Proverbis

26 Com la neu a l’estiu i la pluja a l’època de la collita,

donar honor a l’estúpid està fora de lloc.+

 2 Tal com un ocell té raons per fugir i una oreneta per volar,

una maledicció no ve sense una bona raó.*

 3 El fuet és per al cavall, la brida per al burro+

i la vara per a l’esquena de l’estúpid.+

 4 No responguis a l’estúpid segons la seva ximpleria

i així no et posaràs al seu nivell.*

 5 Respon a l’estúpid segons la seva ximpleria

i així ell no pensarà que és savi.+

 6 Com algú que s’amputa els peus i es perjudica a si mateix,*

així és qui deixa els seus assumptes en mans d’un estúpid.

 7 Com les cames atrofiades* del coix,

així és un proverbi a la boca dels estúpids.+

 8 Honrar un estúpid

és com lligar una pedra a una fona.+

 9 Com una planta amb espines a la mà d’un borratxo,

així és un proverbi a la boca dels estúpids.

10 Com un arquer que fereix indiscriminadament,*

així és qui contracta un insensat o el primer que passa per allà.

11 Com un gos que torna al seu vòmit,

així és l’estúpid que repeteix la seva ximpleria.+

13 El gandul diu: «Hi ha un lleó jove al carrer,

un lleó a la plaça!»+

14 Una porta gira sobre les seves frontisses*

i el gandul, sobre el seu llit.+

15 El gandul fica la mà a dins del plat,*

però està massa cansat per portar-se-la a la boca.+

16 El gandul es creu més savi

que set persones que responen amb seny.

17 Com qui agafa un gos per les orelles,

així és qui, tot passant, s’enfada per* una baralla que no és seva.+

18 Com un boig que llança projectils encesos i fletxes mortals,*

19 així és l’home que enganya els* altres i diu: «Només era una broma!»+

20 On no hi ha llenya, el foc s’apaga,

i on no hi ha calumniador, s’acaba la baralla.+

21 Com carbó per a les brases i llenya per al foc,

així és un home que discuteix: encén una baralla.+

22 Les paraules del calumniador són com un mos deliciós

que la gent s’empassa i va directament a l’estómac.+

23 Com un bany de plata que recobreix un tros de terrissa,

així són les paraules afectuoses que surten d’un* cor malvat.+

24 Qui odia els altres ho dissimula amb els seus llavis,

però per dintre amaga l’engany.

25 Encara que ell parli amb gentilesa, no hi confiïs,

perquè al seu cor hi ha set coses detestables.*

26 Encara que amagui el seu odi amb enganys,

la seva maldat serà desemmascarada a la congregació.

27 Qui cava una fossa hi caurà a dintre

i qui fa rodolar una pedra serà esclafat per ella.+

28 La llengua mentidera odia els que ella mateixa fereix

i la boca aduladora provoca la ruïna.+