SEGON LLIBRE DE LES CRÒNIQUES
1 El regnat de Salomó, el fill de David, es va consolidar cada vegada més. Jehovà, el seu Déu, estava amb ell i el va engrandir extraordinàriament.+
2 Salomó va fer cridar tot Israel, els caps de milers i de centenars, els jutges i tots els caps d’Israel, els caps de les cases paternes. 3 Llavors Salomó i tota la congregació van anar al lloc alt sagrat de Gabaon,+ perquè allà hi havia la tenda de reunió del Déu verdader que Moisès, el servent de Jehovà, havia fet al desert. 4 Ara bé, David havia portat l’Arca del Déu verdader des de Quiriat-Jearim+ fins al lloc que li havia preparat; ell li havia muntat una tenda a Jerusalem.+ 5 I l’altar de coure+ que Bessalel,+ el fill d’Urí, el fill d’Hur, havia fet, l’havien posat davant del tabernacle de Jehovà. I Salomó i tota la congregació oraven* davant de l’altar. 6 Aleshores Salomó va oferir 1.000 ofrenes cremades davant de Jehovà a l’altar de coure+ de la tenda de reunió.
7 Aquella mateixa nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir: «Demana’m el que vulguis.»+ 8 I Salomó va contestar a Déu: «Vas mostrar molt amor lleial al meu pare David,+ i m’has fet rei en lloc seu.+ 9 Ara, Jehovà Déu, fes que es compleixi la promesa que vas fer al meu pare David,+ perquè m’has fet rei d’un poble tan nombrós com les partícules de pols de la terra.+ 10 Dona’m saviesa i coneixement+ per dirigir aquest poble,* perquè, qui pot jutjar el teu poble, que és tan gran?»+
11 Llavors Déu va contestar a Salomó: «Com que això és el que desitja el teu cor, i no has demanat riqueses, béns, honor ni la mort dels que t’odien, i tampoc has demanat viure molts anys,* sinó que has demanat saviesa i coneixement per jutjar el meu poble, del qual t’he fet rei,+ 12 rebràs saviesa i coneixement. Però també et donaré riqueses, béns i honor com cap altre rei n’ha tingut mai abans que tu ni en tindrà després de tu.»+
13 Aleshores Salomó va tornar a Jerusalem des del lloc alt sagrat de Gabaon,+ de davant de la tenda de reunió, i va regnar sobre Israel. 14 Salomó anava acumulant carros i cavalls.* Tenia 1.400 carros i 12.000 cavalls,*+ i els tenia guardats a les ciutats dels carros+ i a Jerusalem, a prop del rei.+ 15 El rei va fer que, a Jerusalem, la plata i l’or fossin tan abundants com les pedres+ i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.+ 16 Els cavalls de Salomó eren importats d’Egipte,+ i els comerciants del rei compraven els grups de cavalls* a un preu establert.+ 17 Cada carro que s’importava d’Egipte valia 600 peces de plata, i cada cavall en valia 150. Després els exportaven per a tots els reis dels hitites i per als reis de Síria.
2 Salomó va ordenar que es construís una casa per al nom de Jehovà+ i una casa* per al seu regne.+ 2 Va reclutar 70.000 obrers,* 80.000 picapedrers a les muntanyes+ i 3.600 homes perquè els supervisessin.+ 3 I va enviar aquest missatge a Hiram,+ el rei de Tir: «Fes per mi el que vas fer pel meu pare David quan li vas enviar fusta de cedre perquè es construís una casa on viure.+ 4 Ara construiré una casa per al nom de Jehovà, el meu Déu, per santificar-la per a ell, per cremar encens aromàtic+ davant seu i també perquè els pans apilats* sempre estiguin allà+ i es presentin les ofrenes cremades, matí i tarda,+ en dissabte,+ en les llunes noves+ i en les festes+ dedicades a Jehovà, el nostre Déu. Aquesta és una obligació permanent per a Israel. 5 Construiré una gran casa, perquè el nostre Déu és superior a tots els altres déus. 6 I, qui pot construir-li una casa? Si ni els cels ni el cel dels cels són prou grans per contenir-lo,+ qui soc jo per construir-li una casa? Tot el que puc fer és construir un lloc per fer pujar el fum dels sacrificis davant d’ell. 7 Envia’m un artesà hàbil que sàpiga treballar l’or, la plata, el coure,+ el ferro, la llana porpra, el fil carmesí i el fil blau, i que sàpiga esculpir. Aquest home treballarà a Judà i a Jerusalem amb els meus artesans hàbils, que el meu pare David va proporcionar.+ 8 Envia’m també fusta de cedre, de ginebre+ i de sàndal+ des del Líban, perquè sé que els teus servidors són experts talant els arbres del Líban.+ Els meus servidors treballaran amb els teus+ 9 per preparar-me grans quantitats de fusta, perquè la casa que construiré serà magnífica. 10 Jo donaré menjar als teus servidors,+ els llenyataires que talaran els arbres. Els donaré 20.000 cors* de blat, 20.000 cors d’ordi, 20.000 bats* de vi i 20.000 bats d’oli.»
11 Aleshores Hiram, el rei de Tir, va enviar per escrit aquest missatge a Salomó: «Jehovà t’ha fet rei del seu poble perquè l’estima.» 12 I també va dir: «Alabat sigui Jehovà, el Déu d’Israel, que va fer el cel i la terra, perquè ha donat al rei David un fill savi+ que té seny i enteniment+ i que construirà una casa per a Jehovà i una casa per al seu propi regne. 13 T’envio un artesà hàbil i expert, Hiram-Abí.+ 14 És el fill d’una danita, però el seu pare era de Tir. És expert treballant amb or, plata, coure, ferro, pedra, fusta, llana porpra, fil blau, tela de qualitat i fil carmesí.+ Pot esculpir tot tipus de gravats i fer qualsevol disseny que se li demani.+ Ell treballarà amb els teus artesans hàbils i amb els artesans hàbils del meu senyor David, el teu pare. 15 Que el meu senyor enviï el blat, l’ordi, l’oli i el vi que ha promès als seus servidors.+ 16 Nosaltres talarem tants arbres del Líban+ com en necessitis, lligarem els troncs* i te’ls portarem flotant per mar fins a Jafa,+ i tu els pujaràs a Jerusalem.»+
17 Llavors Salomó va fer un cens de tots els homes que eren estrangers i vivien a Israel,+ igual que el seu pare David havia fet un cens.+ I en total hi havia 153.600 homes. 18 En va posar 70.000 com a obrers,* 80.000 com a picapedrers+ a les muntanyes i 3.600 com a supervisors perquè dirigissin els treballadors.+
3 Aleshores Salomó va començar a construir la casa de Jehovà+ a Jerusalem, a la muntanya de Morià,+ on Jehovà s’havia aparegut al seu pare David,+ al lloc que David havia preparat a l’era d’Ornan,+ el jebuseu. 2 Va començar la construcció el dia dos del segon mes, en el quart any del seu regnat. 3 Els fonaments que Salomó va posar per a la casa del Déu verdader feien 60 colzades de llargada per 20 colzades d’amplada,+ segons la mesura antiga.* 4 El vestíbul de la part davantera feia la mateixa amplada que la casa, 20 colzades, i l’alçada era de 20 colzades,* i el va revestir d’or pur per dins.+ 5 Va revestir la gran casa amb fusta de ginebre, després la va recobrir d’or pur+ i aleshores la va decorar amb figures de palmeres+ i cadenes.+ 6 A més, va decorar la casa amb pedres precioses molt boniques,+ i l’or+ que va utilitzar era or de Parvaïm. 7 Va cobrir d’or+ la casa, les bigues, els llindars, les parets i les portes, i va gravar querubins a les parets.+
8 Després va fer el compartiment* del Santíssim.+ La seva llargada era igual que l’amplada de la casa, 20 colzades, i la seva amplada feia 20 colzades. La va revestir amb 600 talents* d’or pur.+ 9 L’or per als claus pesava 50 sicles,* i va revestir les habitacions superiors d’or.
10 Llavors va fer dues escultures de querubins per al compartiment* del Santíssim, i les va recobrir d’or.+ 11 En total, les ales dels querubins+ feien 20 colzades de llargada. Una de les ales del primer querubí feia 5 colzades de llargada i tocava la paret de la casa, i l’altra ala feia 5 colzades de llargada i tocava una de les ales de l’altre querubí. 12 I una de les ales de l’altre querubí feia 5 colzades de llargada i tocava l’altra paret de la casa, i l’altra ala feia 5 colzades de llargada i tocava una de les ales del primer querubí. 13 Les ales dels querubins s’estenien 20 colzades, i els querubins estaven drets i miraven cap a l’interior.*
14 També va fer la cortina+ de fil blau, llana porpra, fil carmesí i tela de qualitat, i la va decorar amb dibuixos de querubins.+
15 Llavors va fer dues columnes+ davant de la casa que feien 35 colzades d’alçada, i el capitell que hi havia damunt de cada columna feia 5 colzades.+ 16 Va fer cadenes en forma de collar i les va posar damunt de les columnes, i va fer 100 magranes i les va posar a les cadenes. 17 Va col·locar les columnes davant del temple, una a la dreta* i una a l’esquerra.* A la columna de la dreta la va anomenar Jaquín,* i a la de l’esquerra, Boaz.*
4 Llavors va fer l’altar de coure,+ i feia 20 colzades de llargada, 20 colzades d’amplada i 10 colzades d’alçada.
2 Va fer el Mar*+ de metall fos. Era rodó i feia 10 colzades d’una vora a l’altra i 5 colzades d’alçada, i calia un cordill de mesurar de 30 colzades per envoltar-lo.+ 3 Tot al voltant, per sota, hi havia adorns de carbasses.+ N’hi havia deu per cada colzada tot al voltant del Mar. Hi havia dues fileres de carbasses que havien estat foses amb el Mar i formaven una sola peça. 4 A sota hi havia dotze toros,+ tres de cara al nord, tres de cara a l’oest, tres de cara al sud i tres de cara a l’est. El Mar descansava damunt dels toros, que estaven d’esquena al centre. 5 Feia quatre dits* de gruix, i la vora era com la vora d’una copa, com una flor de lliri. El dipòsit podia contenir 3.000 bats* d’aigua.
6 També va fer deu piques, i en va posar cinc a la dreta i cinc a l’esquerra.+ Allà es rentava i netejava tot el que s’utilitzava per a les ofrenes cremades.+ Però el Mar era perquè els sacerdots s’hi rentessin.+
7 Llavors va fer deu canelobres d’or,+ segons la forma especificada,+ i els va posar en el temple, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra.+
8 També va fer deu taules i les va posar al temple, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra.+ I va fer 100 bols d’or.
9 Aleshores va fer el pati+ dels sacerdots,+ el gran pati+ i les portes del gran pati, i va revestir les portes dels patis de coure. 10 Va col·locar el Mar a la dreta, al sud-est.+
11 Hiram també va fer les galledes, les pales i els bols.+
Va acabar el que el rei Salomó li havia encarregat per a la casa del Déu verdader:+ 12 les dues columnes+ i els capitells en forma de bol que hi havia sobre les columnes; les dues xarxes+ que cobrien els dos capitells en forma de bol que hi havia sobre les columnes; 13 les 400 magranes+ per a les dues xarxes, dues fileres de magranes per a cada xarxa, per cobrir els dos capitells en forma de bol que hi havia sobre les columnes;+ 14 les deu carretes* i les deu piques de les carretes;+ 15 el Mar i els dotze toros que hi havia a sota,+ 16 i les galledes, les pales, les forquetes+ i tots els utensilis relacionats que Hiram-Abiv+ va fer de coure polit per al rei Salomó, per a la casa de Jehovà. 17 El rei va manar que els fonguessin a la plana del Jordà,* en terra argilosa, entre Sucot+ i Seredà. 18 Salomó va fer grans quantitats de tots aquests utensilis. No es va calcular el pes del coure que s’havia utilitzat.+
19 Salomó va fer tots els utensilis+ de la casa del Déu verdader: l’altar d’or;+ les taules+ on hi havia el pa de la presència;+ 20 els canelobres i els seus llums d’oli d’or pur,+ perquè estiguessin encesos davant de la sala més interior d’acord amb les normes; 21 les flors, els llums d’oli i les pinces,* tots d’or, de l’or més pur; 22 els apagadors,* els bols, les copes i els braserets, tots d’or pur, i l’entrada de la casa, les seves portes interiors per al Santíssim+ i les portes de la casa del temple, també d’or.+
5 Salomó va acabar tot el treball que havia de fer per a la casa de Jehovà.+ Llavors va portar les coses que el seu pare David havia santificat,+ i va guardar la plata, l’or i tots els objectes al tresor de la casa del Déu verdader.+ 2 Aleshores Salomó va convocar els ancians d’Israel: tots els caps de les tribus i els caps de les cases paternes d’Israel. Així que tots ells van venir a Jerusalem per pujar l’arca del pacte de Jehovà des de la Ciutat de David,+ és a dir, des de Sió.+ 3 Tots els homes d’Israel es van reunir davant del rei durant la festa* que se celebra el setè mes.+
4 Quan van arribar tots els ancians d’Israel, els levites van aixecar l’Arca.+ 5 Els sacerdots i els levites* van pujar l’Arca, la tenda de reunió+ i tots els utensilis sants que hi havia a la tenda. 6 El rei Salomó i tot el poble d’Israel, que havia sigut convocat per reunir-se amb ell, estaven davant de l’Arca. Van sacrificar tantes ovelles i tants toros*+ que no es podien ni comptar de tants com n’hi havia. 7 Llavors els sacerdots van posar l’arca del pacte de Jehovà al seu lloc, a la sala més interior de la casa, al Santíssim, sota les ales dels querubins.+ 8 Les ales dels querubins estaven esteses sobre el lloc on era l’Arca, de manera que els querubins cobrien l’Arca i les seves barres+ des de dalt. 9 Les barres eren tan llargues que els seus extrems es podien veure des del Sant, que està davant de la sala més interior, però no es podien veure des de fora. I segueixen allà fins al dia d’avui. 10 A l’Arca només hi havia les dues taules que Moisès havia posat a dins, a l’Horeb,+ quan Jehovà va fer un pacte+ amb el poble d’Israel al sortir d’Egipte.+
11 Quan els sacerdots van sortir del lloc sant (perquè tots els sacerdots que estaven allà s’havien santificat,+ sense importar de quin grup eren),+ 12 tots els cantants levites+ que estaven sota la direcció d’Assaf,+ d’Heman,+ de Jedutun+ i dels seus fills i germans, estaven drets a l’est de l’altar, vestits amb tela de qualitat. Portaven címbals,* instruments de corda i arpes, i amb ells hi havia 120 sacerdots que tocaven les trompetes.+ 13 Els trompetistes i els cantants estaven lloant i donant gràcies a Jehovà tots alhora. El so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments ressonava mentre lloaven Jehovà, «perquè ell és bo, i el seu amor lleial dura per sempre».+ En aquell moment, un núvol+ va omplir la casa, la casa de Jehovà. 14 A causa del núvol, els sacerdots no s’hi van poder quedar per complir amb el seu servei, perquè la glòria de Jehovà va omplir la casa del Déu verdader.+
6 En aquell moment, Salomó va dir: «Jehovà va dir que viuria en els densos núvols.+ 2 Ara he construït una casa majestuosa per a tu, un lloc permanent perquè hi visquis per sempre.»+
3 Aleshores el rei es va girar cap al poble i va beneir tota la congregació d’Israel, que estava allà dreta.+ 4 Va dir: «Que Jehovà, el Déu d’Israel, sigui alabat. Amb la seva boca havia fet una promesa al meu pare David, i amb les seves mans l’ha complert. Li havia dit: 5 “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble de la terra d’Egipte, no havia escollit cap ciutat de totes les tribus d’Israel per construir-hi una casa perquè el meu nom residís allà,+ i no havia escollit cap home perquè dirigís el meu poble Israel. 6 Però ara he escollit Jerusalem+ perquè el meu nom hi resideixi, i he escollit David per governar sobre Israel.”+ 7 El meu pare David desitjava amb tot el seu cor construir una casa per al nom de Jehovà, el Déu d’Israel.+ 8 Però Jehovà va dir al meu pare David: “Desitjaves amb tot el teu cor construir una casa per al meu nom, i feies bé de desitjar-ho amb tot el cor. 9 Tot i això, tu no construiràs la casa. Qui construirà la casa per al meu nom serà el fill que tindràs.”*+ 10 Jehovà ha complert la seva promesa, perquè he succeït el meu pare David i m’he assegut al tron d’Israel,+ tal com Jehovà va prometre.+ També he construït la casa per al nom de Jehovà, el Déu d’Israel, 11 i allà he posat l’Arca, que conté el pacte+ que Jehovà va fer amb el poble d’Israel.»
12 Llavors, davant de tota la congregació d’Israel, es va posar dret davant de l’altar de Jehovà i va estendre les mans.+ 13 (Salomó havia fet una plataforma de coure i l’havia posat enmig del pati.+ Feia cinc colzades* de llargada, cinc colzades d’amplada i tres colzades d’alçada; i ell es va posar dret a la plataforma.) Es va agenollar davant de tota la congregació d’Israel, va estendre les mans cap al cel+ 14 i va dir: «Jehovà, Déu d’Israel, no hi ha cap altre Déu com tu ni al cel ni a la terra. Tu compleixes el pacte i mostres amor lleial als teus servents que caminen davant teu amb tot el seu cor.+ 15 Has complert la promesa que vas fer al meu pare David, el teu servent.+ Vas fer una promesa amb la teva boca i avui l’has complert amb la teva mà.+ 16 I ara, oh Jehovà, Déu d’Israel, compleix la promesa que vas fer al meu pare David, el teu servent, quan li vas dir: “Si els teus fills presten atenció al seu comportament i segueixen la meva llei, tal com tu has fet,+ sempre hi haurà davant meu un descendent teu que s’assegui al tron d’Israel.”+ 17 Jehovà, Déu d’Israel, que es compleixi la promesa que vas fer al teu servent David.
18 »Però, és que Déu viurà amb els humans a la terra?+ Si ni els cels, ni tan sols el cel dels cels, són prou grans per contenir-te,+ encara menys la casa que he construït!+ 19 Ara, oh Jehovà, Déu meu, escolta l’oració i la súplica del teu servent. Escolta els clams i l’oració que el teu servent fa davant teu. 20 Que els teus ulls mirin nit i dia cap a aquesta casa, cap al lloc on vas dir que posaries el teu nom,+ per escoltar l’oració que el teu servent faci cap a aquest lloc. 21 Escolta la súplica del teu servent quan et demani ajuda i les súpliques del teu poble Israel quan facin oració cap a aquest lloc.+ Escolta-les des del cel, el lloc on vius.+ Escolta-les i perdona’ns.+
22 »Si un home peca contra un altre i aquest li fa fer un jurament* (i així l’obliga a assumir les conseqüències del jurament* que ha fet), i ve davant del teu altar a aquesta casa mentre encara està sota el jurament,*+ 23 escolta’l des del cel i actua. Jutja els teus servents: castiga el malvat i fes que els seus actes recaiguin sobre el seu cap;+ i al just, declara’l innocent* i recompensa’l per la seva justícia.+
24 »Si un enemic derrota el teu poble Israel perquè aquest ha estat pecant contra tu,+ però ells tornen a tu, glorifiquen el teu nom+ i fan oracions+ i súpliques davant teu en aquesta casa,+ 25 escolta’ls des del cel+ i perdona els pecats del teu poble Israel, i fes-los tornar a la terra que els vas donar, a ells i als seus avantpassats.+
26 »Si el cel es tanca i no plou+ perquè han estat pecant contra tu,+ però fan oracions cap a aquest lloc, glorifiquen el teu nom i deixen enrere els seus pecats perquè els has fet humils,*+ 27 escolta’ls des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble Israel, perquè els ensenyaràs el bon camí que han de seguir.+ I porta pluja+ a la terra que vas donar al teu poble com a herència.
28 »Si al país hi ha fam,+ una epidèmia,+ un vent abrasador, fongs,*+ eixams de llagostes o llagostes voraces,*+ o si els enemics assetgen el teu poble a qualsevol ciutat del país,+ o si hi ha qualsevol altre tipus de plaga o malaltia,+ 29 sigui quina sigui l’oració,+ sigui quina sigui la súplica+ que faci qualsevol persona o tot el teu poble Israel quan estenguin les mans cap a aquesta casa+ (perquè cadascú sap què el fa patir* i quin és el seu dolor),+ 30 escolta des del cel, el lloc on vius,+ i perdona’ls.+ Recompensa a cadascú per la seva conducta, perquè tu coneixes el seu cor, només tu coneixes el cor de les persones,+ 31 i així et temeran seguint els teus camins tots els dies que visquin a la terra que vas donar als nostres avantpassats.
32 »Si un estranger que no pertany al teu poble Israel i que ve d’un país llunyà per causa del teu gran nom*+ i de la teva mà forta i del teu braç poderós, ve i fa oracions cap a aquesta casa,+ 33 escolta’l des del cel, el lloc on vius, i fes tot el que et demani, perquè tots els pobles de la terra coneguin el teu nom+ i et temin, tal com fa el teu poble Israel, i perquè sàpiguen que el teu nom ha sigut invocat en aquesta casa que he construït.
34 »Si el teu poble surt a lluitar contra els seus enemics, sigui on sigui que els enviïs,+ i et fan oració+ en direcció a aquesta ciutat que has escollit i cap a la casa que jo he construït per al teu nom,+ 35 escolta des del cel la seva oració i la seva súplica, i fes-los justícia.+
36 »Si ells pequen contra tu, perquè no hi ha ningú que no pequi,+ i t’enfades molt amb ells i els entregues a un enemic que se’ls emporta captius a una altra terra, ja sigui lluny o a prop,+ 37 però entren en raó a la terra on se’ls han endut captius i tornen a tu, i des d’aquella terra et fan súpliques i diuen: “Hem pecat i hem actuat malament, ens hem comportat molt malament”,+ 38 i, a la terra on se’ls han endut captius,+ tornen a tu amb tot el seu cor+ i tota la seva ànima* i fan oració en direcció a la terra que vas donar als seus avantpassats, en direcció a la ciutat que has escollit+ i a la casa que he construït per al teu nom, 39 llavors escolta des del cel, el lloc on vius, la seva oració i la seva súplica, i fes-los justícia+ i perdona el teu poble, que ha pecat contra tu.
40 »Ara, Déu meu, si us plau, presta atenció* i escolta* les oracions que es facin en* aquest lloc.+ 41 Jehovà Déu, puja al teu lloc de descans,+ tu i l’Arca de la teva força. Que els teus sacerdots, oh Jehovà Déu, es vesteixin de salvació, i que els que et són lleials s’alegrin a causa de la teva bondat.+ 42 Jehovà Déu, no rebutgis el* teu ungit.+ Recorda l’amor lleial que vas mostrar al teu servent David.»+
7 Tan bon punt Salomó va acabar l’oració,+ va baixar foc del cel+ i va consumir l’ofrena cremada i els sacrificis, i la glòria de Jehovà va omplir la casa.+ 2 Els sacerdots no van poder entrar a la casa de Jehovà perquè la glòria de Jehovà havia omplert la casa de Jehovà.+ 3 I tot el poble d’Israel va veure com el foc havia baixat i la glòria de Jehovà havia omplert la casa. I es van agenollar sobre el paviment, es van inclinar de cara a terra i van donar gràcies a Jehovà, «perquè ell és bo, i el seu amor lleial dura per sempre».
4 Llavors el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant de Jehovà.+ 5 El rei Salomó va oferir 22.000 toros* i 120.000 ovelles. I així, el rei i tot el poble van inaugurar la casa del Déu verdader.+ 6 Els sacerdots estaven drets als seus llocs, igual que els levites que tocaven els instruments per acompanyar les cançons que cantaven a Jehovà.+ (El rei David havia fet aquests instruments per donar gràcies a Jehovà i per lloar-lo amb ells,* «perquè el seu amor lleial dura per sempre».) I els sacerdots tocaven ben fort les trompetes+ davant d’ells mentre els israelites estaven drets.
7 Aleshores Salomó va santificar el centre del pati que hi havia davant de la casa de Jehovà, perquè va haver d’oferir-hi les ofrenes cremades+ i el greix dels sacrificis de pau,* ja que a l’altar de coure+ que Salomó havia fet no hi cabien els sacrificis cremats, les ofrenes de cereals+ i el greix.+ 8 En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa durant set dies+ amb tot Israel, una multitud* molt gran de gent que havia vingut de llocs tan llunyans com Lebó-Hamat* i el torrent* d’Egipte.+ 9 Llavors, el vuitè dia,* van celebrar una assemblea solemne,+ perquè havien celebrat la inauguració de l’altar durant set dies, i la festa durant set dies més. 10 Aleshores, el dia 23 del setè mes, ell va acomiadar el poble, i ells van marxar a casa seva ben contents+ i amb el cor alegre per la bondat que Jehovà havia mostrat a David, a Salomó i al seu poble Israel.+
11 Salomó va acabar la casa de Jehovà i la casa* del rei.+ Va complir tot el que s’havia proposat fer per a la casa de Jehovà i per a la seva pròpia casa.+ 12 I Jehovà es va aparèixer a Salomó+ durant la nit i li va dir: «He escoltat la teva oració i he escollit per a mi aquest lloc perquè sigui una casa per als sacrificis.+ 13 Quan jo tanqui el cel i no plogui, quan ordeni a les llagostes que devorin el país, i en cas que enviï una epidèmia contra el meu poble, 14 aleshores, si el meu poble, que porta el meu nom,+ s’humilia,+ fa oració, em busca* i deixa enrere el seu comportament malvat,+ llavors els escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i curaré la seva terra.+ 15 Ara, doncs, escoltaré* i prestaré atenció* a les oracions que es facin en aquest lloc.+ 16 He escollit i santificat aquesta casa perquè el meu nom estigui allà de manera permanent,+ i els meus ulls i el meu cor sempre estaran allà.+
17 »Si tu segueixes els meus camins, tal com va fer el teu pare David, i fas tot el que t’he manat i obeeixes les meves normes i les meves decisions judicials,+ 18 aleshores consolidaré el teu regnat,+ d’acord amb el pacte que vaig fer amb el teu pare David,+ quan li vaig prometre: “Sempre hi haurà un descendent teu que regni sobre Israel.”+ 19 Però si vosaltres us aparteu i abandoneu els manaments i els decrets que us he donat, i aneu a servir altres déus i us inclineu davant d’ells,+ 20 aleshores arrencaré Israel de la terra que li he donat+ i apartaré de la meva vista aquesta casa que he santificat per al meu nom, i faré que tots els pobles la menyspreïn* i se’n burlin.+ 21 Aquesta casa es convertirà en un munt de ruïnes. I tots els que passin per allà es quedaran mirant molt sorpresos+ i diran: “Per què Jehovà ha fet això a aquesta terra i a aquesta casa?”+ 22 I contestaran: “Perquè van abandonar Jehovà,+ el Déu dels seus avantpassats, que els va fer sortir de la terra d’Egipte,+ i van anar darrere d’altres déus, es van inclinar davant d’ells i els van servir.+ Per això ell els ha portat aquesta desgràcia.”»+
8 Al cap de 20 anys, quan Salomó ja havia construït la casa de Jehovà i la seva pròpia casa,*+ 2 va reconstruir les ciutats que Hiram+ li havia donat i allà va establir israelites. 3 Salomó també va anar a atacar Hamat-Sobà i la va conquerir. 4 Llavors va fortificar* Tadmor, al desert, i totes les ciutats d’emmagatzematge+ que havia construït a Hamat.+ 5 També va fortificar Bet-Horon de Dalt+ i Bet-Horon de Baix,+ que eren ciutats fortificades amb muralles, portes i barres, 6 i Baalat+ i totes les ciutats d’emmagatzematge de Salomó, totes les ciutats dels carros,+ les ciutats per als genets i tot el que Salomó va voler construir a Jerusalem, al Líban i a tot el territori que ell controlava.
7 Al país havien quedat hitites, amorreus, perizites, hivites i jebuseus,+ que no formaven part d’Israel.+ 8 Els seus descendents, que continuaven al país perquè els israelites no els havien exterminat,+ van ser reclutats per Salomó per fer treballs forçats fins al dia d’avui.+ 9 Però, per fer les seves obres, Salomó no va convertir cap israelita en esclau,+ perquè ells eren els seus guerrers, els caps dels seus oficials i els caps dels conductors dels seus carros i dels seus genets.+ 10 Hi havia 250 caps dels encarregats de l’obra del rei Salomó que dirigien els treballadors.+
11 Salomó també va fer que la filla del faraó+ anés de la Ciutat de David a la casa que li havia construït,+ perquè va dir: «Encara que és la meva dona, no ha de viure a la casa de David, el rei d’Israel, perquè els llocs on ha estat l’Arca de Jehovà són sants.»+
12 Aleshores Salomó va oferir sacrificis cremats+ a Jehovà a l’altar+ de Jehovà que havia construït davant del vestíbul.+ 13 Seguia la rutina diària i feia ofrenes segons el manament de Moisès per als dissabtes,+ les llunes noves+ i les festes que se celebraven tres vegades l’any:+ la Festa dels Pans sense Llevat,+ la Festa de les Setmanes+ i la Festa de les Cabanes.+ 14 A més, seguint les instruccions del seu pare David, va organitzar els grups dels sacerdots+ per a la feina que havien de fer; també va posar els levites als seus llocs de servei perquè alabessin Déu+ i servissin davant dels sacerdots segons la rutina diària, i va posar els porters als seus grups per a les diverses portes,+ perquè això és el que havia ordenat David, l’home del Déu verdader. 15 No es van apartar del que el rei havia ordenat als sacerdots i als levites en cap assumpte ni tampoc en el que té a veure amb els magatzems. 16 Tota l’obra de Salomó va estar ben organitzada,* des del dia en què es van posar els fonaments de la casa de Jehovà+ fins que es va acabar la construcció. Així, la casa de Jehovà va quedar enllestida.+
17 Aleshores Salomó va anar a Ession-Guèber+ i a Elot,+ a la vora del mar, a la terra d’Edom.+ 18 Hiram,+ per mitjà dels homes que estaven al seu servei, li va enviar vaixells i mariners d’experiència. Ells van viatjar a Ofir+ amb els servidors de Salomó, i d’allà van portar 450 talents* d’or+ al rei Salomó.+
9 La reina de Saba+ va sentir a parlar de la fama de Salomó, i per això va anar a Jerusalem a posar-lo a prova amb preguntes difícils.* Va arribar acompanyada d’una gran comitiva, amb camells que portaven oli balsàmic, molt d’or+ i pedres precioses. Es va presentar davant de Salomó i li va preguntar tot el que volia saber.+ 2 I Salomó va contestar totes les seves preguntes. No n’hi va haver cap que fos tan difícil que Salomó no li pogués contestar.
3 Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó,+ la casa que havia construït,+ 4 el menjar que hi havia a taula,+ com estaven asseguts els seus funcionaris, el servei dels seus cambrers i la roba que portaven, els seus copers i la roba que portaven i els sacrificis cremats que ell oferia de manera constant a la casa de Jehovà,+ es va quedar sense alè.* 5 Així que va dir al rei: «Tot el que havia escoltat al meu país sobre el que has aconseguit* i sobre la teva saviesa és veritat. 6 Però no m’ho he cregut fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls.+ I és que, de la teva gran saviesa, no me n’havien dit ni la meitat!+ Superes de bon tros el que m’havien dit.+ 7 Feliços són els teus homes i feliços són els teus servidors, que estan sempre amb tu i escolten la teva saviesa! 8 Alabat sigui Jehovà, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha posat al seu tron perquè siguis rei per a Jehovà, el teu Déu! Com que el teu Déu estima Israel+ i vol fer-lo durar per sempre, t’ha fet rei perquè governis amb justícia i rectitud.»
9 Aleshores ella va regalar al rei 120 talents* d’or,+ molt d’oli balsàmic i pedres precioses. Ningú va portar mai més tant d’oli balsàmic com el que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.+
10 A més, els servidors d’Hiram i els servidors de Salomó que portaven or d’Ofir+ també portaven fusta de sàndal i pedres precioses.+ 11 Amb la fusta de sàndal, el rei va fer escales per a la casa de Jehovà+ i per a la casa* del rei,+ i també arpes i instruments de corda per als cantants.+ Mai abans s’havia vist una fusta com aquella a la terra de Judà.
12 El rei Salomó també va donar a la reina de Saba tot el que ella desitjava, tot el que ella li va demanar. El rei li va donar més* del que ella li havia portat. Després, ella va marxar i va tornar al seu país amb els seus servidors.+
13 La quantitat d’or que Salomó rebia cada any era de 666 talents.+ 14 A més, els mercaders i els comerciants, així com tots els reis dels àrabs i els governadors del país, també li portaven or i plata.+
15 El rei Salomó va fer 200 escuts grans amb un aliatge d’or+ (es van utilitzar 600 sicles* d’un aliatge d’or per fer cada escut)+ 16 i 300 escuts petits* amb un aliatge d’or (es van utilitzar tres mines* d’or per fer cada escut). Llavors el rei els va posar a la Casa del Bosc del Líban.+
17 El rei també va fer un gran tron de marfil i el va recobrir d’or pur.+ 18 Al tron s’hi pujava per sis esglaons i hi tenia fixat un reposapeus d’or. Hi havia un braç a cada costat del seient i un lleó+ dret a cada banda dels braços. 19 Als sis esglaons hi havia 12 lleons+ drets, un a cada extrem dels sis esglaons. Cap altre regne havia fet res de semblant. 20 Totes les copes del rei Salomó eren d’or, i tots els objectes de la Casa del Bosc del Líban eren d’or pur. No hi havia res fet de plata, perquè la plata no era gens valorada en temps de Salomó.+ 21 Els vaixells del rei anaven a Tarsis+ amb els servidors d’Hiram.+ Cada tres anys, els vaixells de Tarsis tornaven carregats d’or, plata, marfil,+ micos i paons reials.
22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.+ 23 Els reis de tot el món volien visitar Salomó per escoltar la saviesa que el Déu verdader li havia posat al cor.+ 24 Tots li portaven regals: objectes de plata i d’or, vestits,+ armes, oli balsàmic, cavalls i mules. I això, any rere any. 25 Salomó tenia als seus estables 4.000 compartiments per als seus cavalls, així com carros i 12.000 cavalls,*+ i els tenia guardats a les ciutats dels carros i a Jerusalem, a prop del rei.+ 26 Governava sobre tots els reis des del Riu* fins a la terra dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.+ 27 El rei va fer que, a Jerusalem, la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.+ 28 A Salomó també li portaven cavalls d’Egipte+ i de tots els altres països.
29 La resta de la història de Salomó,+ des del principi fins a la fi, està escrita entre les paraules del profeta Natan,+ a la profecia d’Ahies,+ el silonita, i al registre de les visions que Idó,+ l’home que veia visions, va tenir sobre Jeroboam,+ el fill de Nebat. 30 Salomó va regnar a Jerusalem sobre tot Israel durant 40 anys. 31 Aleshores Salomó va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la Ciutat de David, la ciutat del seu pare.+ I el seu fill Roboam va començar a regnar en lloc seu.+
10 Roboam va anar a Siquem+ perquè tot Israel hi havia anat per fer-lo rei.+ 2 Quan Jeroboam,+ el fill de Nebat, se’n va assabentar, de seguida va tornar d’Egipte (ell encara era a Egipte perquè havia fugit del rei Salomó).+ 3 Aleshores el van fer cridar, i Jeroboam i tot Israel van anar a parlar amb Roboam i li van dir: 4 «El teu pare va fer el nostre jou molt pesat.+ Però si tu fas més fàcil el treball tan dur que el teu pare ens va imposar i fas més lleuger el jou tan pesat* que va posar a sobre nostre, et servirem.»
5 Llavors Roboam els va contestar: «Torneu d’aquí a tres dies.» I la gent se’n va anar.+ 6 El rei Roboam va consultar els ancians que havien servit el seu pare Salomó quan encara vivia. Els va preguntar: «Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?» 7 Ells li van contestar: «Si tractes bé aquest poble, els complaus i els dones una resposta favorable, ells et serviran per sempre.»
8 Però no va fer cas del consell que li van donar els ancians i va preguntar als joves que s’havien criat amb ell i que ara eren els seus ajudants.+ 9 Els va preguntar: «Què m’aconselleu? Perquè aquesta gent m’ha dit: “Fes-nos més lleuger el jou que ens va imposar el teu pare.” Què els hauríem de contestar?» 10 Els joves que s’havien criat amb ell li van dir: «A la gent que t’ha dit: “El teu pare va fer el nostre jou molt pesat, però tu fes-lo més lleuger!”, li has de dir: “El meu dit petit serà més gros que la cintura del meu pare. 11 El meu pare us va imposar un jou molt pesat, però el meu jou serà pitjor. El meu pare us va castigar amb fuets, però jo ho faré amb fuets de puntes afilades.”»
12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble van anar a parlar amb el rei Roboam, tal com ell els havia ordenat, quan va dir: «Torneu al tercer dia.»+ 13 Però el rei Roboam no va fer cas del consell dels ancians i els va contestar amb duresa. 14 Els va contestar seguint el consell que li havien donat els joves: «Faré que el vostre jou sigui més pesat, encara més pesat. El meu pare us va castigar amb fuets, però jo ho faré amb fuets de puntes afilades.» 15 I el rei no va escoltar el poble, ja que el Déu verdader va fer que tot passés així+ perquè es complís el que Jehovà havia dit a Jeroboam, el fill de Nebat, per mitjà d’Ahies,+ el silonita.
16 Com que el rei no els va voler escoltar, el poble d’Israel li va dir: «Què tenim a veure amb David? No tenim cap herència amb el fill de Jessè. Que cadascú vagi amb els seus déus, oh Israel! I tu, David, preocupa’t de casa teva!»+ I els israelites van tornar a casa seva.+
17 Però Roboam va seguir regnant sobre els israelites que vivien a les ciutats de Judà.+
18 Llavors el rei Roboam els va enviar Hadoram,+ que estava a càrrec dels que havien sigut reclutats per treballar per al rei, però els israelites el van matar a pedrades. El rei Roboam va aconseguir pujar al seu carro per fugir a Jerusalem.+ 19 I els israelites han estat en rebel·lió contra la casa de David fins al dia d’avui.
11 Quan Roboam va arribar a Jerusalem, immediatament va reunir la casa de Judà i Benjamí,+ 180.000 guerrers ben entrenats,* per lluitar contra Israel i tornar el regne a Roboam.+ 2 Aleshores Semeïes,+ l’home del Déu verdader, va rebre aquest missatge de Jehovà: 3 «Digues això a Roboam, el fill de Salomó, el rei de Judà, i a tots els israelites que hi ha a Judà i a Benjamí: 4 “Això és el que diu Jehovà: ‘No pugeu a lluitar contra els vostres germans. Torneu a casa vostra, perquè això ha estat cosa meva.’”»+ I ells van obeir el que Jehovà havia dit i van tornar, i no van lluitar contra Jeroboam.
5 Roboam vivia a Jerusalem, i va fortificar diverses ciutats de Judà. 6 Va fortificar Betlem,+ Etam, Tecoa,+ 7 Bet-Sur, Soco,+ Adul·lam,+ 8 Gat,+ Maresà, Zif,+ 9 Adoraim, Laquix,+ Azecà,+ 10 Sorà, Aialon+ i Hebron,+ ciutats fortificades de Judà i Benjamí. 11 A més, va reforçar les fortaleses, va posar-hi comandants i les va proveir de menjar, oli i vi. 12 Les va proveir d’escuts grans i llances; les va reforçar moltíssim. I Judà i Benjamí van seguir sent d’ell.
13 I els sacerdots i els levites de tot Israel es van posar de part de Roboam, i van marxar dels seus territoris. 14 Els levites van abandonar les seves pastures i les seves propietats+ i van marxar a Judà i a Jerusalem, perquè Jeroboam i els seus fills els havien destituït de les seves funcions com a sacerdots de Jehovà.+ 15 Llavors Jeroboam va nomenar els seus propis sacerdots per als llocs alts sagrats+ perquè servissin els dimonis semblants a cabres*+ i els vedells que ell havia fet.+ 16 I els de les tribus d’Israel que estaven decidits de tot cor a servir Jehovà, el Déu d’Israel, van seguir els sacerdots i els levites a Jerusalem per fer sacrificis a Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.+ 17 Durant tres anys, van enfortir el regne de Judà i van donar suport a Roboam, el fill de Salomó, perquè van estar tres anys seguint els passos de David i de Salomó.
18 Aleshores Roboam es va casar amb Mahalat, la filla de Jerimot, el fill de David, i d’Abihail, que era filla d’Eliab,+ el fill de Jessè. 19 Amb el temps, ella li va donar aquests fills: Jeuix, Samaries i Zàham. 20 Després, també es va casar amb Maacà, la neta d’Absalom.+ Amb el temps, ella li va donar aquests fills: Abies,+ Atai, Zizà i Salomit. 21 Roboam estimava més a Maacà, la neta d’Absalom, que a les altres dones i concubines,+ i és que va tenir 18 dones i 60 concubines. També va ser pare de 28 fills i 60 filles. 22 Roboam va nomenar Abies, el fill de Maacà, cap i líder dels seus germans, perquè volia fer-lo rei. 23 Però va actuar amb intel·ligència* i va enviar* alguns dels seus fills a totes les regions de Judà i Benjamí, a totes les ciutats fortificades.+ A més, els va donar moltes provisions i els va aconseguir moltes dones.
12 Poc després que el regnat de Roboam quedés consolidat+ i que ell es fes fort, Roboam va abandonar la Llei de Jehovà,+ i tot Israel va fer el mateix. 2 El cinquè any del regnat de Roboam, Sesac,+ el rei d’Egipte, va pujar a atacar Jerusalem perquè els israelites havien sigut infidels a Jehovà. 3 Ell tenia 1.200 carros, 60.000 genets i una quantitat incalculable de soldats que van pujar amb ell des d’Egipte: libis, suquites i etíops.+ 4 I va conquerir les ciutats fortificades de Judà i va arribar a Jerusalem.
5 El profeta Semeïes+ va anar a veure Roboam i els prínceps de Judà, que s’havien reunit a Jerusalem per por de Sesac, i els va dir: «Això és el que diu Jehovà: “M’heu abandonat, i per això jo us he abandonat a vosaltres+ i us he entregat en mans de Sesac.”» 6 Aleshores els prínceps d’Israel i el rei es van humiliar+ i van dir: «Jehovà és just.» 7 Quan Jehovà va veure que s’havien humiliat, Jehovà va dir a Semeïes: «Com que s’han humiliat, no els destruiré,+ sinó que aviat els salvaré. No abocaré la meva ira sobre Jerusalem per mitjà de Sesac. 8 Però es convertiran en els seus servidors, perquè sàpiguen la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reis* d’altres països.»
9 Llavors Sesac, el rei d’Egipte, va pujar a atacar Jerusalem i es va emportar els tresors de la casa de Jehovà+ i els tresors de la casa* del rei. S’ho va emportar tot, fins i tot els escuts d’or que Salomó havia fet.+ 10 Per això, el rei Roboam va fer escuts de coure per substituir-los, i els va confiar als caps de la guàrdia,* que vigilaven l’entrada de la casa del rei. 11 Cada vegada que el rei anava a la casa de Jehovà, els guàrdies venien amb els escuts, i després els tornaven a deixar a la sala dels guàrdies. 12 Com que el rei es va humiliar, la ira de Jehovà es va apartar d’ell+ i no els va destruir del tot.+ A més, a Judà hi havia algunes coses bones.+
13 El rei Roboam va guanyar més poder a Jerusalem i va seguir regnant. Roboam va començar a regnar quan tenia 41 anys, i va regnar durant 17 anys a Jerusalem, la ciutat que Jehovà havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel per posar-hi el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.+ 14 Però Roboam va fer el que estava malament, perquè no s’havia decidit de tot cor a buscar Jehovà.+
15 La història de Roboam, des del principi fins a la fi, està escrita al registre genealògic, entre les paraules de Semeïes,+ el profeta, i d’Idó,+ l’home que veia visions. I Roboam i Jeroboam van estar sempre en guerra.+ 16 Finalment, Roboam va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la Ciutat de David.+ I el seu fill Abies+ va començar a regnar en lloc seu.
13 L’any 18 del regnat de Jeroboam, Abies va començar a regnar a Judà.+ 2 Va regnar durant tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Micaià+ i era la filla d’Uriel, de Guibeà.+ I Abies i Jeroboam estaven en guerra.+
3 Abies va anar a la guerra amb un exèrcit de 400.000 guerrers forts i ben entrenats,*+ i Jeroboam es va col·locar en formació de batalla contra ell amb 800.000 guerrers forts i ben entrenats. 4 Llavors Abies es va posar dret a la muntanya de Semaraim, situada a la regió muntanyosa d’Efraïm, i va dir: «Escolteu-me, Jeroboam i tot Israel! 5 És que no sabeu que Jehovà, el Déu d’Israel, va donar per sempre el regne d’Israel a David+ i als seus fills+ per mitjà d’un pacte de sal?*+ 6 Però Jeroboam,+ el fill de Nebat, el servidor de Salomó, el fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.+ 7 Se li van unir homes inútils i desocupats. Ells es van rebel·lar contra Roboam, el fill de Salomó, que era jove i insegur, i Roboam no va tenir forces per enfrontar-se a ells.
8 »Com que sou molts i teniu amb vosaltres els vedells d’or que Jeroboam va fer perquè fossin els vostres déus,+ ara penseu que us podeu enfrontar al regne de Jehovà, que està en mans dels fills de David. 9 ¿No heu expulsat els sacerdots de Jehovà,+ els descendents d’Aaron, i els levites, i heu nomenat els vostres propis sacerdots com fan els altres pobles?+ Qualsevol que es presentava amb un toro jove i set ovelles mascles podia ser sacerdot de déus que no són déus. 10 Però pel que fa a nosaltres, Jehovà és el nostre Déu+ i no l’hem abandonat. Els nostres sacerdots, els descendents d’Aaron, serveixen Jehovà, i els levites els ajuden amb la feina. 11 Cada matí i cada vespre, fan pujar el fum de les ofrenes cremades a Jehovà,+ juntament amb encens aromàtic.+ Ells posen els pans apilats*+ damunt la taula d’or pur i, cada vespre, encenen els llums d’oli+ del canelobre d’or.+ Estem complint amb les responsabilitats que tenim amb Jehovà, el nostre Déu, però vosaltres l’heu abandonat. 12 El Déu verdader està amb nosaltres i ens dirigeix. Els seus sacerdots són aquí per tocar les trompetes i donar el senyal de batalla contra vosaltres. Homes d’Israel, no lluiteu contra Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, perquè no vencereu.»+
13 Però Jeroboam els va preparar una emboscada per atacar-los per darrere. Així, el seu exèrcit estava davant de Judà i els homes de l’emboscada estaven darrere. 14 Quan els homes de Judà es van girar, van veure que els estaven atacant per davant i per darrere, i van començar a suplicar Jehovà+ mentre els sacerdots tocaven les trompetes ben fort. 15 Els homes de Judà van llançar un crit de guerra. I quan els homes de Judà van fer el crit de guerra, el Déu verdader va derrotar Jeroboam i tot Israel davant d’Abies i de Judà. 16 Els israelites van fugir davant de Judà, i Déu els va entregar a les seves mans. 17 Abies i la seva gent van matar-ne molts; van morir 500.000 homes ben entrenats d’Israel. 18 En aquella ocasió, els homes d’Israel van ser humiliats, però els homes de Judà van vèncer perquè van confiar en Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.+ 19 Abies va perseguir Jeroboam i li va prendre aquestes ciutats: Betel+ i els seus pobles dependents,* Jesanà i els seus pobles dependents i Efraín+ i els seus pobles dependents. 20 En temps d’Abies, Jeroboam mai va recuperar el seu poder. Llavors Jehovà el va fer morir.+
21 Però Abies es va anar fent més poderós. Amb el temps, es va casar amb 14 dones+ i va ser pare de 22 fills i 16 filles. 22 La resta de la història d’Abies —el que va fer i el que va dir— està registrada als escrits* del profeta Idó.+
14 Llavors Abies va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la Ciutat de David.+ I el seu fill Asà va començar a regnar en lloc seu. En els seus dies, el país va tenir pau durant deu anys.
2 Asà va fer el que estava bé i el que era correcte als ulls de Jehovà, el seu Déu. 3 Va eliminar els altars de déus estrangers+ i els llocs alts sagrats, va fer miques les columnes sagrades+ i va tallar els pals sagrats.*+ 4 A més, va ordenar als habitants de Judà que busquessin Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, i que obeïssin la Llei i els manaments. 5 Així doncs, va eliminar els llocs alts sagrats i els altars d’encens de totes les ciutats de Judà,+ i el regne va continuar tenint pau mentre ell governava. 6 Aprofitant que hi havia pau al país, va construir ciutats fortificades a Judà.+ Durant aquells anys, no hi va haver cap guerra contra Asà, perquè Jehovà li havia donat pau.+ 7 Asà va dir a Judà: «Construïm aquestes ciutats i envoltem-les amb muralles, torres,+ portes* i barres, perquè la terra encara és nostra, ja que hem buscat Jehovà, el nostre Déu. L’hem buscat, i ell ens ha donat pau tot al nostre voltant.» Per això, la construcció va ser tot un èxit.+
8 Asà tenia un exèrcit de 300.000 homes de Judà, armats amb escuts grans i llances, i de Benjamí hi havia 280.000 guerrers poderosos que portaven escuts petits* i arcs.*+
9 Temps després, Zèrah, l’etíop, va sortir a atacar-los amb un exèrcit d’1.000.000 d’homes i 300 carros.+ Quan va arribar a Maresà,+ 10 Asà va sortir a lluitar contra ell, i es van col·locar en formació de batalla a la vall de Sefata, a Maresà. 11 Aleshores Asà va suplicar a Jehovà, el seu Déu:+ «Jehovà, per a tu no hi ha cap diferència entre ajudar els que són forts* o els que són dèbils.+ Ajuda’ns, oh Jehovà, Déu nostre, perquè confiem en tu,+ i hem vingut contra aquest gran exèrcit en nom teu.+ Jehovà, tu ets el nostre Déu. No permetis que simples homes et vencin.»+
12 Per tant, Jehovà va derrotar els etíops davant d’Asà i de Judà, i els etíops van fugir.+ 13 Asà i els homes que anaven amb ell els van perseguir fins a Guerar,+ i els etíops van continuar caient fins que no en va quedar ni un de viu, perquè Jehovà i el seu exèrcit els van esclafar. Llavors els homes de Judà els van saquejar i es van endur un gran botí. 14 A més, van atacar totes les ciutats que hi havia al voltant de Guerar, ja que aquestes tenien molta por a causa de Jehovà. Van saquejar totes les ciutats, perquè hi havia moltes coses per saquejar. 15 També van atacar les tendes dels que tenien bestiar i es van quedar amb molts ramats i camells. Després van tornar a Jerusalem.
15 Llavors l’esperit de Déu va venir sobre Azaries, el fill d’Oded. 2 I Azaries va anar a trobar Asà, i li va dir: «Asà i tot Judà i Benjamí, escolteu-me! Jehovà estarà amb vosaltres mentre vosaltres estigueu amb ell.+ Si el busqueu, ell es deixarà trobar per vosaltres,+ però si l’abandoneu, ell us abandonarà.+ 3 Durant molt de temps,* Israel havia estat sense el Déu verdader, sense cap sacerdot que ensenyés i sense llei.+ 4 Però quan patien, tornaven a Jehovà, el Déu d’Israel, i el buscaven, i ell es deixava trobar.+ 5 En aquell temps no era segur viatjar,* perquè hi havia molts aldarulls entre tots els habitants de les regions. 6 Les nacions es destruïen les unes a les altres i les ciutats també, perquè Déu mantenia el desordre entre elles amb tot tipus de calamitats.+ 7 Però vosaltres, sigueu forts i no us desanimeu,*+ perquè el que feu tindrà una recompensa.»
8 Tan bon punt Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Oded, es va armar de valor i va eliminar els ídols repugnants de tota la terra de Judà+ i Benjamí i de les ciutats que ell havia conquerit a la regió muntanyosa d’Efraïm. També va restaurar l’altar de Jehovà que estava davant del vestíbul de la casa de Jehovà.+ 9 I va reunir tot Judà i Benjamí i els estrangers que havien vingut d’Efraïm, de Manassès i de Simeó+ i que ara vivien amb ells, perquè molts havien abandonat Israel per passar-se al bàndol d’Asà quan van veure que Jehovà, el seu Déu, estava amb ell. 10 Així doncs, es van reunir a Jerusalem el tercer mes de l’any 15 del regnat d’Asà. 11 Aquell dia van sacrificar a Jehovà 700 toros* i 7.000 ovelles del botí que havien portat. 12 A més, van fer un pacte en el qual es comprometien a buscar Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, amb tot el seu cor i tota la seva ànima.*+ 13 Qui no busqués Jehovà, el Déu d’Israel, hauria de morir, ja fos petit o gran, home o dona.+ 14 Van fer un jurament a Jehovà en veu alta, amb crits d’alegria i tocant trompetes i corns. 15 Tot Judà es va alegrar molt pel jurament, perquè l’havien fet amb tot el seu cor. Van buscar Jehovà amb moltes ganes, i ell es va deixar trobar+ i els va seguir donant pau a tot arreu.+
16 El rei Asà fins i tot va treure la seva àvia Maacà+ del lloc que ocupava com a reina mare, perquè ella havia fet un ídol obscè per adorar el pal sagrat.+ Asà va tirar a terra l’ídol obscè, el va fer miques i el va cremar a la vall de Cedró.+ 17 Però els llocs alts sagrats no van desaparèixer+ d’Israel.+ Tot i així, Asà va servir Déu amb tot el seu cor* durant tota la seva vida.+ 18 I va portar a la casa del Déu verdader les coses que ell i el seu pare havien santificat: plata, or i diversos utensilis.+ 19 No hi va haver cap guerra fins a l’any 35 del regnat d’Asà.+
16 L’any 36 del regnat d’Asà, Baasà,+ el rei d’Israel, va atacar Judà i va començar a fortificar* Ramà+ per evitar que ningú entrés o sortís del territori d’Asà, el rei de Judà.+ 2 Aleshores Asà va treure plata i or del tresor de la casa de Jehovà+ i de la casa* del rei, i ho va enviar a Ben-Hadad, el rei de Síria,+ que vivia a Damasc. I li va dir: 3 «Hi ha un acord* entre tu i jo, i entre el teu pare i el meu pare. T’envio plata i or. Trenca el teu pacte amb Baasà, el rei d’Israel, perquè es retiri del meu territori.»
4 Ben-Hadad va fer cas del rei Asà i va enviar els caps dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel, i ells van conquerir Ion,+ Dan,+ Abel-Maim i tots els magatzems de les ciutats de Neftalí.+ 5 Quan Baasà se’n va assabentar, immediatament va deixar de fortificar Ramà i va abandonar les obres. 6 El rei Asà es va endur amb ell tot Judà, i es van emportar de Ramà+ les pedres i la fusta que Baasà havia utilitzat per construir.+ Amb això va fortificar Gueba+ i Mispà.+
7 En aquell temps, Hananí,+ el vident, va anar a veure Asà, el rei de Judà, i li va dir: «Com que has confiat en el rei de Síria i no has confiat en Jehovà, el teu Déu, l’exèrcit del rei de Síria se t’ha escapat de les mans.+ 8 És que no eren els etíops i els libis un exèrcit enorme amb molts carros i genets? Però com que vas confiar en Jehovà, ell els va entregar a les teves mans.+ 9 Perquè els ulls de Jehovà busquen per tota la terra+ els que li són lleials amb tot el seu cor* per mostrar la seva força a favor d’ells.*+ T’has comportat com un ximple en aquest assumpte. A partir d’ara hi haurà guerres contra tu.»+
10 Però Asà es va indignar amb el vident pel que li havia dit, i el va ficar a la presó* perquè es va enrabiar amb ell. Per aquell temps, Asà va començar a maltractar alguns del poble. 11 La història d’Asà, des del principi fins a la fi, està escrita al Llibre dels Reis de Judà i d’Israel.+
12 L’any 39 del seu regnat, Asà va començar a patir una malaltia dels peus i es va posar molt greu. Però fins i tot durant la seva malaltia, no va buscar Jehovà, sinó els metges. 13 Llavors Asà va descansar amb els seus avantpassats;+ va morir l’any 41 del seu regnat. 14 El van enterrar a la tomba majestuosa que ell s’havia excavat a la Ciutat de David,+ i el van posar en una llitera coberta amb oli balsàmic i amb un ungüent especial fet de diferents ingredients.+ A més, en el seu funeral van fer una gran foguera en honor seu.*
17 I el seu fill Josafat+ va començar a regnar en lloc seu i va consolidar la seva posició sobre Israel. 2 Va col·locar tropes a totes les ciutats fortificades de Judà. També va instal·lar guarnicions a la terra de Judà i a les ciutats d’Efraïm que el seu pare Asà havia conquerit.+ 3 Jehovà estava amb Josafat, perquè ell va seguir els passos del seu avantpassat David+ i no va anar darrere dels Baals. 4 De fet, va buscar el Déu del seu pare+ i va seguir els seus manaments, i no va imitar el comportament d’Israel.+ 5 Jehovà va mantenir el regne completament consolidat a les mans de Josafat.+ Tot Judà portava regals a Josafat, i ell va tenir moltes riqueses i gran glòria.+ 6 El seu cor es va omplir de valor i ell va seguir els camins de Jehovà. Fins i tot va fer desaparèixer els llocs alts sagrats+ i els pals sagrats+ de Judà.
7 El tercer any del seu regnat va fer venir els seus prínceps Ben-Hail, Abdies, Zacaries, Netanel i Micaià, perquè ensenyessin a les ciutats de Judà. 8 Amb ells hi havia els levites Semeïes, Natanies, Zabadies, Assahel, Semiramot, Jehonatan, Adonies, Tobià i Tob-Adonies, i també els sacerdots Elisamà i Jehoram.+ 9 Ells van començar a ensenyar per tot Judà. Portaven el llibre de la Llei de Jehovà,+ i van anar a totes les ciutats de Judà per ensenyar al poble.
10 Tots els regnes dels territoris que envoltaven Judà tenien molta por a causa de Jehovà, i per això no van lluitar contra Josafat. 11 I els filisteus van portar a Josafat regals i diners com a tribut. Els àrabs li van portar 7.700 ovelles mascles i 7.700 bocs dels seus ramats.
12 Josafat es va fer cada vegada més poderós,+ i va seguir construint fortaleses+ i ciutats d’emmagatzematge+ a Judà. 13 Va dur a terme grans projectes a les ciutats de Judà, i a Jerusalem tenia soldats que eren guerrers forts. 14 Aquests van ser agrupats per cases paternes. De Judà, els caps de milers eren: el cap Ednà, i amb ell hi havia 300.000 guerrers forts;+ 15 sota les seves ordres hi havia el cap Jehohanan, i amb ell hi havia 280.000 homes, 16 i també sota les seves ordres hi havia Amassià, el fill de Zicrí, que es va oferir voluntàriament per servir Jehovà, i amb ell hi havia 200.000 guerrers forts. 17 I de Benjamí+ hi havia Eliadà, un guerrer fort, i amb ell hi havia 200.000 homes armats amb arc i escut.+ 18 Sota les seves ordres hi havia Jehozabad, i amb ell hi havia 180.000 homes equipats per a la guerra. 19 Aquests servien el rei, a part dels que el rei havia col·locat a les ciutats fortificades de tot Judà.+
18 Josafat tenia moltes riqueses i gran glòria,+ però va fer una aliança matrimonial amb Acab.+ 2 Així que, al cap d’uns anys, va baixar a Samària per veure Acab.+ I Acab va sacrificar moltes ovelles i molts toros* per a Josafat i per als que anaven amb ell, i li va demanar amb insistència que* ataqués Ramot-Galaad.+ 3 Aleshores Acab, el rei d’Israel, va dir a Josafat, el rei de Judà: «Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?» I ell li va contestar: «Aniré amb tu, i el meu poble anirà amb el teu poble i lluitarà amb tu a la guerra.»
4 Però Josafat va dir al rei d’Israel: «Si us plau, abans esbrina què en pensa Jehovà.»+ 5 Per tant, el rei d’Israel va convocar els profetes, 400 homes, i els va dir: «Ataquem Ramot-Galaad, o no?» Ells van dir: «Puja-hi! El Déu verdader l’entregarà en mans del rei.»
6 Aleshores Josafat va dir: «No hi ha aquí un profeta de Jehovà?+ Preguntem-li també a ell què diu Déu.»+ 7 El rei d’Israel va contestar a Josafat: «Encara queda un home+ que pot preguntar a Jehovà per nosaltres. Però jo l’odio, perquè mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.+ És Micaià, el fill d’Imlà.» Però Josafat va dir: «El rei no hauria de dir això.»
8 Així que el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li va dir: «De pressa, fes venir Micaià, el fill d’Imlà.»+ 9 El rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, estaven asseguts als seus trons amb els vestits reials. Estaven asseguts a l’era que hi ha a l’entrada de la porta de Samària, i tots els profetes profetitzaven davant d’ells. 10 Llavors Sedecies, el fill de Quenaanà, es va fer unes banyes de ferro i va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Amb aquestes banyes envestiràs els siris fins que els exterminis.”» 11 Tots els altres profetes profetitzaven el mateix. Deien: «Puja a Ramot-Galaad i venceràs.+ Jehovà l’entregarà en mans del rei.»
12 El missatger que havia anat a buscar Micaià li va dir: «Tots els profetes parlen a favor del rei. Si us plau, profetitza el mateix que ells+ i parla a favor d’ell.»+ 13 Però Micaià va dir: «Tan cert com que Jehovà està viu, només diré el que digui el meu Déu.»+ 14 Llavors es va presentar davant del rei, i el rei li va preguntar: «Micaià, ataquem Ramot-Galaad, o no?» I ell li va contestar: «Puja-hi i venceràs. Seran entregats a les teves mans.» 15 I el rei li va dir: «Quantes vegades t’he de fer jurar que no em diguis res més que la veritat en el nom de Jehovà?» 16 Així que Micaià li va dir: «Veig tots els israelites escampats per les muntanyes, com un ramat d’ovelles sense pastor.+ Jehovà ha dit: “No tenen amo. Que cadascú torni a casa seva en pau.”»
17 Aleshores el rei d’Israel va dir a Josafat: «No t’ho deia? Mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.»+
18 I Micaià va dir: «Doncs escolta el que diu Jehovà. Vaig veure Jehovà assegut al seu tron+ i tot l’exèrcit del cel+ dret a la seva dreta i a la seva esquerra.+ 19 Aleshores Jehovà va dir: “Qui enganyarà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i mori allà?” I un deia una cosa i un altre en deia una altra. 20 Llavors un esperit*+ es va apropar i es va quedar dret davant de Jehovà i va dir: “Jo l’enganyaré.” I Jehovà li va preguntar: “Com ho faràs?” 21 Ell va contestar: “Aniré i em convertiré en un esperit enganyós a la boca de tots els seus profetes.” Així que li va dir: “L’enganyaràs. Ho aconseguiràs. Ves i fes-ho.” 22 Per això Jehovà ha posat un esperit enganyós a la boca dels teus profetes,+ però en realitat Jehovà ha anunciat la teva desgràcia.»
23 Llavors Sedecies,+ el fill de Quenaanà, es va apropar a Micaià,+ li va donar una bufetada+ i li va dir: «Així que l’esperit de Jehovà m’ha deixat a mi per parlar amb tu? Per on ha passat?»+ 24 Micaià li va contestar: «Ho sabràs el dia que entris a l’habitació més interior per amagar-te.» 25 Aleshores el rei d’Israel va dir: «Agafeu Micaià i entregueu-lo a Amon, el cap de la ciutat, i a Joàs, el fill del rei. 26 Digueu-los: “Això és el que diu el rei: ‘Poseu aquest individu a la presó+ i doneu-li una ració reduïda de pa i aigua fins que jo torni victoriós.’”»* 27 Però Micaià va dir: «Si tornes victoriós, és que Jehovà no ha parlat amb mi.»+ I va afegir: «Oh poble, tots vosaltres, tingueu-ho en compte!»
28 I el rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, van pujar a Ramot-Galaad.+ 29 Llavors el rei d’Israel va dir a Josafat: «Em disfressaré per a la batalla, però tu has de portar el teu vestit reial.» Així que el rei d’Israel es va disfressar i van entrar a la batalla. 30 El rei de Síria havia ordenat als comandants dels carros: «No ataqueu ningú, ni petit ni gran, tan sols el rei d’Israel.» 31 Quan els comandants dels carros van veure Josafat, es van dir: «És el rei d’Israel.» Així que van anar cap a ell per atacar-lo. Josafat es va posar a demanar ajuda a crits+ i Jehovà el va ajudar. Déu immediatament va fer que s’apartessin d’ell. 32 Quan els comandants dels carros es van adonar que no era el rei d’Israel, de seguida van deixar de perseguir-lo.
33 Però un home va disparar el seu arc a l’atzar* i va ferir el rei d’Israel entre les juntes de la seva cuirassa, i el rei va dir al conductor del seu carro: «Fes mitja volta i treu-me del camp de batalla, perquè m’han ferit greument.»+ 34 La batalla va ser molt intensa durant tot el dia, i van haver de mantenir el rei d’Israel dret dalt del carro fins al vespre, de cara als siris. I el rei va morir quan el sol es va pondre.+
19 Llavors Josafat, el rei de Judà, va tornar sa i estalvi*+ a casa seva,* a Jerusalem. 2 Jehú,+ el fill d’Hananí,+ l’home que veia visions, va anar a trobar el rei Josafat i li va dir: «Creus que està bé que ajudis els malvats+ i que estimis els que odien Jehovà?+ Per això, Jehovà està indignat amb tu. 3 Tot i així, s’han trobat coses bones en tu,+ perquè has eliminat els pals sagrats del país i has preparat el teu cor per* buscar el Déu verdader.»+
4 Josafat va seguir vivint a Jerusalem, i va tornar a visitar el poble des de Beerxeba fins a la regió muntanyosa d’Efraïm+ per fer-los tornar a Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.+ 5 També va nomenar jutges per tot el país, a cada ciutat fortificada de Judà.+ 6 I va dir als jutges: «Aneu amb compte amb el que feu, perquè no jutjareu per a cap home, sinó per a Jehovà. Ell estarà amb vosaltres quan jutgeu.+ 7 Temeu Jehovà.+ Aneu amb compte amb el que feu, perquè Jehovà, el nostre Déu, no tolera injustícies+ ni parcialitat+ ni suborns.»+
8 Josafat també va seleccionar a Jerusalem alguns levites, sacerdots i caps de les cases paternes d’Israel perquè jutgessin per a Jehovà i resolguessin les causes judicials dels habitants de Jerusalem.+ 9 I els va ordenar: «Això és el que heu de fer, amb temor de Jehovà, amb fidelitat i amb un cor complet:* 10 sempre que els vostres germans que viuen en altres ciutats us presentin una causa judicial que impliqui un vessament de sang+ o una qüestió relacionada amb una llei, un manament, una norma o una sentència, els heu d’advertir perquè no es facin culpables davant de Jehovà. Si no ho feu, ell s’indignarà amb vosaltres i amb els vostres germans. Heu de fer això per no ser culpables. 11 Aquí teniu Amaries, el sacerdot principal, que serà el vostre encarregat en tots els assumptes que tenen a veure amb Jehovà.+ Zabadies, que és fill d’Ismael i líder de la casa de Judà, serà el vostre encarregat en tots els assumptes relacionats amb el rei, i els levites seran els vostres ajudants. Sigueu forts i actueu, i que Jehovà estigui amb els que fan el bé.»*+
20 Després, els moabites+ i els ammonites,+ amb alguns dels ammonim,* van venir a lluitar contra Josafat. 2 Així que van dir a Josafat: «Una gran multitud ha vingut a lluitar contra tu des de la regió del mar,* des d’Edom,+ i ara són a Hassasson-Tamar, és a dir, a Enguedí.»+ 3 Llavors Josafat va tenir por i va prendre la decisió de buscar Jehovà,+ i va proclamar un dejuni per tot Judà. 4 Aleshores el poble de Judà es va reunir per consultar Jehovà;+ van venir de totes les ciutats de Judà per consultar Jehovà.
5 Josafat es va posar dret enmig de la congregació de Judà i Jerusalem, a la casa de Jehovà, davant del pati nou, 6 i va dir:
«Oh Jehovà, el Déu dels nostres avantpassats, no ets tu Déu al cel?+ I no domines tu tots els regnes de les nacions?+ La força i el poder són a les teves mans, i ningú pot fer-te front.+ 7 Déu nostre, ¿no vas expulsar de davant del teu poble Israel els habitants d’aquesta terra i llavors la vas donar de manera permanent a la descendència del teu amic Abraham?+ 8 I ells s’hi van establir, i allà et van construir un santuari per al teu nom.+ Deien: 9 “Si ens ve a sobre una desgràcia, ja sigui per l’espasa, per una sentència desfavorable, per una epidèmia o per la fam, ens posarem drets davant d’aquesta casa i davant teu (perquè el teu nom és en aquesta casa)+ i et suplicarem ajuda enmig de la nostra angoixa, i tu ens escoltaràs i ens salvaràs.”+ 10 Ara estan aquí els homes d’Ammon, de Moab i de la regió muntanyosa de Seïr.+ Quan els israelites van sortir d’Egipte, no vas permetre que conquerissin la terra d’ells. Se’n van apartar i no els van destruir.+ 11 I ara ens ho paguen venint a expulsar-nos de la teva propietat, que ens vas donar com a herència.+ 12 Déu nostre, no els castigaràs?+ Nosaltres no podem fer res contra aquesta gran multitud que ve a atacar-nos, i no sabem què hem de fer,+ però els nostres ulls miren cap a tu.»+
13 Mentrestant, tots els de Judà estaven drets davant de Jehovà, amb les seves dones i els seus fills, fins i tot els més petits.
14 Llavors, enmig de la congregació, l’esperit de Jehovà va venir sobre Jahaziel, el fill de Zacaries, el fill de Benaià, el fill de Jeiel, el fill de Matanies, el levita dels fills d’Assaf. 15 I Jahaziel va dir: «Escolteu amb atenció, tot Judà i habitants de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això és el que us diu Jehovà: “No tingueu por ni us espanteu per aquesta gran multitud, perquè la batalla no és vostra, sinó de Déu.+ 16 Demà baixeu contra ells. Ells pujaran pel pas de Sis, i els trobareu al final de la vall,* davant del desert de Jeruel. 17 No caldrà que lluiteu aquesta batalla. Ocupeu els vostres llocs, quedeu-vos quiets+ i vegeu com us salva Jehovà.+ Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por ni us espanteu.+ Demà sortiu contra ells i Jehovà estarà amb vosaltres.”»+
18 I Josafat es va inclinar de cara a terra, i tot Judà i els habitants de Jerusalem es van inclinar fins a terra davant de Jehovà per adorar Jehovà. 19 Llavors els levites que eren descendents dels quehatites+ i dels coreïtes es van aixecar per lloar Jehovà, el Déu d’Israel, amb veu molt forta.+
20 L’endemà es van llevar ben d’hora al matí i van sortir cap al desert de Tecoa.+ Quan sortien, Josafat es va posar davant d’ells i va dir: «Escolteu-me, Judà i habitants de Jerusalem! Tingueu fe en Jehovà, el vostre Déu, i així podreu mantenir-vos ferms.* Tingueu fe en els seus profetes,+ i us anirà bé.»
21 Després de consultar el poble, va escollir homes perquè cantessin+ a Jehovà i el lloessin, vestits amb adorns sants, mentre sortien davant dels homes armats, dient: «Doneu gràcies a Jehovà, perquè el seu amor lleial dura per sempre.»+
22 Quan van començar a cantar lloances amb alegria, Jehovà va parar una emboscada contra els homes d’Ammon, de Moab i de la regió muntanyosa de Seïr que estaven envaint Judà, i es van matar els uns als altres.+ 23 I els ammonites i els moabites van anar en contra dels habitants de la regió muntanyosa de Seïr+ per destruir-los i exterminar-los. I després de matar els habitants de Seïr, es van matar els uns als altres.+
24 Però quan els homes de Judà van arribar a la torre de vigilància del desert+ i van mirar cap a la multitud, van veure els cadàvers estesos a terra;+ no hi havia cap supervivent. 25 Josafat i la seva gent van anar a emportar-se el botí, i van trobar molts béns, roba i objectes de valor, i els van anar agafant fins que ja no en van poder carregar més.+ El botí era tan gran que van tardar tres dies a endur-se’l. 26 El quart dia es van reunir a la vall de Beracà, i allà van lloar* Jehovà. Per això van anomenar aquell lloc la vall de Beracà,*+ i aquest és el seu nom fins al dia d’avui.
27 Aleshores tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al capdavant, van tornar a Jerusalem molt contents, perquè Jehovà els va omplir d’alegria per haver vençut els seus enemics.+ 28 Van arribar a Jerusalem amb instruments de corda, arpes+ i trompetes,+ i van anar a la casa de Jehovà.+ 29 I tots els regnes d’aquelles terres van tenir molta por a causa de Déu quan van sentir que Jehovà havia lluitat contra els enemics d’Israel.+ 30 Per això, el regnat de Josafat va ser tranquil, i el seu Déu li va seguir donant pau a tot arreu.+
31 I Josafat va continuar regnant a Judà. Tenia 35 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 25 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era la filla de Xilhí.+ 32 Va seguir els passos del seu pare Asà,+ no se’n va desviar. Va fer el que estava bé als ulls de Jehovà.+ 33 Però els llocs alts sagrats no van desaparèixer,+ i el poble encara no havia preparat el seu cor per buscar el Déu dels seus avantpassats.+
34 La resta de la història de Josafat, des del principi fins a la fi, està escrita entre les paraules de Jehú,+ el fill d’Hananí,+ que es van incloure al Llibre dels Reis d’Israel. 35 Després d’això, Josafat, el rei de Judà, va fer una aliança amb Ahazià, el rei d’Israel, que actuava molt malament.+ 36 El va convertir en el seu soci per construir vaixells que anirien a Tarsis,+ i van construir els vaixells a Ession-Guèber.+ 37 Però Elièzer, el fill de Dodavahu, que era de Maresa, va profetitzar el següent contra Josafat: «Com que has fet una aliança amb Ahazià, Jehovà destruirà les teves obres.»+ Així que els vaixells van quedar destrossats+ i no van poder anar a Tarsis.
21 I Josafat va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar amb ells a la Ciutat de David. I el seu fill Jehoram va començar a regnar en lloc seu.+ 2 Els seus germans, els fills de Josafat, eren Azaries, Jehiel, Zacaries, Azaries, Miquel i Safaties. Tots aquests van ser els fills de Josafat, el rei d’Israel. 3 El seu pare els havia fet molts regals de plata i d’or, i també els havia donat coses valuoses i ciutats fortificades a Judà.+ Però el regne el va donar a Jehoram,+ perquè era el primogènit.
4 Quan Jehoram va prendre el control del regne del seu pare, va enfortir la seva posició matant amb l’espasa tots els seus germans+ i alguns prínceps d’Israel. 5 Jehoram tenia 32 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant vuit anys a Jerusalem.+ 6 Va seguir els passos dels reis d’Israel,+ tal com havien fet els de la casa d’Acab, perquè s’havia casat amb la filla d’Acab.+ I no va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà. 7 Però Jehovà no va voler destruir els de la casa de David per consideració al pacte que havia fet amb David,+ ja que havia promès que els donaria una llàntia a ell i als seus fills per sempre.+
8 En temps de Jehoram, Edom es va rebel·lar contra Judà+ i va proclamar el seu propi rei.+ 9 Per això, Jehoram i els seus comandants van anar cap allà amb tots els seus carros, i allà els edomites el van encerclar a ell i als comandants dels carros. Però Jehoram es va aixecar de nit i els va derrotar. 10 I la rebel·lió d’Edom contra Judà continua fins al dia d’avui. En aquell temps, Libnà+ també es va rebel·lar contra ell, perquè havia abandonat Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.+ 11 Ell també va fer llocs alts sagrats+ a les muntanyes de Judà per fer que els habitants de Jerusalem es prostituïssin espiritualment, i va desviar Judà.
12 Finalment, li va arribar per escrit un missatge del profeta Elies,+ que deia: «Això és el que diu Jehovà, el Déu de David, el teu avantpassat: “No has seguit els passos del teu pare Josafat+ ni els passos d’Asà,+ el rei de Judà. 13 En canvi, has seguit els passos dels reis d’Israel+ i has fet que Judà i els habitants de Jerusalem es prostitueixin espiritualment+ de la mateixa manera que es van prostituir els de la casa d’Acab.+ Fins i tot has matat els teus germans,+ els de la casa del teu pare, que eren millors que tu. 14 Per això, Jehovà donarà un cop molt fort al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a totes les teves possessions. 15 Patiràs moltes malalties, inclosa una malaltia dels intestins que empitjorarà dia rere dia, fins que els teus intestins et surtin fora per culpa d’aquesta malaltia.”»
16 Llavors Jehovà va incitar+ els filisteus+ i els àrabs+ que vivien a prop dels etíops perquè anessin contra Jehoram. 17 Van envair Judà entrant a la força, i es van endur tot el que van trobar a la casa* del rei,+ i també els seus fills i les seves dones. Només li va quedar un fill, Jehoahaz,*+ el fill més petit. 18 Després de tot això, Jehovà va fer que patís una malaltia incurable dels intestins.+ 19 Més endavant, al cap de dos anys sencers, els intestins li van sortir fora per culpa de la malaltia, i va morir patint moltíssim a causa de la malaltia. El seu poble no li va fer cap foguera, com n’havia fet pels seus avantpassats.+ 20 Tenia 32 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant vuit anys a Jerusalem. Ningú es va lamentar per la seva mort. Així que el van enterrar a la Ciutat de David,+ però no a les tombes dels reis.+
22 Llavors els habitants de Jerusalem van fer que Ahazià, el fill petit de Jehoram, fos rei en lloc seu, perquè la banda de saquejadors que havia vingut amb els àrabs al campament havia matat tots els fills més grans.+ Així que Ahazià, el fill de Jehoram, va començar a regnar a Judà.+ 2 Ahazià tenia 22 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia+ i era la neta* d’Omrí.+
3 Ahazià també va seguir els passos de la casa d’Acab,+ ja que la seva mare l’aconsellava perquè actués malament. 4 No va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà, igual que els de la casa d’Acab, perquè ells van ser els seus consellers després de la mort del seu pare, i això el va portar a la desgràcia. 5 Seguint els seus consells, va anar a Ramot-Galaad+ a lluitar contra Hazael,+ el rei de Síria, amb Jehoram, el fill d’Acab, el rei d’Israel, i va ser allà on els arquers van ferir Jehoram. 6 Jehoram va tornar a Jezrael+ per recuperar-se de les ferides que li havien fet a Ramà quan lluitava contra Hazael, el rei de Síria.+
I Ahazià,* el fill de Jehoram,+ el rei de Judà, va baixar a Jezrael a veure Jehoram,+ el fill d’Acab, perquè estava ferit.*+ 7 Però, mitjançant aquesta visita a Jehoram, Déu va causar la ruïna d’Ahazià. Quan va arribar allà, va sortir amb Jehoram a trobar Jehú,+ el net* de Namsí, a qui Jehovà havia ungit per eliminar els de la casa d’Acab.+ 8 Quan Jehú va començar a executar la sentència contra els de la casa d’Acab, va trobar els prínceps de Judà i els fills dels germans d’Ahazià, que eren servidors d’Ahazià, i els va matar.+ 9 Aleshores va anar a buscar Ahazià. I els homes de Jehú el van capturar a Samària, on s’havia amagat, el van portar a Jehú i el van matar. Llavors el van enterrar,+ perquè van dir: «És el net de Josafat, que va buscar Jehovà amb tot el seu cor.»+ Però no hi havia ningú de la casa d’Ahazià que pogués regnar.
10 Quan Atalia,+ la mare d’Ahazià, va saber que el seu fill havia mort, va exterminar tot el llinatge reial de la casa de Judà.+ 11 Però Jehoixabat, la filla del rei, es va endur d’amagat Jehoaix,+ el fill d’Ahazià, d’entre els altres fills del rei que anaven a matar, i el va posar a un dormitori amb la seva nodrissa. Jehoixabat, que era filla del rei Jehoram,+ dona del sacerdot Jehoiadà+ i germana d’Ahazià, va aconseguir mantenir-lo amagat d’Atalia, i ella no el va poder matar.+ 12 Va estar amagat amb ells a la casa del Déu verdader durant sis anys mentre Atalia governava al país.
23 El setè any, Jehoiadà va ser valent i va fer un pacte amb els caps de centenars,+ és a dir, amb Azaries, el fill de Jeroham, Ismael, el fill de Jehohanan, Azaries, el fill d’Obed, Maasies, el fill d’Adaïes, i Elisafat, el fill de Zicrí. 2 Després van anar per tot Judà i van reunir els levites+ de totes les ciutats de Judà i els caps de les cases paternes d’Israel. Quan van arribar a Jerusalem, 3 tota la congregació va fer un pacte+ amb el rei a la casa del Déu verdader, i Jehoiadà els va dir:
«El fill del rei regnarà, tal com Jehovà va prometre respecte als fills de David.+ 4 Això és el que fareu: un terç dels sacerdots i dels levites que estiguin de servei+ el dissabte seran porters,+ 5 un altre terç estarà a la casa* del rei+ i l’altre terç estarà a la Porta del Fonament. I tot el poble estarà als patis de la casa de Jehovà.+ 6 No deixeu que ningú entri a la casa de Jehovà, excepte els sacerdots i els levites que estiguin prestant servei.+ Ells podran entrar perquè són un grup sant, i tot el poble complirà l’obligació que té amb Jehovà. 7 Els levites han d’envoltar el rei per tots costats, tots amb les armes a la mà. Si algú entra a la casa, haurà de morir. Acompanyeu el rei allà on vagi.»*
8 Els levites i tot Judà van fer exactament el que el sacerdot Jehoiadà els havia manat. Cadascun d’ells va reunir els seus homes, tant els que estaven de servei el dissabte com els que no ho estaven,+ perquè el sacerdot Jehoiadà havia ordenat que tots els grups+ estiguessin de servei. 9 El sacerdot Jehoiadà va donar als caps de centenars+ les llances, els escuts petits* i els escuts rodons del rei David,+ que estaven a la casa del Déu verdader.+ 10 Llavors va col·locar tot el poble, cadascú amb la seva arma* a la mà, des del costat dret de la casa fins al costat esquerre, a prop de l’altar i a prop de la casa, envoltant completament el rei. 11 Aleshores van fer sortir el fill del rei+ i li van posar la corona* i el Testimoni.*+ El van fer rei, i Jehoiadà i els seus fills el van ungir. I van cridar: «Visca el rei!»+
12 Quan Atalia va sentir que la gent corria i alabava el rei, de seguida va anar cap on era la gent, a la casa de Jehovà.+ 13 Llavors va veure el rei dret al costat de la columna,* a l’entrada. Els prínceps+ i els trompetistes estaven amb el rei, i tot el poble estava molt content+ i tocava les trompetes. I els cantants que portaven instruments musicals dirigien* les lloances. Aleshores Atalia es va esquinçar els vestits i va cridar: «Conspiració! Conspiració!» 14 Però el sacerdot Jehoiadà va fer sortir els caps de centenars, que eren els que dirigien l’exèrcit, i els va dir: «Traieu-la d’entre les files dels guàrdies i, si algú la segueix, mateu-lo amb l’espasa!» Perquè el sacerdot havia dit: «No la mateu a la casa de Jehovà.» 15 Així que la van agafar i, quan van arribar a l’entrada de la Porta dels Cavalls de la casa del rei, la van matar.
16 Llavors Jehoiadà va fer un pacte entre ell, tot el poble i el rei, en el qual es comprometien a seguir sent el poble de Jehovà.+ 17 Després, tot el poble va anar al temple de Baal i el van enderrocar,+ i van fer miques els seus altars i les seves imatges.+ També van executar Mattan, el sacerdot de Baal,+ davant dels altars. 18 Aleshores Jehoiadà va deixar la supervisió de la casa de Jehovà en mans dels sacerdots i dels levites. David els havia organitzat per grups i els havia posat a càrrec de la casa de Jehovà per oferir els sacrificis cremats de Jehovà,+ segons el que està escrit a la Llei de Moisès,+ amb alegria i cançons, seguint les instruccions de David. 19 També va col·locar els porters+ a les portes de la casa de Jehovà, perquè no hi pogués entrar ningú que, per algun motiu, fos impur. 20 Després va reunir els caps de centenars,+ els nobles, els governants del poble i tota la gent del país, i va escortar el rei i va baixar amb ell des de la casa de Jehovà. Van arribar a la casa del rei passant per la porta superior i el van fer seure al tron+ reial.+ 21 I tot el poble es va alegrar molt i la ciutat va quedar en pau perquè havien matat Atalia amb l’espasa.
24 Jehoaix tenia set anys quan va començar a regnar,+ i va regnar durant 40 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba.+ 2 Jehoaix va fer el que estava bé als ulls de Jehovà mentre va viure el sacerdot Jehoiadà.+ 3 Jehoiadà li va escollir dues dones, i ell va tenir fills i filles.
4 Temps després, Jehoaix va desitjar de tot cor restaurar la casa de Jehovà.+ 5 Així doncs, va reunir els sacerdots i els levites i els va dir: «Aneu a les ciutats de Judà i recolliu diners de tot Israel per reparar la casa del vostre Déu,+ any rere any. Sigueu diligents en aquest assumpte.» Però els levites no van ser diligents.+ 6 Per tant, el rei va cridar el sacerdot principal Jehoiadà i li va dir:+ «Per què no has fet que els levites portin de Judà i de Jerusalem l’impost sagrat que Moisès,+ el servent de Jehovà, va manar, l’impost sagrat de la congregació d’Israel per a la tenda del Testimoni?+ 7 I és que els fills d’Atalia,+ aquella dona tan malvada, van entrar a la força a la casa del Déu verdader+ i van utilitzar per als Baals totes les coses santes de la casa de Jehovà.» 8 Llavors, per ordre del rei, van fer una caixa+ i la van posar a fora, a la porta de la casa de Jehovà.+ 9 Després es va anunciar per tot Judà i Jerusalem que portessin a Jehovà l’impost sagrat+ que Moisès, el servent del Déu verdader, havia establert per a Israel en el desert. 10 Tots els prínceps i tot el poble se’n van alegrar,+ i portaven les contribucions i les anaven ficant a la caixa fins que s’omplia.*
11 Quan els levites portaven la caixa per donar-la al rei i veien que hi havia molts diners, el secretari del rei i l’ajudant del sacerdot principal venien, buidaven la caixa+ i després la tornaven al seu lloc. Això és el que feien cada dia, i van reunir molts diners. 12 Després el rei i Jehoiadà donaven els diners als que supervisaven el treball relacionat amb el servei de la casa de Jehovà. Ells contractaven picapedrers i artesans perquè restauressin la casa de Jehovà,+ i també contractaven els que treballaven el ferro i el coure perquè reparessin la casa de Jehovà. 13 Els que supervisaven el treball van fer que comencessin les obres, i les reparacions van anar avançant sota la seva supervisió. Van restaurar la casa del Déu verdader al seu estat inicial i la van reforçar. 14 Quan van acabar, van portar al rei i a Jehoiadà els diners que havien sobrat, i ells els van utilitzar per fer utensilis per a la casa de Jehovà: utensilis per efectuar el servei i per fer ofrenes, i copes i utensilis d’or i de plata.+ Mentre Jehoiadà va viure, es van oferir de manera constant sacrificis cremats+ a la casa de Jehovà.
15 Jehoiadà va morir satisfet després d’una llarga vida. Tenia 130 anys quan va morir. 16 El van enterrar amb els reis a la Ciutat de David,+ ja que havia fet moltes coses bones a Israel+ relacionades amb el Déu verdader i la seva casa.
17 Després de la mort de Jehoiadà, els prínceps de Judà van anar a veure el rei i es van inclinar davant seu, i el rei els va escoltar. 18 I van abandonar la casa de Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, i van començar a servir els pals sagrats i els ídols i, per culpa del seu pecat, la ira de Déu va venir contra Judà i Jerusalem. 19 Jehovà els va continuar enviant profetes per fer-los tornar a ell, i els profetes els van seguir advertint,* però ells no van voler fer cas.+
20 L’esperit de Déu va venir sobre Zacaries, el fill del sacerdot Jehoiadà,+ i ell es va posar dret a un lloc més elevat que el poble i els va dir: «Això és el que diu el Déu verdader: “Per què desobeïu els manaments de Jehovà? Així no us anirà bé! Com que heu abandonat Jehovà, ell us abandonarà a vosaltres.”»+ 21 Però van conspirar contra ell+ i, per ordre del rei, el van apedregar al pati de la casa de Jehovà.+ 22 El rei Jehoaix no va recordar l’amor lleial que li havia mostrat Jehoiadà, el pare d’ell,* i va matar el seu fill, que va dir abans de morir: «Que Jehovà ho vegi i te’n demani comptes.»+
23 A principis d’any, l’exèrcit de Síria va sortir a atacar Jehoaix. Van envair Judà i Jerusalem,+ i després van matar tots els prínceps+ del poble i van enviar al rei de Damasc tot el que havien saquejat. 24 I encara que l’exèrcit siri que els va envair comptava amb pocs homes, Jehovà va fer caure a les seves mans l’exèrcit de Judà, que era molt gran,+ perquè el poble havia abandonat Jehovà, el Déu dels seus avantpassats. Per això ells* van executar la sentència contra Jehoaix. 25 I quan es van retirar, deixant-lo molt malferit,* els seus propis servents van conspirar contra ell, perquè havia vessat la sang dels fills* del sacerdot Jehoiadà.+ El van matar al seu propi llit.+ Així doncs, va morir i el van enterrar a la Ciutat de David,+ però no el van enterrar a les tombes dels reis.+
26 Aquests són els que van conspirar+ contra ell: Zabad, el fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, el fill de Ximrit, la moabita. 27 Pel que fa als seus fills, als molts missatges que es van pronunciar contra ell+ i a la restauració de la casa del Déu verdader,+ està tot registrat als escrits* del Llibre dels Reis. I el seu fill Amasies va començar a regnar en lloc seu.
25 Amasies tenia 25 anys quan va començar a regnar, i va regnar a Jerusalem durant 29 anys. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.+ 2 Amasies va fer el que estava bé als ulls de Jehovà, però no ho va fer de tot cor.* 3 Tan bon punt va tenir el regne completament sota el seu control, va matar els servidors que havien assassinat el seu pare, el rei.+ 4 Però no va matar els fills d’ells, perquè va actuar segons el que està escrit a la Llei, al llibre de Moisès, on Jehovà havia manat: «Els pares no han de morir pels pecats dels seus fills, i els fills no han de morir pels pecats dels seus pares. Cadascú morirà pel seu propi pecat.»+
5 I Amasies va reunir els homes de Judà i va fer que tot Judà i Benjamí s’agrupessin per cases paternes, segons els caps de milers i els caps de centenars.+ Va inscriure tots els homes de 20 anys o més,+ i va trobar que eren 300.000 guerrers entrenats* per servir a l’exèrcit que sabien utilitzar la llança i l’escut gran. 6 A més, va contractar 100.000 guerrers poderosos d’Israel per 100 talents* de plata. 7 Però un home del Déu verdader va anar a dir-li: «Oh rei, no permetis que l’exèrcit d’Israel vagi amb tu, perquè Jehovà no està amb Israel+ ni amb cap dels efraïmites. 8 Ves-hi tu sol, actua i sigues valent a la batalla. Si no, el Déu verdader pot fer que caiguis davant d’un enemic, perquè Déu té el poder d’ajudar+ i de fer caure.» 9 Però Amasies va dir a l’home del Déu verdader: «I què se’n farà dels 100 talents que he donat a les tropes d’Israel?» L’home del Déu verdader va contestar: «Jehovà pot donar-te molt més que això.»+ 10 Llavors Amasies va acomiadar els soldats que havien vingut des d’Efraïm i els va fer marxar a casa seva. Però ells es van enfadar molt amb Judà i van tornar a casa molt furiosos.
11 Aleshores Amasies es va armar de valor i va portar les seves tropes fins a la vall de la Sal,+ i va matar 10.000 homes de Seïr.+ 12 I els homes de Judà van capturar vius 10.000 homes. Llavors els van portar al cim d’un penyal i els van llançar daltabaix, i van quedar tots esclafats. 13 Però els soldats que Amasies havia fet tornar perquè no anessin amb ell a la guerra+ van començar a fer incursions a les ciutats de Judà, des de Samària+ fins a Bet-Horon.+ Van matar 3.000 persones i es van endur un botí molt gran.
14 Quan Amasies va tornar de derrotar els edomites, es va emportar els déus dels homes de Seïr i els va fer els seus déus,+ i es va començar a inclinar davant seu i a fer pujar per a ells el fum dels sacrificis. 15 Per això, Jehovà es va enfadar molt amb Amasies, i li va enviar un profeta, que li va dir: «Per què vas darrere d’aquests déus que no van salvar el seu propi poble de la teva mà?»+ 16 Mentre el profeta li parlava, el rei li va dir: «Que potser t’hem nomenat conseller del rei?+ Calla,+ si no vols que et matin!» Llavors el profeta va callar, però abans va dir: «Sé que Déu ha decidit destruir-te, perquè has fet això i no has volgut escoltar el meu consell.»+
17 Després de consultar els seus consellers, Amasies, el rei de Judà, va enviar un missatge a Jehoaix, el fill de Jehoahaz, el fill de Jehú, el rei d’Israel, que deia: «Vine, que ens veurem les cares a la batalla.»+ 18 I Jehoaix, el rei d’Israel, va enviar aquest missatge a Amasies, el rei de Judà: «La planta espinosa del Líban va enviar aquest missatge al cedre del Líban: “Dona la teva filla per esposa al meu fill.” Però va passar un animal salvatge del Líban i va trepitjar la planta espinosa. 19 Has dit: “He derrotat Edom.”+ Per això el teu cor s’ha tornat arrogant i vol rebre glòria. Però ara queda’t a casa teva.* Per què has de provocar una desgràcia i fer que Judà caigui amb tu?»
20 Però Amasies no va fer cas,+ perquè el Déu verdader els volia fer caure en mans dels seus enemics,+ ja que havien anat darrere dels déus d’Edom.+ 21 Per tant, Jehoaix, el rei d’Israel, va pujar, i ell i Amasies, el rei de Judà, es van enfrontar en una batalla a Bet-Xèmeix,+ que pertany a Judà. 22 Israel va derrotar Judà, i tots van fugir cap a casa seva. 23 A Bet-Xèmeix, Jehoaix, el rei d’Israel, va capturar Amasies, el rei de Judà, el fill de Jehoaix, el fill de Jehoahaz.* Aleshores el va portar a Jerusalem i va obrir una bretxa de 400 colzades* a la muralla, des de la Porta d’Efraïm+ fins a la Porta de la Cantonada.+ 24 Jehoaix va agafar tot l’or, la plata i tots els objectes que hi havia a la casa del Déu verdader a càrrec d’Obed-Edom* i al tresor de la casa del rei,+ a més d’ostatges. Després va tornar a Samària.
25 Amasies,+ el fill de Jehoaix, el rei de Judà, encara va viure 15 anys més després de la mort de Jehoaix,+ el fill de Jehoahaz, el rei d’Israel.+ 26 La resta de la història d’Amasies, des del principi fins a la fi, està escrita al Llibre dels Reis de Judà i d’Israel. 27 Des del moment en què Amasies va deixar de seguir Jehovà, van tramar una conspiració+ contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix. Però van enviar homes que el van perseguir fins a Laquix, i allà el van matar. 28 Després el van portar de tornada amb cavalls i el van enterrar amb els seus avantpassats, a la ciutat de Judà.
26 Llavors tot el poble de Judà va fer rei Ozies,+ que tenia 16 anys, perquè regnés en lloc del seu pare Amasies.+ 2 Ozies va reconstruir Elot+ i la va tornar a Judà després que el rei* va descansar amb els seus avantpassats.+ 3 Ozies+ tenia 16 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 52 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jequelies i era de Jerusalem.+ 4 Ozies va fer el que estava bé als ulls de Jehovà, tal com havia fet el seu pare Amasies.+ 5 Va buscar Déu en els dies de Zacaries, que li va ensenyar a témer el Déu verdader. Durant el temps que va buscar Jehovà, el Déu verdader va fer que li anés bé.+
6 Va sortir a lluitar contra els filisteus+ i va obrir bretxes a les muralles de Gat,+ de Jabné+ i d’Asdod.+ Després va construir ciutats a prop d’Asdod i a la resta del territori dels filisteus. 7 El Déu verdader el va seguir ajudant a lluitar contra els filisteus, contra els àrabs+ que vivien a Gurbaal i contra els meünim. 8 Els ammonites+ van començar a pagar tribut a Ozies, i ell es va fer tan poderós que la seva fama va arribar fins a Egipte. 9 A més, va construir torres+ a Jerusalem, a prop de la Porta de la Cantonada,+ la Porta de la Vall+ i el Contrafort, i les va fortificar. 10 També va construir torres+ al desert i va excavar* moltes cisternes, perquè tenia molt de bestiar; i va fer el mateix a la Xefelà i a la plana.* Tenia pagesos i vinyaters a les muntanyes i al Carmel, perquè li agradava molt l’agricultura.
11 A més, Ozies va arribar a tenir un exèrcit de soldats preparats per a la guerra, que sortien a fer campanyes militars organitzats en divisions. Van ser comptats i inscrits+ per Jeiel, el secretari,+ i per Maasies, el funcionari, sota les ordres d’Hananies, un dels prínceps del rei. 12 En total, hi havia 2.600 caps de les cases paternes que comandaven aquests guerrers poderosos. 13 L’exèrcit que comandaven estava format per 307.500 homes preparats per a la guerra, una força militar poderosa que donava suport al rei contra l’enemic.+ 14 Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances,+ cascos, cuirasses,+ arcs i pedres per a les fones.+ 15 A més, a Jerusalem va fer màquines de guerra dissenyades per enginyers. Les van col·locar a les torres+ i a les cantonades de les muralles, i podien disparar fletxes i pedres grans. Així, la seva fama es va escampar per tot arreu, perquè va rebre una ajuda extraordinària i es va fer poderós.
16 Però tan bon punt es va fer poderós, el seu cor es va tornar arrogant, i això el va portar a la ruïna. Va ser infidel a Jehovà, el seu Déu, ja que va entrar al temple de Jehovà per cremar encens a l’altar de l’encens.+ 17 De seguida, el sacerdot Azaries i 80 sacerdots valents de Jehovà van entrar darrere seu. 18 Es van enfrontar al rei Ozies i li van dir: «Ozies, no et correspon a tu cremar encens per a Jehovà!+ Els únics que poden cremar encens són els sacerdots, perquè ells són els descendents d’Aaron+ i han sigut santificats. Surt del santuari, perquè has sigut infidel, i Jehovà Déu no t’honrarà per això que has fet.»
19 Però Ozies, que tenia un encenser a la mà per cremar encens, es va enfurismar.+ I, en ple atac de fúria contra els sacerdots, li va sortir lepra+ al front davant dels sacerdots a la casa de Jehovà, al costat de l’altar de l’encens. 20 Quan el sacerdot principal Azaries i tots els sacerdots el van mirar, van veure que tenia lepra al front. Així que el van fer sortir ràpidament d’allà, i ell mateix es va afanyar a sortir, perquè Jehovà l’havia castigat.
21 El rei Ozies va continuar leprós fins que va morir, i va viure com un leprós en una casa a part,+ ja que no li permetien anar a la casa de Jehovà. El seu fill Jotam estava a càrrec de la casa* del rei i jutjava la gent del país.+
22 La resta de la història d’Ozies, des del principi fins a la fi, va quedar registrada pel profeta Isaïes,+ el fill d’Amots. 23 Llavors Ozies va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar amb ells, però al camp de sepultura que pertanyia als reis, perquè van dir: «És leprós.» I el seu fill Jotam+ va començar a regnar en lloc seu.
27 Jotam+ tenia 25 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 16 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jerusà i era la filla de Sadoc.+ 2 Jotam va fer el que estava bé als ulls de Jehovà, tal com havia fet Ozies, el seu pare.+ I, a diferència d’ell, no va entrar dins del temple de Jehovà.+ Però el poble continuava actuant malament. 3 Jotam va construir la porta superior de la casa de Jehovà,+ i va fer moltes obres a la muralla d’Ófel.+ 4 També va construir ciutats+ a la regió muntanyosa de Judà,+ i fortaleses+ i torres+ als boscos. 5 Va lluitar contra el rei dels ammonites+ i, finalment, els va vèncer. Per això, aquell any, els ammonites li van donar 100 talents* de plata, 10.000 cors* de blat i 10.000 cors d’ordi, i li van tornar a pagar el mateix el segon i el tercer any.+ 6 Així que Jotam cada vegada es va fer més poderós, perquè es va resoldre a seguir els camins de Jehovà, el seu Déu.
7 La resta de la història de Jotam, totes les seves guerres i com es va comportar, està tot escrit al Llibre dels Reis d’Israel i de Judà.+ 8 Tenia 25 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 16 anys a Jerusalem.+ 9 Aleshores Jotam va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la Ciutat de David.+ I el seu fill Acaz va començar a regnar en lloc seu.+
28 Acaz+ tenia 20 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 16 anys a Jerusalem. No va fer el que estava bé als ulls de Jehovà, tal com havia fet el seu avantpassat David.+ 2 En lloc d’això, va seguir els passos dels reis d’Israel,+ i fins i tot va fer estàtues de metall+ dels Baals. 3 A més, va fer pujar el fum dels sacrificis a la vall del Fill d’Hinnom* i va cremar els seus fills al foc,+ i així va imitar les pràctiques detestables de les nacions+ que Jehovà havia expulsat de davant dels israelites. 4 També feia sacrificis i feia pujar el fum dels sacrificis als llocs alts sagrats,+ als turons i a sota de tots els arbres frondosos.+
5 Per això, Jehovà, el seu Déu, el va entregar en mans del rei de Síria,+ i ells el van derrotar i es van endur un gran nombre de captius a Damasc.+ També el va fer caure en mans del rei d’Israel, que el va derrotar amb una gran matança. 6 En un sol dia, Pècah,+ el fill de Romelies, va matar 120.000 homes a Judà, tots homes valents, perquè havien abandonat Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.+ 7 I Zicrí, un guerrer efraïmita, va matar Maasies, que era el fill del rei, així com Azricam, que estava a càrrec del palau, i Elcanà, que era el segon després del rei. 8 A més, els israelites es van endur captius 200.000 germans seus, entre dones, fills i filles. També van agafar un gran botí i se’l van emportar a Samària.+
9 Però allà hi havia un profeta de Jehovà que es deia Oded. Ell va sortir a trobar l’exèrcit que arribava a Samària, i els va dir: «Escolteu! Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, estava furiós amb Judà, i per això els ha entregat a les vostres mans,+ i vosaltres els heu matat amb una fúria que ha arribat al cel. 10 I ara voleu que la gent de Judà i Jerusalem es converteixin en els vostres servidors i les vostres servidores.+ Però, no sou vosaltres també culpables davant de Jehovà, el vostre Déu? 11 Ara, escolteu-me i torneu els captius que us heu endut d’entre els vostres germans, perquè Jehovà està molt furiós amb vosaltres.»
12 Llavors alguns dels caps dels efraïmites, és a dir, Azaries, el fill de Jehohanan, Berequià, el fill de Meixil·lemot, Jehizquià, el fill de Sal·lum, i Amassà, el fill d’Hadlai, es van enfrontar amb els que tornaven de la campanya militar, 13 i els van dir: «No porteu aquí els captius, perquè això ens farà culpables davant de Jehovà. El que voleu fer agreujarà els nostres pecats i la nostra culpa; ja és prou gran la nostra culpa, i Déu està molt furiós amb Israel.» 14 Aleshores els soldats van entregar els captius i el botí+ als prínceps i a tota la congregació. 15 I els homes que havien sigut escollits per nom es van fer càrrec dels captius i van donar roba del botí a tots els que anaven despullats. Els van vestir i els van donar sandàlies, menjar, beguda i oli per a la pell. A més, van carregar els més dèbils en burros i van portar tots els captius a Jericó, la ciutat de les palmeres, amb els seus germans. I després van tornar a Samària.
16 En aquell temps, el rei Acaz va demanar ajuda als reis d’Assíria.+ 17 I els edomites van tornar a atacar i envair Judà, i es van endur captius. 18 Els filisteus+ també van atacar les ciutats de la Xefelà+ i del Nègueb de Judà, i van conquerir Bet-Xèmeix,+ Aialon,+ Guederot, Soco i els seus pobles dependents,* Timnà+ i els seus pobles dependents i Guimzó i els seus pobles dependents, i s’hi van establir. 19 Jehovà va humiliar Judà per culpa d’Acaz, el rei d’Israel, perquè va permetre que Judà es descontrolés, i això va fer que hi hagués molta infidelitat cap a Jehovà.
20 Tilgat-Pilnèsser,+ el rei d’Assíria, en comptes d’ajudar-lo, va acabar atacant-lo+ i li va causar molta angoixa. 21 Acaz havia buidat la casa de Jehovà, la casa* del rei+ i les cases dels prínceps per fer un regal al rei d’Assíria, però no li va servir de res. 22 I durant la seva angoixa, el rei Acaz encara va ser més infidel a Jehovà. 23 Va començar a fer sacrificis als déus de Damasc+ que l’havien derrotat,+ i deia: «Com que els déus dels reis de Síria els estan ajudant, els faré sacrificis perquè m’ajudin a mi.»+ Però ells van causar la seva ruïna i la de tot Israel. 24 A més, Acaz va ajuntar els utensilis de la casa del Déu verdader; llavors va fer miques els utensilis de la casa del Déu verdader,+ va tancar les portes de la casa de Jehovà+ i es va fer altars a cada cantonada de Jerusalem. 25 I va fer llocs alts sagrats a totes les ciutats de Judà per fer pujar el fum dels sacrificis a altres déus,+ i va provocar Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.
26 La resta de la seva història, tot el que va fer, des del principi fins a la fi, està escrit al Llibre dels Reis de Judà i d’Israel.+ 27 I Acaz va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la ciutat, a Jerusalem, però no el van posar a les tombes dels reis d’Israel.+ I el seu fill Ezequies va començar a regnar en lloc seu.
29 Ezequies+ va començar a regnar quan tenia 25 anys, i va regnar durant 29 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abies i era la filla de Zacaries.+ 2 Ezequies va fer el que estava bé als ulls de Jehovà,+ tal com havia fet el seu avantpassat David.+ 3 El primer mes del primer any del seu regnat, va obrir les portes de la casa de Jehovà i les va reparar.+ 4 Llavors va fer venir els sacerdots i els levites i els va reunir a la plaça de l’est. 5 Els va dir: «Escolteu-me, levites. Santifiqueu-vos+ i santifiqueu la casa de Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, i elimineu del lloc sant tot el que és impur,+ 6 perquè els nostres pares han sigut infidels i han fet el que estava malament als ulls de Jehovà, el nostre Déu.+ Ells el van abandonar, i van apartar la vista* del tabernacle de Jehovà i li van girar l’esquena.+ 7 També van tancar les portes del vestíbul+ i van apagar els llums d’oli.+ I van deixar de cremar encens+ i d’oferir sacrificis cremats+ al Déu d’Israel en el lloc sant. 8 Per això, Jehovà es va indignar amb Judà i Jerusalem,+ i els que els veien s’esgarrifaven, se sorprenien i es burlaven d’ells,* com podeu veure amb els vostres propis ulls.+ 9 Per aquest motiu, els nostres avantpassats van morir per l’espasa,+ i els nostres fills, les nostres filles i les nostres dones van anar al captiveri.+ 10 Ara desitjo de tot cor fer un pacte amb Jehovà, el Déu d’Israel,+ perquè ell deixi d’estar furiós amb nosaltres. 11 Fills meus, ara no és el moment de ser negligents,* perquè Jehovà us ha escollit per estar davant seu, per servir-lo+ i per fer pujar el fum dels seus sacrificis.»+
12 Llavors els levites es van posar a treballar: dels quehatites,+ Mahat, el fill d’Amassai, i Joel, el fill d’Azaries; dels merarites,+ Quix, el fill d’Abdí, i Azaries, el fill de Jehal·lelel; dels guersonites,+ Joah, el fill de Zimmà, i Edèn, el fill de Joah; 13 dels fills d’Elissafan, Semrí i Jeuel; dels fills d’Assaf,+ Zacaries i Matanies; 14 dels fills d’Heman,+ Jehiel i Semeí, i dels fills de Jedutun,+ Semeïes i Uziel. 15 Aleshores van reunir els seus germans, es van santificar i, tal com havia manat el rei d’acord amb les ordres de Jehovà, van venir per purificar la casa de Jehovà.+ 16 Els sacerdots van entrar a la casa de Jehovà per purificar-la, van treure totes les coses impures que van trobar al temple de Jehovà i les van deixar al pati+ de la casa de Jehovà. Després, els levites les van treure d’allà i les van portar a la vall de Cedró.+ 17 Van començar la santificació el primer dia del primer mes, i el vuitè dia del mes van arribar al vestíbul de Jehovà.+ Van santificar la casa de Jehovà durant vuit dies, i van acabar el dia 16 del primer mes.
18 Després van entrar on era el rei Ezequies i li van dir: «Hem purificat tota la casa de Jehovà, l’altar de les ofrenes cremades+ amb tots els seus utensilis+ i la taula dels pans apilats*+ amb tots els seus utensilis. 19 I hem preparat i santificat tots els utensilis+ que el rei Acaz va treure del temple durant el seu regnat, quan va ser infidel,+ i ara són davant de l’altar de Jehovà.»
20 I el rei Ezequies es va llevar d’hora i va reunir els prínceps de la ciutat, i van pujar a la casa de Jehovà. 21 Van portar set toros, set ovelles mascles, set corders i set bocs per presentar-los com a ofrena pel pecat a favor del regne, del santuari i de Judà.+ I va demanar als sacerdots, els descendents d’Aaron, que els oferissin a l’altar de Jehovà. 22 Llavors van matar els toros,+ i els sacerdots van agafar la sang i van esquitxar l’altar.+ Després van matar les ovelles mascles i van esquitxar l’altar amb la sang, i van matar els corders i també van esquitxar l’altar amb la sang. 23 Aleshores van portar els bocs de l’ofrena pel pecat davant del rei i de la congregació i van posar les mans sobre ells. 24 Els sacerdots els van matar i els van presentar com a ofrena pel pecat. I van posar la seva sang a l’altar per fer expiació per tot Israel, perquè el rei havia dit que l’ofrena cremada i l’ofrena pel pecat havia de fer-se a favor de tot Israel.
25 Mentrestant, va fer que els levites es col·loquessin a la casa de Jehovà amb els címbals,* els instruments de corda i les arpes,+ tal com havien ordenat David,+ Gad+ —l’home que transmetia visions al rei— i el profeta Natan,+ perquè aquesta ordre venia de Jehovà per mitjà dels seus profetes. 26 Així doncs, els levites estaven drets amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes.+
27 Llavors Ezequies va manar que s’oferís el sacrifici cremat a l’altar.+ Quan van començar a presentar l’ofrena cremada, va començar la cançó de Jehovà, i també van sonar les trompetes, seguint la direcció dels instruments de David, el rei d’Israel. 28 I tota la congregació es va inclinar mentre es cantava la cançó i sonaven les trompetes. Tot això va durar fins que es va acabar l’ofrena cremada. 29 Tan bon punt van acabar de fer l’ofrena, el rei i tots els que estaven amb ell es van agenollar i es van inclinar. 30 El rei Ezequies i els prínceps van dir als levites que alabessin Jehovà amb les paraules de David+ i d’Assaf,+ l’home que tenia visions. I ells el van alabar amb molta alegria, i es van agenollar i es van inclinar.
31 Aleshores Ezequies va dir: «Ara que heu sigut separats* per servir Jehovà, veniu a la casa de Jehovà i porteu sacrificis i ofrenes d’agraïment.» I la congregació va començar a portar sacrificis i ofrenes d’agraïment, i els que ho desitjaven de tot cor van portar ofrenes cremades.+ 32 La quantitat d’ofrenes cremades que la congregació va portar va ser de 70 toros, 100 ovelles mascles i 200 corders —tots com a ofrena cremada per a Jehovà—,+ 33 i les ofrenes santes van ser 600 toros* i 3.000 ovelles. 34 Però no hi havia prou sacerdots per treure la pell de totes les ofrenes cremades. Per això, els seus germans levites els van ajudar+ fins que es va acabar la feina i fins que els sacerdots es van poder santificar,+ perquè els levites van ser més diligents* que els sacerdots a l’hora de santificar-se. 35 També hi havia moltes ofrenes cremades,+ així com el greix dels sacrificis de pau+ i les ofrenes líquides* per a les ofrenes cremades.+ D’aquesta manera es va restablir* el servei de la casa de Jehovà. 36 I Ezequies i tot el poble es van alegrar per totes les coses que el Déu verdader havia fet per al poble,+ perquè tot això havia passat molt ràpid.
30 Ezequies va enviar missatgers per tot Israel+ i Judà, i també va enviar cartes als d’Efraïm i Manassès+ perquè vinguessin a la casa de Jehovà, a Jerusalem, per celebrar la Pasqua per a Jehovà, el Déu d’Israel.+ 2 Però el rei, els seus prínceps i tota la congregació que hi havia a Jerusalem van decidir celebrar la Pasqua el segon mes,+ 3 perquè no l’havien pogut celebrar en la data fixada,+ ja que no hi havia prou sacerdots que s’haguessin santificat,+ i el poble no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota la congregació els va semblar bé aquesta decisió. 5 Per tant, van decidir fer un anunci per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan,+ perquè vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua per a Jehovà, el Déu d’Israel, ja que com a grup no l’havien celebrat segons el que està escrit.+
6 Aleshores els missatgers* van anar per tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prínceps, tal com el rei havia ordenat, i deien: «Gent d’Israel, torneu a Jehovà, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, perquè ell torni als que s’han escapat de les mans dels reis d’Assíria.+ 7 No sigueu com els vostres avantpassats i els vostres germans, que van ser infidels a Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, i per això els va portar una gran desgràcia i els que els veien s’esgarrifaven, tal com vosaltres mateixos podeu veure.+ 8 No sigueu tossuts com els vostres avantpassats.+ Sotmeteu-vos a Jehovà i veniu al seu santuari,+ que ell ha santificat per sempre, i serviu Jehovà, el vostre Déu, perquè deixi d’estar furiós amb vosaltres.+ 9 Si torneu a Jehovà, llavors, els que tenen captius als vostres germans i als vostres fills els mostraran misericòrdia+ i els deixaran tornar a aquesta terra,+ perquè Jehovà, el vostre Déu, és compassiu i misericordiós,+ i no us donarà l’esquena* si torneu a ell.»+
10 Així que els missatgers van anar de ciutat en ciutat per tota la terra d’Efraïm i de Manassès,+ i fins i tot van anar fins a Zabuló. Però la gent es reia d’ells i se’n burlava.+ 11 Ara bé, alguns d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i van anar a Jerusalem.+ 12 La mà del Déu verdader també va estar amb Judà a fi d’unir-los* per complir el que el rei i els prínceps havien ordenat, d’acord amb el que havia dit Jehovà.
13 El segon mes,+ una multitud es va reunir a Jerusalem per celebrar la Festa dels Pans sense Llevat;+ era un grup* molt gran. 14 Van anar a treure tots els altars que hi havia a Jerusalem,+ i també van treure tots els altars per cremar encens+ i els van llançar a la vall de Cedró. 15 Llavors, el dia 14 del segon mes, van matar els animals del sacrifici de la Pasqua. Els sacerdots i els levites se sentien avergonyits, i per això es van santificar i van portar ofrenes cremades a la casa de Jehovà. 16 Ells es van col·locar als llocs que tenien assignats segons la Llei de Moisès, l’home del Déu verdader. Aleshores els sacerdots esquitxaven l’altar amb la sang+ que els donaven els levites. 17 Com que molts que estaven allà reunits no s’havien santificat, els levites es van encarregar de matar els animals dels sacrificis de la Pasqua per tots els que no estaven purificats+ a fi de santificar-los per a Jehovà. 18 De fet, molts d’ells, sobretot els d’Efraïm, de Manassès,+ d’Issacar i de Zabuló, no s’havien purificat, però tot i així van menjar la Pasqua, encara que anava en contra del que està escrit. Ara bé, Ezequies va orar per ells i va dir: «Que Jehovà, que és bo,+ tingui consideració per 19 tots els que han preparat el seu cor per buscar el Déu verdader,+ Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, encara que no s’hagin purificat segons la norma de santedat.»+ 20 I Jehovà va escoltar Ezequies i va perdonar el poble.
21 Per tant, els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar amb molta alegria+ la Festa dels Pans sense Llevat+ durant set dies, i els levites i els sacerdots lloaven Jehovà cada dia, i tocaven ben fort els seus instruments per a Jehovà.+ 22 A més, Ezequies va donar ànims a* tots els levites que servien Jehovà amb saviesa. Van menjar els set dies de la festa,+ oferint sacrificis de pau+ i donant gràcies a Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.
23 Aleshores tota la congregació va decidir seguir celebrant la festa set dies més, i la van celebrar amb alegria set dies més.+ 24 I Ezequies, el rei de Judà, va donar per a tota la congregació 1.000 toros i 7.000 ovelles, i els prínceps, 1.000 toros i 10.000 ovelles.+ I molts sacerdots es van santificar.+ 25 I tota la congregació de Judà, els sacerdots, els levites, tota la congregació que va venir d’Israel,+ i els estrangers+ que venien d’Israel i els que vivien a Judà estaven molt alegres. 26 Hi va haver molta alegria a Jerusalem, perquè des del temps de Salomó, el fill de David, el rei d’Israel, no havia passat res de semblant a Jerusalem.+ 27 Finalment, els sacerdots levites es van posar drets i van beneir el poble.+ Déu va escoltar la seva veu, i la seva oració va arribar fins al lloc sant on resideix, el cel.
31 Quan van acabar de fer tot això, els israelites que es trobaven allà van anar a les ciutats de Judà i van fer miques les columnes sagrades,+ van tallar els pals sagrats+ i van enderrocar els llocs alts sagrats+ i els altars+ de tot Judà i Benjamí, i també d’Efraïm i Manassès,+ fins que no en va quedar cap. Després, tots els israelites van tornar a les seves ciutats, cadascú a casa seva.
2 Llavors Ezequies va organitzar els sacerdots segons els seus grups+ i els levites segons els seus grups,+ cada sacerdot i cada levita segons la seva feina,+ per presentar les ofrenes cremades i els sacrificis de pau, per servir i per donar gràcies a Déu i lloar-lo a les portes dels patis de Jehovà.+ 3 Es va donar una part dels béns del rei per a les ofrenes cremades,+ incloses les ofrenes del matí i del vespre,+ i també les ofrenes cremades dels dissabtes,+ de les llunes noves+ i de les festes,+ d’acord amb el que està escrit a la Llei de Jehovà.
4 A més, Ezequies va dir a la gent que vivia a Jerusalem que donessin la part que corresponia als sacerdots i als levites+ perquè ells es poguessin dedicar* completament a la llei de Jehovà. 5 Tan aviat com es va proclamar l’ordre, els israelites van donar grans quantitats de les primícies dels cereals, del vi nou, de l’oli,+ de la mel i de tots els productes del camp.+ Van portar la desena part de tot en abundància.+ 6 I la gent d’Israel i de Judà que vivia a les ciutats de Judà també van portar la desena part dels ramats de vaques i d’ovelles i la desena part de les coses santes+ que havien sigut santificades per a Jehovà, el seu Déu. Ho van portar tot i ho van posar en molts munts. 7 El tercer mes+ van començar a posar les seves contribucions en munts, i el setè mes+ van acabar. 8 Quan Ezequies i els prínceps van arribar i van veure els munts, van lloar Jehovà i van beneir el seu poble Israel.
9 Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites per aquells munts, 10 i el sacerdot principal Azaries, que era de la casa de Sadoc, li va dir: «Des que van començar a portar les contribucions a la casa de Jehovà,+ tothom ha menjat fins a quedar satisfet i encara en sobra molt, perquè Jehovà ha beneït el seu poble, i ha sobrat tot això.»+
11 Aleshores Ezequies els va dir que preparessin magatzems*+ a la casa de Jehovà, i ells els van preparar. 12 Van seguir portant fidelment les contribucions, les desenes parts*+ i les coses santes. Van posar Conenies, el levita, a càrrec de tot això, i el seu germà Semeí n’era el segon després d’ell. 13 Jehiel, Azazià, Nahat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Jesmaquies, Mahat i Benaià eren ajudants de Conenies i del seu germà Semeí, per ordre del rei Ezequies, i Azaries estava a càrrec de la casa del Déu verdader. 14 Córah, el fill d’Imnà, el levita que servia de porter al costat est,+ estava a càrrec de les ofrenes voluntàries+ per al Déu verdader, i distribuïa les contribucions que es feien a Jehovà+ i les coses més santes.+ 15 Tenia a les seves ordres Edèn, Miniamín, Jeixua, Semeïes, Amaries i Sequenies, a les ciutats dels sacerdots.+ Aquests ocupaven càrrecs de confiança per distribuir equitativament el que corresponia als seus germans dels diferents grups,+ tant a grans com a petits. 16 Això era a part de la distribució que es feia per als homes que estaven inscrits al registre genealògic de tres anys en amunt i que venien tots els dies a servir a la casa de Jehovà i a complir amb els deures assignats al seu grup.
17 El registre genealògic dels sacerdots, i també el dels levites de 20 anys en amunt,+ es va fer segons les seves cases paternes+ i segons els deures assignats als seus grups.+ 18 El registre genealògic incloïa totes les seves dones, els seus fills i les seves filles, fins i tot els més petits, tota la seva congregació, perquè, a causa dels càrrecs de confiança que ocupaven, sempre es mantenien santificats per fer el seu servei sant. 19 També incloïa els descendents d’Aaron, és a dir, els sacerdots que vivien als camps de pastura que envoltaven les seves ciutats.+ A totes les ciutats hi havia homes que havien sigut escollits per nom perquè donessin les porcions corresponents a cada home* d’entre els sacerdots i a tots els que havien sigut inscrits als registres genealògics dels levites.
20 Ezequies va fer això a tot Judà, i va seguir fent el que era bo, just i fidel davant de Jehovà, el seu Déu. 21 I tot el que va fer per buscar el seu Déu, ja fos que estigués relacionat amb el servei de la casa del Déu verdader+ o amb la Llei i els manaments, ho va fer de tot cor, i li va anar bé.
32 Després d’aquestes coses i d’aquests actes fidels d’Ezequies,+ va venir Senaquerib, el rei d’Assíria, i va envair Judà. Va assetjar les ciutats fortificades per entrar-hi a la força i capturar-les.+
2 Quan Ezequies va veure que Senaquerib havia vingut per lluitar contra Jerusalem, 3 va consultar els seus prínceps i els seus guerrers i va decidir tapar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat,+ i ells li van donar suport. 4 Es va reunir molta gent i van tapar totes les fonts i el torrent que passava per aquella terra, perquè deien: «Per què hem de permetre que els reis d’Assíria vinguin i trobin tanta aigua?»
5 A més va reconstruir amb molta determinació tota la part de la muralla que estava enderrocada i va construir-hi torres. I a l’exterior va fer una altra muralla. També va reparar el Turó*+ de la Ciutat de David i va fer moltes armes* i escuts. 6 Llavors va nomenar caps de l’exèrcit per dirigir el poble, els va reunir a la plaça pública de la porta de la ciutat i els va animar,* dient: 7 «Sigueu forts i valents. No tingueu por ni us espanteu pel rei d’Assíria+ i la multitud que l’acompanya, perquè n’hi ha més amb nosaltres que amb ell.+ 8 Ell compta amb un braç de carn,* però nosaltres comptem amb Jehovà, el nostre Déu, que ens ajuda i lluita les nostres batalles.»+ Les paraules d’Ezequies, el rei de Judà, van enfortir el poble.+
9 Després d’això, mentre Senaquerib, el rei d’Assíria, era a Laquix+ amb tot el seu poder imperial,* va enviar els seus servidors a Jerusalem a dir a Ezequies, el rei de Judà, i a tots els de Judà que eren a Jerusalem:+
10 «Això és el que diu Senaquerib, el rei d’Assíria: “En què confieu, que us quedeu a Jerusalem mentre està assetjada?+ 11 Ezequies us està enganyant i us farà morir de fam i de set, dient-vos: ‘Jehovà, el nostre Déu, ens rescatarà de les mans del rei d’Assíria.’+ 12 No és aquest el mateix Ezequies que va eliminar els llocs alts sagrats+ i els altars+ del vostre Déu, i llavors va dir a Judà i a Jerusalem: ‘Inclineu-vos davant d’un sol altar i feu-hi fumejar els vostres sacrificis’?+ 13 Que no sabeu el que jo i els meus avantpassats els vam fer a tots els pobles d’altres terres?+ És que els déus d’aquelles nacions van poder salvar la seva terra de les meves mans?+ 14 De tots els déus d’aquelles nacions que els meus avantpassats van destruir,* quin ha pogut salvar el seu poble de les meves mans? Llavors, com us podrà salvar el vostre Déu de les meves mans?+ 15 No deixeu que Ezequies us enganyi ni us enredi d’aquesta manera!+ No us el cregueu. Si cap déu de cap nació o regne ha pogut salvar el seu poble de les meves mans i de les mans dels meus avantpassats, encara menys us podrà salvar el vostre Déu de les meves mans!”»+
16 Els seus servidors van seguir dient més coses contra Jehovà, el Déu verdader, i contra Ezequies, el seu servent. 17 Senaquerib també va escriure cartes+ per insultar Jehovà, el Déu d’Israel,+ i per parlar contra ell. Deia: «Igual que els déus d’altres nacions no van salvar el seu poble de les meves mans,+ el Déu d’Ezequies tampoc salvarà el seu poble de les meves mans.» 18 Els servidors van seguir cridant en l’idioma dels jueus als habitants de Jerusalem que estaven a la muralla, perquè tinguessin por i s’espantessin, i així poder conquerir la ciutat.+ 19 Van parlar contra el Déu de Jerusalem de la mateixa manera que parlaven contra els déus dels pobles de la terra, que estan fets per mans humanes. 20 Però el rei Ezequies i el profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, van seguir orant sobre això i clamant al cel per demanar ajuda.+
21 Llavors Jehovà va enviar un àngel que va eliminar tots els guerrers poderosos,+ els líders i els caps del campament del rei d’Assíria, de manera que ell va tornar al seu país humiliat. Més tard, va entrar al temple del seu déu i, allà mateix, alguns dels seus propis fills el van matar amb l’espasa.+ 22 Així Jehovà va salvar Ezequies i els habitants de Jerusalem de les mans de Senaquerib, el rei d’Assíria, i de les mans de tots els altres, i els va donar pau a tot arreu. 23 I molts van portar a Jerusalem regals per a Jehovà i coses valuoses per a Ezequies, el rei de Judà.+ Després d’això, ell va ser molt respectat per totes les nacions.
24 Per aquell temps, Ezequies es va posar malalt i estava a punt de morir. Llavors va orar a Jehovà,+ i ell va contestar la seva oració i li va donar un senyal.+ 25 Però Ezequies no va ser agraït pel bé que se li havia fet, perquè el seu cor es va tornar orgullós, i això va fer que Déu s’indignés amb ell, amb Judà i amb Jerusalem. 26 Ara bé, Ezequies va humiliar el seu cor orgullós,+ tant ell com els habitants de Jerusalem, i Jehovà no es va indignar amb ells en temps d’Ezequies.+
27 I Ezequies va arribar a tenir moltes riqueses i glòria,+ i va fer-se magatzems+ per guardar la plata, l’or, les pedres precioses, l’oli balsàmic, els escuts i tots els objectes de valor. 28 També va fer magatzems per guardar les collites de cereals, de vi nou i d’oli, a més d’estables per als diferents tipus de bestiar i corrals per als ramats. 29 També va construir ciutats i va adquirir molt de bestiar i molts ramats d’ovelles, de cabres i de vaques, perquè Déu li va donar moltíssims béns. 30 Va ser Ezequies qui va tapar la sortida superior de les aigües+ de Guihon+ i les va dirigir directament cap a l’oest, a la Ciutat de David.+ I a Ezequies li anava bé en tot el que feia. 31 Però quan els portaveus dels prínceps de Babilònia van ser enviats a preguntar-li sobre el senyal+ que s’havia produït al país,+ el Déu verdader el va deixar sol per posar-lo a prova,+ per saber tot el que hi havia al seu cor.+
32 La resta de la història d’Ezequies i els seus actes d’amor lleial+ estan escrits a la visió del profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, al Llibre dels Reis de Judà i d’Israel.+ 33 Finalment Ezequies va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la pujada de les tombes dels fills de David.+ Quan va morir, tot Judà i els habitants de Jerusalem el van honorar. I el seu fill Manassès va començar a regnar en lloc seu.
33 Manassès+ tenia 12 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 55 anys a Jerusalem.+
2 Va fer el que estava malament als ulls de Jehovà, perquè va imitar les pràctiques detestables de les nacions que Jehovà havia expulsat de davant del poble d’Israel.+ 3 Va reconstruir els llocs alts sagrats que el seu pare Ezequies havia enderrocat,+ va construir altars per als Baals i va fer pals sagrats. Es va inclinar davant de tot l’exèrcit del cel i el va adorar.+ 4 També va construir altars a la casa de Jehovà,+ la casa sobre la qual Jehovà havia dit: «El meu nom estarà per sempre a Jerusalem.»+ 5 Va construir altars per a tot l’exèrcit del cel als dos patis de la casa de Jehovà.+ 6 Va cremar els seus fills al foc*+ a la vall del Fill d’Hinnom,+ va practicar la màgia,+ va fer servir l’endevinació, va practicar la bruixeria i va nomenar mèdiums i endevins.+ Va fer a gran escala el que estava malament als ulls de Jehovà per provocar-lo.
7 Va col·locar la imatge esculpida que havia fet a la casa del Déu verdader,+ sobre la qual Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «En aquesta casa i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel, hi posaré el meu nom de manera permanent.+ 8 Mai més tornaré a treure els peus d’Israel de la terra que vaig prometre als seus avantpassats, sempre que obeeixin fidelment tot el que els he manat, tota la Llei, les normes i les decisions judicials que van rebre per mitjà de Moisès.» 9 Manassès va fer que Judà i els habitants de Jerusalem es desviessin i actuessin pitjor que les nacions que Jehovà havia aniquilat de davant dels israelites.+
10 Jehovà parlava a Manassès i al seu poble, però ells no van fer cas.+ 11 Per això, Jehovà va fer que els caps de l’exèrcit del rei d’Assíria vinguessin contra ells. Van capturar Manassès amb garfis* i el van lligar amb dos grillons de coure, i el van portar a Babilònia. 12 En la seva angoixa, va suplicar Jehovà, el seu Déu, i es va humiliar moltíssim davant del Déu dels seus avantpassats. 13 Va seguir orant a Déu, i Déu es va commoure per la seva súplica, va escoltar la seva petició i el va fer tornar a Jerusalem perquè continués regnant.+ Aleshores Manassès va arribar a saber que Jehovà és el Déu verdader.+
14 Després d’això, va construir una muralla exterior molt alta per a la Ciutat de David+ a l’oest de Guihon,+ a la vall,* i la muralla arribava a la Porta del Peix.+ Des d’allà, vorejava la ciutat fins a l’Ófel.+ A més, va nomenar caps de l’exèrcit a totes les ciutats fortificades de Judà. 15 Llavors va treure de la casa de Jehovà els déus estrangers i la imatge de l’ídol,+ i també tots els altars que havia construït a la muntanya de la casa de Jehovà+ i a Jerusalem, i els va fer llançar a fora de la ciutat. 16 A més, va preparar l’altar de Jehovà+ i va començar a oferir-hi sacrificis de pau+ i sacrificis d’agraïment,+ i va demanar a Judà que servís Jehovà, el Déu d’Israel. 17 Però el poble seguia fent sacrificis als llocs alts sagrats, encara que només els feien a Jehovà, el seu Déu.
18 La resta de la història de Manassès, l’oració que va fer al seu Déu i els missatges que els homes de visions li van comunicar en nom de Jehovà, el Déu d’Israel, estan registrats a la història dels reis d’Israel. 19 A més, la seva oració+ i com se li va concedir la seva súplica, tots els seus pecats i la seva infidelitat,+ i els indrets on va construir llocs alts sagrats i on va posar els pals sagrats+ i les imatges esculpides abans d’humiliar-se, estan escrits entre les paraules dels seus homes de visions. 20 Aleshores Manassès va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar al costat de casa seva. I el seu fill Amon va començar a regnar en lloc seu.+
21 Amon+ tenia 22 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant dos anys a Jerusalem.+ 22 Va fer el que estava malament als ulls de Jehovà, igual que el seu pare Manassès.+ Amon feia sacrificis a totes les imatges esculpides que el seu pare Manassès havia fet,+ i les servia. 23 Però no es va humiliar davant de Jehovà,+ com sí que havia fet el seu pare Manassès,+ sinó que es va fer encara més culpable. 24 Finalment, els seus servents van conspirar contra ell+ i el van matar a casa seva. 25 Però la gent del país va matar tots els que havien conspirat contra el rei Amon+ i van fer rei el seu fill Josies.+
34 Josies+ tenia vuit anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 31 anys a Jerusalem.+ 2 Va fer el que estava bé als ulls de Jehovà i va seguir els passos de David, el seu avantpassat. No se’n va desviar ni a la dreta ni a l’esquerra.
3 El vuitè any del seu regnat, quan encara era un noi, va començar a buscar el Déu de David, el seu avantpassat.+ I l’any 12 va començar a netejar Judà i Jerusalem+ eliminant els llocs alts sagrats,+ els pals sagrats, les imatges esculpides+ i les estàtues de metall fos. 4 A més, van enderrocar davant seu els altars dels Baals, i ell va tirar a terra els altars d’encens que hi havia al damunt. També va fer miques els pals sagrats, les imatges esculpides i les estàtues de metall; ho va reduir tot a pols i va escampar la pols per les tombes dels que els havien fet sacrificis.+ 5 I va cremar els ossos dels sacerdots als seus altars.+ Així és com va netejar Judà i Jerusalem.
6 A les ciutats de Manassès, Efraïm,+ Simeó i fins a Neftalí, a les ruïnes que les envoltaven, 7 va enderrocar els altars i va destrossar els pals sagrats i les imatges esculpides+ fins a reduir-los a pols, i va tirar a terra tots els altars d’encens que hi havia a tota la terra d’Israel.+ Després va tornar a Jerusalem.
8 L’any 18 del seu regnat, després de netejar el país i el temple, va enviar Safan,+ el fill d’Eselies, Maasies, el cap de la ciutat, i Joah, el fill de Joahaz, el cronista, a reparar la casa de Jehovà, el seu Déu.+ 9 Ells van anar a veure el gran sacerdot Helquies i li van donar els diners que s’havien portat a la casa de Déu i que els levites que servien de porters havien recollit de Manassès, d’Efraïm i de la resta d’Israel,+ així com de Judà, de Benjamí i dels habitants de Jerusalem. 10 Llavors van donar els diners als encarregats de supervisar les obres de la casa de Jehovà, i els treballadors de la casa de Jehovà els van fer servir per restaurar-la i reparar-la. 11 Van donar els diners als artesans i als constructors per comprar pedres tallades i fusta per als suports, i bigues per reparar els edificis que els reis de Judà havien deixat que es fessin malbé.+
12 Aquests homes van complir amb la seva feina fidelment.+ Per damunt d’ells van nomenar els levites Jàhat i Abdies, dels merarites,+ i Zacaries i Meixul·lam, dels quehatites,+ perquè fossin els encarregats. I els levites, tots ells músics hàbils,+ 13 estaven a càrrec dels treballadors comuns* i supervisaven tots els que treballaven en els diversos tipus de tasques. I alguns dels levites eren secretaris, funcionaris o porters.+
14 Mentre treien els diners que s’havien portat a la casa de Jehovà,+ el sacerdot Helquies va trobar el llibre de la Llei de Jehovà+ que s’havia donat per mitjà* de Moisès.+ 15 Llavors Helquies va dir a Safan, el secretari: «He trobat el llibre de la Llei a la casa de Jehovà.» I Helquies va donar el llibre a Safan. 16 Aleshores Safan va portar el llibre al rei i li va dir: «Els teus servents estan fent tot el que se’ls ha demanat. 17 Han recollit* els diners que hi havia a la casa de Jehovà i els han entregat als encarregats i als treballadors.» 18 Safan, el secretari, també va dir al rei: «El sacerdot Helquies m’ha donat un llibre.»+ I es va posar a llegir-lo davant del rei.+
19 Quan el rei va sentir el que deia la Llei, es va esquinçar els vestits.+ 20 Llavors el rei va donar aquesta ordre a Helquies, a Ahicam,+ el fill de Safan, a Abdon, el fill de Miquees, a Safan, el secretari, i a Assaïes, el servidor del rei: 21 «Aneu a consultar Jehovà per mi i per tots els que queden a Israel i a Judà sobre el que hi ha escrit al llibre que s’ha trobat, perquè la fúria de Jehovà que caurà sobre nosaltres és molt gran, ja que els nostres avantpassats no van obeir les paraules de Jehovà, no van complir amb tot el que hi ha escrit en aquest llibre.»+
22 Per tant, Helquies i els que el rei havia enviat van anar a veure la profetessa Huldà.+ Era la dona de Sal·lum, el fill de Ticvà, el fill d’Harahàs, l’encarregat del vestuari. Vivia a Jerusalem, al Segon Barri, i van anar allà a parlar amb ella.+ 23 I ella els va dir: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Digueu a l’home que us ha enviat a veure’m: 24 ‘Això és el que diu Jehovà: «Faré venir una desgràcia sobre aquest lloc i els seus habitants,+ totes les malediccions que estan escrites al llibre+ que han llegit davant del rei de Judà. 25 Com que m’han abandonat+ i fan pujar el fum dels sacrificis a altres déus per provocar-me+ amb les seves obres, la meva ira caurà sobre aquest lloc i no s’apagarà.»’+ 26 Però al rei de Judà, que us ha enviat a consultar Jehovà, li heu de dir el següent: ‘Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: «Pel que fa a les paraules que has escoltat,+ 27 com que el teu cor s’ha commogut* i t’has humiliat davant de Déu quan has sentit el que ha dit contra aquest lloc i els seus habitants, i t’has humiliat davant meu, t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat,+ diu Jehovà. 28 Per aquesta raó, et reuniré amb els teus avantpassats,* seràs enterrat a la teva tomba en pau i els teus ulls no veuran la desgràcia que portaré sobre aquest lloc i sobre els seus habitants.»’”»+
Llavors van anar a portar aquesta resposta al rei. 29 Aleshores el rei va fer que convoquessin tots els ancians de Judà i Jerusalem.+ 30 Després va pujar a la casa de Jehovà amb tots els homes de Judà, els habitants de Jerusalem, els sacerdots i els levites —tot el poble, tant grans com petits—, i els va llegir tot el que deia el llibre del pacte que havien trobat a la casa de Jehovà.+ 31 El rei, dret al seu lloc, va fer un pacte*+ davant de Jehovà en el qual es va comprometre a seguir Jehovà i a obeir els seus manaments, els seus recordatoris i les seves normes amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima,*+ complint les paraules del pacte que estaven escrites en aquell llibre.+ 32 A més, va fer que tots els que es trobaven a Jerusalem i Benjamí es comprometessin a complir-lo. I els habitants de Jerusalem van actuar d’acord amb el pacte de Déu, el Déu dels seus avantpassats.+ 33 Josies va treure totes les coses detestables* de tots els territoris que pertanyien als israelites,+ i va fer que tots a Israel servissin Jehovà, el seu Déu. Mentre ell va viure, no van deixar de seguir Jehovà, el Déu dels seus avantpassats.
35 Josies va celebrar la Pasqua+ per a Jehovà a Jerusalem, i van matar els animals del sacrifici de la Pasqua+ el dia 14 del primer mes.+ 2 Va posar els sacerdots en les seves funcions i els va animar a complir amb el seu servei a la casa de Jehovà.+ 3 Llavors va dir als levites, els mestres de tot Israel,+ els que eren sants per a Jehovà: «Poseu l’Arca santa a la casa que va construir Salomó, el fill de David, el rei d’Israel.+ Ja no l’haureu de carregar més a les vostres espatlles.+ Ara, serviu Jehovà, el vostre Déu, i el seu poble Israel. 4 I organitzeu-vos per cases paternes, segons els vostres grups, d’acord amb el que van escriure David,+ el rei d’Israel, i el seu fill Salomó.+ 5 Col·loqueu-vos al lloc sant agrupats per les cases paternes del poble, els vostres germans; a cada casa paterna li correspondrà un grup de les cases paternes dels levites. 6 Mateu els animals del sacrifici de la Pasqua+ i santifiqueu-vos, i feu els preparatius per als vostres germans a fi de complir el que Jehovà va manar per mitjà de Moisès.»
7 Josies va donar a tota la gent del poble que hi havia allà un total de 30.000 corders i cabrits dels ramats per als sacrificis de la Pasqua, i també els va donar 3.000 toros.* Tot això provenia dels béns del rei.+ 8 Els seus prínceps també van fer una contribució com a ofrena voluntària per al poble, per als sacerdots i per als levites. Helquies,+ Zacaries i Jehiel, els líders de la casa del Déu verdader, van donar als sacerdots 2.600 animals per als sacrificis de la Pasqua i 300 toros.* 9 Conenies i els seus germans Semeïes i Netanel, juntament amb Hasabies, Jeiel i Jozabad, els caps dels levites, van donar als levites 5.000 animals per als sacrificis de la Pasqua i 500 toros.*
10 Tot va quedar preparat per al servei, els sacerdots van ocupar els seus llocs i els levites es van col·locar segons els seus grups,+ tal com havia manat el rei. 11 Van matar els animals del sacrifici de la Pasqua,+ i mentre els levites treien la pell dels animals,+ els sacerdots esquitxaven l’altar amb la sang que ells els donaven.+ 12 Llavors van preparar les ofrenes cremades per repartir-les a la resta del poble, que estava agrupat per cases paternes, perquè les poguessin oferir a Jehovà com està escrit al llibre de Moisès. I van fer el mateix amb els toros.* 13 Van cuinar* l’ofrena de la Pasqua a sobre del foc segons el costum.+ Cuinaven les ofrenes santes en olles, calderes i paelles, i després les portaven ràpidament a la resta del poble. 14 Llavors van preparar el menjar de la Pasqua per a ells mateixos i per als sacerdots, perquè els sacerdots, els descendents d’Aaron, van estar oferint els sacrificis cremats i el greix fins a la nit. Per això, els levites van preparar el menjar per a ells mateixos i per als sacerdots, els descendents d’Aaron.
15 I els cantants, els fills d’Assaf,+ estaven als seus llocs seguint les ordres que havien donat David,+ Assaf,+ Heman i Jedutun,+ l’home que transmetia visions al rei. I els porters estaven situats a les diferents portes.+ No van haver de deixar el seu servei perquè els seus germans, els levites, els ho van preparar tot. 16 Així doncs, aquell dia es va preparar tot el que Jehovà havia manat per celebrar la Pasqua+ i per presentar les ofrenes cremades a l’altar de Jehovà, tal com havia manat el rei Josies.+
17 En aquella ocasió, els israelites que es trobaven allà van celebrar la Pasqua, i van celebrar la Festa dels Pans sense Llevat durant set dies.+ 18 No s’havia celebrat una Pasqua semblant a Israel des dels dies del profeta Samuel, i cap altre rei d’Israel havia celebrat una Pasqua com la que van celebrar Josies,+ els sacerdots, els levites, tots els de Judà i Israel que es trobaven allà i els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua es va celebrar l’any 18 del regnat de Josies.
20 Després de tot això, quan Josies ja havia restaurat el temple, Necó,+ el rei d’Egipte, va pujar a lluitar a Carquemix, a prop de l’Eufrates. Llavors Josies va sortir a lluitar contra ell.+ 21 I Necó va enviar missatgers a dir-li: «Què té a veure això amb tu, rei de Judà? Avui no vinc a enfrontar-me amb tu, vaig a lluitar contra una altra casa, i Déu diu que m’afanyi. Pel teu bé, no t’oposis a Déu, que està amb mi, o ell et destruirà.» 22 Però Josies no es va fer enrere, sinó que es va disfressar+ per lluitar contra ell. No va escoltar les paraules de Necó, que venien de part de Déu, i va anar a lluitar a la plana de Meguidó.+
23 Els arquers van disparar al rei Josies, i el rei va dir als seus servidors: «Traieu-me d’aquí, perquè m’han ferit greument.» 24 I els seus servidors el van treure del carro, el van muntar en el segon carro de guerra que ell tenia i el van portar a Jerusalem. Llavors va morir i el van enterrar a la tomba dels seus avantpassats,+ i tot Judà i Jerusalem es van posar de dol per Josies. 25 I Jeremies+ va cantar una cançó de dol per Josies, i tots els cantors i les cantores+ segueixen cantant sobre Josies en les seves cançons de dol fins al dia d’avui. Es va decidir que aquestes cançons s’havien de cantar a Israel, i estan escrites entre les cançons de dol.
26 La resta de la història de Josies, l’amor lleial que va mostrar a l’obeir el que està escrit a la Llei de Jehovà 27 i tot el que va fer, des del principi fins a la fi, estan escrits al Llibre dels Reis d’Israel i de Judà.+
36 Aleshores el poble va agafar Jehoahaz,+ el fill de Josies, i el va fer rei a Jerusalem en lloc del seu pare.+ 2 Jehoahaz tenia 23 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant tres mesos a Jerusalem. 3 Però el rei d’Egipte el va destituir a Jerusalem, i va exigir al país 100 talents* de plata i un talent d’or.+ 4 A més, el rei d’Egipte va fer rei Eliaquim, el germà de Jehoahaz, perquè regnés sobre Judà i Jerusalem. I li va canviar el nom i li va posar Joiaquim. Però Necó+ es va endur Jehoahaz, el seu germà, a Egipte.+
5 Joiaquim+ tenia 25 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 11 anys a Jerusalem. No va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà, el seu Déu.+ 6 Nabucodonosor,+ el rei de Babilònia, va pujar contra ell per lligar-lo amb dos grillons de coure i emportar-se’l a Babilònia.+ 7 A més, Nabucodonosor es va emportar a Babilònia alguns utensilis de la casa de Jehovà i els va posar al seu palau, a Babilònia.+ 8 La resta de la història de Joiaquim, les coses detestables que va fer i tot el que es va trobar contra ell, està tot escrit al Llibre dels Reis d’Israel i de Judà. I el seu fill Joiaquín va començar a regnar en lloc seu.+
9 Joiaquín+ tenia 18 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant tres mesos i deu dies a Jerusalem. No va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà.+ 10 A principis d’any,* el rei Nabucodonosor va ordenar que el portessin a Babilònia,+ juntament amb objectes valuosos de la casa de Jehovà.+ I va fer rei Sedecies, el germà del seu pare, perquè regnés sobre Judà i Jerusalem.+
11 Sedecies+ tenia 21 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 11 anys a Jerusalem.+ 12 No va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà, el seu Déu. No es va humiliar davant del profeta Jeremies,+ que parlava per ordre de Jehovà. 13 També es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor,+ que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va ser tossut i obstinat, i es va negar a tornar a Jehovà, el Déu d’Israel. 14 Tots els caps dels sacerdots i també el poble van ser extremadament infidels al practicar totes les coses detestables que feien les nacions, i també van contaminar la casa de Jehovà,+ que ell havia santificat a Jerusalem.
15 Jehovà, el Déu dels seus avantpassats, els va seguir advertint una vegada rere una altra per mitjà dels seus missatgers, perquè sentia compassió pel seu poble i pel seu lloc de residència. 16 Però ells es van seguir burlant dels missatgers del Déu verdader,+ van menysprear les seves paraules+ i es van riure dels seus profetes,+ fins que ja no van tenir remei. Llavors Jehovà va abocar la seva fúria contra el seu poble.+
17 Per això, va fer venir contra ells el rei dels caldeus,+ que va matar els seus joves amb l’espasa+ al seu santuari.+ No va tenir compassió ni dels joves ni de les verges, ni dels vells ni dels malalts.+ Déu ho va entregar tot a les seves mans.+ 18 Tots els utensilis de la casa del Déu verdader, tant els grans com els petits, a més dels tresors de la casa de Jehovà i els tresors del rei i dels seus prínceps, tot s’ho va endur a Babilònia.+ 19 Va cremar la casa del Déu verdader,+ va enderrocar la muralla de Jerusalem,+ va calar foc a totes les seves torres fortificades i va destruir totes les coses de valor.+ 20 Als que es van escapar de l’espasa, se’ls va endur captius a Babilònia,+ i ells es van convertir en servidors seus+ i dels seus fills, fins que el regne de Pèrsia va prendre el control.+ 21 Això va passar perquè es complís el que Jehovà havia dit per mitjà de Jeremies,+ fins que la terra va pagar els seus dissabtes.+ La terra va guardar el dissabte tot el temps que va estar desolada, fins a complir 70 anys.+
22 En el primer any de Cir,+ el rei de Pèrsia, Jehovà va fer que Cir,* el rei de Pèrsia, proclamés un decret per tot el seu regne perquè es complís el que Jehovà havia dit per mitjà de Jeremies.+ El decret, que també va posar per escrit,+ deia: 23 «Això és el que diu Cir, el rei de Pèrsia: “Jehovà, el Déu del cel, m’ha donat tots els regnes de la terra+ i m’ha encarregat construir-li una casa a Jerusalem, que és a Judà.+ Qui d’entre vosaltres pertany al seu poble? Que Jehovà, el seu Déu, estigui amb ell i que hi pugi.”»+
O «consultaven Déu».
Lit. «per sortir davant d’aquest poble i per entrar».
Lit. «dies».
O «genets».
O «genets».
O potser «d’Egipte i de Quevé, i els comerciants del rei compraven els cavalls de Quevé», que potser fa referència a Cilícia.
O «un palau».
O «traginers».
Fa referència al pa de la presència.
Un cor equivalia a 220 l. Consulta l’ap. B14.
Un bat equivalia a 22 l. Consulta l’ap. B14.
O «en farem rais».
O «traginers».
La colzada estàndard equivalia a 44,5 cm, però alguns pensen que «la mesura antiga» fa referència a la colzada llarga, que equivalia a 51,8 cm. Consulta l’ap. B14.
Alguns manuscrits antics diuen «120», però altres manuscrits i algunes traduccions diuen «20 colzades».
Lit. «la casa».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
Un sicle equivalia a 11,4 g. Consulta l’ap. B14.
Lit. «a la casa».
És a dir, cap al Sant.
O «al sud».
O «al nord».
Significa ‘que ell [és a dir, Jehovà] estableixi fermament’.
Possiblement significa ‘amb força’.
O «dipòsit».
Uns 7,4 cm. Consulta l’ap. B14.
Un bat equivalia a 22 l. Consulta l’ap. B14.
O «carretes per portar aigua».
Fa referència a la regió que inclou la part més baixa de la vall del Jordà i s’estén fins a Sóar.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Fa referència a la Festa de les Cabanes.
O «Els sacerdots levites».
Possiblement també incloïa vaques.
O «platerets».
Lit. «el teu fill, que sortirà dels teus lloms».
Una colzada equivalia a 44,5 cm. Consulta l’ap. B14.
O «i aquest el posa sota una maledicció». Fa referència a un jurament que implicava una maledicció si no es complia o si s’havia jurat en fals.
Lit. «de la maledicció».
Lit. «la maledicció».
Lit. «just».
O «els has afligit».
O «míldiu».
O «saltamartins voraços».
Lit. «coneix la seva plaga».
O «de la teva gran reputació».
Consulta el glossari.
Lit. «obre els teus ulls».
Lit. «que les teves orelles escoltin».
O «respecte a».
Lit. «no apartis el teu rostre del».
Possiblement també incloïa vaques.
Possiblement fa referència als levites.
O «comunió».
Lit. «congregació».
O «l’entrada d’Hamat».
O «uadi».
El dia després de la festa, és a dir, el dia 15.
O «el palau».
O «busca el meu rostre».
Lit. «els meus ulls estaran oberts».
Lit. «les meves orelles prestaran atenció».
Lit. «la convertiré en un proverbi».
O «el seu palau».
O «va reconstruir».
O «es va acabar».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
O «enigmes».
O «esperit».
O «les teves paraules».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
O «al palau».
O potser «A part, el rei li va donar regals que equivalien al valor».
Un sicle equivalia a 11,4 g. Consulta l’ap. B14.
O «broquers», escuts petits que sovint portaven els arquers.
A les Escriptures Hebrees, una mina equivalia a 570 g. Consulta l’ap. B14.
O «genets».
Fa referència al riu Eufrates.
O «opressiu».
Lit. «escollits».
Lit. «les cabres».
O «enteniment».
O «va dispersar».
Lit. «regnes».
O «del palau».
Lit. «dels corredors».
Lit. «escollits».
És a dir, un pacte perdurable i invariable.
Fa referència al pa de la presència.
O «del voltant».
O «comentaris».
Consulta el glossari.
Lit. «portes de dues fulles».
O «broquers», escuts petits que sovint portaven els arquers.
Lit. «trepitjaven l’arc».
Lit. «molts».
Lit. «molts dies».
Lit. «no hi havia pau ni per al que sortia ni per al que entrava».
Lit. «no deixeu caure les mans».
Possiblement també incloïa vaques.
Consulta el glossari.
Lit. «amb un cor complet».
O «reconstruir».
O «del palau».
O «pacte».
Lit. «amb un cor complet».
O «per donar-los suport».
Lit. «casa dels ceps».
Pel que sembla, no van incinerar Asà, sinó que van cremar espècies.
Possiblement també incloïa vaques.
O «el va persuadir perquè».
O «àngel».
Lit. «en pau».
O «de manera innocent».
Lit. «en pau».
O «al seu palau».
O «el teu cor està decidit a».
O «un cor completament dedicat».
O «amb allò que és bo».
O potser «meünites».
Pel que sembla, fa referència a la mar Morta.
O «del uadi».
O «aguantar».
Lit. «van beneir».
Significa ‘benedicció’.
O «al palau».
També anomenat Ahazià.
Lit. «filla».
Alguns manuscrits hebreus l’anomenen Azaries.
O potser «malalt».
Lit. «fill».
O «al palau».
Lit. «quan surti i quan entri».
O «broquers», escuts petits que sovint portaven els arquers.
O «el seu projectil».
O «diadema».
Possiblement un rotlle que contenia la Llei de Déu.
Lit. «la seva columna».
O «donaven el senyal per a».
O potser «fins que tothom havia contribuït».
O «donaven testimoni contra ells».
És a dir, el pare de Zacaries.
Fa referència als siris.
O potser «amb moltes malalties».
O «del fill». Possiblement el plural indica excel·lència.
O «comentaris».
Lit. «amb un cor complet».
Lit. «escollits».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
O «al teu palau».
També anomenat Ahazià.
Uns 178 m. Consulta l’ap. B14.
O potser «juntament amb Obed-Edom».
Fa referència al seu pare, Amasies.
Probablement a la roca.
O «l’altiplà».
O «del palau».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
Un cor equivalia a 220 l. Consulta l’ap. B14.
Consulta Gehenna al glossari.
O «del voltant».
O «el palau».
Lit. «les cares».
Lit. «xiulaven».
O «de descansar».
Fa referència al pa de la presència.
O «platerets».
Lit. «Ara us heu omplert la mà».
Possiblement també incloïa vaques.
Lit. «rectes de cor».
O «libacions».
O «es va preparar».
Lit. «corredors».
Lit. «no apartarà la seva cara de vosaltres».
Lit. «de donar-los un sol cor».
Lit. «una congregació».
Lit. «va parlar al cor de».
O «adherir».
O «menjadors».
O «els delmes».
Fa referència tant a homes adults com a nens.
O «Mil·ló». Una paraula hebrea que significa ‘omplir’.
O «molts projectils».
Lit. «els va parlar al cor».
O «forces humanes».
O «tot el seu poder militar i la seva esplendor».
O «van condemnar a la destrucció».
Lit. «Va passar els seus fills pel foc».
O potser «als forats».
O «al uadi».
O «traginers».
Lit. «per mà».
Lit. «Han abocat».
Lit. «s’ha estovat».
Expressió poètica que fa referència a la mort.
O «va renovar el pacte».
Consulta el glossari.
O «tots els ídols».
Possiblement també incloïa vaques.
Possiblement també incloïa vaques.
Possiblement també incloïa vaques.
Possiblement també incloïa vaques.
O potser «Van rostir».
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.
Possiblement a la primavera.
Lit. «va despertar l’esperit de Cir».