de tot això, fem una promesa solemne,+ que posem per escrit i validem amb el segell dels nostres prínceps, els nostres levites i els nostres sacerdots.»+

10 Els que la van validar amb el seu segell+ van ser:

9 Els levites que la van validar van ser: Jeixua, el fill d’Azanies, Binnui, dels fills d’Henadad, Cadmiel+ 10 i també els seus germans: Sebenies, Hodaïes, Quelità, Pelaià, Hanan, 11 Micà, Rehob, Hasabies, 12 Zacur, Serebies,+ Sebenies, 13 Hodaïes, Baní i Baninú.

14 I els caps del poble que la van validar van ser: Paroix, Pahat-Moab,+ Elam, Zatú, Baní, 15 Bunní, Azgad, Bebai, 16 Adonies, Bigvai, Adín, 17 Ater, Ezequies, Azur, 18 Hodaïes, Hasum, Besai, 19 Harif, Anatot, Nebai, 20 Magpiaix, Meixul·lam, Hezir, 21 Mesezebel, Sadoc, Jadua, 22 Pelatià, Hanan, Anaïes, 23 Oixea, Hananies, Hasub, 24 Halohés, Pilhà, Sobec, 25 Rehum, Hesebnà, Maasies, 26 Ahies, Hanan, Anan, 27 Mal·luc, Harim i Baanà.

28 La resta del poble —els sacerdots, els levites, els porters, els cantants, els servents del temple* i tots els que s’havien separat dels pobles del voltant per complir la Llei del Déu verdader,+ amb les seves dones, els seus fills i les seves filles, tots els que tenien coneixement i enteniment—* 29 es va unir als seus germans, els homes prominents. I tots ells es van comprometre amb una maledicció i un jurament a complir* la Llei que el Déu verdader els havia donat per mitjà de Moisès, el servent del Déu verdader, i a obeir fidelment tots els manaments, les decisions judicials i les normes de Jehovà, el nostre Senyor. 30 Van dir: «No casarem les nostres filles amb els fills dels pobles del voltant, i no casarem els nostres fills amb les seves filles.+

31 »Si els pobles del voltant porten les seves mercaderies i tota mena de cereals per vendre’ls en dissabte, no els comprarem res ni en dissabte+ ni en cap altre dia sant.+ A més, en el setè any deixarem descansar la terra+ i perdonarem tots els deutes.+

32 »També ens hem compromès cadascun de nosaltres a donar cada any la tercera part d’un sicle* per al servei de la casa* del nostre Déu.+ 33 Servirà per fer els pans apilats,*+ l’ofrena de cereals diària+ i l’ofrena cremada dels dissabtes+ i de les llunes noves.+ I també servirà per a les festes establertes,+ per a les coses santes, per a les ofrenes pel pecat+ que esborren* la culpa d’Israel, i per a totes les activitats que es fan a la casa del nostre Déu.

34 »També hem tirat les sorts per decidir a quina època de l’any li tocarà a cada casa paterna dels sacerdots, dels levites i del poble portar llenya, any rere any, a la casa del nostre Déu. Aquesta llenya serà cremada a l’altar de Jehovà, el nostre Déu, segons el que hi ha escrit a la Llei.+ 35 A més, portarem cada any a la casa de Jehovà els primers fruits madurs de la nostra terra i els primers fruits madurs de tots els arbres fruiters.+ 36 I també portarem els primogènits dels nostres fills i dels nostres animals,+ segons el que hi ha escrit a la Llei, i els primogènits dels nostres ramats de vaques i d’ovelles. Els portarem a la casa del nostre Déu, als sacerdots que serveixen a la casa del nostre Déu.+ 37 A més, portarem als sacerdots les primícies de la farina gruixuda,+ les nostres contribucions, el fruit de tot tipus d’arbre,+ vi nou i oli+ perquè es guardin als magatzems* de la casa del nostre Déu.+ I portarem als levites la desena part* de tot el que produeixi la nostra terra,+ perquè ells són els que recullen la desena part dels productes a totes les nostres ciutats agrícoles.

38 »I el sacerdot, el fill d’Aaron, ha d’estar amb els levites quan ells recullin la desena part. I d’aquesta desena part, els levites n’han de portar una desena part a la casa del nostre Déu,+ a les sales* del magatzem. 39 Perquè els israelites i els fills dels levites han de portar les contribucions+ dels cereals, del vi nou i de l’oli+ als magatzems.* Allà és on es guarden els utensilis del santuari i on estan els sacerdots que estan de servei, els porters i els cantants. No desatendrem la casa del nostre Déu.»+

11 Els prínceps del poble vivien a Jerusalem,+ però els altres israelites van tirar les sorts+ per escollir quina de cada deu famílies havia d’anar a viure a Jerusalem, la ciutat santa. I les altres nou famílies es van quedar a les altres ciutats. 2 A més, el poble va beneir tots els homes que es van oferir voluntaris per anar a viure a Jerusalem.

3 A continuació hi ha la llista dels caps de la província que vivien a Jerusalem. (Els altres israelites, els sacerdots, els levites, els servents del temple*+ i els fills dels servidors de Salomó,+ vivien a les altres ciutats de Judà, cadascú a la seva propietat, a la seva ciutat.+

4 A Jerusalem també hi vivien alguns de les tribus de Judà i de Benjamí.) De la tribu de Judà: Ataïes, el fill d’Ozies, el fill de Zacaries, el fill d’Amaries, el fill de Safaties, el fill de Mahalalel, dels fills de Peres,+ 5 i Maasies, el fill de Baruc, el fill de Colhozè, el fill d’Hazies, el fill d’Adaïes, el fill de Joiarib, el fill de Zacaries, dels fills de Selà. 6 Els fills de Peres que vivien a Jerusalem eren en total 468 homes valents.

7 I de la tribu de Benjamí: Sal·lú,+ el fill de Meixul·lam, el fill de Joed, el fill de Pedaià, el fill de Colies, el fill de Maasies, el fill d’Itiel, el fill de Jeseïes, 8 i a més, Gabai i Sal·lai. En total, 928. 9 Joel, el fill de Zicrí, era el seu encarregat* a la ciutat, i Judà, el fill de Senuà, n’era el segon encarregat.

10 Dels sacerdots: Jedaià, el fill de Joiarib; Jaquín;+ 11 Saraïes, el fill d’Helquies, el fill de Meixul·lam, el fill de Sadoc, el fill de Meraiot, el fill d’Ahitub,+ un líder de la casa* del Déu verdader, 12 i els seus germans, que servien en el temple. En total, 822. I també Adaïes, el fill de Jeroham, el fill de Pelalià, el fill d’Amsí, el fill de Zacaries, el fill de Paixhur,+ el fill de Melquies, 13 i els seus germans, que eren caps de les cases paternes. En total, 242. I també Amasai, el fill d’Azarel, el fill d’Ahzai, el fill de Meixil·lemot, el fill d’Immer, 14 i els seus germans, que eren homes poderosos i valents. En total, 128. I l’encarregat* d’ells era Zabdiel, membre d’una família prominent.

15 Dels levites: Semeïes,+ el fill d’Hasub, el fill d’Azricam, el fill d’Hasabies, el fill de Bunní, 16 i també Sebetai+ i Jozabad,+ que eren caps dels levites i estaven a càrrec de les feines exteriors de la casa del Déu verdader. 17 També Matanies,+ el fill de Miquees, el fill de Zabdí, el fill d’Assaf,+ que era el director del cor que dirigia les alabances durant l’oració,+ Becbequies, que era el seu ajudant, i Abdà, el fill de Xammua, el fill de Galal, el fill de Jedutun.+ 18 En total, a la ciutat santa hi havia 284 levites.

19 Els porters eren Acub, Talmon+ i els seus germans, que vigilaven les portes. En total, 172.

20 La resta dels israelites, dels sacerdots i dels levites estaven a les altres ciutats de Judà, cadascú a la propietat que havia heretat.* 21 Els servents del temple+ vivien a Ófel,+ i estaven sota la supervisió de Sihà i Guixpà.

22 L’encarregat* dels levites a Jerusalem era Uzí, el fill de Baní, el fill d’Hasabies, el fill de Matanies,+ el fill de Micà, dels fills d’Assaf, que eren cantants. Ell estava a càrrec del servei que es feia a la casa del Déu verdader. 23 I és que hi havia un manament reial a favor dels cantants+ perquè rebessin una ajuda fixa segons les seves necessitats diàries. 24 I Petahià, el fill de Mesezebel, dels fills de Zèrah, el fill de Judà, era el conseller* del rei per a tots els assumptes que estaven relacionats amb el poble.

25 Alguns de la tribu de Judà vivien als següents poblats i als seus camps: Quiriat-Arbà+ i els seus pobles dependents,* Dibon i els seus pobles dependents, Jecabseel+ i els seus poblats, 26 Jeixua, Moladà,+ Betpèlet,+ 27 Hassar-Xual,+ Beerxeba i els seus pobles dependents, 28 Siclag,+ Meconà i els seus pobles dependents, 29 En-Remmon,+ Sorà,+ Jarmut, 30 Zanóah,+ Adul·lam i els seus poblats, Laquix+ i els seus camps, i Azecà+ i els seus pobles dependents. Es van establir des de Beerxeba fins a la vall d’Hinnom.+

31 I la tribu de Benjamí vivia a Gueba,+ Micmàs, Ai, Betel+ i els seus pobles dependents, 32 Anatot,+ Nob,+ Ananià, 33 Hassor, Ramà,+ Guitaim, 34 Hadid, Seboïm, Nebal·lat, 35 Lod i Onó,+ la vall dels artesans. 36 I alguns grups de levites de Judà van ser assignats a Benjamí.

12 Aquests eren els sacerdots i els levites que van tornar amb Zorobabel,+ el fill de Salatiel,+ i amb Jeixua:+ els sacerdots eren Saraïes, Jeremies, Esdres, 2 Amaries, Mal·luc, Hatús, 3 Sequenies, Rehum, Meremot, 4 Idó, Guinnetoi, Abies, 5 Miamín, Maadies, Bilgà, 6 Semeïes, Joiarib, Jedaià, 7 Sal·lú, Amoc, Helquies i Jedaià. Aquests eren els caps dels sacerdots i els seus germans en temps de Jeixua.

8 Els levites eren Jeixua, Binnui, Cadmiel,+ Serebies, Judà i Matanies,+ que dirigia les cançons d’agraïment a Déu amb els seus germans. 9 Els seus germans Becbequies i Unní estaven davant d’ells servint com a guàrdies.* 10 Jeixua va ser el pare de Joaquim, Joaquim va ser el pare d’Eliasib,+ Eliasib va ser el pare de Joiadà,+ 11 Joiadà va ser el pare de Jonatan, i Jonatan va ser el pare de Jadua.

12 En temps de Joaquim, aquests van ser els sacerdots, els caps de les cases paternes: de la casa de Saraïes,+ Maraies; de la de Jeremies, Hananies; 13 de la d’Esdres,+ Meixul·lam; de la d’Amaries, Jehohanan; 14 de la de Melicú, Jonatan; de la de Sebenies, Josep; 15 de la d’Harim,+ Adnà; de la de Meraiot, Helcai; 16 de la d’Idó, Zacaries; de la de Guinneton, Meixul·lam; 17 de la d’Abies,+ Zicrí; de la de Miniamín, [?];* de la de Moadies, Piltai; 18 de la de Bilgà,+ Xammua; de la de Semeïes, Jehonatan; 19 de la de Joiarib, Matenai; de la de Jedaià,+ Uzí; 20 de la de Sal·lai, Cal·lai; de la d’Amoc, Éber; 21 de la d’Helquies, Hasabies, i de la de Jedaià, Netanel.

22 Els caps de les cases paternes dels levites i dels sacerdots van ser inscrits en temps d’Eliasib, Joiadà, Johanan i Jadua,+ és a dir, fins al regnat de Darius, el persa.

23 Els levites que eren caps de les cases paternes van ser inscrits al llibre dels registres històrics fins al temps de Johanan, el fill d’Eliasib. 24 Els caps dels levites eren Hasabies, Serebies i Jeixua,+ el fill de Cadmiel.+ Els seus germans estaven davant d’ells, un grup de guàrdies al costat de l’altre grup de guàrdies, per oferir alabances i donar gràcies a Déu, seguint les instruccions de David,+ l’home del Déu verdader. 25 Matanies,+ Becbequies, Abdies, Meixul·lam, Talmon i Acub+ eren porters+ i feien guàrdia als magatzems situats al costat de les portes del temple. 26 Tots ells servien en temps de Joaquim, el fill de Jeixua,+ el fill de Jossadac, i en temps de Nehemies, el governador, i d’Esdres,+ el sacerdot i copista.*

27 Per a la inauguració de les muralles de Jerusalem, van anar a buscar els levites als llocs on vivien perquè vinguessin a Jerusalem a celebrar la inauguració amb alegria i cançons d’agraïment,+ i amb címbals,* instruments de corda i arpes. 28 I s’hi van reunir els cantants professionals* que venien de la plana del Jordà,* del voltant de Jerusalem, dels poblats dels netofatites,+ 29 de Bet-Guilgal+ i dels camps de Gueba+ i d’Azmàvet,+ ja que els cantants s’havien construït poblats al voltant de Jerusalem. 30 I els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble,+ les portes+ i les muralles.+

31 Llavors vaig fer pujar els prínceps de Judà a dalt de la muralla. A més, vaig formar dos grans cors per donar gràcies a Déu, i cada cor anava seguit d’un grup de persones. Un dels cors es va dirigir cap a la dreta, caminant per sobre de la muralla, en direcció a la Porta dels Munts de Cendra.+ 32 Darrere d’ells hi anaven Osaïes i la meitat dels prínceps de Judà, 33 juntament amb Azaries, Esdres, Meixul·lam, 34 Judà, Benjamí, Semeïes i Jeremies. 35 Alguns dels fills dels sacerdots els seguien amb les trompetes.+ Entre ells hi havia Zacaries, el fill de Jonatan, el fill de Semeïes, el fill de Matanies, el fill de Micaià, el fill de Zacur, el fill d’Assaf,+ 36 i els seus germans Semeïes, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Judà i Hananí, que anaven amb els instruments musicals de David,+ l’home del Déu verdader. I el copista Esdres+ anava davant d’ells. 37 Quan van arribar a la Porta de la Font,+ van continuar endavant passant per damunt de l’Escala+ de la Ciutat de David+ per la pujada de la muralla, més amunt de la Casa de David, i van seguir fins a la Porta de l’Aigua,+ a l’est.

38 L’altre cor encarregat de donar gràcies a Déu es va posar a caminar en direcció contrària. Jo el vaig seguir amb l’altra meitat de la gent per sobre de la muralla, passant per la Torre dels Forns,+ i continuant per la Muralla Ampla,+ 39 la Porta d’Efraïm,+ la Porta de la Ciutat Vella,+ la Porta del Peix,+ la Torre d’Hananel,+ la Torre de Meà i la Porta de les Ovelles;+ i es van aturar a la Porta de la Guàrdia.

40 Finalment, els dos cors encarregats de donar gràcies a Déu es van aturar davant de la casa del Déu verdader. També ens vam aturar jo i la meitat dels subgovernadors que anaven amb mi, 41 i també els sacerdots Eliaquim, Maasies, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zacaries i Hananies, que portaven les trompetes, 42 i Maasies, Semeïes, Eleazar, Uzí, Jehohanan, Melquies, Elam i Éser. I els cantants, que estaven sota la direcció d’Izrahies, van cantar ben fort.

43 Aquell dia van oferir grans sacrificis i es van posar molt contents,+ perquè el Déu verdader els va omplir d’un gran goig. Les dones i els nens també es van posar molt contents.+ Hi havia tanta alegria a Jerusalem que es podia sentir des de lluny.+

44 En aquella ocasió es van escollir alguns homes perquè s’encarreguessin dels magatzems+ per a les contribucions,+ les primícies+ i les desenes parts.*+ Dels camps de cada ciutat, havien de guardar en aquests magatzems les parts de la collita que la Llei+ assignava als sacerdots i als levites.+ La gent de Judà estava molt contenta perquè els sacerdots i els levites prestaven servei. 45 I ells van començar a encarregar-se del servei del seu Déu i de l’obligació de la purificació, i els cantants i els porters van fer el mateix, d’acord amb les instruccions de David i del seu fill Salomó. 46 De fet, antigament, en temps de David i d’Assaf, ja hi havia directors* que dirigien els cantants i les cançons de lloança i d’agraïment a Déu.+ 47 I en temps de Zorobabel+ i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantants+ i als porters+ la part que els corresponia segons les seves necessitats diàries. També donaven als levites la part que els corresponia,+ i els levites, del que havien rebut, donaven als descendents d’Aaron la part que els corresponia.

13 Aquell dia es va llegir al poble el llibre de Moisès,+ i s’hi va trobar escrit que ni els ammonites ni els moabites+ havien de ser admesos a la congregació del Déu verdader,+ 2 perquè no havien donat als israelites ni pa ni aigua, sinó que havien contractat Balaam perquè els maleís;+ però el nostre Déu va transformar la maledicció en una benedicció.+ 3 I quan el poble va escoltar la Llei, va començar a separar d’Israel tots els que eren d’origen estranger.*+

4 Abans que això passés, el sacerdot que estava a càrrec dels magatzems* de la casa* del nostre Déu+ era Eliasib,+ un familiar de Tobies.+ 5 Eliasib havia posat a disposició de Tobies un gran magatzem,* on abans solien dipositar els cereals per a les ofrenes, l’olíban i els utensilis, i la desena part* dels cereals, del vi nou i de l’oli+ que corresponia als levites,+ als cantants i als porters, així com la contribució per als sacerdots.+

6 Durant tot aquest temps jo no era a Jerusalem, perquè havia tornat al costat d’Artaxerxes,+ el rei de Babilònia, l’any 32+ del seu regnat. Però al cap d’un temps, vaig demanar al rei permís per marxar 7 i vaig tornar a Jerusalem. Llavors em vaig adonar del disbarat que Eliasib+ havia fet al posar a disposició de Tobies+ un magatzem al pati de la casa del Déu verdader. 8 Això em va indignar tant que vaig llançar tots els mobles de Tobies fora del magatzem.* 9 A continuació, vaig ordenar que purifiquessin els magatzems,* i hi vaig tornar a col·locar els utensilis de la casa del Déu verdader,+ els cereals per a les ofrenes i l’olíban.+

10 També em vaig adonar que els levites no havien estat rebent+ la part que els corresponia,+ i per això els levites i els cantants que hi servien havien marxat cadascú al seu camp.+ 11 Per tant, vaig reprendre els subgovernadors+ i els vaig dir: «Per què s’ha desatès la casa del Déu verdader?»+ Llavors vaig reunir els que havien marxat i vaig fer que tornessin a exercir les seves funcions. 12 I tota la gent de Judà va portar als magatzems+ la desena part+ dels cereals, del vi nou i de l’oli. 13 Aleshores vaig posar a càrrec dels magatzems el sacerdot Selemies, el copista* Sadoc i Pedaià, un dels levites, i com a ajudant vaig posar Hanan, el fill de Zacur, el fill de Matanies, perquè a tots ells se’ls considerava homes de confiança. Tenien la responsabilitat de distribuir als seus germans el que els corresponia.

14 Déu meu, recorda’t de mi+ per tot el que he fet, i no esborris de la teva memòria l’amor lleial que he mostrat per la teva casa i pels serveis que allà s’hi fan.+

15 En aquells dies em vaig assabentar que a Judà hi havia gent que, en dissabte,+ trepitjava raïm per fer vi,* recollia cereals i els carregava en burros, i portava vi, raïm, figues i tota mena de productes a Jerusalem.+ Per això els vaig advertir que no venguessin aliments aquell dia.* 16 I la gent de Tir que vivia a la ciutat portava peix i tota mena de mercaderies, i ho venia en dissabte a la gent de Judà, dins de Jerusalem.+ 17 Per tant, vaig reprendre els nobles de Judà i els vaig dir: «Com és que feu això tan dolent de profanar el dissabte? 18 ¿No és això el que van fer els vostres avantpassats, i per això el nostre Déu va portar totes aquestes desgràcies sobre nosaltres i sobre aquesta ciutat? Ara, al profanar el dissabte,+ esteu fent que Déu s’enfadi encara més amb Israel.»

19 Per això, tan aviat com les ombres van començar a cobrir les portes de Jerusalem, abans que comencés el dissabte, vaig ordenar que tanquessin les portes de Jerusalem i que no les obrissin fins després del dissabte. I vaig posar alguns dels meus ajudants a les portes perquè ningú hi entrés cap mercaderia en dissabte. 20 Per això, els comerciants i els venedors de tota mena de mercaderies van passar la nit fora de Jerusalem una o dues vegades. 21 Llavors els vaig advertir: «Què hi feu aquí? Si torneu a passar la nit davant de les muralles, us faré fora d’aquí a la força.» A partir d’aquell moment, ja no van venir en dissabte.

22 I vaig dir als levites que es purifiquessin regularment i que vinguessin a vigilar les portes perquè es tractés el dissabte com un dia sant.+ Déu meu, recorda’t també d’això i tingue-m’ho en compte. Tu que tens tant d’amor lleial, compadeix-te de mi.+

23 En aquells dies també em vaig assabentar que hi havia jueus que s’havien casat amb* dones asdodites,+ ammonites i moabites.+ 24 La meitat dels seus fills parlava l’idioma d’Asdod i l’altra meitat parlava l’idioma d’altres pobles, però cap d’ells sabia parlar l’idioma dels jueus. 25 Els vaig reprendre i els vaig maleir, i a alguns homes els vaig colpejar+ i els vaig arrencar els cabells, i els vaig dir: «Jureu per Déu que no casareu les vostres filles amb els seus fills, ni casareu les seves filles amb els vostres fills, ni us casareu vosaltres amb elles.+ 26 ¿No va ser per aquest motiu que Salomó, el rei d’Israel, va pecar? No hi havia un rei com ell en cap altra nació;+ el seu Déu l’estimava+ i per això el va fer rei sobre tot Israel. Però les dones estrangeres van fer que fins i tot ell pequés.+ 27 No em puc creure que hàgiu comès aquest pecat tan greu! Com heu pogut ser tan infidels a Déu i casar-vos amb dones estrangeres?»+

28 I un dels fills de Joiadà,+ el fill del gran sacerdot Eliasib,+ s’havia casat amb una filla de Sanbal·lat,+ l’horonita. I per això el vaig fer fora de la meva vista.

29 Déu meu, recorda que han contaminat el sacerdoci i també el pacte amb els sacerdots+ i els levites.+

30 Així, vaig purificar el poble de tota contaminació estrangera, i vaig assignar les tasques als sacerdots i als levites, cadascú segons el seu servei.+ 31 També vaig organitzar que se subministrés la llenya+ regularment i que es portessin els primers fruits madurs.

Déu meu, no t’oblidis de mi i beneeix-me.*+