ÈXODE

1 Ara bé, aquests són els noms dels fills d’Israel que van anar a Egipte amb Jacob, cada home amb la seva casa:+ 2 Rubèn, Simeó, Leví i Judà;+ 3 Issacar, Zabuló i Benjamí; 4 Dan i Neftalí, i Gad i Aser.+ 5 En total, Jacob va tenir 70 descendents. Però Josep ja estava a Egipte.+ 6 Amb el temps, Josep va morir,+ i també tots els seus germans i tota aquella generació. 7 I els israelites van tenir molts fills i es van fer molt nombrosos. De seguida es van multiplicar tant i es van fer tan poderosos que van omplir tota aquella terra.+

8 Al cap d’un temps, va començar a regnar un nou rei a Egipte, un que no coneixia Josep. 9 I ell va dir al seu poble: «Mireu! El poble d’Israel és més nombrós i poderós que nosaltres.+ 10 Hem d’actuar amb astúcia. Si no, es continuaran multiplicant i, si esclata una guerra, s’uniran als nostres enemics, lluitaran contra nosaltres i marxaran del país.»

11 Aleshores van nomenar encarregats* perquè els oprimissin amb treballs durs,+ i els van obligar a construir per al faraó les ciutats magatzem de Pitom i Ramsés.+ 12 Però com més els oprimien, més es multiplicaven i més terra ocupaven, de manera que els egipcis van agafar molta por dels israelites.+ 13 Per això van esclavitzar+ els israelites amb duresa. 14 Els van amargar la vida obligant-los a fer treballs molt pesats: els van ordenar que preparessin argila i que fessin maons i tota mena de feines al camp. En efecte, els van maltractar i els van sotmetre amb tot tipus d’esclavitud.+

15 Més tard, el rei d’Egipte va parlar amb dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà, 16 i els va dir: «Quan ajudeu les dones hebrees a donar a llum+ i les vegeu a la cadira de part, si neix un nen, mateu-lo, però si neix una nena, deixeu-la viure.» 17 Ara bé, les llevadores temien el Déu verdader, i per això no feien el que havia ordenat el rei d’Egipte. En comptes d’això, deixaven viure+ els nens que naixien. 18 Temps després, el rei d’Egipte va cridar les llevadores i els va preguntar: «Per què heu deixat viure els nens?» 19 I les llevadores van contestar al faraó: «És que les dones hebrees no són com les egípcies. Elles són fortes i, abans que la llevadora arribi, ja han tingut el fill.»

20 Així doncs, Déu va beneir les llevadores, i el poble d’Israel va continuar creixent i fent-se molt poderós. 21 I com que les llevadores havien temut Déu, ell les va recompensar amb fills. 22 Finalment, el faraó va ordenar a tot el seu poble: «Llanceu al riu Nil tots els nens hebreus que neixin,+ però deixeu viure les nenes.»

2 Per aquell temps, un home de la tribu de Leví es va casar amb una dona de la mateixa tribu.+ 2 I la dona es va quedar embarassada i va tenir un fill. Al veure que era un nen molt bonic, el va amagar durant tres mesos.+ 3 Quan ja no el va poder amagar més,+ va agafar una cistella* de papir, la va recobrir amb quitrà i brea, va ficar-hi el nen a dins i la va posar entre les canyes que estaven a la vora del riu Nil. 4 Però la germana+ del nen es va quedar vigilant des de lluny per veure què li passaria.

5 Llavors la filla del faraó va baixar al Nil per banyar-se. Mentre les seves servidores caminaven per la vora del Nil, ella va veure la cistella enmig de les canyes, i de seguida va fer que la seva esclava anés a agafar-la.+ 6 A l’obrir la cistella, va veure el nen, que estava plorant. I, plena de compassió, va dir: «És un nen hebreu.» 7 Aleshores la germana del nen va preguntar a la filla del faraó: «Vols que vagi a buscar una hebrea perquè t’alleti el nen?» 8 La filla del faraó li va contestar: «Sí, ves-hi!» I, immediatament, la noia va anar a cridar la mare+ del nen. 9 Llavors la filla del faraó va dir a la mare: «Emporta’t aquest nen i alleta-me’l, que jo et pagaré.» Així que la dona va agafar el nen i el va alletar. 10 Quan el nen es va fer més gran, la mare el va portar a la filla del faraó i ella el va adoptar.+ Li va posar el nom de Moisès* i va dir: «És perquè l’he tret de l’aigua.»+

11 Temps després, quan Moisès ja era adult,* va anar on estaven els seus germans per veure els treballs tan durs als quals els sotmetien,+ i va veure un egipci pegant a un dels seus germans hebreus. 12 Així que va mirar a banda i banda i, com que no va veure ningú, va matar l’egipci i el va amagar a la sorra.+

13 L’endemà va tornar a anar-hi i va veure dos hebreus que s’estaven barallant. Aleshores va dir al que tenia la culpa: «Per què pegues al teu company?»+ 14 I ell li va contestar: «Qui t’ha nomenat príncep i jutge nostre? És que penses matar-me tal com vas matar l’egipci?»+ En aquell moment, Moisès va agafar por i va pensar: «Ja saben el que he fet!»

15 Quan el faraó se’n va assabentar, va intentar matar Moisès, però ell va fugir lluny del faraó i se’n va anar a viure a la terra de Madian.+ Quan hi va arribar, es va asseure al costat d’un pou. 16 Ara bé, el sacerdot de Madian+ tenia set filles, que van anar al pou a treure aigua i a omplir els abeuradors perquè el ramat del seu pare pogués beure. 17 Però van venir uns pastors i, com de costum, les van fer fora del pou. Llavors Moisès es va aixecar, les va ajudar* i va donar aigua al seu ramat. 18 Quan van arribar a casa del seu pare Reuel,*+ ell va preguntar sorprès: «Com és que avui heu tornat tan aviat?» 19 Elles li van contestar: «Un egipci+ ens ha defensat dels pastors, i fins i tot ens ha tret aigua del pou per al ramat.» 20 I ell va dir a les seves filles: «Però on és? Per què l’heu deixat allà? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.» 21 Després, Moisès va acceptar quedar-se a viure amb ell, i aquest li va donar per esposa la seva filla Siporà.+ 22 Amb el temps, ella va tenir un fill, i Moisès li va posar el nom de Guersom,*+ perquè va dir: «Soc un foraster que viu a una terra estrangera.»+

23 Al cap de molt de temps,+ el rei d’Egipte va morir, però els israelites continuaven sent esclaus i seguien gemegant i lamentant-se per culpa de la seva esclavitud. I els seus crits d’auxili van pujar fins al Déu verdader.+ 24 Déu va escoltar els seus laments+ i va recordar* el pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.+ 25 I Déu es va fixar en els israelites i va veure el seu patiment.

3 Moisès es va fer pastor del ramat del seu sogre Jetró,+ el sacerdot de Madian. Un dia, mentre portava el ramat a la zona oest del desert, va arribar a l’Horeb, la muntanya del Déu verdader.+ 2 Aleshores, l’àngel de Jehovà se li va aparèixer en una flama de foc enmig d’un arbust espinós.+ Al fixar-s’hi bé, Moisès va veure que l’arbust estava encès però que no es consumia. 3 Així que Moisès va pensar: «M’hi aproparé per veure què és això tan estrany i esbrinar per què l’arbust no es crema.» 4 Quan Jehovà va veure que Moisès s’hi apropava per mirar, el va cridar des de l’arbust i li va dir: «Moisès! Moisès!» I ell li va contestar: «Soc aquí.» 5 Llavors li va dir: «No t’hi apropis més. Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és sant.»

6 I després li va dir: «Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham,+ el Déu d’Isaac+ i el Déu de Jacob.»+ Llavors Moisès es va tapar la cara, perquè tenia por de mirar el Déu verdader. 7 Jehovà va afegir: «He vist el patiment del meu poble a Egipte i he escoltat com es lamenten per culpa dels seus opressors. Conec molt bé els seus patiments.+ 8 Per això, baixaré per alliberar-los dels egipcis+ i per fer-los pujar d’aquella terra i portar-los a una terra bona i espaiosa, una terra que regalima llet i mel:+ el territori dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.+ 9 I és que he sentit els laments del poble d’Israel, i també he vist que els egipcis els oprimeixen cruelment.+ 10 Així que t’enviaré al faraó perquè facis sortir d’Egipte el meu poble,+ els israelites.»

11 Ara bé, Moisès va dir al Déu verdader: «Qui soc jo per presentar-me davant del faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?» 12 Ell va contestar: «Jo estaré amb tu.+ Et dono aquest senyal perquè sàpigues que soc jo qui t’ha enviat: un cop hagis fet sortir d’Egipte el meu poble, vindreu a aquesta muntanya+ a servir* el Déu verdader.»

13 Però Moisès va dir al Déu verdader: «Suposem que vaig on són els israelites i els dic: “El Déu dels vostres avantpassats m’ha enviat a vosaltres.” Si em pregunten: “Quin és el seu nom?”,+ què els he de dir?» 14 Llavors Déu va dir a Moisès: «Jo Seré El Que Jo Decideixi Ser.»*+ I va afegir: «Digues això als israelites: “Jo Seré m’ha enviat a vosaltres.”»+ 15 Aleshores Déu va tornar a dir a Moisès:

«Digues això als israelites: “Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, el Déu d’Abraham,+ el Déu d’Isaac+ i el Déu de Jacob,+ m’ha enviat a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre,+ i així és com seré recordat de generació en generació. 16 Ara, ves a reunir els ancians d’Israel i digue’ls: “Se m’ha aparegut Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, i m’ha dit: ‘M’he fixat en vosaltres+ i he vist tot el que us estan fent a Egipte. 17 Per això us prometo que us alliberaré del patiment+ que us estan causant els egipcis i us portaré a la terra dels cananeus, dels hitites, dels amorreus,+ dels perizites, dels hivites i dels jebuseus,+ una terra que regalima llet i mel.’”+

18 »Pots estar segur que t’escoltaran.+ Tu i els ancians d’Israel us presentareu davant del rei d’Egipte i li direu: “Jehovà, el Déu dels hebreus,+ ha parlat amb nosaltres. Així que, si us plau, deixa’ns fer un viatge de tres dies al desert perquè puguem fer sacrificis a Jehovà, el nostre Déu.”+ 19 Però jo sé que el rei d’Egipte no us deixarà marxar a menys que l’obligui una mà poderosa.+ 20 Per això, jo estendré la meva mà per castigar Egipte i allà faré tota mena de coses extraordinàries.+ Després d’això, us deixarà marxar. 21 I faré que els egipcis mirin amb bons ulls el meu poble. Així, quan marxeu, no ho fareu amb les mans buides.+ 22 Cada dona demanarà objectes de plata i d’or i vestits a la seva veïna i a la dona que visqui a casa seva. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i espoliareu els egipcis.»+

4 Però Moisès li va contestar: «I què faig si no em creuen ni volen escoltar-me?+ Perquè diran: “Jehovà no se t’ha aparegut!”» 2 Llavors Jehovà li va preguntar: «Què és això que tens a la mà?» Moisès va respondre: «Un bastó.» 3 I ell va dir: «Llança’l a terra.» Quan el va llançar a terra, el bastó es va convertir en una serp,+ i Moisès es va apartar de seguida. 4 Així que Jehovà va dir a Moisès: «Allarga la mà i agafa-la per la cua.» I ell va allargar la mà i la va agafar, i la serp es va tornar a convertir en un bastó. 5 Aleshores Déu va dir: «Així ells creuran que se t’ha aparegut Jehovà,+ el Déu dels seus avantpassats, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.»+

6 A més, Jehovà li va dir: «Si us plau, fica’t la mà al plec de dalt del teu vestit.» I ell ho va fer. Quan la va treure, la mà tenia lepra! Estava blanca com la neu!+ 7 I li va dir: «Torna a ficar la mà al plec de dalt del teu vestit.» Moisès ho va tornar a fer i, quan la va treure, estava tan sana com la resta del seu cos. 8 Déu li va dir: «Si no et creuen o no fan cas del primer senyal, faran cas del segon.+ 9 Però, si tampoc es creuen aquests dos senyals ni volen escoltar-te, agafaràs aigua del riu Nil i l’abocaràs sobre la terra seca. I l’aigua que hagis agafat del Nil es convertirà en sang sobre la terra seca.»+

10 Llavors Moisès va dir a Jehovà: «Perdona’m, Jehovà, però jo mai he parlat amb facilitat, ni en el passat ni des que has començat a parlar amb el teu servent. No parlo amb fluïdesa* i la meva llengua és lenta.»+ 11 I Jehovà li va dir: «Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui fa que hi vegi o que sigui cec? No soc jo, Jehovà? 12 Així que ves-hi. Estaré amb tu quan parlis* i t’ensenyaré el que has de dir.»+ 13 Però ell va dir: «Perdona’m, Jehovà, però envia algú altre, si us plau, a qui tu vulguis.» 14 Aleshores la ira de Jehovà es va encendre contra Moisès, i li va dir: «I el teu germà Aaron,+ el levita? Jo sé que ell parla bé, i ara mateix està de camí per trobar-se amb tu. Quan et vegi, s’alegrarà molt.*+ 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir.*+ Estaré amb vosaltres quan parleu*+ i us ensenyaré el que heu de fer. 16 Ell parlarà per tu al poble, serà el teu portaveu. I per a ell, tu seràs com Déu.*+ 17 Portaràs aquest bastó a la mà i amb ell faràs els senyals.»+

18 Així doncs, Moisès va tornar on estava el seu sogre Jetró+ i li va dir: «Si us plau, deixa’m tornar a Egipte, on estan els meus germans, per veure si segueixen vius.» I Jetró va dir a Moisès: «Ves en pau.» 19 I mentre Moisès encara estava a Madian, Jehovà li va dir: «Torna a Egipte, perquè ja han mort tots els que et volien matar.»*+

20 Llavors Moisès va agafar la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a sobre d’un burro i va començar el viatge de tornada a Egipte. A més, es va emportar el bastó del Déu verdader a la mà. 21 I Jehovà va dir a Moisès: «Quan tornis a Egipte, assegura’t de realitzar davant del faraó tots els miracles que pots fer amb el poder que t’he donat.+ Però jo permetré que el seu cor s’endureixi,+ i ell no deixarà anar el poble.+ 22 I has de dir al faraó: “Això és el que diu Jehovà: ‘Israel és el meu fill, el meu primogènit.+ 23 Per això et mano que deixis sortir el meu fill perquè em pugui adorar. Si no ho vols fer, mataré el teu fill, el teu primogènit.’”»+

24 Ara bé, durant el viatge, al lloc on van parar per fer-hi nit, Jehovà+ es va trobar amb ell i va intentar matar-lo.+ 25 Per fi, Siporà+ va agafar una pedra esmolada de sílex i va circumcidar el seu fill, i va fer que el seu prepuci toqués els peus d’ell. I va dir: «Això és perquè tu ets per mi un nuvi de sang.» 26 I Déu el va deixar marxar. En aquell moment, ella va dir «nuvi de sang» per causa de la circumcisió.

27 I Jehovà va dir a Aaron: «Ves a trobar Moisès al desert.»+ Aleshores Aaron hi va anar i el va trobar a la muntanya del Déu verdader,+ i el va saludar amb un petó. 28 Llavors Moisès va explicar a Aaron tot el que li havia dit Jehovà, que l’havia enviat,+ i tots els senyals que li havia ordenat fer.+ 29 Després, Moisès i Aaron van anar a reunir tots els ancians d’Israel.+ 30 Aaron els va explicar tot el que Jehovà havia dit a Moisès, i ell va fer els senyals+ davant de tot el poble. 31 Llavors el poble va creure Moisès.+ I quan van escoltar que Jehovà s’havia fixat en ells+ i havia vist el seu patiment,+ els israelites es van agenollar i es van inclinar.

5 Després d’això, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Deixa que el meu poble vagi al desert perquè celebri una festa en honor meu.”» 2 Però el faraó va contestar: «Qui és aquest Jehovà,+ perquè l’hagi d’obeir i hagi de deixar marxar Israel?+ No conec Jehovà, i no deixaré marxar Israel.»+ 3 Llavors ells li van dir: «El Déu dels hebreus ha parlat amb nosaltres. Si us plau, deixa’ns fer un viatge de tres dies al desert perquè puguem fer sacrificis a Jehovà, el nostre Déu.+ Si no ho fem, ens castigarà amb malalties o deixarà que ens matin amb l’espasa.» 4 El rei d’Egipte els va respondre: «Moisès i Aaron, per què distraieu el poble i no els deixeu treballar? Torneu a la feina!»+ 5 I va afegir: «Mireu quin poble tan gran tinc aquí. I voleu que deixin de treballar?»

6 Aquell mateix dia, el faraó va manar als capatassos i als seus ajudants: 7 «No li doneu més palla al poble per fer maons.+ Que ells mateixos vagin a recollir-la. 8 Però exigiu-los que facin la mateixa quantitat de maons que abans, que no baixi la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem marxar! Volem fer sacrificis al nostre Déu!” 9 Així que feu-los treballar encara més i tingueu-los ocupats. Així no tindran temps d’escoltar mentides.»

10 Llavors els capatassos+ i els seus ajudants van sortir a dir a la gent: «Això és el que ha dit el faraó: “Ja no us donaré més palla. 11 Aneu a recollir-la vosaltres mateixos allà on la pugueu trobar. A més, no us reduiré la quantitat de feina.”» 12 Aleshores el poble va anar per tots els camps de la terra d’Egipte recollint les tiges que havien quedat després de la sega.* 13 I els capatassos els pressionaven dient: «Cada dia heu de fer la feina que us pertoca, com quan us donàvem la palla.» 14 A més, els capatassos del faraó van colpejar+ els ajudants que ells havien posat sobre els israelites. I els deien: «Per què no heu fet ni ahir ni avui la mateixa quantitat de maons que abans?»

15 Així que els ajudants israelites van anar a queixar-se al faraó, dient-li: «Per què tractes així els teus servidors? 16 No ens donen palla a nosaltres, els teus servidors, però no deixen de dir-nos: “Feu maons!” Ens colpegen a nosaltres, quan la culpa la té el teu poble.» 17 I el faraó va contestar: «Ganduls, més que ganduls!+ Per això aneu dient: “Volem marxar! Volem fer sacrificis a Jehovà!”+ 18 Vinga, torneu a la feina! No us donaran palla, però haureu de fer la mateixa quantitat de maons.»

19 Els ajudants israelites es van adonar que tenien un greu problema, perquè els havien ordenat: «No podeu disminuir la quantitat de maons que feu al dia.» 20 Quan van sortir de parlar amb el faraó, es van trobar amb Moisès i Aaron, que els estaven esperant, 21 i els van dir: «Que Jehovà vegi el que esteu fent i us jutgi, perquè heu fet que el faraó i els seus servidors ens odiïn i els heu posat una espasa a la mà perquè ens matin.»+ 22 Aleshores Moisès va dir a Jehovà: «Jehovà, per què fas patir aquest poble? Per què m’hi has enviat? 23 Des que he anat a parlar amb el faraó en nom teu,+ ha tractat encara pitjor el teu poble,+ i tu no has fet res per salvar-lo.»+

6 Jehovà va respondre a Moisès: «Ara veuràs el que faré al faraó.+ Amb la meva mà poderosa l’obligaré a deixar anar el meu poble, i amb la meva mà poderosa l’obligaré a fer sortir el meu poble del seu país.»+

2 Aleshores Déu va dir a Moisès: «Jo soc Jehovà. 3 Jo m’apareixia a Abraham, Isaac i Jacob com el Déu Totpoderós,+ però, pel que fa al meu nom, Jehovà,+ no em vaig donar a conèixer a ells.+ 4 També vaig establir el meu pacte amb ells per donar-los la terra de Canaan, la terra on van viure com a estrangers.+ 5 Ara he escoltat els laments del poble d’Israel, que està sota l’esclavitud dels egipcis, i recordo el meu pacte.+

6 »Per això, digues als israelites: “Jo soc Jehovà, i us trauré del damunt els treballs tan durs que us imposen els egipcis i us alliberaré de l’esclavitud.+ Us rescataré amb un braç poderós* i amb grans càstigs.*+ 7 Us acolliré com el meu poble i jo seré el vostre Déu.+ Llavors vosaltres sabreu que jo soc Jehovà, el vostre Déu, aquell que us allibera de l’opressió d’Egipte. 8 Us portaré a la terra que vaig jurar* donar a Abraham, Isaac i Jacob, i us la donaré en propietat.+ Jo soc Jehovà.”»+

9 Més tard, Moisès va donar aquest missatge als israelites, però ells no van fer cas, perquè estaven desanimats i patien una esclavitud molt dura.+

10 Després, Jehovà va dir a Moisès: 11 «Ves a dir al faraó, el rei d’Egipte, que deixi sortir del seu país els israelites.» 12 Però Moisès va respondre a Jehovà: «Si els israelites no m’han escoltat,+ com m’escoltarà el faraó, si em costa tant parlar?»*+ 13 Però Jehovà va repetir a Moisès i a Aaron les ordres que havien de donar als israelites i al faraó, el rei d’Egipte, per fer sortir els israelites de la terra d’Egipte.

14 Aquests són els caps de la casa dels seus pares: els fills de Rubèn, el primogènit d’Israel,+ van ser Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.+ Aquestes són les famílies de Rubèn.

15 Els fills de Simeó van ser Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül, el fill d’una cananea.+ Aquestes són les famílies de Simeó.

16 Aquests són els noms dels fills de Leví,+ agrupats per famílies: Guerson, Quehat i Merarí.+ Leví va viure 137 anys.

17 Els fills de Guerson, agrupats per famílies, van ser Libní i Semeí.+

18 Els fills de Quehat van ser Amram, Isahar, Hebron i Uziel.+ Quehat va viure 133 anys.

19 Els fills de Merarí van ser Mahlí i Musí.

Aquestes van ser les famílies dels levites, agrupades per famílies.+

20 Amram es va casar amb Joquèbed, la germana del seu pare,+ i van tenir Aaron i Moisès.+ Amram va viure 137 anys.

21 Els fills d’Isahar van ser Corè,+ Nèfeg i Zicrí.

22 Els fills d’Uziel van ser Misael, Elsafan+ i Sitrí.

23 Aaron es va casar amb Elixeba, que era la filla d’Aminadab i la germana de Naasson,+ i van tenir Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.+

24 Els fills de Corè van ser Assir, Elcanà i Abiassaf.+ Aquestes van ser les famílies dels coreïtes.+

25 Eleazar,+ el fill d’Aaron, es va casar amb una de les filles de Putiel, i van tenir Finehès.+

Aquests són els caps de les cases paternes dels levites, agrupats per famílies.+

26 Aquests són l’Aaron i el Moisès a qui Jehovà va dir: «Feu sortir el poble d’Israel de la terra d’Egipte+ per grups.»* 27 Van ser ells els que van parlar amb el faraó, el rei d’Egipte, per fer sortir els israelites d’Egipte. Van ser aquest Moisès i aquest Aaron.+

28 El dia que Jehovà va parlar amb Moisès a la terra d’Egipte, 29 Jehovà li va dir: «Jo soc Jehovà. Fes saber al faraó, el rei d’Egipte, tot el que et dic.» 30 Aleshores Moisès va dir a Jehovà: «Però, com m’escoltarà el faraó, si em costa tant parlar?»*+

7 Però Jehovà va dir a Moisès: «T’he fet com Déu* per al faraó, i el teu germà Aaron serà el teu profeta.+ 2 Has de repetir al teu germà Aaron tot el que jo t’ordeni, i ell parlarà amb el faraó. Així, el faraó deixarà sortir del seu país els israelites. 3 Jo deixaré que el cor del faraó es torni tossut,+ i faré molts senyals i miracles a la terra d’Egipte.+ 4 Però com que el faraó no us escoltarà, deixaré caure la meva mà damunt d’Egipte i faré sortir d’allà el meu poble nombrós,* els israelites, amb grans càstigs* contra Egipte.+ 5 I quan estengui la mà sobre Egipte i faci sortir els israelites d’enmig d’ells, els egipcis sabran que jo soc Jehovà.»+ 6 Moisès i Aaron van fer el que Jehovà els havia manat. Ho van fer tal com ell havia dit. 7 Quan van anar a parlar amb el faraó, Moisès tenia 80 anys+ i Aaron en tenia 83.

8 Llavors Jehovà va dir a Moisès i a Aaron: 9 «Si el faraó us diu: “Feu un miracle”, tu, Moisès, digues a Aaron: “Agafa el teu bastó i llança’l davant del faraó.” I el bastó es convertirà en una gran serp.»+ 10 Així doncs, Moisès i Aaron es van presentar davant del faraó i van fer el que Jehovà els havia manat. Aaron va llançar el seu bastó davant del faraó i dels seus servidors, i el bastó es va convertir en una gran serp. 11 Però el faraó va cridar els savis i els bruixots; i els sacerdots d’Egipte que practicaven màgia+ van fer el mateix amb les seves arts màgiques.+ 12 Cadascun d’ells va llançar a terra el seu bastó, i tots els bastons es van convertir en grans serps. Però el d’Aaron es va empassar els altres bastons. 13 Tot i així, el cor del faraó es va tornar tossut+ i ell no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit.

14 I Jehovà va dir a Moisès: «El faraó no vol deixar anar el meu poble, perquè el seu cor és insensible.+ 15 Demà al matí ves a veure el faraó. Ell anirà al riu Nil, així que posa’t a la vora del riu per poder-te trobar amb ell i porta a la mà el bastó que es va convertir en una serp.+ 16 Aleshores digue-li: “Jehovà, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a tu+ per dir-te: ‘Deixa marxar el meu poble perquè vagi a adorar-me al desert.’ Però fins ara no has obeït. 17 Per tant, això és el que diu Jehovà: ‘Sabràs que jo soc Jehovà per això que faré:+ colpiré amb el meu bastó les aigües del riu Nil i es convertiran en sang. 18 Els peixos del Nil es moriran, el riu farà molta pudor i els egipcis no podran beure la seva aigua.’”»

19 I Jehovà va dir a Moisès: «Digues a Aaron: “Agafa el teu bastó i estén la mà sobre les aigües d’Egipte,+ sobre els seus rius, els seus canals,* els seus pantans+ i tots els seus dipòsits, perquè les seves aigües es converteixin en sang.” Tota la terra d’Egipte s’omplirà de sang; fins i tot hi haurà sang dins dels recipients de fusta i de pedra.» 20 De seguida, Moisès i Aaron van fer el que Jehovà els havia manat. Aaron va aixecar el bastó i, davant del faraó i dels seus servidors, va donar un cop a les aigües del riu Nil. Aleshores tota l’aigua del riu es va convertir en sang.+ 21 Els peixos del Nil es van morir,+ el riu va començar a fer molta pudor i els egipcis ja no van poder beure aigua del Nil.+ Tota la terra d’Egipte es va omplir de sang.

22 Ara bé, els sacerdots d’Egipte que practicaven màgia van fer el mateix amb els seus poders ocults,+ i per això el cor del faraó va continuar sent tossut i ell no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit.+ 23 Llavors el faraó va tornar a casa seva sense donar-hi cap importància. 24 Mentrestant, com que els egipcis no podien beure aigua del Nil, es van posar a cavar al voltant del riu buscant aigua per beure. 25 Després que Jehovà va colpir el Nil, van passar set dies.

8 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Presenta’t davant del faraó i digue-li: “Això és el que diu Jehovà: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.+ 2 Si et continues negant a deixar-los marxar, portaré una plaga de granotes sobre tot el teu territori.+ 3 El riu Nil s’omplirà de granotes, que sortiran de l’aigua i entraran a casa teva, a la teva habitació, al teu llit i a les cases dels teus servidors. Estaran enmig del teu poble i es ficaran dins dels teus forns i dels teus recipients per pastar.+ 4 Les granotes pujaran damunt teu, del teu poble i de tots els teus servidors.’”»

5 Més tard, Jehovà va dir a Moisès: «Digues a Aaron: “Agafa el teu bastó i estén-lo sobre els rius, els canals del Nil i els pantans, i fes que les granotes envaeixin la terra d’Egipte.”» 6 Així que Aaron va estendre el bastó sobre les aigües d’Egipte i van començar a sortir granotes, que van envair la terra d’Egipte. 7 Però els sacerdots que practicaven màgia van fer el mateix amb els seus poders ocults, i també van aconseguir que sortissin granotes i s’escampessin per la terra d’Egipte.+ 8 Aleshores el faraó va cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Supliqueu a Jehovà que tregui de damunt meu i del meu poble les granotes,+ perquè estic disposat a deixar que el vostre poble marxi per fer sacrificis a Jehovà.» 9 I Moisès va dir al faraó: «Et concedeixo l’honor de dir-me quan vols que demani a Déu que retiri les granotes de damunt teu, dels teus servidors, del teu poble i de les teves cases. D’aquesta manera, només quedaran granotes al riu Nil.» 10 I el faraó li va respondre: «Demà.» Llavors ell va dir: «Passarà el que has demanat, i així sabràs que no hi ha ningú com Jehovà, el nostre Déu.+ 11 Les granotes s’allunyaran de tu, de les teves cases, dels teus servidors i del teu poble. Només quedaran granotes al Nil.»+

12 Així doncs, Moisès i Aaron van sortir de davant del faraó, i Moisès va suplicar a Jehovà que eliminés les granotes que havia enviat al faraó.+ 13 Llavors Jehovà va fer el que Moisès li va demanar, i les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps es van anar morint. 14 Els egipcis les van ajuntar i les van apilar en molts munts. I el país va començar a fer molta pudor. 15 Però quan el faraó va veure que la situació havia millorat, es va entossudir+ i no els va voler escoltar, tal com Jehovà havia dit.

16 Així que Jehovà va dir a Moisès: «Digues a Aaron: “Estén el teu bastó i colpeja el terra, i la pols es convertirà en mosquits per tota la terra d’Egipte.”» 17 I ells ho van fer. Aaron va agafar el seu bastó i el va estendre, i va colpejar el terra. I els mosquits van començar a atacar les persones i els animals. La pols del terra es va convertir en mosquits per tota la terra d’Egipte.+ 18 Els sacerdots que practicaven màgia també van intentar fer aparèixer mosquits amb els seus poders ocults,+ però no van poder. I els mosquits continuaven atacant les persones i els animals. 19 Per això, els sacerdots que practicaven màgia van dir al faraó: «És el dit de Déu!»+ Però el cor del faraó va continuar sent tossut i ell no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit.

20 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Lleva’t d’hora demà al matí, que el faraó anirà al Nil. Posa’t davant d’ell i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar. 21 Però si no el deixes marxar, enviaré tàvecs* contra tu, contra els teus servidors, contra el teu poble i contra les teves cases. Els tàvecs ompliran les cases d’Egipte i fins i tot cobriran el terra que ells* trepitgen. 22 Però aquell dia protegiré la regió de Goixen, on viu el meu poble, i allà no hi haurà tàvecs.+ Així sabreu que jo, Jehovà, soc aquí, en aquesta terra.+ 23 Faré distinció entre el meu poble i el teu poble. Demà tindrà lloc aquest senyal.’”»

24 I això és el que va fer Jehovà. Grans núvols de tàvecs van començar a envair la casa del faraó, les cases dels seus servidors i tota la terra d’Egipte.+ Els tàvecs van devastar tota aquella terra.+ 25 Finalment, el faraó va cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Aneu, feu sacrificis al vostre Déu en aquesta terra.» 26 Però Moisès va dir: «És millor que no ho fem, perquè els sacrificis que faríem a Jehovà, el nostre Déu, serien ofensius per als egipcis.+ I si féssim un sacrifici que fos ofensiu per als egipcis just davant dels seus propis ulls, segur que ens apedregarien. 27 Farem un viatge de tres dies al desert, i allà oferirem sacrificis a Jehovà, el nostre Déu, tal com ell ens ha manat.»+

28 Llavors el faraó va dir: «D’acord. Us deixo anar al desert perquè feu sacrificis al vostre Déu Jehovà, però no aneu massa lluny. I feu súpliques per mi.»+ 29 I Moisès li va contestar: «Ara me n’aniré d’aquí, faré súpliques a Jehovà i demà els tàvecs es retiraran del faraó, dels seus servidors i del seu poble. Però que el faraó no ens torni a enganyar* impedint que el poble marxi per fer sacrificis a Jehovà.»+ 30 Aleshores Moisès va sortir de davant del faraó i va anar a fer súpliques a Jehovà.+ 31 I Jehovà va fer el que Moisès li va demanar, i els tàvecs es van retirar del faraó, dels seus servidors i del seu poble. No en va quedar ni un. 32 Però el faraó es va tornar a entossudir i no va deixar marxar el poble.

9 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Ves a veure el faraó i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.+ 2 Però si et negues a deixar-lo marxar i continues retenint-lo, 3 tingues present que la mà de Jehovà+ vindrà contra el bestiar que tens al camp. Els cavalls, els burros, els camells, les vaques i les ovelles patiran una malaltia mortal.+ 4 Però Jehovà farà distinció entre el bestiar d’Israel i el bestiar d’Egipte. Cap animal dels israelites morirà.’”»+ 5 A més, Jehovà va determinar quan passaria. Va dir: «Demà, Jehovà farà això al país.»

6 I efectivament, això és el que Jehovà va fer l’endemà. Tot el bestiar d’Egipte va començar a morir,+ però no va morir ni un sol animal del bestiar d’Israel. 7 Quan el faraó va enviar els seus servidors a comprovar-ho, es va assabentar que no havia mort ni un sol animal del bestiar d’Israel. Tot i així, el faraó no va deixar anar el poble, perquè el seu cor seguia igual d’insensible.+

8 Aleshores Jehovà va dir a Moisès i a Aaron: «Agafeu sutge d’un forn amb les dues mans, i que Moisès el llanci enlaire davant del faraó. 9 El sutge es transformarà en una pols molt fina que s’escamparà per tota la terra d’Egipte i es convertirà en úlceres plenes de pus en els homes i els animals a tota la terra d’Egipte.»

10 Així que van agafar sutge d’un forn i es van presentar davant del faraó. Llavors Moisès el va llançar enlaire, i el sutge va produir úlceres plenes de pus en els homes i els animals. 11 I els sacerdots que practicaven màgia+ no es van poder presentar davant de Moisès a causa de les úlceres, perquè ells també en tenien, igual que tots els egipcis. 12 Però Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut, i el faraó no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit a Moisès.+

13 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Lleva’t d’hora demà al matí, presenta’t davant del faraó i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar. 14 I és que, a partir d’ara, dirigiré totes les meves plagues contra el teu cor, contra els teus servidors i contra el teu poble. Així sabràs que no hi ha ningú com jo a tota la terra.+ 15 Si hagués estès la meva mà per castigar-vos a tu i al teu poble amb una malaltia mortal, ja hauries desaparegut* de la terra. 16 Però t’he deixat viure per aquesta raó: per mostrar-te el meu poder i perquè es proclami el meu nom per tota la terra.+ 17 ¿Continues sent arrogant i et negues a deixar marxar el meu poble? 18 Doncs demà a aquesta hora faré que caigui una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. 19 Així doncs, mana als teus servidors que posin sota cobert tot el teu bestiar i tot el que tinguis al camp, perquè els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a casa moriran quan caigui la pedregada.’”»

20 Ara bé, tots els servidors del faraó que temien la paraula de Jehovà, de seguida van fer que els seus propis servidors i el seu bestiar entressin a les cases. 21 Però els que no van fer cas del que va dir Jehovà van deixar els seus servidors i el seu bestiar al camp.

22 I Jehovà va dir a Moisès: «Estén la teva mà cap al cel perquè caigui la pedregada sobre tota la terra d’Egipte.+ Caurà sobre els homes, els animals i la vegetació del camp a la terra d’Egipte.»+ 23 Així doncs, Moisès va estendre el seu bastó cap al cel, i Jehovà va fer que tronés i que caigués pedra i foc* a la terra. En efecte, Jehovà va fer que pedregués sobre la terra d’Egipte. 24 Va caure pedra, amb foc que resplendia enmig de la pedra. De fet, mai s’havia vist una pedregada tan forta com aquella al país des que Egipte s’havia convertit en una nació.+ 25 La pedregada va caure a tota la terra d’Egipte i va matar tot el que hi havia al camp, tant els homes com els animals. A més, va destruir tota la vegetació i va destrossar tots els arbres del camp.+ 26 L’únic lloc on no va caure pedra va ser a la regió de Goixen, on vivien els israelites.+

27 Per això, el faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Reconec que aquesta vegada he pecat. Jehovà és just, i jo i el meu poble ens hem equivocat. 28 Supliqueu a Jehovà que aturi els trons i la pedregada. Llavors estaré disposat a deixar-vos marxar, i ja no us quedareu més temps aquí.» 29 I Moisès li va contestar: «Tan aviat com sortim de la ciutat, estendré les mans davant de Jehovà, i deixarà de tronar i de caure pedra. Així sabràs que la terra és de Jehovà.+ 30 Però jo sé que tu i els teus servidors seguireu sense témer Jehovà Déu.»

31 Doncs bé, el lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja tenia espigues i el lli havia florit. 32 Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè maduren més tard. 33 Quan Moisès va sortir de davant del faraó i se’n va anar a fora de la ciutat, va estendre les mans davant de Jehovà. Llavors va deixar de tronar i de caure pedra, i va parar de ploure sobre la terra.+ 34 Però, al veure que la pluja, la pedregada i els trons havien parat, el faraó va tornar a pecar i es va entossudir,+ i els seus servidors van fer el mateix. 35 I el cor del faraó va continuar sent tossut i ell no va deixar marxar els israelites, tal com Jehovà havia dit a través de Moisès.+

10 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Presenta’t davant del faraó. He deixat que el seu cor i el cor dels seus servidors es tornin insensibles+ perquè el faraó pugui veure per ell mateix els meus miracles.+ 2 També ho he permès perquè tu puguis explicar als teus fills i als teus nets com he castigat els egipcis i quins miracles he fet enmig d’ells.+ I vosaltres sabreu que jo soc Jehovà.»

3 Així que Moisès i Aaron es van presentar davant del faraó i li van dir: «Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: “Fins quan et negaràs a humiliar-te davant meu?+ Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar. 4 Si et continues negant a deixar-lo marxar, demà portaré llagostes a tot el teu territori. 5 Cobriran tota la superfície de la terra, fins al punt que ni es podrà veure el terra. Es menjaran les plantes que no s’hagin fet malbé per culpa de la pedregada i devoraran tots els arbres que creixen al camp.+ 6 Ompliran les teves cases, les de tots els teus servidors i les de tots els egipcis. Ni els teus pares ni els teus avis hauran vist mai una cosa semblant.”»+ Llavors va fer mitja volta i va sortir de la presència del faraó.

7 Aleshores els servidors del faraó li van dir: «Fins quan continuarà amenaçant-nos* aquest home? Deixa’ls marxar perquè puguin adorar Jehovà, el seu Déu. Que no t’adones que Egipte està destruït?» 8 Així doncs, van tornar a portar Moisès i Aaron davant del faraó, i ell els va dir: «Aneu a adorar Jehovà, el vostre Déu. Però digueu-me qui hi anirà exactament.» 9 I Moisès li va contestar: «Hi anirem amb els nostres joves, els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i també ens emportarem les ovelles i les vaques,+ perquè hem de celebrar una festa per a Jehovà.»+ 10 Però ell els va dir: «De debò penseu que us deixaré marxar a vosaltres i als vostres fills? Però si és evident que teniu males intencions! Si us deixés anar, no hi hauria dubte que Jehovà està amb vosaltres!+ 11 No, ni parlar-ne! Els homes sou els únics que podeu anar a adorar Jehovà, perquè això és el que em vau demanar.» Aleshores els van fer fora de davant del faraó.

12 I Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà sobre la terra d’Egipte perquè les llagostes envaeixin tot el país i es mengin tota la vegetació, tot el que hagi quedat de la pedregada.» 13 De seguida, Moisès va estendre el seu bastó sobre la terra d’Egipte, i Jehovà va fer que bufés un vent de l’est sobre la terra durant tot el dia i tota la nit. L’endemà al matí, el vent de l’est va portar les llagostes. 14 I les llagostes van envair tota la terra d’Egipte i es van escampar per tot el territori.+ Va ser terrible.+ No hi havia hagut mai tantes llagostes, ni mai més n’hi haurà. 15 Van cobrir la superfície del país de tal manera que la terra va quedar enfosquida. Van devorar tota la vegetació de la terra i tots els fruits dels arbres que la pedregada havia deixat. En tota la terra d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.

16 El faraó va fer venir de seguida Moisès i Aaron i va dir: «He pecat contra el vostre Déu Jehovà i contra vosaltres. 17 Si us plau, perdoneu el meu pecat, només per aquesta vegada, i supliqueu a Jehovà, el vostre Déu, que aparti de mi aquesta plaga mortal.» 18 I ell* va sortir de davant del faraó i va fer súpliques a Jehovà.+ 19 Llavors Jehovà va canviar la direcció del vent i va fer que comencés a bufar un vent de l’oest molt fort que es va emportar les llagostes i les va llançar al mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte. 20 Però Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut,+ i el faraó no va deixar marxar els israelites.

21 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà cap al cel perquè la foscor cobreixi la terra d’Egipte. La foscor serà tan densa que gairebé es podrà tocar.» 22 Ràpidament, Moisès va estendre la mà cap al cel, i una foscor molt densa va cobrir tota la terra d’Egipte durant tres dies.+ 23 Els egipcis no es podien veure els uns als altres, i durant tres dies no van poder anar enlloc. Però sí que hi havia llum on vivien els israelites.+ 24 Llavors el faraó va cridar Moisès i li va dir: «Aneu a adorar Jehovà.+ Fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres, però les ovelles i les vaques s’han de quedar aquí.» 25 Però Moisès va dir: «Tu també ens donaràs* animals per fer sacrificis i ofrenes cremades, i nosaltres els oferirem a Jehovà, el nostre Déu.+ 26 També ens emportarem el nostre bestiar. No deixarem ni un sol animal* aquí, perquè utilitzarem alguns d’ells per adorar Jehovà, el nostre Déu. I, fins que no arribem allà, no sabem què oferirem a Jehovà.» 27 Ara bé, Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut, i el faraó no va voler deixar-los marxar.+ 28 El faraó va dir a Moisès: «Ves-te’n d’aquí! Ni se t’acudeixi tornar-te a presentar davant meu, perquè el dia que ho facis, moriràs.» 29 I Moisès li va contestar: «Doncs així serà. No tornaré a presentar-me davant teu.»

11 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Portaré una altra plaga sobre el faraó i sobre Egipte, i després ell us deixarà marxar d’aquí.+ De fet, us expulsarà del país.+ 2 Digues al poble que tots els homes i les dones demanin objectes de plata i d’or als seus veïns.»+ 3 (I Jehovà va fer que els egipcis miressin amb bons ulls el seu poble. De fet, Moisès s’havia convertit en un home molt respectat a la terra d’Egipte, tant pels servidors del faraó com pel poble.)

4 I Moisès va dir al faraó: «Això és el que ha dit Jehovà: “Cap a mitjanit, passaré pel mig d’Egipte,+ 5 i tots els primogènits de la terra d’Egipte moriran,+ des del primogènit del faraó, que seu al seu tron, fins al primogènit de l’esclava que treballa amb el molí de mà. I també moriran tots els primogènits del bestiar.+ 6 Per tota la terra d’Egipte se sentirà un crit de dolor tan gran com no se n’ha sentit mai cap ni se’n tornarà a sentir mai més cap d’igual.+ 7 Ara bé, ni tan sols un gos bordarà als* israelites, ni a ells ni al seu bestiar. Així sabreu que Jehovà pot fer distinció entre els egipcis i els israelites.”+ 8 I tots els teus servidors vindran a mi, s’inclinaran davant meu i diran: “Marxeu d’aquí, tu i tot el poble que et segueix.”+ Després d’això, jo marxaré.» Aleshores Moisès va sortir tot enfurismat de davant del faraó.

9 I Jehovà va dir a Moisès: «El faraó no us escoltarà,+ perquè els meus miracles es multipliquin a la terra d’Egipte.»+ 10 Moisès i Aaron van fer tots aquests miracles davant del faraó+ però, com que Jehovà va permetre que el cor del faraó fos tossut, ell no va deixar marxar els israelites del seu país.+

12 I Jehovà va dir a Moisès i a Aaron a la terra d’Egipte: 2 «Aquest mes serà el principi dels mesos. Serà el primer mes de l’any per a vosaltres.+ 3 Digues això a tot el poble d’Israel: “El dia 10 d’aquest mes agafeu un corder+ per família, un per cada casa. 4 Però si la vostra família és massa petita per menjar-se un corder sencer, compartiu-lo a casa vostra amb el veí més proper. Tingueu en compte quants sereu i la quantitat que en menjarà cadascú. 5 L’animal ha de ser un mascle sa+ i ha de tenir un any. Escolliu un corder o un cabrit. 6 Cuideu-lo fins al dia 14 d’aquest mes,+ i que tota la congregació del poble d’Israel el mati al capvespre.*+ 7 Agafeu una mica de la sang i esquitxeu els dos muntants i la part superior del marc de la porta de la casa on us el menjareu.+

8 »”Mengeu-vos la carn aquella mateixa nit.+ Mengeu-la rostida al foc, amb pa sense llevat+ i amb herbes amargues.+ 9 No en mengeu cap part ni crua ni bullida. Rostiu l’animal sencer al foc, amb el cap, les potes i les vísceres. 10 No en guardeu res per al matí següent. Si en queden sobres al matí, cremeu-les al foc.+ 11 Mengeu amb el cinturó lligat,* les sandàlies posades i el bastó a la mà. Heu de menjar a correcuita: és la Pasqua* de Jehovà. 12 Perquè aquella nit passaré a través de la terra d’Egipte i mataré tots els primogènits del país, tant dels homes com dels animals.+ A més, jutjaré els déus dels egipcis i els castigaré.+ Jo soc Jehovà. 13 La sang servirà de senyal a les cases on estigueu. Al veure la sang, passaré de llarg, i la plaga no us matarà quan castigui la terra d’Egipte.+

14 »”Recordeu aquest dia celebrant una festa per a Jehovà. És un decret permanent: generació rere generació haureu de celebrar aquest dia. 15 Durant set dies, menjareu pa sense llevat.+ El primer dia fareu desaparèixer la massa fermentada de les vostres cases, perquè qui mengi alguna cosa amb llevat entre el primer i el setè dia serà eliminat* d’Israel. 16 El primer dia celebrareu una reunió santa i el setè dia en celebrareu una altra. Aquests dies no podreu fer cap treball.+ L’únic que podreu fer és preparar el menjar que necessiti cadascú.

17 »”Celebreu, doncs, la Festa dels Pans sense Llevat,+ perquè aquest mateix dia faré sortir de la terra d’Egipte el vostre gran poble.* És un decret permanent: generació rere generació heu de celebrar aquest dia. 18 En el primer mes, menjareu pa sense llevat des del vespre del dia 14 fins al vespre del dia 21.+ 19 No podreu tenir massa amb llevat a les vostres cases durant set dies, perquè qui mengi alguna cosa amb llevat, ja sigui un estranger o un israelita de naixement,+ haurà de ser eliminat* del poble d’Israel.+ 20 No podreu menjar res que porti llevat. A totes les cases haureu de menjar pa sense llevat.”»

21 Moisès va cridar de seguida tots els ancians d’Israel+ i els va dir: «Escolliu un animal jove* per a la vostra família i mateu-lo com a sacrifici de la Pasqua. 22 Després agafeu un manoll* d’hisop, mulleu-lo en la sang que s’hagi recollit en un recipient i marqueu els dos muntants i la part superior del marc de la porta amb la sang. I que ningú de vosaltres surti de casa seva fins al matí. 23 Quan Jehovà passi per castigar els egipcis i vegi la sang als dos muntants i a la part superior dels marcs de les portes, Jehovà les passarà de llarg i no deixarà que la plaga de la mort* entri a les vostres cases.+

24 »Celebreu aquesta ocasió. És una norma permanent per a tu i els teus fills.+ 25 Quan entreu a la terra que Jehovà ha promès donar-vos, haureu de continuar celebrant aquest dia.+ 26 I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa aquesta celebració per a vosaltres?”,+ 27 respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua per a Jehovà. Quan ell va castigar els egipcis, va passar de llarg les cases dels israelites que vivien a Egipte i va alliberar les nostres famílies.”»

Llavors el poble es va agenollar i es va inclinar fins a terra. 28 Així que els israelites se’n van anar i van fer el que Jehovà havia manat a Moisès i a Aaron.+ Ho van fer tal com ell havia dit.

29 Aleshores, a mitjanit, Jehovà va matar tots els primogènits de la terra d’Egipte,+ des del primogènit del faraó, que seia al seu tron, fins al primogènit del presoner que estava a la presó.* I també va matar tots els primogènits dels animals.+ 30 Aquella nit, el faraó, tots els seus servidors i tots els altres egipcis es van aixecar, i hi va haver un gran crit de dolor a Egipte, perquè no hi havia cap casa on no hi hagués un mort.+ 31 El faraó va cridar Moisès i Aaron+ en plena nit i els va dir: «Marxeu! Allunyeu-vos del meu poble, vosaltres i els altres israelites. Aneu a adorar Jehovà, tal com heu dit.+ 32 Agafeu també les ovelles i les vaques i marxeu, tal com heu demanat.+ Però m’heu de beneir.»

33 I els egipcis van començar a pressionar el poble perquè marxés corrents+ del país, dient: «Si no marxeu, morirem tots!»+ 34 Així doncs, el poble va agafar la massa de farina sense llevat, i van embolicar amb la seva roba els recipients per pastar i se’ls van carregar a les espatlles. 35 Els israelites van fer el que Moisès els havia dit i van demanar als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.+ 36 I Jehovà va fer que els egipcis miressin amb bons ulls el seu poble i que els donessin tot el que havien demanat. I els israelites es van emportar els béns dels egipcis.+

37 Llavors els israelites van sortir de Ramessés+ i se’n van anar cap a Sucot.+ Eren uns 600.000 homes,* sense comptar els nens.+ 38 I els va acompanyar un gran grup de tot tipus de persones.*+ A més, es van emportar ovelles i vaques, una gran quantitat de bestiar. 39 I van començar a coure pans rodons sense llevat amb la massa que s’havien endut d’Egipte. La massa no tenia llevat, perquè els havien fet marxar d’Egipte tan de pressa que no havien tingut temps de preparar cap provisió.+

40 Quan van marxar d’Egipte,+ els israelites havien viscut 430 anys com a estrangers.+ 41 El mateix dia que es van complir els 430 anys, tot el poble* de Jehovà va sortir de la terra d’Egipte. 42 Aquesta és una nit en què celebraran que Jehovà els va fer sortir de la terra d’Egipte. El poble d’Israel celebrarà aquesta nit en honor de Jehovà generació rere generació.+

43 Llavors Jehovà va dir a Moisès i a Aaron: «Aquest és el decret sobre la Pasqua: cap estranger en podrà menjar.+ 44 Però si algú té un esclau que ha sigut comprat amb diners, l’ha de circumcidar.+ Només així en podrà menjar. 45 Ni l’immigrant ni el treballador contractat en podran menjar. 46 S’ha de menjar l’animal en una sola casa. No heu de treure res de la seva carn fora de la casa ni li heu de trencar cap os.+ 47 Tot el poble d’Israel ha de celebrar la Pasqua. 48 Si un estranger viu amb vosaltres i vol celebrar la Pasqua per a Jehovà, ha de fer circumcidar tots els homes* de casa seva. Només així es podrà acostar a celebrar-la, i serà com un israelita de naixement. Però els homes que no estiguin circumcidats no en podran menjar.+ 49 La llei serà la mateixa per a l’israelita de naixement i per a l’estranger que viu entre vosaltres.»+

50 Així que tots els israelites van fer el que Jehovà havia manat a Moisès i a Aaron. Ho van fer tal com ell havia dit. 51 Aquell mateix dia, Jehovà va fer sortir de la terra d’Egipte tots els israelites.*

13 Jehovà també va dir a Moisès: 2 «Santifica* per a mi tots els primogènits mascles* dels israelites. Els primogènits mascles que neixin, tant dels homes com dels animals, són meus.»+

3 Llavors Moisès va dir al poble: «Recordeu aquest dia, el dia que vau sortir d’Egipte,+ la terra on éreu esclaus,* perquè Jehovà us va treure d’aquí amb la seva mà poderosa.+ Així que no mengeu res que tingui llevat. 4 Heu sortit d’Egipte en aquest dia, en el mes d’abib.*+ 5 Quan Jehovà us faci entrar a la terra dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus,+ la terra que va jurar als vostres avantpassats que us donaria,+ una terra que regalima llet i mel,+ celebrareu aquesta festa en aquest mes. 6 Durant set dies menjareu pa sense llevat,+ i el setè dia hi haurà una festa per a Jehovà. 7 Durant aquests set dies menjareu pa sense llevat.+ No podeu tenir res amb llevat,+ i no hi pot haver massa amb llevat en tot el vostre territori. 8 Aquell dia direu als vostres fills: “Faig això per recordar el que Jehovà va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.”+ 9 Aquesta celebració serà com un senyal a la vostra mà i com un recordatori al vostre front.*+ Així la llei de Jehovà estarà a la vostra boca,* perquè Jehovà us ha tret d’Egipte amb la seva mà poderosa. 10 Cada any heu de complir amb aquest decret en la data exacta.+

11 »Quan Jehovà us faci entrar a la terra dels cananeus, la terra que va jurar als vostres avantpassats i a vosaltres que us donaria,+ 12 heu de reservar per a Jehovà tots els primogènits, tant dels homes com del vostre bestiar. Tots ells són de Jehovà.+ 13 Però pel que fa al primogènit d’un burro, l’heu de rescatar pagant una ovella. Si no pagueu per ell, li heu de trencar el coll. I també heu de pagar un rescat per tots els primogènits dels vostres fills.+

14 »Si el dia de demà els vostres fills us pregunten: “Què significa això?”, els direu: “Amb la seva mà poderosa, Jehovà ens va fer sortir d’Egipte, la terra on érem esclaus.+ 15 Quan el faraó no volia deixar-nos marxar de cap manera,+ Jehovà va matar tots els primogènits de la terra d’Egipte, tant dels homes com dels animals.+ Per això sacrifiquem a Jehovà tots els primogènits mascles dels animals i paguem un rescat per tots els nostres fills primogènits.” 16 Aquesta celebració serà com un senyal a la vostra mà i com una cinta al vostre front,*+ perquè Jehovà ens ha fet sortir d’Egipte amb la seva mà poderosa.»

17 Però quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no els va fer anar pel camí que anava cap a la terra dels filisteus, encara que era més curt, perquè va dir: «No sigui que el poble canviï d’opinió quan hagi de lluitar en una guerra i vulgui tornar a Egipte.» 18 Per això, Déu va fer que voltessin pel camí del desert del mar Roig.+ I els israelites van sortir de la terra d’Egipte organitzats com un exèrcit preparat per a la batalla. 19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia fet jurar solemnement als israelites: «Sens dubte, Déu es fixarà en vosaltres. Quan sortiu d’aquí, emporteu-vos els meus ossos.»+ 20 Així doncs, van marxar de Sucot i van acampar a Ezam, on començava el desert.

21 I Jehovà anava davant d’ells. De dia els guiava pel camí amb una columna de núvol,+ i de nit els il·luminava amb una columna de foc. Així podien viatjar de dia i de nit.+ 22 La columna de núvol no s’apartava de davant del poble durant el dia, ni la columna de foc durant la nit.+

14 I Jehovà va dir a Moisès: 2 «Digues als israelites que facin marxa enrere i acampin davant de Piahirot, entre Migdol i el mar, des d’on es pugui veure Baal-Sefon.+ Acampeu de cara a Baal-Sefon, a la vora del mar. 3 Llavors el faraó dirà dels israelites: “Van perduts per la terra. Estan atrapats en el desert!” 4 Jo deixaré que el cor del faraó es torni tossut,+ i ell sortirà a perseguir-los. Però jo em glorificaré vencent el faraó i tot el seu exèrcit.+ Així els egipcis sabran que jo soc Jehovà.»+ I això és el que van fer els israelites.

5 Més tard van dir al rei d’Egipte que el poble d’Israel havia fugit. Immediatament, el faraó i els seus servidors van canviar d’opinió+ i van dir: «Però què hem fet? Per què hem deixat marxar els nostres esclaus israelites?» 6 Així que el faraó va fer preparar els seus carros de guerra i es va emportar els seus homes.+ 7 Va agafar els seus 600 millors carros i tots els altres carros d’Egipte, cada un amb els seus guerrers. 8 I Jehovà va deixar que el cor del faraó, el rei d’Egipte, es tornés tossut, i el faraó va sortir a perseguir els israelites mentre marxaven del país plens de confiança.*+ 9 Així doncs, els egipcis van perseguir els israelites.+ I tots els carros i els cavalls del faraó, així com els seus genets i el seu exèrcit, es van anar apropant a ells mentre estaven acampats a la vora del mar, al costat de Piahirot, de cara a Baal-Sefon.

10 Quan el faraó s’hi va apropar més, els israelites van alçar la vista i van veure que els egipcis els perseguien. Llavors els israelites es van espantar molt i van començar a cridar demanant ajuda a Jehovà.+ 11 I van dir a Moisès: «¿És que no hi havia tombes a Egipte, que ens has portat aquí a morir al desert?+ Com és que ens has fet això? Per què ens has tret d’Egipte? 12 No t’ho vam advertir quan érem allà? No et vam dir que ens deixessis en pau perquè poguéssim continuar servint els egipcis? Preferim ser esclaus dels egipcis que no pas morir al desert!»+ 13 Aleshores Moisès li va dir al poble: «No tingueu por.+ Mantingueu-vos ferms i avui veureu com Jehovà us salvarà.+ Perquè els egipcis que veieu avui, ja no els tornareu a veure mai més.+ 14 Jehovà lluitarà per vosaltres,+ i vosaltres esperareu en silenci.»

15 I Jehovà va dir a Moisès: «Per què em continues demanant ajuda a crits? Digues als israelites que desmuntin el campament. 16 I tu, aixeca el bastó i estén-lo sobre el mar i divideix-lo en dos; així els israelites podran passar pel mig del mar per terra seca. 17 Jo deixaré que el cor dels egipcis es torni tossut i que persegueixin els israelites. D’aquesta manera, em glorificaré vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros de guerra i els seus genets.+ 18 I els egipcis sabran que jo soc Jehovà quan em glorifiqui vencent el faraó, els seus carros de guerra i els seus genets.»+

19 Llavors l’àngel del Déu verdader,+ que anava davant del campament d’Israel, es va posar al seu darrere, i la columna de núvol que estava davant d’ells també es va situar a la part del darrere i es va quedar darrere d’ells.+ 20 I es va posar entre el campament dels egipcis i el campament d’Israel.+ A un costat, el núvol feia que tot estigués fosc, i a l’altre, il·luminava la nit.+ Per això, un campament no es va poder apropar a l’altre en tota la nit.

21 Després Moisès va estendre la mà sobre el mar,+ i Jehovà va fer que bufés un vent molt fort de l’est durant tota la nit, que va dividir les aigües en dos.+ I el fons del mar va quedar sec.+ 22 Així doncs, els israelites van passar pel mig del mar per terra seca,+ mentre les aigües formaven un mur a dreta i esquerra.+ 23 Els egipcis els van perseguir i van entrar al mar darrere d’ells amb tots els cavalls del faraó, els seus carros de guerra i els seus genets.+ 24 A la vetlla del matí,* Jehovà va mirar cap al campament dels egipcis des de dins de la columna de foc i núvol,+ i va sembrar el caos entre ells. 25 A més, va fer que els seus carros anessin perdent les rodes perquè els conduïssin amb dificultat, i els egipcis van exclamar: «Fugim dels israelites! Jehovà lluita a favor d’ells contra Egipte!»+

26 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà sobre el mar perquè les aigües caiguin sobre els egipcis, els seus carros de guerra i els seus genets.» 27 De seguida, Moisès va estendre la mà sobre el mar i, quan estava a punt de fer-se de dia, les aigües van tornar al seu lloc. Els egipcis van intentar fugir de les aigües, però Jehovà els va llançar al mig del mar.+ 28 Quan les aigües van tornar al seu lloc, van cobrir els carros de guerra, els genets i tot l’exèrcit del faraó que havia entrat dins del mar darrere dels israelites.+ No va sobreviure ni un d’ells.+

29 En canvi, els israelites havien creuat pel fons del mar caminant per terra seca,+ mentre les aigües formaven un mur a dreta i esquerra.+ 30 Aquell dia, Jehovà va salvar Israel de les mans dels egipcis,+ i els israelites van veure els egipcis morts a la vora del mar. 31 A més, els israelites van veure el gran poder* que Jehovà va fer servir contra els egipcis. I el poble va començar a témer Jehovà i a posar fe en Jehovà i en Moisès, el seu servent.+

15 En aquell moment, Moisès i els israelites van cantar aquesta cançó a Jehovà:+

«Cantaré a Jehovà, perquè ha triomfat amb gran glòria.+

Ha llançat al mar el cavall i el seu genet.+

 2 Jah* és la meva força i el meu poder, ell s’ha convertit en la meva salvació.+

Aquest és el meu Déu, i jo l’alabaré;+ és el Déu del meu pare,+ i jo l’honraré.+

 3 Jehovà és un guerrer poderós.+ Jehovà és el seu nom.+

 5 Les aigües turbulentes els han cobert. Han baixat fins al fons com una roca.+

 7 Ets tan summament gran que pots derrocar els que s’atreveixen a desafiar-te.+

Deixes anar la teva fúria ardent, que els consumeix com la palla.

Les aigües turbulentes s’han solidificat* en el cor del mar.

 9 L’enemic ha dit: “Els perseguiré! Els atraparé!

Repartiré el botí fins que em quedi satisfet!

Trauré la meva espasa! La meva mà els dominarà!”+

10 Has bufat amb el teu alè, i el mar els ha cobert.+

S’han enfonsat com el plom en les aigües impetuoses.

11 Qui entre els déus és com tu, oh Jehovà?+

Qui és com tu, que demostres ser suprem en santedat?+

A tu se t’ha de témer i lloar amb cançons. Tu fas coses impressionants.+

12 Has estès la mà dreta, i la terra se’ls ha empassat.+

13 Amb el teu amor lleial has guiat el poble que has rescatat.+

Amb la teva força els portaràs fins al teu lloc sant.

14 Els pobles en sentiran a parlar+ i tremolaran.

L’angoixa s’apoderarà* dels habitants de Filistea.

Tots els habitants de Canaan es descoratjaran.+

16 La por i el temor cauran damunt d’ells.+

18 Jehovà regnarà per sempre més.+

Però el poble d’Israel va caminar pel mig del mar per terra seca.»+

20 Llavors Míriam, la profetessa, la germana d’Aaron, va agafar una pandereta, i totes les dones van sortir darrere d’ella tocant les panderetes i ballant. 21 I Míriam va respondre als homes cantant:

«Canteu a Jehovà, perquè ha triomfat amb gran glòria.+

Ha llançat el cavall i el seu genet al mar.»+

22 Més tard, Moisès va fer que els israelites marxessin del mar Roig. Se’n van anar cap al desert de Xur i van viatjar durant tres dies pel desert sense trobar aigua. 23 Finalment, van arribar a Marà,*+ però no van poder beure l’aigua d’allà perquè era amarga. Per això aquell lloc va rebre el nom de Marà. 24 I la gent va començar a queixar-se de Moisès+ i a dir: «I ara què beurem?» 25 Llavors ell va demanar ajuda a Jehovà,+ i Jehovà el va portar fins a un arbre. Aleshores Moisès va llançar l’arbre a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça.

Allà, Déu va establir una norma i un precedent legal per al poble, i allà mateix els va posar a prova.+ 26 Va dir: «Si escoltes amb atenció la veu de Jehovà, el teu Déu, i fas el que a ell li agrada, si estàs atent als seus manaments i obeeixes totes les seves normes,+ no t’enviaré cap malaltia de les que he enviat als egipcis,+ perquè jo, Jehovà, us estic curant.»+

27 Després, van arribar a Elim, on hi havia 12 fonts d’aigua i 70 palmeres. I van acampar allà, al costat de l’aigua.

16 Més tard van marxar d’Elim, i amb el temps tot el poble d’Israel va arribar al desert de Sin,+ que està entre Elim i el Sinaí. Van arribar el dia 15 del segon mes després d’haver sortit de la terra d’Egipte.

2 En el desert, tot el poble d’Israel va començar a queixar-se* de Moisès i d’Aaron.+ 3 Els israelites els deien: «Hauria sigut millor que la mà de Jehovà ens hagués matat a la terra d’Egipte! Allà sèiem al costat de les olles de carn+ i menjàvem pa fins que ens atipàvem. Però ara ens heu portat a aquest desert perquè tot el poble mori de gana.»+

4 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Faré ploure sobre vosaltres pa del cel,+ i tots els del poble hauran de sortir a recollir la seva ració diària.+ Així els posaré a prova per veure si obeeixen la meva llei o no.+ 5 Però el sisè dia+ hauran d’agafar el doble del que solen agafar cada dia i preparar menjar amb el que hagin recollit.»+

6 I Moisès i Aaron van dir a tots els israelites: «Al vespre sabreu que és Jehovà qui us ha tret de la terra d’Egipte.+ 7 I al matí veureu la glòria de Jehovà, ja que Jehovà ha escoltat les vostres queixes contra ell. Per què us queixeu de nosaltres, si nosaltres no som ningú?» 8 I Moisès va afegir: «Al vespre Jehovà us donarà carn per menjar i al matí us donarà pa fins que us atipeu. Així veureu que Jehovà ha escoltat les vostres queixes contra ell. Però, qui som nosaltres? En realitat no us esteu queixant de nosaltres, sinó de Jehovà.»+

9 Aleshores Moisès va dir a Aaron: «Digues a tot el poble d’Israel: “Reuniu-vos davant de Jehovà, perquè ell ha escoltat les vostres queixes.”»+ 10 Tan aviat com Aaron va acabar de parlar amb tot el poble d’Israel, tothom es va girar i va mirar cap al desert. De sobte, la glòria de Jehovà va aparèixer en el núvol.+

11 I Jehovà també va dir a Moisès: 12 «He sentit les queixes dels israelites.+ Digue’ls: “Al capvespre* menjareu carn, i al matí us atipareu de pa.+ Així sabreu que jo soc Jehovà, el vostre Déu.”»+

13 Aquell vespre van arribar tantes guatlles que van cobrir el campament,+ i al matí va quedar una capa de rosada al voltant del campament. 14 Quan es va evaporar la capa de rosada, damunt del desert va quedar una cosa laminada i fina,+ tan fina que semblava gebre sobre el terra. 15 Quan els israelites ho van veure, no van saber què era. Així que es van començar a dir els uns als altres: «Què és això?» I Moisès els va dir: «És el pa que Jehovà us ha donat perquè en mengeu.+ 16 Això és el que ha manat Jehovà: “Que cadascú en reculli la quantitat que necessiti per menjar. Agafeu un ómer*+ per cada persona que visqui a la vostra tenda.”» 17 I els israelites ho van començar a fer així. Alguns n’agafaven molt i d’altres, poc. 18 Quan ho mesuraven amb l’ómer, la persona que n’havia agafat molt no en tenia massa, i la que n’havia agafat poc no s’havia quedat curta.+ Cadascú en recollia la quantitat que necessitava per menjar.

19 Llavors Moisès els va dir: «Que ningú en guardi fins al matí següent.»+ 20 Però ells no van fer cas de Moisès. Quan alguns en van deixar fins al matí, allò va criar cucs i va començar a fer pudor. I Moisès es va indignar amb ells. 21 Tots els matins, cadascú en recollia la quantitat que necessitava per menjar. I quan escalfava el sol, la resta es fonia.

22 El sisè dia van agafar el doble de pa,+ és a dir, dos ómers per persona. Per tant, tots els caps del poble van anar a comunicar-ho a Moisès. 23 I ell els va dir: «Això és el que ha dit Jehovà: “Demà serà un dia de descans complet,* un dissabte sant per a Jehovà.+ Coeu el que necessiteu coure, i bulliu el que necessiteu bullir.+ El que sobri, guardeu-ho fins al matí següent.”» 24 Així que els israelites ho van guardar fins al matí següent, tal com havia manat Moisès, i no hi van sortir cucs ni va fer pudor. 25 Aleshores Moisès va dir: «Avui, mengeu-vos el que heu guardat, perquè avui és un dissabte per a Jehovà. Avui no en trobareu a terra. 26 En recollireu durant sis dies, però el setè dia, el dissabte,+ no n’hi haurà.» 27 Tot i això, el setè dia alguns del poble van sortir a agafar-ne, però no en van trobar.

28 Així que Jehovà va dir a Moisès: «Fins quan us negareu a obeir els meus manaments i les meves lleis?+ 29 No oblideu que Jehovà us ha donat el dissabte.+ És per això que el sisè dia us dona pa per a dos dies. El setè dia que tothom es quedi on està i que ningú surti d’allà.» 30 I el setè dia, el poble va celebrar el dissabte.+

31 La casa d’Israel li va posar a aquell pa el nom de mannà.* Era blanc com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.+ 32 Aleshores Moisès va dir: «Això és el que ha manat Jehovà: “Recolliu un ómer de mannà i guardeu-lo perquè les vostres generacions vegin el pa amb què us vaig alimentar+ al desert quan us vaig fer sortir de la terra d’Egipte.”» 33 I Moisès va dir a Aaron: «Agafa un gerro, fica-hi un ómer de mannà i posa’l davant de Jehovà per guardar-lo generació rere generació.»+ 34 Tal com Jehovà havia manat a Moisès, Aaron el va col·locar davant del Testimoni+ per conservar-lo. 35 Els israelites van menjar mannà durant 40 anys,+ fins que van arribar a una terra que estava habitada.+ Van menjar mannà fins que van arribar a la frontera de la terra de Canaan.+ 36 Per cert, un ómer és la desena part d’un efà.*

17 Tot el poble d’Israel va marxar del desert de Sin+ i va fer el camí per etapes, seguint les instruccions de Jehovà.+ Finalment van acampar a Refidim,+ però allà no hi havia aigua per beure.

2 I el poble va començar a discutir amb Moisès+ i a dir-li: «Dona’ns aigua per beure.» Però Moisès els va respondre: «Per què discutiu amb mi? Per què seguiu posant a prova Jehovà?»+ 3 Però el poble tenia molta set i no parava de queixar-se de Moisès+ i de dir-li: «Per què ens has fet sortir d’Egipte? És que vols que morim de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?» 4 Finalment, Moisès va implorar a Jehovà: «Què puc fer amb aquest poble? Una mica més i m’apedreguen!»

5 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Posa’t davant del poble i emporta’t amb tu alguns ancians d’Israel i el bastó amb què vas colpejar el riu Nil.+ Agafa el bastó i segueix endavant. 6 Jo estaré dret davant teu, sobre la roca, a l’Horeb. Colpeja la roca, i llavors en sortirà aigua perquè el poble pugui beure.»+ I això és el que va fer Moisès davant dels ancians d’Israel. 7 I a aquell lloc li va posar el nom de Massà*+ i Meribà,*+ perquè els israelites havien discutit amb Moisès i havien posat a prova Jehovà+ al dir: «Està Jehovà enmig nostre, o no?»

8 Llavors els amalequites+ van anar a Refidim i van atacar Israel.+ 9 Així que Moisès va dir a Josuè:+ «Escull alguns homes i ves a lluitar contra els amalequites. Demà estaré al cim del turó amb el bastó del Déu verdader a la mà.» 10 Aleshores Josuè va fer el que Moisès li havia dit+ i va anar a lluitar contra els amalequites. I Moisès, Aaron i Hur+ van pujar al cim del turó.

11 I, mentre Moisès tenia les mans aixecades, guanyaven els israelites, però quan abaixava les mans, guanyaven els amalequites. 12 Quan ja li pesaven els braços,* li van portar una pedra i ell s’hi va asseure. Llavors Aaron i Hur es van posar un a cada banda i li van aguantar els braços. Així, Moisès va poder mantenir les mans aixecades fins que el sol es va pondre. 13 I Josuè va derrotar els amalequites amb l’espasa.+

14 Després, Jehovà va dir a Moisès: «Escriu això en el llibre perquè serveixi de recordatori i repeteix-ho a Josuè: “Esborraré per complet els amalequites de sota el cel i mai més seran recordats.”»+ 15 I Moisès va construir un altar i li va posar el nom de Jehovà-Nissí,* 16 perquè va dir: «Com que les mans dels amalequites s’han aixecat contra el tron de Jah,+ Jehovà farà guerra contra ells de generació en generació.»+

18 Ara bé, Jetró, sacerdot de Madian i sogre de Moisès,+ es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i pel seu poble Israel, i de com Jehovà havia fet sortir els israelites d’Egipte.+ 2 Moisès havia fet tornar la seva dona Siporà a casa de Jetró, el seu sogre, i Jetró s’havia fet càrrec d’ella 3 i dels seus dos fills.+ A un d’ells, Moisès li va posar el nom de Guersom,*+ perquè va dir: «Soc un foraster que viu a una terra estrangera», 4 i a l’altre li va posar el nom d’Elièzer,* perquè va dir: «El Déu del meu pare és el meu ajudant i m’ha rescatat de l’espasa del faraó.»+

5 Així doncs, Jetró, el sogre de Moisès, va anar amb els fills i la dona de Moisès a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya del Déu verdader.+ 6 I li va enviar aquest missatge: «Jo, Jetró, el teu sogre,+ et vinc a veure amb la teva dona i els teus dos fills.» 7 Immediatament, Moisès va sortir a rebre el seu sogre, i es va inclinar i li va fer un petó. Després de preguntar-se l’un a l’altre com estaven, van entrar a la tenda.

8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que Jehovà havia fet al faraó i als egipcis per ajudar Israel,+ totes les dificultats que havien tingut al llarg del camí+ i com els havia alliberat Jehovà. 9 Jetró es va alegrar molt de totes les coses bones que Jehovà havia fet per Israel al rescatar-los d’Egipte,* 10 i va dir: «Alabat sigui Jehovà, que us ha rescatat d’Egipte i del faraó, i que ha rescatat el poble de la dominació d’Egipte. 11 Ara sé que Jehovà és superior a tots els altres déus,+ perquè va protegir el seu poble dels que van ser arrogants amb ells.» 12 Llavors Jetró, el sogre de Moisès, va portar una ofrena cremada i altres sacrificis per a Déu. I Aaron i tots els ancians d’Israel van anar a menjar amb el sogre de Moisès en presència del Déu verdader.

13 L’endemà, Moisès es va asseure, com de costum, per fer de jutge del poble. I des del matí fins al vespre, el poble es va anar presentant davant de Moisès. 14 Quan el sogre de Moisès va veure tot el que ell feia pel poble, va preguntar: «Com és que estàs fent això pel poble? Per què t’asseus aquí tot sol i el poble es va presentant davant teu des del matí fins al vespre?» 15 I Moisès li va contestar: «Doncs perquè la gent no deixa de venir per demanar-me la guia de Déu. 16 Quan sorgeix un problema entre dues persones, venen i m’ho expliquen. Llavors jo he de jutjar el cas i fer-los saber quines són les decisions i les lleis del Déu verdader.»+

17 I el sogre de Moisès li va dir: «Això que fas no està bé. 18 T’acabaràs esgotant, tant tu com la resta del poble, perquè és una càrrega massa gran per a tu i no la pots portar tot sol. 19 Així que escolta’m. Et donaré un consell, i Déu estarà amb tu.+ Tu ets el representant del poble davant del Déu verdader+ i has de presentar els casos al Déu verdader.+ 20 I has d’ensenyar al poble les normes i les lleis,+ i fer-los saber quin camí han de seguir i quines obligacions han de complir. 21 Però has d’escollir d’entre el poble homes competents+ que temin Déu, homes de confiança que odiïn treure profit d’una manera deshonesta.+ Nomena’ls caps sobre el poble: a alguns posa’ls a càrrec de mil persones, a altres de cent, a altres de cinquanta i a altres de deu.+ 22 Ells jutjaran el poble quan presentin els seus casos.* Els casos difícils te’ls portaran a tu,+ però els casos senzills els decidiran ells mateixos. Comparteix la càrrega amb ells, i tot et serà més fàcil.+ 23 Si fas això, i Déu així t’ho mana, podràs suportar la càrrega i tothom se n’anirà a casa satisfet.»

24 Moisès va acceptar de seguida el consell del seu sogre i va fer tot el que li va dir. 25 Va escollir homes competents entre els israelites i els va nomenar caps sobre el poble: caps de milers, caps de centenars, caps de cinquantenes i caps de desenes. 26 I ells jutjaven el poble quan presentaven els seus casos. Els casos difícils els portaven a Moisès,+ però els senzills els jutjaven ells mateixos. 27 Després, Moisès es va acomiadar del seu sogre,+ i aquest va tornar a la seva terra.

19 Al tercer mes després de sortir de la terra d’Egipte, el mateix dia, els israelites van arribar al desert del Sinaí. 2 Van sortir de Refidim,+ van arribar al desert del Sinaí i van acampar al desert. Israel va acampar allà, davant de la muntanya.+

3 Llavors Moisès va pujar a la muntanya per presentar-se davant del Déu verdader, i Jehovà el va cridar des de la muntanya+ i li va dir: «Això és el que has de dir a la casa de Jacob i el que has d’explicar als israelites: 4 “Vosaltres mateixos heu vist el que he fet als egipcis,+ i com us he portat igual que una àguila porta els seus petits sobre les ales i com us he conduït fins a mi.+ 5 Ara, doncs, si m’obeïu en tot i compliu el meu pacte, us convertireu en la meva propietat especial* entre tots els pobles,+ perquè tota la terra és meva.+ 6 Sereu per a mi un regne de sacerdots i una nació santa.”+ Tot això és el que has de dir als israelites.»

7 Així doncs, Moisès va baixar, va cridar els ancians del poble i els va explicar tot el que Jehovà li havia manat.+ 8 Després, tot el poble va respondre alhora: «Estem disposats a fer tot el que Jehovà ha dit.»+ De seguida, Moisès va anar a comunicar a Jehovà la resposta del poble. 9 I Jehovà va dir a Moisès: «Jo vindré a trobar-te en un núvol fosc, perquè el poble em senti quan parli amb tu i així també tinguin fe en tu sempre.» Llavors Moisès va transmetre a Jehovà el que el poble havia dit.

10 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Torna on és el poble i santifica’ls avui i demà, i que ells es rentin la roba. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia Jehovà baixarà sobre la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 A més, posa límits al voltant de tota la muntanya i digues al poble: “Aneu amb compte de no pujar a la muntanya ni de trepitjar el peu de la muntanya. Qui la toqui, haurà de morir sens falta. 13 I no podeu tocar el culpable, sinó que l’heu d’apedregar o li heu de disparar.* No podrà seguir vivint, tant si és un animal com si és un home.”+ Només podran pujar a la muntanya quan soni el corn.»*+

14 Quan Moisès va baixar de la muntanya, es va posar a santificar el poble, i ells es van rentar la roba.+ 15 I va dir al poble: «Prepareu-vos per al tercer dia. No tingueu relacions sexuals.»*

16 El tercer dia al matí hi havia trons i llamps, i un núvol dens+ cobria la muntanya, i es va sentir un so de corn molt fort. I tota la gent que estava al campament es va posar a tremolar.+ 17 Aleshores Moisès va fer sortir el poble del campament per trobar-se amb el Déu verdader, i ells es van parar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí treia fum per tot arreu, perquè Jehovà havia baixat sobre la muntanya envoltat de foc.+ El fum pujava com el fum d’un forn, i tota la muntanya tremolava amb molta força.+ 19 Mentre el so del corn es feia cada cop més fort, Moisès parlava, i la veu del Déu verdader li contestava.

20 Jehovà va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Llavors Jehovà va dir a Moisès que pugés al cim, i Moisès hi va pujar.+ 21 I Jehovà va dir a Moisès: «Baixa i adverteix el poble que no intentin traspassar els límits per veure Jehovà, perquè si no, molts d’ells moriran. 22 I que els sacerdots que s’acosten regularment a Jehovà se santifiquin perquè Jehovà no els hagi de matar.»+ 23 I Moisès va dir a Jehovà: «El poble no pujarà a la muntanya del Sinaí, perquè tu ja ens has avisat i has dit: “Posa límits al voltant de la muntanya i declara-la sagrada.”»+ 24 Però Jehovà li va dir: «Ves, baixa, i després torna a pujar amb Aaron, però no deixis que els sacerdots i el poble traspassin els límits per pujar fins on és Jehovà, perquè no els hagi de matar.»+ 25 Així doncs, Moisès va baixar on estava el poble i els ho va explicar.

20 Llavors Déu va donar aquests manaments:+

2 «Jo soc Jehovà, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, on eres esclau.+ 3 No tinguis altres déus a part de mi.*+

4 »No et facis cap imatge esculpida ni cap representació de res que hi hagi a dalt al cel, a baix a la terra o a dins de les aigües.+ 5 No t’inclinis davant d’elles ni et deixis convèncer per servir-les,+ perquè jo, Jehovà, el teu Déu, soc un Déu que exigeixo devoció exclusiva,+ i faig que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació dels que m’odien. 6 Però mostro amor lleial durant mil generacions als descendents dels que m’estimen i obeeixen els meus manaments.+

7 »No facis servir el nom de Jehovà, el teu Déu, d’una manera indigna,+ perquè jo, Jehovà, no deixaré sense càstig la persona que faci servir el meu nom d’una manera indigna.+

8 »Recorda el dissabte per mantenir-lo sagrat.+ 9 Tens sis dies per treballar i fer totes les teves feines,+ 10 però el setè dia és un dissabte per a Jehovà, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni els teus animals, ni l’estranger que viu a les teves ciutats.*+ 11 Perquè Jehovà va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i el setè dia va començar a descansar.+ Per això, Jehovà va beneir el dissabte i el va fer sagrat.

12 »Honra el teu pare i la teva mare,+ perquè puguis viure molt de temps a la terra que Jehovà, el teu Déu, et donarà.+

13 »No assassinis.+

14 »No cometis adulteri.+

15 »No robis.+

16 »No testifiquis falsament contra ningú quan facis de testimoni.+

17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la dona d’un altre,+ ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu burro, ni res que sigui seu.»+

18 Tot el poble va sentir els trons i el so del corn, i va veure els llamps i el fum que sortia de la muntanya. Al presenciar tot això, van començar a tremolar i es van mantenir allunyats.+ 19 Així que van dir a Moisès: «Parla tu amb nosaltres, i t’escoltarem, però no deixis que Déu ens parli,+ que tenim por de morir.» 20 I Moisès va contestar al poble: «No tingueu por. El Déu verdader ha vingut per posar-vos a prova+ i perquè sempre el temeu i no pequeu.»+ 21 Així doncs, el poble es va mantenir allunyat, però Moisès es va acostar al núvol fosc on era el Déu verdader.+

22 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Digues això als israelites: “Vosaltres mateixos heu vist que us he parlat des del cel.+ 23 No us feu déus de plata ni d’or,+ perquè no heu de tenir cap altre déu a part de mi. 24 Feu-me un altar de terra, i al damunt sacrifiqueu-hi alguns animals dels vostres ramats d’ovelles i de vaques com a ofrenes cremades i sacrificis de pau.* A tots els llocs on jo faci que es recordi el meu nom,+ jo vindré i us beneiré. 25 Si em feu un altar de pedra, no el construïu amb pedres tallades amb eines,*+ perquè si feu servir un cisell, profanareu l’altar. 26 Tampoc feu esglaons al meu altar, perquè al pujar no es vegin les vostres parts íntimes.”*

21 »A més, dona’ls aquestes decisions judicials:+

2 »Si compres un esclau hebreu,+ treballarà per a tu durant sis anys, però al setè any podrà marxar lliure sense que hagi de pagar res.+ 3 Si va arribar sol, marxarà tot sol. Però si estava casat, la seva dona marxarà amb ell. 4 Si el seu amo li ha donat una esposa i ells han tingut fills o filles, tant la dona com els fills passaran a ser de l’amo, i ell marxarà tot sol.+ 5 Però si l’esclau diu amb insistència: “No vull ser lliure, perquè estimo el meu amo, la meva dona i els meus fills”,+ 6 el seu amo el portarà davant del Déu verdader. Aleshores el recolzarà a la porta o al marc de la porta i li foradarà l’orella amb un punxó. I ell servirà el seu amo tota la vida.

7 »Si un home ven la seva filla com a esclava, ella no podrà ser alliberada de la mateixa manera que s’allibera un esclau. 8 Si l’amo no la vol convertir en la seva concubina perquè no està content amb ella, i troba algú altre que la vol comprar,* no tindrà dret a vendre-la a cap estranger, ja que l’ha traïda. 9 Si l’escull per al seu fill, li ha de concedir els drets d’una filla. 10 Si ell es casa amb una altra dona, no ha de reduir a la primera dona res del que ella rep, ni pel que fa al menjar, ni a la roba ni al deure conjugal.*+ 11 Si no li proporciona aquestes tres coses, ella serà alliberada sense que hagi de pagar res.

12 »Qui colpegi algú i li causi la mort, ha de morir.+ 13 Però si ho ha fet sense voler i el Déu verdader ha permès que passi, podrà fugir al lloc que jo t’indicaré.+ 14 En canvi, si un home s’omple de ràbia contra algú altre i el mata a propòsit,+ aquest home ha de morir, encara que te l’hagis d’emportar del meu altar.+ 15 Qui colpegi el seu pare o la seva mare ha de morir.+

16 »Si algú segresta una persona+ i la ven, o el descobreixen mentre la reté,+ ha de morir.+

17 »Qui maleeixi* el seu pare o la seva mare ha de morir.+

18 »Si en una baralla un home colpeja un altre amb una pedra o li dona un cop de puny,* i aquest no mor, però sí que s’ha de quedar al llit, s’ha de fer això: 19 si pot aixecar-se i sortir a caminar amb l’ajuda d’un bastó, la persona que el va colpejar no serà castigada. Només haurà de pagar una compensació pel temps que el ferit hagi estat sense treballar fins que s’hagi recuperat del tot.

20 »Si algú colpeja el seu esclau o la seva esclava amb un bastó, i aquest mor a les seves mans, la víctima ha de ser venjada.+ 21 Però si la persona sobreviu un dia o dos, no ha de ser venjada, perquè l’home la va comprar amb els seus diners.

22 »Si uns homes s’estan barallant i fereixen una dona embarassada, i ella dona a llum abans d’hora*+ però no mor ningú,* el culpable haurà de pagar la compensació que el marit de la dona li demani pels danys causats, i la pagarà mitjançant els jutges.+ 23 Però si algú mor,* has de donar vida per vida,*+ 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu,+ 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop.

26 »Si algú dona al seu esclau o a la seva esclava un cop a l’ull i fa que el perdi, l’ha d’alliberar en compensació pel seu ull.+ 27 I si algú fa saltar una dent al seu esclau o a la seva esclava, l’ha d’alliberar en compensació per la seva dent.

28 »Si un toro clava una cornada a un home o a una dona i els mata, el toro ha de morir apedregat+ i ningú es podrà menjar la seva carn. Però el propietari del toro no serà castigat. 29 Ara bé, si un toro té el costum d’envestir la gent i el seu propietari ja ha sigut advertit però no el té vigilat, en cas que el toro mati un home o una dona, el toro ha de ser apedregat i el seu propietari també ha de morir. 30 Si al propietari li exigeixen que pagui un rescat,* ha de pagar el preu de rescat que li exigeixin per la seva vida. 31 Si el toro clava una cornada a un nen o a una nena, s’ha d’aplicar aquesta mateixa decisió judicial al propietari del toro. 32 Si el toro clava una cornada a un esclau o a una esclava, el propietari del toro ha de pagar 30 sicles* a l’amo de l’esclau, i el toro ha de morir apedregat.

33 »Si algú destapa un pou o en cava un i després no el tapa, i un bou o un burro hi cauen a dins, 34 el propietari del pou ha de pagar una compensació.+ Pagarà el preu de l’animal al seu propietari, i es quedarà amb l’animal mort. 35 Si el toro d’algú fereix el toro d’algú altre i el mata, els dos propietaris han de vendre el toro viu i s’han de repartir els diners que els han donat. I, a més, s’han de repartir l’animal mort. 36 Ara bé, si ja se sabia que un toro tenia el costum d’envestir altres animals i el propietari no el tenia vigilat, ha de pagar com a compensació toro per toro, i s’ha de quedar amb l’animal mort.

22 »Si algú roba un bou o una ovella i després mata o ven l’animal, ha de donar en compensació cinc bous pel bou i quatre ovelles per l’ovella.+

2 »(Si algú enxampa un lladre+ mentre està entrant de nit a una casa, i el fereix i el mata, no és culpable de vessar sang. 3 Però si això passa quan ja ha sortit el sol, sí que és culpable de vessar sang.)

»Tot lladre ha de donar una compensació. Si no té res, serà venut com a esclau per pagar el que hagi robat. 4 I si es descobreix que encara té l’animal robat i aquest segueix viu, ja sigui un bou, un burro o una ovella, n’ha de donar el doble per compensar-ho.

5 »Si algú treu els seus animals a pasturar a un camp o a una vinya i deixa que vagin a pasturar al camp d’un altre, ha de compensar-ho amb els millors productes del seu camp o de la seva vinya.

6 »Si es cala un foc, i aquest es propaga pels arbustos espinosos i consumeix els feixos de cereals, els cereals sense segar o tot el camp, qui hagi començat el foc ha de pagar una compensació pel que s’ha cremat.

7 »Si algú dona a una altra persona diners o objectes perquè els guardi, però els roben de casa seva, el lladre, si el descobreixen, n’haurà de pagar el doble per compensar-ho.+ 8 Però si no es descobreix qui és el lladre, s’ha de portar el propietari de la casa davant del Déu verdader+ per comprovar si s’ha quedat amb* les coses de l’altre. 9 Sempre que s’acusi una persona de tenir alguna cosa que no és seva —ja sigui un bou, un burro, una ovella, un vestit o qualsevol cosa que s’hagi perdut i que algú reclami dient: “Això és meu”—, les dues parts implicades presentaran el problema davant del Déu verdader.+ Llavors Déu dirà quin dels dos és el culpable, i aquesta persona compensarà el seu company pagant-li el doble.+

10 »Si algú demana a una altra persona que li cuidi el burro, el bou, l’ovella o qualsevol altre animal, i l’animal es mor, es lesiona greument o se l’emporten mentre ningú està mirant, 11 la persona que l’estava cuidant ha de jurar davant de Jehovà que no ha posat la mà a sobre de l’animal, i el propietari ho ha d’acceptar. En aquest cas, la persona no pagarà cap compensació.+ 12 Però si li han robat l’animal, haurà de pagar una compensació al propietari. 13 I si una bèstia ha destrossat l’animal, en portarà les restes com a prova. No haurà de pagar cap compensació per allò que hagi sigut destrossat per una bèstia.

14 »Però si algú demana a algú altre un animal prestat, i l’animal es lesiona greument o es mor mentre el seu propietari no està present, l’home que l’ha demanat prestat ha de pagar una compensació. 15 Si el propietari està present, l’home no ha de pagar cap compensació. Si l’animal havia sigut llogat, els diners del lloguer ja compten com a compensació.

16 »Si un home sedueix una noia verge que no està promesa i té relacions sexuals amb ella, ha de pagar el dot perquè sigui la seva dona.+ 17 Si el seu pare es nega a donar-li la seva filla, l’home ha de pagar igualment la quantitat equivalent al dot.

18 »No deixis amb vida cap bruixa.+

19 »Qui tingui relacions sexuals amb un animal haurà de morir.+

20 »Qui faci sacrificis a altres déus, en comptes d’oferir-los només a Jehovà, serà executat.*+

21 »No maltractis ni oprimeixis els estrangers que viuen enmig vostre,+ perquè vosaltres també vau ser estrangers a la terra d’Egipte.+

22 »No maltractis ni les viudes ni els orfes.*+ 23 Si d’alguna manera els fas patir i ells em demanen ajuda, de ben segur els escoltaré.+ 24 Llavors em posaré molt furiós i us mataré amb l’espasa, i les vostres dones es quedaran viudes i els vostres fills es quedaran orfes.

25 »Si prestes diners a un pobre* que viu entre vosaltres, a algú del meu poble, no facis com els prestadors,* que cobren interessos.+

26 »Si et quedes el mantell d’algú com a garantia d’un préstec,*+ torna-l’hi abans que es pongui el sol. 27 Aquest mantell és l’únic que té per cobrir-se i no passar fred. Si no, amb què es taparà quan se’n vagi a dormir?+ Llavors, quan em demani ajuda, sens falta l’escoltaré, perquè soc compassiu.+

28 »No maleeixis* Déu+ ni els caps* del teu poble.+

29 »No dubtis a l’hora d’oferir els productes de les teves collites abundants i el que sobresurt dels teus cups.*+ Dedica’m els primogènits dels teus fills.+ 30 A més, això és el que faràs amb els teus toros i les teves ovelles:+ estaran set dies amb la seva mare, però al vuitè dia me’ls donaràs.+

31 »Heu de demostrar que sou el meu poble sant:+ si trobeu al camp un animal que hagi sigut destrossat per una bèstia, no us mengeu la seva carn;+ llenceu-la als gossos.

23 »No escampis una notícia falsa.+ No ajudis ningú dolent testificant amb males intencions.+ 2 No facis coses dolentes simplement perquè la majoria ho fa, ni donis un testimoni que vagi en contra de la justícia només per posar-te de part de la majoria.* 3 Quan jutgis un pobre, has de ser imparcial.+

4 »Si trobes el bou o el burro que el teu enemic ha perdut, torna-l’hi.+ 5 Si veus que el burro d’algú que t’odia ha caigut degut a la càrrega que porta, no el deixis allà. Ajuda’l a alliberar l’animal.+

6 »Quan jutgis la causa d’un pobre que visqui entre vosaltres, no manipulis la decisió.+

7 »No tinguis res a veure amb una acusació* falsa, i no matis la persona innocent ni la justa, perquè no absoldré* el malvat.+

8 »No acceptis cap suborn, perquè el suborn cega els savis* i pot tergiversar les paraules dels justos.+

9 »No oprimeixis els estrangers que viuen entre vosaltres. Vosaltres sabeu molt bé el que és ser estranger, perquè també ho vau ser a la terra d’Egipte.+

10 »Durant sis anys sembra la teva terra i recull el seu fruit.+ 11 Però el setè any deixa-la reposar i no la cultivis. Els pobres del teu poble s’alimentaran del que creixi per si sol, i el que ells deixin s’ho menjaran els animals salvatges. Fes el mateix amb les teves vinyes i les teves plantacions d’oliveres.

12 »Tens sis dies per treballar, però el setè dia no facis cap feina, i així el teu bou i el teu burro podran descansar, i el fill de la teva esclava i l’estranger que viu entre vosaltres podran agafar forces.+

13 »Assegura’t de fer tot el que t’he dit.+ No pronunciïs els noms d’altres déus; que els seus noms no surtin de la teva boca.+

14 »Celebra cada any tres festes en honor meu.+ 15 Celebra la Festa dels Pans sense Llevat.+ Tal com t’he manat, menja pa sense llevat durant set dies a la data indicada del mes d’abib,*+ perquè en aquesta data vas sortir d’Egipte. Que ningú es presenti davant meu amb les mans buides.+ 16 A més, celebra la Festa de la Sega* quan recullis del camp els primers fruits madurs que resultin del teu treball.+ I al final de l’any, celebra la Festa de la Collita* quan recullis del camp els últims fruits que resultin del teu treball.+ 17 Que tots els teus homes es presentin tres vegades l’any davant del Senyor verdader, Jehovà.+

18 »No ofereixis la sang del meu sacrifici amb res que tingui llevat. I no guardis fins l’endemà el greix que sobri dels sacrificis que m’ofereixis durant les meves festes.

19 »Dels primers fruits madurs de la teva terra, porta’n els millors a la casa de Jehovà, el teu Déu.+

»No bullis un cabrit amb la llet de la seva mare.+

20 »Enviaré un àngel davant teu+ per protegir-te durant el camí i per portar-te al lloc que he preparat.+ 21 Escolta’l amb atenció i obeeix la seva veu. No et rebel·lis contra ell, perquè no perdonarà les teves ofenses,+ ja que ell porta el meu nom. 22 En canvi, si obeeixes la seva veu en tot i fas tot el que jo et digui, em convertiré en l’enemic dels teus enemics i m’oposaré als que s’oposin a tu. 23 Perquè el meu àngel anirà davant teu i et portarà on viuen els amorreus, els hitites, els perizites, els cananeus, els hivites i els jebuseus, i jo els destruiré.+ 24 No t’inclinis davant dels seus déus ni et deixis convèncer per servir-los, i no imitis el que ells fan.+ Al contrari, destrueix els seus ídols i fes miques les seves columnes sagrades.+ 25 Serveix Jehovà, el teu Déu,+ i ell beneirà el teu pa i la teva aigua.+ Allunyaré de tu les malalties.+ 26 Les dones de la teva terra no patiran avortaments ni seran estèrils,+ i et donaré una vida llarga.

27 »Faré que la por a mi arribi abans que tu,+ sembraré el caos entre tots els pobles que et trobis i faré que tots els teus enemics fugin de tu derrotats.*+ 28 Faré que el desànim* arribi abans que tu,+ i això provocarà que els hivites, els cananeus i els hitites fugin de davant teu.+ 29 Però no els expulsaré de davant teu en un sol any, no sigui que la terra es quedi deserta i els animals salvatges es multipliquin i et facin mal.+ 30 Els aniré expulsant a poc a poc de davant teu, fins que siguis nombrós i t’apoderis d’aquella terra.+

31 »Faré que les teves fronteres s’estenguin des del mar Roig fins al mar dels filisteus,* i des del desert fins al Riu;*+ perquè entregaré els habitants d’aquella terra a les teves mans, i tu els expulsaràs de davant teu.+ 32 No facis cap pacte ni amb ells ni amb els seus déus.+ 33 Que no visquin a la teva terra, no fos cas que et fessin pecar contra mi. Si servissis els seus déus, això sens dubte acabaria sent una trampa per a tu.»*+

24 Llavors va dir a Moisès: «Puja a Jehovà amb Aaron, Nadab, Abihú+ i 70 ancians d’Israel, i inclineu-vos des de lluny. 2 Moisès és l’únic que s’aproparà a Jehovà; els altres que no s’hi acostin, i la resta del poble que no pugi amb ell.»+

3 I Moisès va anar on estava el poble i els va explicar tot el que Jehovà li havia dit i les decisions judicials que li havia donat.+ I tot el poble va contestar a la vegada: «Estem disposats a fer tot el que Jehovà ha dit.»+ 4 Així que Moisès va escriure totes les paraules de Jehovà.+ Llavors es va llevar d’hora al matí i va construir al peu de la muntanya un altar i 12 columnes que corresponien a les 12 tribus d’Israel. 5 Després, va escollir alguns israelites joves, i ells van fer ofrenes cremades i van sacrificar toros per oferir-los a Jehovà com a sacrificis de pau.+ 6 Aleshores Moisès va agafar la meitat de la sang i la va posar en bols, i amb l’altra meitat va esquitxar l’altar. 7 Va agafar el llibre del pacte i el va llegir en veu alta davant del poble.+ I la gent va dir: «Estem disposats a fer tot el que Jehovà ha dit i l’obeirem.»+ 8 Així doncs, Moisès va esquitxar el poble amb la sang+ i va dir: «Aquesta és la sang del pacte que Jehovà ha fet amb vosaltres d’acord amb totes aquestes paraules.»+

9 Llavors Moisès, Aaron, Nadab, Abihú i 70 ancians d’Israel van pujar a la muntanya 10 i van veure el Déu d’Israel.+ Sota els peus d’ell hi havia el que semblava ser un terra enrajolat de safir, tan clar com el cel blau.+ 11 Però ell no va fer mal als homes respectats d’Israel.+ Van veure una visió del Déu verdader, i van menjar i beure.

12 Jehovà va dir a Moisès: «Puja a la muntanya on soc jo i queda-t’hi. Et donaré unes taules de pedra amb les lleis i els manaments que escriuré per instruir el poble.»+ 13 Així doncs, Moisès i Josuè, el seu ajudant,+ es van preparar. I Moisès va pujar a la muntanya del Déu verdader.+ 14 Però abans havia dit als ancians: «Espereu-nos aquí fins que tornem.+ Aaron i Hur+ es quedaran amb vosaltres. Qui hagi de resoldre algun assumpte legal, que es dirigeixi a ells.»+ 15 I Moisès va pujar a la muntanya mentre el núvol la cobria.+

16 La glòria de Jehovà+ es va quedar a sobre de la muntanya del Sinaí,+ i el núvol va cobrir la muntanya durant sis dies. Al setè dia, Déu va cridar Moisès des del mig del núvol. 17 Per als israelites que estaven mirant, la glòria de Jehovà semblava un foc devorador al cim de la muntanya. 18 Aleshores Moisès va entrar dins del núvol i va pujar a la muntanya,+ i es va quedar allà 40 dies i 40 nits.+

25 I Jehovà va dir a Moisès: 2 «Digues al poble d’Israel que em porti una contribució. Accepta la contribució que em facin tots els que vulguin oferir-la de tot cor.+ 3 Aquestes són les coses que acceptaràs com a contribució: or,+ plata,+ coure,+ 4 fil blau, llana porpra,* fil escarlata, lli fi, pèl de cabra, 5 pells d’ovella mascle tenyides de vermell, pells de foca, fusta d’acàcia,+ 6 oli per als llums,+ bàlsam per a l’oli de la unció+ i per a l’encens aromàtic,+ 7 i pedres d’ònix i altres pedres per posar-les a l’efod+ i al pectoral.+ 8 Ells m’han de fer un santuari, i jo viuré entre ells.+ 9 Feu aquest tabernacle i tots els seus objectes seguint exactament el model* que et mostraré.+

10 »Feu una arca* de fusta d’acàcia de dues colzades* i mitja de llargada, una colzada i mitja d’amplada i una colzada i mitja d’alçada.+ 11 Després recobreix-la d’or pur+ per dins i per fora, i fes-li una vora* d’or tot al voltant.+ 12 Fes-li quatre anelles d’or fos i fixa-les a sobre de les quatre potes, dues anelles a un costat i dues a l’altre. 13 I fes barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or.+ 14 Passa les barres per les anelles que hi ha als costats de l’Arca per tal de poder-la transportar. 15 Les barres s’han de quedar a dins de les anelles de l’Arca. No s’han de treure.+ 16 A dins de l’Arca, hi ficaràs les taules del Testimoni que jo et donaré.+

17 »Fes una coberta d’or pur de dues colzades i mitja de llargada i una colzada i mitja d’amplada.+ 18 Fes dos querubins d’or treballats amb martell als dos extrems de la coberta.+ 19 Fes els querubins als dos extrems, un a cada extrem de la coberta. 20 Els querubins tindran les dues ales esteses cap amunt cobrint la coberta.+ Estaran l’un enfront de l’altre, amb les cares mirant cap a la coberta. 21 Posaràs la coberta+ a sobre de l’Arca, i a dins de l’Arca hi ficaràs les taules del Testimoni que jo et donaré. 22 M’apareixeré a tu allà i parlaré amb tu des de dalt de la coberta.+ D’entre els dos querubins que hi ha a sobre de l’arca del Testimoni, et faré saber tots els manaments que has de transmetre als israelites.

23 »A més, fes una taula+ de fusta d’acàcia de dues colzades de llargada, una colzada d’amplada i una colzada i mitja d’alçada.+ 24 Recobreix-la d’or pur i fes-li una vora* d’or al voltant. 25 Fes també una franja de quatre dits* d’amplada al voltant, i fes una altra vora* d’or que envolti la franja. 26 Fes-li quatre anelles d’or i posa-les a les quatre cantonades, on estan fixades les quatre potes. 27 Les anelles estaran a prop de la franja, i per elles es passaran les barres per poder transportar la taula. 28 Fes les barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or, i fes-les servir per transportar la taula.

29 »Fes-li també d’or pur els plats i les copes, així com les gerres i els bols+ per vessar les ofrenes líquides.* 30 I sobre la taula posa davant meu el pa de la presència de manera constant.+

31 »Fes un canelobre+ d’or pur. Estarà treballat amb martell i estarà fet d’una sola peça. Tindrà una base, una barra central, braços, calzes,* capolls i flors.+ 32 De la barra central del canelobre sortiran sis braços: tres braços per un cantó i tres braços per l’altre. 33 A un cantó, cada braç tindrà tres calzes en forma de flor d’ametller, que s’aniran alternant amb capolls i flors. A l’altre cantó, cada braç tindrà tres calzes en forma de flor d’ametller, que s’aniran alternant amb capolls i flors. Així seran els sis braços que surtin de la barra central del canelobre. 34 I la barra central del canelobre tindrà quatre calzes en forma de flor d’ametller, que s’aniran alternant amb capolls i flors. 35 A sota del primer parell de braços que surtin de la barra central hi haurà un capoll, a sota del segon parell de braços hi haurà un altre capoll i a sota del tercer parell de braços n’hi haurà un altre; i així amb els sis braços que surtin de la barra central. 36 Els capolls, els braços i tot el canelobre estaran fets d’una sola peça d’or pur treballat amb martell.+ 37 Fes-li set llums. Quan els llums estiguin encesos, il·luminaran la zona del seu davant.+ 38 Les pinces* i els braserets seran d’or pur.+ 39 Utilitza un talent* d’or pur per fer el canelobre i tots aquests utensilis. 40 Assegura’t de fer-los seguint el model* que se t’ha mostrat a la muntanya.+

26 »Fes el tabernacle+ amb 10 teles de lli fi trenat, fil blau, llana porpra i fil escarlata, i broda-hi querubins.+ 2 Cada tela farà 28 colzades* de llargada i 4 colzades d’amplada. Totes les teles seran de la mateixa mida.+ 3 Uneix cinc teles, l’una al costat de l’altra, per formar un conjunt i fes el mateix amb les altres cinc teles per formar un altre conjunt. 4 Fes bagues de corda blava a la vora de l’última tela del primer conjunt i fes el mateix a la vora de la tela que està a l’extrem de l’altre conjunt. Allà és on s’uniran els dos conjunts. 5 Fes 50 bagues a la vora d’un conjunt i 50 bagues a la vora de l’altre conjunt, de manera que quedin les unes davant de les altres on s’uneixin els dos conjunts. 6 Fes 50 fermalls* d’or per unir els conjunts i formar una sola peça de tela per al tabernacle.+

7 »A més, fes teles de pèl de cabra+ per a la tenda que cobreix el tabernacle. Fes 11 teles.+ 8 Cada tela farà 30 colzades de llargada i 4 colzades d’amplada. Les 11 teles seran de la mateixa mida. 9 Uneix cinc teles, l’una al costat de l’altra, i fes el mateix amb les altres sis teles. Després, doblega la meitat de la sisena tela, que cobrirà la part del davant de la tenda. 10 Fes 50 bagues a la vora de la tela que està a l’extrem d’un conjunt i 50 bagues a la vora de l’altre conjunt, on s’uneixin els dos conjunts. 11 Fes 50 fermalls de coure i fica’ls a les bagues per unir els dos conjunts, i així formaran una sola peça. 12 La part sobrant d’aquestes teles quedarà penjant. La meitat de la tela que sobri quedarà penjant per la part del darrere del tabernacle. 13 I per cada costat sobrarà una colzada del llarg de les teles, que quedarà penjant perquè el tabernacle quedi cobert.

14 »A més, fes una coberta de pell d’ovella mascle tenyida de vermell per a la tenda, i a sobre posa-hi una altra coberta de pell de foca.+

15 »Fes els marcs+ per al tabernacle. Seran de fusta d’acàcia i els col·locaràs drets.+ 16 Cada marc farà deu colzades d’alçada i una colzada i mitja d’amplada. 17 Cada marc tindrà dues espigues* unides l’una amb l’altra.* Així és com has de fer tots els marcs del tabernacle. 18 Fes 20 marcs per a la cara sud del tabernacle, orientats al sud.

19 »Fes 40 bases* de plata+ per posar-les a sota dels 20 marcs. A sota d’un marc hi haurà dues bases on s’encaixaran les dues espigues i a sota dels altres marcs també hi haurà dues bases on s’encaixaran les dues espigues.+ 20 Fes 20 marcs per a l’altre costat del tabernacle, el costat nord, 21 amb 40 bases de plata. A sota d’un marc hi haurà dues bases i a sota dels altres marcs també hi haurà dues bases. 22 Fes sis marcs per a la part del darrere del tabernacle que dona a l’oest.+ 23 A més, fes dos marcs que facin la funció de cantonades a la part del darrere del tabernacle. 24 Tindran dues peces que aniran des de la part de baix fins a la part de dalt i s’uniran on hi ha la primera anella. Això és el que faràs amb els dos marcs, i els dos marcs formaran les dues cantonades. 25 Hi haurà 8 marcs amb 16 bases de plata. A sota d’un marc hi haurà dues bases i a sota dels altres marcs també hi haurà dues bases.

26 »Fes barres de fusta d’acàcia: cinc barres per unir els marcs d’un costat del tabernacle,+ 27 cinc barres per unir els marcs de l’altre costat del tabernacle i cinc barres per unir els marcs del costat del tabernacle que dona a l’oest, és a dir, la part del darrere. 28 La barra central passarà a mitja alçada dels marcs i anirà d’un extrem a l’altre.

29 »Recobreix els marcs amb or+ i fes-los anelles d’or per on passaran les barres, i recobreix les barres amb or. 30 Construeix el tabernacle segons el disseny que se t’ha mostrat a la muntanya.+

31 »Fes una cortina+ de fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat, i broda-hi querubins. 32 Penja-la de quatre columnes d’acàcia recobertes d’or. Els seus ganxos han de ser d’or, i les columnes estaran col·locades a sobre de quatre bases de plata. 33 Penja la cortina sota els fermalls i porta l’arca del Testimoni+ a la part de dins, darrere la cortina. La cortina separarà el Sant+ del Santíssim.+ 34 Posa la coberta a sobre de l’arca del Testimoni, al Santíssim.

35 »Posa la taula a la part de fora de la cortina, al costat nord del tabernacle. I posa el canelobre+ davant de la taula, al costat sud del tabernacle. 36 Per a l’entrada de la tenda, fes una cortina entreteixint fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat.+ 37 Fes cinc columnes d’acàcia per a la cortina i recobreix-les d’or. I per a les columnes, fes ganxos d’or i cinc bases de coure fos.

27 »Fes l’altar de fusta d’acàcia.+ Tindrà forma quadrada i farà 5 colzades* de llargada, 5 colzades d’amplada i 3 colzades d’alçada.+ 2 Fes-hi banyes+ a les quatre cantonades; les banyes formaran part de l’altar. I recobreix l’altar de coure.+ 3 Fes galledes per recollir les cendres,* i també fes pales, bols, forquetes i braserets. Tots els utensilis seran de coure.+ 4 Fes per a l’altar una graella, una xarxa de coure. I fixa quatre anelles de coure a les quatre cantonades de la xarxa. 5 Col·loca la xarxa a sota de la vora de l’altar, de manera que quedi* a mitja alçada de l’altar. 6 Fes barres de fusta d’acàcia per a l’altar, i recobreix-les de coure. 7 Passa les barres per les anelles perquè les barres quedin a un costat i a l’altre de l’altar quan s’hagi de transportar.+ 8 L’altar serà com una caixa buida i estarà fet de taulons. El faràs tal com ell t’ha mostrat a la muntanya.+

9 »Fes un pati+ al voltant del tabernacle. El costat sud del pati, orientat al sud, farà 100 colzades de llargada i tindrà cortines de lli fi trenat.+ 10 Tindrà 20 columnes amb 20 bases* de coure. Els ganxos de les columnes i les seves anelles* seran de plata. 11 El costat nord també tindrà cortines i farà 100 colzades de llargada. Tindrà 20 columnes amb les seves 20 bases de coure. Els ganxos i les anelles* per a les columnes seran de plata. 12 Al costat oest del pati també hi haurà cortines per a les 50 colzades que farà d’amplada, i hi haurà 10 columnes i 10 bases. 13 Al costat est, per on surt el sol, l’amplada del pati serà de 50 colzades. 14 A un costat de l’entrada hi haurà 15 colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases.+ 15 I a l’altre costat hi haurà 15 colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases.

16 »A l’entrada del pati hi haurà una cortina de 20 colzades de llargada, que estarà teixida amb fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat.+ També hi haurà quatre columnes i quatre bases.+ 17 Totes les columnes que envolten el pati tindran anelles de plata i ganxos de plata, però les bases seran de coure.+ 18 El pati farà 100 colzades de llargada,+ 50 colzades d’amplada i 5 colzades d’alçada. Les cortines seran de lli fi trenat i tindran bases de coure. 19 Tots els utensilis que s’utilitzin per al servei del tabernacle, així com les estaques de la tenda i totes les estaques del pati, seran de coure.+

20 »Mana als israelites que et portin oli d’oliva pur* per a l’enllumenat, perquè els llums estiguin sempre encesos.+ 21 A la tenda de reunió, a la part de fora de la cortina que està a prop del Testimoni,+ Aaron i els seus fills s’encarregaran de mantenir els llums encesos davant de Jehovà des del vespre fins al matí.+ Els israelites han de complir aquest decret permanent durant totes les seves generacions.+

28 »D’entre tots els israelites, fes venir el teu germà Aaron amb els seus fills perquè ell sigui el meu sacerdot:+ Aaron+ i els seus fills+ Nadab, Abihú,+ Eleazar i Itamar.+ 2 Fes vestits sagrats al teu germà Aaron, per donar-li glòria i esplendor.+ 3 Parla amb totes les persones hàbils,* aquelles a qui he donat saviesa,*+ perquè facin els vestits d’Aaron per santificar-lo i així sigui el meu sacerdot.

4 »Aquestes són les peces de roba* que faran: un pectoral,+ un efod,+ una túnica sense mànigues,+ una túnica teixida de quadres, un turbant especial+ i una faixa.+ Faran aquestes peces de roba sagrades perquè se les posin el teu germà Aaron i els seus fills, i siguin els meus sacerdots. 5 Aquests treballadors hàbils faran servir or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi.

6 »Faran l’efod amb or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat. Ha d’estar brodat.+ 7 Tindrà dues peces a les espatlles que estaran unides als dos extrems superiors. 8 El cinturó teixit,+ que estarà unit a l’efod per subjectar-lo en el seu lloc, estarà fet dels mateixos materials: or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat.

9 »Agafa dues pedres d’ònix+ i grava-hi els noms dels fills d’Israel,+ 10 sis noms en una pedra i els altres sis noms en l’altra, per ordre de naixement. 11 Que un gravador de pedres precioses gravi els noms dels fills d’Israel en les dues pedres, igual que gravaria un segell.+ Després, fes que col·loquin* les pedres en muntures d’or. 12 Posa les dues pedres a sobre de les peces de les espatlles de l’efod com a recordatori per als fills d’Israel.+ Quan Aaron es presenti davant de Jehovà, ha de portar com a recordatori els noms d’ells a sobre de les dues peces de les espatlles. 13 Fes unes muntures d’or 14 i dues cadenetes d’or pur trenades en forma de cordó.+ Fixa les cadenetes en forma de cordó a les muntures.+

15 »Fes que un brodador faci el pectoral del judici.+ Estarà fet com l’efod: d’or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat.+ 16 Un cop doblegat per la meitat, tindrà forma quadrada: farà un pam* de llargada per un pam d’amplada. 17 Fixa-hi quatre files de pedres amb les seves muntures. A la primera fila hi haurà un robí, un topazi i una maragda. 18 A la segona fila hi haurà una turquesa, un safir i un jaspi. 19 A la tercera fila hi haurà una pedra lèixem,* una àgata i una ametista. 20 I a la quarta fila hi haurà un crisòlit, un ònix i un jade. Les pedres estaran col·locades en muntures d’or. 21 Cada pedra portarà un dels noms dels 12 fills d’Israel. Cada pedra estarà gravada com es grava un segell, i cada nom representarà una de les 12 tribus.

22 »Per al pectoral, fes cadenetes d’or pur, trenades en forma de cordó.+ 23 Fes dues anelles d’or per al pectoral i fixa-les als dos extrems* del pectoral. 24 Passa els dos cordons d’or per les dues anelles dels extrems del pectoral. 25 Passa els caps dels dos cordons per les dues muntures i fixa-les a les peces de les espatlles de l’efod, per la part del davant. 26 Fes dues anelles d’or i fixa-les als dos extrems* de la part de dins del pectoral, la part que toca l’efod.+ 27 Fes dues anelles d’or més i posa-les a la part del davant de l’efod, a sota de les dues peces de les espatlles, a prop del lloc on s’uneix, per sobre del cinturó teixit de l’efod.+ 28 Per mantenir el pectoral en el seu lloc, es lligaran les anelles del pectoral a les anelles de l’efod amb un cordó blau. Així es mantindrà el pectoral ben subjectat damunt l’efod, per sobre del cinturó teixit.

29 »Quan Aaron entri al Sant, portarà damunt del cor el pectoral del judici que conté els noms dels fills d’Israel, com a recordatori constant davant de Jehovà. 30 A dins del pectoral del judici, hi posaràs l’Urim i el Tummim,+ perquè estiguin sobre el cor d’Aaron quan es presenti davant de Jehovà. Aaron sempre ha de portar sobre el cor els instruments de judici dels israelites quan estigui davant de Jehovà.

31 »Fes de fil blau tota la túnica sense mànigues de l’efod.+ 32 Al mig, tindrà una obertura per al cap, i un teixidor li farà un voraviu tot al voltant. Serà com l’obertura d’una cuirassa, perquè no s’esquinci. 33 Al voltant de la vora inferior, fes-hi magranes de fil blau, llana porpra i fil escarlata. Posa-hi campanetes d’or entremig, 34 alternant una campaneta d’or i una magrana, una campaneta d’or i una magrana, tot al voltant de la vora inferior de la túnica sense mànigues. 35 Aaron se la posarà per servir de sacerdot. I quan entri al santuari davant de Jehovà i quan en surti, s’ha de sentir el so de les campanetes perquè no mori.+

36 »Fes una plaqueta brillant d’or pur i, igual que es gravaria un segell, grava-hi: “La santedat és de Jehovà.”+ 37 Lliga-la al turbant especial+ amb un cordó blau. Quedarà fixada a la part del davant del turbant. 38 Aaron la portarà al front i ell carregarà amb la culpa de qualsevol que cometi un pecat contra les coses santes,+ les coses que els israelites santifiquen quan les ofereixen com a regals sants. Sempre ha de portar la plaqueta al front perquè ells tinguin l’aprovació de Jehovà.

39 »Fes la túnica teixida de quadres amb lli fi, i fes un turbant especial de lli fi i una faixa teixida.+

40 »Fes túniques, faixes i turbants per als fills d’Aaron,+ per donar-los glòria i esplendor.+ 41 Vesteix el teu germà Aaron i els seus fills; ungeix-los,+ nomena’ls sacerdots*+ i santifica’ls. Llavors seran els meus sacerdots. 42 A més, fes-los calçotets* de lli per tapar les seves parts íntimes.*+ Aniran des de la cintura fins a les cuixes. 43 Aaron i els seus fills els portaran posats quan entrin a la tenda de reunió o quan s’apropin a l’altar per prestar servei al lloc sant, i així no seran culpables ni moriran. És un decret permanent per a ell i per als seus descendents.

29 »Això és el que faràs per santificar-los i perquè puguin ser els meus sacerdots: agafa un toro jove i dues ovelles mascles sense cap defecte.+ 2 Amb farina fina de blat prepara pa sense llevat, rosques de pa sense llevat fetes amb oli i coques primes sense llevat untades amb oli.+ 3 Posa’ls a dins d’un cistell+ i porta’ls davant meu juntament amb el toro i les dues ovelles mascles.

4 »Porta Aaron i els seus fills a l’entrada de la tenda de reunió+ i renta’ls amb aigua.+ 5 Després, agafa els vestits+ i posa a Aaron la túnica, així com la túnica sense mànigues de l’efod, l’efod i el pectoral, i lliga-li ben fort el cinturó teixit de l’efod al voltant de la cintura.+ 6 Posa-li el turbant especial al cap i col·loca a sobre del turbant el senyal sant de dedicació.*+ 7 Agafa també l’oli de la unció+ i vessa’l al damunt del seu cap per ungir-lo.+

8 »Llavors fes que s’acostin els seus fills, vesteix-los amb les túniques,+ 9 col·loca’ls les faixes a la cintura, tant a Aaron com als seus fills, i també posa’ls els turbants. El sacerdoci serà d’ells; és un decret permanent.+ D’aquesta manera nomenaràs sacerdots Aaron i els seus fills.*+

10 »Després porta el toro fins al davant de la tenda de reunió, i que Aaron i els seus fills posin les mans a sobre del cap del toro.+ 11 Mata el toro davant de Jehovà, a l’entrada de la tenda de reunió.+ 12 Mulla’t el dit amb una mica de la sang del toro i unta-la a les banyes de l’altar,+ i després aboca a la base de l’altar la sang que sobri.+ 13 A continuació, agafa tot el greix+ que cobreix els intestins, el greix que hi ha a sobre del fetge i els dos ronyons juntament amb el greix que els cobreix, i crema-ho tot perquè fumegi damunt l’altar.+ 14 Però la carn, la pell i els excrements del toro, crema’ls a fora del campament. És una ofrena pel pecat.

15 »Després agafa una de les ovelles mascles, i que Aaron i els seus fills posin les mans a sobre del cap de l’ovella.+ 16 Mata l’animal, recull la seva sang i esquitxa tots els costats de l’altar amb la sang.+ 17 Talla’l a trossos, renta’n els intestins+ i les potes i col·loca’n ordenadament tots els trossos, juntament amb el cap, a sobre de l’altar. 18 Crema tot l’animal i fes que fumegi a sobre de l’altar. És una ofrena cremada per a Jehovà, i la seva olor li és molt agradable.*+ És una ofrena feta amb foc per a Jehovà.

19 »Tot seguit agafa l’altra ovella mascle, i que Aaron i els seus fills posin les mans a sobre del cap de l’ovella.+ 20 Mata l’animal, recull una mica de la seva sang i posa la sang al lòbul de l’orella dreta, al polze de la mà dreta i al dit gros del peu dret d’Aaron i dels seus fills. A més, esquitxa tots els costats de l’altar amb la sang. 21 Llavors agafa una mica de la sang que hi ha a sobre de l’altar i una mica de l’oli de la unció,+ i fes-los servir per esquitxar Aaron i el seu vestit i els seus fills i els vestits dels seus fills, perquè tant Aaron i el seu vestit com els seus fills i els seus vestits es tornin sants.+

22 »De l’ovella mascle, agafa’n el greix, la cua grassa, el greix que cobreix els intestins, el greix que hi ha a sobre del fetge i els dos ronyons amb el greix que els cobreix,+ així com la cuixa dreta, perquè és una ovella mascle que s’ofereix per nomenar sacerdots.+ 23 A més, del cistell de pans sense llevat que hi ha davant de Jehovà, agafa’n un pa rodó, una rosca de pa feta amb oli i una coca prima. 24 Posa-ho tot a les mans d’Aaron i dels seus fills, i balanceja-ho cap endavant i cap enrere com a ofrena balancejada davant de Jehovà. 25 A continuació, retira-ho tot de les seves mans i crema-ho a l’altar, al damunt de l’ofrena cremada, perquè Jehovà senti una olor molt agradable. És una ofrena feta amb foc per a Jehovà.

26 »Després agafa el pit de l’ovella mascle que s’ofereix per nomenar sacerdot+ Aaron, i balanceja’l cap endavant i cap enrere com a ofrena balancejada davant de Jehovà. Aquesta serà la teva porció. 27 De l’ovella mascle que s’ofereix per nomenar sacerdots Aaron i els seus fills, santificaràs el pit de l’ofrena balancejada i la cuixa de la porció sagrada, és a dir, l’ofrena que ha sigut balancejada i presentada.+ 28 Això serà d’Aaron i dels seus fills segons la norma permanent que han de complir els israelites, perquè és una porció sagrada. Serà la porció sagrada que els israelites hauran de donar a Jehovà.+ És la seva porció sagrada d’entre els seus sacrificis de pau.+

29 »Els fills d’Aaron que el vagin succeint faran servir els vestits sagrats d’Aaron+ quan siguin ungits i nomenats sacerdots. 30 El fill que el succeeixi com a sacerdot els portarà durant set dies quan entri a la tenda de reunió per prestar servei al lloc sant.+

31 »Després agafaràs l’ovella mascle del nomenament sacerdotal i bulliràs la seva carn en un lloc sant.+ 32 Aaron i els seus fills menjaran+ a l’entrada de la tenda de reunió la carn de l’ovella mascle i el pa que hi ha al cistell. 33 Es menjaran les coses amb les quals s’ha fet expiació per nomenar-los sacerdots* i per santificar-los. Però no en podrà menjar ningú que no estigui autoritzat,* perquè són coses santes.+ 34 Si l’endemà sobra pa i carn del sacrifici de nomenament sacerdotal, cremaràs al foc el que hagi sobrat.+ No s’ha de menjar, perquè és una cosa santa.

35 »Així faràs amb Aaron i els seus fills, d’acord amb tot el que t’he manat. Caldran set dies per al seu nomenament sacerdotal.*+ 36 Cada dia faràs expiació pels pecats sacrificant un toro com a ofrena pel pecat, i així purificaràs de tot pecat l’altar. A més, vessaràs oli a sobre de l’altar per santificar-lo.+ 37 Durant set dies faràs expiació per l’altar, i el santificaràs perquè sigui un altar santíssim.+ Qui toqui l’altar ha de ser sant.

38 »Això és el que oferiràs a sobre de l’altar: cada dia i de manera constant oferiràs dos corders d’un any.+ 39 Un corder l’oferiràs al matí i l’altre al capvespre.*+ 40 Amb el primer corder, oferiràs la desena part d’un efà* de farina fina barrejada amb un quart d’hin* d’oli verge,* i una ofrena líquida d’un quart d’hin de vi. 41 Amb el segon corder, el que oferiràs al capvespre,* també presentaràs la mateixa ofrena de cereals i la mateixa ofrena líquida que al matí. És una ofrena feta amb foc per a Jehovà, i la seva olor li és molt agradable. 42 Serà una ofrena cremada que s’oferirà generació rere generació a l’entrada de la tenda de reunió davant de Jehovà. Allà m’apareixeré al poble per parlar amb tu.+

43 »Allà és on m’apareixeré als israelites, i la meva glòria santificarà aquell lloc.+ 44 Santificaré la tenda de reunió i l’altar, i també santificaré Aaron i els seus fills+ perquè siguin els meus sacerdots. 45 Residiré entre el poble d’Israel i seré el seu Déu.+ 46 Llavors sabran que jo soc Jehovà, el seu Déu, que els va fer sortir de la terra d’Egipte per residir entre ells.+ Jo soc Jehovà, el seu Déu.

30 »Fes un altar de fusta d’acàcia+ per cremar-hi encens.+ 2 Tindrà forma quadrada i farà una colzada* de llargada, una colzada d’amplada i dues colzades d’alçada. L’altar i les seves banyes formaran una sola peça.+ 3 Recobreix-lo d’or pur, tant la part superior com els costats i les banyes, i fes-li una vora* d’or al voltant. 4 Sota la vora* de l’altar, a dos costats oposats, fes-li dues anelles d’or. Per aquestes anelles es passaran les barres per transportar-lo. 5 Fes les barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or. 6 Posa l’altar davant de la cortina que hi ha a prop de l’arca del Testimoni,+ davant de la coberta que està a sobre del Testimoni, on m’apareixeré a tu.+

7 »Aaron+ hi cremarà encens aromàtic+ i el farà fumejar a sobre de l’altar quan prepari els llums d’oli+ cada matí. 8 A més, quan Aaron encengui els llums d’oli al capvespre,* també cremarà encens. És una ofrena d’encens que s’ha d’oferir davant de Jehovà generació rere generació. 9 No hi oferiu encens que no estigui autoritzat,+ ni ofrenes cremades, ni ofrenes de cereals, i tampoc hi vesseu ofrenes líquides. 10 Aaron farà expiació per l’altar posant una mica de sang de l’ofrena pel pecat+ a sobre de les banyes de l’altar. Ho farà un cop l’any+ generació rere generació. L’altar és santíssim per a Jehovà.»

11 Llavors Jehovà va dir a Moisès: 12 «Quan comptis els fills d’Israel per fer un cens,+ cadascun d’ells pagarà a Jehovà un rescat per la seva vida en el moment de censar-los. Així no seran castigats quan els inscriguin. 13 Tots els que siguin inscrits pagaran mig sicle,* segons el sicle oficial del lloc sant.*+ (Vint gueràs* són un sicle.) Per tant, la contribució per a Jehovà serà de mig sicle.+ 14 Tots els que siguin inscrits, de 20 anys en amunt, faran aquesta contribució a Jehovà.+ 15 Ni els rics pagaran més ni els pobres pagaran menys del mig sicle* que es dona com a contribució a Jehovà per fer expiació per les vostres vides. 16 Agafa els diners* de l’expiació que et donin els israelites i entrega’ls per al servei que es fa a la tenda de reunió. Aquests diners seran com un recordatori davant de Jehovà per als israelites i serviran per fer expiació per les vostres vides.»

17 A més, Jehovà va dir a Moisès: 18 «Fes una pica de coure amb una base;+ després, col·loca-la entre la tenda de reunió i l’altar, i omple-la d’aigua.+ 19 Aaron i els seus fills es rentaran les mans i els peus allà.+ 20 Es rentaran amb aigua quan entrin a la tenda de reunió o quan s’apropin a l’altar per prestar servei i per presentar a Jehovà ofrenes fetes amb foc. Així no moriran. 21 S’han de rentar les mans i els peus per no morir. Això serà una norma permanent per a ells, és a dir, per a Aaron i els seus descendents, generació rere generació.»+

22 I Jehovà també va dir a Moisès: 23 «Després, agafa els millors ingredients aromàtics: 500 unitats de mirra solidificada, la meitat d’aquesta quantitat (és a dir, 250 unitats) de canyella aromàtica, 250 unitats de canya aromàtica 24 i 500 unitats de càssia, mesurades segons el sicle oficial del lloc sant.*+ A més, agafa un hin* d’oli d’oliva. 25 Amb tot això, prepara l’oli sant de la unció. Ha de ser una barreja ben preparada.*+ Serà l’oli sant de la unció.

26 »Amb aquest oli, ungeix la tenda de reunió+ i l’arca del Testimoni, 27 així com la taula i tots els seus utensilis, el canelobre i els seus utensilis, l’altar de l’encens, 28 l’altar de les ofrenes cremades i tots els seus utensilis i la pica amb la seva base. 29 Santifica’ls perquè siguin santíssims.+ Qui els toqui ha de ser sant.+ 30 Ungeix també Aaron+ i els seus fills+ i santifica’ls perquè siguin els meus sacerdots.+

31 »I digues als israelites: “Aquest serà el meu oli sant de la unció durant totes les vostres generacions.+ 32 No el posis sobre el cos de ningú ni en facis cap de semblant que tingui la mateixa composició. És sant i sempre serà una cosa santa per a vosaltres. 33 La persona que faci un oli com aquest i en posi sobre algú que no estigui autoritzat* serà eliminada del seu poble.”»+

34 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Agafa aquests ingredients aromàtics en parts iguals:+ gotes d’estorac, ungla aromàtica, gàlban aromàtic i olíban pur. 35 Amb tot això, fes un encens aromàtic.+ Ha de ser una barreja pura i santa, ben preparada,* i ha de portar sal.+ 36 Després mol una part de la barreja fins que quedi una pols fina i posa’n una mica davant del Testimoni, a la tenda de reunió, on m’apareixeré a tu. Aquest encens serà santíssim per a vosaltres. 37 No us feu un encens amb aquesta composició per a ús personal.+ L’has de considerar una cosa santa per a Jehovà. 38 Qui es faci un encens com aquest per gaudir de la seva olor serà eliminat del seu poble.»

31 Llavors Jehovà va dir a Moisès: 2 «He escollit* Bessalel,+ el fill d’Urí, el fill d’Hur, de la tribu de Judà.+ 3 L’ompliré de l’esperit de Déu i li donaré saviesa, enteniment i coneixements perquè sigui expert en tota mena de treballs artesanals. 4 Així podrà fer dissenys artístics, treballar l’or, la plata i el coure, 5 tallar pedres i col·locar-les a les muntures,+ i fer tot tipus d’objectes de fusta.+ 6 A més, he nomenat Oholiab,+ el fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, perquè l’ajudi. I donaré saviesa a* totes les persones hàbils* perquè facin tot el que t’he manat:+ 7 la tenda de reunió,+ l’arca del Testimoni+ i la coberta+ que està a sobre d’ella, tot l’equip de la tenda, 8 la taula+ amb els seus utensilis,+ el canelobre d’or pur amb tots els seus utensilis, l’altar de l’encens,+ 9 l’altar de les ofrenes cremades+ amb tots els seus utensilis, la pica amb la seva base,+ 10 els vestits delicadament teixits, els vestits sagrats del sacerdot Aaron, els vestits dels seus fills perquè serveixin de sacerdots,+ 11 l’oli de la unció i l’encens aromàtic per al santuari.+ Faran tot el que t’he manat.»

12 A més, Jehovà va dir a Moisès: 13 «Parla amb els israelites. Els has de dir: “Sobretot, heu de respectar els meus dissabtes,+ perquè és un senyal entre jo i vosaltres generació rere generació, perquè sapigueu que jo, Jehovà, soc qui us santifico. 14 El dissabte és sant per a vosaltres, així que l’heu de respectar.+ Qui profani el dissabte haurà de morir. Si algú treballa aquest dia, serà eliminat del seu poble.+ 15 Podeu treballar durant sis dies, però el setè dia és un dissabte de descans complet.+ És sant per a Jehovà. Qui treballi en dissabte haurà de morir. 16 Els israelites han de respectar el dissabte; han de celebrar el dissabte durant totes les seves generacions. És un pacte permanent. 17 És un senyal permanent entre el poble d’Israel i jo,+ perquè Jehovà va fer el cel i la terra en sis dies, i el setè dia va deixar de treballar i va descansar.”»+

18 Quan Déu va acabar de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules del Testimoni,+ que eren dues taules de pedra escrites pel dit de Déu.+

32 Mentrestant, el poble va veure que Moisès trigava molt a baixar de la muntanya.+ Així que es van reunir al voltant d’Aaron i li van dir: «Fes-nos un déu que vagi davant nostre,+ perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès, l’home que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.» 2 Llavors Aaron els va respondre: «Agafeu les arracades d’or+ que les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles duen a les orelles i porteu-me-les.» 3 Així doncs, tot el poble va començar a treure’s les arracades d’or de les orelles i a portar-les a Aaron. 4 Aleshores ell va agafar l’or que li havien portat, li va donar forma amb una eina per tallar* i en va fer una estàtua* en forma de vedell.+ I ells van començar a dir: «Israel, aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir de la terra d’Egipte!»+

5 Quan Aaron ho va veure, va construir un altar davant de l’estàtua i va anunciar: «Demà hi haurà una festa per a Jehovà.» 6 Així que l’endemà es van llevar d’hora al matí i van començar a fer ofrenes cremades i sacrificis de pau. Llavors el poble es va asseure per menjar i beure, i després es van aixecar per divertir-se.+

7 I Jehovà va dir a Moisès: «Ves, baixa, perquè el teu poble, que has fet sortir de la terra d’Egipte, s’ha corromput.+ 8 S’han desviat de seguida del camí que els vaig manar seguir.+ S’han fet una estàtua en forma de vedell i no paren d’inclinar-se davant d’ella, de fer-li sacrificis i de dir: “Israel, aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir de la terra d’Egipte!”» 9 A més, Jehovà va dir a Moisès: «M’he adonat que aquest poble és ben tossut.+ 10 Deixa’m exterminar-los, perquè estic molt furiós amb ells. Però de tu en faré una gran nació.»+

11 Llavors Moisès va suplicar a* Jehovà, el seu Déu:+ «Per què, oh Jehovà, t’has de posar tan furiós amb el teu poble després d’haver-los tret de la terra d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?+ 12 No permetis que els egipcis diguin: “El seu Déu tenia males intencions quan els va fer sortir d’Egipte. Volia matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra.”+ No et posis furiós amb ells. Si us plau, repensa-t’hi i no portis aquesta desgràcia contra el teu poble. 13 Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Israel, als quals vas jurar per tu mateix: “Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel,+ i donaré a la vostra descendència tota aquesta terra que he escollit perquè sigui seva permanentment.”»+

14 I Jehovà s’hi va repensar i no va portar la desgràcia que havia dit que portaria contra el seu poble.+

15 Llavors Moisès va fer mitja volta i va baixar de la muntanya amb les dues taules del Testimoni+ a les mans.+ Les taules estaven escrites pels dos costats: pel davant i pel darrere. 16 Les taules eren obra de Déu, i l’escriptura era l’escriptura de Déu gravada sobre les taules.+ 17 Quan Josuè va començar a sentir el soroll i els crits del poble, va dir a Moisès: «Se sent com si hi hagués una batalla al campament.» 18 Però Moisès va dir:

El que sento és un altre tipus de cants.»

19 Quan Moisès es va apropar al campament i va veure el vedell+ i els balls, es va enfurismar, va llançar les taules que duia a les mans i les va fer miques al peu de la muntanya.+ 20 Tot seguit, va agafar el vedell que havien fet, el va cremar i el va triturar fins a fer-lo pols.+ Llavors va tirar la pols a l’aigua i va fer que els israelites en beguessin.+ 21 I Moisès va dir a Aaron: «Què t’ha fet aquest poble perquè l’hagis portat a cometre un pecat tan greu?» 22 I Aaron va contestar: «No t’enfadis, senyor meu. Saps molt bé que el poble té la tendència a fer el que és dolent.+ 23 Per això em van dir: “Fes-nos un déu que vagi davant nostre, perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès, l’home que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.”+ 24 Així que els vaig dir: “Qui tingui alguna cosa d’or, que se la tregui i me la doni.” Aleshores vaig tirar l’or al foc i en va sortir aquest vedell.»

25 Moisès va veure que el poble estava descontrolat perquè Aaron ho havia permès, de manera que s’havien convertit en la riota dels seus enemics. 26 Llavors Moisès es va posar a l’entrada del campament i va dir: «Qui estigui de part de Jehovà que vingui amb mi!»+ I tots els levites es van ajuntar al seu voltant. 27 Aleshores els va dir: «Això és el que ha dit Jehovà, el Déu d’Israel: “Que cadascú agafi la seva espasa i creui tot el campament d’una entrada a l’altra matant el seu germà, el seu veí i el seu amic.”»+ 28 Els levites van fer el que Moisès havia dit, i aquell dia van morir uns 3.000 homes. 29 Llavors Moisès va dir: «Avui, poseu-vos a part* per al servei de Jehovà, perquè cadascun de vosaltres ha lluitat contra el seu propi fill i el seu propi germà.+ Avui ell us beneirà.»+

30 L’endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comès un pecat molt greu. Ara pujaré a la muntanya per parlar amb Jehovà i per veure si puc fer alguna cosa perquè perdoni el vostre pecat.»+ 31 Així que Moisès va tornar a pujar i va dir a Jehovà: «Aquest poble ha comès un pecat molt greu! S’han fet un déu d’or!+ 32 Però ara, si ho desitges, perdona el seu pecat;+ si no, esborra’m del llibre que has escrit, si us plau.»+ 33 Ara bé, Jehovà va contestar a Moisès: «Esborraré del meu llibre la persona que hagi pecat contra mi. 34 I ara ves, porta el poble al lloc que t’he dit. El meu àngel anirà davant teu.+ Però el dia que passi comptes, els castigaré pel seu pecat.» 35 Llavors Jehovà va començar a castigar el poble per culpa del vedell que havien demanat fer a Aaron.

33 I Jehovà va dir a Moisès: «Marxa d’aquí amb el poble que vas treure de la terra d’Egipte. Ves a la terra que vaig jurar a Abraham, Isaac i Jacob dient: “La donaré a la teva descendència.”+ 2 Enviaré un àngel davant vostre+ i n’expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.+ 3 Pugeu a una terra que regalima llet i mel.+ Però jo no aniré enmig vostre, perquè sou un poble tossut+ i us podria exterminar pel camí.»+

4 Al sentir aquestes paraules tan dures, el poble es va posar de dol, i ningú es va vestir amb els seus adorns. 5 I Jehovà va dir a Moisès: «Digues això als israelites: “Sou un poble tossut.+ En un instant podria passar enmig vostre i exterminar-vos.+ Per això, no us poseu els vostres adorns fins que decideixi què faré amb vosaltres.”» 6 Així doncs, els israelites es van treure els adorns a la muntanya de l’Horeb i no se’ls van tornar a posar.

7 Llavors Moisès va agafar la seva tenda, la va plantar fora del campament, a certa distància, i la va anomenar tenda de reunió. Tots els que volien consultar alguna cosa a Jehovà+ anaven a fora del campament, a la tenda de reunió. 8 Quan Moisès sortia de la tenda, tothom s’aixecava i es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda. I tot el poble seguia Moisès amb la mirada fins que entrava a la tenda. 9 En el moment en què Moisès hi entrava, la columna de núvol+ baixava i es quedava a l’entrada de la tenda mentre Déu parlava amb Moisès.+ 10 Quan el poble veia que la columna de núvol estava a l’entrada de la tenda, tothom s’inclinava a l’entrada de la seva pròpia tenda. 11 I Jehovà parlava amb Moisès cara a cara,+ igual que un home parlaria a un altre. Quan Moisès tornava al campament, el seu servidor i ajudant Josuè,+ el fill de Nun, no es movia de la tenda.

12 Aleshores Moisès va dir a Jehovà: «Em dius que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui enviaràs amb mi. I també m’has dit: “Et conec pel teu nom* i tens la meva aprovació.” 13 Doncs, si us plau, si tinc la teva aprovació, ensenya’m els teus camins+ perquè et pugui conèixer i segueixi tenint la teva aprovació. Recorda que aquesta nació és el teu poble.»+ 14 I ell li va respondre: «Jo aniré* amb tu,+ i et donaré pau.»+ 15 Llavors Moisès li va dir: «Si tu no vens* amb nosaltres, no ens facis marxar d’aquí. 16 Perquè si no vens amb nosaltres,+ com sabrà la gent que el teu poble i jo tenim la teva aprovació? Només si vens, el teu poble i jo serem diferents de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.»+

17 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Com que tens la meva aprovació i et conec pel teu nom, també faré això que em demanes.» 18 I Moisès va contestar: «Si us plau, deixa’m veure la teva glòria.» 19 I ell li va dir: «Faré passar davant teu tota la meva bondat i declararé el meu nom, Jehovà, davant teu.+ Afavoriré a qui jo vulgui afavorir, i tindré misericòrdia de qui jo vulgui tenir misericòrdia.»+ 20 I va afegir: «Però no pots veure la meva cara, perquè cap persona pot veure’m i continuar vivint.»

21 A més, Jehovà va dir: «Aquí hi ha un lloc a prop meu. Posa’t damunt la roca. 22 Mentre la meva glòria vagi passant, et ficaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la meva mà fins que jo hagi passat. 23 Després, trauré la mà i veuràs la meva esquena. Però la meva cara, no la podràs veure.»+

34 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Fes dues taules de pedra igual que les primeres,+ i jo escriuré en aquestes taules el mateix que hi havia escrit en les primeres+ que tu vas trencar.+ 2 Prepara’t per pujar demà al matí a la muntanya del Sinaí i presentar-te davant meu al cim de la muntanya.+ 3 Que ningú pugi amb tu, i que tampoc es vegi ningú més en tota la muntanya. Ni tan sols les ovelles ni les vaques podran pasturar davant d’aquesta muntanya.»+

4 Així doncs, Moisès va fer dues taules de pedra igual que les primeres. L’endemà al matí es va llevar d’hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com Jehovà li havia manat, portant les dues taules de pedra a les mans. 5 Aleshores Jehovà va baixar+ en el núvol i es va posar al costat de Moisès, i Jehovà va declarar el seu propi nom.+ 6 Jehovà va anar passant davant d’ell, anunciant: «Jehovà, Jehovà, un Déu misericordiós+ i compassiu,+ pacient,*+ ple d’amor lleial+ i veritat,*+ 7 que demostra amor lleial a milers+ i que perdona els errors, les ofenses i els pecats,+ però que mai deixa sense càstig el culpable,+ perquè fa que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills i els nets, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació.»+

8 De seguida, Moisès es va agenollar i es va inclinar fins a terra. 9 Llavors va dir: «Oh Jehovà, si tinc la teva aprovació, vine amb nosaltres. Si us plau, Jehovà, acompanya’ns+ encara que siguem un poble tossut.+ Perdona els nostres errors i pecats,+ i accepta’ns com la teva propietat.» 10 I ell li va contestar: «Faig un pacte amb tu: faré coses meravelloses davant de tot el poble, coses que mai s’han fet* enlloc de la terra, a cap de les nacions.+ I tota la gent entre la qual visquis veurà el que ha fet Jehovà, perquè el que faré amb tu és impressionant.+

11 »Escolta atentament el que avui et mano.+ Expulsaré de davant teu els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.+ 12 Ves amb compte de no fer cap pacte amb els habitants de la terra on vas,+ perquè això podria ser una trampa per a tu.+ 13 Tot al contrari, enderroca els seus altars, destrossa les seves columnes sagrades i talla els seus pals sagrats.*+ 14 No t’inclinis davant de cap altre déu,+ perquè Jehovà és conegut com* aquell que exigeix devoció exclusiva.* En efecte, és un Déu que exigeix devoció exclusiva.+ 15 Ves amb compte de no fer cap pacte amb els habitants d’aquella terra, perquè, quan ells es prostitueixin adorant els seus déus i els facin sacrificis,+ et convidaran i acabaràs menjant dels seus sacrificis.+ 16 I casaràs els teus fills amb les seves filles,+ i elles es prostituiran adorant els seus déus i faran que els teus fills es prostitueixin adorant els déus d’elles.+

17 »No et facis déus de metall fos.+

18 »Celebra la Festa dels Pans sense Llevat.+ Tal com t’he manat, menja pa sense llevat durant set dies a la data indicada del mes d’abib,*+ perquè en el mes d’abib vas sortir d’Egipte.

19 »Tots els primogènits mascles són meus.*+ També són meus tots els primogènits mascles del bestiar, tant de les vaques com de les ovelles.+ 20 Però pel que fa al primogènit d’un burro, l’has de rescatar pagant una ovella. Si no pagues per ell, li has de trencar el coll. I també has de pagar un rescat per tots els primogènits dels teus fills.+ Que ningú es presenti davant meu amb les mans buides.

21 »Tens sis dies per treballar, però el setè dia has de descansar,*+ fins i tot en l’època de llaurar o en la de segar.

22 »Celebra la Festa de les Setmanes oferint els primers fruits madurs de la collita del blat, i també la Festa de la Collita* al final de l’any.+

23 »Que tots els teus homes es presentin tres vegades l’any davant del Senyor verdader, Jehovà, el Déu d’Israel.+ 24 Expulsaré de davant teu les nacions+ i faré més gran el teu territori. A més, ningú voldrà apoderar-se de la teva terra quan pugis a presentar-te davant de Jehovà tres vegades l’any.

25 »No ofereixis la sang del meu sacrifici amb res que tingui llevat.+ No guardis fins l’endemà el sacrifici de la festa de la Pasqua.+

26 »Dels primers fruits madurs de la teva terra, porta’n els millors a la casa de Jehovà, el teu Déu.+

»No bullis un cabrit amb la llet de la seva mare.»+

27 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Escriu aquestes paraules,+ perquè faig un pacte amb tu i amb Israel basat en aquestes paraules.»+ 28 I Moisès es va quedar allà amb Jehovà durant 40 dies i 40 nits sense menjar pa ni beure aigua.+ I ell* va escriure les paraules del pacte, els Deu Manaments,* sobre les taules.+

29 Aleshores Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí amb les dues taules del Testimoni a les mans,+ però no es va adonar que la seva cara emetia rajos perquè havia estat parlant amb Déu. 30 Quan Aaron i tots els israelites van veure Moisès, van notar que la seva cara emetia rajos i van tenir por d’apropar-s’hi.+

31 Però Moisès els va cridar, i Aaron i tots els caps del poble hi van anar. Llavors Moisès va parlar amb ells. 32 Després se li van apropar els altres israelites, i ell els va transmetre tots els manaments que Jehovà li havia donat a la muntanya del Sinaí.+ 33 A partir d’aquell moment, sempre que Moisès acabava de parlar amb ells, es cobria la cara amb un vel.+ 34 Però quan Moisès entrava a parlar amb Jehovà, es treia el vel fins que sortia.+ I quan sortia, comunicava als israelites els manaments que havia rebut.+ 35 Els israelites veien que la cara de Moisès emetia rajos, i llavors ell es tornava a cobrir la cara amb el vel fins que entrava a parlar amb Déu.*+

35 Després, Moisès va reunir tot el poble d’Israel i els va dir: «Això és el que Jehovà ens ha manat que fem:+ 2 podeu treballar durant sis dies, però el setè dia serà sant per a vosaltres; serà un dissabte de descans complet dedicat a Jehovà.+ Qui treballi en dissabte haurà de morir.+ 3 No encengueu cap foc a les vostres cases en dissabte.»

4 Llavors Moisès va dir a tot el poble d’Israel: «Això és el que ha manat Jehovà: 5 “Recolliu una contribució per a Jehovà.+ Que tothom que ho desitgi de tot cor+ porti una contribució per a Jehovà: or, plata, coure, 6 fil blau, llana porpra, fil escarlata, lli fi, pèl de cabra,+ 7 pells d’ovella mascle tenyides de vermell, pells de foca, fusta d’acàcia, 8 oli per als llums, bàlsam per a l’oli de la unció i per a l’encens aromàtic,+ 9 i pedres d’ònix i altres pedres per posar-les a l’efod+ i al pectoral.+

10 »”Que vinguin totes les persones hàbils*+ d’entre vosaltres i que facin tot el que ha manat Jehovà: 11 el tabernacle amb la seva tenda i la seva coberta, els fermalls,* els marcs, les barres, les columnes i les bases;* 12 l’Arca+ amb les seves barres,+ la coberta+ i la cortina+ de separació; 13 la taula+ amb les seves barres, tots els seus utensilis i el pa de la presència;+ 14 el canelobre+ amb els seus utensilis, els seus llums i l’oli per a l’enllumenat;+ 15 l’altar de l’encens+ amb les seves barres; l’oli de la unció i l’encens aromàtic;+ la cortina de l’entrada del tabernacle; 16 l’altar de les ofrenes cremades+ amb la seva graella de coure, les seves barres i tots els seus utensilis; la pica amb la seva base;+ 17 les cortines del pati+ amb les seves columnes i les seves bases; la cortina de l’entrada del pati; 18 les estaques del tabernacle i les estaques del pati amb les seves cordes,+ 19 i els vestits delicadament teixits+ que s’utilitzaran per prestar servei al santuari, els vestits sagrats del sacerdot Aaron+ i els vestits dels seus fills perquè serveixin de sacerdots.”»

20 I tot el poble d’Israel es va retirar de la presència de Moisès. 21 Llavors tots els que tenien un cor generós+ i una bona disposició* van venir i van portar les seves contribucions per a Jehovà. S’utilitzarien per construir la tenda de reunió, per equipar-la amb tot el que es faria servir en l’adoració i per fer els vestits sagrats. 22 Els homes i les dones venien i, de tot cor, portaven fermalls, arracades, anells i altres joies, així com tot tipus d’objectes d’or. Tots ells van presentar a Jehovà les seves ofrenes* d’or.+ 23 I tots els que tenien fil blau, llana porpra, fil escarlata, lli fi, pèl de cabra, pells d’ovella mascle tenyides de vermell i pells de foca, ho van portar. 24 Tots els que desitjaven donar plata i coure van portar les seves contribucions a Jehovà, i tots els que tenien la fusta d’acàcia que calia per al projecte, també la van portar.

25 Totes les dones hàbils+ van filar a mà i van portar el que havien filat: fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi. 26 I totes les dones hàbils que tenien un cor generós* van filar el pèl de cabra.

27 I els caps del poble van portar pedres d’ònix i altres pedres per posar-les a l’efod i al pectoral.+ 28 També van portar bàlsams, així com oli per a l’enllumenat, per a l’oli de la unció+ i per a l’encens aromàtic.+ 29 Tots els homes i dones que tenien un cor generós* van portar alguna cosa per al projecte que Jehovà havia manat fer a través de Moisès. Tot això va ser una ofrena voluntària que els israelites van portar a Jehovà.+

30 Llavors Moisès va dir als israelites: «Mireu, Jehovà ha escollit Bessalel, el fill d’Urí, el fill d’Hur, de la tribu de Judà.+ 31 L’ha omplert de l’esperit de Déu i li ha donat saviesa, enteniment i coneixements perquè sigui expert en tota mena de treballs artesanals. 32 Així podrà fer dissenys artístics, treballar l’or, la plata i el coure, 33 tallar pedres i col·locar-les a les muntures, i fer tot tipus d’objectes artístics de fusta. 34 Déu ha donat tant a ell com a Oholiab,+ el fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, la capacitat d’ensenyar als altres. 35 Els ha omplert d’habilitat*+ per fer tots els treballs que fa un artesà, un dissenyador, un brodador que fa servir fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi, i un teixidor. Aquests homes faran tot tipus de treballs i de dissenys.

36 »Bessalel treballarà amb Oholiab i amb tots els homes hàbils,* els homes a qui Jehovà ha donat saviesa i enteniment per saber com han de fer tot el treball relacionat amb el servei sant, tal com ha manat Jehovà.»+

2 Llavors Moisès va cridar Bessalel, Oholiab i tots els homes hàbils a qui Jehovà havia posat saviesa al cor,+ és a dir, tots els que s’havien ofert voluntaris* per fer aquella obra.+ 3 Aleshores Moisès els va donar totes les contribucions+ que els israelites havien portat per fer el treball relacionat amb el servei sant. I els israelites li van anar portant ofrenes voluntàries cada matí.

4 Després de començar l’obra santa, tots els treballadors hàbils van començar a venir un rere l’altre 5 per dir a Moisès: «La gent està portant molt més del que es necessita per a l’obra que Jehovà ha manat fer.» 6 Així doncs, Moisès va ordenar que es fes un anunci per tot el campament que digués: «Homes i dones, no porteu més materials per a la contribució santa.» D’aquesta manera, es va impedir que la gent portés més coses. 7 Hi havia prou material per fer tot el treball que s’havia de fer. De fet, n’hi havia més del que es necessitava.

8 Així doncs, tots els treballadors hàbils+ van fer el tabernacle+ amb 10 teles de lli fi trenat, fil blau, llana porpra i fil escarlata. I ell* va brodar-hi querubins.+ 9 Cada tela feia 28 colzades* de llargada i 4 colzades d’amplada. Totes les teles eren de la mateixa mida. 10 Llavors va unir cinc de les teles, l’una al costat de l’altra, i després va fer el mateix amb les altres cinc teles. 11 Tot seguit, va fer bagues de corda blava a la vora del primer conjunt de teles, al lloc on s’havia d’unir amb el segon conjunt. I va fer el mateix a la vora de la tela que està a l’extrem de l’altre conjunt, al lloc on s’havia d’unir amb el primer conjunt. 12 Va fer 50 bagues a la vora d’un conjunt i 50 bagues a la vora de l’altre, al lloc on s’havien d’unir els dos conjunts. Les va fer de manera que les bagues quedessin les unes davant de les altres. 13 Per últim, va fer 50 fermalls* d’or per unir els conjunts i formar una sola peça de tela per al tabernacle.

14 A més, va fer teles de pèl de cabra per a la tenda que cobreix el tabernacle. Va fer 11 teles.+ 15 Cada tela feia 30 colzades de llargada i 4 colzades d’amplada. Les 11 teles eren de la mateixa mida. 16 Llavors va unir cinc teles, l’una al costat de l’altra, i va fer el mateix amb les altres sis teles. 17 Després, va fer 50 bagues a la vora d’un conjunt, a la tela de l’extrem que s’unia amb l’altre conjunt, i 50 bagues a la vora de l’altre conjunt, a la tela que s’unia amb el primer conjunt. 18 I va fer 50 fermalls de coure per unir els dos conjunts i formar una sola peça.

19 A més, va fer una coberta de pell d’ovella mascle tenyida de vermell per a la tenda i una altra coberta de pell de foca per posar-la a sobre.+

20 Aleshores va fer els marcs per al tabernacle. Eren de fusta d’acàcia+ i estaven col·locats drets.+ 21 Cada marc feia deu colzades d’alçada i una colzada i mitja d’amplada. 22 I cada marc tenia dues espigues* unides l’una amb l’altra.* Així és com va fer tots els marcs del tabernacle. 23 Així doncs, va fer 20 marcs per a la cara sud del tabernacle, orientats al sud. 24 I va fer 40 bases* de plata que anaven a sota dels 20 marcs. A sota d’un marc hi havia dues bases on s’encaixaven les dues espigues i a sota dels altres marcs també hi havia dues bases on s’encaixaven les dues espigues.+ 25 Després, va fer 20 marcs per a l’altre costat del tabernacle, el costat nord, 26 amb 40 bases de plata. A sota d’un marc hi havia dues bases i a sota de cadascun dels altres marcs també hi havia dues bases.

27 I va fer sis marcs per a la part del darrere del tabernacle que donava a l’oest.+ 28 A més, va fer dos marcs que feien la funció de cantonades a la part del darrere del tabernacle. 29 Aquests marcs tenien dues peces que anaven des de la part de baix fins a la part de dalt i s’unien on hi havia la primera anella. Això és el que va fer amb els dos marcs de les cantonades. 30 En total, hi havia 8 marcs amb 16 bases de plata. A sota de cada marc hi havia dues bases.

31 Llavors va fer barres de fusta d’acàcia: cinc barres per unir els marcs d’un costat del tabernacle,+ 32 cinc barres per unir els marcs de l’altre costat del tabernacle i cinc per unir els marcs de la part del darrere del tabernacle, la part que donava a l’oest. 33 Va fer la barra central de manera que quedava a mitja alçada dels marcs i anava d’un extrem a l’altre. 34 Va recobrir els marcs amb or i els va fer anelles d’or per on passarien les barres, i va recobrir les barres amb or.+

35 També va fer una cortina+ de fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat, i va brodar-hi querubins.+ 36 Per a la cortina, va fer quatre columnes d’acàcia recobertes d’or, i també uns ganxos d’or. I per a les columnes, va fondre quatre bases de plata. 37 Després, per a l’entrada de la tenda, va fer una cortina entreteixint fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat,+ 38 amb les seves cinc columnes i els seus ganxos. Va recobrir d’or la part de dalt de les columnes i les anelles,* però les cinc bases les va fer de coure.

37 Llavors Bessalel+ va fer l’Arca+ de fusta d’acàcia, de dues colzades* i mitja de llargada, una colzada i mitja d’amplada i una colzada i mitja d’alçada.+ 2 La va recobrir d’or pur per dins i per fora, i li va fer una vora* d’or al voltant.+ 3 Després li va fer quatre anelles d’or fos i les va fixar a sobre de les quatre potes, dues anelles a un costat i dues a l’altre. 4 Tot seguit, va fer barres de fusta d’acàcia i les va recobrir d’or.+ 5 I va passar les barres per les anelles que hi havia als costats de l’Arca per tal de poder-la transportar.+

6 A més, va fer la coberta d’or pur,+ de dues colzades i mitja de llargada i una colzada i mitja d’amplada.+ 7 Després va fer dos querubins+ d’or treballats amb martell als dos extrems de la coberta,+ 8 un querubí a un extrem i l’altre querubí a l’altre extrem. Va fer un querubí als dos extrems de la coberta. 9 Els dos querubins tenien les ales esteses cap amunt cobrint la coberta.+ Estaven l’un enfront de l’altre, amb les cares mirant cap a la coberta.+

10 A continuació va fer la taula de fusta d’acàcia,+ de dues colzades de llargada, una colzada d’amplada i una colzada i mitja d’alçada.+ 11 La va recobrir d’or pur i li va fer una vora* d’or al voltant. 12 A més, va fer una franja de quatre dits* d’amplada tot al voltant, i va fer una altra vora* d’or que envoltava la franja. 13 A més, li va fer quatre anelles d’or fos i les va posar a les quatre cantonades, on estaven fixades les quatre potes. 14 Les anelles estaven a prop de la franja, i per elles es passaven les barres per poder transportar la taula. 15 Llavors va fer les barres de fusta d’acàcia per transportar la taula, i les va recobrir d’or. 16 Després va fer d’or pur els utensilis de la taula: els plats i les copes, així com els bols i les gerres per vessar les ofrenes líquides.+

17 Aleshores va fer el canelobre+ d’or pur. Estava treballat amb martell i estava fet d’una sola peça. Tenia una base, una barra central, calzes,* capolls i flors.+ 18 De la barra central sortien sis braços: tres braços per un cantó del canelobre i tres braços per l’altre. 19 A un cantó, cada braç tenia tres calzes en forma de flor d’ametller, que s’anaven alternant amb capolls i flors. A l’altre cantó, cada braç tenia tres calzes en forma de flor d’ametller, que s’anaven alternant amb capolls i flors. Així eren els sis braços que sortien de la barra central del canelobre. 20 I la barra central del canelobre tenia quatre calzes en forma de flor d’ametller, que s’anaven alternant amb capolls i flors. 21 A sota del primer parell de braços que sortien de la barra central hi havia un capoll, a sota del segon parell de braços hi havia un altre capoll i a sota del tercer parell de braços n’hi havia un altre; i així amb els sis braços que sortien de la barra central del canelobre. 22 Els capolls, els braços i tot el canelobre estaven fets d’una sola peça d’or pur treballat amb martell. 23 Després va fer d’or pur els set llums del canelobre,+ així com les pinces i els braserets. 24 Va fer servir un talent* d’or pur per fer el canelobre i tots els seus utensilis.

25 L’altar de l’encens+ el va fer de fusta d’acàcia. Tenia forma quadrada i feia una colzada de llargada, una colzada d’amplada i dues colzades d’alçada. L’altar i les seves banyes formaven una sola peça.+ 26 Va recobrir d’or pur l’altar, tant la part superior com els costats i les banyes, i li va fer una vora* d’or al voltant. 27 Sota la vora* de l’altar, a dos costats oposats, li va fer dues anelles d’or per passar-hi les barres per transportar-lo. 28 Després va fer les barres de fusta d’acàcia i les va recobrir d’or. 29 I també va preparar l’oli sant de la unció+ i l’encens aromàtic pur,+ que eren barreges ben preparades.*

38 Bessalel va fer l’altar de les ofrenes cremades amb fusta d’acàcia, en forma quadrada i de 5 colzades* de llargada, 5 colzades d’amplada i 3 colzades d’alçada.+ 2 Després va fer-li banyes a les quatre cantonades i el va recobrir de coure. L’altar i les banyes formaven una sola peça.+ 3 A continuació, va fer tots els utensilis de l’altar: les galledes, les pales, els bols, les forquetes i els braserets. Els va fer tots de coure. 4 També li va fer una graella, una xarxa de coure, i la va posar a mitja alçada, per sota de la vora de l’altar. 5 Va fondre quatre anelles i les va fixar a les quatre cantonades, a prop de la graella de coure, per passar-hi les barres. 6 Després va fer les barres de fusta d’acàcia i les va recobrir de coure. 7 Va passar les barres per les anelles que estaven als costats de l’altar, per poder-lo transportar. L’altar estava fet amb taulons, en forma de caixa buida.

8 Llavors va fer la pica de coure+ i la seva base. Per fer-les, va utilitzar els miralls* de les dones que prestaven el seu servei de manera organitzada a l’entrada de la tenda de reunió.

9 Aleshores va fer el pati.+ Per al costat sud del pati, orientat al sud, va fer cortines de lli fi trenat que s’estenien al llarg de 100 colzades.+ 10 Hi havia 20 columnes i 20 bases* de coure, i els ganxos de les columnes i les seves anelles* eren de plata. 11 Al costat nord, també hi havia cortines que s’estenien al llarg de 100 colzades, amb 20 columnes i 20 bases de coure. I els ganxos i les anelles* de les columnes eren de plata. 12 Però al costat oest, les cortines s’estenien al llarg de 50 colzades. Hi havia 10 columnes i 10 bases, i els ganxos i les anelles* de les columnes eren de plata. 13 El costat est, per on surt el sol, feia 50 colzades d’amplada. 14 A un costat de l’entrada hi havia 15 colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases. 15 I a l’altre costat de l’entrada del pati, hi havia 15 colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases. 16 Totes les cortines que envoltaven el pati eren de lli fi trenat. 17 Les bases de les columnes eren de coure, els ganxos i les anelles* de les columnes eren de plata, i la part de dalt de les columnes estava recoberta de plata. A més, per a totes les columnes del pati hi havia anelles de plata.+

18 La cortina de l’entrada del pati estava teixida amb fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat. Feia 20 colzades de llargada i 5 colzades d’alçada. Era de la mateixa alçada que les cortines del pati.+ 19 Les seves quatre columnes i les seves quatre bases eren de coure. Els seus ganxos i les seves anelles* eren de plata, i les parts de dalt de les columnes estaven recobertes de plata. 20 Totes les estaques del tabernacle i del voltant del pati eren de coure.+

21 Moisès va manar que es fes un inventari del tabernacle, el tabernacle del Testimoni,+ i els levites+ van complir amb aquesta responsabilitat sota la direcció d’Itamar,+ el fill del sacerdot Aaron. 22 Bessalel,+ el fill d’Urí, el fill d’Hur, de la tribu de Judà, va fer tot el que Jehovà havia manat a Moisès. 23 Amb ell hi havia Oholiab,+ el fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, que era artesà, brodador i teixidor de fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi.

24 La quantitat d’or que es va utilitzar per a l’obra del lloc sant va ser de 29 talents* i 730 sicles* segons el sicle oficial del lloc sant,* que era la mateixa quantitat d’or que es va presentar com a ofrena balancejada.+ 25 I la quantitat de plata que van portar els homes del poble inscrits al cens va ser de 100 talents i 1.775 sicles segons el sicle oficial del lloc sant.* 26 Tots els homes inscrits al cens, de 20 anys en amunt, van portar mig sicle, segons el sicle oficial del lloc sant.*+ En total van ser 603.550 homes.+

27 Es van fondre 100 talents de plata per fer les bases del lloc sant i les bases de la cortina. Es van utilitzar 100 talents per fer les 100 bases, és a dir, un talent per cada base.+ 28 Ell va fer servir 1.775 sicles de plata per fer els ganxos de les columnes i per recobrir la part de dalt de les columnes i unir-les.

29 La quantitat de coure que es va oferir* va ser de 70 talents i 2.400 sicles. 30 Amb tot això va fer les bases de l’entrada de la tenda de reunió, l’altar de coure amb la graella de coure, tots els utensilis de l’altar, 31 les bases del voltant del pati, les bases de l’entrada del pati i totes les estaques del tabernacle i del voltant del pati.+

39 Amb el fil blau, la llana porpra i el fil escarlata,+ van fer els vestits delicadament teixits que s’utilitzarien per prestar servei al lloc sant. També van fer els vestits sagrats per a Aaron,+ tal com Jehovà havia manat a Moisès.

2 Bessalel va fer l’efod+ amb or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat. 3 A cops de martell, van convertir planxes d’or en làmines fines. Després, ell les va tallar en fils perquè es poguessin entreteixir amb el fil blau, la llana porpra, el fil escarlata i el lli fi. I van fer servir tots aquests materials per brodar l’efod. 4 També van fer les peces de les espatlles que s’havien d’unir als dos extrems superiors. 5 El cinturó teixit, que estava unit a l’efod per subjectar-lo en el seu lloc,+ estava fet dels mateixos materials: or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

6 Després van col·locar* les pedres d’ònix en les muntures d’or, i van gravar-hi els noms dels fills d’Israel, igual que es gravaria un segell.+ 7 I Bessalel les va posar a sobre de les peces de les espatlles de l’efod com a recordatori per als fills d’Israel,+ tal com Jehovà havia manat a Moisès. 8 Llavors va fer el pectoral,+ i el va brodar tal com s’havia brodat l’efod: amb or, fil blau, llana porpra, fil escarlata i lli fi trenat.+ 9 Un cop doblegat per la meitat, el pectoral tenia forma quadrada. El van fer de manera que, quan es doblegava, feia un pam* de llargada i un pam d’amplada. 10 Hi van fixar quatre files de pedres. A la primera fila hi havia un robí, un topazi i una maragda. 11 A la segona fila hi havia una turquesa, un safir i un jaspi. 12 A la tercera fila hi havia una pedra lèixem,* una àgata i una ametista. 13 I a la quarta fila hi havia un crisòlit, un ònix i un jade. Les pedres estaven col·locades en muntures d’or. 14 Cada pedra portava un dels noms dels 12 fills d’Israel, que estaven gravats com un segell. I cada nom representava una de les 12 tribus.

15 Per al pectoral, van fer cadenetes d’or pur, trenades en forma de cordó.+ 16 També van fer dues muntures d’or i dues anelles d’or, i van fixar les dues anelles als dos extrems* del pectoral. 17 A continuació, van passar els dos cordons d’or per les dues anelles dels extrems del pectoral. 18 I van passar els caps dels dos cordons per les dues muntures i van fixar les muntures a les peces de les espatlles de l’efod, per la part del davant. 19 Després van fer dues anelles d’or i les van fixar als dos extrems* de la part de dins del pectoral, la part que tocava l’efod.+ 20 Van fer dues anelles d’or més i les van posar a la part del davant de l’efod, a sota de les dues peces de les espatlles, a prop del lloc on s’uneix, per sobre del cinturó teixit de l’efod. 21 Finalment, van lligar el pectoral passant un cordó blau des de les anelles del pectoral fins a les anelles de l’efod, de manera que el pectoral es mantingués ben subjectat damunt l’efod, per sobre del cinturó teixit, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

22 Després, Bessalel va fer amb fil blau la túnica sense mànigues de l’efod, obra de teixidor.+ 23 Al mig de la túnica sense mànigues hi havia l’obertura per al cap, que era com l’obertura d’una cuirassa, i tenia un voraviu al voltant perquè no s’esquincés. 24 Després van trenar fil blau, llana porpra i fil escarlata per fer magranes al voltant de la vora inferior de la túnica sense mànigues. 25 També van fer campanetes d’or pur i les van col·locar entremig de les magranes, tot al voltant de la vora inferior de la túnica sense mànigues. 26 Van anar alternant una campaneta i una magrana, una campaneta i una magrana... I així tot al voltant de la vora inferior de la túnica sense mànigues, que s’utilitzava per al servei sacerdotal, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

27 Per a Aaron i els seus fills,+ també van fer les túniques amb lli fi, fetes per un teixidor, 28 el turbant especial+ de lli fi, els turbants+ de lli fi per als fills d’Aaron, els calçotets*+ de lli fi trenat, 29 i la faixa teixida amb lli fi trenat, fil blau, llana porpra i fil escarlata, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

30 Finalment, van fer la plaqueta brillant, el senyal sant de dedicació,* d’or pur, i van gravar-hi una inscripció, com les que es graven en un segell, que deia: «La santedat és de Jehovà.»+ 31 Llavors hi van lligar un cordó blau per subjectar-la al turbant, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

32 Així doncs, es van acabar tots els treballs relacionats amb el tabernacle, és a dir, la tenda de reunió, i els israelites van fer tot el que Jehovà havia manat a Moisès.+ Ho van fer tal com ell havia dit.

33 Aleshores van portar el tabernacle+ a Moisès, la tenda+ i tot el seu equip: els fermalls,+ els marcs,+ les barres,+ les columnes i les bases;*+ 34 la coberta de pell d’ovella mascle tenyida de vermell,+ la coberta de pell de foca i la cortina de separació;+ 35 l’arca del Testimoni amb les barres+ i la coberta;+ 36 la taula amb tots els seus utensilis+ i el pa de la presència; 37 el canelobre d’or pur amb els llums d’oli+ col·locats en filera, tots els seus utensilis+ i l’oli per a l’enllumenat;+ 38 l’altar d’or,+ l’oli de la unció,+ l’encens aromàtic+ i la cortina+ de l’entrada de la tenda; 39 l’altar de coure+ amb la graella de coure, les barres+ i tots els seus utensilis,+ i la pica amb la base;+ 40 les cortines del pati amb les columnes i les bases,+ la cortina+ de l’entrada del pati amb les cordes i les estaques,+ i tots els utensilis per al servei del tabernacle, és a dir, la tenda de reunió, 41 i els vestits delicadament teixits que s’utilitzarien per prestar servei al santuari, els vestits sagrats del sacerdot Aaron+ i els vestits dels seus fills perquè servissin de sacerdots.

42 Els israelites ho van fer tot tal com Jehovà havia manat a Moisès.+ 43 Quan Moisès va examinar la feina que havien fet, va veure que ho havien fet tot tal com Jehovà havia manat. I Moisès els va beneir.

40 Llavors Jehovà va dir a Moisès: 2 «El primer dia del primer mes has de muntar el tabernacle, és a dir, la tenda de reunió.+ 3 Allà, posa-hi l’arca del Testimoni+ i amaga-la amb la cortina.+ 4 Entra-hi la taula+ i ordena les coses que han d’anar-hi a sobre. A més, entra-hi el canelobre+ i encén els seus llums.+ 5 Després, posa l’altar d’or per a l’encens+ davant de l’arca del Testimoni, i penja la cortina de l’entrada del tabernacle al seu lloc.+

6 »Posa l’altar de les ofrenes cremades+ davant de l’entrada del tabernacle, és a dir, la tenda de reunió. 7 Col·loca la pica entre la tenda de reunió i l’altar, i omple-la d’aigua.+ 8 Munta la tanca del pati+ al voltant del tabernacle i penja la cortina+ de l’entrada del pati. 9 Després agafa l’oli de la unció+ i ungeix el tabernacle i tot el que hi ha a dins.+ Santifica el tabernacle i tots els seus utensilis, perquè sigui sant. 10 Ungeix l’altar de les ofrenes cremades i tots els seus utensilis, i santifica’l perquè sigui un altar santíssim.+ 11 Ungeix la pica amb la seva base i santifica-la.

12 »A continuació, porta Aaron i els seus fills a prop de l’entrada de la tenda de reunió i renta’ls amb aigua.+ 13 Vesteix Aaron amb els vestits sagrats,+ ungeix-lo+ i santifica’l, i ell serà el meu sacerdot. 14 Després fes que s’acostin els seus fills i vesteix-los amb les túniques.+ 15 Ungeix-los tal com has ungit el seu pare,+ perquè siguin els meus sacerdots. Per mitjà d’aquesta unció, el sacerdoci serà d’ells de manera permanent durant totes les seves generacions.»+

16 Moisès va fer tot el que Jehovà li havia manat.+ Ho va fer tal com li havia dit.

17 El primer dia del primer mes, en el segon any, va ser muntat el tabernacle.+ 18 Quan Moisès va muntar el tabernacle, va posar les bases*+ i va col·locar els marcs.+ Va posar les barres+ i va aixecar les columnes. 19 Va estendre la tenda+ per damunt del tabernacle i va posar-hi la coberta+ de la tenda a sobre, tal com Jehovà li havia manat.

20 Després va agafar les taules del Testimoni+ i les va ficar a dins de l’Arca,+ va col·locar les barres+ a l’Arca i va posar-hi la coberta+ a sobre.+ 21 Va portar l’Arca a dins del tabernacle i va penjar la cortina+ de separació al seu lloc per amagar l’arca del Testimoni,+ tal com Jehovà li havia manat.

22 Tot seguit, va posar la taula+ a la tenda de reunió, a la part nord del tabernacle, a la part de fora de la cortina. 23 A sobre, va col·locar-hi les piles de pa+ davant de Jehovà, tal com Jehovà li havia manat.

24 Aleshores va posar el canelobre+ a la tenda de reunió, davant de la taula, al costat sud del tabernacle, 25 i va encendre els llums+ davant de Jehovà, tal com Jehovà li havia manat.

26 Després va col·locar l’altar d’or+ a la tenda de reunió, davant de la cortina, 27 per cremar-hi+ encens aromàtic,+ tal com Jehovà li havia manat.

28 Llavors va penjar la cortina+ de l’entrada del tabernacle al seu lloc.

29 Va col·locar l’altar de les ofrenes cremades+ a l’entrada del tabernacle, és a dir, la tenda de reunió, per fer-hi les ofrenes cremades+ i les ofrenes de cereals, tal com Jehovà li havia manat.

30 A continuació, va col·locar la pica entre la tenda de reunió i l’altar, i la va omplir d’aigua per rentar-se.+ 31 I Moisès, Aaron i els seus fills es rentaven les mans i els peus allà. 32 Sempre que entraven a la tenda de reunió o s’apropaven a l’altar, es rentaven,+ tal com Jehovà havia manat a Moisès.

33 Finalment, va muntar la tanca del pati+ al voltant del tabernacle i de l’altar, i va penjar la cortina de l’entrada del pati.+

Així, Moisès va acabar tota l’obra. 34 I el núvol va començar a cobrir la tenda de reunió, i la glòria de Jehovà va omplir el tabernacle.+ 35 Moisès no podia entrar a la tenda de reunió, perquè el núvol s’hi va quedar a sobre i la glòria de Jehovà omplia el tabernacle.+

36 Durant totes les etapes del seu viatge, els israelites desmuntaven el campament cada vegada que el núvol s’aixecava de sobre el tabernacle.+ 37 Però si el núvol no s’aixecava, no desmuntaven el campament fins al dia que es tornava a aixecar.+ 38 I és que, durant totes les etapes del seu viatge, tot el poble d’Israel podia veure que de dia hi havia el núvol de Jehovà a sobre del tabernacle i de nit hi havia un foc.+