La decisió més important que qualsevol persona puga prendre és la de dedicar-se a Jehovà i adorar-lo junt amb els germans de la congregació. Per què vol Jehovà que prenguem esta decisió? Ell vol que siguem els seus amics i que visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7). No obstant això, Jehovà no obliga a ningú a servir-lo. Més bé, permet que cada persona decidisca. Però, i si un germà batejat desobeïx a Déu i comet un pecat greu? Si no es penedix, ha de ser tret de la congregació (1 Cor. 5:13). Inclús en eixe cas, Jehovà desitja de tot cor que el pecador torne a ell. De fet, esta és una raó important per la qual va proveir el rescat: per a poder perdonar a aquells que es penedixen dels seus pecats El nostre Déu amorós demana afectuosament als pecadors que es penedisquen (Zac. 1:3; Rom. 2:4; Jau. 4:8). w24.08 pàg. 14 ¶ 1, 2

Quan Joan va escriure la seua tercera carta, algunes persones estaven escampant ensenyances falses i causant divisions. No obstant això, hi havien altres que continuaven «caminant en la veritat», es comportaven «d’acord amb els manaments de Déu» i l’obeïen (2 Jn. 4, 6). Estos cristians fidels, no només alegraren el cor de Joan sinó també el de Jehovà (Prov. 27:11). Quina lliçó aprenem? Si som fidels, serem feliços i farem feliços els altres (1 Jn. 5:3). Per exemple, tindrem la satisfacció de saber que estem fent feliç a Jehovà. A ell l’alegra vore que estem rebutjant les temptacions d’este món i obeint els seus manaments. Els àngels del cel també s’alegren (Lluc 15:10). I nosaltres també ens alegrem quan veiem els nostres germans mantindre’s fidels (2 Tes. 1:4). Llavors, quan este sistema s’acabe, tindrem l’alegria de saber que hem demostrat la nostra lleialtat a Jehovà inclús en un món dominat per Satanàs. w24.11 pàg. 12, 13 ¶ 17, 18

Quant de temps hauries d’observar la persona que t’agrada abans d’expressar-li els teus sentiments? Si li’ls expresses massa prompte, podria pensar que eres un impulsiu (Prov. 29:20). Per una altra banda, si t’esperes massa, podria pensar que eres un indecís, especialment si ja ha notat el teu interés (Ecl. 11:4). Recorda que no fa falta tindre clar que vols casar-te amb ella abans de dir-li res, però el que sí que hauries de tindre clar és que estàs preparat per al matrimoni i que eixa persona podria ser un bon cònjuge per a tu. Però, i si notes que algú està interessat en tu? Si no sents lo mateix, deixa-li-ho clar amb les teues accions. Estaria lleig que li feres pensar que té possibilitats quan en realitat no té res a fer (Efe. 4:25). w24.05 pàgs. 22, 23 ¶ 9, 10