GÈNESI

1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra.+

2 La terra no tenia forma i estava deserta,* la foscor cobria la superfície de les aigües profundes,*+ i la força activa* de Déu+ es movia d’una banda a l’altra per sobre de la superfície de les aigües.+

3 I Déu va dir: «Que hi hagi llum.» Aleshores hi va haver llum.+ 4 Després d’això, Déu va veure que la llum era bona, i va començar a separar la llum de la foscor. 5 A la llum, Déu li va posar el nom de Dia, i a la foscor, el nom de Nit.+ I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el primer dia.

6 Llavors Déu va dir: «Que hi hagi un gran espai*+ entre les aigües, per separar unes aigües de les altres.»+ 7 I Déu va fer un gran espai* i va separar les aigües perquè una part quedés a sota d’aquest espai i l’altra part, a sobre.+ I així va ser. 8 A aquest gran espai,* Déu li va posar el nom de Cel. I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el segon dia.

9 Llavors Déu va dir: «Que les aigües que estan a sota del cel s’acumulin en un mateix lloc, i que aparegui la terra seca.»+ I així va ser. 10 A la terra seca, Déu li va posar el nom de Terra,+ i al conjunt d’aigües, el nom de Mars.+ I Déu va veure que això era bo.+ 11 Llavors Déu va dir: «Que a la terra hi creixi herba, i també plantes amb llavors i arbres fruiters segons els seus gèneres, que donin fruit amb llavor.» I així va ser. 12 La terra va començar a produir herba, plantes amb llavor+ i arbres que donen fruit amb llavor, segons els seus gèneres. I Déu va veure que això era bo. 13 I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el tercer dia.

14 Llavors Déu va dir: «Que hi hagi llums*+ al gran espai* del cel per separar el dia i la nit.+ Serviran de senyals per marcar les estacions, els dies i els anys,+ 15 i brillaran al gran espai* del cel per il·luminar la terra.» I així va ser. 16 Déu va fer els dos grans llums:* el llum més gran per governar el dia+ i el llum més petit per governar la nit. I també va fer les estrelles.+ 17 Així, Déu els va posar al gran espai* del cel per il·luminar la terra, 18 per governar durant el dia i durant la nit, i per separar la llum i la foscor.+ I Déu va veure que això era bo. 19 I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el quart dia.

20 Llavors Déu va dir: «Que les aigües s’omplin d’éssers vius,* i que els animals voladors volin per sobre de la terra, pel gran espai* del cel.»+ 21 I Déu va crear els grans animals* marins, tots els éssers vius* que es mouen i omplen les aigües segons els seus gèneres, i tots els animals que volen i tenen ales segons els seus gèneres. I Déu va veure que això era bo. 22 Després Déu els va beneir dient: «Reproduïu-vos i multipliqueu-vos, i ompliu les aigües dels mars.+ I que els animals que volen es multipliquin a la terra.» 23 I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el cinquè dia.

24 Llavors Déu va dir: «Que la terra produeixi éssers vius* segons els seus gèneres: animals domèstics, animals que s’arrosseguen* i animals salvatges de la terra.»+ I així va ser. 25 Déu va fer els animals salvatges de la terra segons els seus gèneres, els animals domèstics segons els seus gèneres i tots els animals que s’arrosseguen per terra segons els seus gèneres. I Déu va veure que això era bo.

26 Llavors Déu va dir: «Fem+ l’home* a la nostra imatge,+ semblant a nosaltres,+ i que tingui autoritat sobre els peixos del mar, els animals que volen pel cel i els animals domèstics, sobre tota la terra i sobre els animals que s’arrosseguen per terra.»+ 27 I Déu va crear l’home a la seva imatge. A la imatge de Déu el va crear. Els va crear home i dona.+ 28 A més, Déu els va beneir i els va dir: «Tingueu molts fills i multipliqueu-vos, ompliu la terra+ i poseu-la sota el vostre control,*+ i tingueu autoritat sobre+ els peixos del mar, els animals que volen pel cel i tots els animals que es mouen sobre la terra.»

29 Llavors Déu va dir: «Us dono totes les plantes de la terra que donen llavor i tots els arbres que donen fruit amb llavor. Aquest serà el vostre aliment.+ 30 I a tots els animals salvatges de la terra, a tots els animals que volen pel cel i a tots els animals que es mouen sobre la terra i tenen vida,* els dono tota la vegetació verda. Aquest serà el seu aliment.»+ I així va ser.

31 Després d’això, Déu va veure tot el que havia fet, i tot era molt bo.+ I hi va haver vespre i hi va haver matí. Aquest va ser el sisè dia.

2 Així, van quedar acabats el cel, la terra i tot el que contenen.*+ 2 Al setè dia, Déu ja havia acabat la seva obra. I el setè dia va començar a descansar de tota l’obra que havia fet.+ 3 Llavors Déu va beneir el setè dia i el va declarar sagrat, perquè en aquest dia Déu ha estat descansant de tota l’obra que ha creat, de tot el que es va proposar fer.

4 Aquesta és la història del cel i de la terra, del temps en què van ser creats, del dia en què Jehovà* Déu va fer la terra i el cel.+

5 Encara no hi havia ni arbustos ni cap altra planta a la terra, perquè Jehovà Déu no havia fet que plogués sobre la terra, i no hi havia ningú que cultivés el camp. 6 Però de la terra pujava una boirina que mullava tota la superfície del terreny.

7 Llavors Jehovà Déu va formar l’home de la pols+ del terra, li va bufar al nas l’alè de vida,+ i l’home es va convertir en un ésser viu.*+ 8 A més, Jehovà Déu va plantar un jardí a l’Edèn,+ cap a l’est, i allà va posar-hi l’home que havia format.+ 9 Aleshores Jehovà Déu va fer que creixessin del terra tot tipus d’arbres que feien goig de veure i que donaven bons fruits. També va fer créixer l’arbre de la vida+ al mig del jardí i l’arbre del coneixement del bé i del mal.+

10 De l’Edèn sortia un riu que regava el jardí, i d’allà es dividia en quatre rius.* 11 El primer riu es diu Fison, i és el que envolta tota la terra d’Havilà, on hi ha or. 12 L’or d’aquella terra és molt bo. També hi ha resina de bdel·li i pedra d’ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i és el que envolta tota la terra de Cus. 14 El tercer riu es diu Tigris,*+ i és el que va cap a l’est d’Assíria.+ I el quart riu es diu Eufrates.+

15 Jehovà Déu va agafar l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el cuidés.+ 16 I Jehovà Déu també va donar aquest manament a l’home: «Pots menjar de tots els arbres del jardí fins que et quedis satisfet.+ 17 Però no mengis de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, sens dubte moriràs.»+

18 Llavors Jehovà Déu va dir: «No és bo que l’home segueixi estant sol. Li faré una ajudant que el complementi.»+ 19 Jehovà Déu havia estat formant del terra tots els animals salvatges* i tots els animals que volen pel cel, i els va anar portant a l’home per veure quin nom els posaria. Cada animal* tindria el nom que l’home li posés.+ 20 Així que l’home va posar nom a tots els animals domèstics, als animals que volen pel cel i a tots els animals salvatges.* Però l’home no tenia cap ajudant que el complementés. 21 Per això, Jehovà Déu va fer que l’home s’adormís profundament i, mentre dormia, li va treure una costella i després va tancar la carn al seu lloc. 22 I de la costella que va treure a l’home, Jehovà Déu en va fer una dona, i la va portar a l’home.+

23 Aleshores l’home va dir:

24 Per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a* la seva esposa, i ells seran una sola carn.*+ 25 I tots dos, l’home i la dona, continuaven nus,+ però no se n’avergonyien.

3 Ara bé, la serp+ era el més cautelós* de tots els animals salvatges que Jehovà Déu havia fet. I va dir a la dona: «¿És veritat que Déu us ha dit que no podeu menjar de tots els arbres del jardí?»+ 2 Llavors la dona va contestar a la serp: «Podem menjar del fruit dels arbres del jardí.+ 3 Però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí,+ Déu ha dit: “No en mengeu. No, no el toqueu. Perquè si ho feu, morireu.”» 4 Llavors la serp va dir a la dona: «No morireu pas.+ 5 Perquè Déu sap que el mateix dia que en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com Déu: coneixereu el bé i el mal.»+

6 Així doncs, la dona va veure que el fruit de l’arbre era bo per menjar i desitjable a la vista. En efecte, l’arbre feia goig de veure. Per això, va agafar del fruit i en va començar a menjar.+ Després, quan va estar amb el seu marit, també li va donar del fruit, i ell en va començar a menjar.+ 7 Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls i es van adonar que estaven nus. Així que van cosir fulles de figuera per tapar-se.*+

8 Més tard, l’home i la seva dona van sentir la veu de Jehovà Déu, que caminava pel jardí a l’hora del dia en què bufava la brisa, i es van amagar de Jehovà Déu entre els arbres del jardí. 9 I Jehovà Déu va estar cridant l’home, dient-li: «On ets?» 10 Finalment l’home li va dir: «He sentit la teva veu al jardí, però he tingut por perquè estava nu, i per això m’he amagat.» 11 I Déu li va preguntar: «Qui t’ha dit que estaves nu?+ ¿Has menjat de l’arbre del qual et vaig manar que no en mengessis?»+ 12 L’home va contestar: «La dona que em vas donar m’ha donat del fruit de l’arbre, i per això n’he menjat.» 13 Llavors Jehovà Déu va dir a la dona: «Què has fet?» I la dona va respondre: «La serp m’ha enganyat, i per això n’he menjat.»+

14 Aleshores Jehovà Déu va dir a la serp:+ «Com que has fet això, seràs maleïda entre tots els animals domèstics i tots els animals salvatges. Sobre el teu ventre t’arrossegaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. 15 I faré que hi hagi enemistat*+ entre tu+ i la dona,+ i entre la teva descendència+ i la descendència d’ella.+ Ell t’esclafarà* el cap,+ i tu el feriràs al* taló.»+

16 A la dona li va dir: «Faré que tinguis molts més patiments durant l’embaràs, i donaràs a llum amb dolor. Desitjaràs intensament estar amb el teu marit i ell et dominarà.»

17 I a Adam* li va dir: «Com que has fet cas de la teva dona* i has menjat de l’arbre del qual et vaig manar: “No en mengis”,+ el terra queda maleït per culpa teva.+ T’hauràs d’esforçar molt per aconseguir aliment del terra tots els dies de la teva vida.+ 18 El terra et donarà espines i cards, i hauràs de menjar la vegetació del camp. 19 Amb la suor del teu front menjaràs pa* fins que tornis a la terra, perquè d’allà vas ser format.+ Perquè ets pols, i a la pols tornaràs.»+

20 Després d’això, Adam li va posar el nom d’Eva* a la seva dona, perquè ella seria la mare de tota la humanitat.*+ 21 I Jehovà Déu va fer llargues robes de pell per a Adam i la seva dona perquè es vestissin.+ 22 Llavors Jehovà Déu va dir: «L’home s’ha tornat com un de nosaltres al conèixer el bé i el mal.+ Per això, perquè no allargui la mà i també agafi del fruit de l’arbre de la vida,+ i en mengi i visqui per sempre...»* 23 Aleshores Jehovà Déu el va expulsar del jardí de l’Edèn+ perquè cultivés la terra d’on havia sigut format.+ 24 Així que va fer fora l’home, i va posar a l’est del jardí de l’Edèn els querubins+ i una espasa flamejant que donava voltes contínuament. D’aquesta manera, va quedar bloquejat el camí a l’arbre de la vida.

4 Adam va tenir relacions sexuals amb la seva dona, Eva, i ella es va quedar embarassada.+ Quan va donar a llum Caín,+ va dir: «He tingut* un fill amb l’ajuda de Jehovà.» 2 Més tard va donar a llum un altre fill: Abel,+ el germà de Caín.

Abel es va fer pastor d’ovelles, però Caín es va fer agricultor. 3 Al cap d’un temps, Caín va presentar com a ofrena per a Jehovà alguns fruits de la terra, 4 però Abel va oferir alguns primogènits del seu ramat,+ amb el greix inclòs. Jehovà va aprovar Abel i la seva ofrena,+ 5 però no va aprovar ni Caín ni la seva ofrena. Per això, Caín es va posar molt furiós i es va quedar ben abatut.* 6 Llavors Jehovà va dir a Caín: «Per què estàs tan furiós i abatut? 7 Si canvies i fas el que està bé, no creus que tornaràs a tenir la meva aprovació?* Però si no canvies, que sàpigues que el pecat està a l’aguait a la porta, i desitja dominar-te. Ara bé, seràs capaç de controlar-lo?»

8 Després d’això, Caín va dir al seu germà Abel: «Anem al camp.» I mentre estaven al camp, Caín va atacar el seu germà Abel i el va matar.+ 9 Més tard, Jehovà va dir a Caín: «On és el teu germà Abel?» I ell li va contestar: «No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà?» 10 Llavors Déu li va dir: «Què has fet? Escolta! La sang del teu germà m’està cridant des del terra.+ 11 I ara seràs maleït i desterrat d’aquesta terra, que ha obert la seva boca per rebre la sang del teu germà, a qui tu has matat.+ 12 Quan cultivis la terra, no et donarà el seu producte.* Seràs un fugitiu i aniràs d’un lloc a un altre per la terra.» 13 I Caín va dir a Jehovà: «El càstig pel meu error és massa gran per poder-lo suportar. 14 Avui m’expulses d’aquesta terra, i estaré fora de la teva vista.* Seré un fugitiu i aniré d’un lloc a un altre per la terra, i qualsevol que em trobi segur que em matarà.» 15 Llavors Jehovà li va dir: «Per aquest motiu, si algú mata Caín, patirà la venjança set vegades.»

Aleshores Jehovà va establir un senyal per a Caín perquè ningú que es trobés amb ell el matés. 16 Llavors Caín va marxar de la presència de Jehovà i se’n va anar a viure a la terra de l’Exili,* a l’est de l’Edèn.+

17 Després d’això, Caín va tenir relacions sexuals amb la seva dona,+ i ella es va quedar embarassada i va donar a llum Enoc. Llavors Caín va començar a construir una ciutat i li va posar el nom del seu fill Enoc. 18 Més tard, Enoc va ser el pare d’Irad. Irad va ser el pare de Mahujael, Mahujael va ser el pare de Matusael, i Matusael va ser el pare de Lamec.

19 Lamec es va casar amb dues dones. La primera es deia Adà i la segona es deia Sel·là. 20 Adà va donar a llum Jabal. Ell va ser el pare dels que viuen en tendes i crien bestiar. 21 El seu germà es deia Jubal. Ell va ser el pare de tots els que toquen l’arpa i la flauta. 22 A més, Sel·là va donar a llum Tubal-Caín, que va forjar tot tipus d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. 23 Llavors Lamec va compondre aquests versos per a les seves dones, Adà i Sel·là:

25 Adam va tornar a tenir relacions sexuals amb la seva dona, i ella va donar a llum un fill. Ella li va posar el nom de Set,*+ perquè va dir: «Déu m’ha donat* un altre descendent en lloc d’Abel, perquè Caín el va matar.»+ 26 I Set també va tenir un fill i li va posar el nom d’Enós.+ Per aquell temps, la gent va començar a invocar el nom de Jehovà.

5 Aquest és el llibre de la història d’Adam. El dia en què Déu va crear Adam, el va fer semblant a Déu.+ 2 Els va crear home i dona.+ El dia en què van ser creats,+ els va beneir i els va anomenar Humans.*

3 Quan Adam tenia 130 anys, va tenir un fill que era semblant a ell, a la seva imatge, i li va posar el nom de Set.+ 4 Després del naixement del seu fill Set, Adam va viure 800 anys més. I va ser pare de fills i filles. 5 En total, Adam va viure 930 anys, i llavors va morir.+

6 Quan Set tenia 105 anys, va ser pare d’Enós.+ 7 Després del naixement del seu fill Enós, Set va viure 807 anys més. I va ser pare de fills i filles. 8 En total, Set va viure 912 anys, i llavors va morir.

9 Quan Enós tenia 90 anys, va ser pare de Quenan. 10 Després del naixement del seu fill Quenan, Enós va viure 815 anys més. I va ser pare de fills i filles. 11 En total, Enós va viure 905 anys, i llavors va morir.

12 Quan Quenan tenia 70 anys, va ser pare de Mahalalel.+ 13 Després del naixement del seu fill Mahalalel, Quenan va viure 840 anys més. I va ser pare de fills i filles. 14 En total, Quenan va viure 910 anys, i llavors va morir.

15 Quan Mahalalel tenia 65 anys, va ser pare de Jared.+ 16 Després del naixement del seu fill Jared, Mahalalel va viure 830 anys més. I va ser pare de fills i filles. 17 En total, Mahalalel va viure 895 anys, i llavors va morir.

18 Quan Jared tenia 162 anys, va ser pare d’Enoc.+ 19 Després del naixement del seu fill Enoc, Jared va viure 800 anys més. I va ser pare de fills i filles. 20 En total, Jared va viure 962 anys, i llavors va morir.

21 Quan Enoc tenia 65 anys, va ser pare de Matusalem.+ 22 Després del naixement del seu fill Matusalem, Enoc va continuar caminant amb el Déu verdader* durant 300 anys més. I va ser pare de fills i filles. 23 En total, Enoc va viure 365 anys. 24 Enoc va caminar fidelment amb el Déu verdader.+ I després ningú el va tornar a veure,* perquè Déu se’l va endur.+

25 Quan Matusalem tenia 187 anys, va ser pare de Lamec.+ 26 Després del naixement del seu fill Lamec, Matusalem va viure 782 anys més. I va ser pare de fills i filles. 27 En total, Matusalem va viure 969 anys, i llavors va morir.

28 Quan Lamec tenia 182 anys, va tenir un fill, 29 i li va posar el nom de Noè,*+ perquè va dir: «Aquest ens consolarà, fent més lleugers el nostre treball i l’esforç de les nostres mans cansades a causa de la terra que Jehovà ha maleït.»+ 30 Després del naixement del seu fill Noè, Lamec va viure 595 anys més. I va ser pare de fills i filles. 31 En total, Lamec va viure 777 anys, i llavors va morir.

32 Després de complir 500 anys, Noè va ser pare de Sem,+ Cam+ i Jàfet.+

6 Quan la quantitat d’homes va començar a augmentar per tota la terra i aquests van tenir filles, 2 els fills del Déu verdader*+ es van adonar que les filles dels homes eren molt boniques. Així que es van casar amb totes les que van voler. 3 Llavors Jehovà va dir: «El meu esperit no tolerarà els homes per sempre,+ perquè només són carn.* Per això, els seus dies seran 120 anys.»+

4 En aquell temps i també després, els nefilim* vivien a la terra. Durant aquella època, els fills del Déu verdader tenien relacions sexuals amb les filles dels homes, i elles els donaven fills. Els seus fills eren els poderosos, els homes famosos de l’antiguitat.

5 Jehovà va veure que la maldat dels homes havia crescut a la terra i que els pensaments del seu cor eren sempre dolents.+ 6 Jehovà es va lamentar d’haver fet* els homes a la terra, i el seu cor es va posar trist.*+ 7 I Jehovà va dir: «Eliminaré de la terra els homes que he creat, els homes juntament amb els animals domèstics, els animals que s’arrosseguen i els animals que volen pel cel, perquè lamento haver-los fet.» 8 Però Noè tenia l’aprovació de Jehovà.

9 Aquesta és la història de Noè.

Noè era un home just.+ A diferència de la gent del seu temps,* ell va demostrar ser irreprotxable.* Noè caminava amb el Déu verdader.+ 10 Amb el temps, Noè va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.+ 11 Però el Déu verdader va veure que la terra s’havia corromput* i estava plena de violència. 12 En efecte, Déu va mirar la terra i va veure que estava corrompuda.+ Totes les persones* de la terra portaven vides corruptes.+

13 I Déu va dir a Noè: «He decidit destruir tots els humans perquè la terra està plena de violència per culpa d’ells. Per això, els destruiré i arrasaré la terra.+ 14 Fes-te una arca* de fusta resinosa.+ Fes compartiments a l’arca i cobreix-la de quitrà*+ per dins i per fora. 15 L’has de fer així: ha de mesurar 300 colzades* de llargada, 50 colzades d’amplada i 30 colzades d’alçada. 16 Fes-la de tres pisos: un pis inferior, un segon i un tercer. A una colzada del sostre, fes-hi una finestra perquè hi entri la llum.* I posa l’entrada de l’arca a un dels seus costats.+

17 »Jo, per part meva, portaré un diluvi+ sobre la terra per destruir tots els éssers vius* que tenen alè de vida* i que estan sota el cel. Tot el que hi ha a la terra morirà.+ 18 Estableixo el meu pacte amb tu. Has d’entrar a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les dones dels teus fills.+ 19 Fes que entri amb tu a l’arca una parella de cada tipus d’animal,+ un mascle i una femella,+ perquè els mantinguis amb vida. 20 Vindran a tu una parella de cada gènere d’animals voladors, d’animals domèstics i d’animals que s’arrosseguen per terra, i entraran a l’arca perquè els mantinguis amb vida.+ 21 I tu, per part teva, agafa tot tipus d’aliment i guarda’l,+ perquè en pugueu menjar tant tu com els animals.»

22 I Noè va fer tot el que Déu li havia manat. Ho va fer tal com li havia dit.+

7 Després d’això, Jehovà va dir a Noè: «Entra a l’arca, tu i tota la teva família, perquè he vist que ets just, a diferència d’aquesta generació.+ 2 De cada tipus d’animal pur, agafa’n set,*+ mascles i femelles. De cada espècie d’animal impur, agafa’n només dos, un mascle i una femella. 3 I de cada animal que vola pel cel, agafa’n set,* mascles i femelles. Així la seva descendència sobreviurà sobre tota la terra.+ 4 I és que d’aquí a només set dies faré que plogui+ sobre la terra durant 40 dies i 40 nits,+ i eliminaré de la terra tots els éssers vius que he fet.»+ 5 Aleshores Noè va fer tot el que Jehovà li havia manat.

6 Noè tenia 600 anys quan les aigües del diluvi van inundar la terra.+ 7 Doncs bé, abans de començar el diluvi, Noè, els seus fills, la seva dona i les dones dels seus fills van entrar a l’arca.+ 8 Els animals purs i els animals impurs, els animals que volen i tots els animals que es mouen sobre la terra+ 9 van entrar a dins de l’arca, on era Noè, per parelles, mascle i femella, tal com Déu havia manat a Noè. 10 I set dies després, les aigües del diluvi van caure sobre la terra.

11 L’any 600 de la vida de Noè, el dia 17 del segon mes, es van rebentar totes les fonts de les immenses aigües profundes i es van obrir les comportes del cel.+ 12 I va ploure amb força sobre la terra durant 40 dies i 40 nits. 13 Aquell mateix dia, Noè va entrar a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet,+ la seva dona i les tres dones dels seus fills.+ 14 Hi van entrar amb tots els animals salvatges segons els seus gèneres, tots els animals domèstics segons els seus gèneres, tots els animals que s’arrosseguen per terra segons els seus gèneres i tots els animals que volen segons els seus gèneres, tots els ocells, tots els animals amb ales. 15 Tota classe d’animals* que tenen alè de vida* van continuar anant de dos en dos a on era Noè, a dins de l’arca. 16 Per tant, hi van entrar tota classe d’animals, tant mascles com femelles, tal com Déu havia manat a Noè. Després, un cop Noè va ser a dins, Jehovà va tancar la porta.

17 L’aigua del diluvi va continuar caient sobre la terra durant 40 dies, i les aigües van anar pujant i van començar a aixecar l’arca. Llavors l’arca va començar a flotar per la superfície de les aigües molt per sobre de la terra. 18 Les aigües seguien pujant cada vegada més i anaven inundant la terra. Però l’arca flotava per sobre de la superfície de les aigües. 19 Les aigües van créixer tant que totes les muntanyes altes que hi ha sota el cel van quedar cobertes.+ 20 De fet, van arribar fins a 15 colzades* per damunt de les muntanyes.

21 Així doncs, van morir tots els éssers vius* que es movien sobre la terra:+ els animals que volen, els animals domèstics, els animals salvatges, tots els animals que viuen en eixams* i tota la humanitat.+ 22 Tot el que hi havia a la terra ferma i tenia alè de vida* va morir.+ 23 Déu* va eliminar de la terra tots els éssers vius: els homes i els animals, des dels animals que s’arrosseguen fins als animals que volen pel cel. Tots van ser destruïts.+ Només van sobreviure Noè i els que estaven amb ell a l’arca.+ 24 I les aigües van continuar cobrint la terra durant 150 dies.+

8 Però Déu no s’havia oblidat de Noè ni de tots els animals salvatges ni dels animals domèstics que estaven amb ell a l’arca.+ I Déu va fer que bufés un vent sobre la terra, i les aigües van començar a baixar. 2 Les fonts de les aigües profundes i les comportes del cel es van tancar, i aleshores va parar de ploure.*+ 3 A poc a poc, les aigües es van anar retirant de la terra, i al cap de 150 dies ja havien baixat bastant. 4 El dia 17 del setè mes, l’arca es va quedar aturada sobre les muntanyes d’Ararat. 5 Les aigües van continuar baixant fins al desè mes, i el primer dia del desè mes van aparèixer els cims de les muntanyes.+

6 Per això, al cap de 40 dies, Noè va obrir la finestra+ que havia fet a l’arca 7 i va deixar anar un corb. El corb va estar volant per fora, anant i venint, fins que les aigües de la terra es van assecar.

8 Més tard, va deixar anar un colom per veure si les aigües de la terra havien baixat prou. 9 Però el colom no va trobar cap lloc on posar-se,* perquè les aigües encara cobrien tota la terra.+ Per això, va tornar a l’arca, i Noè va treure la mà, el va agafar i el va entrar a dins. 10 Noè va esperar set dies més i va deixar anar el colom una altra vegada. 11 Cap al vespre, quan el colom va tornar, Noè va veure que portava al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. D’aquesta manera es va adonar que les aigües ja havien baixat.+ 12 Va esperar set dies més i va deixar anar el colom una altra vegada. Però el colom ja no va tornar més.

13 L’any 601 de la vida de Noè,+ el primer dia del primer mes, les aigües ja havien baixat. Noè va treure la coberta de l’arca i va veure que la terra s’estava assecant. 14 I el dia 27 del segon mes, la terra ja estava seca.

15 Déu va dir a Noè: 16 «Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les dones dels teus fills.+ 17 Fes sortir amb tu tots els animals:*+ els animals que volen, els animals salvatges, els animals domèstics i els animals que s’arrosseguen per terra. Així es podran reproduir i multiplicar i arribaran a ser molts a la terra.»+

18 Aleshores Noè va sortir de l’arca amb els seus fills,+ la seva dona i les dones dels seus fills. 19 Tots els animals —tots els animals que s’arrosseguen, tots els animals que volen i tots els animals que es mouen sobre la terra— van sortir de l’arca per famílies.+ 20 Llavors Noè va construir un altar+ per a Jehovà i va agafar alguns dels animals purs i dels animals voladors purs,+ i va fer ofrenes cremades a l’altar.+ 21 I Jehovà va sentir una olor molt agradable.* Així que Jehovà es va dir a si mateix:* «Mai més maleiré* la terra+ per culpa dels homes, perquè el cor dels homes té tendència al mal des de la seva joventut.+ I mai més tornaré a destruir tots els éssers vius com acabo de fer.+ 22 D’ara endavant, a la terra sempre hi haurà sembra i collita, fred i calor, estiu i hivern, dia i nit.»+

9 Després Déu va beneir Noè i els seus fills, i els va dir: «Tingueu molts fills i multipliqueu-vos, i ompliu la terra.+ 2 Tots els animals de la terra, tots els animals que volen pel cel, tot el que es mou sobre la terra i tots els peixos del mar seguiran tenint-vos por i terror. Els poso sota la vostra autoritat.*+ 3 Podeu menjar de tots els animals que es mouen i estan vius.+ Igual que us vaig donar la vegetació verda com a aliment, també us dono tots els animals.+ 4 L’únic que no podeu menjar és la carn d’un animal amb la seva sang, que és la seva vida.*+ 5 A més, demanaré comptes per la vostra sang, que és la vostra vida.* En demanaré comptes als animals, i també demanaré comptes a qualsevol persona per la vida del seu germà.+ 6 Si un home vessa la sang d’algú, una altra persona vessarà la sang d’aquest home,+ perquè Déu va fer l’home a la seva imatge.+ 7 I vosaltres, tingueu molts fills, multipliqueu-vos i ompliu la terra.»+

8 Llavors Déu va dir a Noè i als seus fills: 9 «Estableixo un pacte amb vosaltres+ i amb els vostres descendents, 10 i amb tots els animals que han sortit de l’arca amb vosaltres —els ocells, els animals i tots els éssers vius de la terra que estan amb vosaltres—, tots els animals de la terra.+ 11 Aquest és el pacte que estableixo amb vosaltres: mai més destruiré tots els éssers vius* amb les aigües d’un diluvi, i mai més portaré un diluvi per arrasar la terra.»+

12 I Déu va afegir: «Aquest és el senyal del pacte que faig amb vosaltres i amb tots els animals que estan amb vosaltres, que es mantindrà durant les generacions futures: 13 poso el meu arc iris als núvols com a senyal del pacte que he fet amb la terra. 14 Sempre que jo cobreixi de núvols la terra, apareixerà l’arc iris entre els núvols. 15 Llavors em recordaré del pacte que he fet amb vosaltres i amb tot tipus d’animals, i les aigües mai més es convertiran en un diluvi que destrueixi tots els éssers vius.*+ 16 I sempre que hi hagi un arc iris entre els núvols, el veuré i recordaré el pacte etern que hi ha entre Déu i tots els éssers vius de la terra.»

17 I Déu va repetir a Noè: «Aquest és el senyal del pacte que estableixo amb tots els éssers vius que hi ha a la terra.»+

18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca van ser Sem, Cam i Jàfet.+ Més tard, Cam va ser pare de Canaan.+ 19 Aquests tres van ser els fills de Noè, i d’ells van venir tots els que van poblar la terra.+

20 Noè va començar a treballar d’agricultor, i va plantar una vinya. 21 Un dia va beure vi i es va emborratxar, i es va despullar dins de la seva tenda. 22 Cam, el pare de Canaan, va veure el seu pare despullat, i ho va explicar als seus dos germans, que estaven a fora. 23 Llavors Sem i Jàfet van agafar un mantell, se’l van posar tots dos a sobre de les espatlles i van entrar caminant cap enrere. Aleshores, mentre miraven cap a una altra banda, van cobrir el seu pare, i així no el van veure despullat.

24 Quan Noè es va despertar dels efectes del vi i es va assabentar del que li havia fet el seu fill petit, 25 va dir:

«Maleït sigui Canaan.+

Que es converteixi en l’esclau més baix dels seus germans!»+

26 I va afegir:

Que Canaan també sigui el seu esclau.»

28 Després del Diluvi, Noè va viure 350 anys més.+ 29 En total, Noè va viure 950 anys, i llavors va morir.

10 Aquesta és la història de Sem,+ Cam i Jàfet, els fills de Noè.

Després del Diluvi, van tenir fills.+ 2 Els fills de Jàfet van ser Gómer,+ Magog,+ Madai, Javan, Tubal,+ Mèsec+ i Tiràs.+

3 Els fills de Gómer van ser Aixquenaz,+ Rifat i Togarmà.+

4 Els fills de Javan van ser Elisà,+ Tarsis,+ Quitim+ i Dodanim.

5 D’aquests provenen els habitants de les illes, que es van agrupar als seus territoris per idiomes, famílies i nacions.

6 Els fills de Cam van ser Cus, Misraïm,+ Put+ i Canaan.+

7 Els fills de Cus van ser Sebà,+ Havilà, Sabtà, Raamà+ i Sabtecà.

Els fills de Raamà van ser Saba i Dedan.

8 Cus també va ser el pare de Nemrod, el primer home que es va fer poderós a la terra. 9 Va ser un caçador poderós, un opositor de Jehovà. Per això hi ha una dita que diu: «Igual que Nemrod, un caçador poderós, un opositor de Jehovà.» 10 Les primeres ciutats del seu regne van ser Babel,+ Èrec,+ Acad i Calné, que estaven a la terra de Xinar.+ 11 Des d’aquella terra, ell va anar cap a Assíria+ i va edificar Nínive,+ Rehobot-Ir, Cala 12 i Ressen, situada entre Nínive i Cala. Aquesta és la gran ciutat.*

13 Misraïm va ser el pare de Ludim,+ Anamim, Lehabim, Neftuïm,+ 14 Patrosim,+ Casluhim (de qui provenen els filisteus)+ i Caftorim.+

15 Canaan va ser el pare de Sidó,+ el seu primogènit, i també d’Het,+ 16 així com dels jebuseus,+ dels amorreus,+ dels guirgaseus, 17 dels hivites,+ dels arqueus, dels sinites, 18 dels arvadites,+ dels semarites i dels hamatites.+ Amb el temps, les famílies dels cananeus van anar a viure a altres terres. 19 La frontera del territori dels cananeus s’estenia des de Sidó fins a Guerar,+ situada a prop de Gaza,+ i fins a Sodoma, Gomorra,+ Admà i Seboïm,+ situades a prop de Lesa. 20 Aquests van ser els fills de Cam, agrupats per famílies i idiomes, i per territoris i nacions.

21 Sem també va tenir fills. Ell va ser l’avantpassat de tots els fills d’Éber+ i també el germà de Jàfet, el germà gran.* 22 Els fills de Sem van ser Elam,+ Assur,+ Arfaxad,+ Lud i Aram.+

23 Els fills d’Aram van ser Us, Hul, Guèter i Maix.

24 Arfaxad va ser el pare de Selà,+ i Selà va ser el pare d’Éber.

25 Éber va tenir dos fills. Un es deia Pèleg,*+ perquè en el seu temps es va dividir la població de la terra,* i l’altre es deia Joctan.+

26 Joctan va ser el pare d’Almodad, Sàlef, Hassarmàvet, Jèrah,+ 27 Hadoram, Uzal, Diclà, 28 Obal, Abimael, Saba, 29 Ofir,+ Havilà i Jobab. Tots aquests van ser els fills de Joctan.

30 Ells vivien en el territori que va des de Meixà fins a Sefar, la regió muntanyosa de l’Orient.

31 Aquests van ser els fills de Sem, agrupats per famílies i idiomes, i per territoris i nacions.+

32 Aquestes van ser les famílies dels fills de Noè, agrupades per genealogies i nacions. D’aquestes famílies provenen les nacions que es van escampar per tota la terra després del Diluvi.+

11 Tota la terra seguia parlant un sol idioma i utilitzava les mateixes paraules.* 2 Quan la gent va viatjar cap a l’est, van descobrir una plana a la terra de Xinar+ i es van quedar a viure allà. 3 Aleshores es van dir els uns als altres: «Som-hi! Fem maons i coguem-los amb foc.» Així que van fer servir maons en comptes de pedra, i van utilitzar quitrà com a mescla. 4 Després van dir: «Som-hi! Edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel. Així ens farem famosos* i no serem dispersats per tota la terra.»+

5 Llavors Jehovà va baixar per veure* la ciutat i la torre que els homes estaven edificant. 6 I Jehovà va dir: «Són un sol poble amb un sol idioma,+ i mira què han començat a fer. Aconseguiran qualsevol cosa que es proposin. 7 Baixem+ i confonguem el seu idioma perquè no es puguin entendre els uns als altres.» 8 Així doncs, Jehovà els va dispersar per tota la terra,+ i a poc a poc la gent va deixar d’edificar la ciutat. 9 És per això que aquella ciutat va rebre el nom de Babel,*+ perquè allà Jehovà va confondre l’idioma que es parlava a tota la terra, i des d’allà Jehovà els va dispersar per tota la terra.

10 Aquesta és la història de Sem.+

Quan Sem tenia 100 anys, dos anys després del Diluvi, va ser pare d’Arfaxad.+ 11 Després del naixement del seu fill Arfaxad, Sem va viure 500 anys més. I va ser pare de fills i filles.+

12 Quan Arfaxad tenia 35 anys, va ser pare de Selà.+ 13 Després del naixement del seu fill Selà, Arfaxad va viure 403 anys més. I va ser pare de fills i filles.

14 Quan Selà tenia 30 anys, va ser pare d’Éber.+ 15 Després del naixement del seu fill Éber, Selà va viure 403 anys més. I va ser pare de fills i filles.

16 Quan Éber tenia 34 anys, va ser pare de Pèleg.+ 17 Després del naixement del seu fill Pèleg, Éber va viure 430 anys més. I va ser pare de fills i filles.

18 Quan Pèleg tenia 30 anys, va ser pare de Reú.+ 19 Després del naixement del seu fill Reú, Pèleg va viure 209 anys més. I va ser pare de fills i filles.

20 Quan Reú tenia 32 anys, va ser pare de Serug. 21 Després del naixement del seu fill Serug, Reú va viure 207 anys més. I va ser pare de fills i filles.

22 Quan Serug tenia 30 anys, va ser pare de Nacor. 23 Després del naixement del seu fill Nacor, Serug va viure 200 anys més. I va ser pare de fills i filles.

24 Quan Nacor tenia 29 anys, va ser pare de Taré.+ 25 Després del naixement del seu fill Taré, Nacor va viure 119 anys més. I va ser pare de fills i filles.

26 Després de complir 70 anys, Taré va ser pare d’Abram,+ Nacor+ i Haran.

27 Aquesta és la història de Taré.

Taré va ser pare d’Abram, Nacor i Haran. I Haran va ser pare de Lot.+ 28 Mentre el seu pare Taré encara vivia, Haran va morir a la seva terra natal, a Ur+ dels caldeus.+ 29 Tant Abram com Nacor es van casar. La dona d’Abram es deia Sarai,+ i la dona de Nacor es deia Milcà,+ que era filla d’Haran. Haran, a més de ser pare de Milcà, també era pare d’Iscà. 30 Però Sarai no tenia fills perquè era estèril.+

31 Taré va marxar d’Ur dels caldeus i se’n va anar cap a la terra de Canaan.+ Es va endur el seu fill Abram, el seu net Lot,+ el fill d’Haran, i la seva nora Sarai, la dona del seu fill Abram. Però quan van arribar a Haran,+ es van quedar a viure allà. 32 Taré va viure 205 anys, i llavors va morir a Haran.

12 Jehovà va dir a Abram: «Marxa de la teva terra, deixa els teus parents i la casa del teu pare, i ves cap a la terra que et mostraré.+ 2 Faré de tu una gran nació, et beneiré i faré gran el teu nom, i tu seràs una benedicció.+ 3 Beneiré els que et beneeixin i maleiré els que et maleeixin,+ i totes les famílies de la terra seran beneïdes* per mitjà teu.»+

4 Llavors Abram va marxar, tal com Jehovà li havia dit, i Lot el va acompanyar. Quan Abram va sortir d’Haran, tenia 75 anys.+ 5 Abram es va endur la seva dona Sarai,+ el seu nebot Lot,*+ tots els béns que havien acumulat+ i els servidors que havien adquirit a Haran, i es van dirigir cap a la terra de Canaan.+ Quan hi van arribar, 6 Abram va travessar aquella terra fins a arribar a un lloc anomenat Siquem,+ prop dels grans arbres de Moré.+ Per aquell temps, els cananeus vivien en aquella terra. 7 Llavors Jehovà es va aparèixer a Abram i li va dir: «Donaré aquesta terra+ a la teva descendència.»+ I Abram va construir un altar a Jehovà al lloc on se li havia aparegut. 8 Més tard, Abram va marxar d’allà cap a la regió muntanyosa situada a l’est de Betel+ i va plantar la seva tenda entre Betel i Ai.+ (Betel estava a l’oest i Ai estava a l’est.) Allà va construir un altar a Jehovà+ i es va posar a invocar* el nom de Jehovà.+ 9 Després, Abram va aixecar el campament i va anar acampant d’un lloc a un altre en direcció al Nègueb.+

10 Ara bé, va començar una època de fam al país. La fam va ser tan greu+ que Abram va baixar a Egipte per viure-hi durant un temps.*+ 11 Quan estava a punt d’entrar a Egipte, va dir a la seva dona Sarai: «Escolta’m, si us plau. Ets una dona molt bonica.+ 12 Quan els egipcis et vegin, segur que diran: “És la seva dona”, i a mi em mataran, però a tu et deixaran viure. 13 Si us plau, digues que ets la meva germana, perquè em tractin bé gràcies a tu i pugui salvar la vida.»*+

14 Quan Abram va entrar a Egipte, els egipcis es van adonar que la dona que anava amb ell era molt bonica. 15 Els prínceps del faraó també la van veure i van començar a elogiar la seva bellesa davant del faraó. Per això, la dona va ser portada a la casa del faraó. 16 Gràcies a ella, el faraó va tractar bé Abram i li va donar ovelles, vaques, burros, burres i camells, així com servidors i servidores.+ 17 Llavors Jehovà va castigar severament el faraó i la seva casa per causa de Sarai, la dona d’Abram.+ 18 Per això, el faraó va cridar Abram i li va dir: «Què m’has fet? Per què no em vas dir que era la teva dona? 19 Per què vas dir que era la teva germana?+ He estat a punt de casar-me amb ella! Aquí tens la teva dona. Emporta-te-la i ves-te’n!» 20 I el faraó va manar als seus servidors que acompanyessin Abram i la seva dona fins que sortissin del país amb tot el que tenien.+

13 Llavors Abram va sortir d’Egipte i va pujar al Nègueb,+ amb la seva dona i tot el que tenia. I Lot anava amb ells. 2 Abram era molt ric: tenia molt de bestiar, i molta plata i or.+ 3 Mentre viatjava del Nègueb a Betel, va anar acampant d’un lloc a un altre, fins que va arribar al lloc on anteriorment havia plantat la seva tenda, entre Betel i Ai,+ 4 al lloc on havia construït un altar. Allà, Abram va invocar* el nom de Jehovà.

5 Lot, que viatjava amb Abram, també tenia ovelles, vaques i tendes. 6 Però, com que tots dos tenien tants béns, els camps no eren prou grans per a ells i no els era possible viure junts en el mateix lloc. 7 Per aquest motiu, els ramaders d’Abram i els ramaders de Lot van començar a barallar-se. (En aquell temps, els cananeus i els perizites vivien al país.)+ 8 Per això, Abram va dir a Lot:+ «Si us plau, que no hi hagi baralles entre nosaltres ni entre els nostres ramaders, perquè som germans. 9 No tens tot el país al teu davant? Separem-nos, si us plau. Si te’n vas cap a l’esquerra, jo aniré cap a la dreta; però si te’n vas cap a la dreta, jo aniré cap a l’esquerra.» 10 Aleshores Lot va mirar al seu voltant i va veure tota la plana del Jordà*+ fins a Sóar.+ I es va adonar que era una regió ben regada, igual que el jardí de Jehovà+ i la terra d’Egipte. Això era abans que Jehovà destruís Sodoma i Gomorra. 11 Per tant, Lot va escollir tota la plana del Jordà, i va portar el seu campament cap a l’est. Així doncs, es van separar. 12 Abram es va quedar a la terra de Canaan, però Lot va anar a viure a prop de les ciutats de la plana+ i finalment va establir el seu campament al costat de Sodoma. 13 Ara bé, la gent de Sodoma era molt dolenta i cometia pecats molt greus contra Jehovà.+

14 Després que Lot es va separar d’Abram, Jehovà va dir a Abram: «Si us plau, des del lloc on ets, mira al teu voltant, de nord a sud, i d’est a oest, 15 perquè tota la terra que veus te la donaré a tu i a la teva descendència, i serà vostra de manera permanent.+ 16 I faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les partícules de pols de la terra. Només si algú pogués comptar les partícules de pols de la terra, podria comptar els teus descendents.+ 17 Ves, recorre aquesta terra per tota la seva llargada i amplada, perquè te la donaré a tu.» 18 Així que Abram va seguir vivint en tendes. Temps després, va anar a viure a prop dels grans arbres de Mambré,+ que estan a Hebron,+ i allà va construir un altar a Jehovà.+

14 Per aquell temps, Amrafel era rei de Xinar,+ Arioc era rei d’Elassar, Quedorlaómer+ era rei d’Elam+ i Tidal era rei de Goïm. 2 Aquests reis van declarar la guerra a Bera, el rei de Sodoma,+ a Birxà, el rei de Gomorra,+ a Xinab, el rei d’Admà, a Seméber, el rei de Seboïm,+ i al rei de Bela, és a dir, Sóar. 3 Tots aquests van unir forces a la vall de Sidim,+ és a dir, al mar de la Sal.*+

4 Durant 12 anys, aquests cinc reis havien servit Quedorlaómer, però l’any 13 es van rebel·lar. 5 Per això, l’any 14, Quedorlaómer i els reis que estaven amb ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Astarot-Carnaim, els zuzites a Cam, els emites+ a Savé-Quiriataim 6 i els horites+ a la seva muntanya de Seïr+ fins a Elparan, tocant al desert. 7 Llavors van fer mitja volta i van arribar a En-Misfat, és a dir, Cadeix.+ Van conquerir tot el territori dels amalequites+ i van derrotar els amorreus+ que vivien a Hassasson-Tamar.+

8 Llavors el rei de Sodoma va començar a avançar amb el rei de Gomorra, el rei d’Admà, el rei de Seboïm i el rei de Bela, és a dir, Sóar, i es van posar en ordre de batalla per lluitar a la vall de Sidim 9 contra Quedorlaómer, el rei d’Elam, Tidal, el rei de Goïm, Amrafel, el rei de Xinar, i Arioc, el rei d’Elassar.+ Eren quatre reis contra cinc. 10 La vall de Sidim estava plena de pous de quitrà, i quan els reis de Sodoma i Gomorra es van intentar escapar, hi van caure a dins. I els que van quedar van fugir a la regió muntanyosa. 11 Els vencedors van agafar tots els béns i els aliments de Sodoma i Gomorra, i se’n van anar.+ 12 Al marxar, també es van emportar Lot, el nebot* d’Abram que vivia a Sodoma,+ i els seus béns.

13 Després, un home que s’havia escapat va anar fins on estava Abram, l’hebreu, i li va explicar el que havia passat. Per aquell temps, Abram vivia* a prop dels grans arbres de Mambré, l’amorreu,+ que era germà d’Escol i Aner.+ Aquests homes eren aliats d’Abram. 14 Així, Abram es va assabentar que havien capturat el seu nebot.*+ Per això va mobilitzar els seus homes entrenats per lluitar, 318 servidors nascuts a casa seva, i va perseguir els invasors fins a Dan.+ 15 A la nit, ell i els seus servidors es van dividir en grups per atacar-los, i els van vèncer. I ell els va perseguir fins a Hobà, que està al nord de Damasc. 16 I va recuperar tots els béns. També va rescatar el seu nebot Lot amb els seus béns, així com les dones i els altres captius.

17 Quan Abram va tornar després de vèncer Quedorlaómer i els reis que estaven amb ell, el rei de Sodoma va sortir a trobar-se amb Abram a la vall de Savé, és a dir, la vall del Rei.+ 18 I Melquisedec,+ el rei de Salem,+ va treure pa i vi. Ell era sacerdot del Déu Altíssim.+

19 Llavors el va beneir i li va dir:

I Abram li va donar la desena part de tot.+

21 Després el rei de Sodoma va dir a Abram: «Torna’m les persones i queda’t amb els béns.» 22 Però Abram li va contestar: «Aixeco la meva mà i juro davant de Jehovà, el Déu Altíssim, aquell que ha fet el cel i la terra, 23 que no agafaré res que sigui teu, ni tan sols un fil o una corretja de sandàlia, perquè no puguis dir: “Jo he fet que Abram sigui ric.” 24 L’únic que acceptaré és el que ja s’han menjat els meus homes. Però deixa que Aner, Escol i Mambré,+ els homes que han vingut amb mi, s’emportin la seva part.»

15 Després d’aquests fets, Jehovà va dir a Abram en una visió: «No tinguis por,+ Abram. Jo soc el teu escut.+ La teva recompensa serà molt gran.»+ 2 I Abram li va contestar: «Senyor Sobirà Jehovà, què em donaràs, si encara no tinc fills i l’hereu de casa meva és Elièzer, un home de Damasc?»+ 3 I va afegir: «No m’has donat cap descendent,+ i el meu hereu serà un servidor* de casa meva.» 4 Però Jehovà li va respondre: «El teu hereu no serà aquest home. El teu hereu serà el teu propi fill.»*+

5 Aleshores el va portar a fora de la tenda i li va dir: «Si us plau, mira al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.» I va afegir: «Així serà la teva descendència.»+ 6 Abram va posar fe en Jehovà+ i ell el va considerar just.*+ 7 A més, va afegir: «Jo soc Jehovà, aquell que et va fer sortir d’Ur dels caldeus per donar-te aquesta terra en propietat.»+ 8 I Abram va contestar: «Senyor Sobirà Jehovà, com puc estar segur que aquesta terra serà la meva propietat?» 9 I ell va respondre: «Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, una ovella mascle de tres anys, una tórtora i un colom jove.» 10 Així doncs, Abram va agafar tots aquests animals, els va partir pel mig i va posar cada meitat enfront de l’altra.* Però no va partir els ocells. 11 Llavors unes aus de rapinya van començar a baixar damunt dels animals morts, però Abram les feia fora.

12 Quan s’estava a punt de pondre el sol, Abram va caure en un son profund, i una foscor gran i aterradora el va cobrir. 13 Llavors Déu va dir a Abram: «Has de saber que els teus descendents seran estrangers en una terra que no serà la seva, i que la gent d’allà els esclavitzarà i els maltractarà durant 400 anys.+ 14 Però jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat,+ i després d’això sortiran d’allà amb molts béns.+ 15 Ara bé, aniràs en pau amb els teus avantpassats i seràs enterrat després d’una llarga vida.+ 16 Però els teus descendents tornaran aquí+ durant la quarta generació, perquè la maldat dels amorreus encara no ha arribat al límit.»*+

17 Després de la posta del sol, quan ja era molt fosc, va aparèixer un forn que fumejava, i una torxa de foc va passar entre els trossos d’animals. 18 Aquell dia, Jehovà va fer un pacte amb Abram+ dient: «Donaré aquesta terra a la teva descendència,+ des del riu d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:+ 19 la terra dels quenites,+ dels quenazites, dels cadmonites, 20 dels hitites,+ dels perizites,+ dels rafaïtes,+ 21 dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaseus i dels jebuseus.»+

16 Sarai, la dona d’Abram, no li havia donat cap fill.+ Però ella tenia una servidora egípcia que es deia Agar.+ 2 I Sarai va dir a Abram: «Escolta’m, si us plau. Jehovà no m’ha deixat tenir fills. Si us plau, tingues relacions sexuals amb la meva servidora. Potser podré tenir fills gràcies a ella.»+ I Abram va fer cas de Sarai. 3 Així doncs, quan ja feia deu anys que Abram vivia a la terra de Canaan, Sarai, la dona d’Abram, va agafar Agar, la seva servidora egípcia, i la va donar per esposa al seu marit Abram. 4 Ell va tenir relacions sexuals amb Agar i ella es va quedar embarassada. Però quan Agar es va adonar que estava embarassada, va començar a menysprear la seva mestressa.

5 Llavors Sarai va dir a Abram: «Tu tens la culpa del mal que m’ha fet. Vaig posar la meva servidora als teus braços,* però quan ella s’ha adonat que estava embarassada, m’ha començat a menysprear. Que Jehovà jutgi entre tu i jo!» 6 I Abram va dir a Sarai: «Tu tens autoritat sobre la teva servidora. Per això, fes amb ella el que et sembli bé.» Llavors Sarai la va humiliar, i Agar va fugir.

7 Més tard, l’àngel de Jehovà va trobar Agar en una font d’aigua al desert, la font que hi ha al camí que va cap a Xur.+ 8 I li va preguntar: «Agar, servidora de Sarai, d’on vens i on vas?» Ella li va contestar: «Estic fugint de la meva mestressa Sarai.» 9 Llavors l’àngel de Jehovà li va dir: «Torna amb la teva mestressa i obeeix-la amb humilitat.» 10 A més, l’àngel de Jehovà va dir: «Multiplicaré moltíssim la teva descendència, i faré que sigui tan nombrosa que no es podrà ni comptar.»+ 11 I l’àngel de Jehovà va afegir: «Estàs embarassada i tindràs un fill. Li has de posar el nom d’Ismael,* perquè Jehovà ha escoltat el teu patiment. 12 Serà com un ase salvatge.* Lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell, i viurà enfront de* tots els seus germans.»

13 Llavors Agar va invocar el nom de Jehovà, que estava parlant amb ella, i li va dir: «Tu ets un Déu que ho veu tot.»+ Va dir això perquè va pensar: «¿De debò he vist aquí aquell que em veu?» 14 Per això, el pou va rebre el nom de Beer-Lahai-Roí.* (Està entre Cadeix i Bèred.) 15 Aleshores Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d’Ismael.+ 16 Abram tenia 86 anys quan Agar va donar a llum Ismael.

17 Quan Abram tenia 99 anys, Jehovà se li va aparèixer i li va dir: «Jo soc el Déu Totpoderós. Segueix els meus camins* i sigues irreprotxable.* 2 Establiré* el meu pacte amb tu,+ i faré que la teva descendència sigui molt i molt nombrosa.»+

3 Abram va caure cara a terra, i Déu va continuar parlant amb ell i li va dir: 4 «Jo he fet un pacte amb tu,+ i sens dubte seràs pare de moltes nacions.+ 5 Ja no et diràs més Abram,* sinó que el teu nom serà Abraham,* perquè faré que siguis pare de moltes nacions. 6 Et donaré molts i molts descendents i faré que de tu provinguin moltes nacions; i de tu sortiran reis.+

7 »Compliré el meu pacte amb tu+ i amb la teva descendència generació rere generació. És un pacte etern perquè jo sigui el teu Déu i el Déu de la teva descendència. 8 I us donaré a tu i a la teva descendència la terra on has viscut com a estranger,+ tota la terra de Canaan, i serà vostra de manera permanent. I jo seré el seu Déu.»+

9 Déu també va dir a Abraham: «Tu has de complir el meu pacte, tant tu com la teva descendència, generació rere generació. 10 Aquest és el meu pacte amb vosaltres, que tu i la teva descendència complireu: tots els homes* que hi hagi entre vosaltres hauran de ser circumcidats.+ 11 Haureu de circumcidar el vostre prepuci, i això serà un senyal del meu pacte amb vosaltres.+ 12 Generació rere generació, haureu de circumcidar tots els nens quan tinguin vuit dies:+ tant els que neixin a casa vostra com els que no siguin part de la teva descendència i hagin sigut comprats a un estranger. 13 Hauran de ser circumcidats tots els homes que neixin a casa teva i tots els homes que hagis comprat.+ El meu pacte, marcat a la vostra carn, serà un pacte permanent. 14 I si un home* incircumcís no es vol circumcidar, haurà de ser eliminat del seu poble, perquè ha trencat el meu pacte.»

15 Aleshores Déu va dir a Abraham: «I la teva dona Sarai ja no es dirà Sarai,*+ sinó que el seu nom serà Sara.* 16 A ella la beneiré i a tu et donaré un fill a través d’ella.+ La beneiré i serà mare de moltes nacions; i d’ella sortiran reis.»* 17 Llavors Abraham va caure cara a terra, i va començar a riure i a dir dins seu:+ «Encara pot un home de 100 anys tenir un fill? I encara pot Sara, una dona de 90 anys, donar a llum?»+

18 Aleshores Abraham va dir al Déu verdader: «Que Ismael tingui la teva benedicció!»*+ 19 I Déu li va respondre: «Pots estar segur que la teva dona Sara et donarà un fill, i li has de posar el nom d’Isaac.*+ I establiré el meu pacte amb ell. Serà un pacte etern amb la seva descendència.+ 20 Pel que fa a Ismael, he escoltat el que m’has demanat. Mira, el beneiré i faré que tingui molts fills i que es multipliqui moltíssim. Serà pare de 12 caps de tribu, i faré d’ell una gran nació.+ 21 Però establiré el meu pacte amb Isaac,+ el fill que Sara et donarà l’any que ve per aquest temps.»+

22 Quan Déu va acabar de parlar amb Abraham, va marxar d’allà. 23 Llavors Abraham va reunir el seu fill Ismael, tots els homes nascuts a casa seva i tots els que havia comprat, és a dir, tots els homes* de la casa d’Abraham. I aquell mateix dia els va circumcidar a tots, tal com Déu li havia manat.+ 24 Abraham tenia 99 anys quan va ser circumcidat.+ 25 I el seu fill Ismael tenia 13 anys quan va ser circumcidat.+ 26 Aquell mateix dia, Abraham i el seu fill Ismael van ser circumcidats. 27 I tots els homes de casa seva, tots els que havien nascut a casa seva i tots els que havien sigut comprats a un estranger, també van ser circumcidats amb ell.

18 Després, Jehovà+ es va aparèixer a Abraham a prop dels grans arbres de Mambré,+ mentre estava assegut a l’entrada de la tenda a l’hora més calorosa del dia. 2 Quan Abraham va aixecar la vista, va veure que a certa distància hi havia tres homes drets,+ així que va córrer a rebre’ls des de l’entrada de la seva tenda i es va inclinar fins a terra. 3 Llavors va dir: «Jehovà, si tinc la teva aprovació, si us plau, no passis de llarg i queda’t amb el teu servent. 4 Si us plau, deixeu que us portin una mica d’aigua per rentar-vos els peus,+ i després descanseu a sota de l’arbre. 5 Com que heu vingut fins aquí, on està el vostre servent, deixeu-me que us porti una mica de pa perquè agafeu forces.* Després podreu seguir el vostre camí.» Llavors ells van contestar: «D’acord. Fes tot el que has dit.»

6 Així que Abraham va córrer a la tenda on era Sara i li va dir: «Afanya’t! Agafa tres mesures* de farina fina, pasta-la i fes-ne pans.» 7 Tot seguit, Abraham va córrer cap al ramat, va escollir un bon vedell, de carn tendra, i el va donar al seu servidor, que de seguida el va preparar. 8 Aleshores va agafar mantega, llet i el vedell que havia preparat, i els va servir el menjar. I es va quedar dret al seu costat, sota l’arbre, mentre ells menjaven.+

9 Llavors li van preguntar: «On és la teva dona Sara?»+ I ell va contestar: «Aquí, a la tenda.» 10 Un d’ells va afegir: «Sens falta, l’any que ve per aquest temps tornaré, i la teva dona Sara tindrà un fill.»+ Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, que estava darrere de l’home. 11 Per aquell temps, Abraham i Sara ja eren molt grans.+ A més, Sara ja no tenia edat per tenir fills.*+ 12 Per això, Sara va començar a riure dins seu i a dir: «Ara que soc vella i que el meu senyor també ho és, de veritat tindré aquest plaer?»+ 13 Llavors Jehovà va dir a Abraham: «Com és que Sara ha rigut i ha dit que no tindrà cap fill a la seva edat? 14 És que hi ha res impossible per a Jehovà?+ L’any que ve per aquest temps tornaré, i Sara tindrà un fill.» 15 Ara bé, Sara va tenir por, i per això ho va negar i va dir: «Jo no he rigut!» Però ell va dir: «Sí! Sí que has rigut!»

16 Els homes es van aixecar per marxar i, mentre Abraham els acompanyava part del camí per acomiadar-los, van mirar cap a Sodoma,+ que quedava més a baix. 17 I Jehovà va dir: «¿Amagaré a Abraham el que estic a punt de fer?+ 18 No hi ha dubte que Abraham es convertirà en una nació gran i poderosa, i totes les nacions de la terra seran beneïdes* per mitjà d’ell.+ 19 Conec bé Abraham i sé que manarà als seus fills i a tots els seus descendents que segueixin el camí de Jehovà i facin el que és correcte i just.+ Llavors jo, Jehovà, donaré a Abraham tot el que li he promès.»

20 Aleshores Jehovà va dir: «Els crits de queixa contra Sodoma i Gomorra són molt forts,+ i els seus pecats són molt greus.+ 21 Baixaré per veure si les queixes que m’han arribat són certes i si de debò es comporten tan malament. I si no és així, ho sabré.»+

22 Llavors els homes van marxar cap a Sodoma, però Jehovà+ es va quedar amb Abraham. 23 I Abraham se li va acostar i va dir: «De debò destruiràs les persones justes amb les malvades?+ 24 Suposem que hi ha 50 persones justes a la ciutat. Destruiràs tota la gent? ¿No perdonaràs la ciutat per les 50 persones justes que hi ha? 25 És impossible que tu facis això i que matis les persones justes amb les malvades! Tu mai permetràs que els justos i els malvats acabin igual!+ És impossible que facis això!+ ¿No farà el Jutge de tota la terra el que és correcte?»+ 26 I Jehovà li va dir: «Si trobo a Sodoma 50 persones justes, perdonaré tota la ciutat per consideració a elles.» 27 Però Abraham li va tornar a contestar: «Si us plau, Jehovà, perdona que insisteixi, encara que només soc pols i cendra. 28 Suposem que de les 50 persones justes, en falten cinc. Destruiràs tota la ciutat per aquestes cinc?» Llavors ell va dir: «Si hi trobo 45 persones justes, no la destruiré.»+

29 Però Abraham li va tornar a dir: «Suposem que n’hi hagués 40.» I ell li va contestar: «Per consideració a les 40 persones justes, no la destruiré.» 30 Però Abraham va seguir dient: «Si us plau, Jehovà, no t’enfadis.+ Deixa que continuï parlant. Suposem que només n’hi hagués 30.» I ell va contestar: «Si hi trobo 30 persones justes, no ho faré.» 31 Però Abraham va seguir dient: «Si us plau, Jehovà, perdona que insisteixi. Suposem que només n’hi hagués 20.» I ell va contestar: «Per consideració a les 20 persones justes, no la destruiré.» 32 Per últim, Abraham va dir: «Si us plau, Jehovà, no t’enfadis; deixa que parli tan sols un cop més. Suposem que només n’hi hagués 10.» I ell va contestar: «Per consideració a les 10 persones justes, no la destruiré.» 33 Quan va acabar de parlar amb Abraham, Jehovà se’n va anar,+ i Abraham va tornar a la seva tenda.

19 Els dos àngels van arribar a Sodoma al vespre. Lot estava assegut a la porta de la ciutat i, quan els va veure, es va aixecar per anar-los a rebre i es va inclinar de cara a terra.+ 2 I els va dir: «Si us plau, senyors meus, us prego que vingueu a casa del vostre servent a passar-hi la nit i deixeu que us rentin els peus. Demà us podeu llevar d’hora i seguir el vostre camí.» Però ells van contestar: «No, gràcies. Passarem la nit a la plaça.» 3 Però Lot va insistir tant que el van acompanyar a casa seva. Tot seguit, va preparar un banquet i va coure pa sense llevat, i ells van menjar.

4 Ara bé, abans que se n’anessin a dormir, es va formar una xusma, i tots els homes de la ciutat de Sodoma, des dels joves fins als vells, van envoltar la casa. 5 I van començar a cridar Lot i a dir-li: «On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Treu-los a fora perquè tinguem sexe amb ells!»+

6 Llavors Lot va sortir a l’entrada i va tancar la porta darrere seu. 7 I els va dir: «Germans meus, si us plau, no feu aquesta maldat. 8 Mireu, tinc dues filles verges. Si us plau, deixeu que us les porti perquè feu amb elles el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes, perquè han vingut a buscar refugi* sota el meu sostre.»+ 9 Aleshores ells van cridar: «Aparta’t!» I van afegir: «Aquest estranger solitari ha vingut a viure aquí, i encara s’atreveix a jutjar-nos! Et tractarem a tu pitjor que a ells!» I es van llançar a sobre de Lot* i van intentar tirar la porta a terra. 10 Però els homes que estaven a dins van treure la mà per agafar Lot, el van fer entrar a casa i van tancar la porta. 11 Tot seguit, van deixar cecs els homes que estaven a l’entrada de la casa, des del més petit fins al més gran, de manera que no van poder trobar la porta i es van donar per vençuts.

12 Llavors els homes que estaven a dins amb Lot li van dir: «Hi tens algú més, aquí? Fes sortir d’aquesta ciutat els teus gendres, els teus fills, les teves filles i tota la teva gent! 13 Destruirem aquest lloc, perquè Jehovà ha escoltat grans* crits de queixa contra aquesta ciutat,+ i Jehovà ens ha enviat a destruir-la.» 14 I Lot va sortir per parlar amb els seus gendres, els homes que s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir amb insistència: «Afanyeu-vos! Sortiu d’aquest lloc, perquè Jehovà destruirà la ciutat!» Però els seus gendres es van pensar que Lot feia broma.+

15 Quan va començar a sortir el sol, els àngels van donar pressa a Lot dient: «Afanya’t! Agafa la teva dona i les teves dues filles que estan aquí perquè no moris quan la ciutat sigui destruïda pel seu error!»+ 16 Al veure que Lot s’entretenia, Jehovà li va mostrar compassió,+ i els homes el van agafar fort de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i el van portar a fora de la ciutat.+ 17 Quan els van portar a fora, un d’ells va dir a Lot: «Escapa’t per salvar la teva vida!* No miris enrere+ i no t’aturis a cap lloc de la plana!*+ Escapa’t a la regió muntanyosa perquè no siguis destruït!»

18 Llavors Lot els va dir: «Si us plau, Jehovà, allà no! 19 El teu servent té la teva aprovació i tu m’estàs mostrant gran bondat* al salvar-me la vida.*+ Però no em puc escapar a la regió muntanyosa, perquè em fa por que em passi una desgràcia i mori.+ 20 Aquí a prop hi ha aquesta ciutat petita on em puc refugiar. Que hi puc anar, si us plau? És un lloc petit, i així podré sobreviure.»* 21 I ell li va respondre: «Molt bé, et tornaré a mostrar consideració+ i no destruiré la ciutat de què em parles.+ 22 Corre! Escapa’t allà, perquè no puc fer res fins que hi arribis!»+ Per això, a la ciutat se li va posar el nom de Sóar.*+

23 El sol ja havia sortit quan Lot va arribar a Sóar. 24 Llavors Jehovà va fer ploure sobre Sodoma i Gomorra foc i sofre. Sí, venia de part de Jehovà, des del cel.+ 25 Així va destruir aquestes ciutats. Va destruir tota la plana, amb els seus habitants i la seva vegetació.+ 26 Però la dona de Lot, que anava darrere d’ell, va mirar enrere i es va convertir en una estàtua* de sal.+

27 Al matí, Abraham es va llevar d’hora i va anar al lloc on havia estat davant de Jehovà.+ 28 Quan va mirar cap a baix, cap a Sodoma i Gomorra i tot el territori de la plana, la vista era espantosa: de la terra pujava un fum tan espès com el fum que surt d’un forn.+ 29 Ara bé, quan Déu va destruir les ciutats de la plana, va tenir en compte Abraham, i per això va fer sortir Lot de les ciutats que va destruir, les ciutats on Lot havia viscut.+

30 Més tard, Lot se’n va anar de Sóar amb les seves dues filles i va pujar a la regió muntanyosa+ perquè li feia por viure a Sóar.+ I es va posar a viure en una cova amb les seves dues filles. 31 I la filla gran va dir a la petita: «El nostre pare ja és gran i no hi ha cap home al país amb qui puguem tenir relacions sexuals, com és costum a tot el món. 32 Vinga, donem vi al nostre pare i passem la nit amb ell per conservar la seva descendència.»

33 Així doncs, aquella nit van emborratxar el seu pare amb vi. Aleshores la filla gran va entrar i va passar la nit amb ell, però ell no es va adonar ni de quan la seva filla es va estirar ni de quan es va aixecar. 34 L’endemà, la filla gran va dir a la petita: «Ahir, jo vaig passar la nit amb el pare. Emborratxem-lo també aquesta nit, i després entra-hi tu i passa la nit amb ell. Així conservarem la descendència del nostre pare.» 35 I aquella nit també van emborratxar el seu pare amb vi. Aleshores la filla petita va passar la nit amb ell, però ell no es va adonar ni de quan la seva filla es va estirar ni de quan es va aixecar. 36 Així que les dues filles de Lot es van quedar embarassades del seu pare. 37 La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab,+ que és el pare dels moabites+ d’avui dia. 38 La petita també va tenir un fill i li va posar el nom de Ben-Ammí, que és el pare dels ammonites+ d’avui dia.

20 Llavors Abraham va traslladar el seu campament+ a la terra del Nègueb, i es va establir entre Cadeix+ i Xur.+ Durant el temps que va viure* a Guerar,+ 2 Abraham deia que la seva dona Sara era la seva germana.+ Així doncs, Abimèlec,* el rei de Guerar, va enviar els seus servidors perquè li portessin Sara.+ 3 Més tard, Déu es va presentar a Abimèlec de nit en un somni i li va dir: «Ets home mort a causa de la dona que has pres,+ perquè està casada i pertany a un altre home.»+ 4 Ara bé, Abimèlec no l’havia tocat.* Per això va dir: «Jehovà, mataràs una nació encara que sigui innocent?* 5 No em va dir ell: “És la meva germana”? I no va dir ella també: “És el meu germà”? Jo anava de bona fe i no tenia males intencions.»* 6 Llavors el Déu verdader li va dir en el somni: «Ja sé que anaves de bona fe. Per això he evitat que pequessis contra mi i no t’he permès tocar-la. 7 Ara, torna la dona al seu marit perquè és un profeta,+ i ell farà oració per tu+ i continuaràs vivint. Però si no l’hi tornes, pots estar segur que moriràs tu i tota la teva casa.»

8 Abimèlec es va llevar d’hora al matí, va cridar tots els seus servidors i, quan els va explicar tot el que havia passat, ells es van espantar molt. 9 Llavors Abimèlec va cridar Abraham i li va dir: «Què ens has fet? En què t’he ofès* perquè ens hagis exposat a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? El que m’has fet no està bé.» 10 I Abimèlec va preguntar a Abraham: «Quina era la teva intenció quan vas fer això?»+ 11 Abraham va dir: «És que vaig pensar: “Segur que en aquest lloc no temen Déu, i em mataran per prendre’m la meva dona.”+ 12 A més, sí que és la meva germana, ja que tots dos tenim el mateix pare, però no la mateixa mare. I després em vaig casar amb ella.+ 13 Per això, quan Déu em va fer sortir de casa del meu pare i anar d’aquí cap allà,+ li vaig dir a ella: “Demostra’m el teu amor lleial i, a tot arreu on anem, digues que soc el teu germà.”»+

14 Llavors Abimèlec va donar a Abraham ovelles, vaques, servidors i servidores, i també li va tornar la seva dona Sara. 15 I Abimèlec li va dir: «Tens tota la meva terra a la teva disposició. Pots viure allà on vulguis.» 16 I a Sara li va dir: «Dono 1.000 peces de plata al teu germà.+ Són una prova de la teva innocència* davant de tots els que estan amb tu i davant de tothom. Així ningú et podrà acusar de res.» 17 Aleshores Abraham es va posar a suplicar el Déu verdader, i Déu va curar Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, i van tornar a tenir fills. 18 I és que Jehovà havia fet que totes les dones de la casa d’Abimèlec es tornessin estèrils* a causa de Sara, la dona d’Abraham.+

21 Jehovà es va recordar de Sara, tal com havia dit, i Jehovà va fer per ella el que havia promès.+ 2 Sara es va quedar embarassada,+ i va donar un fill a Abraham quan ell ja era gran, just quan Déu li havia promès.+ 3 Al fill que Sara li havia donat, Abraham li va posar el nom d’Isaac.+ 4 Quan Isaac tenia vuit dies, Abraham el va circumcidar, tal com Déu li havia manat.+ 5 Abraham tenia 100 anys quan va néixer el seu fill Isaac. 6 Llavors Sara va dir: «Déu m’ha fet riure.* Ara tothom que ho sàpiga riurà amb mi.»* 7 I va afegir: «Qui hauria pensat que Sara, la dona d’Abraham, alletaria fills? Tot i així, li he donat un fill ara que ja és vell.»

8 El nen va anar creixent, i el dia que va ser deslletat, Abraham va preparar un gran banquet. 9 Però Sara notava que el fill que Agar,+ l’egípcia, havia donat a Abraham es burlava d’Isaac.+ 10 Per això va dir a Abraham: «Fes fora aquesta esclava i el seu fill, perquè el fill d’aquesta esclava no serà hereu amb el meu fill Isaac!»+ 11 Però a Abraham li va molestar molt el que ella li va dir sobre el seu fill Ismael.+ 12 Llavors Déu va dir a Abraham: «No et molestis pel que Sara et diu sobre el noi i la teva esclava. Escolta-la,* perquè el que s’anomenarà descendència teva vindrà per mitjà d’Isaac.+ 13 Però del fill de l’esclava+ també en faré una nació,+ perquè és el teu descendent.»

14 Així doncs, Abraham es va llevar d’hora al matí, va agafar pa i un bot d’aigua i ho va donar a Agar. Li va carregar tot a l’espatlla i els va acomiadar a tots dos.+ I Agar va marxar i va caminar sense rumb pel desert de Beerxeba.+ 15 Quan l’aigua del bot es va acabar, ella va empènyer el noi sota un arbust. 16 Llavors se’n va anar i es va asseure a la distància d’un tir d’arc, perquè va dir: «No vull veure morir el meu fill.» I allà, asseguda, es va posar a plorar desconsoladament.

17 Déu va escoltar la veu del noi,+ i l’àngel de Déu va cridar Agar des del cel i li va dir:+ «Què et passa, Agar? No tinguis por, perquè Déu ha escoltat la veu del noi allà on es troba. 18 Aixeca’t, ajuda el noi a incorporar-se i agafa’l ben fort amb la mà, perquè faré d’ell una gran nació.»+ 19 Llavors Déu li va obrir els ulls i ella va veure un pou d’aigua. Hi va anar, va omplir el bot i va donar aigua al noi. 20 I mentre el noi+ creixia, Déu estava amb ell. Ismael va viure al desert i es va fer arquer. 21 Se’n va anar a viure al desert de Paran,+ i la seva mare el va casar amb una dona de la terra d’Egipte.

22 Per aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Ficol, el cap del seu exèrcit, va anar a dir a Abraham: «Déu està amb tu en tot el que fas.+ 23 Ara, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs ni a mi, ni als meus fills, ni als fills dels meus fills, sinó que em tractaràs a mi i als habitants de la terra on has estat vivint amb el mateix amor lleial amb què jo t’he tractat.»+ 24 I Abraham li va contestar: «T’ho juro!»

25 Però Abraham es va queixar a Abimèlec perquè els servidors d’Abimèlec li havien pres a la força un pou d’aigua.+ 26 I Abimèlec va respondre: «No sé qui ha sigut. No me n’havies dit res fins avui. És la primera vegada que ho sento.» 27 Llavors Abraham va donar a Abimèlec ovelles i vaques, i tots dos van fer un pacte. 28 Però quan Abraham va separar set ovelles joves del ramat, 29 Abimèlec li va preguntar: «Per què has posat a part aquestes set ovelles?» 30 Aleshores ell va respondre: «Has d’acceptar aquestes set ovelles de part meva com a prova que jo he cavat aquest pou.» 31 Per això, a aquell lloc li va posar el nom de Beerxeba,*+ perquè allà tots dos van fer un jurament. 32 Així doncs, van fer un pacte+ a Beerxeba. Després d’això, Abimèlec va tornar amb Ficol, el cap del seu exèrcit, a la terra dels filisteus.+ 33 Aleshores Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba, i allà va invocar* el nom de Jehovà,+ el Déu etern.+ 34 I Abraham es va quedar* a la terra dels filisteus durant molt de temps.*+

22 Després d’això, el Déu verdader va posar a prova Abraham,+ i li va dir: «Abraham!» I ell li va contestar: «Soc aquí!» 2 I Déu li va dir: «Si us plau, agafa el teu fill Isaac,+ el teu únic fill que tant estimes,+ i viatja a la terra de Morià.+ Allà, dalt d’una de les muntanyes que jo et mostraré, ofereix-lo com a ofrena cremada.»

3 Així que Abraham es va llevar d’hora al matí, va preparar el burro i es va endur dos dels seus servidors i el seu fill Isaac. Va tallar la llenya per a l’ofrena cremada i llavors va començar el seu viatge cap al lloc que el Déu verdader li havia dit. 4 Al tercer dia, Abraham va aixecar la vista i va veure el lloc des de lluny. 5 Aleshores Abraham va dir als seus servidors: «Vosaltres quedeu-vos aquí amb el burro. El meu fill i jo anirem fins allà, adorarem Déu i després tornarem aquí, amb vosaltres.»

6 Abraham va agafar la llenya per a l’ofrena cremada i la va carregar sobre les espatlles del seu fill Isaac. Després va agafar el foc i el ganivet,* i els dos es van posar a caminar junts. 7 Llavors Isaac va dir al seu pare Abraham: «Pare!» I ell va contestar: «Digue’m, fill meu.» Isaac va dir: «Aquí tenim el foc i la llenya, però, on és l’ovella per a l’ofrena cremada?» 8 I Abraham va contestar: «Fill meu, Déu mateix proporcionarà l’ovella per a l’ofrena cremada.»+ I van continuar caminant tots dos junts.

9 Finalment, van arribar al lloc que el Déu verdader li havia dit, i Abraham va construir-hi un altar i va posar la llenya a sobre. Aleshores va lligar el seu fill Isaac de mans i peus i el va col·locar a l’altar, a sobre de la llenya.+ 10 En aquell moment Abraham va estendre la mà i va agafar el ganivet per matar el seu fill.+ 11 Però l’àngel de Jehovà el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham!» I ell va respondre: «Soc aquí.» 12 I ell li va dir: «No facis mal al noi, no li facis res. Perquè ara sé que tems Déu, ja que no t’has negat a donar-me el teu fill, el teu únic fill.»+ 13 Llavors Abraham va aixecar la vista, i just darrere seu hi havia un mascle de les ovelles que tenia les banyes enredades en uns matolls. Abraham hi va anar, va agafar l’ovella i la va oferir com a ofrena cremada en comptes del seu fill. 14 I Abraham li va posar a aquell lloc el nom de Jehovà-Jiré.* És per això que avui dia encara es diu: «A la seva muntanya, Jehovà proporcionarà el necessari.»+

15 L’àngel de Jehovà va cridar Abraham des del cel per segona vegada 16 i va dir: «“Juro per mi mateix”, diu Jehovà,+ “que com que has fet això i no t’has negat a donar-me el teu fill, el teu únic fill,+ 17 sens dubte et beneiré i sens dubte faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar.+ I la teva descendència conquerirà les ciutats* dels seus enemics.+ 18 Per mitjà de la teva descendència+ totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció, perquè has escoltat la meva veu.”»+

19 Després, Abraham va tornar on eren els seus servidors, i tots junts se’n van anar a Beerxeba.+ I Abraham va seguir vivint a Beerxeba.

20 Més tard, van comunicar a Abraham aquesta notícia: «Milcà ha donat fills al teu germà Nacor:+ 21 el primogènit és Us, el següent és el seu germà Buz i els altres són Quemuel (el pare d’Aram), 22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Jadlaf i Betuel.»+ 23 Betuel va ser el pare de Rebeca.+ Aquests van ser els vuit fills que Milcà va donar a Nacor, el germà d’Abraham. 24 I la concubina de Nacor, que es deia Reümà, també va tenir fills: Tèbah, Gaham, Tahas i Maacà.

23 Sara va viure 127 anys. Aquests van ser els anys que va durar la seva vida.+ 2 Sara va morir a Quiriat-Arbà,+ és a dir, Hebron,+ a la terra de Canaan.+ I Abraham es va posar a plorar i a lamentar la mort de Sara. 3 Després, Abraham se’n va anar del lloc on estava el cos de la seva difunta dona i va dir als fills d’Het:+ 4 «Soc un estranger i un immigrant que viu entre vosaltres.+ Doneu-me una propietat en el vostre territori perquè la pugui utilitzar com a sepultura. Així hi podré enterrar la meva dona.» 5 I els fills d’Het van respondre a Abraham: 6 «Escolta’ns, senyor. Per nosaltres, ets un cap escollit per Déu.*+ Pots enterrar la teva dona a la millor de les nostres sepultures. Ningú de nosaltres es negarà a donar-te la seva sepultura perquè hi enterris la teva dona.»

7 Llavors Abraham es va aixecar i es va inclinar davant de la gent d’aquell lloc,* els fills d’Het,+ 8 i els va dir: «Si esteu d’acord que enterri la meva dona, escolteu-me: demaneu a Efron, el fill de Sóhar, 9 que em vengui la cova de Macpelà, que és propietat seva i està al final del seu camp. Que me la vengui davant vostre i jo li pagaré la quantitat de plata que val.+ Així podré tenir una propietat per utilitzar-la com a sepultura.»+

10 Ara bé, Efron, l’hitita, estava assegut entre els fills d’Het. Així que, davant dels fills d’Het i de tots els que estaven a la porta de la ciutat,+ va respondre a Abraham: 11 «No, senyor meu! Escolta’m. Et dono tant el camp com la cova que hi ha en el camp. Te’ls dono davant de la gent del meu poble. Hi pots enterrar la teva dona.» 12 Llavors Abraham es va inclinar davant de la gent d’aquell lloc 13 i va dir a Efron davant del poble: «Escolta’m, si us plau! Et pagaré tot el que val el camp. Agafa la meva plata perquè hi pugui enterrar la meva dona.»

14 Aleshores Efron va contestar a Abraham: 15 «Escolta’m, senyor meu. Aquest terreny val 400 sicles* de plata però, què és això entre tu i jo? Així que enterra la teva dona.» 16 Abraham va acceptar l’oferta d’Efron i li va pesar la quantitat de plata que ell li havia proposat davant dels fills d’Het: 400 sicles de plata, segons el pes que feien servir els mercaders.+ 17 Per tant, va quedar constatat que el camp d’Efron que estava a Macpelà, a prop de Mambré —el camp, la cova que hi havia allà i tots els arbres que hi havia dins dels límits del camp—, havia passat a ser 18 propietat d’Abraham, propietat que havia comprat davant dels fills d’Het i de tots els que estaven a la porta de la ciutat. 19 Després, Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, a prop de Mambré, és a dir, Hebron, a la terra de Canaan. 20 Així doncs, el camp i la cova* dels fills d’Het van passar a ser propietat d’Abraham perquè la pogués utilitzar com a sepultura.+

24 Abraham ja era molt gran, i Jehovà l’havia beneït en tot.+ 2 Un dia, Abraham va dir al servidor de més edat de casa seva, el que administrava tots els seus béns:+ «Si us plau, posa la mà sota la meva cuixa, 3 i jura per Jehovà, el Déu del cel i el Déu de la terra, que no buscaràs una dona per al meu fill entre les filles dels cananeus, entre els quals estic vivint.+ 4 En comptes d’això, ves al meu país i busca entre els meus familiars+ una dona per al meu fill Isaac.»

5 Però el servidor li va preguntar: «I si la dona no vol venir amb mi a aquesta terra? Vols que porti el teu fill al país d’on vas venir?»+ 6 I Abraham li va contestar: «No portis el meu fill allà de cap manera.+ 7 Jehovà, el Déu del cel, que em va fer sortir de la casa del meu pare i de la terra dels meus familiars,+ i que va parlar amb mi i em va jurar:+ “Donaré aquesta terra a la teva descendència”,+ ell mateix enviarà el seu àngel davant teu,+ i no hi ha dubte que trobaràs una dona d’allà+ per al meu fill. 8 Ara bé, si la dona no vol venir amb tu, quedaràs lliure d’aquest jurament. Però no portis el meu fill allà.» 9 Llavors el servidor va posar la mà sota la cuixa del seu amo Abraham i li va jurar que faria el que ell havia dit.+

10 Així doncs, el servidor va agafar deu camells del seu amo i va marxar cap a Mesopotàmia, a la ciutat de Nacor, portant tot tipus de regals de part d’Abraham. 11 Quan va arribar a un pou d’aigua que hi havia a fora de la ciutat, va fer que els camells s’agenollessin. Era cap al vespre, l’hora en què les dones anaven a treure aigua. 12 I va orar: «Si us plau, Jehovà, Déu del meu amo Abraham, fes que avui em vagi bé. Mostra el teu amor lleial al meu amo Abraham. 13 Estic aquí, al costat d’una font, i les noies de la ciutat estan venint a treure aigua. 14 Fes que la noia a qui li digui: “Si us plau, baixa la teva gerra perquè pugui beure”, i que em contesti: “Beu, i també donaré aigua als teus camells”, sigui la que tu has escollit per al teu servidor Isaac. Així sabré que has mostrat el teu amor lleial al meu amo.»

15 Abans que acabés d’orar, una noia que es deia Rebeca va sortir de la ciutat amb una gerra d’aigua a l’espatlla. La noia era la filla de Betuel,+ el fill de Milcà,+ que era la dona de Nacor,+ el germà d’Abraham. 16 La noia era molt bonica, i era verge; no havia tingut relacions sexuals amb cap home. Ella va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar. 17 De seguida, el servidor va córrer cap a ella i li va dir: «Si us plau, dona’m un glop d’aigua de la teva gerra.» 18 I ella va contestar: «Beu, senyor meu.» I ràpidament va baixar la gerra al seu braç i li va donar aigua. 19 Després de donar-li aigua, va dir: «També trauré aigua per als teus camells fins que ja no tinguin més set.» 20 Així que de seguida va buidar la gerra a l’abeurador i va córrer un cop i un altre cap al pou per treure aigua. I va seguir traient aigua per a tots els camells. 21 Mentrestant, l’home se la mirava en silenci, bocabadat, i es preguntava si Jehovà havia fet que el seu viatge tingués èxit.

22 Quan els camells van acabar de beure, l’home va donar a Rebeca un anell d’or per al nas que pesava mig sicle* i dos braçalets d’or que pesaven deu sicles.* 23 I li va preguntar: «Si us plau, em podries dir de qui ets filla? Saps si hi ha lloc a casa del teu pare perquè puguem fer-hi nit?» 24 Aleshores ella li va dir: «Soc la filla de Betuel,+ el fill que Milcà va donar a Nacor.»+ 25 I va afegir: «Tenim un lloc perquè hi pugueu passar la nit, i també tenim palla i molt de farratge per als camells.» 26 Llavors l’home es va agenollar i es va inclinar davant de Jehovà, 27 i va dir: «Alabat sigui Jehovà, el Déu del meu amo Abraham, perquè no ha deixat de mostrar al meu amo el seu amor lleial i la seva fidelitat. Jehovà m’ha guiat fins a la casa dels germans del meu amo.»

28 I la noia se’n va anar corrents i es va posar a explicar a la seva mare i als altres tot el que havia passat. 29 Rebeca tenia un germà que es deia Laban.+ Ell va córrer cap a fora per trobar l’home que estava a la font. 30 Quan va veure l’anell al nas de la seva germana Rebeca i els braçalets que duia als braços i quan la va sentir dir: «L’home m’ha dit això i això», Laban va anar a trobar l’home, que encara estava a la font amb els camells. 31 I de seguida li va dir: «Vine, tu que tens la benedicció de Jehovà. Per què et quedes aquí a fora? Ja he fet preparar la casa i un lloc per als camells.» 32 Aleshores l’home va entrar a la casa, i ell* va descarregar els camells i els va donar palla i farratge, i va portar aigua perquè es rentessin els peus tant ell com els homes que anaven amb ell. 33 Però quan li van servir el menjar, l’home va dir: «No menjaré res fins que us digui el que us he de dir.» I Laban va contestar: «Doncs digues.»

34 Tot seguit, l’home es va posar a explicar: «Soc servidor d’Abraham.+ 35 Jehovà ha beneït molt el meu amo i ha fet que sigui molt ric. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servidors i servidores, i camells i burros.+ 36 A més, Sara, la dona del meu amo, li va donar un fill quan ella ja era gran,+ i el meu amo donarà al seu fill tot el que té.+ 37 I el meu amo va voler que fes un jurament, i em va dir: “No buscaràs una dona per al meu fill entre les filles dels cananeus, a la terra dels quals estic vivint.+ 38 En comptes d’això, aniràs a la casa del meu pare i buscaràs entre els meus familiars+ una dona per al meu fill.”+ 39 Però jo vaig preguntar al meu amo: “I si la dona no vol venir amb mi?”+ 40 I ell em va contestar: “Jehovà, a qui he servit,*+ enviarà el seu àngel+ amb tu i farà que el teu viatge tingui èxit. I trobaràs una dona per al meu fill que sigui de la meva família i de la casa del meu pare.+ 41 Però quedaràs lliure del jurament que m’has fet si vas on està la meva família i ells no et donen la noia. Això farà que quedis lliure del teu jurament.”+

42 »Doncs bé, quan avui he arribat a la font, he orat: “Jehovà, Déu del meu amo Abraham, si fas que el meu viatge tingui èxit, 43 que passi el següent: mentre estigui al costat de la font, quan vingui una noia+ a treure aigua, jo li diré: ‘Si us plau, deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra.’ 44 I si ella em diu: ‘Beu, i també trauré aigua per als teus camells’, això voldrà dir que aquesta noia és la que tu, Jehovà, has escollit per al fill del meu amo.”+

45 »I fins i tot abans que acabés d’orar en silenci, allà estava Rebeca, sortint amb la gerra a l’espatlla. I ha baixat cap a la font i ha començat a treure aigua. Llavors li he dit: “Si us plau, dona’m aigua.”+ 46 De seguida, ha baixat la gerra de l’espatlla i m’ha dit: “Beu,+ i també donaré aigua als teus camells.” I jo he begut, i ella ha donat aigua als camells. 47 Després li he preguntat: “De qui ets filla?” I ella m’ha contestat: “Soc la filla de Betuel, el fill que Milcà va tenir amb Nacor.” Per això li he posat l’anell al nas i els braçalets als braços.+ 48 I m’he agenollat i m’he inclinat davant de Jehovà, i he lloat Jehovà, el Déu del meu amo Abraham,+ aquell que m’ha guiat pel bon camí perquè trobi la neta* del germà del meu amo i la porti al seu fill. 49 I ara, digueu-me si voleu mostrar amor lleial i fidelitat al meu amo. I si no, digueu-m’ho perquè jo sàpiga el que he de fer.»*+

50 Llavors Laban i Betuel van respondre: «Això ve de part de Jehovà. No et podem dir ni sí ni no.* 51 Aquí està Rebeca. Agafa-la i marxeu, i que ella sigui la dona del fill del teu amo, tal com ha dit Jehovà.» 52 Quan el servidor d’Abraham els va escoltar, de seguida es va agenollar i es va inclinar fins a terra davant de Jehovà. 53 I el servidor va començar a treure objectes de plata i d’or i també vestits, i els va donar a Rebeca. A més, va donar regals valuosos al seu germà i a la seva mare. 54 Després, ell i els homes que l’acompanyaven van menjar i beure, i van passar la nit allà.

L’endemà al matí, quan el servidor es va llevar, va dir: «Deixeu-me tornar on és el meu amo.» 55 I el germà i la mare de Rebeca van contestar: «Deixa que la noia s’estigui amb nosaltres almenys deu dies. Llavors se’n podrà anar.» 56 Però ell els va dir: «No m’entretingueu, perquè Jehovà ha fet que el meu viatge tingui èxit. Deixeu que marxi i torni on és el meu amo.» 57 I ells van dir: «Cridem la noia i preguntem-l’hi.» 58 Així doncs, van cridar Rebeca i li van preguntar: «Vols anar amb aquest home?» I ella va contestar: «Sí, hi vull anar.»

59 I ells van deixar que Rebeca*+ i la seva mainadera*+ marxessin amb el servidor d’Abraham i els seus homes. 60 Van beneir Rebeca i li van dir: «Germana nostra, que siguis mare de molts milions,* i que els teus descendents conquereixin les ciutats* dels que els odien.»+ 61 Llavors Rebeca i les seves servidores es van aixecar, van pujar als camells i van seguir l’home. I el servidor va marxar amb Rebeca.

62 Ara bé, Isaac, que vivia a la terra del Nègueb,+ havia tornat del camí de Beer-Lahai-Roí.+ 63 Al vespre, Isaac va sortir a passejar pel camp per meditar.+ Quan va alçar la mirada, va veure que s’apropaven uns camells. 64 I quan Rebeca també va alçar la mirada, va veure Isaac i va baixar ràpidament del camell. 65 Aleshores ella va preguntar al servidor: «Qui és aquell home que passeja pel camp i ve a trobar-nos?» I el servidor va contestar: «És el meu amo.» Llavors ella va agafar el vel i es va cobrir. 66 I el servidor va explicar a Isaac tot el que havia fet. 67 Després Isaac va portar Rebeca a dins de la tenda de la seva mare Sara.+ Així és com Rebeca es va convertir en la seva dona. I Isaac es va enamorar d’ella+ i va trobar consol després de la mort de la seva mare.+

25 Abraham es va casar amb una altra dona, que es deia Queturà. 2 Amb el temps, ella li va donar aquests fills: Zimran, Jocxan, Medan, Madian,+ Ixbac i Suhè.+

3 Jocxan va ser el pare de Saba i Dedan.

Els fills de Dedan van ser Aixurim, Latuixim i Leumim.*

4 Els fills de Madian van ser Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà.

Tots ells van ser els descendents de Queturà.

5 Més endavant, Abraham va donar a Isaac tot el que tenia,+ 6 però va fer regals als fills que havia tingut amb les seves concubines. I mentre encara estava viu, els va enviar cap a l’est, a la terra d’Orient, lluny del seu fill Isaac.+ 7 Abraham va viure 175 anys. 8 Finalment, Abraham va fer el seu últim sospir i va morir, vell i satisfet, després d’una llarga vida, i va ser reunit amb el seu poble.* 9 Els seus fills Isaac i Ismael el van enterrar a la cova de Macpelà, a prop de Mambré, al camp d’Efron, el fill de Sóhar, l’hitita.+ 10 Aquest era el camp que Abraham havia comprat als fills d’Het. Allà van enterrar Abraham amb la seva dona Sara.+ 11 Després de la mort d’Abraham, Déu va seguir beneint el seu fill Isaac,+ que vivia a prop de Beer-Lahai-Roí.+

12 Aquesta és la història d’Ismael,+ el fill que Agar,+ l’egípcia, la servidora de Sara, va donar a Abraham.

13 Aquests són els noms dels fills d’Ismael, ordenats segons els seus noms i les seves famílies: el fill primogènit d’Ismael va ser Nebaiot,+ i els altres fills van ser Quedar,+ Adbeel, Mibsam,+ 14 Mixmà, Dumà, Masà, 15 Hadad, Temà, Jetur, Nafís i Quedmà. 16 Aquests són els fills d’Ismael i aquests són els seus noms ordenats per poblats i campaments.* Ells són els 12 caps de les seves tribus.+ 17 I Ismael va viure 137 anys. Llavors va fer el seu últim sospir i va morir, i va ser reunit amb el seu poble.* 18 I els seus descendents es van posar a viure des d’Havilà+ —a la vora de Xur,+ que està a prop d’Egipte— fins a Assíria. Es van establir a prop de* tots els seus germans.+

19 Aquesta és la història d’Isaac, el fill d’Abraham.+

Abraham va ser el pare d’Isaac. 20 Isaac tenia 40 anys quan es va casar amb Rebeca, que era la filla de Betuel,+ l’arameu de Padan-Aram, i la germana de Laban, l’arameu. 21 Isaac suplicava a Jehovà per la seva dona, ja que era estèril. Llavors Jehovà va escoltar la seva súplica, i la seva dona Rebeca es va quedar embarassada. 22 Però els fills que tenia a dins van començar a barallar-se,+ i per això ella va dir: «Si he de patir tant, val la pena que segueixi vivint?» Així doncs, va consultar Jehovà. 23 I Jehovà li va dir: «Al teu ventre hi ha dues nacions,+ dos pobles que sortiran de tu i se separaran.+ Un poble serà més fort que l’altre,+ i el gran servirà el petit.»+

24 Quan va arribar l’hora de donar a llum, va resultar que Rebeca portava bessons al ventre. 25 El primer va sortir tot vermell, i tenia tant de pèl que semblava que portés un abric.+ Per això li van posar el nom d’Esaú.*+ 26 Després va sortir el seu germà agafat del taló d’Esaú.+ Per això, va rebre el nom de Jacob.*+ Quan ells van néixer, Isaac tenia 60 anys.

27 Els nois van créixer. Esaú es va fer un caçador expert,+ un home del camp, però Jacob era un home irreprotxable que vivia en tendes.+ 28 Isaac estimava més Esaú perquè li agradava la caça que li portava, però Rebeca estimava més Jacob.+ 29 Una vegada, Jacob estava cuinant un guisat quan Esaú va tornar del camp molt esgotat. 30 I Esaú va dir a Jacob: «Si us plau, afanya’t! Dona’m una mica d’aquest guisat vermell, perquè estic esgotat!»* Per això se li va posar el nom d’Edom.*+ 31 Jacob li va contestar: «D’acord, però primer ven-me els teus drets de primogènit!»+ 32 I Esaú li va contestar: «De què em serveixen els drets de primogènit si estic a punt de morir-me?» 33 Llavors Jacob li va dir: «D’acord, però primer jura-m’ho!» I Esaú ho va jurar i li va vendre els seus drets de primogènit a Jacob.+ 34 Aleshores Jacob va donar a Esaú pa i guisat de llenties, i ell va menjar i beure, i després es va aixecar i se’n va anar. Així va ser com Esaú va menysprear els seus drets de primogènit.

26 Com que va haver-hi fam al país, a part de la primera fam que hi va haver en temps d’Abraham,+ Isaac se’n va anar a Guerar, on estava Abimèlec,* el rei dels filisteus. 2 I Jehovà se li va aparèixer i li va dir: «No baixis a Egipte. Queda’t a viure al país que jo t’indicaré. 3 Queda’t a viure com a estranger en aquest país,+ i jo seguiré amb tu i et beneiré, perquè us donaré totes aquestes terres a tu i a la teva descendència.+ I compliré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham:+ 4 “Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel,+ i donaré totes aquestes terres a la teva descendència.+ I per mitjà de la teva descendència, totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció.”+ 5 Ho faré perquè Abraham va escoltar la meva veu i va continuar complint les meves instruccions, els meus manaments, els meus decrets i les meves lleis.»+ 6 Així que Isaac va seguir vivint a Guerar.+

7 Quan els homes d’aquell lloc li preguntaven per la seva dona, ell contestava: «És la meva germana.»+ Com que ella era molt bonica, Isaac tenia por de dir: «És la meva dona», perquè pensava: «Els homes d’aquest lloc em podrien matar per causa de Rebeca.»+ 8 Després d’un temps, Abimèlec, el rei dels filisteus, estava mirant per la finestra i va veure que Isaac era afectuós* amb la seva dona Rebeca.+ 9 De seguida, Abimèlec va cridar Isaac i li va dir: «En realitat és la teva dona! Per què vas dir que era la teva germana?» I Isaac li va contestar: «Ho vaig dir perquè tenia por que em matessin per causa d’ella.»+ 10 Però Abimèlec va insistir: «Què ens has fet?+ Algú del poble podria haver tingut relacions sexuals amb la teva dona, i tu ens hauries fet a tots culpables!»+ 11 Llavors Abimèlec va manar a tot el poble: «Qui toqui aquest home o la seva dona serà executat!»

12 Isaac va començar a sembrar en aquella terra, i aquell any va collir 100 vegades el que havia sembrat, perquè Jehovà el beneïa.+ 13 I Isaac es va enriquir, i va seguir prosperant fins que es va fer molt ric. 14 Tenia ramats d’ovelles i de vaques, i un gran grup de servidors.+ Per aquesta raó, els filisteus van començar a envejar-lo.

15 Per això, els filisteus van omplir de terra tots els pous que els servidors del seu pare havien cavat en temps d’Abraham.+ 16 Finalment, Abimèlec va dir a Isaac: «Ves-te’n a viure lluny del nostre territori, perquè t’has fet molt més poderós que nosaltres.» 17 Així doncs, Isaac va marxar d’allà i va acampar a la vall* de Guerar,+ i s’hi va quedar a viure. 18 I Isaac va tornar a cavar els pous que els servidors del seu pare Abraham havien cavat però que els filisteus havien tapat després de la mort d’Abraham.+ I els va posar els mateixos noms que el seu pare els havia posat.+

19 Ara bé, mentre els servidors d’Isaac estaven cavant a la vall, van trobar un pou d’aigua dolça. 20 Llavors els pastors de Guerar van començar a discutir amb els pastors d’Isaac i els van dir: «L’aigua és nostra!» Per això, Isaac va posar al pou el nom d’Éssec,* perquè havien discutit amb ell. 21 Després van començar a cavar un altre pou, i també es van posar a discutir per aquest pou. Per això Isaac li va posar el nom de Sitnà.* 22 Més tard se’n va anar d’allà i va cavar un altre pou, però ja no van discutir per aquest. Per això li va posar el nom de Rehobot* i va dir: «Tot això és gràcies a Jehovà, que ens ha donat prou espai per tenir molts descendents en el país.»+

23 Després va pujar d’allà cap a Beerxeba.+ 24 Aquella nit, Jehovà se li va aparèixer i li va dir: «Soc el Déu del teu pare Abraham.+ No tinguis por,+ perquè estic amb tu, i et beneiré i multiplicaré la teva descendència per causa d’Abraham, el meu servent.»+ 25 Així doncs, Isaac va construir un altar allà i va invocar* el nom de Jehovà.+ I allà va plantar la seva tenda,+ i els seus servidors van cavar-hi un pou.

26 Més tard, Abimèlec va venir a visitar-lo des de Guerar, i el van acompanyar Ahuzat, el seu conseller personal, i Ficol, el cap del seu exèrcit.+ 27 Aleshores Isaac els va dir: «Si m’odiàveu i em vau fer fora del vostre territori, per què heu vingut?» 28 I ells van contestar: «Hem vist clarament que Jehovà està amb tu.+ Per això vam dir: “Si us plau, fem un jurament entre nosaltres i tu. Deixa’ns fer un pacte amb tu+ 29 i assegura’ns que no ens faràs res dolent, igual que nosaltres no t’hem fet res dolent a tu. Tingues en compte que t’hem tractat bé, ja que et vam deixar marxar en pau. Ara ets el que ha sigut beneït per Jehovà.”» 30 Llavors Isaac els va fer un banquet, i ells van menjar i beure. 31 Al matí es van llevar d’hora i van fer un jurament amb Isaac.+ Després, Isaac els va acomiadar, i ells se’n van anar en pau.

32 Aquell dia, els servidors d’Isaac van venir a informar-lo sobre el pou que havien cavat,+ i li van dir: «Hem trobat aigua!» 33 Així que li va posar el nom de Xibà. Per això, el nom de la ciutat és Beerxeba+ fins al dia d’avui.

34 Quan Esaú tenia 40 anys, es va casar amb Judit, la filla de Beerí, l’hitita, i també amb Bassemat, la filla d’Elon, l’hitita.+ 35 Elles van amargar la vida* a Isaac i Rebeca.+

27 Quan Isaac era gran i tenia els ulls tan dèbils que ja no hi veia, va cridar el seu fill gran Esaú,+ i li va dir: «Fill meu!» I ell va contestar: «Soc aquí!» 2 Isaac li va dir: «Ja m’he fet gran i no sé quant de temps em queda de vida. 3 Per això, si us plau, agafa ara les teves armes, l’arc i les fletxes, i ves al camp a caçar un animal per a mi.+ 4 Després, fes-me un plat ben bo, el que a mi tant m’agrada, i porta-me’l perquè en mengi. Així et beneiré abans de morir.»

5 Ara bé, Rebeca estava escoltant tot el que Isaac deia al seu fill Esaú. I Esaú se’n va anar al camp a caçar un animal per portar-lo a casa.+ 6 Llavors Rebeca va dir al seu fill Jacob:+ «Acabo d’escoltar el teu pare dient al teu germà Esaú: 7 “Porta’m caça i prepara’m un plat ben bo. Després deixa que en mengi, i així et beneiré davant de Jehovà abans de morir.”+ 8 Ara, fill meu, escolta’m atentament i fes el que et dic.+ 9 Si us plau, ves on està el ramat i porta’m dos dels millors cabrits perquè pugui preparar un plat gustós per al teu pare, tal com a ell li agrada. 10 Llavors porta’l al teu pare perquè en mengi, i així et beneirà abans de morir.»

11 Ara bé, Jacob va dir a la seva mare Rebeca: «Però el meu germà Esaú és molt pelut,+ i jo no. 12 Què passarà si el meu pare em toca?+ Llavors, semblarà que m’estic burlant d’ell, i rebré una maledicció en comptes d’una benedicció.» 13 Però la seva mare li va contestar: «Fill meu, que caigui sobre mi la teva maledicció. Fes el que et dic.+ Ves i porta’m els cabrits.» 14 Així doncs, ell hi va anar, els va agafar i els va portar a la seva mare. I ella va preparar un plat ben bo, tal com li agradava al seu pare. 15 Després, Rebeca va agafar roba del seu fill gran Esaú, la millor que tenia a casa, i la va posar a sobre del seu fill petit Jacob.+ 16 A més, li va posar la pell dels cabrits sobre les mans i sobre la part del coll on no tenia pèl.+ 17 Llavors va donar al seu fill Jacob el plat gustós i el pa que havia preparat.+

18 I Jacob va entrar on era el seu pare i li va dir: «Pare!» I ell li va contestar: «Soc aquí! Qui ets, fill meu?» 19 Jacob va dir al seu pare: «Soc Esaú, el teu primogènit.+ He fet el que m’has dit. Si us plau, seu. Menja del que he caçat i beneeix-me.»+ 20 I Isaac va preguntar al seu fill: «Com l’has trobat tan ràpid, fill meu?» I ell li va contestar: «Perquè Jehovà, el teu Déu, m’ha ajudat a trobar-lo.» 21 Aleshores Isaac va dir a Jacob: «Si us plau, fill meu, apropa’t perquè et pugui palpar. Així sabré si de debò ets el meu fill Esaú.»+ 22 Jacob es va apropar al seu pare Isaac, i ell el va palpar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d’Esaú.»+ 23 I no el va reconèixer, perquè les seves mans eren peludes com les del seu germà Esaú. Per tant, el va beneir.+

24 Després, Isaac li va preguntar: «De debò ets el meu fill Esaú?» I ell li va respondre: «Sí que ho soc.» 25 Llavors li va dir: «Fill meu, porta’m el que has caçat perquè en mengi, i llavors et beneiré.» Jacob l’hi va portar i ell en va menjar, i també li va portar vi i ell en va beure. 26 Aleshores el seu pare Isaac li va dir: «Si us plau, fill meu, apropa’t i fes-me un petó.»+ 27 I Jacob s’hi va apropar i li va fer un petó, i ell va poder sentir l’olor de la seva roba.+ Llavors el va beneir i va dir:

«Mira, l’olor del meu fill és com l’olor del camp que Jehovà ha beneït. 28 Que el Déu verdader et doni les rosades del cel,+ els terrenys fèrtils de la terra,+ i vi nou i cereals en abundància.+ 29 Que els pobles et serveixin, i que les nacions s’inclinin davant teu. Sigues l’amo dels teus germans, i que els fills de la teva mare s’inclinin davant teu.+ Maleït sigui tot aquell que et maleeixi, i beneït sigui tot aquell que et beneeixi.»+

30 Just després que Isaac va beneir Jacob i que aquest va sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va arribar de caçar.+ 31 Ell també va preparar un plat ben bo i el va portar al seu pare, i li va dir: «Pare, aixeca’t. Menja del que ha caçat el teu fill i beneeix-me.» 32 Llavors el seu pare Isaac li va preguntar: «Qui ets?» I ell va contestar: «Soc el teu fill, el teu primogènit, Esaú.»+ 33 I Isaac va començar a tremolar molt fort i va dir: «Llavors qui ha anat a caçar i m’ha portat el menjar? M’ho he menjat abans que arribessis i l’he beneït. I serà beneït!»

34 A l’escoltar les paraules del seu pare, Esaú va començar a fer crits molt forts i plens d’amargura, i va dir al seu pare: «Beneeix-me a mi també, pare meu!»+ 35 Però ell va dir: «El teu germà ha vingut i m’ha enganyat per rebre la benedicció que era per a tu.» 36 Llavors Esaú va contestar: «Amb raó es diu Jacob,* perquè aquesta és la segona vegada que em suplanta!+ Ja m’ha pres els drets de primogènit,+ i ara em pren la benedicció!»+ Llavors va afegir: «¿No m’has reservat cap benedicció per a mi?» 37 Però Isaac va respondre a Esaú: «L’he fet amo teu,+ li he donat tots els seus germans com a servidors i li he proporcionat vi nou i cereals.+ Què més em queda que et pugui donar, fill meu?»

38 I Esaú va dir al seu pare: «¿Només tens una benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare!» I Esaú es va posar a cridar fort i va esclatar a plorar.+ 39 Llavors el seu pare Isaac li va respondre:

«Mira, viuràs lluny dels terrenys fèrtils de la terra, i lluny de la rosada que cau del cel.+ 40 Viuràs de la teva espasa+ i serviràs el teu germà.+ Però quan t’impacientis, t’alliberaràs del seu jou.»*+

41 Però Esaú va guardar rancor a Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat.+ I va començar a dir en el seu cor: «D’aquí a poc, el meu pare morirà.+ Després dels dies de dol, mataré el meu germà Jacob.» 42 Quan van explicar a Rebeca el que estava planejant el seu fill gran Esaú, ella de seguida va fer venir el seu fill petit Jacob, i li va dir: «Escolta! El teu germà Esaú vol matar-te per venjar-se.* 43 Ara, fill meu, fes el que et dic: fuig de seguida a Haran, on està el meu germà Laban.+ 44 Queda’t a viure amb ell per un temps fins que es calmi la fúria del teu germà, 45 fins que se li passi la ràbia que et té i s’oblidi del que li has fet. Llavors faré que et vinguin a buscar perquè tornis. Per què us hauria de perdre a tots dos en un sol dia?»

46 Després d’això, Rebeca es va posar a dir-li a Isaac: «Estic farta de la meva vida per culpa de les filles d’Het.+ Si alguna vegada Jacob es casés amb una de les filles d’Het, com les dones que viuen en aquest país, per què voldria seguir vivint?»+

28 Per això, Isaac va fer venir Jacob, el va beneir i li va manar: «No et casis amb cap dona de Canaan.+ 2 Ves a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i casa’t amb una de les filles de Laban,+ el germà de la teva mare. 3 El Déu Totpoderós et beneirà i farà que tinguis molts fills i que et multipliquis, i arribaràs a ser un gran grup de pobles.+ 4 Ell et donarà a tu i a la teva descendència la benedicció d’Abraham,+ perquè posseeixis la terra on has viscut com a estranger, la terra que Déu ha donat a Abraham.»+

5 Isaac va acomiadar Jacob, i ell se’n va anar a Padan-Aram, on vivia Laban, el fill de Betuel, l’arameu.+ Ell era el germà de Rebeca,+ la mare de Jacob i Esaú.

6 Ara bé, Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i que l’havia enviat a Padan-Aram perquè es casés amb una dona d’allà. També va sentir que, quan el va beneir, li va manar: «No et casis amb cap dona de Canaan.»+ 7 I va veure que Jacob va obeir el seu pare i la seva mare i va marxar cap a Padan-Aram.+ 8 Així doncs, Esaú va entendre que al seu pare Isaac no li agradaven les dones de Canaan.+ 9 Per això, se’n va anar on era Ismael i, a més de les dones que ja tenia, es va casar amb Mahalat, la germana de Nebaiot.+ Mahalat era filla d’Ismael, el fill d’Abraham.

10 Jacob va marxar de Beerxeba i se’n va anar cap a Haran.+ 11 Quan va arribar a cert lloc, es va preparar per passar-hi la nit, perquè el sol ja s’havia post. Va agafar una pedra per recolzar-hi el cap i es va posar a dormir.+ 12 Aleshores va tenir un somni i va veure una escala que començava a la terra i arribava fins al cel, i els àngels de Déu pujaven i baixaven per l’escala.+ 13 També va veure que Jehovà estava a dalt de tot i deia:

«Soc Jehovà, el Déu del teu pare Abraham i el Déu d’Isaac.+ Et donaré a tu i a la teva descendència la terra on estàs dormint.+ 14 La teva descendència serà tan nombrosa com les partícules de pols de la terra.+ T’estendràs cap a l’oest, l’est, el nord i el sud. I totes les famílies de la terra seran beneïdes* per mitjà teu i per mitjà de la teva descendència.+ 15 Jo estic amb tu. Et protegiré allà on vagis, i et faré tornar a aquesta terra.+ No t’abandonaré fins que hagi complert el que t’he promès.»+

16 Llavors Jacob es va despertar i va dir: «Jehovà realment està en aquest lloc, i jo no ho sabia.» 17 I ple de por va afegir: «Quin lloc tan imponent! Només pot ser la casa de Déu,+ i aquesta és la porta del cel.»+ 18 Jacob es va llevar d’hora al matí, va agafar la pedra on havia recolzat el cap, la va col·locar dreta com una columna i hi va vessar oli al damunt.+ 19 I a aquell lloc li va posar el nom de Betel,* tot i que anteriorment el nom de la ciutat era Luz.+

20 Aleshores Jacob va fer aquest vot: «Si Déu segueix amb mi, em protegeix durant el viatge, em dona pa per menjar i roba per vestir-me, 21 i jo torno sa i estalvi* a casa del meu pare, aleshores Jehovà haurà demostrat que de veritat és el meu Déu. 22 I aquesta pedra que he col·locat dreta com una columna arribarà a ser una casa de Déu,+ i sens dubte et donaré a tu, Déu meu, una desena part de tot el que em donis.»

29 Després d’això, Jacob va continuar el seu viatge i va anar fins al país dels orientals.* 2 En un camp hi va veure un pou i, al costat, tres ramats d’ovelles que estaven descansant, ja que en aquell pou donaven aigua als ramats. Però hi havia una gran pedra que el tapava.* 3 Quan s’hi reunien tots els ramats, els pastors treien la pedra del pou i donaven aigua als ramats. Després tornaven a tapar el pou amb la pedra.

4 Jacob els va preguntar: «Germans meus, d’on sou?» I ells van contestar: «Som d’Haran.»+ 5 Llavors els va preguntar: «Coneixeu Laban,+ el net de Nacor?»+ I ells van contestar: «Sí, el coneixem.» 6 Jacob els va dir: «Com està?» I ells van respondre: «Està bé. Justament per allà ve la seva filla Raquel+ amb les ovelles.» 7 Ell va dir: «Encara és migdia, i no és hora de recollir els ramats. Doneu aigua a les ovelles, i després porteu-les a pasturar.» 8 Però ells van contestar: «No ho podem fer fins que es reuneixin tots els ramats i traguem la pedra del pou. Després donarem aigua a les ovelles.»

9 Mentre parlava amb ells, va arribar Raquel. Ella era pastora i portava les ovelles del seu pare. 10 Quan Jacob va veure Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, amb les ovelles, s’hi va apropar de seguida i va fer rodolar la pedra del pou per donar aigua a les ovelles de Laban, el germà de la seva mare. 11 Després, Jacob va fer un petó a Raquel i va esclatar a plorar. 12 I Jacob va explicar a Raquel que ell era família* del seu pare i que era fill de Rebeca. I Raquel se’n va anar corrents a dir-ho al seu pare.

13 Quan Laban+ va escoltar que Jacob, el fill de la seva germana, estava allà, se’n va anar corrents a trobar-lo. El va abraçar, li va fer un petó i el va portar a casa seva. I Jacob va explicar a Laban tot el que havia passat. 14 Aleshores Laban li va dir: «És ben cert que tu ets de la meva sang.»* I Jacob es va quedar amb ell un mes sencer.

15 I Laban va dir a Jacob: «¿Has de treballar per a mi sense que et doni res a canvi, senzillament perquè ets el meu parent?*+ Digue’m, quant vols que et pagui?»+ 16 Doncs bé, Laban tenia dues filles. La gran es deia Lia, i la petita, Raquel.+ 17 Però els ulls de Lia no brillaven.* En canvi, Raquel era una dona molt bonica i atractiva. 18 I com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va dir a Laban: «Estic disposat a treballar set anys per Raquel, la teva filla petita.»+ 19 I Laban li va contestar: «Prefereixo donar-te-la a tu que a qualsevol altre home. Queda’t a viure amb mi.» 20 Així doncs, Jacob va treballar set anys per aconseguir Raquel,+ però l’estimava tant que li van semblar uns quants dies.

21 Finalment, Jacob va dir a Laban: «Dona’m la meva dona, perquè ja ha passat el temps que havíem acordat. Deixa’m casar-me* amb ella.» 22 I Laban va convidar tota la gent d’aquell lloc a un banquet. 23 Però al vespre, va agafar la seva filla Lia i la va portar on estava Jacob perquè tingués relacions sexuals amb ella. 24 A més, Laban tenia una servidora que es deia Zilpà, i la va donar a Lia perquè fos la seva servidora.+ 25 L’endemà al matí, Jacob es va adonar que qui estava amb ell era Lia. Per això va dir a Laban: «Què m’has fet? ¿No és per Raquel que he treballat per a tu tot aquest temps? Per què m’has enganyat?»+ 26 Laban li va contestar: «Aquí no tenim el costum de donar la filla petita abans que la gran. 27 Acaba de celebrar la setmana de noces d’aquesta dona. Després et donaré l’altra dona si treballes per a mi set anys més.»+ 28 Jacob ho va fer així i va celebrar la setmana de noces d’aquella dona. Després, Laban li va donar per esposa la seva filla Raquel. 29 A més, Laban tenia una servidora que es deia Bilhà,+ i la va donar a Raquel perquè fos la seva servidora.+

30 Jacob també va tenir relacions sexuals amb Raquel, i va estimar a Raquel més que a Lia. I va treballar per a Laban set anys més.+ 31 Quan Jehovà va veure que Jacob no estimava Lia,* va permetre que ella es quedés embarassada.*+ Però Raquel era estèril.+ 32 Així doncs, Lia es va quedar embarassada, va tenir un fill i li va posar el nom de Rubèn,*+ perquè va dir: «Això és que Jehovà s’ha fixat en el meu patiment.+ Ara sí que m’estimarà el meu marit.» 33 Més tard, es va quedar embarassada una altra vegada i va tenir un altre fill. Llavors va dir: «Això és que Jehovà ha escoltat que el meu marit no m’estimava i per això m’ha donat aquest altre fill.» I li va posar el nom de Simeó.*+ 34 Lia es va tornar a quedar embarassada i va tenir un altre fill. Llavors va dir: «Aquesta vegada el meu marit s’unirà a mi, perquè li he donat tres fills.» Per això va rebre el nom de Leví.*+ 35 I es va tornar a quedar embarassada i va tenir un altre fill. Llavors va dir: «Aquesta vegada lloaré Jehovà.» Per això li va posar el nom de Judà.*+ Després va deixar de tenir fills.

30 Quan Raquel va veure que no havia donat cap fill a Jacob, es va posar gelosa de la seva germana i va començar a dir al seu marit: «Dona’m fills; si no, moriré.» 2 Però Jacob es va enfadar molt amb Raquel i li va dir: «Estic jo en el lloc de Déu? És ell qui no t’ha deixat tenir fills.»* 3 I ella li va contestar: «Aquí tens la meva esclava Bilhà.+ Tingues relacions sexuals amb ella perquè em doni fills,* i perquè a través d’ella jo també pugui tenir fills.» 4 Llavors li va donar la seva servidora Bilhà per esposa, i Jacob va tenir relacions sexuals amb ella.+ 5 Bilhà es va quedar embarassada, i amb el temps va donar un fill a Jacob. 6 I Raquel va dir: «Déu ha sigut el meu jutge, m’ha escoltat i m’ha donat un fill.» Per això, li va posar el nom de Dan.*+ 7 Després, Bilhà, la servidora de Raquel, es va tornar a quedar embarassada, i amb el temps va donar un segon fill a Jacob. 8 Llavors Raquel va dir: «He tingut lluites esgotadores amb la meva germana. Però he vençut!» Per això li va posar el nom de Neftalí.*+

9 Quan Lia va veure que havia deixat de tenir fills, va agafar la seva servidora Zilpà i la va donar a Jacob per esposa.+ 10 I Zilpà, la servidora de Lia, va donar un fill a Jacob. 11 Llavors Lia va dir: «Que afortunada que soc!» Per això li va posar el nom de Gad.*+ 12 Després, Zilpà, la servidora de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13 I Lia va dir: «Que feliç que soc! Ara les dones diran que soc feliç.»+ Per això li va posar el nom d’Aser.*+

14 Un dia, al temps de la sega del blat, Rubèn+ va trobar mandràgores mentre passejava pel camp, i les va portar a la seva mare Lia. Llavors Raquel va dir a Lia: «Si us plau, dona’m algunes mandràgores del teu fill.» 15 Ella li va contestar: «No en tens prou d’haver-me pres el meu marit?+ Ara també em vols prendre les mandràgores del meu fill?» I Raquel va dir: «Doncs que Jacob dormi amb tu aquesta nit, però a canvi dona’m algunes mandràgores del teu fill.»

16 Al vespre, quan Jacob tornava del camp, Lia va sortir a trobar-lo i li va dir: «Avui tindràs relacions sexuals amb mi, perquè t’he llogat amb les mandràgores del meu fill.» Així doncs, ell va passar aquella nit amb ella. 17 I Déu va escoltar les oracions de Lia, i ella es va quedar embarassada. Amb el temps, va donar un cinquè fill a Jacob. 18 Llavors Lia va dir: «Déu m’ha donat la meva paga* perquè he donat la meva servidora al meu marit.» Per això li va posar el nom d’Issacar.*+ 19 I Lia es va quedar embarassada un altre cop, i amb el temps va donar un sisè fill a Jacob.+ 20 Aleshores Lia va dir: «Déu m’ha fet a mi un bon regal. Per fi m’acceptarà el meu home,+ perquè li he donat sis fills.»+ Per això li va posar el nom de Zabuló.*+ 21 Després va tenir una filla i li va posar el nom de Dina.+

22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar les seves oracions i va permetre que es quedés embarassada.*+ 23 I així va ser, es va quedar embarassada i va tenir un fill. Aleshores va dir: «Déu s’ha emportat la meva deshonra!»+ 24 Per això li va posar el nom de Josep,*+ perquè va dir: «Jehovà m’ha afegit un altre fill.»

25 Tan aviat com Raquel va tenir Josep, Jacob va dir a Laban: «Deixa’m que torni a casa meva, a la meva terra.+ 26 Dona’m les meves dones, per les quals he treballat per a tu, i també els meus fills, i així podré marxar. Saps molt bé com he treballat per a tu.»+ 27 Llavors Laban li va dir: «Si tinc el teu favor, queda’t amb mi, si us plau. Els presagis* m’indiquen que Jehovà m’està beneint gràcies a tu.» 28 I va afegir: «Digue’m quin ha de ser el teu salari, i te’l pagaré.»+ 29 I Jacob li va dir: «Saps molt bé com he treballat per a tu, i com ha crescut el teu ramat gràcies a mi.+ 30 Tenies pocs béns abans que jo arribés, però el teu ramat ha crescut i s’ha multiplicat, i Jehovà t’ha beneït des que jo he arribat. Ara m’agradaria fer alguna cosa per a la meva família.»+

31 Llavors Laban va dir: «Què vols que et doni?» I Jacob va respondre: «No em donis res! Seguiré pasturant i vigilant el teu ramat si fas això per mi:+ 32 avui passaré pel mig del teu ramat. I tu has de separar totes les ovelles pigades i amb grans taques,* tots els corders que siguin foscos i totes les cabres pigades i amb grans taques. A partir d’ara, aquest serà el meu salari.+ 33 I el dia de demà, quan vinguis a revisar el que he guanyat, podràs comprovar que he sigut honrat.* Si veus que tinc alguna cabra que no sigui pigada o que no tingui grans taques, o algun corder que no sigui fosc, voldrà dir que l’he robat.»

34 Laban va contestar: «D’acord! Farem el que has dit.»+ 35 I aquell mateix dia, Laban va separar els bocs* ratllats i amb grans taques, i totes les cabres pigades i amb grans taques. Va separar tots els animals que tenien alguna taca blanca, i també tots els corders que eren foscos. I els va donar als seus fills perquè els cuidessin. 36 Després, va portar els seus ramats a un lloc que quedava a tres dies de distància de Jacob. I Jacob va seguir pasturant la resta del ramat de Laban.

37 Llavors Jacob va agafar branques tendres d’estírax, ametller i plataner, i en va pelar alguns trossets per deixar-ne al descobert la part blanca. 38 Després va col·locar davant del ramat les branques que havia pelat. Les va posar als canals d’aigua i als abeuradors on el ramat anava a beure perquè els animals entressin en zel davant de les branques quan anaven a beure.

39 Així doncs, els ramats entraven en zel davant de les branques, i tenien cries ratllades, pigades i amb grans taques. 40 I Jacob separava els corders, i posava la resta del ramat de Laban de cara als animals que eren ratllats i de cara a tots els que eren foscos. Aleshores separava els seus ramats i no els barrejava amb els de Laban. 41 I quan els animals més forts entraven en zel, Jacob posava les branques als canals perquè els ramats les veiessin i entressin en zel davant de les branques. 42 Però quan els animals eren febles, ell no hi posava les branques. Així, els animals febles sempre eren per a Laban, mentre que els forts eren per a Jacob.+

43 I Jacob es va fer molt ric, i va arribar a tenir servidors i servidores, ramats molt grans, i camells i burros.+

31 Amb el temps, Jacob va escoltar que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres al nostre pare tot el que és seu, i s’ha fet ric a costa de tot el que era del nostre pare.»+ 2 A més, Jacob va veure que Laban ja no li feia la mateixa bona cara d’abans.+ 3 Finalment, Jehovà va dir a Jacob: «Torna a la terra dels teus pares, on viu la teva família, i jo continuaré amb tu.»+ 4 Llavors Jacob va enviar un missatge a Raquel i Lia perquè sortissin al camp, on estava el seu ramat, 5 i els va dir:

«He vist que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans,+ però el Déu del meu pare ha estat amb mi.+ 6 Vosaltres sabeu molt bé que he treballat per al vostre pare amb totes les meves forces.+ 7 En canvi, el vostre pare m’ha intentat estafar i m’ha canviat el salari deu vegades; però Déu no li ha permès fer-me mal. 8 Si ell deia: “Les pigades seran el teu salari”, llavors tot el ramat tenia cries pigades; però si deia: “Les ratllades seran el teu salari”, llavors tot el ramat tenia cries ratllades.+ 9 I és que Déu ha pres els animals al vostre pare i me’ls ha donat a mi. 10 Un dia, quan el ramat va entrar en zel, vaig veure en un somni que els bocs que s’estaven aparellant amb les femelles del ramat eren ratllats, pigats i tacats.+ 11 En el somni, l’àngel del Déu verdader em va dir: “Jacob!” I jo vaig contestar: “Soc aquí!” 12 I em va dir: “Si us plau, fixa-t’hi bé i veuràs que tots els bocs que s’estan aparellant amb les femelles del ramat són ratllats, pigats i tacats. Això és així perquè he vist tot el que Laban t’està fent.+ 13 Jo soc el Déu verdader, que se’t va aparèixer a Betel,+ el lloc on vas ungir una columna i em vas fer un vot.+ Marxa de seguida d’aquest país i torna a la terra on vas néixer.”»+

14 Raquel i Lia li van contestar: «Que potser heretarem res de casa del nostre pare? 15 ¿No ens ha tractat com si fóssim estrangeres? Ens ha venut i ha estat vivint dels diners que ha rebut per nosaltres.+ 16 Totes les riqueses que Déu li ha pres al nostre pare són nostres i dels nostres fills.+ Per això, fes tot el que Déu t’ha dit.»+

17 Aleshores Jacob va pujar els seus fills i les seves dones dalt dels camells,+ 18 va agafar tot el seu ramat i tots els béns que havia adquirit,+ el bestiar que tenia i que havia adquirit a Padan-Aram, i es va posar en marxa cap a la terra de Canaan, on vivia el seu pare Isaac.+

19 Ara bé, Laban havia anat a esquilar les seves ovelles i, mentrestant, Raquel va robar els ídols familiars*+ que tenia el seu pare.+ 20 I Jacob va ser més llest que Laban, l’arameu, perquè va marxar sense dir-li res, 21 i va fugir i va travessar el Riu*+ amb tot el que tenia. Llavors es va dirigir cap a la regió muntanyosa de Galaad.+ 22 Al tercer dia, Laban es va assabentar que Jacob havia fugit. 23 Així doncs, es va emportar els seus germans* i el va perseguir durant set dies, i finalment el va atrapar a la regió muntanyosa de Galaad. 24 Però a la nit, Déu es va aparèixer en un somni+ a Laban, l’arameu,+ i li va dir: «Ves amb compte amb el que dius a Jacob, ja sigui bo o dolent.»+

25 Ara bé, Jacob havia plantat la seva tenda a la muntanya i Laban havia acampat amb els seus germans a la regió muntanyosa de Galaad. Aleshores Laban es va apropar a Jacob 26 i li va dir: «Què has fet? Per què m’has enganyat i t’has emportat les meves filles com si fossin presoneres de guerra? 27 Per què m’has enganyat i has fugit en secret sense dir-me res? Si m’ho haguessis dit, et podria haver acomiadat amb festes i cançons, i amb panderetes i arpes. 28 Ni tan sols has deixat que fes un petó als meus nets* i a les meves filles. T’has comportat com un ximple. 29 Podria fer-vos mal, però ahir a la nit el Déu del vostre pare em va dir: “Ves amb compte amb el que dius a Jacob, ja sigui bo o dolent.”+ 30 Entenc que has marxat perquè tenies moltes ganes de tornar a casa del teu pare, però, per què m’has robat els meus déus?»+

31 I Jacob va contestar a Laban: «He fugit en secret perquè tenia por, ja que pensava que em prendries les teves filles a la força. 32 Pel que fa als teus déus, busca’ls, i la persona que els tingui morirà. Davant dels nostres germans, revisa tot el que tinc i emporta’t el que sigui teu.» Ara bé, Jacob no sabia que Raquel els havia robat. 33 Així doncs, Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues esclaves,+ però no els va trobar. Al sortir de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. 34 Mentrestant, Raquel havia agafat els ídols familiars* i els havia amagat a la cistella de la cadira* que les dones feien servir per muntar a camell, i s’hi havia assegut al damunt. Per això, quan Laban els va buscar per tota la tenda, no els va trobar. 35 I ella va dir al seu pare: «Senyor meu, no t’enfadis. No puc aixecar-me davant teu perquè tinc el que solen tenir les dones.»+ I ell va seguir buscant a fons, però no va trobar els ídols familiars.*+

36 I llavors Jacob es va enfadar i va començar a criticar Laban. I Jacob va dir a Laban: «Quin mal he fet, i quin pecat he comès perquè em persegueixis amb tanta ràbia? 37 Ara que has revisat tots els meus béns, què has trobat que sigui de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus germans i dels teus germans, i que ells decideixin qui dels dos té raó. 38 Durant aquests 20 anys que he estat amb tu, les teves ovelles i les teves cabres no han avortat mai,+ i no he menjat mai cap ovella del teu ramat. 39 No t’he portat mai cap animal destrossat per una bèstia,+ perquè jo n’assumia la pèrdua. A més, si robaven un animal, ja fos de dia o de nit, em demanaves una compensació. 40 De dia em consumia la calor i de nit passava molt de fred, i la son fugia dels meus ulls.+ 41 He treballat 20 anys a casa teva: 14 anys per les teves dues filles i 6 anys pel teu ramat, i m’has canviat el salari deu vegades.+ 42 Si el Déu del meu pare,+ el Déu d’Abraham i el Déu que Isaac tem,*+ no hagués estat al meu costat, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist el meu patiment i el treball de les meves mans, i per això t’ha advertit aquesta nit.»+

43 Aleshores Laban va contestar a Jacob: «Aquestes dones són filles meves, aquests nens són els meus nets i aquest ramat és el meu ramat. Tot el que estàs mirant és meu i de les meves filles. Com vols que els faci mal a elles o als seus fills? 44 Ara vine, i fem un pacte tu i jo que servirà de testimoni entre nosaltres.» 45 Llavors Jacob va agafar una pedra i la va col·locar dreta com una columna.+ 46 I Jacob va dir als seus germans: «Agafeu pedres!» I ells van agafar pedres i les van amuntegar. Després van menjar a sobre del munt de pedres. 47 I Laban li va posar el nom de Jegar-Sahadutà,* però Jacob li va posar el nom de Galed.*

48 Aleshores Laban va dir: «Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.» Per això li diuen Galed,+ 49 i també Torre de Guaita,* perquè Laban va dir: «Que Jehovà ens vigili a tu i a mi quan estiguem lluny l’un de l’altre. 50 Si maltractes les meves filles o et cases amb altres dones a part de les meves filles, recorda que, encara que no hi hagi cap home amb nosaltres que ho vegi, Déu serà testimoni entre tu i jo.» 51 Laban va dir a Jacob: «Aquí hi ha aquest munt de pedres, i aquí hi ha la columna que he col·locat entre tu i jo. 52 Aquest munt de pedres i aquesta columna donen testimoni+ que no passaré més enllà d’aquest munt de pedres per fer-te mal a tu, i que tu no passaràs més enllà d’aquest munt de pedres i d’aquesta columna per fer-me mal a mi. 53 Que el Déu d’Abraham+ i el Déu de Nacor, és a dir, el Déu del pare d’ells, jutgi entre nosaltres.» I Jacob va jurar pel Déu que el seu pare Isaac temia.*+

54 Després d’això, Jacob va oferir un sacrifici a la muntanya i va convidar els seus germans a menjar. Així que van menjar i van passar la nit a la muntanya. 55 L’endemà al matí, Laban es va llevar d’hora, va fer un petó als seus nets*+ i a les seves filles i els va beneir.+ Després Laban va tornar a casa seva.+

32 Aleshores Jacob va continuar el seu viatge, i els àngels de Déu es van trobar amb ell. 2 De seguida que els va veure, Jacob va exclamar: «Aquest és el campament de Déu!», i per això li va posar a aquell lloc el nom de Mahanaim.*

3 Després, Jacob va enviar missatgers davant seu perquè anessin a trobar el seu germà Esaú, a la terra de Seïr,+ el territori* d’Edom,+ 4 i els va ordenar: «Digueu això al meu senyor Esaú: “Això és el que diu el teu servidor Jacob: ‘He viscut* amb Laban durant molt de temps, i he estat amb ell fins ara.+ 5 He adquirit toros, burros, ovelles, i servidors i servidores.+ Senyor meu, t’envio aquest missatge per fer-te saber tot això i així guanyar-me la teva aprovació.’”»

6 Més tard, quan els missatgers van tornar on era Jacob, li van dir: «Ens hem trobat amb el teu germà Esaú, i ell ara ve cap a tu acompanyat de 400 homes.»+ 7 I Jacob es va espantar i angoixar molt.+ Per això va dividir en dos campaments la gent que l’acompanyava, així com les ovelles, les cabres, les vaques i els camells, 8 perquè va dir: «Si Esaú ataca un dels campaments, llavors l’altre es podrà escapar.»

9 Després d’això, Jacob va orar: «Oh Jehovà, Déu del meu pare Abraham i Déu del meu pare Isaac, tu m’has dit: “Torna a la teva terra i a la teva família, i jo et tractaré bé.”+ 10 Però jo no mereixo tot l’amor lleial i tota la fidelitat que m’has mostrat a mi, el teu servent,+ perquè quan vaig creuar aquest Jordà només tenia un bastó, i ara tinc dos campaments.+ 11 Et prego que em salvis+ de la mà del meu germà Esaú, ja que tinc por que vingui a atacar-me a mi,+ a les mares i als nens. 12 Perquè tu has dit: “No tinguis dubte que et tractaré bé, i faré que la teva descendència sigui com els grans de sorra del mar, que són tan nombrosos que no es poden comptar.”»+

13 I Jacob va passar la nit allà. Després va agafar alguns dels seus béns per regalar-los al seu germà Esaú:+ 14 200 cabres, 20 bocs, 200 ovelles, 20 ovelles mascles, 15 30 camelles amb les seves cries, 40 vaques, 10 toros, 20 burres i 10 burros.+

16 Llavors va anar entregant els animals per grups als seus servidors, i els va dir: «Creueu el torrent davant meu i deixeu un espai entre un grup i el següent.» 17 I va ordenar al que anava primer: «Si et trobes amb el meu germà Esaú, i ell et pregunta: “A qui serveixes i on vas? I de qui són aquests animals que van davant teu?”, 18 respon-li: “Són de Jacob, el teu servidor. Són un regal que Jacob ha enviat al meu senyor Esaú.+ De fet, ell ve darrere nostre.”» 19 I va ordenar el mateix al segon, al tercer i a tots els que anaven darrere de cada grup d’animals, dient: «Això és el que direu a Esaú quan us el trobeu. 20 I també li direu: “El teu servidor Jacob ve darrere nostre.”» I és que Jacob va pensar: «Si aconsegueixo calmar-lo enviant-li abans un regal,+ potser em rebrà amablement quan em vegi.» 21 Aleshores els servidors van creuar el torrent davant d’ell amb el regal, però ell va fer nit al campament.

22 Més tard, aquella mateixa nit, es va aixecar, va agafar les seves dues dones,+ les seves dues servidores+ i els seus 11 fills, i va creuar el torrent de Jaboc+ per la part menys profunda.* 23 Així doncs, els va fer passar pel torrent* amb tot el que tenia.

24 Quan Jacob es va quedar sol, un home va començar a lluitar amb ell fins a trenc d’alba.+ 25 Quan l’home va veure que no vencia Jacob, li va tocar el maluc.* Així que a Jacob se li va dislocar el maluc mentre lluitava amb ell.+ 26 I l’home va dir: «Deixa’m marxar, perquè està a punt de fer-se de dia.» Jacob li va contestar: «No et deixaré marxar fins que em beneeixis.»+ 27 Ell li va preguntar: «Com et dius?» I li va contestar: «Jacob.» 28 Aleshores ell li va dir: «Ja no et diràs Jacob, sinó Israel,*+ perquè has lluitat amb Déu+ i amb homes, i finalment has vençut.» 29 Llavors Jacob li va demanar: «Si us plau, digue’m el teu nom.» Però ell li va contestar: «Per què vols saber el meu nom?»+ I allà mateix el va beneir. 30 Per això, Jacob li va posar a aquell lloc el nom de Peniel,*+ perquè va dir: «He vist Déu cara a cara i, tot i així, he conservat la vida.»+

31 El sol ja sortia quan Jacob va passar per Penuel,* però ell anava coix per culpa de la lesió del maluc.+ 32 Per això, fins al dia d’avui, els descendents d’Israel no mengen el tendó de la cuixa,* que està a l’articulació del maluc, perquè aquell home li va tocar a Jacob l’articulació del maluc a l’altura del tendó de la cuixa.

33 Quan Jacob va alçar la vista, va veure que Esaú venia amb 400 homes.+ Per això, va distribuir els nens entre Lia, Raquel i les dues servidores.+ 2 Va posar les servidores i els seus fills al davant,+ Lia i els seus fills darrere,+ i Raquel i Josep al final de tot.+ 3 Llavors ell es va posar davant de tots i, a mesura que s’apropava al seu germà, es va inclinar a terra set vegades.

4 Però Esaú va sortir corrents a trobar-lo, el va abraçar i el va besar, i tots dos es van posar a plorar. 5 Quan Esaú va alçar la vista i va veure les dones i els nens, va preguntar: «Qui són aquests que venen amb tu?», i Jacob li va contestar: «Són els fills que Déu ha tingut la bondat de donar al teu servidor.»+ 6 Aleshores les servidores es van apropar amb els seus fills i es van inclinar, 7 i Lia també es va apropar amb els seus fills i es van inclinar. Finalment es van apropar Josep i Raquel i es van inclinar.+

8 I Esaú va preguntar: «Per què has enviat tota aquesta caravana que he trobat?»+ Ell va contestar: «Per guanyar-me la teva aprovació, senyor meu.»+ 9 Llavors Esaú va dir: «Tinc moltíssims béns, germà meu.+ Queda’t amb el que és teu.» 10 Però Jacob li va dir: «Si us plau, no diguis això. Si m’he guanyat la teva aprovació, accepta aquest regal de part meva, perquè te l’he portat per poder veure la teva cara. I veure la teva cara ha sigut com veure la cara de Déu, perquè m’has rebut amablement.+ 11 Si us plau, accepta el regal* que t’he portat,+ perquè Déu m’ha beneït i tinc tot el que necessito.»+ I va seguir insistint fins que se’l va quedar.

12 Més tard, Esaú va dir: «Posem-nos en camí i marxem. Jo et guiaré.» 13 Però Jacob va contestar: «Senyor meu, saps que els nens són delicats.+ A més, tinc ovelles i vaques amb cries, i si les forcem a anar massa ràpid, encara que només sigui un dia, tot el ramat morirà. 14 Si us plau, senyor meu, passa tu al davant del teu servidor. Jo continuaré el meu viatge més a poc a poc al pas del ramat i dels nens, fins que em trobi amb el meu senyor a Seïr.»+ 15 Llavors Esaú li va contestar: «Deixa que es quedin amb tu alguns dels meus homes.» I Jacob li va dir: «Per què ho has de fer? Ja en tinc prou amb la teva aprovació, senyor meu.» 16 I aquell dia, Esaú va començar el viatge de tornada a Seïr.

17 Però Jacob es va dirigir a Sucot,+ on es va construir una casa i va fer refugis per al seu ramat. Per això, a aquell lloc li va posar el nom de Sucot.*

18 Després del seu viatge de tornada des de Padan-Aram,+ Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem,+ a la terra de Canaan,+ i va establir el seu campament a prop de la ciutat. 19 Aleshores va pagar 100 peces de diners pel tros de terra on havia plantat la seva tenda. El va comprar als fills d’Hamor, el pare de Siquem.+ 20 Allà va construir un altar i li va posar el nom de «Déu és el Déu d’Israel».+

34 Ara bé, Dina, la filla que Lia havia donat a Jacob,+ solia sortir a passar l’estona amb* les noies d’aquella terra.+ 2 Un dia la va veure Siquem, el fill d’Hamor, l’hivita,+ que era un cap d’aquella terra. I la va agafar i la va violar. 3 Ell es va quedar captivat per Dina, la filla de Jacob, i es va enamorar de la noia i va intentar conquistar-la amb les seves paraules.* 4 Finalment Siquem va dir al seu pare Hamor:+ «Aconsegueix-me aquesta noia perquè sigui la meva dona.»

5 Els fills de Jacob estaven al camp amb el ramat quan Jacob es va assabentar que Siquem havia deshonrat la seva filla Dina. Per això, Jacob va decidir no dir res a ningú fins que ells tornessin. 6 Més tard, Hamor, el pare de Siquem, va anar a parlar amb Jacob. 7 Ara bé, els fills de Jacob van sentir el que havia passat i de seguida van tornar del camp. Estaven ofesos i molt furiosos, perquè Siquem havia deshonrat Israel al violar la filla de Jacob,+ cosa que no s’havia de fer de cap manera.+

8 Hamor va parlar amb ells i va dir: «El meu fill Siquem desitja* la vostra filla. Si us plau, doneu-l’hi perquè sigui la seva dona. 9 Formeu aliances matrimonials amb nosaltres: doneu-nos les vostres filles i agafeu les nostres filles per a vosaltres.+ 10 Viviu amb nosaltres i tindreu la nostra terra a la vostra disposició. Quedeu-vos-hi, feu negocis i establiu-vos-hi.» 11 Llavors Siquem va dir al pare i als germans de Dina: «Doneu-me la vostra aprovació, i jo us donaré tot el que em demaneu. 12 Estic disposat a donar-vos el que em digueu, fins i tot un dot molt elevat i el regal que vulgueu.+ Però doneu-me la noia per esposa.»

13 Ara bé, els fills de Jacob van decidir enganyar Siquem i el seu pare Hamor, perquè Siquem havia deshonrat la seva germana Dina. 14 I els van dir: «No podem fer pas una cosa com aquesta i donar la nostra germana a un home que no està circumcidat,*+ perquè això seria una deshonra per a nosaltres. 15 Només ho podem fer amb aquesta condició: que sigueu com nosaltres i circumcideu tots els vostres homes.*+ 16 Si ho feu, us donarem les nostres filles i agafarem les vostres filles per a nosaltres, i viurem amb vosaltres i formarem un sol poble. 17 Però si no ens escolteu i no us circumcideu, agafarem la nostra germana i marxarem.»

18 A Hamor+ i al seu fill Siquem+ els va semblar bé la proposta. 19 El jove de seguida va fer el que li havien demanat,+ perquè li agradava molt la filla de Jacob. A més, ell era el més respectat de tota la casa del seu pare.

20 Així doncs, Hamor i el seu fill Siquem van anar a la porta de la ciutat i van dir als homes de la ciutat:+ 21 «Aquests homes volen estar en pau amb nosaltres. Deixem que visquin i facin negocis en aquest país, perquè és prou gran per a ells. Nosaltres podrem casar-nos amb les seves filles, i els podrem donar les nostres filles.+ 22 Però només accediran a viure amb nosaltres i formar un sol poble si complim aquesta condició: que tots els nostres homes se circumcidin, tal com ells estan circumcidats.+ 23 Llavors els seus béns, les seves riqueses i tots els seus ramats seran nostres. Així doncs, donem-los el nostre consentiment perquè visquin amb nosaltres.» 24 Tots els que sortien per la porta de la ciutat van fer cas d’Hamor i del seu fill Siquem, i tots els homes es van circumcidar, tots els que sortien per la porta de la ciutat.

25 Però al tercer dia, quan encara estaven adolorits, Simeó i Leví, dos fills de Jacob que eren germans de Dina,+ van agafar la seva espasa, van entrar a la ciutat sense que ningú sospités res i van matar tots els homes.+ 26 També van matar Hamor i el seu fill Siquem amb l’espasa, i després es van emportar Dina de casa de Siquem i van marxar. 27 Els altres fills de Jacob van arribar i van veure els homes morts, i van saquejar la ciutat, perquè havien deshonrat la seva germana.+ 28 Van agafar les ovelles, les vaques, els burros i tot el que hi havia a la ciutat i al camp. 29 També es van emportar tots els seus béns, van capturar els seus fills petits i les seves dones, i van saquejar les cases.

30 A l’assabentar-se, Jacob va dir a Simeó i Leví:+ «M’heu causat un problema molt greu! Per culpa vostra, m’odiarà la gent d’aquesta terra: els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs. Segur que ells s’uniran per atacar-me, i m’exterminaran tant a mi com a la meva família.» 31 Però ells van dir: «¿És que havíem de permetre que tractessin la nostra germana com una prostituta?»

35 Després, Déu va dir a Jacob: «Ves, puja a Betel+ i queda-t’hi a viure. Fes allà un altar al Déu verdader, que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.»+

2 Llavors Jacob va dir als de casa seva i a tots els que estaven amb ell: «Llenceu els déus estrangers que teniu enmig vostre,+ purifiqueu-vos i canvieu-vos de roba. 3 Anem, pugem a Betel. Allà faré un altar al Déu verdader, que em va escoltar quan em vaig sentir angoixat i que ha estat amb mi a tot arreu on he anat.»+ 4 I ells van donar a Jacob tots els déus estrangers que tenien i les arracades que duien a les orelles, i Jacob ho va enterrar* tot a sota de l’arbre gran que hi havia a prop de Siquem.

5 Quan van continuar el viatge, Déu va fer que les ciutats del voltant tinguessin molta por, i per això ningú va perseguir els fills de Jacob. 6 Amb el temps, Jacob va arribar amb tota la seva gent a Luz,+ és a dir, Betel, a la terra de Canaan, 7 i hi va construir un altar. Llavors a aquell lloc li va posar el nom d’El-Betel,* perquè allà se li havia aparegut el Déu verdader quan fugia del seu germà.+ 8 Més tard, va morir Dèbora,+ la mainadera* de Rebeca, i la van enterrar a prop de Betel, a sota d’un roure. Per això, ell li va posar el nom d’Alon-Bacut.*

9 Quan Jacob tornava de Padan-Aram, Déu se li va aparèixer un altre cop i el va beneir. 10 I Déu li va dir: «El teu nom és Jacob.+ Però ja no et diràs més Jacob, sinó que el teu nom serà Israel.»+ I el va començar a anomenar Israel. 11 I Déu va afegir: «Soc el Déu Totpoderós.+ Tingues molts fills i multiplica’t. Seràs pare de nacions, d’un gran grup de nacions,+ i de tu* sortiran reis.+ 12 La terra que he donat a Abraham i a Isaac, te la donaré a tu, i també la donaré a la teva descendència.»+ 13 Llavors Déu va deixar Jacob i va pujar del lloc on havia parlat amb ell.

14 Així doncs, Jacob va col·locar una columna, una columna de pedra, al lloc on Déu havia parlat amb ell, i va vessar al damunt una ofrena líquida* i oli.+ 15 I Jacob va continuar dient-li Betel+ al lloc on Déu havia parlat amb ell.

16 Llavors van marxar de Betel. I mentre encara estaven lluny d’Efrat, Raquel va començar a donar a llum. Però el part es va complicar. 17 I en el moment més difícil del part, la llevadora li va dir: «No tinguis por, perquè també tindràs aquest fill.»+ 18 I just quan la seva vida s’estava esvaint* (perquè s’estava morint), Raquel li va posar el nom de Ben-Oní,* però el seu pare el va anomenar Benjamí.*+ 19 Així doncs, Raquel va morir i va ser enterrada al costat del camí que va a Efrat, és a dir, Betlem.+ 20 I Jacob va col·locar una columna a sobre de la seva tomba. Aquesta és la columna de la tomba de Raquel fins al dia d’avui.

21 Després, Israel va marxar i va plantar la seva tenda més enllà de la torre d’Éder. 22 Un dia, mentre Israel vivia en aquella terra, Rubèn va tenir relacions sexuals amb Bilhà, la concubina del seu pare, i Israel se’n va assabentar.+

Jacob va tenir 12 fills. 23 Amb Lia va tenir el seu primogènit, Rubèn,+ i després va tenir Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 24 Amb Raquel va tenir Josep i Benjamí. 25 Amb Bilhà, la servidora de Raquel, va tenir Dan i Neftalí. 26 I amb Zilpà, la servidora de Lia, va tenir Gad i Aser. Aquests són els fills de Jacob, que va tenir a Padan-Aram.

27 Finalment, Jacob va anar on estava el seu pare Isaac, a Mambré,+ a prop de Quiriat-Arbà, és a dir, Hebron. Allà era on Abraham i Isaac havien viscut com a estrangers.+ 28 I Isaac va viure 180 anys.+ 29 Llavors Isaac va fer el seu últim sospir i va morir, i va ser reunit amb el seu poble* després d’una vida llarga i satisfactòria.* I els seus fills, Esaú i Jacob, el van enterrar.+

36 Aquesta és la història d’Esaú, és a dir, Edom.+

2 Esaú es va casar amb dones de Canaan: amb Adà,+ la filla d’Elon, l’hitita;+ amb Oholibamà,+ la filla d’Anà i la neta de Sibon, l’hivita, 3 i amb Bassemat,+ la filla d’Ismael i la germana de Nebaiot.+

Aquests són els fills d’Esaú, que li van néixer a la terra de Canaan. 6 Després, Esaú va agafar les seves dones, els seus fills, les seves filles, tots els membres de casa seva, el seu ramat i tot el seu bestiar, amb totes les riqueses que havia adquirit+ a la terra de Canaan, i va marxar a una altra terra, lluny del seu germà Jacob.+ 7 I és que havien arribat a tenir molts béns, i ja no podien viure junts. Com que tenien tants animals, la terra on residien* no donava l’abast per mantenir-los. 8 Per això Esaú, que és Edom,+ se’n va anar a viure a la regió muntanyosa de Seïr.+

9 Aquesta és la història d’Esaú, el pare dels edomites que viuen a la regió muntanyosa de Seïr.+

10 Aquests són els noms dels fills d’Esaú: Elifaz, el fill d’Adà, la dona d’Esaú, i Reuel, el fill de Bassemat, una altra dona d’Esaú.+

11 Els fills d’Elifaz van ser Teman,+ Omar, Sefó, Gatam i Quenaz.+ 12 Tamnà va ser la concubina d’Elifaz, el fill d’Esaú. Amb el temps, ella va donar a Elifaz un fill que es deia Amalec.+ Aquests són descendents d’Adà, la dona d’Esaú.

13 Aquests són els fills de Reuel: Nahat, Zèrah, Sammà i Mizà. Aquests són descendents de Bassemat,+ la dona d’Esaú.

14 Aquests van ser els fills que Oholibamà va donar a Esaú: Jeuix, Jalam i Corè. Oholibamà era la dona d’Esaú, la filla d’Anà i la neta de Sibon.

15 Els caps de tribu dels fills d’Esaú+ són els següents: dels fills d’Elifaz, el primer fill d’Esaú: el cap Teman, el cap Omar, el cap Sefó, el cap Quenaz,+ 16 el cap Corè, el cap Gatam i el cap Amalec. Aquests són els caps de tribu que li van néixer a Elifaz+ a la terra d’Edom. Aquests són descendents d’Adà.

17 Dels fills de Reuel, el fill d’Esaú: el cap Nahat, el cap Zèrah, el cap Sammà i el cap Mizà. Aquests són els caps de tribu que li van néixer a Reuel a la terra d’Edom.+ Aquests són descendents de Bassemat, la dona d’Esaú.

18 Per últim, dels fills d’Oholibamà, la dona d’Esaú: el cap Jeuix, el cap Jalam i el cap Corè. Aquests són els caps de tribu que li van néixer a Oholibamà, la filla d’Anà i la dona d’Esaú.

19 Aquests són els fills d’Esaú, és a dir, Edom,+ i aquests són els seus caps de tribu.

20 Aquests són els fills de Seïr, l’horita, que eren els habitants d’aquella terra:+ Lotan, Sobal, Sibon, Anà,+ 21 Dison, Éser i Disan.+ Aquests són els caps de tribu dels horites, que eren fills de Seïr, a la terra d’Edom.

22 Els fills de Lotan van ser Horí i Emam, i la germana de Lotan va ser Tamnà.+

23 Aquests són els fills de Sobal: Alvan, Manàhat, Ebal, Xefó i Onam.

24 Aquests són els fills de Sibon:+ Aià i Anà. Aquest és l’Anà que va trobar les aigües termals al desert mentre pasturava els burros del seu pare Sibon.

25 Aquests són els fills d’Anà: Dison i Oholibamà, la filla d’Anà.

26 Aquests són els fills de Dison: Hemdan, Eixban, Itran i Queran.+

27 Aquests són els fills d’Éser: Bilhan, Zaavan i Acan.

28 Aquests són els fills de Disan: Us i Aran.+

29 Aquests són els caps de tribu dels horites: el cap Lotan, el cap Sobal, el cap Sibon, el cap Anà, 30 el cap Dison, el cap Éser i el cap Disan.+ Aquests són els caps de tribu dels horites que hi havia a la terra de Seïr.

31 Ara bé, els següents són els reis que van regnar a la terra d’Edom+ abans que els israelites* tinguessin cap rei.+ 32 Bela, el fill de Beor, va regnar a Edom, i la seva ciutat es deia Denabà. 33 Quan Bela va morir, en lloc seu va començar a regnar Jobab, el fill de Zèrah, que era de Bosrà. 34 Quan Jobab va morir, en lloc seu va començar a regnar Husam, que era de la terra dels temanites. 35 Quan Husam va morir, en lloc seu va començar a regnar Hadad, el fill de Bedad. Ell va ser qui va vèncer els madianites+ al territori* de Moab, i la seva ciutat es deia Avit. 36 Quan Hadad va morir, en lloc seu va començar a regnar Samlà, que era de Masrecà. 37 Quan Samlà va morir, en lloc seu va començar a regnar Xaül, que era de Rehobot del Riu. 38 Quan Xaül va morir, en lloc seu va començar a regnar Baal-Hanan, el fill d’Acbor. 39 Quan Baal-Hanan, el fill d’Acbor, va morir, en lloc seu va començar a regnar Hadar. La seva ciutat es deia Paú i la seva dona era Mehetabel, la filla de Matred, la filla de Mezahab.

40 Així doncs, aquests són els noms dels caps de tribu que li van néixer a Esaú, segons les seves famílies i els seus llocs, allistats per nom: el cap Tamnà, el cap Alvà, el cap Jetet,+ 41 el cap Oholibamà, el cap Elà, el cap Pinon, 42 el cap Quenaz, el cap Teman, el cap Mibsar, 43 el cap Magdiel i el cap Iram. Aquests són els caps de tribu que li van néixer a Edom, segons els seus llocs de residència a la terra que posseïen.+ Aquests són els descendents d’Esaú, el pare dels edomites.+

37 Jacob va continuar vivint a la terra de Canaan, on el seu pare havia viscut com a estranger.+

2 Aquesta és la història de Jacob.

Quan Josep+ tenia 17 anys, pasturava el ramat+ amb els fills de Bilhà+ i Zilpà,+ les dones del seu pare. Un dia, aquest jove va donar al seu pare un mal informe dels seus germans. 3 Israel estimava a Josep més que a tots els seus altres fills,+ perquè era el fill que havia tingut quan ja era gran, i va encarregar fer-li una túnica molt bonica.* 4 Quan els seus germans van veure que el seu pare l’estimava més que a ells, van començar a odiar-lo, i no eren capaços de parlar-li amablement.

5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el va explicar als seus germans,+ i això va fer que l’odiessin encara més. 6 Els va dir: «Si us plau, escolteu quin somni he tingut. 7 Estàvem al camp lligant feixos d’espigues, quan el meu feix es va aixecar i es va posar dret. Llavors els vostres feixos el van envoltar i es van inclinar davant seu.»+ 8 Els seus germans li van preguntar: «Que potser seràs el nostre rei i ens dominaràs?»+ I el van odiar encara més degut als seus somnis i a les seves paraules.

9 Després va tenir un altre somni, que també va explicar als seus germans, i els va dir: «He tingut un altre somni: aquest cop, el sol, la lluna i 11 estrelles s’inclinaven davant meu.»+ 10 Llavors ho va explicar al seu pare davant dels seus germans, i el seu pare el va renyar i li va dir: «Què significa el teu somni? És que la teva mare, els teus germans i jo vindrem davant teu a inclinar-nos fins a terra?» 11 I els seus germans li van agafar enveja,+ però el seu pare es va quedar pensant en el que havia dit.

12 Un dia, els seus germans van anar a pasturar el ramat del seu pare a prop de Siquem.+ 13 Més tard, Israel va dir a Josep: «Els teus germans estan cuidant els ramats a prop de Siquem. He pensat enviar-t’hi.» Josep li va contestar: «D’acord, estic preparat per anar-hi.» 14 I ell li va dir: «Si us plau, ves a veure si els teus germans estan bé i fes un cop d’ull al ramat. Després torna i explica’m el que hagis vist.» Per això, Josep va marxar de la vall d’Hebron+ i se’n va anar cap a Siquem. 15 Més tard, un home el va trobar voltant pel camp i li va preguntar: «Què busques?» 16 Ell va respondre: «Busco els meus germans. Saps on estan pasturant els ramats?» 17 I l’home va dir: «Han marxat d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.”» Així que Josep va anar a buscar els seus germans i els va trobar a Dotan.

18 Ells el van veure venir de lluny i, abans que arribés on estaven ells, van començar a tramar la manera de matar-lo. 19 I van dir entre ells: «Mireu, aquí ve aquest somiador.+ 20 Som-hi, matem-lo i tirem-lo dins d’una d’aquestes cisternes, i després direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Ja veurem com acabaran els seus somnis.» 21 Quan Rubèn+ ho va sentir, va intentar salvar-lo, i per això va dir: «No el matem!»*+ 22 I va afegir: «No vesseu sang!+ Tireu-lo a dins d’aquesta cisterna que hi ha al desert, però no li feu mal.»*+ En realitat, el que ell volia era salvar-lo per tornar-lo al seu pare.

23 Per això, quan Josep va arribar on estaven els seus germans, ells li van treure la túnica, la túnica tan bonica que portava,+ 24 el van agafar i el van tirar a dins de la cisterna. En aquell moment la cisterna estava buida, no tenia aigua.

25 Aleshores es van asseure per menjar. Quan van alçar la vista, van veure una caravana d’ismaelites+ que baixaven de Galaad cap a Egipte. Els seus camells anaven carregats de làdan,* bàlsam i escorça resinosa.+ 26 Llavors Judà va dir als seus germans: «Què en traiem de matar el nostre germà i ocultar la seva mort?*+ 27 Som-hi, venguem-lo+ als ismaelites. Que no siguem nosaltres els que li fem mal. Al cap i a la fi, és germà nostre, de la nostra pròpia sang.»* Així doncs, ells van fer cas del seu germà 28 i, quan els mercaders madianites+ van passar per allà, van treure Josep de la cisterna i el van vendre als ismaelites per 20 peces de plata.+ Aquests homes es van emportar Josep a Egipte.

29 Més tard, quan Rubèn va tornar a la cisterna i va veure que Josep no hi era, es va esquinçar els vestits. 30 I quan va tornar on estaven els seus germans, va exclamar: «El noi ja no hi és! I ara, què faré jo?»

31 Llavors van agafar la túnica de Josep, van matar un cabrit i van mullar la túnica amb la sang. 32 Després la van enviar al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Si us plau, comprova si és la túnica del teu fill o no.»+ 33 Ell la va revisar i va exclamar: «És la del meu fill! Una bèstia ferotge deu haver devorat Josep! Segur que l’ha destrossat!» 34 Aleshores Jacob es va esquinçar els vestits, es va posar roba de sac al voltant de la cintura i va estar de dol pel seu fill durant molts dies. 35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Estaré de dol pel meu fill fins que baixi a la Tomba!»*+ I va continuar plorant pel seu fill.

36 A Egipte, els madianites van vendre Josep a un home que es deia Putifar i que era funcionari de la cort del faraó+ i el cap de la guàrdia.+

38 Per aquell temps, Judà es va separar dels seus germans i va plantar la seva tenda a prop d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. 2 Allà, Judà va veure la filla d’un cananeu+ anomenat Suè. S’hi va casar i va tenir relacions sexuals amb ella. 3 Ella es va quedar embarassada i va tenir un fill, i li va posar el nom d’Er.+ 4 Es va tornar a quedar embarassada i va tenir un altre fill, i li va posar el nom d’Onan. 5 I encara va tenir un altre fill, i li va posar el nom de Selà. Ell* estava a Aczib+ quan ella va tenir el fill.

6 Temps després, Judà va casar el seu primer fill, Er, amb una dona que es deia Tamar.+ 7 Però a Jehovà no li agradava el comportament d’Er, el primogènit de Judà. Per això, Jehovà va fer que morís. 8 Per tant, Judà va dir a Onan: «Casa’t amb la dona del teu germà i compleix amb el matrimoni de cunyat. Tingues relacions sexuals amb ella i dona descendència al teu germà.»+ 9 Però Onan sabia que aquesta descendència no seria considerada seva.+ Per això, quan tenia relacions sexuals amb la dona del seu germà, deixava caure el semen a terra per no donar cap fill al seu germà.+ 10 Però a Jehovà li va semblar molt malament el que feia, i per això va fer que ell també morís.+ 11 I Judà va dir a la seva nora Tamar: «Queda’t a viure a casa del teu pare i no et tornis a casar fins que el meu fill Selà sigui prou gran», perquè tenia por que ell morís igual que els seus altres fills.+ Així que Tamar se’n va anar i es va quedar a casa del seu pare.

12 Al cap d’un temps, va morir la dona de Judà, la filla de Suè.+ Quan Judà va deixar de guardar el dol, se’n va anar amb el seu amic Hirà, l’adul·lamita,+ cap a Timnà,+ on estaven els que esquilaven els seus ramats. 13 I a Tamar li van dir: «El teu sogre està pujant a Timnà per esquilar les ovelles.» 14 Llavors ella es va treure el vestit de viuda, es va cobrir la cara, es va posar un xal i es va asseure a l’entrada d’Enaïm, que està al camí que porta a Timnà. Va fer això perquè veia que, tot i que Selà ja era prou gran, no l’havien casat amb ell.+

15 Quan Judà la va veure, de seguida va pensar que era una prostituta perquè portava la cara tapada. 16 Així doncs, es va desviar del camí, va anar cap a ella i, com que no sabia que era la seva nora, li va dir: «Si us plau, deixa’m tenir relacions sexuals amb tu.»+ Però ella li va dir: «Què em donaràs a canvi de tenir relacions amb mi?» 17 Ell li va contestar: «T’enviaré un cabrit del meu ramat.» Ella va respondre: «¿Em deixaràs alguna cosa com a penyora fins que me l’enviïs?» 18 Ell va preguntar: «Què vols que et deixi com a penyora?» I ella va respondre: «El teu anell de segellar+ amb el seu cordó i el bastó que tens a la mà.» Ell l’hi va donar tot i va tenir relacions sexuals amb ella, i ella es va quedar embarassada. 19 Després, ella es va aixecar, va marxar, es va treure el xal i es va tornar a posar el vestit de viuda.

20 Judà va enviar el cabrit mitjançant el seu amic, l’adul·lamita,+ per recuperar el que havia deixat a la dona com a penyora. Però, com que l’amic no la va trobar, 21 va preguntar als homes d’aquell lloc: «On és aquella prostituta de temple que solia posar-se a Enaïm, al costat del camí?» Però ells van contestar: «Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta de temple.» 22 Llavors va tornar on era Judà i li va dir: «No l’he trobat. De fet, els homes d’aquell lloc m’han dit que allà no hi ha hagut mai cap prostituta de temple.» 23 Aleshores Judà va dir: «Que s’ho quedi! No sigui que es burlin de nosaltres. En qualsevol cas, jo li he enviat el cabrit i tu no l’has trobat.»

24 Ara bé, uns tres mesos després, van dir a Judà: «La teva nora Tamar s’ha prostituït i, com a resultat, s’ha quedat embarassada.» Llavors Judà va respondre: «Porteu-la fora i que la cremin.»+ 25 Però mentre se l’emportaven, Tamar va enviar aquest missatge al seu sogre: «Estic embarassada de l’home de qui són aquestes coses.» I va afegir: «Si us plau, comprova de qui són aquest anell de segellar, aquest cordó i aquest bastó.»+ 26 Aleshores Judà va reconèixer els objectes i va dir: «Ella és més justa que jo, perquè no l’he casat amb el meu fill Selà.»+ Després d’això, Judà no va tenir més relacions amb ella.

27 Quan va arribar l’hora del part, portava bessons al ventre. 28 I, mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà, i la llevadora de seguida va agafar un fil de color escarlata, l’hi va lligar a la mà i va dir: «Aquest ha sortit primer.» 29 Però quan va enretirar la mà, va ser el seu germà qui va sortir. Llavors la llevadora va exclamar: «Quina ruptura has fet per sortir!» Així que va rebre el nom de Peres.*+ 30 Després va sortir el seu germà, que portava el fil escarlata lligat a la mà. A ell li van posar el nom de Zèrah.+

39 Els ismaelites+ es van emportar Josep a Egipte+ i el van vendre a un egipci que es deia Putifar+ i que era funcionari de la cort del faraó i el cap de la guàrdia. 2 Però Jehovà estava amb Josep.+ Per això, les coses li anaven bé i va arribar a ser el responsable de la casa del seu amo, l’egipci. 3 I el seu amo va veure que Jehovà estava amb ell i que Jehovà feia que tot li anés bé.

4 Josep va seguir guanyant-se l’aprovació de Putifar, i es va convertir en el seu servidor personal. Per això, Putifar el va posar a càrrec de casa seva i de tot el que tenia. 5 Des del moment en què el va posar a càrrec de casa seva i de tot el que tenia, Jehovà no va deixar de beneir la casa de l’egipci gràcies a Josep. La benedicció de Jehovà estava sobre tot el que tenia a la casa i al camp.+ 6 Amb el temps, Putifar va posar tot el que tenia a càrrec de Josep, i només s’havia de preocupar del que havia de menjar. A més, Josep es va convertir en un jove ben plantat i atractiu.

7 Més endavant, la dona del seu amo va començar a fixar-se en Josep i a dir-li: «Vine al llit amb mi.» 8 Però ell s’hi negava i li deia: «El meu amo no s’ha de preocupar de res de la casa perquè em té a mi, i m’ha confiat tot el que té. 9 En aquesta casa no hi ha ningú per sobre meu. Ell ho ha posat tot a la meva disposició excepte tu, perquè ets la seva dona. Com podria jo fer una maldat tan gran i pecar contra Déu?»+

10 Encara que ella insistia dia rere dia, Josep mai va acceptar anar al llit amb ella ni quedar-se amb ella. 11 Ara bé, un dels dies que Josep va entrar a la casa per fer la seva feina, no hi havia cap servidor a dins. 12 Llavors ella el va agafar ben fort pel vestit i va dir: «Vine al llit amb mi!» Però ell va fugir a fora deixant-li el vestit a les mans. 13 Quan ella va veure que havia fugit a fora deixant el vestit a les seves mans, 14 es va posar a cridar els servidors de casa seva i els va dir: «Mireu! El meu marit ens ha portat aquest hebreu perquè es burli de nosaltres. Ha vingut per ficar-se al llit amb mi, però jo he començat a cridar tan fort com he pogut. 15 Llavors, quan ha sentit que jo aixecava la veu i cridava, ha fugit a fora deixant enrere el seu vestit.» 16 Després d’això, ella va deixar el vestit al seu costat fins que l’amo de Josep va tornar a casa.

17 I ella li va explicar la mateixa història i li va dir: «El servidor hebreu que ens has portat ha vingut per burlar-se de mi. 18 Però quan he aixecat la veu i he començat a cridar, ha deixat el seu vestit al meu costat i ha fugit a fora.» 19 Quan l’amo va escoltar que la seva dona li deia: «El teu servidor m’ha fet això i això», es va posar molt furiós. 20 Així doncs, l’amo de Josep el va agafar i el va ficar a la presó, al lloc on el rei tancava els seus presoners. I ell es va quedar tancat a la presó.+

21 Però Jehovà va continuar amb Josep i li va seguir mostrant amor lleial, i va fer que tingués l’aprovació del cap de la presó.+ 22 Per això, el cap de la presó va posar Josep a càrrec de tots els presoners que hi havia allà, i Josep s’encarregava que fessin totes les feines que havien de fer.+ 23 El cap de la presó no s’havia de preocupar de res del que estava sota el càrrec de Josep, perquè Jehovà estava amb Josep i Jehovà feia que tot li anés bé.+

40 Després d’un temps, tant el cap dels copers+ del rei d’Egipte com el cap dels forners van pecar contra el seu senyor, el rei d’Egipte. 2 Per això, el faraó es va indignar amb els seus dos funcionaris, el cap dels copers i el cap dels forners,+ 3 i els va ficar a la presó de la casa del cap de la guàrdia,+ on Josep estava presoner.+ 4 Llavors el cap de la guàrdia va encarregar a Josep que estigués amb ells i que els servís,+ i ells es van quedar a la presó durant un temps.*

5 Una nit, tant el coper com el forner del rei d’Egipte, que estaven tancats a la presó, van tenir un somni. I cada somni tenia la seva pròpia interpretació. 6 L’endemà al matí, quan Josep va entrar, va veure que estaven decaiguts. 7 Per això, va preguntar a aquests funcionaris del faraó que estaven tancats amb ell a la casa del seu amo: «Per què feu mala cara avui?» 8 Ells li van contestar: «Tots dos hem tingut un somni, però no hi ha ningú que els pugui interpretar.» I Josep els va dir: «¿No pertanyen a Déu les interpretacions?+ Expliqueu-me’ls, si us plau.»

9 Així doncs, el cap dels copers va explicar el seu somni a Josep, i li va dir: «He somiat que estava davant d’un cep. 10 El cep tenia tres branquetes. Quan va brotar, va florir i va donar raïm madur. 11 Jo tenia la copa del faraó a la mà, i vaig agafar el raïm i el vaig esprémer dins la copa. Després, vaig donar la copa al faraó.» 12 Llavors Josep li va dir: «Aquesta és la interpretació del teu somni: les tres branquetes són tres dies. 13 D’aquí a tres dies, el faraó t’alliberarà* i et restablirà en el teu càrrec,+ i tornaràs a servir la copa al faraó, tal com feies abans quan eres el seu coper.+ 14 Però, si us plau, recorda’t de mi quan les coses et vagin bé. Mostra’m compassió* i parla de mi al faraó perquè em treguin d’aquest lloc. 15 De fet, em van segrestar de la terra dels hebreus,+ i no he fet res perquè em fiquin a la presó.»*+

16 Quan el cap dels forners va veure que Josep havia interpretat una cosa bona, li va dir: «Jo també he tingut un somni. Hi havia tres paneres de pa blanc sobre el meu cap, 17 i a la panera de dalt hi havia tot tipus de productes de forner per al faraó, i hi havia ocells que menjaven de la panera que jo tenia a sobre del cap.» 18 Llavors Josep li va contestar: «Aquesta és la interpretació del teu somni: les tres paneres són tres dies. 19 D’aquí a tres dies, el faraó et tallarà el cap* i et penjarà en un pal, i els ocells es menjaran la teva carn.»+

20 I efectivament, al cap de tres dies el faraó va celebrar el seu aniversari*+ i va fer un banquet per a tots els seus servidors. Aleshores, davant dels servidors, va fer sortir el* cap dels copers i el cap dels forners. 21 I va restablir el cap dels copers en el seu càrrec, i aquest va continuar servint la copa al faraó. 22 Però al cap dels forners el va penjar. Tot va passar tal com Josep els havia dit quan va interpretar els seus somnis.+ 23 Ara bé, el cap dels copers no es va recordar de Josep; es va oblidar d’ell.+

41 Al cap de dos anys sencers, el faraó va somiar+ que estava dret a la vora del riu Nil. 2 I del riu van pujar set vaques grasses i de bon aspecte que es van posar a pasturar al costat del Nil.+ 3 Darrere d’elles, hi havia set vaques primes i lletges que pujaven del Nil i que es van quedar al costat de les vaques grasses a la vora del Nil. 4 Aleshores les vaques primes i lletges van començar a menjar-se les set vaques grasses i de bon aspecte. En aquell moment, el faraó es va despertar.

5 Llavors es va tornar a adormir i va tenir un segon somni. Aquest cop va veure set espigues plenes de bon gra que sortien d’una mateixa tija.+ 6 Darrere d’elles, creixien set espigues primes i cremades pel vent de l’est. 7 I les espigues primes es van començar a empassar les set espigues plenes de bon gra. En aquell moment, el faraó es va despertar i es va adonar que era un somni.

8 Però al matí, se sentia inquiet* i, per això, va fer venir tots els sacerdots que practicaven màgia i tots els savis d’Egipte. El faraó els va explicar els somnis, però cap d’ells va ser capaç d’interpretar-li què volien dir.

9 Llavors el cap dels copers va dir al faraó: «Avui he de confessar els meus pecats. 10 El faraó es va indignar amb els seus servidors, i ens va ficar a la presó de la casa del cap de la guàrdia, tant a mi com al cap dels forners.+ 11 Després, tots dos vam tenir un somni la mateixa nit, i cada somni tenia la seva pròpia interpretació.+ 12 Però amb nosaltres hi havia un jove hebreu, un servidor del cap de la guàrdia.+ Quan li vam explicar els nostres somnis,+ ell ens va interpretar el significat de cadascun. 13 I va passar exactament el que ens havia dit: a mi em van restablir en el meu càrrec, però a l’altre home el van penjar.»+

14 Aleshores el faraó va manar que li portessin Josep,+ i ells de seguida el van anar a buscar a la presó.*+ Josep es va afaitar, es va canviar de roba i es va presentar davant del faraó. 15 Llavors el faraó va dir a Josep: «He tingut un somni, però no hi ha ningú que el pugui interpretar. I he sentit a dir que tu ets capaç d’interpretar els somnis que t’expliquen.»+ 16 Josep va contestar al faraó: «Jo no soc ningú. És Déu qui anunciarà benestar al faraó.»+

17 Així doncs, el faraó va dir a Josep: «He somiat que estava dret a la vora del riu Nil. 18 I del Nil van pujar set vaques grasses i de bon aspecte que es van posar a pasturar al costat del Nil.+ 19 Darrere d’elles, hi havia set vaques febles, molt lletges i primes. No he vist mai unes vaques tan lletges en tota la terra d’Egipte. 20 I les vaques primes i lletges van començar a menjar-se les set vaques grasses. 21 Però quan ja se les havien menjat, no es notava gens que ho haguessin fet, perquè continuaven tan primes i lletges com abans. En aquell moment, em vaig despertar.

22 »Després vaig somiar que set espigues plenes de bon gra sortien d’una mateixa tija.+ 23 Darrere d’elles, creixien set espigues seques, primes i cremades pel vent de l’est. 24 Llavors les espigues primes es van començar a empassar les set espigues bones. Ho vaig explicar als sacerdots que practicaven màgia,+ però cap d’ells va ser capaç de dir-me què significava tot això.»+

25 Aleshores Josep va dir al faraó: «Els dos somnis del faraó tenen el mateix significat. El Déu verdader ha anunciat al faraó el que farà.+ 26 Les set vaques bones són set anys, i les set espigues bones també són set anys. Els dos somnis tenen el mateix significat. 27 Les set vaques primes i lletges que venien darrere d’elles són set anys, igual que les set espigues buides i cremades pel vent de l’est; representen set anys de fam. 28 Tal com he dit al faraó, el Déu verdader ha mostrat al faraó el que farà.

29 »Hi haurà set anys de gran abundància a tota la terra d’Egipte. 30 Però després hi haurà set anys de fam que faran oblidar l’abundància que hi havia hagut a la terra d’Egipte, i la fam consumirà el país.+ 31 Ningú recordarà l’abundància que hi havia hagut al país per culpa de la fam que hi haurà després, perquè serà molt greu. 32 El faraó ha tingut aquest somni dues vegades perquè el Déu verdader està totalment decidit a fer-ho. I el Déu verdader ho complirà aviat.

33 »Ara, doncs, que el faraó busqui un home que sigui assenyat i savi, i que el posi a càrrec de la terra d’Egipte. 34 Que el faraó actuï i nomeni supervisors* per tot el país i que, durant els set anys d’abundància, reculli una cinquena part de tots els productes d’Egipte.+ 35 Que els supervisors* recullin tots els aliments durant els bons anys que venen, i que emmagatzemin i guardin els cereals a les ciutats.+ Aquests cereals seran del faraó. 36 Gràcies a aquestes reserves d’aliments, serà possible mantenir el país durant els set anys de fam que hi haurà a la terra d’Egipte; d’aquesta manera, el país no morirà de fam.»+

37 La proposta va semblar bé al faraó i a tots els seus servidors. 38 I el faraó va dir als seus servidors: «¿Pot haver-hi algú que estigui millor qualificat que Josep, que té l’esperit de Déu?» 39 I el faraó va dir a Josep: «No hi ha ningú més assenyat i savi que tu, perquè Déu t’ha fet saber tot això. 40 Tu estaràs a càrrec de casa meva, i tot el meu poble obeirà el que diguis.+ Només jo seré superior a tu, perquè soc el rei.»* 41 I el faraó va afegir: «Mira, et poso a càrrec de tota la terra d’Egipte.»+ 42 A continuació, el faraó es va treure l’anell de segellar del dit* i el va posar al dit de Josep. També el va vestir amb roba de lli de bona qualitat i li va posar al coll un collaret d’or. 43 El va fer pujar al segon carro d’honor del faraó, i la gent cridava davant d’ell: «Abrekh!»* D’aquesta manera, el va posar a càrrec de tota la terra d’Egipte.

44 El faraó també va dir a Josep: «Jo soc el faraó, però sense la teva autorització, ningú podrà fer res* en tota la terra d’Egipte.»+ 45 I el faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah, i li va donar per esposa Assenat,+ la filla de Potifera, el sacerdot d’On.* I Josep va quedar a càrrec de* la terra d’Egipte.+ 46 Josep tenia 30 anys+ quan es va presentar davant del* faraó, el rei d’Egipte.

Aleshores Josep es va retirar de la presència del faraó i es va posar a viatjar per tota la terra d’Egipte. 47 Durant els set anys d’abundància, la terra va produir moltíssim.* 48 I Josep va anar recollint tots els aliments de la terra d’Egipte durant els set anys d’abundància, i els va emmagatzemar a les ciutats. A cada ciutat hi guardava els aliments dels camps del voltant. 49 Josep va emmagatzemar una gran quantitat de cereals, tants com la sorra del mar, fins que van deixar de portar-ne el compte perquè ja no es podia mesurar.

50 Abans que arribés el primer any de fam, Josep va tenir dos fills+ amb Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On.* 51 Al seu primer fill, Josep li va posar el nom de Manassès,*+ perquè va dir: «Déu m’ha fet oblidar totes les meves desgràcies i tota la casa del meu pare.» 52 I al seu segon fill, li va posar el nom d’Efraïm,*+ perquè va dir: «Déu m’ha fet fecund a la terra dels meus patiments.»+

53 Quan es van acabar els set anys d’abundància a la terra d’Egipte,+ 54 van començar els set anys de fam, tal com Josep havia dit.+ I la fam es va estendre per tots els països, però a tota la terra d’Egipte hi havia pa.*+ 55 Finalment, quan la fam va arribar a tota la terra d’Egipte, la gent va començar a suplicar al faraó que els donés pa.+ I el faraó va dir a tots els egipcis: «Aneu a veure Josep, i feu el que ell us digui.»+ 56 I va continuar havent-hi fam per tota la terra.+ Llavors Josep va començar a obrir tots els graners i a vendre cereals als egipcis,+ ja que la fam s’havia apoderat de la terra d’Egipte. 57 A més, gent de tota la terra venia a Egipte per comprar cereals a Josep, perquè la fam s’havia apoderat de tota la terra.+

42 Quan Jacob va saber que hi havia cereals a Egipte,+ va dir als seus fills: «Per què us esteu mirant els uns als altres sense fer res?» 2 I va afegir: «He escoltat que a Egipte hi ha cereals. Baixeu allà i compreu-ne perquè puguem sobreviure i no morim de gana.»+ 3 Així doncs, deu germans de Josep+ van baixar a Egipte a comprar cereals. 4 Però Jacob no va deixar que Benjamí,+ el germà de Josep, anés amb els seus altres germans, perquè deia: «No sigui que li passi alguna cosa i mori.»+

5 Llavors els fills d’Israel van anar a Egipte amb altres que també hi anaven a comprar, perquè la fam havia arribat a la terra de Canaan.+ 6 Doncs bé, Josep era qui estava a càrrec de tot el país+ i qui venia els cereals a gent de tota la terra.+ Per això, els germans de Josep van anar on estava ell i es van inclinar de cara a terra davant d’ell.+ 7 Quan Josep va veure els seus germans, de seguida els va reconèixer, però ell no els va dir qui era.+ Amb duresa, els va preguntar: «D’on veniu?» I ells van contestar: «Venim de la terra de Canaan per comprar aliments.»+

8 Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el van reconèixer. 9 En aquell moment, Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells+ i els va dir: «Sou espies! Heu vingut a veure els punts febles* del país!» 10 Però ells van contestar: «No, senyor meu. Som els teus servidors i hem vingut a comprar aliments. 11 Tots som fills del mateix pare. Som gent honrada. Els teus servidors no són espies.» 12 Però ell els va respondre: «Això no és veritat! Heu vingut a veure els punts febles del país!» 13 I ells van contestar: «Nosaltres, els teus servidors, som 12 germans.+ Tots som fills del mateix pare,+ de la terra de Canaan. El petit està amb el nostre pare,+ i l’altre ja no hi és.»+

14 Però Josep els va dir: «Ja us ho he dit: sou espies! 15 Us posaré a prova d’aquesta manera: us juro per la vida del faraó que no marxareu d’aquí fins que no porteu el vostre germà petit.+ 16 Que un de vosaltres vagi a buscar el vostre germà, mentre els altres us quedeu aquí empresonats. D’aquesta manera, posaré a prova les vostres paraules per veure si dieu la veritat. Però si no dieu la veritat, per la vida del faraó que sou espies!» 17 I els va tancar tots junts durant tres dies.

18 Al tercer dia, Josep els va dir: «Temo Déu, així que feu el que us dic i sobreviureu. 19 Si sou honrats, que un de vosaltres es quedi aquí a la presó. Els altres germans podeu marxar i portar cereals per calmar la gana de les vostres famílies.+ 20 Després, porteu-me el vostre germà petit perquè pugui comprovar que m’heu dit la veritat. Així no morireu.» I això és el que van fer.

21 Aleshores es van dir els uns als altres: «No hi ha dubte que estem pagant pel que vam fer al nostre germà,+ perquè vam veure la seva angoixa mentre ens suplicava que li tinguéssim compassió, però no el vam escoltar. Per això estem patint aquesta situació tan angoixant.» 22 I Rubèn els va contestar: «¿No us vaig dir que no féssiu mal al* noi? Però vosaltres no vau fer cas!+ I ara hem de donar comptes per la seva sang.»+ 23 Però ells no sabien que Josep els entenia, perquè els parlava a través d’un intèrpret. 24 Llavors Josep es va apartar i es va posar a plorar.+ Quan va tornar, va parlar amb ells un altre cop, i va agafar Simeó+ i el va lligar davant de tots.+ 25 A continuació, Josep va ordenar que els omplissin els sacs amb cereals, que tornessin els diners de cada un ficant-los a dins dels seus sacs i que els donessin provisions per al viatge. I així es va fer.

26 Aleshores ells van carregar els cereals en els burros i van marxar d’allà. 27 Quan van arribar al lloc on s’havien d’allotjar, un d’ells va obrir el sac per donar farratge al seu burro, i llavors va veure els seus diners a la bossa. 28 I va dir als seus germans: «M’han tornat els diners! Els tinc a la bossa!» Llavors el cor els va fer un salt i, tremolant, es van dir els uns als altres: «Què és això que ens ha fet Déu?»

29 Quan van arribar on estava el seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat. Li van dir: 30 «L’home que governa el país ens ha parlat amb duresa+ i ens ha acusat d’espiar el país. 31 Però nosaltres li hem dit: “Som gent honrada. No som espies.+ 32 Som 12 germans,+ fills del mateix pare. Un ja no hi és,+ i el més jove està amb el nostre pare a la terra de Canaan.”+ 33 Però l’home que governa el país ens ha dit: “Si feu això, llavors sabré que sou honrats: deixeu un dels vostres germans aquí amb mi,+ agafeu cereals per calmar la gana de les vostres famílies i marxeu.+ 34 Porteu-me el vostre germà petit perquè jo vegi que no sou espies, sinó gent honrada. Després us tornaré el vostre germà, i vosaltres podreu seguir comprant en el país.”»

35 Ara bé, al buidar els sacs, es van adonar que cadascú tenia la seva bossa de diners a dins. I tant ells com el seu pare es van espantar molt al veure-ho. 36 Jacob, el seu pare, va exclamar: «Fareu que em quedi sense fills!+ Josep ja no hi és,+ Simeó tampoc,+ i ara em voleu prendre Benjamí! Soc jo qui està patint tot això!» 37 Però Rubèn va dir al seu pare: «Pots matar els meus dos fills si no te’l porto.+ Deixa que jo em cuidi d’ell, i et prometo que te’l tornaré.»+ 38 Però Jacob va dir: «El meu fill no baixarà amb vosaltres, perquè el seu germà ha mort i només em queda ell.+ Si durant el viatge li passés alguna cosa i morís, em sentiria tan trist+ que faríeu baixar els meus cabells blancs a la Tomba.»*+

43 La fam era molt greu al país.+ 2 Per això, quan es van acabar els cereals que havien portat d’Egipte,+ el seu pare els va dir: «Torneu i compreu una mica de menjar.» 3 Llavors Judà li va dir: «L’home ens va advertir clarament: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”+ 4 Si deixes venir el nostre germà amb nosaltres, baixarem i et comprarem aliments. 5 Però si no el deixes venir, no baixarem, perquè l’home ens va dir: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”»+ 6 I Israel+ va exclamar: «Com m’heu pogut fer això? Per què vau dir a l’home que teníeu un altre germà?» 7 Ells van contestar: «L’home ens va fer preguntes concretes sobre nosaltres i la nostra família. Ens va preguntar: “Encara està viu el vostre pare? Teniu algun altre germà?”, i nosaltres vam respondre a les seves preguntes.+ Com podríem haver imaginat que ens diria: “Porteu el vostre germà cap aquí”?»+

8 Aleshores Judà va demanar al seu pare Israel: «Deixa que el noi vingui amb mi.+ Deixa’ns marxar, i així sobreviurem i no morirem de gana+ ni nosaltres ni tu ni els nostres fills.+ 9 Et garanteixo que no li passarà res.*+ Jo me’n faig responsable. Si no te’l torno, carregaré amb aquest pecat davant teu per sempre. 10 De fet, si no haguéssim perdut tant de temps, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.»

11 Així doncs, el seu pare Israel els va dir: «Si no hi ha cap altra opció, feu el que us dic. Poseu a dins dels vostres sacs els millors productes de la terra i porteu-los com un regal+ a l’home: una mica de bàlsam,+ una mica de mel, làdan,* escorça resinosa,+ pistatxos* i ametlles. 12 Emporteu-vos el doble de diners, i agafeu també els diners que us van ficar als vostres sacs.*+ Potser va ser un error. 13 Emporteu-vos el vostre germà i aneu a veure l’home una altra vegada. 14 Que el Déu Totpoderós permeti que aquest home us tingui compassió i alliberi el vostre germà i també Benjamí. I si jo m’he de quedar sense fills, em quedaré sense fills!»+

15 Així doncs, els fills d’Israel van agafar el regal i el doble de diners, i es van emportar Benjamí. Llavors es van posar en camí i van baixar a Egipte. Allà es van tornar a presentar davant de Josep.+ 16 Quan Josep va veure que venien amb Benjamí, de seguida va dir a l’home que supervisava casa seva: «Porta aquests homes a casa, mata alguns animals i prepara el menjar, perquè dinaran amb mi aquest migdia.» 17 L’home va fer immediatament el que Josep havia dit,+ i els va portar a casa de Josep. 18 Però ells es van espantar quan els van portar a casa de Josep i van començar a dir: «Ens porten aquí per culpa dels diners que ens van ficar l’última vegada als nostres sacs. Ara ens atacaran, ens convertiran en esclaus i ens prendran els burros!»+

19 Així doncs, es van apropar a l’home que supervisava la casa de Josep i van parlar amb ell a l’entrada de la casa. 20 Li van dir: «Disculpa’ns, senyor meu. La primera vegada, nosaltres vam baixar per comprar aliments.+ 21 Però, de tornada, quan vam arribar al lloc on ens allotjàvem i vam començar a obrir els sacs, vam veure que cadascú tenia els seus diners a dins del seu sac, justament la quantitat exacta.+ Per això els voldríem tornar personalment. 22 I hem portat més diners per comprar aliments. La veritat és que no sabem qui ens va ficar els diners a dins dels sacs.»+ 23 Llavors ell va dir: «Tranquils, no tingueu por. Va ser el vostre Déu, el Déu del vostre pare, qui va posar un tresor als vostres sacs. Els vostres diners van arribar primer a mi.» A continuació, va fer sortir Simeó.+

24 Aleshores l’home els va fer entrar a casa de Josep, els va donar aigua perquè es rentessin els peus i va donar farratge als burros. 25 I ells van preparar el regal+ per quan vingués Josep al migdia, perquè havien escoltat que dinarien allà.+ 26 Quan Josep va entrar a casa, li van portar el regal i es van inclinar davant d’ell fins a terra.+ 27 Després, ell els va preguntar com estaven i els va dir: «Com es troba el vostre pare, l’home gran de qui em vau parlar? Encara està viu?»+ 28 I ells van respondre: «El nostre pare, el teu servidor, es troba bé. Encara està viu.» I es van inclinar davant d’ell.+

29 Quan va alçar la vista i va veure el seu germà Benjamí, el fill de la seva mare,+ va dir: «És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?»+ I va afegir: «Que Déu et beneeixi, fill meu.» 30 Al veure el seu germà, Josep es va commoure tant que va estar a punt de plorar i per això va haver de sortir de pressa. Se’n va anar a una altra habitació i allà es va posar a plorar.+ 31 Quan va aconseguir controlar les seves emocions, es va rentar la cara, i després va tornar i va ordenar als seus servidors: «Serviu el menjar.» 32 Aleshores van servir Josep, però als seus germans els van servir a part, i els egipcis que estaven a casa seva també van menjar per separat. I és que els egipcis no podien menjar amb els hebreus, perquè això és una cosa repugnant per als egipcis.+

33 Els germans estaven asseguts davant d’ell per ordre d’edat. El més gran estava assegut al lloc que li corresponia segons el seu dret de primogènit,+ i el més petit, al lloc que li corresponia segons la seva edat; i es miraven sorpresos els uns als altres. 34 Josep va fer que portessin racions de menjar de la seva taula a la d’ells, però va fer que la ració de Benjamí fos cinc vegades més gran que les racions dels altres.+ I van continuar menjant i bevent amb ell fins que es van quedar ben satisfets.

44 Després, Josep va manar a l’home que supervisava casa seva: «Omple els sacs d’aquests homes amb cereals, tant com puguin carregar, i posa els diners de cadascun d’ells al seu sac.*+ 2 Però al sac del més petit, a més de ficar-hi els diners dels seus cereals, fica-hi també la meva copa, la copa de plata.» I ell va fer el que Josep li havia manat.

3 De bon matí, quan es va fer de dia, els homes van marxar amb els seus burros. 4 Quan encara no s’havien allunyat gaire de la ciutat, Josep va dir a l’home que supervisava casa seva: «Afanya’t! Ves corrents darrere d’ells i, quan els atrapis, digue’ls: “Per què heu tornat mal per bé? 5 No és aquesta la copa que el meu amo fa servir per beure i per interpretar presagis amb exactitud? El que heu fet és molt greu!”»

6 I ell els va atrapar i els va dir tot això. 7 Però ells li van contestar: «Per què diu això el meu senyor? Els teus servidors no farien mai una cosa com aquesta. 8 T’hem portat des de la terra de Canaan els diners que vam trobar als nostres sacs.+ Com podríem robar or o plata de casa del teu amo? 9 Si descobreixes que algú de nosaltres té la copa, que aquesta persona mori, i els altres ens convertirem en esclaus del meu amo.» 10 I ell va dir: «Que sigui tal com dieu. Però només es convertirà en el meu esclau la persona que la tingui. Els altres sereu innocents.» 11 Llavors tots ells van baixar de seguida el seu sac a terra i el van obrir. 12 I ell es va posar a buscar detingudament a tots els sacs, començant pel sac del més gran i acabant pel del més petit. Finalment, la copa va aparèixer al sac de Benjamí.+

13 Aleshores es van esquinçar els vestits, i van carregar els burros una altra vegada i van tornar a la ciutat. 14 Quan Judà+ i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era, i es van llançar a terra davant seu.+ 15 I Josep els va dir: «Què és això que heu fet? No sabeu que un home com jo pot interpretar presagis amb exactitud?»+ 16 Judà va contestar: «Què podem dir al meu amo? Com ho podem explicar? I com podem demostrar que som innocents?* El Déu verdader ha descobert el nostre error.+ Ara tots som els teus esclaus, tant nosaltres com el que tenia la copa.» 17 Però ell va dir: «No, no faré que tots sigueu els meus esclaus! Només es convertirà en el meu esclau l’home que tenia la copa.+ Els altres podeu marxar en pau i tornar amb el vostre pare.»

18 Llavors Judà es va apropar a Josep i li va dir: «Senyor meu, et suplico que em deixis parlar amb tu, si us plau, i que no t’enfadis amb el teu esclau, perquè ets com el faraó mateix.+ 19 El meu amo va preguntar als seus esclaus: “Encara està viu el vostre pare? Teniu algun altre germà?” 20 I vam contestar al meu amo: “Tenim un pare que ja és gran i també un altre germà, el més petit.+ Ell és el fill que el nostre pare va tenir quan ja era gran, l’únic que queda dels fills que va tenir la seva mare,+ perquè el seu germà és mort.+ I el seu pare l’estima molt.” 21 Després vas dir als teus esclaus: “Porteu-me’l perquè el vegi.”+ 22 Però nosaltres vam dir al meu amo: “El noi no pot separar-se del seu pare. Si se separés d’ell, segur que el seu pare moriria.”+ 23 I tu vas dir als teus esclaus: “A menys que el vostre germà petit baixi amb vosaltres, no us podeu tornar a presentar davant meu.”*+

24 »Per això, vam pujar on estava el teu esclau, el meu pare, i li vam explicar tot el que ens havia dit el meu amo. 25 Més tard, el nostre pare va dir: “Torneu i compreu una mica de menjar.”+ 26 Però nosaltres li vam dir: “No podem baixar. Només baixarem si el nostre germà petit ve amb nosaltres, perquè no ens podem tornar a presentar davant* d’aquell home a menys que el nostre germà petit estigui amb nosaltres.”+ 27 Aleshores el teu esclau, el meu pare, ens va dir: “Sabeu molt bé que la meva dona només em va donar dos fills.+ 28 Però un d’ells em va deixar, i jo vaig dir: ‘Segur que una bèstia l’ha destrossat!’;+ i ja no l’he tornat a veure mai més. 29 Si també us emportéssiu aquest altre fill del meu costat i li passés alguna cosa i morís, faríeu baixar amb dolor+ els meus cabells blancs a la Tomba.”*+

30 »El meu pare estima el nostre germà petit més que la seva pròpia vida. Per això, si ara torno al meu pare, el teu esclau, i el noi no ve amb nosaltres, 31 el meu pare es morirà quan vegi que no hi és. El posarem tan trist que farem baixar els seus cabells blancs a la Tomba.* 32 Jo vaig garantir al meu pare que no li passaria res al noi, al dir-li: “Si no te’l torno, carregaré amb aquest pecat davant del meu pare per sempre.”+ 33 Si us plau, permet que jo em quedi com a esclau del meu amo en comptes del noi, i així el noi podrà tornar amb els seus germans. 34 Com podria tornar on està el meu pare sense el noi? No podria suportar veure el meu pare passar per aquesta desgràcia!»

45 Quan ho va escoltar, Josep no va poder controlar més les seves emocions davant dels seus servidors,+ i els va cridar: «Que tothom surti d’aquí!» Per això, quan no hi havia ningú més present, Josep va dir als seus germans qui era.+

2 Llavors es va posar a plorar tan fort que el van sentir els egipcis i la casa del faraó. 3 Finalment va dir als seus germans: «Jo soc Josep. Encara està viu el meu pare?» Però els seus germans no li van poder respondre res, perquè es van quedar molt desconcertats. 4 I Josep va dir als seus germans: «Si us plau, apropeu-vos.» I ells s’hi van apropar.

Llavors va dir: «Jo soc Josep, el vostre germà, a qui vau vendre als egipcis.+ 5 Però no patiu per haver-me venut ni us culpeu els uns als altres, perquè Déu m’ha enviat davant vostre per salvar vides.+ 6 Aquest és el segon any de fam al país,+ i encara hi haurà cinc anys més sense conreu ni collita. 7 Però Déu em va enviar davant vostre per mantenir-vos vius mitjançant un gran alliberament i que així quedi una resta de vosaltres+ a la terra. 8 Per tant, no vau ser vosaltres els que em vau enviar aquí, sinó el Déu verdader. I ho va fer per nomenar-me conseller en cap* del faraó, senyor de tota la seva casa i governant de tota la terra d’Egipte.+

9 »Torneu de seguida on està el meu pare, i digueu-li: “El teu fill Josep diu: ‘Déu m’ha fet senyor de tot Egipte.+ Baixa cap aquí i no triguis.+ 10 Viuràs a la regió de Goixen+ i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus nets, el teu bestiar i tot el que tens. 11 Jo m’encarregaré de donar-vos menjar allà, perquè encara queden cinc anys de fam.+ Així, ni vosaltres ni les vostres famílies ni res del que teniu acabarà en la misèria.’” 12 Tant vosaltres com el meu germà Benjamí podeu veure amb els vostres propis ulls que soc jo qui parla amb vosaltres.+ 13 Per això, aneu a explicar al meu pare tota la glòria que tinc a Egipte i tot el que heu vist. Afanyeu-vos i feu que el meu pare baixi fins aquí.»

14 Després va abraçar el* seu germà Benjamí i va esclatar a plorar, i Benjamí també plorava abraçat al seu coll.+ 15 I Josep va fer petons a tots els seus germans i va plorar mentre els abraçava. Després, els seus germans es van posar a parlar amb ell.

16 Quan la casa del faraó es va assabentar de l’arribada dels germans de Josep, tant el faraó com els seus servidors se’n van alegrar molt. 17 Així doncs, el faraó va dir a Josep: «Digues als teus germans: “Carregueu els vostres animals i aneu a la terra de Canaan. 18 Agafeu el vostre pare i les vostres famílies i torneu aquí amb mi. Us donaré les coses bones de la terra d’Egipte, i menjareu els* millors productes* de la terra.”+ 19 També t’ordeno que els diguis:+ “Emporteu-vos carros+ de la terra d’Egipte per als vostres fills i les vostres dones, i porteu cap aquí el vostre pare en un d’ells.+ 20 No us amoïneu pels vostres béns,+ perquè el millor de tota la terra d’Egipte és vostre.”»

21 Els fills d’Israel ho van fer així, i Josep els va donar carros, tal com havia ordenat el faraó, i també provisions per al viatge. 22 A tots els va donar un vestit nou, però a Benjamí li va donar 300 peces de plata i cinc vestits nous.+ 23 I al seu pare li va enviar deu burros carregats del bo i millor d’Egipte, i deu burres carregades de cereals, pa i menjar per al viatge. 24 Després va acomiadar els seus germans i els va dir mentre marxaven: «No discutiu pel camí.»+

25 Aleshores van pujar d’Egipte i van arribar a la terra de Canaan, on estava el seu pare Jacob. 26 I li van dir: «Josep encara està viu, i és el governant de tota la terra d’Egipte!»+ Però el cor de Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia.+ 27 Ara bé, quan van explicar al seu pare Jacob tot el que Josep els havia dit, i quan ell va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, va recuperar les ganes de viure.* 28 Israel va exclamar: «Ara ja m’ho crec! El meu fill Josep està viu! He d’anar a veure’l abans de morir!»+

46 Israel va agafar tot el que tenia* i va marxar. Quan va arribar a Beerxeba,+ va fer sacrificis al Déu del seu pare Isaac.+ 2 A la nit, Déu va parlar a Israel en una visió i li va dir: «Jacob, Jacob!» I ell va contestar: «Soc aquí!» 3 Llavors ell li va dir: «Soc el Déu verdader, el Déu del teu pare.+ Que no et faci por baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en una gran nació.+ 4 Jo mateix baixaré amb tu a Egipte, i jo mateix també et faré tornar d’allà,+ i Josep et tancarà els ulls amb la seva mà.»+

5 Després d’això, Jacob va marxar de Beerxeba. I els fills d’Israel van portar el seu pare Jacob, els seus propis fills i les seves dones en els carros que el faraó els havia enviat per traslladar-lo. 6 A més, es van endur el bestiar i els béns que havien adquirit a la terra de Canaan. I Jacob va arribar a Egipte amb tots els seus descendents. 7 Es va emportar a Egipte els seus fills i els seus nets, les seves filles i les seves netes, és a dir, tots els seus descendents.

8 Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, els fills de Jacob, que van entrar a Egipte:+ Rubèn va ser el primogènit de Jacob.+

9 Els fills de Rubèn van ser Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.+

10 Els fills de Simeó+ van ser Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül,+ que era fill d’una dona cananea.

11 Els fills de Leví+ van ser Guerson, Quehat i Merarí.+

12 Els fills de Judà+ van ser Er, Onan, Selà,+ Peres+ i Zèrah.+ Tot i això, Er i Onan van morir a la terra de Canaan.+

Els fills de Peres van ser Hesron i Hamul.+

13 Els fills d’Issacar van ser Tolà, Puvà, Iob i Ximron.+

14 Els fills de Zabuló+ van ser Sèred, Elon i Jahleel.+

15 Aquests són els descendents que Lia va donar a Jacob a Padan-Aram, a més de la seva filla Dina.+ En total van ser 33.

16 Els fills de Gad+ van ser Sefion, Haguí, Suní, Esbon, Erí, Arod i Arelí.+

17 Els fills d’Aser+ van ser Imnà, Ixvà, Ixví i Berià, i la germana d’ells va ser Sèrah.

Els fills de Berià van ser Hèber i Malquiel.+

18 Aquests són els descendents que Zilpà,+ la servidora que Laban va donar a la seva filla Lia, va donar a Jacob. En total van ser 16.

19 Els fills de Raquel, la dona de Jacob, van ser Josep+ i Benjamí.+

20 Els fills que Josep va tenir a la terra d’Egipte van ser Manassès+ i Efraïm,+ que Assenat,+ la filla de Potifera, el sacerdot d’On,* va donar a Josep.

21 Els fills de Benjamí+ van ser Bela, Bèquer, Asbel, Guerà,+ Naaman, Ehí, Ros, Mupim, Hupim+ i Ard.+

22 Aquests són els descendents que Raquel va donar a Jacob. En total van ser 14.

23 El fill* de Dan+ va ser Husim.+

24 Els fills de Neftalí+ van ser Jahseel, Guní, Jésser i Sel·lem.+

25 Aquests són els descendents que Bilhà, la servidora que Laban va donar a la seva filla Raquel, va donar a Jacob. En total van ser 7.

26 Tots els descendents de Jacob que van anar amb ell a Egipte, sense comptar les seves nores, van ser 66.+ 27 Josep va tenir dos fills a Egipte. En total, de la casa de Jacob, van anar a Egipte 70 persones.+

28 Jacob va enviar Judà+ davant seu per dir a Josep que ja anava de camí a Goixen. Quan van entrar a la regió de Goixen,+ 29 Josep va fer que li preparessin el carro i va pujar a Goixen per trobar-se amb el seu pare Israel. Tan bon punt el va tenir al davant, el va abraçar* i va plorar una bona estona.* 30 I Israel va dir a Josep: «Ara ja em puc morir, perquè t’he vist* i sé que encara estàs viu.»

31 Llavors Josep va dir als seus germans i a tota la casa del seu pare: «Deixeu-me que pugi a informar el faraó+ i li digui: “Els meus germans i tota la casa del meu pare, que estaven a la terra de Canaan, han vingut fins aquí.+ 32 Ells són pastors+ i crien bestiar,+ i han portat les seves ovelles i vaques i tot el que tenen.”+ 33 I quan el faraó us cridi i us pregunti: “Quin és el vostre ofici?”, 34 li direu: “Els teus servidors hem sigut ramaders des de la nostra joventut, igual que els nostres avantpassats.”+ Així us deixarà viure a la regió de Goixen,+ perquè els egipcis detesten els pastors d’ovelles.»+

47 Josep va anar a dir al faraó:+ «El meu pare i els meus germans han vingut des de la terra de Canaan amb els seus ramats de vaques i d’ovelles i amb tot el que tenen, i ara estan a la regió de Goixen.»+ 2 I Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó.+

3 I el faraó va preguntar als germans de Josep: «Quin ofici teniu?» Ells li van contestar: «Els teus servidors som pastors d’ovelles, igual que els nostres avantpassats.»+ 4 I van afegir: «La fam és molt greu a la terra de Canaan,+ i ja no hi ha menjar per als nostres ramats. Per això hem vingut a viure aquí com a estrangers.+ Així que, si us plau, deixa que els teus servidors visquin a la regió de Goixen.»+ 5 I el faraó va dir a Josep: «El teu pare i els teus germans han vingut per estar amb tu. 6 La terra d’Egipte està a la teva disposició. Porta el teu pare i els teus germans a viure a la millor zona del país.+ Que visquin a la regió de Goixen. I si saps d’alguns d’ells que siguin homes competents, posa’ls a càrrec del meu bestiar.»

7 Aleshores Josep va fer entrar el seu pare Jacob i el va presentar al faraó, i Jacob va beneir el faraó.* 8 El faraó va preguntar a Jacob: «Quants anys tens?» 9 Jacob va contestar al faraó: «Tinc 130 anys, i he viscut tota la meva vida anant d’aquí cap allà.* Els anys de la meva vida han sigut molt difícils, i han sigut pocs+ comparats amb els anys que els meus avantpassats van estar anant d’aquí cap allà.»*+ 10 Després, Jacob va beneir el faraó i va marxar de la seva presència.

11 Josep va establir el seu pare i els seus germans a la terra d’Egipte, i els va donar una propietat a la millor regió del país, a la regió de Ramessés,+ tal com el faraó havia ordenat. 12 I Josep va continuar donant menjar* al seu pare, als seus germans i a tots els de la casa del seu pare en proporció a la quantitat de fills que tenien.

13 Com que la fam era molt greu, no hi havia menjar* en tot el territori, i la terra d’Egipte i la terra de Canaan estaven esgotades per culpa de la fam.+ 14 Josep recollia tots els diners de la terra d’Egipte i de la terra de Canaan que la gent li donava a canvi de cereals,+ i els portava a la casa del faraó. 15 Amb el temps es van acabar els diners a la terra d’Egipte i a la terra de Canaan, i tots els egipcis van anar a trobar Josep i a dir-li: «Dona’ns menjar! ¿Ens deixaràs morir simplement perquè se’ns han acabat els diners?» 16 Llavors Josep va dir: «Si se us han acabat els diners, porteu-me el vostre bestiar i jo us donaré menjar a canvi.» 17 Així doncs, la gent va començar a portar a Josep el seu bestiar, i Josep els donava menjar a canvi dels seus cavalls, dels seus burros i dels animals dels seus ramats. Durant aquell any, Josep no va deixar de donar-los menjar a canvi del seu bestiar.

18 Aquell any es va acabar i, l’any següent, la gent va anar a dir a Josep: «No podem amagar al nostre senyor que ja li hem donat els diners i el bestiar que teníem. Ja no tenim res més per donar al nostre senyor, a part de nosaltres mateixos i les nostres terres. 19 ¿Deixaràs que morim i que la nostra terra quedi abandonada? Compra’ns a nosaltres i compra la nostra terra a canvi de menjar. Així ens convertirem en esclaus del faraó i la nostra terra serà seva. Dona’ns llavors perquè puguem sobreviure i no morim de gana, i perquè la nostra terra no quedi desolada.» 20 La fam va ser tan greu que cada egipci va vendre el seu camp, i Josep va comprar totes les terres dels egipcis per al faraó. I la terra va passar a ser del faraó.

21 Aleshores Josep va ordenar als habitants de tot el territori d’Egipte que es traslladessin a les ciutats.+ 22 Les úniques terres que no va comprar van ser les dels sacerdots.+ Com que el faraó proporcionava racions de menjar als sacerdots i ells vivien d’això, no van haver de vendre les seves terres. 23 I Josep va dir a la gent: «Mireu, avui us he comprat a vosaltres i he comprat les vostres terres per al faraó. Aquí teniu llavors perquè sembreu la terra. 24 Al temps de la collita, haureu de donar una cinquena part al faraó,+ però vosaltres us quedareu amb les altres quatre parts, i les fareu servir per sembrar el camp i per menjar, tant vosaltres com els vostres fills i els que viuen a les vostres cases.» 25 Ells li van contestar: «Ens has salvat la vida.+ Si li sembla bé al nostre senyor, ens farem esclaus del faraó.»+ 26 Aleshores Josep va fer una llei, vigent fins al dia d’avui a tota la terra d’Egipte, que deia que una cinquena part de la collita havia de ser del faraó. Les úniques terres que no van passar a ser del faraó van ser les dels sacerdots.+

27 Doncs bé, els israelites es van quedar a viure a la terra d’Egipte, a la regió de Goixen.+ S’hi van establir, van tenir molts fills i es van fer molt nombrosos.+ 28 Jacob va viure a la terra d’Egipte 17 anys. En total, Jacob va viure 147 anys.+

29 Quan Israel s’estava a punt de morir,+ va cridar el seu fill Josep i li va dir: «Si us plau, si tinc el teu favor, posa la teva mà a sota de la meva cuixa i jura’m que em mostraràs amor lleial i fidelitat. Si us plau, no m’enterris a Egipte.+ 30 Quan em mori,* m’has de treure d’Egipte i enterrar-me a la tomba dels meus avantpassats.»+ I Josep li va contestar: «Faré el que em demanes.» 31 Llavors ell li va dir: «Jura-m’ho.» I ell l’hi va jurar.+ Tot seguit, Israel es va inclinar al capçal del seu llit.+

48 Més tard, van dir a Josep: «Mira, el teu pare cada cop està més feble.» Així que ell va agafar els seus dos fills, Manassès i Efraïm, i el va anar a veure.+ 2 Llavors li van dir a Jacob: «El teu fill Josep ha vingut a veure’t.» Per això, Israel va fer un gran esforç i es va asseure al llit. 3 I Jacob va dir a Josep:

«El Déu Totpoderós se’m va aparèixer a Luz, a la terra de Canaan, em va beneir+ 4 i em va dir: “Faré que tinguis molts fills, et multiplicaré i et convertiré en un gran grup de pobles.+ Donaré aquesta terra a la teva descendència, i serà seva de manera permanent.”+ 5 Ara bé, els dos fills que vas tenir a la terra d’Egipte abans que jo hi arribés són meus.+ Efraïm i Manassès arribaran a ser meus, tal com ho són Rubèn i Simeó.+ 6 Però els fills que tinguis després, seran teus, i rebran l’herència sota el nom dels seus dos germans.+ 7 Pel que fa a mi, mentre tornava de Padan, Raquel va morir+ al meu costat a la terra de Canaan, quan encara quedava un bon tros per arribar a Efrat.+ Per això la vaig enterrar allà, de camí a Efrat, és a dir, Betlem.»+

8 Llavors Israel va veure els fills de Josep i va preguntar: «Qui són aquests?» 9 I Josep va contestar al seu pare: «Són els fills que Déu m’ha donat en aquest lloc.»+ I ell va dir: «Si us plau, porta-me’ls perquè els beneeixi.»+ 10 A Israel li fallava la vista per culpa de l’edat, i gairebé no hi veia. Per això, Josep li va apropar els seus fills, i ell els va fer un petó i els va abraçar. 11 Després, Israel va dir a Josep: «Mai m’hauria imaginat que et tornaria a veure,*+ però Déu m’ha permès veure fins i tot la teva descendència.» 12 Llavors Josep va apartar els seus fills dels genolls del seu pare Israel i es va inclinar de cara a terra.

13 I Josep els va agafar a tots dos i els va tornar a apropar a Israel. A Efraïm+ el va agafar amb la mà dreta i el va posar a l’esquerra d’Israel, i a Manassès+ el va agafar amb la mà esquerra i el va posar a la dreta d’Israel. 14 Ara bé, Israel va posar la seva mà dreta damunt del cap d’Efraïm, encara que ell era el petit, i la seva mà esquerra damunt del cap de Manassès. Va posar les mans així expressament, encara que Manassès era el primogènit.+ 15 Aleshores va beneir Josep i va dir:+

17 A Josep no li va agradar que el seu pare tingués la mà dreta damunt del cap d’Efraïm. Per això va intentar agafar la mà del seu pare per treure-la del cap d’Efraïm i posar-la al de Manassès. 18 I va dir al seu pare: «Així no, pare, que el primogènit és aquest.+ Posa la mà dreta damunt del seu cap.» 19 Però el seu pare no ho va voler i va dir: «Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. Ell també arribarà a ser un poble, i ell també arribarà a ser gran. Però el seu germà petit serà més gran que ell,+ i la seva descendència serà prou nombrosa per formar nacions senceres.»*+ 20 I aquell dia els va continuar beneint així:+

«Que la gent d’Israel utilitzi el teu nom quan es beneeixin els uns als altres i diguin:

“Que Déu et faci com Efraïm i com Manassès.”»

D’aquesta manera va posar Efraïm per davant de Manassès.

21 Aleshores Israel va dir a Josep: «Estic a punt de morir,+ però Déu continuarà amb vosaltres i farà que torneu a la terra dels vostres avantpassats.+ 22 I a tu et dono una porció de terra* més que als teus germans, una terra que vaig prendre als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.»

49 Jacob va cridar els seus fills i va dir: «Reuniu-vos i us diré el que us passarà a la part final dels dies. 2 Ajunteu-vos i escolteu, fills de Jacob. Escolteu el vostre pare Israel.

3 »Rubèn,+ tu ets el meu primogènit,+ el meu vigor i el primer fruit de la meva capacitat reproductora; eres superior en dignitat i en força. 4 Però no destacaràs perquè vas ser impetuós, igual que les aigües agitades, i et vas ficar al llit del teu pare.+ En aquell moment vas deshonrar* el meu llit. Sí, Rubèn va pujar-hi a sobre!

5 »Simeó i Leví són germans.+ Les seves armes són instruments de violència.+ 6 Oh ànima* meva, no t’ajuntis amb ells. Oh honor meu,* no busquis la seva companyia, perquè quan estaven plens d’ira van matar homes,+ i per plaer van deixar coixos toros.* 7 Maleïda sigui la seva ira, perquè és cruel, i maleïda sigui la seva fúria, perquè és despietada.+ Els dispersaré pel territori de Jacob, i els escamparé per tot Israel.+

8 »Judà,+ els teus germans t’alabaran.+ Posaràs la mà al coll dels teus enemics.+ Els fills del teu pare s’inclinaran davant teu.+ 9 Judà és un cadell de lleó.+ Fill meu, pujaràs després de caçar la presa. Ell s’ha ajupit i s’ha estirat com un lleó. I, qui s’atreveix a provocar un lleó? 10 El ceptre no s’apartarà de Judà,+ i el bastó de governant no s’apartarà d’entre els seus peus, fins que vingui Siló,*+ a qui pertanyerà l’obediència dels pobles.+ 11 Lligarà el seu burro a una vinya, i la cria del seu burro a una vinya escollida; rentarà la seva roba amb vi i el seu vestit amb la sang de raïm. 12 Els seus ulls són de color vermell fosc a causa del vi, i les seves dents són blanques a causa de la llet.

13 »Zabuló+ viurà a la vora del mar, a prop de la costa on els vaixells estan ancorats,+ i la seva frontera més llunyana estarà cap a Sidó.+

14 »Issacar+ és un burro d’ossos forts, ajagut entre dues bosses de càrrega.* 15 I veurà que el seu lloc per descansar és bo i que la terra és agradable. Ell doblegarà l’esquena* per portar la càrrega i haurà de fer treballs forçats.

16 »Dan,+ una de les tribus d’Israel, jutjarà el seu poble.+ 17 Dan serà una serp al costat del camí, un escurçó banyut al costat del sender, que mossega la pota* del cavall i fa que el genet caigui cap enrere.+ 18 Oh Jehovà, esperaré que tu ens salvis.

19 »A Gad+ l’assaltarà una banda de saquejadors, però ell els farà recular i els atacarà als talons.+

20 »Aser+ tindrà molt de pa,* i proporcionarà menjar digne d’un rei.+

21 »Neftalí+ és una cérvola àgil, i parla amb paraules boniques.+

22 »Josep+ és el brot d’un arbre fruiter, un arbre fruiter al costat d’una font, i les seves branques s’enfilen per damunt del mur. 23 Però els arquers l’odiaven, l’atacaven feroçment i li disparaven.+ 24 Tot i així, el seu arc es va mantenir ferm,+ i les seves mans es van mantenir fortes i àgils+ gràcies a les mans del poderós de Jacob, el pastor, la roca d’Israel. 25 Ell* és un regal del Déu del teu pare, aquell que t’ajudarà, i ell està amb el Totpoderós, aquell que et beneirà amb les benediccions del cel, amb les benediccions de la profunditat+ i amb les benediccions dels pits i de la matriu. 26 Les benediccions del teu pare seran superiors a les benediccions de les muntanyes eternes i a les coses valuoses dels turons eterns.+ Seguiran sobre el cap de Josep, sobre la coroneta d’aquell que ha sigut escollit d’entre els seus germans.+

27 »Benjamí+ seguirà destrossant la seva presa com ho fa un llop.+ Al matí es menjarà la presa, i al vespre repartirà el botí.»+

28 D’aquests provenen les 12 tribus d’Israel, i això és el que el seu pare va dir quan els va beneir. A cadascun li va donar la benedicció que li corresponia.+

29 Després els va donar aquestes instruccions: «Aviat seré reunit amb el meu poble.*+ Enterreu-me amb els meus pares a la cova que hi ha al camp d’Efron, l’hitita.+ 30 És la cova que hi ha al camp de Macpelà, a prop de Mambré, a la terra de Canaan, el camp que Abraham va comprar a Efron, l’hitita, per utilitzar-lo com a sepultura. 31 Allà van ser enterrats Abraham i la seva dona Sara.+ Allà van ser enterrats Isaac+ i la seva dona Rebeca. I allà vaig enterrar Lia. 32 Tant el camp com la cova que hi ha allà van ser comprats als fills d’Het.»+

33 Quan Jacob va acabar de donar aquestes instruccions als seus fills, es va estirar al llit, va fer el seu últim sospir i va ser reunit amb el seu poble.*+

50 Aleshores Josep es va llançar damunt del seu pare+ i es va posar a plorar i a fer-li petons. 2 Després, Josep va ordenar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin+ el seu pare. Per tant, els metges van embalsamar Israel. 3 Van tardar 40 dies a fer-ho, que és el temps que es necessita per embalsamar un cos. I els egipcis van continuar plorant per ell 70 dies.

4 Quan es van acabar els dies de dol, Josep va dir als que estaven a la cort del faraó: «Si tinc el vostre favor, doneu aquest missatge al faraó: 5 “El meu pare va fer que fes un jurament.+ Em va dir: ‘Estic a punt de morir.+ Enterra’m a la meva sepultura,+ la que vaig excavar a la terra de Canaan.’+ Així que, si us plau, deixa’m pujar a enterrar el meu pare, i després tornaré.”» 6 El faraó va contestar: «Ves a enterrar el teu pare, tal com et va fer jurar.»+

7 Així doncs, Josep va pujar a enterrar el seu pare. El van acompanyar tots els servidors del faraó, els ancians+ de la cort, tots els ancians de la terra d’Egipte, 8 tota la casa de Josep, els seus germans i la casa del seu pare.+ Només es van quedar a la regió de Goixen els nens petits i els ramats de vaques i ovelles. 9 Amb ell també hi van pujar carros+ i genets; el grup era molt gran. 10 Van arribar a l’era d’Atad, que està a la regió del Jordà, i allà es van posar de dol i van plorar desconsoladament. I Josep va estar de dol pel seu pare set dies. 11 Els cananeus, que eren els habitants d’aquella terra, els van veure de dol a l’era d’Atad i van exclamar: «Quin gran dol per als egipcis!» Per això, aquell lloc, que està a la regió del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim.*

12 Els fills de Jacob van fer exactament el que el seu pare els havia manat.+ 13 Els seus fills el van portar a la terra de Canaan i el van enterrar a la cova que hi ha al camp de Macpelà, a prop de Mambré, el camp que Abraham li va comprar a Efron, l’hitita, per utilitzar-lo com a sepultura.+ 14 Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a Egipte amb els seus germans i tots els que l’havien acompanyat a enterrar-lo.

15 Després de la mort del seu pare, els germans de Josep es van dir els uns als altres: «I si Josep ens guarda rancor i ara ens vol fer pagar per tot el que li vam fer?»+ 16 Per tant, van enviar aquest missatge a Josep: «Abans de morir, el teu pare ens va ordenar: 17 “Digueu això a Josep: ‘Si us plau, et suplico que perdonis l’ofensa dels teus germans i el pecat que van cometre al fer-te tant de mal.’” Per això, perdona, si us plau, l’ofensa que van cometre els servents del Déu del teu pare.» Quan Josep ho va sentir, es va posar a plorar. 18 Aleshores els seus germans es van apropar a ell, es van inclinar davant seu i li van dir: «Aquí ens tens. Som els teus esclaus.»+ 19 I Josep els va dir: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de Déu? 20 Avui és evident que, tot i que em volíeu fer mal,+ Déu va capgirar la situació perquè les coses acabessin bé i se salvés la vida de molta gent.+ 21 Per tant, no tingueu por. Us continuaré donant menjar, a vosaltres i als vostres fillets.»+ Amb aquestes paraules els va consolar i tranquil·litzar.

22 Josep va continuar vivint a Egipte amb la família* del seu pare. En total va viure 110 anys. 23 Va poder veure la tercera generació dels fills d’Efraïm,+ i també els fills de Maquir,+ el fill de Manassès. Ells van néixer sobre els genolls de Josep.* 24 Un dia, Josep va dir als seus germans: «Estic a punt de morir, però no dubteu que Déu es fixarà en vosaltres,+ i us farà sortir d’aquesta terra i us portarà a la terra que va jurar a Abraham, Isaac i Jacob.»+ 25 Per això, Josep va fer que els fills d’Israel fessin un jurament: «Sens dubte, Déu es fixarà en vosaltres. Quan sortiu d’aquí, emporteu-vos els meus ossos.»+ 26 I Josep va morir quan tenia 110 anys. El van embalsamar+ i el van posar en un taüt a Egipte.